Les Càries I L'eficàcia Dels Dentifricis

LA CÀRIES I L’EFICÀCIA
DELS DENTIFRICIS
Elaboració d’un dentifrici casolà
Júlia Cané Gasull
2n Batxillerat B
Tutora: Anna Muñoz Dilmé

Vilablareix, 15 de gener del 2019
INS Vilablareix
ÍNDEX
INTRODUCCIÓ ............................................................................................................... 5
MARC TEÒRIC ............................................................................................................... 7
1. La càries .................................................................................................................... 7
1.1. Què és? ................................................................................................................ 7
1.2. Introducció a l’anatomia dental .......................................................................... 8
1.3. Tipus de càries .................................................................................................. 10
1.4. Etiologia ............................................................................................................ 11
1.5. Factors predisposants ........................................................................................ 14
1.6. Prevenció de càries ........................................................................................... 16
2. Els bacteris .............................................................................................................. 19
2.1. Què son? ........................................................................................................... 19
2.2. Taxonomia de bacteris ...................................................................................... 19
2.3. Bacteris de la boca ............................................................................................ 21
2.4. Patògens ............................................................................................................ 21
3. Els dentifricis........................................................................................................... 23
3.1. Components ...................................................................................................... 23
3.2. Història dels dentifricis ..................................................................................... 24
EXPERIMENTACIÓ ..................................................................................................... 25
1. Estudi de l’enquesta ................................................................................................ 25
2. Pràctica 1: elaboració d’un dentifrici casolà ........................................................... 29
2.1. Oli essencial de l’arbre del te ............................................................................ 30
3. Pràctica 2: comprovació de l’efecte antibacterià dels dentifricis ............................ 32
4. Pràctica 3: observació de la flora dental al microscopi ........................................... 38
1
La càries i l’eficàcia dels dentifricis. Elaboració d’un dentifrici casolà
CONCLUSIONS FINALS ............................................................................................. 40
FONTS ........................................................................................................................... 42
ANNEXOS ..................................................................................................................... 45
Annex 1: índex de prevalença de la càries (índex COP-D)......................................... 45
Annex 2: comprovació de l’efecte antibacterià dels dentifricis .................................. 47
Annex 3: entrevista...................................................................................................... 50
Annex 4: enquesta ....................................................................................................... 53
2
“That which can be asserted without evidence, can be dismissed without evidence”
Christopher Hitchens
3
Primerament cal agrair profundament a la tutora del present

Treball de Recerca, Anna Muñoz, pel seu ajut, interès i dedicació
al llarg d’aquest camí.
En segon lloc, voldria agrair al seminari de biologia i geologia de
l’institut Pere Alsius de Banyoles, que m’ha donat l’oportunitat
de realitzar una part de l’experimentació en un dels seus
laboratoris.
També a l’Ivan Fernández, per facilitar-me material per
l’experiment sense el qual no podria haver tirat endavant la part
pràctica.
Cal donar mèrits a una persona externa al centre, a la Dra.
Susanna Rigall, qui vaig poder entrevistar, em va facilitar
informació i em va permetre assistir a una de les seves classes del
cicle de Higiene Bucodental a l’institut Narcís Xifra.
Per últim però no menys important, s’ha de donar gràcies de tot
cor a la meva família, per la seva companyia i suport en tot
moment.
4
INTRODUCCIÓ
Justificació de la tria: motivacions, objectius, hipòtesi i metodologia
Escollir el tema adient per a aquest treball no va ser gens fàcil. No obstant això, en tot
moment vaig tenir clar que les ciències hi jugarien un paper important. Després de
valorar múltiples possibilitats, vaig decidir centrar-me en un tema que sempre m’ha
captivat: l’odontologia.
En primer lloc, vaig pensar que realitzar una recerca sobre un tema tan ampli
segurament seria difícil i, per tant, vaig decidir centrar-me en la càries i l’eficàcia dels
dentifricis. Tot i haver-me centrat en una sola part d’aquest immens món com és el de
l’odontologia, la recerca no ha estat fàcil, ja que l’abundància d’informació no en
garantia la qualitat i, en conseqüència, la tria per arribar al resultat final ha estat costosa.
Una de les diverses fonts d’informació utilitzades per realitzar aquest treball ha estat
una entrevista a una professional d’aquest àmbit: una dentista especialitzada en
ortodòncia i odontopediatria. A banda d’aquesta informació proporcionada per experts,
també he fet una recerca d’informació a través de diverses webs d’interès i d’estudis
relacionats amb el tema.
Així doncs, els objectius fonamentals del següent treball són:
 Assolir nous coneixements sobre la càries dental i dels factors que influeixen en
la seva proliferació, per fer-ne una breu síntesi.
 Conèixer l’origen, l’evolució i els components necessaris dels dentifricis.
 Conèixer els hàbits d’higiene oral de la societat a través d’una enquesta.
 Elaborar un dentifrici casolà amb un efecte antibacterià i abastable per tothom,
és a dir, amb productes fàcilment localitzables.
 Comprovar l’eficàcia del dentifrici casolà en comparació amb la d’un dentifrici
convencional .
 Familiaritzar-me amb el material del laboratori per dur a terme observacions al
microscopi.
Les hipòtesis principals d’aquest treball són:
 Els bacteris són determinants per a l’aparició de càries
5
 Un dentifrici casolà amb efecte antibacterià pot ser tan eficaç com un de
convencional.
Justificació de les parts:
La memòria es divideix en dues parts fonamentals: una primera part introdueix el lector
en el món de l’odontologia, parlant principalment de la càries dental, els bacteris que la
causen i dels dentifricis. I una segona part, més pràctica, recull un seguit d’experiments
i els resultats d’aquests.
El marc teòric, que ocupa gran part del treball, es divideix en tres apartats fonamentals:
una breu introducció a la càries dental; una pinzellada sobre els bacteris, específicament
en aquells que habiten a la boca; i, finalment, un estudi dels dentifricis.
Pel que fa el marc pràctic, es divideix en quatre apartats. Primerament es fa un breu

estudi de l’enquesta realitzada sobre la higiene bucal i, seguidament, s’elaboren tres
pràctiques al laboratori. La primera consisteix en l’elaboració d’un dentifrici casolà amb
efecte antibacterià proporcionat per l’oli essencial de l’arbre del te. Posteriorment, per
observar si aquest efecte antibacterià és tan eficaç com el d’un dentifrici convencional,
se n’ha fet un antibiograma. Finalment, s’ha volgut observar la flora dental humana
mitjançant un microscopi al laboratori.
6
MARC TEÒRIC
1. LA CÀRIES
1.1. QUÈ ÉS?
La càries dental és la destrucció dels teixits de les dents causada per la presència d’àcids
produïts per bacteris situats, inicialment, a la superfície de l’esmalt dental,
posteriorment a la dentina i finalment a la polpa. El dolor dental i la pèrdua de les peces
dentals i de l’eficàcia en la masticació són les principals conseqüències d’aquesta
malaltia d’evolució crònica.
Les càries es poden produir des del moment en el que apareixen les primeres dents,
solen ser més comunes en infants, tot i que els adults també poden patir-les. Constitueix
actualment la malaltia més freqüent a l'ésser humà, observant que entre el 90% i 95% de
la població pateix aquesta patologia. Aquest deteriorament de les dents està influenciat
per diversos factors com els hàbits d’higiene, l’alimentació, la quantitat i la qualitat de
la saliva, la qualitat de l’esmalt, la presència de fluor als dentífrics que utilitzem, el pas
del temps, etc. L’herència també té un paper molt important a la susceptibilitat de les
dents a les càries.
Figura 1. Representació gràfica d’una càries

Font: https://clinicapadros.cat/
7
1.2. INTRODUCCIÓ A L’ANATOMIA DENTAL
Una dent és una peça anatòmica molt dura. Les dents tenen diverses funcions: digestiva,
ja que s’utilitzen per tallar i triturar aliments sòlids; prènsil, perquè serveixen per
subjectar les preses en animals o diversos objectes i, per últim, participen en l'articulació
de paraules en el llenguatge oral.
La dent es pot dividir en dues parts:
 La corona o part externa que és la porció visible de la dent formada per l’esmalt
dental, la part més exterior; la dentina, una de més interna i a l’interior de tot la
polpa.
 L’arrel o part interna que està formada per la dentina, recoberta pel cement
dental i adherida a l’ós alveolar pel lligament periodontal1.
1.2.1. Esmalt dentari

L’esmalt dentari és la part exterior de la dent. Es tracta d’un teixit dental normalment
visible que requereix el suport de la dentina subjacent. És el teixit més dur de
l’organisme i les seves propietats físiques i químiques el fan únic. És un sòlid
microporós que pel que fa el seu pes, un 98% està compost per minerals (principalment
hidroxilapatita2 (Ca10(PO4)6(OH)2)) i un 5% d’aigua i teixit orgànic.
1.2.2. Dentina
La dentina és un teixit intermedi situat a sota de l’esmalt dentari i el qual forma la part
principal de la dent. És una substància groguenca que no rodeja únicament la corona
sinó que també la zona de l’arrel. És més tova que l’esmalt, però es considera el segon
teixit més dur de l’organisme. Això és a causa de la seva composició, ja que un 20% del
teixit està format per substàncies orgàniques, un 70% per minerals, com
l’hidroxilapatita, i un 10% per aigua.
1
Lligament periodontal: conjunt de fibres col·làgenes que ajuden a mantenir les dents fixes a l’os
maxil·lar.
2
Hidroxilapatita: mineral molt dur, concretament el més dur de cos humà. Té una estructura cristal·lina i
la seva fórmula inorgànica, a base de calci hidratat i fòsfor, la fa vulnerable a la desmineralització en
medi àcid.
8
1.2.3. Polpa dental

La polpa dental és la part més interna de la dent. A diferència de les parts externes és un
teixit tou. Està formada per teixit connectiu3, nervis i vasos sanguinis que nodreixen les
dents.
1.2.4. Cement dental

El cement és un teixit mineralitzat que recobreix l’arrel de les dents i que l’uneix
fermament a l’os mitjançant el lligament periodontal. El cement és tan dur com un os
però no tant com l’esmalt. Està compost per un 55% d’hidroxilapatita i un 45% d’aigua.
Figura 2. Parts de la dent

Font:https://www.enciclopedia.cat
3
teixit connectiu: teixit que té com finalitat servir de sustentació i envoltar la resta de teixits de
l'organisme, l'intercanvi de nutrients, la defensa contra infeccions així com la regulació de la calor
corporal.
9
1.3. TIPUS DE CÀRIES
La càries dental es pot classificar segons la seva localització, l’etiologia, el teixit afectat,
la ruta d’invasió, l’evolució i la causa dominant.
Guillen, X. (2015) esmenta que, segons el teixit afectat podem distingir diversos tipus
de càries.
1.3.1. Càries d’esmalt:

La càries d’esmalt es desenvolupa inicialment a la superfície que posseeix menys
resistència, ja que és més susceptible a l’atac de la càries a causa del seu major
contingut orgànic i menor contingut mineral, mentre que l’esmalt superficial és més
resistent a causa de que sempre es troba en contacte amb la saliva, que conté ions de
fosfat i carbonat de calci.
4
El signe que permet el seu diagnòstic és la “lesió blanca” amb les seves
característiques de pèrdua de brillantor i translucidesa, superfícies poroses i aspecte de
guix.
1.3.2. Càries de dentina:
La manifestació més rellevant de la càries de dentina és el dolor.
Podem distingir-ne 2 tipus:
 Aguda, quan progressa ràpidament. És de color blanc groguenc i consistència

tova.
 Crònica, quan progressa lentament. És de color fosc i consistència més dura que
l’aguda.
1.3.3. Càries de cement:

La càries de cement s’origina generalment en pacients amb problemes periodontals i
retracció gingival, ja que el cement queda exposat i afavoreix l’acumulació de placa i
com a conseqüència d’això, la producció de càries.
4
Lesió blanca: primera manifestació macroscòpica que es pot observar a nivell de l’esmalt, es presenta
com una disminució de la seva translucidesa y donant com a resultat una superfície més opaca y sense
brillo.
10
Figura 3. Càries d’esmalt, de dentina i de cement

Font: Tipos de caries (Joselin Medina)
1.4. ETIOLOGIA
1.4.1. Microbiota oral en la salut
La boca, de la mateixa manera que moltes altres superfícies del cos, està colonitzada des
del moment del naixement per un ampli ventall de microorganismes col·lectivament
coneguts com la microbiota oral. El grup de microorganismes més comú són els
bacteris, però llevats, virus, micoplasmes, protozous i arqueobacteris també hi poden
estar presents. La microbiota oral té una relació mutualista amb l’hoste: els
microorganismes orals es beneficien de l’hàbitat càlid i nutritiu proveït per l’hoste i, en
retorn, el protegeixen contra microorganismes invasors. La saliva té un paper crucial en
el manteniment de la microbiota oral, ja que manté l’ambient oral a un pH neutre (òptim
per al creixement bacterià) i proveeix proteïnes i glicoproteïnes com a nutrients.
1.4.2. Biofilms dentals

La microbiota oral creix sobre les superfícies de la boca en forma d’una comunitat
organitzada funcional i estructuralment coneguda amb en nom de placa dental. La placa
11
dental és un exemple de biofilm 5 , la

formació del qual requereix diverses
etapes. Inicialment, la superfície de les
dents és coberta per un film de
proteïnes i glicoproteïnes
majoritàriament derivades de la saliva,
que també conté bacteris, fluid
cervicular genvial, sang i menjar.
Aquest pel·licle proporciona llocs
d’adhesió per als bacteris colonitzadors
inicials i actua com a barrera física Figura 4. Representació gràfica biofilms dentals
contra la difusió d’àcid. L’adhesió de Font: Dental caries (Nigel B. Pitts et al.)
bacteris colonitzadors inicials al pel·licle dona lloc al biofilm dental (Figura 4). Més
endavant, espècies colonitzadores secundàries s’uneixen als colonitzadors inicials i
formen un biofilm madur. Finalment, es forma una matriu de polímers secretats per els
propis bacteris (per exemple, polisacàrids derivats del metabolisme dels sucres) i ADN.
Aquesta matriu ajuda a mantenir el biofilm i pot influenciar l’entrada i moviment de
molècules dins d’aquest.
1.4.3. Etiologia microbial de la càries dental

Els primers estudis en analitzar la composició bacterial de la càries dental van descriure
una major proporció i incidència de Streptococcus mutans (S. mutans) en regions
afectades per la malaltia que en l’esmalt sà. Aquestes observacions van conduir a la idea
que la càries dental era causada per una petita fracció de les espècies que habiten el
biofilm dental (“hipòtesis de la placa específica”). Durant dècades, l'espècie S. mutans
va ser considerada l’agent causal de la càries dental i la majoria d’estratègies
terapèutiques, preventives i de diagnòstic es van centrar en aquest microorganisme. No
obstant, amb l’avenç de l’investigació, es va fer evident que les càries també podien
ocasionar-se en absència d’aquestes espècies, i que la persistència de S. mutans en
superfícies sanes no era imprescindible en el desenvolupament de la malaltia.
5
Biofilm: omunitat estructurada de microorganismes envoltats d'una matriu polimèrica
autodesenvolupada i adherida a una superfície vivent o inerta.
12
Estudis subsegüents van confirmar que a banda de S. mutans, altres espècies presents
dins els biofilms dentals també podien provocar una reducció del pH. A més, es va
observar que certes espècies podien minimitzar els efectes negatius de l’àcid làctic
utilitzant-lo com a font de nutrient i convertint-lo en àcids més febles. Aquestes
troballes van resultar en la “hipòtesi de la placa no específica”, segons la qual les càries
són conseqüència de l’activitat metabòlica neta del biofilm.
Recentment, l’ús d’eines moleculars ha confirmat l’existència d’un ecosistema molt

divers on S. mutans representa només una petita fracció (entre un 0.7% i un 1.6%) de la
comunitat bacteriana. A més, s’ha observat que els consorcis de bacteris associats a les
càries varien entre individus i en diferents estadis de la malaltia (Figura 5), suggerint
que unes mateixes funcions poden ser dutes a terme per diferents consorcis de
microorganismes. Així doncs, si la composició microbial de les càries és tan variable, és
rellevant conèixer els agents causals? La “hipòtesi de la placa ecològica”, considerada
l’explicació més plausible per a l’etiologia microbial de la càries dental, considera que
les càries s’ocasionen com a resultat d’una funció bacteriana concreta (producció ràpida
d’àcid i tolerància a les condicions acídiques generades) que és independent dels
microorganismes involucrats en el procés. Segons aquesta hipòtesi, l’acidificació de la
placa actua com el factor
principal a l’hora de seleccionar
una comunitat bacteriana que
genera àcid però és tolerant a
aquest, l’expansió de la qual
incrementa el risc de
desenvolupar càries. En altres
paraules, l’exposició regular de la
placa dental a sucres dietaris
resulta en repetits episodis de
baix pH als biofilms, que
afavoreixen el creixement de
Figura 5. La composició bacterial de les càries és teixit-
bacteris tolerants a l’àcid i dependent, fins i tot quan les lesions es troben dins d’una
mateixa peça. A la imatge es pot observar la diferent
inhibeixen el creixement de
composició bacterial d’una càries a la dentina (panell
superior) i una càries a l’esmalt (panell inferior), ambdues
lesions ubicades al segon molar del quart quadrant.
Font: Dental caries (Nigel B. Pitts et al.)
13
bacteris beneficiosos (que creixen preferencialment a pH neutre).
Per tant, la càries dental no és un exemple de malaltia infecciosa clàssica, sinó que
apareix com a conseqüència d’un canvi ecològic en el balanç de la microbiota dental
ocasionat per canvis en l’estil de vida i l’ambient oral. Segons la hipòtesi de la placa
ecològica, centrar-se en el resultat metabòlic de les comunitats microbianes
independentment de les espècies involucrades podria ser la clau per entendre i controlar
la malaltia. Alguns exemples de funcions bacterials que podrien ser inhibides en futures
estratègies preventives són les vies de fermentació de carbohidrats, molècules
relacionades amb la regulació del pH i molècules d’adhesió bacterial. Implícita en
aquesta hipòtesis hi ha també la idea que la malaltia podria ser controlada interferint
amb els factors que provoquen canvis desfavorables en el balanç de la microbiota, és a
dir, reduint la quantitat i freqüència amb la que es consumeix sucre per tal de prevenir
condicions d’acidesa.
1.5. FACTORS PREDISPOSANTS
El diagrama de Keyes (Figura 6) ens ofereix una visió simplificada de la complexitat

multifactorial de la càries dental que facilita la comprensió de l’etiologia de la lesió a
partir d’un esquema compost per diversos factors com la dent, la placa i el substrat en
un determinat període de temps.
Figura 6. Diagrama de Keyes

Font: realització pròpia
14
1.5.1. Aliments que afavoreixen la càries

Una de les causes del deteriorament dental és una alimentació rica en sucres, els quals
ajuden als bacteris a desgastar l’esmalt. El sucre és un bon conservant que millora el
gust de l’aliment i que està present en una gran quantitat de productes. Podem
diferenciar diversos sucres en els aliments:
 Monosacàrids
 Glucosa: és una aldohexosa molt abundant, que forma part de molts disacàrids i
polisacàrids. És la font principal d'energia de moltes cèl·lules.
 Fructosa: és una cetohexosa, molt freqüent en els vegetals, com les fruites.
Forma part del disacàrid sacarosa, juntament amb la glucosa.
 Galactosa: juntament amb la glucosa forma el disacàrid lactosa, present en la
llet.
 Disacàrids
 Sacarosa. és un sucre d’origen vegetal i està formada per la unió d'una molècula
de glucosa i una de fructosa.
 Lactosa: es troba únicament en animals. Forma part de la llet i està composada
per la unió d'una molècula de glucosa i una de galactosa.
 Maltosa: Formada per la unió de dues glucoses. Es troba als òrgans de reserva
de les plantes. S'obté per hidròlisi del midó i del glucogen.
 Polisacàrids:
 Midó: és el polisacàrid de reserva de les cèl·lules vegetals i per tant, és el que
contenen els aliments de procedència vegetal. Es troba en cereals i
pseudocereals, llegums, tubercles, arrels, carbasses i fruites, sobretot no
madures.
El motiu pel qual produeixen càries els aliments esmentats és la seva capacitat
d’adhesió, ja que si no els eliminem amb una bona higiene oral, es queden a la boca i
són metabolitzats per la placa bacteriana. Aquesta metabolització produeix uns àcids
que fan que el pH de la boca disminueixi i es produeixi la desmineralització gradual de
l’esmalt dental.
15
1.6. PREVENCIÓ DE CÀRIES
La càries ha estat present en l’home des de temps remots. A partir dels segles XVII i
XVIII es va començar a observar un alt increment de la prevalença de la malaltia, des de
l’inici del consum de sucre de canya i farina refinada entre d’altres nous productes.
L’abaratiment del sucre a nivell mundial ha fet que la càries sigui un problema de salut
pública arreu del món.
En termes mundials, es considera que entre el 60% - 90% dels nens en edat escolar i
prop del 100% dels adults tenen càries dental. A través d’estratègies utilitzades en
epidemiologia de la càries, com ho és l’índex COP-D6, es pot analitzar la prevalença
d’aquesta malaltia.
Així doncs, tot i que la càries sigui considerada una malaltia potencialment prevenible,
es pot veure que aquesta segueix sent altament freqüent entre la població, repercutint
així a la salut en general.
Algunes persones han d’estar més atentes a la seva salut dental ja que presenten una
predisposició genètica que contribueix al desenvolupament d’aquesta malaltia: la seva
capa d’esmalt més fina i, per tant, més dèbil, una mala alineació de les dents que
provoca dificultats en la neteja, una composició de la seva saliva poc favorable, etc.
Encara que és difícil actuar sobre els factors genètics, cuidant els factors ambientals
podem ajudar a prevenir la càries.
Existeixen diverses estratègies essencials per prevenir la formació de la càries:
 Una bona higiene bucal
 Una dieta saludable (baixa en sucres)
 La fluoració
 En algunes ocasions, el segellat de fosses i fissures
 Les visites regulars de prevenció al dentista
6 Veure una breu síntesi del que és l’ïndex COP-D i fonts representatives a l’annex 1
16
1.6.1. La higiene bucodental

És imprescindible mantenir una bona higiene bucal per eliminar la placa bacteriana.
Segons l’Agència de Salut Pública de Catalunya (ASPCAT) cal rentar-se les dents al
menys dos cops al dia, netejant tota la superfície dental: interior, exterior i masticatòria.
Tant a la cara interna com a la cara externa, el raspallat ha de ser des de la geniva cap a
la dent. En canvi, a la superfície masticatòria ha de ser horitzontal, de davant cap enrere
i a l'inrevés. El Col·legi Oficial de Farmacèutics de Tarragona afirma que és necessari
utilitzar un glopeig bucal amb un alt contingut de fluor i fil dental per netejar les zones
més difícils.
Figura 7. Representació d’un raspallat dental

Font: https://centreodontologicintegral1.webnode.es
1.6.2. Dieta saludable

La dieta ha de contenir tots els elements indispensables per aconseguir una nutrició
adequada i contribuir no només amb el creixement i amb desenvolupament de
l’organisme, sinó també amb els processos de formació de matriu i calcificació dental.
La dieta no és només important per la salut general, sinó que també ho és per la salut
oral. Molts estudis demostren la importància fonamental de la dieta en la prevenció de
càries.
Com ja s’ha esmentat anteriorment, els principals responsables de la producció de la

càries són els carbohidrats, com ho són els sucres i els glúcids d’absorció lenta en
particular. Aquests actuen com a substàncies energètiques pels microorganismes
bacterians presents a la placa.
17
1.6.3. el fluor
El fluor és un element químic que es troba situat en el grup dels halògens. Aquest
element no es pot trobar per si sol a la natura. No obstant és present a molts llocs. Així
doncs, el fluor es troba en forma d’un compost que pot ser orgànic o inorgànic
anomenat fluorur. Aquests compostos solen ser incolors i s’alliberen al medi de forma
natural a través la meteorització química i dissolució de minerals, les emissions de
volcans, etc. Els usos més comuns d’aquest compost són la producció d’alumini, la
fluoració de l’aigua i la fabricació de productes fluorats per a les dents. Actualment es
troben en productes com l’aigua potable, col·lutoris, gels dentals o pastes de dents.
Els fluorurs no són del tot perjudicials ja que poden ajudar a prevenir la càries dental
aturant la ruptura de l’esmalt i accelerant el procés de remineralització. Un cop és
absorbit per l’organisme, aquest mineral s’utilitza per enfortir l’esmalt. Però, per altra
banda, si es prenen en grans quantitats poden influir a la fluorosis dental7.
Les fonts més comunes de fluor són l’aigua potable, els dentifricis i els glopeigs bucals.
Aquestes ajuden a mantenir les dents fortes i sanes, principalment en infants.
1.6.4. segellat de fosses i fissures

S’han desenvolupat programes de prevenció de càries a partir del segellat de fosses i
fissures. Es tracta d’un tractament que consisteix en col·locar una prima pel·lícula de
resina acrílica sobre la superfície masticatòria de les dents posteriors (molars i
premolars) on les càries són més freqüents, disminuint així la seva exposició als àcids i
l’acumulació dels bacteris. Diversos estudis 8 han comprovat la seva eficàcia. Es
recomana el control de les superfícies segellades durant els primer anys per a revisar la
integritat d’aquests.
7
Fluorosis dental: anomalia en la formació de l’esmalt, causada per un per una ingesta excessiva de fluor
durant el desenvolupament de les dents.
8 Com per exemple Evaluación de la aplicación de selladores en el marco asistencial de un programa
público de salud bucodental (2004)
18
2. ELS BACTERIS
2.1. QUÈ SON?

Els bacteris són un grup d’organismes unicel·lulars formats per cèl·lules procariotes, és
a dir, que no tenen un nucli cel·lular diferenciat i confinat en una membrana. El seu
material genètic o ADN està lliure al citoplasma i la seva estructura és relativament
senzilla comparada amb els organismes eucariotes. Generalment són diminuts, al
voltant de 0,1-5 µm, tot i que hi ha exemplars (com molts del gènere Thiomargarita)
que poden arriba a mesurar 0.3 mm.
Els bacteris són els organismes més abundants del planeta i són capaços d’adaptar-se a
diversos medis, fins i tot als més extrems. Poden viure en medis amb temperatures
polars, en aigües termals àcides, en les profunditats de l’escorça terrestre o en residus
radioactius. Fins i tot els podem trobar com a simbionts d’altres éssers vius, com per
exemple els bacteris que viuen dins l’intestí humà, els anomenats flora intestinal,
indispensables per la salut. Els bacteris són imprescindibles a la Terra perquè participen
en una gran quantitat de processos i cicles de reciclatge de nutrients, com la fixació del
nitrogen a l’atmosfera o en reaccions de descomposició de la matèria orgànica.
L’estudi dels bacteris s’anomena bacteriologia, que és una branca de la microbiologia,

ciència que estudia tot tipus de microorganismes incloent-hi virus, procariotes i
eucariotes senzills.
2.2. TAXONOMIA DE BACTERIS
Podem distingir diverses classificacions de bacteris ja que són uns organismes molt
difícils de catalogar.
Diferenciem quatre tipus morfològics de bacteris: cocs, bacils, espirils i vibrions. Els
cocs tenen una forma esfèrica. Poden aparèixer aïllats després de la divisió cel·lular
(micrococs), aparèixer per parells (diplococs), formant cadenes (estreptococs), o
agrupats de manera irregular (estafilococs). Els bacils tenen una forma cilíndrica i en
general solen agrupar-se en forma de cadena (estreptobacils) o en palissada. Els espirils
prenen una forma de tirabuixó i aquells que posseeixen una forma corbada, són
vibrions.
19
Figura 8. Representació gràfica de bacils, cocs, espirils i vibrions

Font: classificació dels bacteris segons la forma (Isaac Perez)
També podem distingir dues tipologies de bacteris: els Gram positius i els Gram
negatius. Aquesta classificació es fa segons la reacció d’aquests éssers davant dels
reactius de Gram.
● Bacteris Gram positius: retenen el cristall violeta9 a la tinció de Gram, de manera

que aquests també s’observen de color violeta al microscopi òptic.
● Bacteris Gram negatius: no retenen el cristall violeta a la tinció de Gram sinó un

pigment vermell, el qual apareix a causa de la poca capacitat de tinció amb el cristall
violeta i l’absorció de la safranina, utilitzada pel seu color rosa-vermellós.
La diferència de tinció entre aquests dos tipus de bacteris és deguda a la seva paret
cel·lular. En els Gram positius, la paret té un sol estrat; està composta per una capa
gruixuda de peptidoglicà, unida a l’àcid lipoteicoic (entre la paret i la membrana
10
cel·lular) i l’àcid teicoic (a l’exterior). En canvi, en els Gram negatius la paret és
biestratificada: té una primera capa fina i rugosa de mureïna i una segona capa
constituïda per polisacàrids, proteïnes, fosfolípids i lípids, sense àcids teicoics units. La
diferent composició i constitució de la paret fa que els bacteris tinguin una sensibilitat
diferent als antibiòtics. Es sap que els bacteris Gramnegatius són més resistents que els
Grampositius com a conseqüència de la complexitat de la seva paret cel·lular
9
cristall violeta: també anomenat violeta de genciana, és un grup de compostos químics emprats com a
indicadors de pH i colorants.
10 Àcid teicoic: macromolècules presents a la superfície de la paret bacteriana.
20
2.3. BACTERIS DE LA BOCA
Moltes característiques de la boca com la humitat, la calor i el subministrament

abundant de nutrients, la fan un ambient ideal pel creixement microbià. No obstant això,
els factors mecànics i bioquímics limiten els tipus de microorganismes que hi poden
viure. És a dir, parlant, mastegant i empassant, s’eliminen els microorganismes que no
estan ben adaptats per adherir-se a les superfícies.
A més, la boca està banyada amb saliva, que és produïda constantment per les glàndules
salivals i aquesta s’elimina per ingestió. Les persones que no produeixen quantitats
normals de saliva tenen problemes per mantenir un ambient microbià saludable a la
boca, i aquest fet afavoreix, també, la càries dentals.
La boca humana està densament poblada per més de 80 espècies diferents de

microorganismes. Molts són bacteris pertinents al gènere Streptococus. Els estreptococs
que estan a la boca són S. Salivarius, S. Mitis, S. Mutans i altres espècies. Fins i tot
també s’hi troben algunes espècies de enterococs11 (Lactobacillus) encara que el lloc
predominantment d’aquestes és l’intestí.
2.4. PATÒGENS
Tot i que la cavitat oral acull una gran quantitat de microorganismes inofensius, a
vegades aquests formen part d’una sèrie de factors que desencadenen dues de les
malalties més freqüents a la boca: la malaltia periodontal i la càries dental.
La malaltia periodental és la principal causa de les pèrdues dentals en adults. Fins fa poc
aquesta pèrdua es considerava una causa de la vellesa, però les investigacions
microbiològiques han demostrat que està causada per una infecció bacteriana que es pot
prevenir i tractar.
A diferència de la càries que provoca danys a les dents, la malaltia periodontal afecta als
teixits que envolten i sostenen les dents. Aquest teixit, també anomenat periodonci,
consta de tres estructures: l’arrel dental, el lligament periodontal i l’os alveolar. La
geniva està íntimament implicada en aquestes infeccions, ja que es comença amb la
inflamació d’aquesta o també anomenada gingivitis. Si aquesta infecció progressa i
11
Enterococs: gènere de bacteris que formen part de la microbiota entèrica de l’espècie humana. Són
bacteris coccoïdals i anaerobis facultatius.
21
arriba a les estructures periodontals, s’anomena ja periodontitis i és en aquest moment

quan els bacteris anaerobis es multipliquen. El principal agent causal d’aquesta malaltia
és el bacteri anaerobi Bacteroides gingivalis, encara que altres bacteris com B.
intermedius, altres espècies Gram negatives anaeròbies i algunes espiroquetes, també
intervenen en el procés.
La millor manera de prevenir o frenar l’avenç de la malaltia periodontal és eliminar la

placa present als extrems de la geniva mitjançant el raspallat intens i l’ús de la seda
dental.
2.4.1. Lactobacillus
A la part pràctica del treball es realitzarà un experiment per veure l’efecte antibacterià
de diversos dentifricis en els bacteris Lactobacillus, per això a continuació hi ha una
breu explicació d’aquests bacteri.
Són un gènere de bacteris anaeròbics facultatius o anaeròbics estrictes Gram positius i

no formadors d'espores. S'anomenen així perquè la majoria d’aquests tipus de bacteris
són capaços de convertir la lactosa i altres monosacàrids en àcid làctic. En els humans
es troben a la cavitat bucal, a l’estómac i a l’intestí.
Els bacteris Lactobacillus se solen utilitzar per recuperar l’equilibri de bacteris benignes
dins del tracte gastrointestinal. Això resulta particularment útil després de tractaments
amb antibiòtics ja que a vegades aquests eliminen bacteris beneficiosos.
22
3. ELS DENTIFRICIS
Muñoz Sánchez (2016) defineix el dentifrici com un “producto cosmético” el qual té

com a objectiu la higiene de les dents i de la cavitat bucal, ja que gràcies a la seva
composició també té una “actividad terapéutica”. “Se trata de suspensiones homogéneas
de sólidos en agua, que dan lugar a un producto de aspecto cremoso de consistencia
semisólida y fácil de usar con un cepillo”. La neteja es realitza per fricció, eliminant la
placa bacteriana situada a la superfície de la dent.
Quan un dentifrici s’usa adequadament, la seva finalitat és netejar les dents eliminant les
restes d’aliments, placa i taques. També és important que aquest deixi una sensació de
frescor i netedat. Per descomptat, ha de ser innocu i agradable. Cal que compleixi amb
els requeriments vers a la seva abrasivitat per l’esmalt i la dentina. El seu objectiu també
és reforçar les dents i posseir una acció profilàctica. El cost dels dentifricis ha de ser
adequat ja que ha de permetre el seu ús regular.
Segons la seva forma, podem distingir diversos tipus de dentifricis: sòlids (pólvores i
xiclets), semisòlids (pastes i gels) i líquids (glopeigs bucals). Els productes més
utilitzats per a la higiene bucals són els glopeigs i les pastes de dents, però en el treball
es parlarà concretament d’aquest últim.
3.1. COMPONENTS
Avui en dia els dentifricis incorporen diversos components, els quals cadascun té la
seva missió específica.
 Abrasius: són els que fan l’arrossegament dels residus alimentaris.

 Tensioactius o detergents: aquests components varien segons la quantitat
d'escuma que es desitgi. No han de ser tòxics ni irritants, ni han d'interferir en
l'aroma de la pasta.
 Humectants: retenen l'aigua i eviten que la pasta s'assequi i es torni dura quan
entra en contacte amb l'aire.
 Lligants o agents espessidors: són els que permeten que la part líquida i sòlida
es mantingui en suspensió. Donen viscositat a la pasta i en determinen la textura.
 Conservants: eviten el desenvolupament de contaminants al producte.
23
 Substàncies tampó: són les que asseguren la bona conservació química de la

pasta i en regulen el pH.
 Edulcorants i aromatitzants: són els que fan més agradable l'ús del dentifrici.
 Ingredients actius: s’utilitzen pel tractament o la prevenció de la caries
3.2. HISTÒRIA DELS DENTIFRICIS

El primer dentifrici va ser creat pels egipcis fa 4000 anys. La base d’aquest pasta
s’anomenava “clisterate” i era una mescla de pols de sal, pebre, fulles de menta, iris i
flors.
La pasta de dents moderna va ser creada al 1842 per un dentista anomenat Peabody, qui
va afegir un tipus de sabó a la pasta dental. L’any 1850 es fa afegir el guix a la fórmula
de la crema dental. No va ser fins l’any 1873 que la marca coneguda actualment com
“Colgate” va llançar al mercat el seu primer dentifrici.
Després de la Segona Guerra Mundial, els avenços en detergents sintètics van

proporcionar la substitució del sabó dels dentifricis per agents emulsionants12.
El 1914 va néixer la primera pasta de dents fluorada, ja que anteriorment es va iniciar

una investigació amb el fluor per tractar les taques de cafè i altres aliments que posseïen
els pacients a les seves peces dentals, tot i tenir-les netes i sanes.
L’evolució tecnològica i científica dels dentifricis fa que en l’actualitat existeixin al

mercat una ampli ventall de productes de neteja dental.
Figura 9. Dentifrici
Font: https://www.docbuy.it/wp-content/uploads/2017/08/dentifricio.jpg
12
Agents emulsionants: agents humectants que tenen la propietat de reduir la tensió superficial d’un
líquid.
24
EXPERIMENTACIÓ
1. ESTUDI DE L’ENQUESTA
Les enquestes s’han repartit a la població amb la intenció d’adquirir coneixement sobre
hàbits d’higiene bucal. Es tracta d’una enquesta breu composta per quatre preguntes. Ha
estat realitzada amb el programa “formularis de google” i hi ha participat un total de
305 persones. S’ha enviat mitjançant correu electrònic i s’ha compartit a les xarxes
socials Whatsapp i Instragram.
Pregunta 1:
La primera pregunta s’ha fet per conèixer si la població té l’hàbit de rentar-se les dents
diàriament.
Et rentes les dents cada dia?
6%
Sí
No
94%
Figura 10. Resultats obtinguts a l’enquesta per conèixer si la població es renta les
dents diàriament.
Font: elaboració pròpia
Podem veure a partir del gràfic que hi ha un predomini de la gent que és renta les dents
diàriament, ja que 285 persones (94%) han respost un sí. En canvi 20 persones (6%) han
respost que no es renten les dents cada dia, és a dir, tenen una falta de higiene bucal.
Això pot ser la causa de diverses patologies orals, com la càries dental.
25
Pregunta 2:
La segona pregunta s’ha fet per conèixer amb quina freqüència es renta les dents la
població que ha respost un sí a la pregunta anterior.
Si la resposta anterior és sí: quants cops al dia ho

fas?
160
140
137
120
100
80
60 74
61
40
20
15
0
1 cop/dia 2 cops/dia 3 cops/dia Més de 3 cops/dia
Figura 11. Resultats obtinguts a l’enquesta per conèixer la freqüència de raspallats dentals
diaris.
Podem observar que la majoria de la gent que es renta les dents diàriament ho fa dues
vegades al dia (137 persones). Com s’ha comentat anteriorment, segons l’Agència de
Salut Pública de Catalunya (ASPCAT) cal raspallar-se les dents com a mínim dos cops
al dia, per tant, qui ho fa 2 cops, 3 cops (74 persones) o fins i tot més de 3 cops (15
persones) té uns bons hàbits d’higiene bucal. Aquelles persones que han respost que es
raspallen les dents tan sols 1 cop al dia (15 persones) no estan prevenint correctament la
càries dental i altres malalties bucodentals.
26
Pregunta 3:
Aquesta pregunta s’ha realitzat amb la intenció de conèixer si la població utilitza
dentifrici quan es renta les dents.
Utilitzes dentifrici quan et rentes les dents?
7%
Sí
No
93%
Figura 12. Resultats obtinguts a l’enquesta per conèixer si s’utilitzen dentifrici per
rentar-se les dents.
A partir del gràfic es pot observar que un 93% dels preguntats (285 persones) utilitza
dentifrici per raspallar-se les dents. En canvi, només un 7% (20 persones) no utilitza
pasta de dents. Com s’ha comentat anteriorment (apartat 3) les pastes dentals són els
dentifricis més utilitzats, juntament amb els glopeigs bucals.
27
Pregunta 4:
Per últim, s’ha preguntat a la població que ha respost a la pregunta anterior que
utilitzaven dentifrici, si aquest era amb fluor o sense fluor.
Si la resposta anterior és sí: quin tipus de dentifrici

utilitzes?
24%
Amb fluor
Sense fluor
76%
Figura 13. Resultats obtinguts a l’enquesta per conèixer el tipus de dentifrici que
s’utilitza.
La major part de la gent, concretament un 76% de la població (217 persones) utilitza un

dentifrici amb fluor. Per altra banda, un 24% (68 persones) n’utilitza un sense fluor.
L'actuació preventiva del fluor és actualment una evidència científicament demostrada. El
fluor actua sobre l'esmalt ja format remineralitzant les lesions incipients, augmentant la
resistència i sembla que té una actuació sobre la flora bacteriana adherida inhibint
l'activitat enzimàtica dels microorganismes responsables de la càries.
28
2. PRÀCTICA 1: ELABORACIÓ D’UN DENTIFRICI

CASOLÀ
S’ha elaborat un dentifrici casolà amb efecte antibacterià al laboratori de l’institut de

Vilablareix. S’ha optat per afegir-hi oli essencial de l’arbre del te per la seva activitat
antimicrobiana. Per elaborar la fórmula s’ha fet una recerca via Internet. Les receptes de
dentifricis estaven mesurades amb cullerades, ja que han estat elaborades a la llar. S’ha
utilitzat la fórmula següent:
Fórmula de l’obtenció d’un dentifrici casolà:
 1 cullerada d’aigua
 1 culleradeta d’argila blanca. Marca comercial: Soria Natural
 ¼ de cullerada de bicarbonat de sodi
 2 gotes d’oli essencial de l’arbre del té. Marca comercial: Pranarôm
 Un pessic de sal
Figura 14. Bicarbonat, oli essencial de l’arbre del te i argila Figura 15. Dentifrici casolà
blanca (components per elaborar el dentifrici casolà) Font: elaboració pròpia
29
2.1. OLI ESSENCIAL DE L’ARBRE DEL TE
2.1.1. Origen
L’arbre del té australià (Melaleuca alternifolia), també conegut com a melaleuca, és un
arbust de la família dels mirtàcies. Es tracta d’un arbre que no supera els 6 m d’altura
amb les fulles aromàtiques i estretes, disposades en forma alterna. Té flors
hermafrodites13, on els microesporòfils14 corresponen als primordis seminals, els quals
es troben tancats en una coberta protectora anomenada pistil. Són de color blanc i tenen
una fecundació doble.
Es tracta d’una planta originaria d’Austràlia, on es cultiva per l’obtenció de l’oli

essencial. Aquesta mirtàcia no s'ha de confondre amb el te (Camellia sinensis), que és la
planta de la qual se’n consumeixen les fulles (te negre o te verd) en forma d'infusió.
2.1.2. Composició química

Els olis essencials son una mescla
de compostos orgànics volàtils que
s’obtenen generalment per
destil·lació, a partir de matèries
vegetals. En el cas de l’oli
essencial de l’arbre del te, està
constituït per, aproximadament, un
centenar de components. Els
principals constituents químics són Figura 16. Principals components de l’oli essencial
una mescla complexa de l’arbre del te
Font: Revista de Fitoterapia 2006; 6 (2): 119-128
d'alcohols mono i sesquiterpènics.
El component majoritari és el Terpinen-4-ol, amb un percentatge que ha de superar el
30% i sol situar-se al voltant del 40%, tot i que pot arribar al 48%. Els següents
components son γ –terpinè i α –terpinè. Per l’1,8-cineol s’exigeix un màxim del 15%,
no obstant això generalment es prefereixen aquells olis amb menys contingut d’aquest
component.
13
Hermafrodita: ésser viu que posseeix els dos sexes, el masculí i el femení al mateix temps.
14Microesporòfils: formen l’òrgan sexual masculí. En ells es formen els grans de pol·len que
produiran els espermatozoides.
30
2.1.3. Propietats
L’oli essencial de l’arbre del te és un líquid incolor o groc pàl·lid amb una olor
característica, fresca i agradable que s'obté de les fulles i branques tendres per
destil·lació.
Actualment, es distingeixen diversos àmbits de l’activitat de l’oli de l’arbre del te, no

només presenta una activitat antibacteriana i antifúngica, sinó que també té una activitat
antivírica i antiprotozoària. A part, també s’ha descrit activitat antiinflamatòria i
antioxidant.
2.1.4. Usos
Aquest oli essencial resulta útil per combatre un ampli ventall de malalties. S’utilitza
per tractar diverses malalties fúngiques com, per exemple, la candidiasis, la tinya i el
peu d’atleta, i també per alleujar el mal de queixals, les cremades del sol, talls i altres
problemes de la pell, inclòs l’acne. Es pot afegir a xampús, col·lutoris i, com en el cas
d’aquest treball, en dentifricis. L’oli de l’arbre del te s’utilitza sovint com a repel·lent
d’insectes i per tractar les picades d’insectes.
31
3. PRÀCTICA 2: COMPROVACIÓ DE L’EFECTE

ANTIBACTERIÀ DELS DENTIFRICIS
(1/11/18 - 3/11/18)
3.1. Introducció
A la boca hi podem distingir més de 80 espècies de bacteris. El Lactobacillus

acidophilus té un paper important en l’origen de les càries dental a causa de la seva
acció amb els carbohidrats.
El que es farà en aquest experiment és comprovar a partir d’un antibiograma l'efecte

bactericida de substàncies de diferents dentifricis. Anteriorment l’antibiograma s’ha
realitzat amb un dentifrici convencional (amb fluor), un ecològic (sense fluor) i un
dentifrici casolà15, però no s’han pogut obtenir resultats (Annex 2). A aquesta pràctica,
s’han canviat les substàncies de l’antibiograma i el mètode de sembra per optimitzar
resultats i evitar recaure en errors anteriors. S’ha utilitzat la clorhexidina16, de col·lutoris
amb activitat antibacteriana comprovada; el xilitol17, component del dentifrici ecològic i
l’oli essencial de l’arbre del te, del dentifrici casolà.
Durant tota l'experiència es treballarà a prop de la flama ja que la seva escalfor

impedeix que creixin microorganismes al seu voltant i així es crearà una zona estèril per
evitar contaminació, especialment de fongs ambientals.
L’experiment es realitzarà al laboratori de l’institut Pere Alsius de Banyoles.
Figura 17. Oli essencial de l’arbre del te, Figura 18. Dentifrici casolà, ecològic i convencional
clorhexidina i xilitol Font: elaboració pròpia
15 Veure l’elaboració del dentifrici casolà a la pràctica 1

16
Clorhexidina: substància desinfectant amb acció bactericida i fungicida.
17
Xilitol: polialcohol que es fa servir com a edulcorant per substituir el sucre comú o sacarosa.
32
Xilitol:
El xilitol és un polialcohol que es fa servir com a edulcorant per substituir el sucre

comú, altrament dit sacarosa. L’Organització Mundial de la Salud (OMS) el qualifica
com una substància segura. El xilitol es descompon d’una forma diferent al sucre,
ajudant a mantenir el PH de la boca neutre. D’aquesta manera, no només evita el
perjudici de l’esmalt, sinó que també evita la reproducció de bacteris.
Antibiograma:
L'antibiograma és una prova microbiològica que es realitza per determinar la sensibilitat

d'un bacteri respecte a un antibiòtic o un grup d'antibiòtics, o en el nostre cas respecte
les diferents substàncies dels dentifricis. Aquesta prova s’utilitza per informar-nos del
grau de sensibilitat de la colònia bacteriana a un determinat dentifrici i de la diferència
de sensibilitat per part de la colònia a diferents dentifricis.
3.3. Objectiu
Demostrar l’acció antibacteriana de la clorhexidina, el xilitol i l’oli de l’arbre del te
observant l’àrea d’inhibició que és capaç de crear al seu voltant.
3.3. Material
 Clorhexidina. Marca comercial:  Matràs d’Erlenmeyer

Lacer  Bastonets de cotó estèrils
 Xilitol o sucre de bedoll. Marca
comercial: Raab  Retolador permanent
 Oli essencial de l’arbre del te. Marca  Paper de filtre
comercial: Pranarôm  Perforadora de paper
 Iogurt Activia. Marca comercial:
Danone  Pinces
 Plaques de Petri amb agar nutritiu  Estufa de cultius
 Flama
33
3.4. Procediment
 Sembra de plaques
 Dividir amb un retolador permanent la placa de Petri en tres zones i marcar

amb les lletres A, B i C. La lletra A farà referència a la clorhexidina, la lletra
B al xilitol i la C a l’oli essencial de l’arbre del te. Cal fer una rèplica de la
placa per tal d’obtenir resultats més
fiables.
 Agafar amb el bastonet una mostra de

iogurt i escampar-la per la de la placa,
sembrant amb cura tota la superfície.
(Figura 19).
 Preparació de les plaques amb els components

Figura 19.
dels dentifricis Font: elaboració pròpia
 Amb l’ajuda de la perforadora, fer tres discs de paper de filtre.
 Mullar la punta de les pinces amb alcohol i passar-la per la flama durant 2 o
3 segons per tal d’esterilitzar-la (Figura 20). Untar un disc amb la
clorhexidina (Figura 21), l’altre amb el xilitol dissolt amb aigua (s’ha fet
una dissolució saturada) i l’últim amb l’oli essencial de l’arbre del te.
Figura 20. Figura 21.

Font: elaboració pròpia Font: elaboració pròpia
34
 Afegir el disc de paper de filtre amb la clorhexidina a la zona A (Figura 22),

el disc amb el xilitol a la zona B i finalment el disc amb l’oli essencial de
l’arbre del te a la zona C.
Figura 22.
 Tapar ràpidament la placa de Petri per evitar possibles contaminacions i deixar-la
durant 48 hores a una estufa de cultius a 37ºC (Figura 23).
Figura 23.
 Observar els resultats i analitzar-los.
35
3.5. Resultats i Conclusions

No és possible extreure’n resultats i com a conseqüència, conclusions, perquè no hi ha
hagut creixement de Lactobacillus acidophilus (extrets del iogurt) a les plaques. Això
podria ser a causa de que les plaques amb agar nutritiu no estaven en bon estat, ja que
els antibiogrames realitzats anteriorment amb les mateixes plaques (Annex 2) , també
han sigut fallits.
Posteriorment s’ha repetit l’experiment a l’institut de Vilablareix canviant les plaques,

però no s’ha fet cap rèplica a falta de material.
Figura 24. Halo d’inhibició de la placa amb Figura 25. Halo d’inhibició de la placa amb
clorhexidina xilitol
Figura 26. Halo d’inhibició de la placa amb oli

essencial de l’arbre del te
36
DISC TIPUS DE MOSTRA DIÀMETRE DELS HALOS

D’INHIBICIÓ
C Clorhexidina -
X Xilitol -
O Oli essencial de l’arbre del té 1,80
Figura 27. Diàmetre dels halos d’inhibició per les diferents substàncies antibacterianes.
Unitats: cm.
Figura: elaboració pròpia
Després d’analitzar els resultats obtinguts, podem verificar la hipòtesis de que les
plaques amb agar nutritiu estaven en mal estat, ja que a la pràctica 2, realitzada amb
unes altres plaques, hi ha hagut creixement de bacteris. També s’ha pogut comprovar
que el canvi de les substàncies de l’antibiograma ha estat efectiu.
Tant la placa amb clorhexidina com la placa amb xilitol han estat contaminades per
fongs ambientals, ja que les condicions en les s’ha treballat no són les adequades i això,
ha impedit el bon progrés de la pràctica.
A causa de la contaminació de les plaques no podem extreure conclusions de

l’experiment, tot i que l’halo d’inhibició de l’oli de l’arbre del te (1,80 cm) ens mostra el
seu efecte bactericida. També cal destacar que és l’única placa que no ha estat
contaminada, i això, és a causa de la seva gran activitat antifúngica.
37
4. PRÀCTICA 3: OBSERVACIÓ DE LA FLORA DENTAL AL

MICROSCOPI
4.1. Objectiu
L’objectiu principal d’aquest pràctica és observar els bacteris bucals al microscopi.
4.2. Material
 Escuradents  2 portaobjectes
 Pinces  Mostra de bacteris bucals
 Flama  Blau de metilè
 Microscopi  Aigua destil·lada
 Oli d’immersió
4.3. Procediment
1. Agafar, amb un escuradents, una mostra de bacteris bucals entre les dents.
2. Posar la mostra a un porta objectes i amb l’altre escampar-la fent un frotis.
3. Passar amb unes pinces el portaobjectes amb la mostra per sobre de la flama de
manera que la mostra es vagi assecant a poc a poc sense que el calor sigui
excessiu, així la fixem (Figura 28).
4. Tenyir la mostra amb el blau de metilè i esperar 2 minuts (Figura 29).
Figura 28. Figura 29.

38
5. Inclinar el portaobjectes i rentar. Traiem excés de colorant tirant unes gotes

d’aigua destil·lada (Figura 30).
Figura 30.
6. Fer un squash, que consisteix a treure l’excés d’aigua per treballar sense
cobreobjectes. Cal doblegar un paper de filtre i posar-lo sobre la preparació.
Amb el canell cubital de la mà pressionar el paper de filtre sobre la zona del
cobreobjectes en un sol sentit.
7. Finalment, dipositar-hi una gota
d’oli d’immersió i observar-ho al
microscopi (Figura 31).
Figura 31.
4.4. Resultats i conclusions

La figura 32 reflecteix una imatge poc
precisa dels bacteris bucals. S’han
pogut observar cocs, però el fet de no
poder determinar amb clara exactitud la
presència de bacils no ha permès
observar la possible manifestació de
Lactobacillus a la mostra de la flora
Figura 32.
dental. Font: elaboració pròpia
39
CONCLUSIONS FINALS
Després de gairebé 8 mesos de constant dedicació en aquest treball de recerca, puc dir
que no tan sols he aconseguit superar un gran repte a nivell acadèmic, sinó també un
veritable repte a nivell personal. Tot i haver-me trobat alguna dificultat a la part
pràctica, he pogut complir la majoria dels objectius proposats a l’inici de la memòria.
Un cop finalitzada la recerca del meu treball teòric i pràctic, he pogut extreure un seguit
de conclusions que seran esmentades a continuació.
Durant dècades, l’espècie Strectococcus mutans va ser considerada el principal agent

causal de la càries dental. Estudis subsegüents van confirmar que, a banda d’aquests
bacteris, altres espècies presents als biofilms dentals també podien provocar la reducció
del pH de la boca i, com a conseqüència, la càries dental. Després de realitzar aquesta
recerca es pot afirmar que, a banda de la microbiota bucal, hi ha gran influència de
factors externs, com els hàbits d’higiene oral, la dieta, la qualitat de l’esmalt i el valor
del pH de la saliva, que participen en l’aparició d’aquesta malaltia infecciosa. És per
aquest motiu que no es pot determinar com una malaltia infecciosa clàssica, sinó que
s’ha de descriure com una conseqüència d’un desequilibri de la microbiota dental
ocasionada, com ja s’ha mencionat, per canvis en l’ambient oral i per l’estil de vida de
l’individu.
Alguns dels factors externs venen determinats genèticament; com n’és un bon exemple
la qualitat de l’esmalt, d’altres s’adquireixen al llarg de la vida; com el cas de la
transmissió de microbiota de mare a fill, tal i com va comentar la Dra. Susanna Rigall a
l’entrevista situada a l’annex 3, i els que són més modificables serien, precisament,
aquells mencionats com a rellevants de cares a la prevenció de la càries; com ara la
higiene oral, la dieta saludable i les visites regulars al dentista, entre d’altres.
En conclusió, fent referència a la primera hipòtesis del treball, es pot afirmar que els
bacteris són determinants per l’aparició de la càries dental, tot i que juntament amb
altres factors externs, s’origina la lesió com a resultat de canvis desfavorables que poden
modificar el balanç de la microbiota dental.
Gràcies a les pràctiques que he realitzat en aquest treball, he pogut aprendre les proves i
tècniques més importants en l’estudi de la microbiologia com la sembra de colònies
bacterianes, la tinció i l’antibiograma.
40
Amb la pràctica 2, es volia demostrar que un dentifrici casolà amb efecte bactericida és
igual o més eficaç que un de convencional, però els resultats dels antibiogrames es van
veure alterats, de manera que no s’ha pogut confirmar ni refutar la segona hipòtesis del
treball. No obstant això, l’antibiograma amb oli essencial de l’arbre del te (component
del dentifrici casolà) és l’únic que no ha estat contaminat per fongs, per tant, no només
s’ha pogut comprovar l’efecte antibacterià de la substància, sinó que, també, l’efecte
antifúngic d’aquesta.
Finalment, després d’haver-me endinsat en aquest àmbit tant complex com ho és la salut
bucal, puc afirmar la gran rellevància de seguir uns bons hàbits saludables. Tot i que
s’ha pogut veure que la prevalença de càries a la població mundial ha anat disminuint
als darrers anys, penso que encara es necessita seguir intervenint en l’educació
poblacional. És per això que defenso que s’ha de seguir investigant i treballant en aquest
àmbit, ja que és molt important conèixer, millorar i sobretot fomentar les tècniques de
prevenció necessàries per evitar la incidència d’aquesta malaltia en la població.
41
FONTS
Webgrafia:
1. DENTAID. Información sobre la caries [en línia].
<http://www.dentaid.com/es/caries> [Consulta: 29.7.18]
2. Núñez, Pedro, D., Bacallao, G., & Lourdes. Bioquímica de la caries dental [en
línia]. <http://scielo.sld.cu/scielo.php?pid=S1729-
519X2010000200004&script=sci_arttext&tlng=en> [Consulta:30.7.18]
3. COLGATE. ¿Què son las caries? [en línia]. <https://www.colgate.com/es-

py/oral-health/conditions/cavities/what-are-cavities> [Consulta: 30.7.18]
4. AVODENT CLÍNICA DENTAL. Qué tipos de caries son las más habituales
[en línia]. <https://www.avodent.com/tipos-de-caries-habituales/>
[Consulta:30.7.18]
5. MUY INTERESANTE. ¿Qué alimentos favorecen la aparición de caries? [en

línia]. <https://www.muyinteresante.es/curiosidades/preguntas-respuestas/ique-
alimentos-favorecen-la-aparicion-de-caries> [Consulta: 1.8.18]
6. CLÍNICA DENTAL COINSOL. Alimentos que producen caries dental [en

línia]. <https://www.clinicadentalcoinsol.com/alimentos-que-producen-caries-
dental/ > [Consulta: 1.8.18]
7. UIC - UNIVERSITAT INTERNACIONAL DE CATALUNYA. Odontologia

Conservadora [en línia]. < http://www.uic.es/ca/cuo/odontologia-conservadora>
[Consulta: 19.8.18]
8. LISTERINE. Prevención de la caries - Problemas bucales [en línia].

<https://www.listerine.es/problemas-bucales/caries/prevencion> [Consulta:
3.9.18]
9. SOCIEDAD ESPAÑOLA DE ODONTOPEDIATRIA. Flúor y fluoruros [en

línia]. <https://www.odontologiapediatrica.com/protocolos/fluor/> [Consulta:
15.9.16]
10. DSCAPNET. Caries dental [en línia]. <https://www.discapnet.es/areas-

tematicas/salud/enciclopedia/caries-dental> [Consulta: 20.9.18]
11. INSTITUT PRDIÀTRIC MARÈS-RIERA. Segellats Preventius de Fosses i

Fissures [en línia]. <http://ipmaresriera.cat/D/post/segellats-preventius-de-
fosses-i-fissures/> [Consulta: 19.9.18]
12. CLÍNICA DENTAL DE UDAETA. Odontopediatria [en línia].

<https://www.clinicadentaldeudaeta.com/cat/especialitats/odontopediatria/sellad
ors-de-fisures/> [Consulta: 19.9.18]
42
13. WIKIPEDIA. Dent humana [en línia].

<https://ca.wikipedia.org/wiki/Dent_humana#cite_ref-1> [22.9.18]
14. ENCICLOPÈDIA.CAT. Dent [en línia]. <https://www.enciclopedia.cat/EC-

GEC-0096501.xml> [Consulta 13.10.18]
15. OMNEDA. Anatomía de los dientes : Esmalte dental, Dentina, Cemento, Pulpa
[en línia]. <https://www.onmeda.es/higiene_bucodental/anatomia_dientes.html>
[Consulta: 20.11.18]
16. ONLINE TEXTBOOK OF BACTERIOLOGY. Overview Of Bacteriology [en
línia]. <http://textbookofbacteriology.net/bacteriology.html> [Consulta: 3.12.18]
17. CURIOSFERA. Historia de la pasta dental y su inventor [en línia].
<https://www.curiosfera.com/historia-de-la-pasta-de-dientes/>
[Consulta:6.12.18]
18. CUERPOMENTE. Cómo preparar una pasta de dientes casera [en línea].
<https://www.cuerpomente.com/salud-natural/belleza-natural/como-preparar-
pasta-dientes-casera_901> [Consulta: 4.12.18]
Articles:
1. Muñoz Sánchez, M. J. (2000) ‘Higiene bucodental. Pastas dentífricas y
enjuagues bucales’, Dermofarmacia, 19(3), pp. 69–79.
2. Naranjo Sierra, M. C. (2013) ‘Terminología, clasificación y medición de los
defectos en el desarrollo del esmalte. Revisión de literatura’, Universitas
Odontologica, 32(68), pp. 33–44.
3. Pitts, N. B. et al. (2014) ‘Dental Caries’, Nature Reviews Disease Primers, 3, pp.
945–955.
4. Vila, R. i Cañigueral, S. (2006) ‘The essential oil of Melaleuca Alternifolia in
the treatment of vulvo vaginitis’, Revista de Fitoterapia, 6(2), pp. 119–128.
Llibres:
1. Vivas, X. G. (2015). Fundamentos de operatoria dental. (2ª ed.). San Gregorio
de Portoviejo: Dreams magnet, LLC.
2. Loyola, A. P., Solís, C. E., Corona, M. M., Gil, A. A. (Coords.) (2012). Caries
dental. (1ª ed.). Hidalgo: Universidad Autónoma de Hidalgo.
3. Ingraham, J. L., & Ingraham, C. A. (2004). Introducción a la microbiología. (2ª

ed.). Barcelona: Reverté.
43
4. Humberto, M. V. (2008). Microbiologia basica para el area de la salud y afines.

Medellín: Editorial Universidad de Antioquia.
5. Festy, D. (2017).
aromaterapia. Barcelona: Medici.
Treballs de Recerca:
1. Marina Feliu. 2018. Treball de Recerca Batxillerat
2. Laura Duran. 2017. Treball de Recerca Batxillerat
44
ANNEXES
ANNEX 1: ÍNDEX DE PREVALENÇA DE LA CÀRIES

(ÍNDEX COP-D)
És un índex que va ser desenvolupat a Estats Units l’any 1935 per Klein, Palmer i
Knuston. Actualment s’ha convertit en l’índex fonamental dels estudis odontològics
realitzats per quantificar la prevalença de la càries dental.
S’obté del sumatori de les càries, les dents perdudes i obturades per càries, entre el total
d’individus examinats.
Índex COP-D
Gràcies a les tècniques de prevenció cada cop més utilitzades es pot veure una important
disminució d’aquest índex, fet que indica una reducció de la prevalença de càries.
Evolució de l’Índex COAD en els escolars de 12 anys

Catalunya, 1983 - 1997
Font: Casals E. Enquesta epidemiològica de prevalença de càries dental en els escolars de

Catalunya (1997)
45
La figura adjuntada a continuació ens mostra una representació a nivell mundial de

l’índex de càries dentals en nens de dotze anys d’edat a l’any 2003.
Índex de càries dentals (COP-D) en nens de 12 anys d’edat (2003)
Font: mapa modificat per Camilo Camargo, Universitat El Bosque. Original: Petersen PE.
Continuous improvement of oral Health in the 21s century. The approach of the WHO Global Oral
Health Programme. OMS, 2005.
46
ANNEX 2: COMPROVACIÓ DE L’EFECTE ANTIBACTERIÀ

DELS DENTIFRICIS
(30/10/18 - 31/10/18)
1.1. Objectiu
Demostrar l’acció antibacteriana del dentifrici convencional, ecològic i casolà observant
l’àrea d’inhibició que és capaç de crear al seu voltant.
1.2. Material
 Dentifrici convencional amb fluor.

Marca comercial: Oral-B  Vas de precipitats
 Dentifrici ecològic sense fluor. Marca  Xeringa
comercial: Logodent Naturkosmetik  Retolador permanent
 Dentifrici casolà amb oli de l’arbre del  Paper de filtre
te  Tisores
 Suplement probiòtic de Lactobacillus  Pinces
acidohphilus. Marca comercial:  Iogurtera per incubar-hi les

Solaray plaques
 Plaques de Petri amb agar nutritiu  Flama
1.3. Procediment
 Sembra de plaques
 Dividir la placa de petri en tres zones amb un retolador permanent i marcar amb
les lletres A, B i C. Amb la lletra A ens referirem al dentifrici convencional. La
lletra B farà referència al dentifrici ecològic i la lletra C al casolà.
 Obrir la càpsula que conté Lactobacillus acidophilus i abocar-los a un vas de

precipitats juntament amb aigua calenta per activar-los. En acabar, sembrar amb
la xeringa la dissolució a la placa de Petri (Figura 33). Cal tapar ràpidament la
placa per evitar-ne la contaminació.
47
Figura 33.
 Preparació de les plaques amb els dentifricis
 Retallar tres discs de paper de filtre de 0’5 cm de diàmetre, aproximadament.
 Untar un disc amb el dentifrici convencional i situar-lo a la zona A de la placa,

l’altre amb el dentifrici ecològic i situar-lo a la zona B i l’últim amb el casolà i
situar-lo a la zona C.
 Tapar les plaques i deixar-les a la iogurtera, per fer d’incubadora, durant 24 hores
(Figura 34).
 Observar els resultats (els halos d’inhibició) i analitzar-los.
Figura 34.
48
1.4. Resultats i conclusions de

l’antibiograma
No és possible extreure’n resultats i, com a
conseqüència, conclusions perquè la
iogurtera no ha estat un bon mètode
d’incubació ja que ha causat un excés
d’humitat a les plaques, i amb això,
l’acumulació de gotes d’aigua en
condensació sobre la superfície del medi i a
la tapa de la placa de Petri. Això ha impedit Figura 35.
el bon progrés de la pràctica, ja que caldria Font: elaboració pròpia
disposar d’una estufa o incubadora de microorganismes. També cal tenir en compte que
l’experiment s’ha realitzat al laboratori de l’institut de Vilablareix, on no hi ha unes
condicions adequades, ja que per obtenir uns bons resultats cal treballar en un medi
lliure de microorganismes per tal de no contaminar l’antibiograma.
La placa de Petri contaminada es va deixar en condicions ambientals fins el 30/11/18 i

hi va créixer una gran varietat de microorganismes, entre aquests colònies bacterianes.
Això ens em va permetre aprendre a diferenciar aquestes colònies bacterianes de les de
fongs. A la Figura 36 podem observar els resultats.
Per determinar que les colònies

bacterianes formades a la placa
contaminada no eren Lactobacillus, se’n
va agafar una mostra i es va observar al
microscopi, però no es va poder
determinar si es tractava de cocs o bacils.
Figura 36.
49
ANNEX 3: ENTREVISTA
Dra. Susanna Rigall Barris

o Llicenciada en odontologia, (UIC) (1999-2004)
o Màster en Ortodòncia (UDIMA) (2005-2007)
o Postgrau en Odontopediatria (SCOE) (2016-2017)
o Professora Especialista del cicle de Higiene Bucodental
(Institut Narcís Xifra) (2006-actualitat)
o Membre acreditada del sistema INVISALIGN
o Membre de la SESPO
A continuació, adjunto transcrita l’entrevista que vaig realitzar a la Dra. Susanna Rigall.
Què és la càries?
La càries és una malaltia que consisteix en la destrucció per desmineralització dels

teixits durs de les dents causada per l’acció dels àcids produïts per certs bacteris que
resideixen a la nostra flora bucal.
Quin tipus de càries hi ha? Com es diferencien?
Només hi ha un tipus de procés de càries, l’única diferència serà la localització de la

lesió i dels teixits que afecta.
Per què hi ha persones més predisposades a patir càries dental?
Perquè tots els humans tenim petites variacions en els nostres hàbits alimentaris,
d’higiene dental, de tipus de bacteris a la boca i de tipus de resposta immunitària davant
d’aquestes condicions.
Cada pacient és un univers únic i tot i seguir paràmetres i protocols universals, l’atenció
a la persona i a les seves característiques personals i de salut és la base de la nostra
atenció clínica.
Quins són els bacteris més habituals que provoquen les càries?
El més conegut és el Streptococus mutants, encara que tot plegat és molt més complicat
que una sola espècie bacteriana, podem trobar també Lactobacillus, Veionella,
Bifidobacteria, Scardovia, entre d’altres.
50
Quins són els factors que influeixen en la proliferació de la càries?
Els factors que quan apareixen conjuntament poden provocar l’inici del procés de càries
són quatre: els bacteris, la dieta del pacient, el tipus de dents del pacient i el temps. Tot
plegat coincideix, com més temps pitjor, per això és tan important la higiene dent
Per què els aliments amb sucre són la principal causa de la càries dental?
Perquè el sucre, o més ben dit, els glúcids, són la principal font d’aliment dels bacteris
que poden provocar el procés de càries dental.
La fructosa de les fruites i del suc també pot provocar càries?
Sí, el que has dit conté sucres, glúcids. A més, la consistència melosa d’alguns sucs
deixa una capa permanent de glúcids a les dents, fent-les més propenses a patir càries.
Com afecta el pH de la saliva a la predisposició a patir càries dental?
Un ambient àcid predisposa a patir un procés de càries a les dents, perquè afavoreix la
desmineralització de l’esmalt i la dentina, els teixits durs que conformen la corona i
l’arrel de les dents
Que és la “càries del biberó”? Com es detecta i com es pot prevenir la seva
aparició? Actualment existeix algun tractament?
És una malaltia que afecta els nadons, concretament s’observen lesions múltiples de
càries a les primeres dents.
És detecta amb un examen visual durant una exploració intraoral de control i podem
acabar de confirmar les lesions i el grau d’afectació amb una radiografia digital.
La causa són els sucres presents a la llet materna o preparada i les begudes ensucrades.
Si el nadó té unes dents poc resistents i una flora bacteriana agressiva cal fer molta
prevenció, molta higiene, controls amb el dentista especialista amb nens,
l’odontopediatra, i tractaments específics dirigits sobretot a mantenir un creixement ossi
correcte i una dentició definitiva lliure de lesions. Però cada pacient és un món i cada
família del pacient també, i quan parlem de nadons i nens l’entorn és molt important.
51
És cert que la transmissió de bacteris orals de la mare al fill durant activitats

quotidianes, com ara compartir una forquilla, pot afectar la salut dental dels
infants?
I tant, de fet la flora bacteriana de la boca del nen serà una herència de la seva mare, del
canal del part, del mugró si hi ha lactància, dels petons i les carícies.
Això és quelcom de positiu, la nostra flora bacteriana ens ha de protegir dels agents
externs, per tant sempre recomano a les mares i pares que també ells tinguin cura de la
seva salut dental, perquè pot afectar als seus fills.
És imprescindible el fluor en els dentifricis? Quina és la seva funció?
No és imprescindible, però la seva acció de reforç de l’esmalt, fent-lo més resistent als
atacs àcids dels bacteris que s’alimenten del sucre de la dieta és una de les tècniques
clíniques més efectives que tenim en medicina preventiva.
Què és el xilitol o sucre de bedoll? El recomanaries com a substitut del sucre?
Bé, ja ho has dit tu, és un substitut del sucre. Recomano fer un ús moderat del sucre a la
dieta, més que substituir-lo.
Per què te un preu elevat anar al dentista?
En aquest país l’atenció odontològica pública i universal està limitada als eliminar el
dolor dental mitjançant les extraccions de les dents. Per tant l’atenció odontològica
clínica queda limitada a centres privats.
La medicina privada resulta molt cara i queda lligada a rendiments econòmics i lleis de
mercat que varien amb el temps, són empreses privades que han de rendir beneficis o
haurien de tancar i al mateix temps tenen professionals altament preparats i
especialitzats que cobren un sou acord amb la seva formació (auxiliars, administratius,
higienistes, odontòlegs).
La solució seria una atenció odontològica completa, pública i universal. Com passa amb
qualsevol part del cos humà. Això també permetria que si un odontòleg que treballes a
la sanitat pública volgués atendre un pacient en una clínica privada compaginant les
dues activitats, pogués obrir una consulta o treballar a compte d’un altre a les hores
lliures. Com fan les altres especialitats mèdiques.
52
ANNEX 4: ENQUESTA
Aquesta es l’enquesta que vaig realitzar sobre la higiene bucal.
Sobre la higiene bucal

* Necessari
Et rentes les dents cada dia? *
o Sí
o No
Si la resposta anterior és sí: quants cops al dia ho fas?
o 1 cop/dia
o 2 cops/dia
o 3 cops/dia
o Més de 3 cops/dia
Utilitzes dentifrici quan et rentes les dents? *
o Sí
o No
Si la resposta anterior és sí: quin tipus de dentifrici utilitzes?
o Amb fluor
o Sense fluor
53

Les Càries I L'eficàcia Dels Dentifricis

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Les Càries I L'eficàcia Dels Dentifricis

Uploaded by

Copyright:

LA CÀRIES I L’EFICÀCIA

Júlia Cané Gasull

Tutora: Anna Muñoz Dilmé

MARC TEÒRIC ............................................................................................................... 7

1.1. Què és? ................................................................................................................ 7

1.2. Introducció a l’anatomia dental .......................................................................... 8

1.3. Tipus de càries .................................................................................................. 10

1.4. Etiologia ............................................................................................................ 11

1.5. Factors predisposants ........................................................................................ 14

1.6. Prevenció de càries ........................................................................................... 16

2. Els bacteris .............................................................................................................. 19

2.1. Què son? ........................................................................................................... 19

2.2. Taxonomia de bacteris ...................................................................................... 19

2.3. Bacteris de la boca ............................................................................................ 21

2.4. Patògens ............................................................................................................ 21

3.1. Components ...................................................................................................... 23

3.2. Història dels dentifricis ..................................................................................... 24

1. Estudi de l’enquesta ................................................................................................ 25

2. Pràctica 1: elaboració d’un dentifrici casolà ........................................................... 29

2.1. Oli essencial de l’arbre del te ............................................................................ 30

3. Pràctica 2: comprovació de l’efecte antibacterià dels dentifricis ............................ 32

4. Pràctica 3: observació de la flora dental al microscopi ........................................... 38

CONCLUSIONS FINALS ............................................................................................. 40

Annex 1: índex de prevalença de la càries (índex COP-D)......................................... 45

Annex 2: comprovació de l’efecte antibacterià dels dentifricis .................................. 47

Annex 4: enquesta ....................................................................................................... 53

Primerament cal agrair profundament a la tutora del present

Justificació de la tria: motivacions, objectius, hipòtesi i metodologia

Així doncs, els objectius fonamentals del següent treball són:

Les hipòtesis principals d’aquest treball són:

 Els bacteris són determinants per a l’aparició de càries

Justificació de les parts:

Pel que fa el marc pràctic, es divideix en quatre apartats. Primerament es fa un breu

1.1. QUÈ ÉS?

Figura 1. Representació gràfica d’una càries

1.2. INTRODUCCIÓ A L’ANATOMIA DENTAL

La dent es pot dividir en dues parts:

1.2.1. Esmalt dentari

1.2.3. Polpa dental

1.2.4. Cement dental

Figura 2. Parts de la dent

1.3. TIPUS DE CÀRIES

1.3.1. Càries d’esmalt:

1.3.2. Càries de dentina:

La manifestació més rellevant de la càries de dentina és el dolor.

Podem distingir-ne 2 tipus:

 Aguda, quan progressa ràpidament. És de color blanc groguenc i consistència

1.3.3. Càries de cement:

Figura 3. Càries d’esmalt, de dentina i de cement

1.4.2. Biofilms dentals

dental és un exemple de biofilm 5 , la

1.4.3. Etiologia microbial de la càries dental

Recentment, l’ús d’eines moleculars ha confirmat l’existència d’un ecosistema molt

bacteris beneficiosos (que creixen preferencialment a pH neutre).

1.5. FACTORS PREDISPOSANTS

El diagrama de Keyes (Figura 6) ens ofereix una visió simplificada de la complexitat

Figura 6. Diagrama de Keyes

1.5.1. Aliments que afavoreixen la càries

1.6. PREVENCIÓ DE CÀRIES

Existeixen diverses estratègies essencials per prevenir la formació de la càries:

 Una bona higiene bucal

 Una dieta saludable (baixa en sucres)

 En algunes ocasions, el segellat de fosses i fissures

 Les visites regulars de prevenció al dentista

1.6.1. La higiene bucodental

Figura 7. Representació d’un raspallat dental