UNITAT 1: L’ORGANITZACIÓ DEL COS HUMÀ

UNITAT 1:
L’ORGANITZACIÓ DEL
COS HUMÀ

Índex:

1. ELS NIVELLS D’ORGANITZACIÓ.

2. LA COMPOSICIÓ QUÍMICA DELS ÉSSERS VIUS.
3. LA CÈL·LULA.
4. ELS TEIXITS.
5. ELS ÒRGANS, SISTEMES I APARELLS.
 UNITAT 1: L’ORGANITZACIÓ DEL COS HUMÀ

1. ELS NIVELLS D’ORGANITZACIÓ

En un ésser humà es poden distingit els següents nivells d’organització, de més senzill a
més complex:

1
 UNITAT 1: L’ORGANITZACIÓ DEL COS HUMÀ

Activitat 1
A quin nivell d’organització pertanyen?

Activitat 2

Activitat 3
A quin nivell d’organització pertanyen:
a) Ull
b) Cervell
c) Nen
d) Molècula de CO2
e) Gat
f) Oxigen (O)
g) Aigua (H2O)
h) Electró.
i) Sofre (S)
j) Àcid sulfhídric (H2S)
k) Ronyó
l) Sistema ossi
m) Glòbul vermell
n) Aparell de Golgi
o) ADN

2
 UNITAT 1: L’ORGANITZACIÓ DEL COS HUMÀ

2. COMPOSICIÓ QUÍMICA DELS ÉSSERS VIUS

Els éssers vius estan formats per molècules de dos tipus:
- Biomolècules inorgàniques: es troben en tota la matèria.
o Aigua: component principal dels éssers vius
o Sals minerals: formen estructures i regulen diferents funcions.
- Biomolècules orgàniques: es troben només en els éssers vius.
o Glúcids: formats per la unió de monosacàrids. Ex: sacarosa, glucosa.
o Lípids: formats per molècules de diversos tipus. Ex: colesterol, greixos.
o Proteïnes: formades per la unió d’aminoàcids. Ex: hemoglobina.
o Àcids nucleics: formats per nucleòtids. Ex: ADN o ARN.

Glúcids Lípids

Proteïnes Àcids nucleics

Activitat 4
A quin tipus de biomolècula pertanyen les següents molècules?

3
 UNITAT 1: L’ORGANITZACIÓ DEL COS HUMÀ

Activitat 5
Quina diferència hi ha entre un monòmer i un polímer?

Activitat 6
Busca informació i anomena la funció principal que tenen els glúcis i els lípids.

Activitat 7
Les proteïnes tenen moltes funcions en l’organisme, busca informació i anomena’n
tres.

Activitat 8
Quina és la funció dels àcids nucleics?

3. LA CÈL·LULA
L’ésser humà pertany al regne animal i les seves cèl·lules són eucariotes.
Parts i orgànuls de les cèl·lules animals:

Activitat 9
Què vol dir que les cèl·lules humanes són eucariotes?

Activitat 10
Quina funció tenen les diferents estructures i orgànuls de la cèl·lula?
Explica-ho de forma breu.
Membrana Plasmàtica / Citoplasma / Nucli / Reticle endoplasmàtic rugós /
Reticle endoplasmàtic llis / Ribosomes / Aparell de Golgi / Mitocondris /
Centrosoma / Lisosomes / Cilis i flagels
4
 UNITAT 1: L’ORGANITZACIÓ DEL COS HUMÀ

4. ELS TEIXITS
Un teixit és un conjunt de cèl·lules del mateix tipus i que fan la mateixa funció.

4.1. Teixits epitelials

Els teixits epitelials estan formats per cèl·lules epitelials que solen ser planes i
polièdriques i que estan molt unides entre elles formant capes. hi ha dos tipus
d’epitelis:
- Epitelis de revestiment: recobreixen i protegeixen. Poden ser:
o Endotelis: recobreixen els òrgans interns.
o Epidermis: és la capa més externa i forma la pell.
- Epitelis glandulars: formen glàndules que produeixen diverses substàncies.
Per exemple: les glàndules sudorípares.

Epiteli de revestiment Epiteli glandular

4.2. Teixits connectius

Aquests teixits són els més abundants. Les seves funcions són sostenir i omplir els
espais que deixen entre sí altres teixits o els òrgans. Hi ha 4 tipus:

Tipus de teixit connectiu Cèl·lules que el formen On es troben

Teixit ossi Osteòcits Ossos

Teixit adipós Adipòcits Molts llocs, reserva de lípids.

Teixit cartilaginós Condròcits Cartílags i articulacions

Teixit conjuntiu Fibròcits Tendons i lligaments

5
 UNITAT 1: L’ORGANITZACIÓ DEL COS HUMÀ

4.3. Teixit muscular

Està format per cèl·lules allargades, anomenades fibres musculars o miòcits que
s’encarreguen de la contracció muscular. Hi ha 3 tipus:
- Teixit muscular estriat: contracció ràpida i voluntària. Forma part dels
músculs del cos i permet el seu moviment.
- Teixit muscular llis: contracció lenta i involuntària. Forma part de les parets
d’òrgans com el tub digestiu, la bufeta, etc i permet el seu moviment.
- Teixit muscular cardíac: contracció ràpida i involuntària. Forma la
musculatura del cor i és responsable del seu batec.

Teixit muscular estriat:

Teixit muscular llis:

Teixit muscular cardíac:

6
 UNITAT 1: L’ORGANITZACIÓ DEL COS HUMÀ

4.4. El teixit nerviós

És un teixit especialitat en la conducció d’estímuls nerviosos, les seves cèl·lules
detecten canvis i transmeten ordres a l’organisme. Aquest teixit està format per dos
tipus de cèl·lules diferents:
- Neurones: generen i transmeten l’impuls nerviós.
- Cèl·lules de la neuròglia: protegeixen, alimenten i acompanyen a les
neurones.

Activitat 11
Contesta les següents preguntes sobre els teixits:
a) Què és un teixit?
b) Quina és la funció dels epitelis de revestiment?
c) Com s’anomena l’epiteli que forma la nostra pell?
d) Quina és la funció dels epitelis glandulars?
e) Com es diuen les cèl·lules que formen el teixit ossi?
f) Quin teixit té la funció d’emmagatzemar lípids?
g) En quin tipus d’òrgan trobem el teixit muscular estriat?
h) Quin tipus de teixit muscular es contrau de manera ràpida i involuntària?
i) Quina és la funció del teixit nerviós?
j) Com s’anomenen les cèl·lules que protegeixen i acompanyen a les
neurones?

7
 UNITAT 1: L’ORGANITZACIÓ DEL COS HUMÀ

5. ÒRGANS, SISTEMES I APARELLS

El cos humà està compost per diferents òrgans, que formen part dels aparells i dels
sistemes. L’associació d’aparells i sistemes constitueix el cos humà.

- Òrgans: conjunt de teixits que treballen de forma coordinada per fer una funció.
Ex: pulmons, estómac, ull,...
- Sistema: conjunt de diversos òrgans d’estructura semblant que realitzen una
funció determinada. Ex: sistema muscular, sistema ossi, sistema nerviós,...
- Aparell: conjunt de diversos òrgans d’estructura diferent que realitzen una o
diverses funcions de manera coordinada. Ex: aparell digestiu, aparell respiratori,
aparell locomotor,...

Podem agrupar els aparells i els sistemes segons la funció en la qual participen, ja
sigui la nutrició, la relació o la reproducció.

Activitat 12
Quina és la diferència entre un aparell i un sistema?

Activitat 13
Copia el següent esquema a la llibreta i completa’l anotant el nom dels
aparells i sistemes que intervenen en cadascuna de les funcions vitals.