ESTUDI DE L’ACTIVITAT

DE L’ENZIM CATALASA.

Alba Díaz Rodríguez

Treball de Recerca

2n de Batxillerat Científic

Tutor: Francesc Angelats

Institut Vilablareix

Data d’entrega: 15-01-19

ÍNDEX

0.Introducció .................................................................................................................... 1

Hipòtesis i objectius ............................................................................................. 2

1. Els enzims .................................................................................................................... 3

1.1 Concepte d’enzim .......................................................................................... 3

1.2 Catalitzadors .................................................................................................. 3

1.3 Com actuen? .................................................................................................. 3

1.3.1 Model pany i clau ............................................................................ 4

1.3.2 Model d’acoblament induït ............................................................. 5

1.4 Naturalesa dels enzims ................................................................................... 5

1.5 Composició química i estructura ................................................................... 5

1.5.1 Cofactor ........................................................................................... 5

1.5.2 Apoenzim i enzims només proteics ................................................ 6

1.6 Classificació segons reaccions químiques ..................................................... 6

2. Enzim la catalasa ......................................................................................................... 8

2.1 Concepte de catalasa ...................................................................................... 8

2.2 Quan es va descobrir l’enzim? ....................................................................... 8

2.3 En quins organismes es troben? ..................................................................... 8

2.4 Funció ............................................................................................................ 9

2.5 On es troba a les cèl·lules? ............................................................................ 9

2.6 Estructura de la catalasa ............................................................................... 10

2.7 Per a què s’utilitza? ...................................................................................... 10

2.8 Mecanisme molecular .................................................................................. 11

2.9 Cinètica enzimàtica ...................................................................................... 11

 2.10 Conseqüències de la manca de l’enzim catalasa ........................................ 14

3. Part experimental ....................................................................................................... 15

3.1 Experiments ................................................................................................. 16

3.2 Resultats i anàlisis ........................................................................................ 22

4. Conclusions ............................................................................................................... 28

5. Propostes de millora i continuïtat del treball ............................................................. 30

6. Fonts d’informació .................................................................................................... 31

7. Annexos ..................................................................................................................... 33
0. INTRODUCCIÓ

El meu treball de recerca es titula “Estudi de l’activitat de l’enzim catalasa” i amb ell
pretenc demostrar a tots aquells que el llegeixin que experimentar és molt interessant i
útil i pots arribar a demostrar moltes coses.

Però, a l’hora de realitzar experiments s’ha d’anar amb molta cura i s’han de tenir en
compte moltes condicions. Jo no he pogut controlar molts factors perquè he hagut de
realitzar els experiments a casa meva.

Volia demostrar a través de diversos experiments allò que la teoria diu.

El treball conté una part teòrica on hi ha explicacions sobre aquest enzim i una part
experimental.

Inicialment no tenia plantejat realitzar un treball semblant. Tenia molt clar que volia
que el meu treball fos d’una temàtica científica ja que estic cursant el batxillerat
científic. Per tant, volia elaborar una part teòrica i una part pràctica (empírica). La meva
idea era realitzar un treball de recerca sobre el càncer perquè trobo que molta gent
pateix aquesta malaltia i estic molt interessada en aquesta investigació i, per tant, volia
saber-ne més. Però la veritat és que d’un treball així no podia elaborar cap part pràctica
que em motivés del tot. El mateix em va passar amb el següent tema que vaig escollir;
l’Alzheimer. Era un treball que m’hagués agradat fer degut a que la meva àvia (de part
de pare) pateix aquesta malaltia neurodegenerativa però no trobava cap part pràctica per
dur a terme.

Parlant amb el tutor vam recordar l’experiment que vam realitzar a l’assignatura de
biologia sobre l’enzim catalasa. Vaig estar pensant i finalment vaig decidir tractar la
catalasa d’una manera més àmplia del que vam fer a biologia.

A l’hora de realitzar la part teòrica del treball no he tingut cap problema ja que la major
part de la informació l’he tret d’internet, he utilitzat els meus propis apunts presos a
classe i també me n’ha proporcionat el meu tutor.

En canvi la part experimental m’ha sigut més complicada. A l’inici vaig plantejar la part
experimental d’una manera però vaig haver de repensar-la durant el mes d’agost.

Ja que l’institut romandria tancat vaig haver de pensar també un experiment senzill que
pogués realitzar a casa meva.

1
Finalment, pensava que aconseguiria tenir la part experimental pràcticament feta abans
de començar el curs però recollint dades em vaig adonar que les gràfiques no donaven
com esperava i vaig voler comprovar per què realitzant més experiments.

Tot i que les conclusions no han sortit com esperava, he posat moltes ganes a l’hora de
dur a terme el treball i m’ha agradat poder experimentar. Si hagués tingut més temps i
no tanta feina amb el batxillerat m’agradaria haver ampliat el meu treball de recerca i
haver pogut trobar solució als problemes que han aparegut.

Per acabar, vull agrair l’ajuda de les persones que m’han acompanyat en aquest treball.
Gràcies al meu tutor, Francesc Angelats, per guiar-me i supervisar constantment la feina
que he realitzat; a la meva família que d’una manera o d’una altra ha posat el seu granet
de sorra, però sobretot a la meva mare per la seva ajuda, paciència i suport en la part
experimental; gràcies a tots per creure en el meu projecte des d’un principi.

HIPOTESI I OBJECTIUS

Hi ha tres objectius claus en el meu treball de recerca que pretenc resoldre duent a terme
la meva part experimental. Tots estan relacionats amb l’activitat de l’enzim catalasa.
Aquests són:

- Comprovar l’activitat de la catalasa en funció del temps.

- Comprovar l’activitat d’aquesta en funció de la concentració.
- Comprovar l’activitat en funció de la salinitat.
- Comprovar l’activitat en funció del pH.

Les meves hipòtesis les concreto en cada un dels experiments i, en resum, serien que la
velocitat hauria de ser constant, l’activitat en funció de la concentració hauria de seguir
la corba de Michaelis Menten, i tant en el cas de la salinitat com del pH, els òptims
haurien d’estar en els que corresponen a la patata, és a dir, salinitat baixa i pH neutre.

La meva intenció és poder realitzar els experiments durant l’estiu, a casa meva,
utilitzant el material que m’ha proporcionat el meu tutor.

2
1. ELS ENZIMS

1.1 CONCEPTE D’ENZIMS.

Els enzims són biocatalitzadors, és a dir, s’encarreguen d’incrementar la velocitat de les

reaccions químiques en els éssers vius.

1.2 CATALITZADORS.

Els catalitzadors no són consumits en la reacció i tampoc afecten en la constant

d’equilibri. N’hi ha dos tipus:

• Els químics: s’utilitzen artificialment en un laboratori. Solen actuar en

condicions extremes ( temperatures altes, pH alts o baixos, etc.)
• Els biològics: són els que trobem als organismes vius. Han d’estar regulats, i a
més trobar-se en una temperatura, pH, etc. compatibles amb la vida. Altrament
es desnaturalitzen.

1.3 COM ACTUEN?

En cada reacció química, els reactius interaccionen entre ells per formar productes.

Així doncs, el substrat, que és la

molècula equivalent al reactiu, encaixa
sobre el centre actiu de l’enzim i és
transformat en producte.

Figura 1: Equilibri enzim-substrat.1

Per a que els enllaços de les molècules es debilitin i se’n formin d’altres es necessita
energia. L’energia mínima perquè s’iniciï la reacció química s’anomena energia
d’activació. Aleshores, quan l’enzim catalitza diem que augmenta la velocitat de la
reacció ja que redueix l’energia d’activació.

1
https://es.wikipedia.org/wiki/Archivo:Equilibrio_enzima-sustrato.png

3
 Figura 2: Gràfica comparativa amb

catalitzador i sense catalitzador.2

En aquest procés no s’altera l’equilibri químic entre els reactius i els productes ni es
consumeix l’enzim durant la reacció. A més a més, els productes són substàncies de
propietats, característiques i conformació específics. Les reaccions amb catalitzadors
químics solen donar mescles racèmiques, és a dir, són una barreja que conté 50% d’un
enantiòmer i 50% d’un altre. Això fa que l’activitat òptica total sigui nul·la.

Figura 3: Procés de reacció.3

1.3.1 MODEL PANY I CLAU.

El model pany i clau va ser suggerit el 1894 per Emil Fischer perquè deia que tant
l’enzim com el substrat tenen formes geomètriques específiques que encaixen l’una amb
l’altra. Aquest model, però, només explica l’especificitat dels enzims però no
l’estabilització de l’estat de transició que assoleixen els enzims. Per tant el que està
actualment acceptat és el model d’acoblament induït.

2
http://e-ducativa.catedu.es/44700165/aula/archivos/repositorio/4750/4849/html/4_catalizadores.html

3
https://es.khanacademy.org/science/biology/energy-and-enzymes/introduction-to-enzymes/a/enzymes-
and-the-active-site

4
1.3.2 MODEL D’ACOBLAMENT INDUÏT.

El 1958, el bioquímic estatunidenc Daniel Koshland va proposar aquest nou model.

Consisteix en que la zona activa de l’enzim canvia lleugerament la forma en la unió
amb el substrat.

1.4 NATURALESA DELS ENZIMS.

Bioquímicament parlant, la majoria dels enzims són proteïnes globulars, amb l’excepció
dels ribozims, que són ARN amb funció catalítica.

1.5 COMPOSICIÓ QUÍMICA I ESTRUCTURA.

Els enzims poden estar formats:

• Només per cadenes proteiques

(aminoàcids).
• Per una part proteica (apoenzim) i per una
altra no proteica (cofactor). Aquests
s’anomenen holoenzims.

Figura 4: Holoenzim.4

1.5.1 COFACTOR.

És un component no proteic imprescindible per l’activitat enzimàtica. Pot ser una

molècula inorgànica (ions metàl·lics com Ca 2+, Mg2+, entre d’altres) o també una
molècula orgànica.

Es denominen de diferents maneres segons es el seu grau d’unió;

• S’anomena grup prostètic quan el cofactor es troba unit amb l’enzim mitjançant
un enllaç covalent. El cas de l’enzim de la catalasa és grup hemo que és una
molècula orgànica amb ferro.
• També tenim els coenzims en què el cofactor s’uneix i es separa de l’enzim
sense formar cap enllaç fort com el covalent. Molts coenzims són derivats de
vitamines (NAD+, FAD+, ...) i són molècules orgàniques.

4
http://b-log-ia20.blogspot.com/2011/11/enzimas-naturaleza-quimica-y-estructura.html

5
2.5.2 APOENZIM I ENZIMS NOMÉS PROTEICS.

Són proteïnes globulars formades només per seqüències d’aminoàcids.

Hi ha tres tipus d’aminoàcids segons la funció en l’activitat de l’enzim.

• Estructurals: tal com diu el nom, mantenen l’estructura tridimensional de la

proteïna. Intervenen indirectament en l’activitat de l’enzim, és a dir, si s’altera la
posició o la seqüència canvia també la forma del centre actiu.
• D’unió o fixació: es formen enllaços dèbils amb el substrat per aproximar-lo al
centre actiu de l’enzim.
• Catalítics: s’uneixen al substrat mitjançant un enllaç covalent i fan la reacció.

Els aminoàcids d’unió o fixació i els catalítics constitueixen el centre actiu de l’enzim.

Alguns enzims, a més, disposen d’un centre

regulador que és el lloc on s’uneixen
substàncies que regulen l’activitat enzimàtica;
activadors o inhibidors.

Figura 5: Estructura d’un enzim.5

1.6 CLASSIFICACIÓ SEGONS REACCIONS QUÍMIQUES.

Podem classificar els enzims en sis grups:

• Hidrolases: són els enzims que intervenen en reaccions d’hidròlisis, és a dir,

que es trenca una molècula per la incorporació d’una molècula d’aigua. Es sol
tractar d’enzims digestius.
• Isomerases: intervenen en canviar una molècula a un isòmer (mateixa
composició química que un altre però diferents propietats físiques).
• Liasa: intervenen en reaccions en que la seva funció trencar enllaços dintre
d’una molècula i es creen dobles enllaços.

5
https://image.slidesharecdn.com/enzimas-140924081352-phpapp01/95/enzimas-funcin-estructura-y-
clasificacin-4-638.jpg?cb=1411546582 (adaptat)

6
• Sintetases (ligases): són els enzims que actuen en reaccions en que molècules
s’uneixen mitjançant enllaços covalents per fer una molècula més complexa.
Desprenen H2O i necessiten energia ATP.
• Transferases: transfereixen un grup funcional d’un substrat a un altre.
Oxidoreductases: Són els enzims que intervenen per catalitzar reaccions
d’oxidació o reducció del substrat (transferir electrons). Aquest és el cas de la
catalasa.

7
2. L’ENZIM CATALASA.

2.1 CONCEPTE DE CATALASA.

La catalasa és un enzim antioxidant que es troba en els éssers vius exposats a l’oxigen,
com bacteris, plantes i animals entre d’altres.

2.2 QUAN ES VA DESCOBRIR AQUEST ENZIM?

Louis Jacques Thénard, que va ser la persona que va descobrir el peròxid d’hidrogen, al
1818 va observar que la seva descomposició era causada per una molècula en aquell
moment desconeguda.

Posteriorment, Oscar Loem al 1900 va ser qui va anomenar “catalasa” a aquest enzim
capaç de catalitzar aquesta reacció i el va poder observar tant a plantes com animals.

Trenta-set anys després, James B.Sumner i Alexander Dounce van cristal·litzar la

catalasa de fetge boví i van poder descobrir al 1938 el pes molecular de l’enzim; al 1969
la seqüència d’aminoàcids bovina i finalment al 1981 l’estructura tridimensional.

2.3 EN QUINS ORGANISMES ES TROBA?

La majoria d’organismes aeròbics utilitzen la catalasa en tots els òrgans. També està
present en alguns microorganismes anaeròbics com Methanosarcina barkeri 6.

Figura 6: Methanosaricina barkeri.7

6
https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC3919537/
7
http://www.lgcstandards-atcc.org/products/all/43569.aspx?geo_country=es#characteristics.

8
2.4 FUNCIÓ.

Aquest enzim té una activitat dual que el converteixen en un enzim cel·lular crucial.

En primer lloc, descompon el peròxid d’hidrogen en oxigen i aigua. Això és necessari

perquè el peròxid d’hidrogen és un residu tòxic que s’ha de transformar en compostos
menys perillosos. Altrament allibera radicals O-, altament oxidants.

Figura 7: Procés de catalització.8

Aquest enzim pot transformar milions de molècules de peròxid d’hidrogen en aigua i

oxigen en un segon.

La producció d’oxigen es pot veure per la formació de bombolles. Això es pot observar
a simple vista i és possible perquè la catalasa té una activitat específica molt alta.

D’altra banda, degut a la seva gran propietat antioxidant, la catalasa és molt beneficiosa
per als processos dels òrgans i del cos. Té l’habilitat d’utilitzar el peròxid d’hidrogen
per oxidar toxines com el metanol, etanol, etc. D’aquesta manera, serveix per destoxicar
i protegir les nostres cèl·lules.

2.5 ON ES TROBA A LES CÈL·LULES?

La catalasa està ubicada habitualment en els mitocondris i peroxisomes del citoplasma

de les cèl·lules eucariotes. Als eritròcits directament al citosol.

8
http://issssssssssssssssssssssss.blogspot.com/2017/06/catalasa.html

9
 Figura 8: Cèl·lula eucariota.9

2.6 ESTRUCTURA DE LA CATALASA.

Aquest enzim és un tetràmer. Està format per quatre cadenes polipeptídiques del voltant
de 500 aminoàcids cadascuna. Conté quatre grups hemo
(grup prostètic que forma part de diverses proteïnes com
l’hemoglobina) amb àtoms de ferro que fan possible la
reacció de l’enzim amb el peròxid d’hidrogen.

Figura 9: Catalasa.10

2.7 PER A QUÈ S’UTILITZA?

L’enzim catalasa s’utilitza en la indústria alimentària, per eliminar el peròxid
d’hidrogen de la llet (s’usa per conservar la llet i després l’han d’eliminar). En la
indústria tèxtil s’utilitza per eliminar el peròxid d’hidrogen utilitzat en la decoloració
dels teixits i garantir que el material no en conté.11

9
https://mavensol.blogspot.com/2011/11/cuantas-partes-tiene-una-celula.html
10
https://en.wikipedia.org/wiki/Catalase
11
https://www.quiminet.com/articulos/el-peroxido-de-hidrogeno-13615.htm

10
Es troba també en un dels líquids de les lents de contacte. Per tant, s’ha d’utilitzar una
solució que conté catalasa per trencar les molècules de peròxid d’hidrogen abans de
tornar-les a utilitzar.

2.8 MECANISME MOLECULAR.

Actualment, el mecanisme complet de la catalasa no es coneix definitivament però es
creu que la reacció es produeix de la manera següent:

H2O2 + Fe (III) -E → H2O + O = Fe (IV) -E (. +)

H2O2 + O = Fe (IV) -E (. +) → H2O + Fe (III) -E + O2

En les dues reaccions apareix un àtom de Fe (...) -E. Això significa que el ferro del grup
hemo intervé activament.

Per tant, el peròxid d’hidrogen entra al lloc actiu de l’enzim, interactua amb aminoàcids,
provocant així que els ions d’hidrogen es transfereixin entre els àtoms d’oxigen.
Llavors, s’alliberarà una molècula d’aigua i l’àtom d’oxigen lliure quedarà unit
mitjançant doble enllaç al ferro (IV).

Seguidament Fe (IV) = O reacciona amb una segona molècula de peròxid d’hidrogen

per poder tornar a formar Fe (III) -E i produir aigua i oxigen.

2.9 CINÈTICA ENZIMÀTICA.

Hi ha diversos factors que condicionen l’activitat de l’enzim.

• La temperatura: l’augment de temperatura fa que l’energia cinètica augmenti i

que provoqui una gran mobilitat entre les molècules i una gran capacitat d’unió.
Segons l’espècie, l’enzim catalasa té temperatures òptimes molt diferents.
Els animals poiquiloterms, que són organismes en què la seva temperatura
varia considerablement segons l’ambient, tenen catalases amb òptims entre 15 i
25 graus centígrads.
Per contra, la temperatura òptima de les catalases en mamífers ronda els 35
graus centígrads i la de les plantes varia segons el seu hàbitat.
Com a dada curiosa, la catalasa de l’arqueu hyperthermofil Pyrobaculum
calidifontis té una temperatura òptima de 90 graus centígrads perquè viu en fonts
termals on la temperatura és molt elevada.

11
 Com observem a la gràfica (figura 10), cada enzim té una temperatura
òptima en la qual la velocitat
de reacció és màxima. Quan
s’arriba a una temperatura
molt alta, aquesta provoca la
desnaturalització de l’enzim i
l’activitat decau.

Figura 10: Velocitat en funció de temperatura.12

• El pH: degut a canvis de pH es modifiquen les concentracions dels ions de H+ i
OH- de la solució i es modifica l’estructura tridimensional i l’activitat de la
proteïna.
El pH òptim de molts enzims està al voltant de 7 i en el cas de la catalasa en
la patata ho comprovaré empíricament.
Cada enzim té un pH òptim on la
velocitat de la reacció és màxima.
Fora dels límits, l’enzim es
desnaturalitza (figura 11).

Figura 11: Velocitat en funció del pH.13

• Salinitat: la concentració de les sals pot alterar també l’estructura de l’enzim i la

seva activitat.
• La concentració del substrat: si hi ha un augment en la concentració de
substrat, és a dir, un augment de les molècules de substrat, la velocitat de reacció
augmenta i, per tant, hi ha més facilitat de trobar-se amb l’enzim. Però hi ha un
punt que la velocitat ja no augmenta més i és constant (velocitat màxima) perquè
tot l’enzim està ocupat pel substrat (saturació).

12
http://www.forest.ula.ve/~rubenhg/enzimas/index.html

13
http://www.forest.ula.ve/~rubenhg/enzimas/imagenes/Image53.gif

12
 S’obté una gràfica anomenada cinètica de Michaelis Menten en honor a
les seves descobridores Leonor Michaelis i Maud Menten (figura 12).

Figura 12: Corba de Michaelis Menten.14

• Inhibidors: Són molècules que s’uneixen als enzims i disminueixen o
desactiven la seva catàlisi. Hi ha dos tipus d’inhibició: la irreversible i la
reversible (figura 13).
En la irreversible la molècula inhibidora s’enganxa al centre actiu de l’enzim
mitjançant enllaços covalents de manera permanent (enverinament).
La reversible, podem classificar-la en dos tipus més. La reversible
competitiva, on l’inhibidor s’assembla al substrat i és atret al centre actiu. En
funció de la quantitat relativa del substrat i de l’inhibidor, el seu efecte varia.
D’altra banda a la inhibició reversible no competitiva l’inhibidor no es
col·loca al centre actiu sinó que al centre regulador. Mentre hi hagi suficient
inhibidor, els enzims no podran actuar, independentment de la concentració del
substrat.

Figura 13: Tipus d’inhibició.(Alba Díaz-2018)

14
https://es.khanacademy.org/science/biology/energy-and-enzymes/enzyme-regulation/a/basics-of-
enzyme-kinetics-graphs

13
El meu treball pràctic consistirà a comprovar experimentalment la influència d’alguns
d’aquests factors a la catalasa.

2.10 CONCEQÜÈNCIES DE LA MANCA DE L’ENZIM

CATALASA.
L’absència de l’activitat de l’enzim catalasa als glòbuls vermells produeix la greu

malaltia de Takahara, coneguda normalment per acatalàsia.

L’acatalàsia és una malaltia hereditària provocada per una mutació en la part reguladora
del gen CAT del cromosoma 11. És d’herència autosòmica recessiva. Aquesta mutació
provoca una menor activitat de la síntesi de l’enzim catalasa, amb la funció de
descompondre el peròxid d’hidrogen produït a l’organisme com a defensa contra una
invasió microbiana (anaeròbics).

Es pot fer una petita prova per diagnosticar l’absència de l’enzim. S’aboca peròxid
d’hidrogen sobre sang del pacient i es pot percebre que en comptes de produir-se una
reacció espumosa, la sang es torna de color marronós.

La manca de la catalasa pot produir infeccions de la boca, a les genives i amígdales amb
ulceracions i gangrena. Fins i tot es pot manifestar la pèrdua de les dents i destrucció
dels maxil·lars.

14
3. PART EXPERIMENTAL
La part experimental d’aquest treball de recerca consisteix a fer diversos experiments
per observar l’activitat de la catalasa.

Per comprovar l’activitat en la catalasa de la patata, vaig decidir liquar una gran
quantitat d’aquests tubercles i guardar al congelador quantitats iguals del líquid, per tal
d’usar sempre la mateixa quantitat d’enzim (variable controlada segons els paràmetres
del disseny experimental). El problema va ser, que en descongelar les mostres, aquestes
s’enfosquien i enterbolien i els resultats obtinguts eren irregulars. Investigant el perquè
vaig veure que molts vegetals tenen un enzim (polifenol oxidasa (PPO)) que oxida
diferents compostos fenòlics amb la conseqüent transformació en pigments foscos no
desitjables per a la qualitat industrial. Aquest procés s’incrementa en triturar les
patates.15

Així vaig haver d’optar per agafar una mostra fresca cada vegada, tallant fragments
iguals (forma, superfície exposada, etc.) amb una xeringa de plàstic modificada per a
aquesta tasca. Vaig descartar tubs metàl·lics pel possible efecte sobre l’activitat de
l’enzim.

He utilitzat dos tipus de peròxid d’hidrogen; un comercial de

la marca Mercadona concentrat al 4,9% i un altre que m’ha
proporcionat l’institut al 30%.

Per tant, per valorar l’activitat de l’enzim el que he fet ha

estat mesurar la quantitat d’oxigen generat que és
proporcional al peròxid destruït. Per mesurar aquest volum
d’oxigen he utilitzat uns tubs d’assaig roscats invertits i he
marcat amb un permanent el volum d’oxigen produït cada 2
minuts. (figura 14)

Figura 14: Muntatge. (Alba

Díaz -2018)

15
https://dialnet.unirioja.es/descarga/articulo/6171104.pdf

15
3.1 EXPERIMENTS
• Experiment 1: activitat de l’enzim catalasa en funció del temps.
o Introducció: aquesta prova consisteix a fer reaccionar diversos trossos de
patata amb peròxid d’hidrogen a diferents concentracions i observar la
velocitat en que actua l’enzim en un temps determinat.
Utilitzaré diferents concentracions per veure com són les corbes de
velocitat. També aprofitaré per fer les velocitats inicials a cada
concentració i la corba de Michaelis- Menten (en el pròxim experiment).
La hipòtesi en aquest assaig és que la velocitat ha de ser constant a
cada concentració. Hem d’observar una gràfica semblant a una recta.
o Material:
- 18 tubs d’assaig roscats.
- H2O2 concentrada al 4’9% (comercial) i 30%. (per
fer dilucions)
- Pipeta
- Pera
- Termòmetre
- Xeringa 2mL
- Patates de l’hort (totes del mateix origen).
- Proveta
- Guants de làtex
- Cronòmetre
o Procediment:
1. Mesuro la temperatura ambiental on s’està realitzant
l’experiment. En el meu cas, realitzo l’experiment a 26 graus
centígrads.
2. Agafo la proveta i afegeixo 20 mL d’ H2O2 a diferents
concentracions. (figura 15).

16
Figura 15: Mesura dels volums (Alba Díaz-2018).

3. Quan tinc els 20 mL calculats els afegeixo al tub d’assaig.

4. Amb la xeringa tallo un tros de patata de 2 mL. (figura 16).

Figura 16:Tall de la patata. (Alba Díaz-2018).

5. Afegeixo el tros de patata al tub d’assaig i el tapo amb el tap.

6. El giro i afluixo el tap per tal que l’oxigen generat desplaci el
líquid. En el meu cas, he posat un suport perquè s’aguanti millor
el tub.
7. En aquest mateix moment, activo el cronòmetre i faig una línia
amb retolador permanent on es troba el líquid.

17
 Figura 17: Marques de volum. Figura 18: Mesura dels volums.
( Alba Díaz-2018)
8. Cada dos minuts faig una línia fins arribar a deu minuts. (figura
17).
9. Mesuro els volums entre marques afegint aigua amb una pipeta.
(figura 18).

• Experiment 2: activitat de l’enzim catalasa en funció de la concentració de

substrat.
o Introducció: en aquest segon experiment es tracta de fer servir diferents
concentracions d’H2O2 com en l’activitat anterior però, en aquest cas,
comprovo la velocitat inicial de l’enzim a cada concentració.
La hipòtesi en aquest experiment és que com més concentració de
substrat, més augmentarà la velocitat però arribarà un moment en què per
més concentració que tingui el substrat, l’enzim no podrà transformar-ne
més. Per tant la gràfica obtinguda ha de ser una asímptota (Cinètica
Michaelis-Menten).
o Material: el mateix que en l’experiment anterior.
o Procediment: aquest assaig no s’ha fet independentment, sinó que de
l’experiment anterior he calculat la velocitat inicial a cada concentració.

18
• Experiment 3: activitat de l’enzim de la catalasa en funció del pH.
o Introducció: l’experiment consisteix a comprovar els efectes del pH en
l’activitat de la catalasa. Per tant hauré de fer-lo a diversos valors de pH.
La hipòtesi de pH és que en els pH extrems l’enzim es
desnaturalitzaria i no serà capaç de reaccionar. Per tant, l’activitat variarà
segons el pH.
o Material:
- 7 tubs d’assaig roscats.
- H2O2 concentrada al 4’9% (comercial)
- Pipeta
- Pera
- Termòmetre
- Xeringa 2mL
- Patates de l’hort (totes del mateix origen).
- Proveta
- Guants de làtex
- Cronòmetre
- Àcid clorhídric (l) 1M
- Hidròxid sòdic 0’5M
- Paper indicador de pH

o Procediment:
1. Mesuro la temperatura ambiental on s’està realitzant
l’experiment. En el meu cas, realitzo l’experiment a 25,5 graus
centígrads.
2. Agafo la proveta i afegeixo 20 mL d’ H2O2 concentrada al 4’9%.
3. Quan tinc els 20 mL calculats, afegeixo 30 gotes de HCl (pH
àcid) o Na(OH) (pH bàsic). Comprovo el pH amb un paper
indicador de pH.
4. Passo aquesta dissolució al tub d’assaig roscat.
5. Amb la xeringa, tallo un tros de patata de 2 mL.
6. Afegeixo el tros de patata al tub d’assaig i el tapo amb el tap.

19
 7. El giro i afluixo el tap per tal que l’oxigen generat desplaci el
líquid. En el meu cas, com he dit en el primer experiment, he
posat un suport perquè s’aguanti el tub i no només es sostingui
amb el tap.
8. En aquest mateix moment, activo el cronòmetre i faig una línia
amb retolador permanent on es troba el líquid.
9. Cada dos minuts faig una línia fins arribar a sis minuts.
10. Mesuro els volums entre marques afegint aigua amb una pipeta.
11. Calculo la velocitat inicial (màxima) en cada cas.

• Experiment 4: activitat de l’enzim catalasa en funció de la salinitat.

o Introducció: els ions presents en una dissolució de proteïnes poden
desestabilitzar la seva conformació, ja sigui establint enllaços iònics amb
alguns aminoàcids o deshidratant la proteïna quan la concentració és
molt alta.
Per comprovar això he decidit preparar 4 tipus de dissolucions: la
més baixa (0g/L) perquè és la més semblant a la del citoplasma de la
patata, la de 9g/L perquè és la que correspon al sèrum fisiològic humà, la
de 35 g/l que és la que correspon a l’aigua de mar i, finalment, la
concentració saturada de sal que és la màxima que podem fer (240 g/L).

La hipòtesi és que a partir d’una certa concentració de clorur sòdic

l’activitat (mesurada en velocitat) decaurà sobtadament. Penso que
l’activitat màxima es donarà en concentracions molt baixes. 16

o Material:
- 4 tubs d’assaig roscats.
- H2O2 concentrada al 4’9% (comercial)
- Pipeta
- Pera
- Termòmetre
- Xeringa 2mL
- Patates de l’hort (totes del mateix origen).
- Proveta
16
https://es.slideshare.net/MarisolPedrazaa/prctica-3-efecto-de-la-smosis-en-la-papa

20
 - Guants de làtex
- Cronòmetre
- NaCl
- Vas de precipitats
- Espàtula
o Procediment:
1. Mesuro la temperatura ambiental on s’està realitzant
l’experiment. En el meu cas, realitzo l’experiment a 25,5 graus
centígrads.
2. Preparo les dissolucions 9g/L, 35g/L i 240g/L fent una regla de 3.
Per preparar 20 mL a 9g/L vaig utilitzar 0,18 grams de NaCl.
3. D’aquests 20mL, agafo amb una pipeta 5 mL i els afegeixo al tub
d’assaig roscat.
4. Agafo la proveta i afegeixo 20 mL d’ H2O2 concentrada al 4’9%.
5. Amb la xeringa, tallo un tros de patata de 2 mL.
6. Afegeixo el tros de patata al tub d’assaig i el tapo amb el tap.
7. E giro i afluixo el tap per tal que l’oxigen generat desplaci el
líquid. En el meu cas, com he dit en el primer experiment, he
posat un suport perquè s’aguanti el tub.
8. En aquest mateix moment, activo el cronòmetre i fer una línia
amb retolador permanent on es troba el líquid.
9. Cada dos minuts faig una línia fins arribar a sis minuts.
10. Mesuro els volums entre marques i afegeixo aigua amb una
pipeta.
11. Calculo la velocitat inicial (màxima) en cada cas.

21
3.2 RESULTATS I ANÀLISI.

• Experiment 1: activitat de l’enzim catalasa en funció de temps.

En recollir les dades de l’experiment he pogut observar que la velocitat amb la

que l’enzim actua no és constant. Durant els dos primers minuts és quan l’enzim
sol actuar més, i a mesura que el temps avança consumeix menys i el pendent
disminueix. El que sí que puc afirmar és que, quanta més concentració de
peròxid d’hidrogen hi hagi, més ràpid actua l’enzim. (Taula 1 i gràfica 1).

Volum Volum
acumulat acumulat Acvtivitat de l'enzim en funció del
Temps (mL) al (mL) al temps.
(min) 1'875% 10% 10
8 y = 0,9309x
0 0 0 R² = 0,9877
6
y = 0,4268x
2 1,1 2,45 4 R² = 0,9878
2
4 1,95 4,1 0
0 2 4 6 8 10 12
6 2,6 5,8
1'875% acumulat 10% acumulat
8 3,35 7,4
Lineal (1'875% acumulat) Lineal (10% acumulat)
10 4,15 8,95

Taula 1 i gràfica 1: Volum d’O2 acumulat en funció del temps( Per a més claredat
només represento dues de les concentracions).(Alba Díaz-2018)

• Experiment 2: activitat de l’enzim de la catalasa en funció de la concentració de

substrat.

Per representar els resultats d’aquest experiment he calculat, per a cada

concentració, la velocitat inicial a la què actua l’enzim. Per obtenir-la he partit
de la línia de tendència ajustada a una recta i he agafat el valor del pendent com
a valor de la velocitat. Els valors de R2 de les diferents rectes s’acosta força a 1,
de manera que els valors estan força ben alineats. (Veure valors de la línia de
tendència de la gràfica 1).

22
Concentració Velocitat
peròxid (%) (mL/min) Velocitat en funció de la
1,875 0,4268 concentració.
2,45 0,5064 1

Velocitat (mLO2/min)
3,75 0,67 0,8
4,9 0,6223 0,6
0,4
7,5 0,8155 Velocitat
0,2
10 0,9309
0
15 0,9045 0 10 20 30 40
20 0,8782 Concentració peròxid (%)
30 0,8545

Taula 2 i gràfica 2: Velocitat enzimàtica en funció de la concentració.(Alba Díaz-2018)

No s’observa una corba semblant a la de Michaelis-Menten.

La raó és que en la realització d’aquest experiment he utilitzat dos peròxids

d’hidrogen; el comercial i el de l’institut. Surten uns valors al 4’9% que trenquen
la continuïtat de la corba. Això es podria explicar ja que a l’estiu vaig estar uns
dies fora i va coincidir amb una onada de calor. Quan vaig tornar, el
comptagotes de l’ampolla on tenia el peròxid al 30% estava inflat i en obrir
l’ampolla va sortir gas (O2). Per això crec que part del peròxid es va
descompondre parcialment per les altes temperatures17 i segurament ja no era la
concentració inicial al 30%.

Aquest fet explicaria que al fer la gràfica de velocitat enzimàtica en funció de la

concentració, al 4,9% hi hagi una caiguda i seguidament un augment, ja que vaig
fer les concentracions del 30%, 20%, 15%, 10%, 7’5%, 3’45% i 1’875% a partir
de la solució que teòricament estava al 30% (vaig fer dissolucions) i les del
4’9% i 2’45% a partir de la comercial.

Per tant, opto per eliminar les concentracions comercials (4,9% i 2,45%, que he
obtingut per dissolució del 4,9%) i mostrar la corba de Michaelis-Menten només
amb les dades que he obtingut amb el peròxid proporcionat per l’institut. Així,
les dades són proporcionals (tot i que no pugui estar segura de la concentració).
(Taula 3 i gràfica 3).

17
https://upcommons.upc.edu/bitstream/handle/2099/6041/Article03.pdf

23
 Si elimino el 4,9 i 2,45 surt així:

Concentració Velocitat Velocitat en funció de la

peròxid (%) (mLO2/min) concentració.
0 0 1

1,875 0,4268

Velocitat (mL/min)
0,8

3,75 0,67 0,6

7,5 0,8155 0,4
10 0,9309 0,2
15 0,9045
0
20 0,8782 0 10 20 30 40
Concentració de peròxid (%)
30 0,8545

Taula 3 i gràfica 3 : Velocitat en funció de la concentració (Alba Díaz-2018).

No és exacte, però s’assembla més a la cinètica de Michaelis-Menten.

Tampoc s’observa una tendència a la saturació en el canvi del 10% al 15% on la

velocitat decau (no es manté constant).

Per tal de normalitzar els valors vaig intentar valorar el peròxid que s’havia
descompost, per conèixer la seva concentració real (ja no seria del 30%).

Vaig fer una valoració amb permanganat potàssic seguint diversos protocols. 18
Però tots el intents que vaig fer van resultar negatius, ja que malgrat provar
diverses dilucions del peròxid, vaig consumir tot el permanganat sense arribar a
finalitzar la valoració.

• Experiment 3: activitat de l’enzim catalasa en funció del pH.

El que he pogut observar és que en un medi molt àcid (pH 1) es desprèn

relativament poc oxigen. D’altra banda, en un medi bàsic (pH 8) vaig observar
que en els primers dos minuts va arribar a consumir una quantitat de peròxid
exagerada en comparació als assajos següents.

18
https://www.youtube.com/watch?v=YJTvwfe6F3E
https://fisquiweb.es/Laboratorio/ValoracionRedox/calculos.htm

24
 Inicialment comptava que el pH del peròxid d’hidrogen era neutre però veient
resultats estranys vaig buscar informació i vaig veure que el pH és àcid 19. Així
vaig comprovar-ho novament, aquesta vegada amb un Phmetre, i efectivament el
pH va ser de 2,5.

Aquí només vaig comptar fins al minut 6, ja que el volum va créixer molt de
pressa.

Volum Volum acumulat Volum acumulat Volum acumulat

Temps acumulat (ml (ml O2) pH 2,5 (ml O2) pH 3 (ml O2) pH 8
(min) O2) pH 1 HCl (comercial) HCl Na(OH)
0 0 0 0 0
2 0,75 1,3 2,5 5,2
4 1,5 2,6 4 7,3
6 2,25 3,7 5,25 9,1

Taula 4 (Alba Díaz-2018).

Volums acumulats d'O2 en funció del temps a diversos

pH.
14 y = 1,6821x
R² = 0,8993 ACUMULAT (ml O2) Ph 1 HCl
12

10 ACUMULAT (ml O2) Ph 2,5

Volum d'O2 (mL)

(comercial)
y = 0,9375x
8 R² = 0,9612 ACUMULAT (ml O2) Ph 3 HCl

6
y = 0,6286x ACUMULAT (ml O2) Ph 8
R² = 0,9981 Na(OH)
4
Lineal (ACUMULAT (ml O2)
2 y = 0,375x Ph 1 HCl)
R² = 1
Lineal (ACUMULAT (ml O2)
0 Ph 2,5 (comercial))
0 2 4 6 8
Lineal (ACUMULAT (ml O2)
Temps (minuts)
Ph 3 HCl)

Gràfica 4 (Alba Díaz-2018).

Prenc els pendents de les rectes com a velocitats en cada un dels pH. (Taula 5).

19
https://www.quiminet.com/articulos/el-peroxido-de-hidrogeno-13615.htm

25
 Velocitat (ml 2
pH O2/min)

Velocitat (mlO2/min)
1,5

1 0,38 1
Velocitat (ml
2,5 0,63 0,5 O2/min)

0
3 0,94
0 5 10
pH
8 1,68

Taula 5 i gràfica 5: Velocitat en funció del pH (Alba Díaz-2018).

La velocitat hauria de decaure als extrems i, com veiem en la gràfica següent, en el medi
bàsic la velocitat augmenta. No s’observa un òptim i una caiguda d’activitat posterior.

• Experiment 4: activitat de l’enzim de la catalasa en funció de la salinitat.

En l’última prova he obtingut les dades següents:

Velocitat en funció de la salinitat.

8 y = 0,5818x
R² = 0,9903 volum acumulat 240
g/L
y = 0,5932x
6 volum acumulat
R² = 0,9599
35g/L
volum acumulat 9,8
4 g/L
Lineal (volum
acumulat 240 g/L)
2 y = 0,4795x Lineal (volum
R² = 0,9793 acumulat 35g/L)
Lineal (volum
0 acumulat 9,8 g/L)
0 2 4 6 8 10 12

Gràfica 6 : Volums acumulats en funció de la salinitat.

26
 Volum Volum Volum
Temps acumulat acumulat acumulat
(minuts) (9,8 g/l) (35 g/l) (240 g/l)
0 0 0 0
2 0,95 1,6 1,25
4 2,25 2,75 2,5
6 3,15 4,05 3,75
8 3,9 4,75 4,75
10 4,45 5,4 5,5

Taula 6: Volums acumulats en funció de la salinitat.

Així representant les velocitats (pendents de la gràfica anterior) en funció de les

diferents salinitats obtenim la taula 7 i la gràfica 7.

Concentració Velocitat
Velocitat en funció de la concentració
De NaCl (g/L) (ml O2/min)
salina.
9 0,65
35 0,71 0,75
Velocitat (mlO2/min)

240 0,625 0,7

0,65

Taula 7 i gràfica 7 0,6

0 50 100 150 200 250 300
Concentració sal (g/l)

Aquí observem una forma més semblant a l’esperada. Hi ha un òptim a 35 g/l i

en canvi l’activitat disminueix tant a salinitats baixes com a salinitats molt altes.

És lògic que a 240 hi hagi un efecte de disminució de la velocitat, sigui per

deshidratació de l’enzim (canvi de forma i disminució de l’activitat) o per alguna
interferència en l’activitat per part dels ions Na + o Cl-.

Ara bé, que l’òptim es trobi a 35 g/l, que és la salinitat de l’aigua del mar, és més
que sorprenent. He trobat una tesi doctoral20 en que s’afirma que “La actividad
enzimática de la catalasa, en el cultivar de patata Kennebec, aumentó con las
concentraciones salinas...” Així que pot ser que sigui correcte.

20
Respuesta de cultivares de patata a la salinidad y potencial efecto protector del metil jasmonato frente
al estrés salino. Ricardo Rodríguez Buitrón. Dipòsit Legal: L.886-2015. Universitat de Lleida.
http://hdl.handle.net/10803/293375

27
4. CONCLUSIONS

Les conclusions que he extret dels resultats dels experiments han estat les següents:

• Experiment 1: activitat de l’enzim catalasa en funció de temps.

La meva hipòtesi era que la velocitat enzimàtica havia de ser constant i la gràfica
seria una recta. Però observem que hi ha una disminució de l’activitat al llarg del
temps.

Dedueixo que pot ser degut al fet que l’enzim va consumint el peròxid i per tant
la concentració d’aquest disminueix i altera la velocitat. En una reacció quan es
consumeix el substrat, a l’enzim li costa més trobar la següent molècula i per
tant pot fer disminuir la velocitat.

• Experiment 2: activitat de l’enzim catalasa en funció de la concentració.

Es pot observar que eliminant els valors preparats amb el 4,9 % la corba té un
aspecte més semblant a la de Michaelis Menten (corba de saturació). A mesura
que augmentem la concentració, la velocitat augmenta fins arribar a una
concentració en què aquesta ja no augmenta més. Fins i tot, segons les meves
dades, disminueix. Això pot ser degut a un efecte de toxicitat per les altíssimes
concentracions de peròxid que he utilitzat (15%, 20%, 30%) en aquesta zona de
la gràfica. De fet la catalasa elimina els peròxids que es formen a les cèl·lules,
però no s’arriba mai a concentracions tan altes, així que l’enzim es troba en una
situació límit que també l’afecta. L’enzim catalasa s’acaba desnaturalitzant.

• Experiment 3: activitat de l’enzim catalasa en funció del pH.

En aquest assaig puc afirmar que la hipòtesi proposada és rotundament falsa.

Hauria d’haver observat que en els extrems l’enzim es desnaturalitzava i que,
tenint en compte que el pH de les cèl·lules es troba al voltant del neutre, la
màxima activitat seria al voltant del 7. La velocitat ha augmentat amb
l’increment del pH, fins a un pH 8.

28
 Segons els resultats l’enzim catalasa de la patata en un medi bàsic no es
desnaturalitza completament. Consultant bibliografia, el pH òptim de la catalasa
de la col (Brassica oleracea) és de 10 21.

• Experiment 4: activitat de l’enzim catalasa en funció de la salinitat.

Tenint en compte la baixa concentració del citoplasma de les patates,

aproximadament un 1%, 22
vaig fer la hipòtesi que l’òptim de velocitat seria a
aquestes concentracions. El fet és que he obtingut el màxim d’activitat a 35 g/l
que seria la concentració mitjana de l’aigua de mar. També és cert que a 240
mg/l que correspondria als valors de saturació, la velocitat ha disminuït. És
possible que entre aquests dos valors hi hagi una variació en la velocitat que no
he investigat.

• Valoració general: els meus objectius eren comprovar si a la pràctica els meus
experiments es corresponien amb la teoria que ja està prèviament establerta.
Com que he dedicat força temps a la part teòrica i també als experiments, i com
que he hagut de resoldre els problemes que anaven sorgint, no he pogut
aprofundir més en el treball. Tampoc he disposat d’un espai controlat per fer els
experiments, i això pot haver influït en què els resultats no coincideixin
totalment amb els teòrics.

Per tant, no he acabat d’assolir plenament els meus objectius.

21
https://www.brenda-enzymes.org/enzyme.php?ecno=1.11.1.6
22
https://es.slideshare.net/MarisolPedrazaa/prctica-3-efecto-de-la-smosis-en-la-papa

29
5. PROPOSTES DE MILLORA DEL TREBALL:

El que si que puc fer es deixar unes indicacions per millorar i perfeccionar un treball
posterior.

La primera seria realitzar els experiments sempre a la mateixa temperatura (ja que
aquesta influeix de manera decisiva en la velocitat de les reaccions químiques), en unes
instal·lacions amb un millor control. A casa meva la temperatura variava segons les
hores i els dies.

També faria els experiments partint de la mateixa dissolució inicial de peròxid

d’hidrogen per tal d’assegurar l’exactitud de les concentracions utilitzades.

La següent seria experimentar amb la catalasa d’un altre material biològic, com per
exemple el fetge, i així poder comparar els resultats.

Es podria comprovar l’efecte de la temperatura per trobar la temperatura òptima, és a

dir, on l’enzim treballa a màxima velocitat. Per a això es necessitaria també disposar
d’un sistema de control de la temperatura molt precís.

Finalment fer diverses rèpliques per tenir resultats més exactes.

Crec que el meu treball de recerca deixa les portes obertes per seguir treballant i
investigant sobre el tema.

30
6. FONTS D’INFORMACIÓ:

Acatalasia [En línia] Wikipedia, the free encyclopedia (9 juliol 2018)

<https://en.wikipedia.org/wiki/Acatalasia> [Consulta: 25 juliol 2018]
Catalase [En línia] Wikipedia, the free encyclopedia (12 juliol 2018)
<https://en.wikipedia.org/wiki/Catalase> [Consulta: 15 juliol 2018]

Catàlisi enzimàtica [En línia] Viquipèdia, l’enciclopèdia lliure ( 8 juny 2018)

<https://ca.wikipedia.org/wiki/Cat%C3%A0lisi_enzim%C3%A0tica> [Consulta: 25
juliol 2018]
Cinètica enzimàtica [En línia] Viquipèdia, l’enciclopèdia lliure (19 gener 2018) <
https://ca.wikipedia.org/wiki/Cin%C3%A8tica_enzim%C3%A0tica> [Consulta: 26
juliol 2018]
DANIEL J. LESSNER. Methanosaricina barkeri [En línea] USA. Department of
Biological Sciences, University of Arkansas-Fayetteville, Fayetteville, 2014 <
https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC3919537/
> [Data de la consulta: 6 agost 2018]
Enzima
<http://www.edu.xunta.gal/centros/iespuntacandieira/system/files/05_Enzimas.pdf>
[Consulta: 12 juliol 2018]
Efecto de la ósmosis en la papa [En línia] SlideShare (27 noviembre 2014) <
https://es.slideshare.net/MarisolPedrazaa/prctica-3-efecto-de-la-smosis-en-la-papa
> [Consulta: 19 agost 2018]
El peróxido de hidrógeno [En línea] QuimiNet, (3 agost 2006)
<https://www.quiminet.com/articulos/el-peroxido-de-hidrogeno-13615.htm> [Consulta:
19 agost 2018]
Enzim [En línia] Viquipèdia, l’enciclopèdia lliure ( 27 gener 2018)
<https://ca.wikipedia.org/wiki/Enzim> [Consulta: 12 juliol 2018]
Enzima catalasa <
http://webdelprofesor.ula.ve/farmacia/gmendez/manuales%20PDF/EXPERIMENTO%2
05%20CATALASA%2006-04.pdf> [Consulta: 12 juliol 2018]
Enzimas [En línia] SlideShare (24 septembre 2014) <
https://es.slideshare.net/enriqeevaampire/enzimas-39473323> [Consulta: 12 juliol 2018]
Equilibrio enzima-sustrato [En línia] Wikipedia, la enciclopedia libre (5 març 2007)
<https://es.wikipedia.org/wiki/Archivo:Equilibrio_enzima-sustrato.png> [Consulta: 6
agost 2018]
ERNESTO HERNÁNDEZ M. Evaluación del pardeamiento enzimático durante el
almacenamiento en congelación del puré de palta. Anales científicos UNALM Vol.70
No4, 2009. < https://dialnet.unirioja.es/descarga/articulo/6171104.pdf> [Consulta: 25
juliol 2018]

31
FRANCISCO ALDA. Holoenzima [En línea] Zaragoza. Blogger, 2011 < http://b-log-
ia20.blogspot.com/2011/11/enzimas-naturaleza-quimica-y-estructura.html> [Consulta: 6
agost 2018]
Fundamentos de las gráficas de cinética enzimática [En línia] Khan Academy
<https://es.khanacademy.org/science/biology/energy-and-enzymes/enzyme-
regulation/a/basics-of-enzyme-kinetics-graphs > [Consulta: 7 agost 2018]
Inhibidor [En linea] Viquipèdia, l’enciclopèdia lliure (20 octubre 2017) <
https://ca.wikipedia.org/wiki/Inhibidor_enzim%C3%A0tic > [Consulta: 25 juliol 2018]
IVÁN DARÍO OSPINA. Ficha tècnica peroxido de hidrogeno. Medellín, Colombia:
Distribuidora de quimicos Industriales S.A, 2013 <http://dqisa.com/wp-
content/uploads/2015/11/PEROXIDO-DE-HIDROGENO.pdf> [Consulta: 25 agost
2018]

Las enzimas y el sitio activo [En línia] Khan Academy

<https://es.khanacademy.org/science/biology/energy-and-enzymes/introduction-to-
enzymes/a/enzymes-and-the-active-site> [Consulta: 6 agost 2018]
Ma EUGENIA. ¿Cuántas partes tiene una célula? [En línea]. Blogger, 2011 <
https://mavensol.blogspot.com/2011/11/cuantas-partes-tiene-una-celula.html>
[Consulta: 7 agost 2018]
Methanosarcina barkeri [En línea] ATCC, <http://www.lgcstandards-
atcc.org/products/all/43569.aspx?geo_country=es#characteristics> [Consulta: 6 agost
2018]
Quimitube Tu libro de Química. (1 abril 2012) QUIMICA REDOX E20 Volumetría
redox H2O2 y KMnO4 <https://www.youtube.com/watch?v=YJTvwfe6F3E> [Consulta:
30 agost 2018]
Reacció amb i sense catalitzador. [En línia] CatEdu <http://e-
ducativa.catedu.es/44700165/aula/archivos/repositorio/4750/4849/html/4_catalizadores.
html> [Consulta: 6 agost 2018]
RODRÍGUEZ BUITRÓN, RICARDO. Respuesta de cultivares de patata a la salinidad
y potencial efecto protector del metil jasmonato frente al estrés salino. Pelacho Aja,
Anna Ma. (dir.). Tesi doctoral. Universitat de Lleida. Departament de
Hortofructicultura, Botànica i Jardineria, 2014.

RUBÉN HERNÁNDEZ GIL. Enzimas [En línea] Versió 2.0. Mérida-Venezuela.

Universidad de Los Andes, Departamento de Botánica, Facultad de Ciencias Forastales
y Ambientales, 2007 < http://www.forest.ula.ve/~rubenhg/enzimas/index.html>[Data de
la consulta: 12 juliol 2018]

32
7. ANNEXES

• Experiment 1: activitat de l’enzim catalasa en funció del temps.

Gràfiques de velocitats en funció del temps per a cada concentració.

1'875% acumulat 2'45% acumulat

4,5 6
4 y = 0,5064x
5
3,5 y = 0,4268x R² = 0,9875
R² = 0,9878 4
3
2,5
3
2
1,5 2
1
1
0,5
0 0
0 5 10 15 0 5 10 15

3'75% acomulat 4'9% acomulat

8 7
7 y = 0,67x 6 y = 0,6223x
R² = 0,9825 R² = 0,9831
6 5
5
4
4
3
3
2
2
1 1

0 0
0 5 10 15 0 5 10 15

33
 7'5% acumulat 10% acumulat
9 10
8 y = 0,8155x 9 y = 0,9309x
R² = 0,9592 8 R² = 0,9877
7
6 7
6
5
5
4
4
3
3
2 2
1 1
0 0
0 5 10 15 0 5 10 15

15% acomulat 20%acomulat

10 10
9 y = 0,9045x 9 y = 0,8782x
8 R² = 0,9696 8 R² = 0,9775
7 7
6 6
5 5
4 4
3 3
2 2
1 1
0 0
0 5 10 15 0 5 10 15

30% acomulat
9
y = 0,8545x
8 R² = 0,973
7
6
5
4
3
2
1
0
0 2 4 6 8 10 12

34
 Per fer la comparació i observar com augmenten els pendents en funció de la
concentració, adjuntaré una gràfica amb algunes concentracions juntes. També
com el pendent decau al 10, 15, 20 i 30%.

Velocitat en funció de la concentració.

9
y = 0,8155x
8 R² = 0,9592

7 y = 0,67x
R² = 0,9825
6
y = 0,5064x
5 R² = 0,9875
y = 0,4268x
4 R² = 0,9878

0
0 2 4 6 8 10 12

1'875% acumulat 2'45% acumulat 3'75% acumulat

7'5% acumulat Lineal (1'875% acumulat) Lineal (2'45% acumulat)
Lineal (3'75% acumulat) Lineal (7'5% acumulat)

35
 Velocitat en funció de la concentració.
10
y = 0,8545x
9
R² = 0,973
8
y = 0,9309x
7 R² = 0,9877
6 y = 0,9045x
5 R² = 0,9696

4 y = 0,8782x
R² = 0,9775
3

0
0 2 4 6 8 10 12

10% acumulat 15% acumulat 20%acumulat

30% acumulat Lineal (10% acumulat) Lineal (15% acumulat)
Lineal (20%acumulat) Lineal (30% acumulat)

En aquesta gràfica podem observar com la concentració 30% està per sota del
10, 15 i 20%. La velocitat màxima està al 10%.

• Experiment 4: activitat de l’enzim catalasa en funció de la salinitat.

Per preparar els càlculs de les dissolucions vaig fer regles de tres.

Per la de 9g/L hauria de posar 9 g de NaCl per cada 1000mL d’aigua. Per no
preparar 1000 mL vaig optar per preparar només 20 mL.

1000 mL 9g (20 x 9)/ 1000= 0’18g NaCl

20 mL ?

El mateix amb la resta; vaig optar per preparar només 20 mL.

1000 mL 35g (20 x 35)/ 1000= 0’7g NaCl

20 mL ?

36
1000 mL 240g (20 x 240)/ 1000= 4,8g NaCl

20 mL ?

37