TR Sobre Bessons Identicsnoidentics

LA PERSONALITAT DELS
BESSONS UNIVITEL·LINS
DETERMINADA PER LA
GENÈTICA
Alicia Fernández-Arroyo López

2 Batxillerat CT
2019-2020
Tutora del treball: Maria Lluïsa de Yebra
INDEX
1. Resum ........................................................................................................................ 3
2. Introducció ................................................................................................................ 4
3. Objectius i hipòtesi plantejada ...................................................................................5
3.1. Objectius ........................................................................................................ 5
3.2. Hipòtesi ......................................................................................................... 5
4. Marc teòric ................................................................................................................ 6
4.1. Clonació ......................................................................................................... 7
4.1.1. Clonació natural ....................................................................................... 7
4.1.1.1. Bessons univitel·lins ..................................................................... 7
4.1.1.2. Reproducció asexual .................................................................... 8
4.1.2. Clonació artificial ..................................................................................... 8
4.1.2.1. Clonació reproductiva .................................................................. 8
4.1.2.2. Clonació terapèutica .................................................................... 9
4.2. Bessons ........................................................................................................ 10
4.2.1. Bessons univitel·lins ............................................................................... 10
4.2.2. Bessons bivitel·lins ................................................................................. 11
4.3. Personalitat ................................................................................................. 13
4.3.1. Història general i definició de personalitat ............................................. 13
4.3.2. Formes d’avaluar i mesurar la personalitat ............................................ 13
4.4. Test dels 5 Grans .......................................................................................... 14
4.4.1. Història del test dels 5 Grans .................................................................. 14
4.4.2. Descripció dels 5 Grans .......................................................................... 15
4.5. Aspectes genètics ........................................................................................ 28
4.5.1. Introducció a la genètica ........................................................................ 28
4.5.2. Genètica en bessons .............................................................................. 29
4.5.3. Gens lligats a la personalitat .................................................................. 30
4.5.4. Relació gen COMT i test dels 5 Grans ..................................................... 31
4.5.4.1. Relació gen COMT i esquizofrènia .............................................. 31
4.5.4.2. Relació esquizofrènia i test dels 5 Grans ..................................... 34
5. Treball experimental ............................................................................................... 36
1
5.1. Treball experimental del test de personalitat .............................................. 37
5.1.1. Metodologia .......................................................................................... 37
5.1.2. Resultats ................................................................................................ 41
5.2. Treball experimental de l’anàlisi genètica .................................................... 53
5.2.1. Materials i metodologia ......................................................................... 53
5.2.2. Resultats ................................................................................................ 61
5.3. Comparativa test de personalitat i anàlisi genètica ...................................... 64
5.3.1. Resultats ................................................................................................ 64
6. Discussió .................................................................................................................. 65
7. Conclusions.............................................................................................................. 66
8. Agraïments .............................................................................................................. 68
9. Glossari .................................................................................................................... 68
10. Referències .............................................................................................................. 70
2
1. RESUM
La clonació era el tema principal pel qual jo volia encaminar el meu treball de recerca i,
finalment, gràcies a la meva tutora ha estat possible trobar un tema que m’interessava
molt: els bessons univitel·lins.
He realitzat aquest treball per veure si els bessons univitel·lins gairebé sempre mostren
els mateixos trets de personalitat, ja que són genèticament iguals.
Per poder confirmar o desmentir aquesta hipòtesi m’he marcat tres objectius, entre els
quals està investigar si els bessons univitel·lins tenen una personalitat igual o molt
semblant; i per aconseguir-ho he rebut ajuda de 20 parelles de bessons/es
univitel·lins/es les quals han realitzat un test de personalitat. El següent objectiu era
demostrar que els/les bessons/es univitel·lins/es són iguals genèticament, mentre que
els bivitel·lins no tenen per què ser-ho; i per assolir aquest objectiu he fet proves d’ADN
mitjançant la tècnica d’amplificació de la PCR. Per últim, he volgut investigar fins quin
punt la personalitat està determinada pels gens de l’individu; observant si els al·lels de
cada individu coincideixen amb una presència marcada o no d’un tret de personalitat.
En els primers resultats obtinguts s’ha observat que, generalment, els bessons
univitel·lins mostren personalitat semblant entre ells en la majoria dels trets estudiats.
Malgrat no ha estat possible la visualització dels gens de totes les persones implicades
en l’anàlisi genètica, s’han pogut treure conclusions amb el material obtingut i per tant
ha estat possible relacionar-ho amb el test de personalitat. Finalment, a partir del gen
COMT analitzat en aquest estudi i de treballs previs que el relacionen amb
l’esquizofrènia, hem conclòs que aquest gen podria ser un bon marcador de la
personalitat només en alguns casos, donat que tan sols un terç de les parelles mostren
els al·lels esperats respecte als trets de personalitat que presenten.
Paraules clau: bessons univitel·lins, bessons bivitel·lins, clonació, esquizofrènia, gen

COMT, genètica, test 5 Grans, personalitat.
3
2. INTRODUCCIÓ
En aquest treball de recerca es vol indagar en les similituds entre bessons univitel·lins a
nivell de la personalitat, sabent prèviament que els seus gens són exactament els
mateixos.
Dintre del context científic, és un treball molt interessant ja que investiga el fet que si
els bessons monozigòtics comparteixen un mapa genètic idèntic entre ells, les seves
personalitats haurien de ser exactament iguals, si entenem que la personalitat està
determinada a nivell genètic, en major o en menor grau.
Abans s’han realitzat treballs que relacionaven les personalitats de bessons amb
l’entorn, dient que el pes de la genètica no guanyava al medi on convivien i, si dos
bessons univitel·lins (tenint els mateixos gens) vivien separats, llavors serien diferents
les seves personalitats. Més endavant es va fer un estudi a bessons separats al néixer i
la teoria que afavoria a l’entorn va ser oblidada, encara que hi ha que continuen
pensant-t’ho.
Amb tota aquesta informació, aquest treball de recerca tindrà com a objectius clars
saber si realment la genètica influeix en la personalitat dels bessons univitel·lins.
4
3. OBJECTIUS I HIPÒTESI PLANTEJADA
3.1. OBJECTIUS
1. Investigar si els bessons univitel·lins tenen una personalitat igual o molt

semblant.
2. Demostrar que els bessons univitel·lins són iguals a nivell genètic mentre que els
bivitel·lins no tenen perquè presentar els mateixos al·lels.
3. Investigar fins quin punt la personalitat està determinada pels gens de l’individu.
3.2. HIPÒTESI
• Potser els bessons univitel·lins gairebé sempre mostren els mateixos trets de
personalitat ja que són genèticament iguals.
5
MARC TEÒRIC
6
4.1. CLONACIÓ
El terme clonació descriu diversos processos que s’utilitzen per produir còpies
genèticament idèntiques d'un individu biològic. El material copiat, que té el mateix mapa
genètic que l'original, es coneix com a clon (About genomics, 1969).
Aquests clons es poden presentar tant a la natura com produir-se artificialment, de

diverses maneres i per diferents motius, encara que aquesta última avui dia no és legal
en el cas dels humans.
4.1.1. CLONACIÓ NATURAL
La clonació natural és aquella produïda per la mateixa naturalesa. Aquest tipus de

clonació és un procés normal en la naturalesa d'organismes unicel·lulars, plantes,
insectes i fins i tot éssers humans.
Es dona quan una cèl·lula es divideix, pel procés de fissió, proporcionant a la nova cèl·lula
els elements metabòlics i fisiològics necessaris per a permetre la seva individualitat i
independència (Alarcón Flores, LA, 2005).
En els subapartats descrits a continuació es presenten les diverses maneres en les quals
la clonació natural pot ocórrer.
4.1.1.1. BESSONS UNIVITEL·LINS
El cas típic d’una clonació natural en la reproducció dels éssers humans són els bessons
univitel·lins, dues persones amb la mateixa identitat genètica, és a dir, el mateix sexe i
una gran semblança fenotípica, solen ser completament iguals físicament.
Els bessons univitel·lins són, tècnicament, clons, ja que tenen en comú un ADN idèntic.
Aquest exemple de clonació natural, els bessons univitel·lins, són els que procedeixen
de la fecundació d'un sol òvul i un sol espermatozoide (Clonación natural, 2013).
7
4.1.1.2. REPRODUCCIÓ ASEXUAL
En la naturalesa, algunes plantes i organismes unicel·lulars, com ara els bacteris,

produeixen descendents genèticament idèntics a
través d'un procés anomenat reproducció asexual.
A diferència de la reproducció sexual, que aporta

gran diversitat a la descendència, la reproducció
asexual es caracteritza per la presència d'un únic
progenitor que es divideix, per bipartició, com els
Figura 1. Reproducció asexual per bipartició
bacteris i els llevats (Figura 1), o en organismes en bacteris (Fonsaca, K. 2008)
vegetals, com la pastura per reproducció vegetativa i també en els animals, els insectes,
que l'anomenem partenogènesi. Després de dividir-se, dona lloc a individus
genèticament idèntics al progenitor i entre si (Yomo, 2015) (Casteñeda Partida, MJL,
2004).
4.1.2. CLONACIÓ ARTIFICIAL
La clonació artificial és una manera, de moment il·legal en els humans, de clonar

individus que en la natura mai podria passar.
Aquest mètode s’utilitza, per exemple, per fer possible la industrialització

d’organismes (clonats) per generar diners. Això ja ha passat i algunes de les espècies
clonades són: ratolins, ovelles, cavalls, vaques, porcs, etc. Altres de les causes per les
quals aposten per la clonació artificial és pel salvament d’espècies en perill d’extinció
(Casteñeda Partida, MJL, 2004) entre altres raons, que estan mencionades en els
subapartats següents:
4.1.2.1. CLONACIÓ REPRODUCTIVA

El clonatge reproductiu és una tècnica de reproducció que
consisteix a clonar, és a dir, copiar, a un ésser viu mitjançant
una sèrie de tècniques de reproducció que aconsegueixen
obtenir una còpia genèticament idèntica del primer (Casteñeda
Figura 2. Ovella Dolly,
primer mamífer clonat Partida, MJL, 2004). La tècnica de la clonació reproductiva està
(Ezquerra, E. 2002)
8
prohibida en humans, tot i que s'ha demostrat que és possible des del punt de vista
tècnic, donat el precedent de la cèlebre ovella Dolly (Figura 2), el 1996, el primer
mamífer clonat a partir de l'ADN d'un exemplar adult, i no d'un embrió (Ruiz, E, 2017)
(Células madre, 2019).
La clonació reproductiva es pot realitzar mitjançant tècniques diferents, entre elles està
la clonació per transferència d'un nucli cel·lular a una cèl·lula d'un òvul enucleat.
Aquesta tècnica consisteix, bàsicament, en extreure el nucli d'una cèl·lula procedent

d'un individu adult, on està continguda la informació genètica, i introduir-lo en un òvul
al qual s'ha extret el seu propi nucli prèviament. D'aquesta manera, es genera un
embrió que s'implanta a l'úter de la femella en les seves primeres fases de
desenvolupament, per a ser gestat.
El clonatge reproductiu pot ser efectivament utilitzat per tornar a poblar espècies en
perill d'extinció o per poder criar més fàcilment a certa classe d'animals (Ruiz, E, 2017).
Com hem dit anteriorment, la clonació amb fins reproductius està absolutament
prohibida i només s'ha efectuat de manera experimental.
4.1.2.2. CLONACIÓ TERAPÈUTICA
La clonació terapèutica és un tipus de clonació amb finalitats mèdiques. Sent més

específics, està pensada per al tractament de malalties. El procés es duria a terme
fusionant el nucli d'una cèl·lula adulta, que conté el material genètic de la cèl·lula, i un
òvul al qual prèviament se li ha extret el nucli. El resultat és un embrió. Aquest embrió
s'estimula perquè creixi i es divideixi i passat un temps d'ell es poden obtenir cèl·lules
mare embrionàries diferenciables en teixits susceptibles d'usar-se en medicina
regenerativa (Divulgación, 2017).
Existeix la clonació terapèutica de teixits, per exemple de cèl·lules sanguínies,

nervioses, pancreàtiques, de la pell, del múscul cardíac i òssies, per tractar malalties
com la leucèmia, el Parkinson, l’Alzheimer, la diabetis, etc. (Casteñeda Partida, MJL,
2004).
9
També es realitzen clonacions terapèutiques d’òrgans, dutes a terme per la llarga espera
de pacients que esperen òrgans concrets compatibles amb ells, encara que siguin òrgans
de familiars pot passar que continuïn sent incompatibles.
4.2. BESSONS
4.2.1. BESSONS UNIVITEL·LINS
Els bessons univitel·lins o bessones univitel·lines, també anomenats bessons

monozigòtics, són els que provenen del mateix zigot, entenent per zigot la cèl·lula que
resulta de la unió de les cèl·lules sexuals masculina i femenina, a partir de la qual es
desenvolupa l'embrió. És a dir, que un sol òvul és fecundat per un espermatozoide.
Després es produeix una bipartició cel·lular i s'originen dos embrions diferents, del
mateix sexe (Figura 3). Per tant, la separació en dos organismes succeeix dies després a
la concepció. La divisió cel·lular origina dues cèl·lules genèticament iguals que es
desenvolupen a part (Rovati, L, 2019).
Les divisions cel·lulars en bessons univitel·lins consisteix en el següent:
Quan la divisió es dona una mica després de la fecundació i abans del tercer dia,
cadascun dels bebès té la seva pròpia placenta i bosses amniòtiques.
Quan la divisió és més tard, entre els tres i nou dies, la placenta i el cori (la membrana
que envolta l'embrió, la més externa de totes) ja estan formats i són compartides pels
bebès. La bossa exterior (cori) envolta als dos, però cadascú té la seva bossa interior
(amnios), això es denomina embaràs diamniòtic monocorial.
En una divisió entre els nou i dotze dies els bebès comparteixen tant la placenta com les
dues bosses, els bessons tenen el mateix sac amniòtic, això s’anomena embaràs
monoamniòtic monocorial (Figura 4).
Si la divisió es dóna més tard, llavors podem parlar de bessons siamesos (neixen units
l'un amb l'altre per alguna part del cos que poden compartir).
10
Una ecografia a la sisena setmana pot veure si els bebès comparteixen el cori, si és així,
es tracta d’un embaràs de bessons univitel·lins.
Hi ha casos en els quals bessons monozigòtics presenten algunes diferències entre ells,
encara que tinguin un mapa genètic idèntic. Aquestes diferències poden ser causades
per diferents factors, com per exemple; la recombinació dels cromosomes, diferent
ubicació en l’úter, diferents experiències prenatals, llibertat de moviments en l’úter i
vivències del part.
Dels embarassos múltiples, un 25% originen bessons monozigòtics, en canvi un 75%

d’aquests embarassos són dizigòtics.
Existeix un 25% de bessons univitel·lins que, entre els dos bessons tenen característiques
físiques iguals però ubicades de manera oposada, per exemple que un germà sigui
destre i l’altre esquerrà. Aquests bessons univitel·lins reben el nom de bessons reflex i
les seves diferències estan associades a una divisió tardana del zigot (Feenstra, C, 2007).
4.2.2. BESSONS BIVITEL·LINS
Quan parlem de bessons bivitel·lins o bessones bivitel·lines, també anomenats bessons

dizigòtics, ens referim a aquells germans que provenen de dos embrions que s'han
fecundat per separat (Figura 3). Per això aquests germans poden ser de diferents sexes.
Aquests germans provenen de dos (o més) zigots i no d'un sol.
En aquests casos, la gestació ocorre de manera simultània en fecundar dos òvuls

diferents per dos espermatozoides diferents (o més de dos òvuls per més de dos
espermatozoides): això dona com a resultat individus dizigòtics o bessons bivitel·lins
(Rovati, L, 2019).
Durant el període d'ovulació és alliberat més d'un òvul, la qual cosa pot ocórrer de
manera natural i més freqüentment si la dona s'ha sotmès a un procediment de fertilitat
(quan les possibilitats que hi hagi més de dos òvuls augmenten), un 30-40% dels bessons
dizigòtics són causats per aquests tipus de tractaments. La possibilitat que s’alliberin dos
òvuls es dona en algunes dones més que en altres. A més d’un procediment de fertilitat,
també influeixen altres factors, com per exemple; l’edat de la mare, ja que a mesura que
11
més gran sigui, hi ha una major possibilitat d’una doble ovulació. Haver tingut diversos
fills afavoreix també la doble ovulació.
Quan aquests òvuls són fertilitzats per espermatozoides diferents, comencen a

desenvolupar-se zigots diferents, independentment. Per això els bessons no
s'assemblen tant: tenen una diferent constitució física i genètica. A més les seves
placentes i membranes són diferents i separades (Figura 4). Si les dues placentes es
troben molt juntes, pot passar que s’uneixin i llavors en néixer s’observaria una placenta.
En veure en una ecografia el sexe dels nens, si es tracta de dos bessons de diferent sexe,
segur que són bessons dizigòtics, però si es pot veure que són del mateix sexe, encara
no es pot determinar si són monozigòtics o dizigòtics.
Després del part es pot fer un estudi microscopi de la placenta i de les bosses
amniòtiques per determinar l’origen dels bebès.
El mètode més fiable és un estudi d’ADN, si tenen els mateixos gens, es tracta de bessons
univitel·lins, però si són diferents, llavors són bivitel·lins (Feenstra, C, 2007).
Figura 3. L’esquema A és representat un únic zigot. Aquest es

divideix i forma dos embrions separats. → Bessons univitel·lins
A l’esquema B hi estan representats dos zigots separats. S’aniran
desenvolupant i formant. → Bessons bivitel·lins (Biblioteca Digital.
2008)
Figura 4. La primera imatge representa dos bebès que comparteixen la placenta i la bossa amniòtica (bessons
univitel·lins).
En la segona imatge, cada bebè té la seva placenta i bossa amniòtica, no les comparteixen (bessons bivitel·lins).
(Donoso Barella, A. 2012)
12
4.3. PERSONALITAT
4.3.1. HISTÒRIA GENERAL I DEFINICIÓ DE PERSONALITAT
Una definició pròpia de personalitat pot ser la següent: “Allò que caracteritza una
persona” (123test®, 2019).
Els científics utilitzen definicions de personalitat més àmplies. Una d'aquestes

definicions donades pels psicòlegs americans Randy Larsen i David Buss ve a dir: "La
personalitat és un conjunt estable i organitzat de trets i mecanismes en l'ésser humà
que influeix en les seves interaccions amb l'entorn psicològic, social i físic que els
envolta, i les modificacions que realitza en ell" (123test®, 2019).
En el transcurs dels segles, el concepte de “persona” es va anar transformant

gradualment en un més general fins a arribar a utilitzar-se en el sentit col·loquial actual,
és a dir, pràcticament com a sinònim d’“ésser humà”.
En el context d'aquest desenvolupament conceptual, l'aparició de l'adjectiu “personal”

va facilitar el desenvolupament del substantiu “personalitat”, utilitzat per designar la
totalitat de característiques “personals” que interactuen entre si per produir aquell estil
relativament estable de desenvolupar-se individual i socialment que un individu
posseeix.
Cal no confondre el concepte de persona amb el de personalitat. El primer designa a

l’individu en la seva totalitat, el segon designa un aspecte seu (Personalidad, 2019).
4.3.2. FORMES D’AVALUAR I MESURAR LA PERSONALITAT
Les paraules clau de la definició de personalitat són:
- La personalitat és estable:
La seva personalitat no canvia d'un dia per l'altre, en realitat gairebé no canvia. Si es
donen canvis, aquests són molt limitats i lents. Si es produeixen, pot ser degut a traumes
o experiències que han canviat la seva vida.
13
- La personalitat està composta per propietats i mecanismes:
La personalitat pot dividir-se en diferents components i característiques. Al llarg del

temps, s'han realitzat moltes classificacions de les característiques de la personalitat.
Literalment parlant, centenars d'elles.
- La personalitat sempre està present:
La seva personalitat és una cosa que sempre l'acompanya, afecta la seva manera de
pensar, els seus sentiments i comportament, allà on estigui i amb qui estigui, en
qualsevol situació i en qualsevol moment. La personalitat l’ajuda a adaptar-se. La seva
personalitat l’ajuda a "sobreviure" i a bregar amb els reptes diaris que l'envolten. En
certa manera, la seva personalitat és en part psicològica i en part fisiològica.
Les investigacions suggereixen que la seva personalitat també es veu influïda per tota
classe de processos i necessitats biològiques (123test®, 2019).
4.4. TEST DELS 5 GRANS
4.4.1. HISTÒRIA DEL TEST DELS 5 GRANS
En el passat, els investigadors han mantingut intenses discussions sobre quants trets de
personalitat existeixen exactament.
Els primers investigadors, com Allport, van arribar a suggerir que existien fins a 4000
trets de la personalitat diferents i diferenciats; d'altres, com Raymond Cattell, van
proposar només 16.
Diversos grups d'investigadors independents van descobrir i van definir els cinc grans
factors mitjançant investigació empírica basada en dades. Ernest Tupes i Raymond
Christal van aportar el model inicial, basat en el treball realitzat en el Laboratori de
Personal de les Forces Aèries dels EE. UU. en la dècada de 1950. J. M. Digman va
proposar el seu model dels cinc factors de personalitat en 1992, i Goldberg el va portar
als nivells més alts de les organitzacions en 1993.
14
Actualment, la majoria dels investigadors de la personalitat donen suport a la teoria dels
Cinc Factors de personalitat, que descriu cinc grans dimensions de la personalitat que
componen la personalitat humana. Són aquests:
• Obertura a l'experiència
• Responsabilitat (tenacitat)
• Extraversió o surgència
• Cordialitat / Amabilitat
• Estabilitat emocional / Reaccions naturals
L’acceptació de com s’estructuren els factors dels Cinc Grans per part dels investigadors
de la personalitat ha influït profundament en l'estudi científic de les diferències
individuals. Les arrels d'aquesta taxonomia es troben en la hipòtesi i els coneixements
de Sir Francis Galton, la presciència de L. L. Thurstone, el llegat de Raymond B. Cattell i
les anàlisis d'E C. Tupes i R. E. Christal.
La popularitat actual d'aquest model es deu en gran manera als seus molts crítics,
cadascun dels quals va intentar reemplaçar, però va fracassar. En reacció, hi ha hagut
diversos intents d'assimilar altres models en l'estructura de 5 factors (123test®, 2019).
Darrerament, es poden veure algunes implicacions pràctiques del consens emergent en

contextos com ara la selecció i classificació del personal.
4.4.2. DESCRIPCIÓ DELS 5 GRANS
En la dècada de 1980 va començar a aclarir-se que cinc factors eren necessaris i que
aquests mateixos factors es van trobar, totalment o parcialment, en la majoria de les
mesures de les diferències individuals.
Ara se sap que el model dels 5 factors incorpora trets de personalitat tant normals com
anormals i que és una característica universal de l'espècie humana, basada en el genoma
humà.
15
Encara que de vegades encara es proposen models alternatius, és just dir que el test dels
5 Grans és "la taxonomia científicament més rigorosa que té la ciència del
comportament".
A continuació es descriuen en detall els cinc factors analitzats en el test així com els seus
trets subordinats:
1. Obertura a l'experiència:
Les persones a les quals els agrada aprendre coses noves i gaudir d'experiències noves
normalment obtenen una puntuació alta en Obertura a l'experiència. Inclou trets com
la perspicàcia i la imaginació, així com l'interès per una gran varietat de coses.
Les persones amb un nivell d’Obertura a l'experiència alt aprecien, en general, les idees
innovadores i l'art. Normalment són imaginatives, però poc pràctiques. Aquestes
persones es caracteritzen per la seva creativitat, per estar obertes a idees noves i
diverses, i per comprendre els seus sentiments.
Els individus que obtenen una puntuació baixa en Obertura a l'experiència en els tests
de carrera professional són, generalment, més tancats, resistents al canvi i analítics.
Els trets subordinats del domini d'Obertura a l'experiència són:
• Fantasia:
Per als individus imaginatius, el món real és sovint massa insuls i vulgar. Les
persones amb altes puntuacions en aquesta faceta utilitzen la fantasia no com
una via d'escapament, sinó com una manera de crear per a si mateixos, un món
interior més ric i interessant.
Les persones amb baixes puntuacions en aquesta faceta se centren més en els
fets i prefereixen mantenir la seva ment centrada en les tasques que emprenen.
• Estètica:
A les persones amb altes puntuacions en aquesta àrea els encanta la bellesa, tant
en l'art com en la naturalesa. Els esdeveniments artístics i naturals solen
16
atreure'ls i absorbir-fàcilment. No són necessàriament artistes formats ni amb
talent, encara que molts poden arribar a ser-ho. Les característiques que
defineixen a aquesta faceta són l'interès i l'estima per la bellesa natural i
artificial.
Les persones amb baixes puntuacions en aquesta àrea no tenen sensibilitat

estètica i d'interès per les arts.
• Sentiments:
Les persones amb altes puntuacions en aquesta faceta detecten i són conscients
dels seus propis sentiments.
Les persones amb baixes puntuacions són menys conscients dels seus sentiments
i tendeixen a no expressar les seves emocions obertament.
• Accions:
Les persones amb altes puntuacions estan disposades a provar noves activitats,
viatgen a terres estrangeres i experimenten coses diferents. Troben el familiar i
el rutinari avorrit.
Les persones amb baixes puntuacions tendeixen a sentir-se incòmodes amb el

canvi, i prefereixen el rutinari i el familiar.
• Idees:
A les persones amb altes puntuacions en Idees els encanta jugar amb les idees.
Estan oberts a noves idees poc convencionals i els agrada debatre temes
intel·lectuals. Els encanten els problemes intel·lectuals, els trencaclosques i les
proves d'enginy.
Les persones amb baixes puntuacions prefereixen tractar amb les persones o les
coses, més que amb les idees.
Les idees no s'han d’equiparar a la intel·ligència. Les idees són un estil

intel·lectual, no una capacitat intel·lectual. No obstant això, les persones amb
17
altes puntuacions en Idees tendeixen a obtenir resultats lleugerament millors en
tests estandarditzats d'intel·ligència, que les persones amb baixes puntuacions.
• Valors:
La tolerància a la diversitat es refereix a una predisposició a desafiar a l'autoritat,

el convencional i els valors tradicionals. En la seva forma més extrema, pot fins i
tot mostrar total hostilitat cap a les regles, atracció per les accions il·legals i amor
per l'ambigüitat, el caos i el desordre.
Les persones amb baixes puntuacions en aquesta àrea tendeixen a acatar

l'autoritat i prefereixen la seguretat i l'estabilitat portades que aporten el
conformisme i la tradició. Són generalment conservadors en la seva perspectiva
vital.
2. Responsabilitat (tenacitat):
Les persones que tenen un alt nivell de Tenacitat són fiables i resolutius. Els trets
inclouen ser organitzats, metòdics i meticulosos.
La tenacitat implica com una persona controla, regula i dirigeix els seus impulsos.
Les persones amb un nivell alt de Tenacitat en un test de carrera professional són bones
formulant objectius a llarg termini, organitzant i planificant rutes a aquests objectius, i
treballant constantment per aconseguir-los tot i els obstacles a curt termini que puguin
trobar.
Els altres, normalment, perceben una persona amb tenacitat com a responsable i fiable.
No obstant això, les persones que obtenen una puntuació alta en Tenacitat en un test
de personalitat poden ser perfeccionistes compulsius i addictes a la feina. També poden
ser percebudes com avorrides o inflexibles.
Els trets subordinats del domini de Tenacitat són:
18
• Competència:
La Competència descriu la confiança en la pròpia capacitat d'aconseguir les

coses. Les persones amb altes puntuacions creuen que tenen la intel·ligència
(sentit comú), l'impuls i l'autocontrol necessaris per assolir l'èxit. Tenen un alt
nivell d'autoestima i tendeixen a sentir-se ben preparats per solucionar els
problemes de la vida.
Les persones amb baixes puntuacions se senten menys eficaços i poden tenir la
percepció que no controlen les seves vides.
• Ordre:
Les persones amb altes puntuacions en aquesta àrea són ben organitzades,
ordenades i endreçades. Prefereixen viure d'acord amb rutines i horaris
preestablerts. Fan llistes i plans.
Les persones amb baixes puntuacions tendeixen a ser desorganitzades,

descuidades i menys metòdiques.
• Sentit del deure:
Aquesta faceta de la personalitat reflecteix la força del sentit del deure i

l'obligació d'una persona. Les persones amb altes puntuacions tenen un fort
sentit de l'obligació moral. Tendeixen a ser ètiques i amb principis.
Les persones amb baixes puntuacions troben els contractes, les regles i les
regulacions excessivament restrictives. Són més informals en el seu enfocament
de la vida i poden ser poc fiables o fins i tot irresponsables.
• Necessitat d'assoliment:
Les persones amb altes puntuacions en aquesta àrea s'esforcen molt per assolir
l'excel·lència. El seu impuls per ser reconegut el seu èxit els manté enfocats per
assolir els seus objectius. Tenen alts nivells d'ambició i un fort sentit de direcció
en les seves vides. No obstant això, les persones amb puntuacions
19
extremadament altes poden ser massa tancats i obsessionats amb el seu treball;
poden convertir-se fins i tot en addictes a la feina.
Les persones que puntuen baix no tenen un gran impuls per tenir èxit, tendeixen
a acontentar-se amb passar amb el mínim esforç i treball. Encara que poden no
tenir la necessitat de tenir èxit, són sovint perfectament feliços amb el seu nivell
de l'assoliment.
• Autodisciplina:
L'autodisciplina, anomenada "força de voluntat" per moltes persones, es refereix

a la capacitat de persistir en les tasques difícils o desagradables fins que
s'aconsegueixen acabar. Les persones que tenen una alta autodisciplina són
capaços de superar les reticències a començar noves tasques i seguir centrat
malgrat les distraccions. Tenen un alt grau d'automotivació per acabar les
tasques.
Les persones amb nivells baixos d'Autodisciplina procrastinen o retarden els

assumptes fins a l'últim moment, es desanimen fàcilment i mostren una
constància relativament baixa. Moltes vegades no acaben les tasques, ni tan sols
aquelles que realment volen acabar.
• Pensament planificat (deliberació):
La deliberació descriu la disposició a sospesar diferents possibilitats abans

d'actuar. Les persones amb altes puntuacions són cautelosos i es prenen el seu
temps per prendre decisions.
Les persones amb baixes puntuacions sovint diuen o fan la primera cosa que se'ls
ve al cap sense plantejar-se les diferents alternatives i les possibles
conseqüències d'aquestes alternatives.
20
3. Extraversió:
Els extravertits obtenen energia de la interacció amb els altres, mentre que els
introvertits l'obtenen d'ells mateixos. L’extraversió inclou els trets d'actiu, xerraire i
assertiu.
Les persones amb una puntuació alta en Extraversió en un test de carrera professional
tendeixen a buscar la companyia i l'estímul d'altres persones. Gaudeixen relacionant-se
amb el món exterior. Aquests individus gaudeixen amb l'animació, i són entusiastes i
orientats a l'acció. Els agrada ser el centre d'atenció en els grups.
El pol oposat són els introvertits. Aquestes persones són menys expressives i tenen
menys energia que els extravertits. S'involucren menys en activitats socials i solen ser
persones callades i reservades. Una persona introvertida no necessita l'estímul extern
dels extravertits.
Els trets subordinats del domini d'Extraversió són:
• Afecte:
Les persones amb altes puntuacions tenen un genuí interès en la gent i

demostren obertament els seus sentiments positius cap a altres. Fan amics
ràpidament i és fàcil que formin relacions properes i íntimes.
Les persones amb baixes puntuacions no són necessàriament freds i hostils, sinó
que no connecten amb altres fàcilment, i són més reservats i formals.
• Gregarisme:
Les persones sociables troben la companyia d'altres agradablement estimulant i

gratificant. Els agrada l'emoció de les multituds.
Les persones amb baixes puntuacions tendeixen a sentir-se aclaparats per les
grans multituds i reunions. Per tant, solen evitar posar-se en aquestes situacions.
No necessàriament tenen aversió a estar amb altres; però, la seva necessitat de
21
privacitat i de tenir temps per a ells mateixos és molt més gran que per als
individus amb altes puntuacions en aquesta faceta.
• Assertivitat:
Les persones amb altes puntuacions per l'Assertivitat tenen predilecció per
donar la seva opinió de manera oberta, prenen el comandament i dirigeixen les
activitats d'altres. Tendeixen a ser líders en els grups que conformen.
Les persones amb baixes puntuacions tendeixen a mantenir-se al marge deixant

a altres prendre el control. Solen ser menys xerraires i menys extravertits que la
gent amb altes puntuacions en aquesta àrea.
• Activitat:
Els individus actius porten un ritme ràpid i tenen vides ocupades. Fan coses i es
condueixen ràpidament, amb vigor i energia, i realitzen moltes activitats.
Les persones amb baixes puntuacions en aquesta àrea segueixen un ritme més
lent, i més pausat i relaxat.
• Cerca d'excitació / emocions:
Les persones amb altes puntuacions en aquesta àrea de la personalitat

s'avorreixen fàcilment sense alts nivells d'estimulació. Els agraden els llocs de
moda i l'enrenou. Solen assumir riscos i buscar noves emocions.
Les persones amb baixes puntuacions s’aclaparen amb el soroll i el moviment, i

són reticents a buscar noves emocions.
• Emocions positives:
Aquesta faceta mesura l'humor i els sentiments positius. Les persones amb altes
puntuacions en aquesta àrea experimenten normalment una gamma de
sensacions positives, incloses felicitat, entusiasme, optimisme i alegria.
22
Les persones amb baixes puntuacions no són necessàriament gent infeliç, sinó
que són menys alegres i expressius.
4. Cordialitat / Amabilitat:
Aquestes persones són amables, cooperatives i compassives. Les persones amb un nivell
baix de Cordialitat són més distants. Els trets inclouen l'ésser amable, afectuós i
simpàtic.
L'harmonia social és un objectiu important per a les persones amb un nivell alt de
cordialitat en un test de carrera professional. Per a les persones cordials és important
portar-se bé amb els altres. Estan disposades a deixar de banda els seus interessos pels
dels altres. Aquests individus són servicials, amables, considerats i generosos. La seva
creença bàsica és que la gent és, en general, respectable, honesta i de confiança.
Els trets subordinats del domini de Cordialitat són:
• Confiança:
Les persones amb altes puntuacions en aquesta faceta suposen que la gent és
justa, honesta i tenen bones intencions. Es fien de les aparences i estan disposats
a perdonar i a oblidar.
Les persones amb baixes puntuacions en aquesta faceta tendeixen a ser més
aviat una mica escèptiques i a desconfiar de les intencions dels altres. Tendeixen
a suposar que altres persones poden estar tractant d’enganyar o d’aprofitar-
se'n.
• Franquesa:
Les persones amb altes puntuacions en aquesta faceta no veuen cap necessitat
de fingir o manipular en el tracte amb els altres, i són per tant sincers, francs i
autèntics.
Les persones amb baixes puntuacions creuen que certa quantitat d'engany en
els negocis i les relacions socials és acceptable, fins i tot necessari.
23
La gent troba relativament fàcil relacionar-se amb persones amb alta puntuació
en franquesa. Solen trobar més difícil relacionar-se amb els que tenen baixes
puntuacions. Cal aclarir que la gent amb baixes puntuacions no són persones
sense escrúpols ni immorals, sinó que simplement estan menys disposats a
mostrar els seus veritables sentiments i opinions.
• Altruisme:
Les persones altruistes troben l'ajuda als altres gratificant en si mateixa. En

conseqüència, normalment estan disposats a ajudar a qui ho necessiti. Les
persones altruistes troben que, fer coses pels altres és una forma
d'autosatisfacció més que d’autosacrifici.
Les persones amb baixes puntuacions no gaudeixen especialment ajudant a qui

ho necessita ni involucrant-se en els problemes dels altres. Les peticions d'ajuda
sonen més com una imposició que com una oportunitat per a l’autorealització.
• Actitud conciliadora:
Les persones amb altes puntuacions en Actitud conciliadora eviten les

confrontacions. Estan totalment disposats a deixar en segon pla o negar les seves
pròpies necessitats per tal de portar-se bé amb els altres.
Les persones amb baixes puntuacions prefereixen més aviat la competència que
la col·laboració. Són assertius i no els costa expressar el seu enuig. Poden fins i
tot intimidar els altres per tal d'aconseguir el que estan buscant.
• Modèstia:
Les persones amb altes puntuacions són més aviat senzills, retrets i humils. De
tota manera, és important entendre que no és que tinguin necessàriament una
baixa autoestima o poca confiança en si mateixos.
Les persones amb baixes puntuacions creuen que són superiors als altres. Poden
ser més aviat arrogants i percebuts pels altres com presumptuosos.
24
• Judici benèvol dels altres (sensibilitat als altres):
Les persones amb altes puntuacions en aquesta àrea són persones compassives
i de bon cor. Senten el dolor dels altres indirectament i es commouen fàcilment.
Les persones amb puntuacions baixes no es veuen molt afectades pel patiment
humà. S'enorgulleixen de prendre decisions objectives basades en la raó. Estan
més preocupats per la veritat i la justícia imparcial que per la compassió.
5. Estabilitat emocional / Reaccions naturals:
Aquesta dimensió està relacionada amb l'estabilitat emocional de la persona i el nivell

d'emocions negatives.
Les persones que obtenen una puntuació baixa en Estabilitat emocional experimenten
inestabilitat emocional i emocions negatives amb freqüència. Els trets inclouen mal
humor i tensió.
Les persones que obtenen una puntuació alta en Estabilitat emocional en un test de
carrera professional reaccionen de manera menys emocional i són menys propensos a
enfadar-se. Solen ser emocionalment estables, tranquil·les i no experimenten
constantment sentiments negatius. El fet que aquests individus no experimentin
sentiments negatius no vol dir que experimentin molts sentiments positius. Això últim
és un tret de l’Extraversió.
Les persones que obtenen una puntuació baixa en Estabilitat emocional són
emocionalment molt reactives. Tindran una resposta emocional davant esdeveniments
que no afectarien la majoria de la gent. Una persona amb una puntuació baixa en
estabilitat emocional en un test de personalitat té més probabilitats de sentir-se
amenaçada o d'estar de mal humor en una situació normal. Els pot resultar difícil pensar
amb claredat i enfrontar-se a l’estrès.
Els trets subordinats del domini d'Estabilitat emocional són:
25
• Ansietat:
El sistema de "lluita o fugida" del cervell dels individus ansiosos s'activa molt
fàcilment i molt sovint. Per tant, persones amb una puntuació alta en aquesta
àrea sovint senten com si alguna cosa desagradable, amenaçant o perillós està
per succeir. Poden témer situacions específiques o bé presentar un temor
generalitzat. Sovint se senten més aviat tibants, ansiosos i nerviosos.
Les persones amb un rang mitjà en aquesta faceta són generalment tranquils,
calmats i sense por. Tendeixen a no preocupar-se molt per coses que poguessin
sortir malament.
• Hostilitat:
Aquesta faceta mesura la tendència a sentir ira. Que la persona expressi aquesta
irritació i hostilitat depèn del seu nivell de cordialitat en aquest test. Les persones
amb puntuació alta en aquesta faceta s'enfaden quan les coses no resulten com
esperen. Se'ls provoca fàcilment i per a ells és molt important que se'ls tracti de
manera justa. Senten ressentiment i rancor quan pensen que poden estar sent
enganyats.
Les persones amb baixes puntuacions són d'un tracte molt més fàcil i menys
propensos a ser provocats. No s’enfaden sovint ni fàcilment.
• Depressió:
Aquesta faceta mesura les diferències normals en la manera en què les persones
reaccionen als alts i baixos de la vida. Les persones amb puntuacions altes en
aquesta àrea són propenses a sentir tristesa, abatiment, culpabilitat i desànim
quan s'enfronten amb problemes. Sovint estan mancats d'energia i tenen
dificultats per iniciar les activitats que puguin resoldre els seus problemes.
Les persones amb baixes puntuacions en aquesta àrea són menys propenses a
experimentar aquestes emocions. Això no vol dir necessàriament que siguin més
26
vitals, alegres ni entusiastes. Aquests comportaments estan més associats al
factor d'extraversió.
• Ansietat social:
Individus tímids són sensibles al que altres pensen d'ells. La seva por al rebuig i
al ridícul provoca en ells un sentiment de timidesa i incomoditat amb els altres.
S'avergonyeixen fàcilment. El temor que altres els critiquin o es burlin d'ells és
exagerat i irreal. De tota manera, la seva incomoditat i molèstia poden fer
aquests temors una predicció autocomplerta.
Les persones amb puntuacions baixes, per contra, no pateixen per l'errònia
impressió que tots els estan mirant i jutjant. Això necessàriament implica que
posseeixin bones habilitats socials, si no que simplement se senten menys
nerviosos en contextos socials.
• Impulsivitat:
Les persones amb puntuacions altes en aquesta faceta senten ànsies i desitjos
tan forts i urgència que tenen dificultats per resistir-se, fins i tot encara que
sàpiguen que probablement ho lamentaran després. Solen estar més orientats a
plaers i recompenses a curt termini que a conseqüències a llarg termini.
Les persones amb puntuacions baixes no experimenten forts desitjos ni

irresistibles impulsos i no s'estan temptats a caure en excessos.
• Vulnerabilitat en estrès:
Les persones amb puntuacions altes tenen dificultats per bregar amb l'estrès.
Tendeixen a sentir-se vulnerables. Experimenten pànic, confusió o desesperança
quan estan sota pressió o quan s'enfronten a situacions d'emergència.
Les persones amb puntuacions baixes tendeixen a sentir-se més capaces,

competents i amb un pensament clar en situacions difícils o sota pressió.¹³
27
En conclusió, podem dir que en general els trets de la personalitat es consideren
relativament constants al llarg del temps; per tant, resulta més recomanable examinar
els trets que cadascú té i veure com poden usar-se en el seu benefici, que no intentar
canviar un d'ells.
Un determinat tret que no és tan desitjable en determinades situacions pot ser un gran
avantatge en una altra situació, treball, etc.
S'hauria de tenir en compte que el test mesura cinc dels trets de personalitat de cadascú.
La personalitat d'un individu no pot, però, expressar-se en la seva totalitat amb cinc
trets. Cada individu és massa únic per determinar exactament com funciona la seva
personalitat basant-se tan sols en una llista de preguntes. Aquest test ofereix les eines
necessàries per poder mesurar-se i comparar-se amb els altres, i aprendre d'aquesta
comparació. Dit d'una altra manera, s’ha de tenir en compte que el test realitza un esbós
de la personalitat sense arribar a oferir un judici total i definitiu. Això és, en teoria,
gairebé impossible.
4.5. ASPECTES GENÈTICS
4.5.1. INTRODUCCIÓ A LA GENÈTICA
Abans d’aprofundir en la genètica, en els gens implicats en la personalitat i en els

bessons, és idoni explicar bé els conceptes relacionats.
La genètica busca comprendre i explicar com es transmet l'herència biològica de

generació en generació mitjançant l'ADN.
L’ADN (àcid desoxiribonucleic) és un àcid nucleic que conté la informació de les

característiques hereditàries de cada ésser viu i les seqüències per a la creació
d'aminoàcids que generaran les proteïnes vitals per al funcionament dels organismes
(González, V. 2012).
28
4.5.2. GENÈTICA EN BESSONS
El fet de tenir bessons univitel·lins, segons diferents estudis, es dona en algunes famílies
més que en altres. Llavors pot haver-hi un component hereditari, però es desconeix
l'origen. Com tampoc se sap el motiu pel qual el zigot es divideix i dona com a resultat
bessons monozigòtics.
En bessons bivitel·lins és diferent, ja que es tracta d’una doble ovulació, i les possibilitats
varien segons cada dona. En això influeix la genètica. La predisposició a una doble
ovulació es troba establerta per un gen, que es transmet de mares a filles. Llavors, les
filles de mares que hagin tingut bessons bivitel·lins és més probable que en tinguin. Pot
passar el gen a un fill, que no l’afectarà però aquest el pot passar a les seves filles.
Els gens pateixen canvis al llarg de la seva vida per influència de l'ambient, l'estil de vida,
la dieta, etc. Es va revelar la manera pel qual l'ambient fa que es produeixin canvis
genètics.
Els bessons univitel·lins de major edat s'assemblen menys entre si que els més petits. En
néixer, l'ADN és idèntic i a mesura que van creixent apareixen les diferències afectades
per l'ambient, que fan que uns gens s'expressin i altres no. Hi ha dos processos que
causen els canvis en els gens: la metilació de l'ADN (modificació química dels àcids
nucleics) i l'acetilació (canvi químic en les proteïnes que s'uneixen a l'ADN). A mesura
que els bessons envelleixen es van diferenciant i són les causants del fet que una mateixa
seqüència d'ADN (genotip) arribi a manifestar-se de forma diferent (fenotip). Això ajuda
a entendre, per exemple, el fet que un bessó desenvolupi un càncer i l'altre no. Abans
en canvi, es pensava que segons la posició de cadascú en l'úter, hi havia diferències entre
ells.
Francis Galton, cosí de Charles Darwin, va investigar els bessons monozigòtics, volia
esbrinar si era la genètica o l'entorn el que més afectava les seves personalitats.
Es va fer un estudi sobre bessons bivitel·lins separats en néixer per comprovar les
diferències causades per l'entorn. Les similituds tot i haver viscut en ambients diferents
eren moltes, interminables, tot causat pels gens. De fet, després de fer molts tests, els
29
bessons separats en néixer mostraven moltes més similituds que els que sempre han
viscut junts, això és perquè els que estan junts volen distingir-se l'un de l'altre,
psicològicament, necessiten marcar les seves diferències (Feenstra, C. 2007).
4.5.3. GENS LLIGATS A LA PERSONALITAT
S’han descrit diferents gens que sembla que influeixen a la personalitat, com poden ser
el gen MAO-A, que intervé en el desenvolupament de comportaments antisocials
(Ouellet-Morin I, et al. 2016) el gen MAO-B que està relacionat amb el Parkinson (Aguiar
Louzao, B. 2015-2016), etc.
Entre els gens lligats a la personalitat també hi destaca el gen COMT, el gen en el qual
he dirigit aquesta part del treball.
El catecol-O-metiltransferasa (COMT) és el principal metabolitzador de la dopamina

(neurotransmissor que està present en diverses àrees del cervell i que és important per
a la funció motora de l’organisme). El gen que conté la informació per la seva síntesi està
situat en el cromosoma 22q11 (Figura 5), una regió que ha sigut lligada a l’esquizofrènia
de forma consistent.
Figura 5. Cromosoma on es situa el gen COMT (Genetics Home Reference, 2007)
Aquest gen, el gen COMT, pot expressar-se de dues maneres. L’anomenada catecol-O-
metiltransferasa unida a la membrana, és produïda principalment per les cèl·lules
nervioses del cervell. Altres teixits, com el fetge, els ronyons i la sang, produeixen una
forma més curta de l'enzim anomenada catecol-O-metiltransferasa soluble. Aquesta
forma de l'enzim ajuda a controlar els nivells de certes hormones.
En el cervell, la catecol-O-metiltransferasa ajuda a descompondre neurotransmissors.

Aquestes substàncies químiques condueixen senyals d'una cèl·lula nerviosa a una altra.
La catecol-O-metiltransferasa és important en una àrea de la part frontal del cervell
anomenada còrtex prefrontal, que organitza la informació d'altres parts del cervell, i
aquí, l’enzim COMT degrada el neurotransmissor dopamina. Aquesta regió està
30
involucrada en la personalitat, la planificació, la inhibició de comportaments, el
pensament abstracte, l'emoció i la memòria de treball (a curt termini) (COMT gene,
2007).
El gen COMT del cervell codifica pel catecol-O-metiltransferasa, un enzim clau de la

neurotransmissió dopaminèrgica, i presenta el polimorfisme Val158Met.
S’ha considerat que el gen COMT està relacionat amb l’esquizofrènia i, dins d’aquest
gen, s’ha estudiat àmpliament el polimorfisme funcional Val158Met, en relació amb
l’origen d’aquesta malaltia. (Huerta D, et al. 2007)(Gutiérrez, B. 2009).
El polimorfisme dóna lloc a 3 genotips: Val/Val (activitat enzimàtica alta), Val/Met

(activitat enzimàtica mitjana) i Met/Met (activitat enzimàtica baixa).
Una persona que presenti el genotip Val/Val (homozigot) descompondrà molt la

dopamina perquè té una activitat enzimàtica alta i, per tant, tindrà baixes
concentracions de dopamina. En canvi, algú que presenti el genotip Met/Met
(homozigot), degradarà poc la dopamina, ja que té una activitat enzimàtica baixa i
llavors, tindrà molta dopamina. Finalment, una persona que presenti el genotip Val/Met
(heterozigot), tindrà unes concentracions mitjanes de dopamina, per presentar una
activitat enzimàtica intermitja.
4.5.4. RELACIÓ GEN COMT I TEST DELS 5 GRANS
Relacionar aquests dos conceptes, el gen COMT amb el test dels 5 Grans, ha sigut
possible gràcies a dos estudis citats a continuació, en els quals, s’ha pogut relacionar el
gen COMT amb l’esquizofrènia, igual que aquest últim amb el test dels 5 Grans.
D’aquesta manera, ha estat possible relacionar els dos termes.
4.5.4.1. RELACIÓ GEN COMT I ESQUIZOFRÈNIA
Amb la informació adquirida de la Revista de Psiquiatría y Salud Mental, en el treball

“Variabilidad en el gen COMT y modificación del riesgo de esquizofrenia conferido por
consumo de cannabis” (Gutiérrez, B. 2009), s’ha pogut obtenir la relació entre el gen
COMT, l’esquizofrènia i el consum del cànnabis.
31
L’esquizofrènia es basa en un dèficit del processament del context, que es relaciona amb
una concentració baixa de dopamina, que és el neurotransmissor que ajuda a processar
bé el context.
La dopamina es tracta d’un neurotransmissor

que està present en diverses àrees del cervell
i que és especialment important per la funció
motora de l’organisme.
Es troba (Figura 6): Figura 6. Cervell: sistema límbic i còrtex
prefrontal(Chernicoff L, 2012)
1. Al còrtex prefrontal
2. Al nucli estriat i sistema límbic
Respecte a l’esquizofrènia, el còrtex prefrontal presenta baixa quantitat de dopamina,

el que dona lloc a un dèficit cognitiu (entre ells dèficit de processament de context, un
procés executiu que guia els comportaments adaptatius acord amb els objectius i la
informació emmagatzemada (Suk Kang S, et al. 2019)).
En canvi, el nucli estriat i el sistema límbic presenten alta quantitat de dopamina, el
que dona lloc a episodis maníacs i al·lucinacions. (López-Garcia P, et al. 2015)
Es va proposar que l’increment de risc d’esquizofrènia en relació amb el consum de

cànnabis podria modificar-se pel polimorfisme Val158Met del gen COMT.
En un estudi dut a terme a Dunedin (Nova Zelanda) sobre individus seguits des del seu
naixement fins a l'edat de 26 anys, es va trobar que els homozigots per a l'al·lel Val
(Valina) del polimorfisme Val158Met del gen del catecol-O-metiltransferasa (COMT) i
que a més havien consumit cànnabis durant la seva adolescència tenien, almenys, 5
vegades més risc de presentar símptomes psicòtics i desenvolupar un trastorn
d’esquizofrènia que els individus amb el mateix genotip però que no havien consumit
abans cànnabis. El catecol-O-metiltransferasa és el principal metabolitzador de la
dopamina (degrada la dopamina en el còrtex prefrontal), i la informació que sintetitza
aquest gen està situada en una regió que ha estat lligada a l’esquizofrènia.
Dins del gen COMT, el polimorfisme Val158Met es caracteritza per presentar dos
possibles al·lels o variants genètiques (Val o Met) amb repercussions funcionals
32
diferents en la proteïna resultant. Així, l'al·lel Val determina una major activitat de
l'enzim catecol-O-metiltransferasa que l'al·lel Met. L'al·lel Val sembla determinar
menors concentracions de dopamina en les neurones del cervell mitjà.
Aquestes diferències funcionals entre una forma al·lèlica i una altra poden traduir-se en
vulnerabilitats diferents per a l'esquizofrènia.
L'estudi de Caspi et al demostra la interacció genètic-ambiental (gen COMT i consum de

cànnabis) en la causalitat de la psicosi. L'efecte únic del gen no és molt gran. Però en
combinació amb un factor ambiental estressant s’incrementa significativament.
El treball va consistir en el següent:
• Es van recollir mostres de 283 individus, dels quals 91 (66 homes i 25 dones) eren
pacients que patien d’esquizofrènia i 192 (96 homes i 96 dones) eren individus
sans (controls).
• Es va preguntar a tots els individus, tant als pacients com els controls, sobre els
seus hàbits de consum de cànnabis.
• Els pacients i els controls van donar una mostra biològica de sang o saliva. El
polimorfisme Val158Met del gen COMT es va analitzar en el total de la mostra
mitjançant tecnologia TaqMan. Es van identificar 4 tipus de senyals en forma de
grup genotípic. Aquests grups genotípics corresponien als homozigots Val/Val,
homozigots Met/Met, heterozigots Val/Met i controls negatius.
• Primer es va comparar la distribució de consumidors i no consumidors de

cànnabis, mitjançant un test estadístic, i les freqüències al·lèliques i
genotípiques, entre grups malalts i controls.
• Es va trobar que el consum de cànnabis tenia una ferma relació amb la condició
del malalt. L’ús d’aquesta substància va ser significativament més freqüent en
casos amb esquizofrènia que en controls. Aquesta relació es va mantenir quan
es va analitzar el consum de cànnabis en funció del sexe.
33
• L'anàlisi d'associació genètica entre aquest gen i l'esquizofrènia va revelar que
no hi havia diferències estadísticament significatives en la distribució de
freqüències al·lèliques i genotípiques quan es comparava a malalts i controls,
encara que la proporció d'individus portadors en homozigosi de l'al·lel Val tendia
a ser més gran en el grup de malalts.
Tot i que no s'arribava a la significació estadística, en ambdós casos es va

observar una major proporció de genotips Val / Val a malalts que en controls.
• Quan les dades van ser analitzades en funció del sexe, es va trobar que el màxim
risc d'esquizofrènia corresponia a les dones que consumien habitualment
cànnabis i que a més eren homozigotes per a l'al·lel Val. En el cas de dones
consumidores de cànnabis heterozigotes Val/Met s'obtenia un risc intermedi per
a l'esquizofrènia i, finalment, les dones consumidores de cànnabis homozigotes
Met/Met eren les que presentaven un risc menor.
• Respecte al possible paper del gen COMT en la causalitat de l'esquizofrènia, els

resultats no semblen recolzar que la variabilitat analitzada en aquest gen tingui
relació amb un risc diferencial per a aquesta malaltia, encara que tant en l'anàlisi
general com en l’estratificat per sexes van trobar una tendència cap a un
increment d’homozigots per a l'al·lel Val entre els malalts en comparar-los amb
els controls.
En l'estudi es van trobar evidències que donarien suport a la interacció només

en el grup de dones i no en el d'homes.
El polimorfisme Val158Met del gen COMT no té relació amb l'esquizofrènia, però es va

mostrar que els individus homozigots Val/Val tendeixen a ser més freqüents en el grup
de malalts que en el de controls.
4.5.4.2. RELACIÓ ESQUIZOFRÈNIA I TEST DELS 5 GRANS
Es considera que la personalitat és un dels factors importants per a l’origen de

l'esquizofrènia, ja que pot influir en els símptomes, la cognició i el funcionament social
dels pacients.
34
Els cinc trets de personalitat del model de cinc factors són l’Obertura a l’experiència
(Obertura) → O; la Responsabilitat (Consciència) → C; l’Extraversió → E; la
Cordialitat/Amabilitat (Conveniència) → A; i l’Estabilitat emocional/Reaccions naturals
(Neuròtic) → N.
A la revista Psychiatry Research (Ohi K, et al. 2016) es va publicar un estudi en el qual

realitzaven una anàlisi per trobar diferències en els trets de personalitat entre pacients
amb esquizofrènia i subjectes sans.
En aquest estudi, es volia determinar si els pacients amb esquizofrènia mostraven un
perfil distintiu de personalitat avaluat pel test Cinc Grans en comparació amb subjectes
sans. El treball va ser realitzat amb un total de 460 pacients amb esquizofrènia i 486
subjectes sans.
Segons l’estudi publicat anomenat “The Five-Factor Model personality traïts in

schizophrenia: A meta-analysis”, els pacients amb esquizofrènia tendien a mostrar
puntuacions més altes en N i puntuacions més baixes a E, O, A i C que els subjectes sans.
Diversos estudis posteriors es van centrar només en N i/o E, ja que tenir puntuacions
altes en el primer i baixes en el segon era freqüent entre els malalts. A causa d’aquests
resultats, es va associar a un risc de desenvolupament de l’esquizofrènia el fet d’obtenir
altes puntuacions en N i inferiors en E.
En conclusió, les dades obtingudes suggereixen que els pacients amb esquizofrènia
tenen un perfil de personalitat característic (O, A i C inferiors i N major i E inferior) en
comparació amb els subjectes sans.
Resumidament es basaria en el següent:
COMT COMT
(Val/Val) (Met/Met)
↓ Dopamina ↑ Dopamina
↑Esquizofrènia ↓Esquizofrènia
↑N ↓N
↓E ↑E
35
TREBALL
EXPERIMENTAL
36
La pràctica d’aquest treball de recerca està subdividida en dues parts:
La primera consisteix a passar el test descrit anteriorment, el test de personalitat

anomenat “Cinc Grans”, a parelles de bessons univitel·lins i analitzar les semblances
entre els germans de cada parella.
La segona tracta d'analitzar els bessons genèticament amplificant i comparant el

polimorfisme d’un gen que té relació amb la personalitat humana, concretament el gen
de la COMT.
Per fer aquesta segona part experimental he extret l’ADN a partir de mostres de bessons
univitel·lins i bivitel·lins de l’epiteli bucal i he analitzat el genotip dels individus per al
polimorfisme Val158Met al gen de la COMT.
5.1. TREBALL EXPERIMENTAL DEL TEST DE PERSONALITAT
5.1.1. METODOLOGIA
He tingut la sort de poder obtenir els resultats del test de personalitat de 46 persones,
entre les quals hi ha 20 parelles de bessons univitel·lins i 3 de bivitel·lins. Ha estat una
tasca difícil perquè la majoria dels bessons que hi ha són bivitel·lins i no pas univitel·lins,
però buscant a través d’amistats, familiars i Instagram, entre altres, ha sigut possible.
El test utilitzat per realitzar aquesta part del treball experimental és l’anomenat Test
dels 5 Grans, descrit dins de l’apartat 4. En aquest test es descriuen 5 factors de la
personalitat, que he analitzat per comparar la personalitat entre bessons univitel·lins.
Les facetes que componen els cinc factors descriuen la singularitat i peculiaritat de cada
individu més detalladament.
Hi ha 6 facetes per a cada factor.
La manera com s’avaluen els resultats és la següent:
37
A) INTRODUCCIÓ
Exactitud
Les descripcions de les puntuacions altes i baixes normalment són exactes. No obstant
això, les puntuacions que estan a prop dels límits inferior o superior poden oferir una
descripció menys exacta de la persona.
Els Cinc Grans factors de la personalitat i les seves facetes
Cada un dels cinc factors té sis facetes. És bastant habitual que la puntuació de cada
faceta pertanyi a una categoria similar o pròxima a la de la puntuació del factor. No
obstant això, de vegades pot haver-hi diferències. En aquests casos, el test recomana
que es presti més atenció a les puntuacions de la faceta que a les puntuacions del factor
en general.
Els 5 Grans Factors Les 30 facetes de personalitat que componen

els factors
Obertura a l’experiència • Fantasia

• Estètica
• Sentiments
• Accions
• Idees
• Valors
Responsabilitat • Competència
• Ordre
• Sentit del deure
• Autodisciplina
• Necessitat d’assoliment
• Pensament planificat
Extraversió o surgència • Afecte

• Gregarisme
• Assertivitat
• Activitat
• Recerca d’emocions
• Emocions positives
Cordialitat / Amabilitat • Confiança

• Franquesa
• Altruisme
38
• Actitud conciliadora
• Judici benèvol dels altres
• Modèstia
Estabilitat emocional/ Reaccions • Ansietat

naturals • Hostilitat
• Depressió
• Ansietat social
• Impulsivitat
• Vulnerabilitat en estrès
Interpretació de les puntuacions
Aquest informe ordena les puntuacions per categories des de "molt baix" fins a "molt
alt". Per permetre la comparació, s'indica el percentatge de les persones (població activa
adulta normal) que sol pertànyer a cada categoria.
Les persones amb puntuacions de categoria mitjana seran una barreja de les
descripcions de les altes i les baixes, però menys extremes.
El factor de la personalitat més accentuat
La puntuació més allunyada de 50 del test de factors, sigui per sota o per sobre, indica
el tret més accentuat de la personalitat de l'individu.
Aquest tret de la personalitat probablement tindrà la màxima influència en el

comportament, la motivació, els valors i les reaccions en general en les situacions
quotidianes i laborals. La següent puntuació més allunyada de 50, sigui per sobre o per
sota, és probable que tingui la següent major influència i així successivament.
Descripcions de les categories de puntuacions
Les descripcions de les puntuacions normalment són exactes. No obstant això, si la

puntuació és a prop d'un límit, la descripció pot ser menys exacta.
B) DESCRIPCIÓ GENERAL
En aquest apartat del test, es mostren trets generals de la persona segons el percentatge
resultant dels 5 grans factors.
39
Els 5 Grans Descripció d’una Base Descripció d’una
Factors persona amb persona amb
puntuació de puntuació de
categoria baixa... categoria alta...
Obertura a Tradicional • Es basa en la Imaginatiu • obert

l’experiència realista • pràctic • imaginació, els de ment • li agrada
conservador • interessos artístics, les experimentar •
prefereix els punts emocions i sentiments, prefereix la resolució
de vista l’atreviment i el risc, conceptual i creativa
tradicionals i la l’intel·lecte, el dels problemes
resolució tècnica liberalisme...
dels problemes
Responsabilitat Espontani • Es basa en la distracció, Conscienciós •

(tenacitat) desorganitzat • la seguretat, disciplinat • eficient
prefereix plans l’organització, la • ben organitzat • li
flexibles • li responsabilitat, la agraden els detalls
disgusten els formalitat, exactes • fort sentit
detalls precisos l’emprenedoria, la del deure •
perseverança, la
paciencia...
Extraversió o Reservat • formal Es basa en la formalitat, Sociable • amistós •

surgència • seriós • callat • la solidaritat, la assertiu • li agrada
prefereix treballar passivitat, el ritme de treballar amb altres
sol• evita els rols vida, la serenitat, • gaudeix amb els
de lideratge l’aventura, la rols de lideratge
directe tranquilitat, directe
l'entusiasme...
Cordialitat / Pragmàtic • Es basa en la suspicàcia, Compassiu • li

Amabilitat escèptic • la tolerància, la agrada complaure •
competitiu • manipulació, bondadós •
orgullós • l’egocentrisme, la prefereix la
prefereix la cooperació, el cooperació a la
competició a la respecte, l’arrogància, competició i el
cooperació la humilitat, la conflicte
modèstia, el realisme,
la comprensió...
Estabilitat No s'altera Es basa en la relaxació, Experimenta

emocional/ fàcilment en la preocupació, reaccions
Reaccions situacions l'optimisme, la emocionalment
naturals estressants • vergonya, la timidesa, negatives i
relaxat • flexible • la confiança, sentiments
calmat l'autocompassió, la d'ansietat • propens
dependència... a preocupar-se
40
fàcilment • s'altera
amb facilitat
5.1.2. RESULTATS
A continuació detallaré els resultats d’aquesta part del treball que ens servirà per
respondre a l’objectiu número 1: “Investigar si els bessons univitel·lins tenen una
personalitat igual o molt semblant”.
La taula següent mostra totes les persones que han realitzat el test de personalitat, tant
els bessons univitel·lins, com ara els bivitel·lins, indicant el seu sexe i la seva edat. Els
indicats amb color groc són els bessons que hem analitzat genèticament.
BESSONS UNIVITEL·LINS BESSONS BIVITEL·LINS

Bessons Sexe Edat Bessons Sexe Edat
P1B1 Masculí 18 P1B1 Masculí 23
P1B2
P2B2
P3B1 Femení 20 P2B1 Masculí 26
P3B2
P4B1 Femení 18 P2B2 Masculí 26
P4B2
P5B1 Maculí 24 P3B1 Masculí 20
P5B2
P6B2
P7B1 Masculí 31
P7B2
P8B1 Femení 31
P8B2
P9B1 Femení 59
P9B2
P10B1 Femení 24
P10B2
P11B1 Femení 32
P11B2
P12B1 Femení 27
P12B2
P13B1 Masculí 49
P13B2
P14B1 Femení 19
41
P14B2
P15B1 Femení 18
P15B2
P16B1 Femení 16
P16B2
P17B1 Masculí 28
P17B2
P18B1 Femení 15
P18B2
P19B1 Femení 17
P19B2
P20B1 Femení 38
P20B2
Els gràfics següents mostren, en forma de barres, el percentatge dels resultats dels 5
Grans (Obertura a l’experiència, Responsabilitat, Extraversió o Surgència, Cordialitat o
Amabilitat i Estabilitat emocional o Reaccions naturals) i dels 6 subapartats de cadascun
dels trets.
Les barres es mostren de dos colors, de color blau per a una de la

parella dels bessons, i de color rosa per la parella corresponent.
Una vegada obtinguts els gràfics de barres amb els resultats, he realitzat uns gràfics
circulars on he pogut resumir els percentatges dels resultats anteriors segons si hi havia
una similitud més o menys petita entre les personalitats de cada parella. Per a fer
aquests gràfics circulars m’he basat en la següent premisa:
• 0-15% de diferència → tenen la mateixa personalitat

• 16-40% de diferència →tenen personalitat semblant
• ≥41% de diferència → tenen personalitat diferent
A continuació mostro els resultats obtinguts gràficament.
42
FACTOR 1: Obertura a l’experiència
Obertura a l'experiència
0
0%
9
45% 11
55%
Iguals Semblants Diferents
Podem afirmar que el 53% de les parelles són iguals respecte al tret de l’Obertura
a l’experiència, el 47% presenten similituds entre elles i hi ha un 0% de parelles
que són completament diferents.
Dins de l’Obertura a l’experiència mesurem les seves facetes:
Fantasia
6 Iguals
8
30%
40%
Semblants
6 Diferents
30%
43
Estètica
8 8 Iguals
40% 40%
Semblants
4 Diferents
20%
Sentiments
3
15% 8 Iguals
40%
Semblants
9
45% Diferents
Accions
3
15% 7 Iguals
35%
Semblants
10
50% Diferents
Idees
5 Iguals
10
25%
50% Semblants
5 Diferents
25%
Valors
4
20% Iguals
2
Semblants
10% 14
70% Diferents
44
FACTOR 2: Responsabilitat
Responsabilitat
4
20% 8
40%
8
40%
D’aquests resultats podem observar que el 37% de les parelles són iguals en
aquest tret de la personalitat, el 42% són semblants i un 21% presenten grans
diferències entre elles.
Dins de la Responsabilitat mesurem les seves facetes:
Competència
8 8 Iguals
40% 40%
Semblants
4 Diferents
20%
45
Ordre
8 8 Iguals
40% 40%
Semblants
4 Diferents
20%
Sentit del deure
5 Iguals
10
25%
50% Semblants
5 Diferents
25%
Autodisciplina
0
0%
9 Iguals
45% 11 Semblants
55%
Diferents
Necessitat d'assoliment
6
7 Iguals
30%
35%
Semblants
Diferents
7
35%
Pensament planificat
6 Iguals
30% 10
50% Semblants
4 Diferents
20%
46
FACTOR 3: Extraversió o surgència
Extraversió o surgència
0
0%
8
11 42%
58%
Respecte al tret d’Extraversió o Surgència podem veure que el 42% de les

parelles són iguals, el 58% de les parelles s’assemblen i en canvi, no n’hi ha cap
que sigui totalment diferent.
Dins de l’Extraversió o surgència mesurem les seves facetes:
Afecte
3
7 15% Iguals
35%
Semblants
10
50% Diferents
47
Gregarisme
5 9 Iguals
25% 45%
Semblants
6
30% Diferents
Assertivitat
4
20% 9 Iguals
45%
Semblants
7
35% Diferents
Activitat
4
20% Iguals
3 13 Semblants
15% 65% Diferents
Recerca d'exitació/emocions
8 6 Iguals
40% 30%
Semblants
6
Diferents
30%
Emocions positives
5 9 Iguals
25% 45%
Semblants
6
30% Diferents
48
FACTOR 4: Cordialitat/Amabilitat
Cordialitat/Amabilitat
3
16%
9
7 47%
37%
En el tret de la Cordialitat o Amabilitat hi ha un 47% de parelles de bessons

univitel·lins que són iguals, un 37% de parelles que són semblants només un
16% que siguin diferents.
Dins de la Cordialitat/Amabilitat mesurem les seves facetes:
Confiança
5 5
25% 25% Iguals
Semblants
10 Diferents
50%
49
Franquesa
7 9 Iguals
35% 45%
Semblants
4 Diferents
20%
Altruisme
6 9 Iguals
30% 45%
Semblants
5
25% Diferents
Actitut conciliadora
5 8 Iguals
25% 40%
Semblants
7
35% Diferents
Modèstia
3
15%
Iguals
3
15% Semblants
14
70% Diferents
Judici benévol dels altres

4
20% 7 Iguals
35%
Semblants
9
45% Diferents
50
FACTOR 5: Reaccions naturals
Reaccions naturals
4
21%
9
47%
6
32%
Es pot observar que la majoria de les parelles (47%) són iguals en el tret de la
personalitat de Reaccions naturals, un 32% són semblants i una petita part (21%)
són diferents.
Dins de les Reaccions naturals mesurem les seves facetes:
Ansietat
5 7 Iguals
25% 35%
Semblants
8 Diferents
40%
51
Hostilitat
5
25% 8 Iguals
40%
Semblants
7
35% Diferents
Depresió
7 5 Iguals
35% 25%
Semblants
8
40% Diferents
Ansietat social
4
20% 9 Iguals
45%
Semblants
7
35% Diferents
Impulsivitat
8 8 Iguals
40% 40%
Semblants
4 Diferents
20%
Vulnerabilitat en estrès
6 6 Iguals
30% 30%
Semblants
8
40% Diferents
52
Resumint podem dir que la faceta pel tret de la personalitat Obertura a l’experiència, la
qual presenta un percentatge més elevat de semblança entre els bessons univitel·lins és
Valors, amb un 70%.
Respecte a Responsabilitat, la faceta Autodisciplina presenta un 55% de semblança, és
la que presenta un percentatge més alt en aquest tret de la personalitat.
En Extraversió o surgència, la faceta que presenta més similituds entre els germans és
Activitat, amb un 65%.
En Cordialitat/Amabilitat, Modèstia presenta un 70% de similitud entre els bessons
univitel·lins.
Per últim, en el tret de la personalitat Reaccions naturals, la faceta amb un percentatge
més alt de semblança és Ansietat social, amb un 45%.
5.2 TREBALL EXPERIMENTAL DE L’ANÀLISI GENÈTICA
Aquesta part del treball s’ha realitzat fent diversos dies de visita i experiments a la
Universitat de Barcelona. Vull destacar que aquesta part pràctica no s’ha dut a terme
dins de cap programa extern al meu institut de secundària, sinó que ha estat gràcies a
la cessió del laboratori de genètica de la Facultat de Psicologia de la Universitat de
Barcelona que ens ha permès desenvolupar un disseny experimental ideat per la meva
tutora i jo mateixa. L’amable disponibilitat del professorat d’aquest departament
universitari ens ha permès realitzar aquesta part del treball per la qual necessitàvem
instal·lacions i material propi de les tècniques de biologia molecular utilitzats i que no
son disponibles en els instituts de secundària.
5.2.1 MATERIALS I METODOLOGIA
Materials
• 18 Escovillons (Figura 7)
• 19 Tubs d’1,5 mL
• 200 µL de Solució de Lisi/mostra
• Vòrtex (Figura 8)
• 200 µL de Solució de Neutralització/mostra
• Placa de pouets (Figura 9)
• 22,5 µL de la Mix de PCR (12,5 µL de Polimerasa HOTSTAR + 0,125 µL/Primer +
1,25 µL de DMSO + 8,25 µL d’aigua)/mostra
• 2,5 µL de DNA/mostra
• Termociclador
53
• Gel d’agarosa a l’1% (1 g agarosa/100 mL de TBE) (Figura 10)
• 10 µL de marcador de pes molecular
• Pipetes de diferents volums (Figura 11)
• Mostres biològiques dels bessons univitel·lins P3, P7, P8, P15 i P19 i de les 3
parelles de bessons bivitel·lins.
Figura 7. (Deltalab. Figura 8. (Wikipedia. Figura 9. (Lab Figura 10. (Yun Lee P, Figura 11. (Font
2016) 2006) Containers. 2015) Costumbrado J, Hsy pròpia)
CY, Kim YH. 2012)
Metodologia
Les mostres van ser recollides de cèl·lules de la mucosa bucal agafades amb un escovilló
(Figura 12).
Els individus als que vaig analitzar l’ADN van ser els següents:
• 5 parelles de bessons univitel·lins

• 3 parelles de bessons bivitel·lins
• 2 controls positius (mostres que ja se sap el resultat, per
Figura 12. (Font pròpia)
tant, s'utilitzen per avaluar la validesa de la prova)
Abans de recollir la mostra, és important que els individus no hagin menjat, fumat o
prengut cafè un mínim de 30 minuts abans de la recollida de la mostra.
Per la recol·lecció de la mostra:
• Primerament, és molt important apuntar en la funda de

l’escovilló el nom o un codi que identifiqui a cada individu
i la seva parella (Figura 13).
• Per obtenir la mostra, s’ha de fregar l’escovilló per

l’interior de la galta i per les genives unes 20 vegades per
cada banda de la cara i pels dos costats de l’escovilló
(Figura 14).
• A continuació, s’ha de deixar assecar la mostra uns 15

minuts a temperatura ambient.
• Ja que vaig agafar les mostres durant un període de 2
mesos aproximadament, vaig guardar les mostres obtingudes al congelador,
però poden estar guardades fins a una setmana a temperatura ambient.
54
Per l’extracció de l’ADN dels escovillons:
• Agafar un tub d’1,5 mL per cada mostra i retolar-lo amb

cadascun dels noms dels individus (Figura 15).
• Afegir 200 μL de la Solució de Lisi (s’utilitza per trencar la
membrana cel·lular) en cadascun dels tubs (Figura 16).
• Introduir els escovillons en la Solució de Lisi i girar

Figura 15. (Font pròpia) l’escovilló unes 10 vegades al voltant de les parets del tub
(Figura 17).
• Tancar el tub i agitar breument amb un vòrtex (Figura 18).
• Incubar 10 minuts a 75 ºC tots els tubs amb la mescla

(Figura 19).
Figura 16. (Font pròpia) • Afegir 200 μL de Solució de Neutralització (Figura 20).
Barrejar breument en un vòrtex.
Figura 17. (Font pròpia) Figura 18. (Font Figura 19. (Font pròpia) Figura 20. (Font pròpia)
pròpia) •
Per l’amplificació per PCR de la regió de la COMT que conté el polimorfisme Val158Met:
La PCR (Figura 21) és una tècnica molecular que amplifica seqüències de l’ADN fins a
obtenir-ne quantitats suficients per a l’anàlisi. El procés consisteix en 3 passos que es
repeteixen cíclicament uns 25 cops o més. Aquests passos són:
1. Desnaturalització del DNA: separar els dos filaments que formen l’ADN. S’ha de
mantenir la mostra a 95 ºC durant uns 30 segons.
2. Anellament: uns encebadors (primers) s’uneixen, per complementarietat de

bases, a llocs específics del DNA situats als extrems 3’ de la seqüència d’interès.
Per facilitar aquesta unió, es baixa la temperatura a uns 58 ºC durant 30 segons.
En el cas del polimorfisme Val158Met del gen COMT, s’utilitzen 4 primers.

Aquests primers són els següents:
55
- P1 i P2: S’utilitzen per tenir un control de l’amplificació (estan encerclats
de color verd els dos primers a la Figura 21).
- P3: Aquest primer, constituït per 452 de parells de bases, és amplificat
per la guanina (G). (està encerclat de color vermell)
- P4: Aquest primer, constituït per 222 de parells de bases, és amplificat
per l’adenina (A). (està encerclat de color blau).
La cadena d’ADN, en direcció 5’→3’, conté la següent seqüència de bases:

...(G/A)TG... . El P3 (direcció 5’→3’) s’hibridarà amb la cadena complementaria
d’aquest tros d’ADN per la complementarietat G-C. Per tant, la cadena
complementaria de l’ADN (seqüència GTG) presentarà la seqüència CAC que, al
passar a ARN missatger, la presentarà de la següent manera (traduccions
senyalitzades a la Figura 22): GUG. Llavors, quan aquest triplet de bases es
tradueixi, presentarà l’aminoàcid Valina (Val). (Figura 22).
En canvi, el P4 s’hibridarà amb el tros d’ADN principal (seqüència ATG), per tant
presenta la seqüència TAC que, al passar a ARNm, passarà a ser el triplet AUG.
Aquest segment es traduirà a l’aminoàcid Metionina (Met). (Figura 22).
Figura 21. Amplificacions ADN (Ruiz-Sanz JI, et al. 2007)
56
Figura 22. Codi genètic (Llibre Digital de Ciències-
Escorial Vic, 2013)
3. Polimerització o extensió: l’enzim Taq polimerasa inicia la síntesi d’una cadena

complementària a cada bri del DNA. Per facilitar el procés, es puja la temperatura
a uns 72 ºC durant 20 segons.
Figura 23. Temp va indicant la temperatura a la qual està el Termociclador i Time el temps que s’està en aquella
temperatura específica. Fins que no arriba a la temperatura indicada, el temporitzador no comença. Tot el que està
en pantalla s’anirà repetint cíclicament 30 vegades (Font pròpia)
D’aquesta manera, al final de cada cicle dupliquem el nombre de còpies de DNA

(Figura 24).
Figura 24. (Khan Academy. 2017)
57
En una placa de 20 pouets (vaig utilitzar una de 96 perquè
era la que podia fer servir) s’ha de:
• Afegir 22,5 μL de la Mix de PCR* en cada pou (Figura

25)
Figura 25
• Afegir 2,5 μL de la mostra d’ADN de cada persona en
cada pou (Figura 26)
• Tapar la placa amb un film adhesiu d’alumini i posar-

ho al Termociclador (fa els cicles de diferents
temperatures per la tècnica de la PCR) (Figures 27,
28, 29 i 30)
Figures 27, 28, 29 i 30 (Font pròpia)
*. Per preparar aquesta mix per a 22 mostres (vaig realitzar 22 i no 20,

per si havia algun error i en faltava) són necessaris (Figura 31 i 32):
• 275 μL de Polimerasa HOTSTAR (Polimerasa

+ nucleòtids)
• 2,75 μL per cada Primer (4 Primers)

Figura 31. (Font Figura 32. (Font pròpia) •
27,5 μL de DMSO (Dimetilsulfòxid). El DMSO
pròpia)
(C2H6OS) serveix per desnaturalitzar el DNA més
fàcilment en regions complicades, com ara les riques en CG
• 181,5 μL d’aigua
Després d'haver fet els cicles, la PCR està llesta.
L’electroforesi consisteix en el transport de molècules gràcies a l’acció d’un camp

elèctric.
58
En el cas de l’ADN, s’utilitza com a suport d’un gel que sol ser d’agarosa*. En posar el
resultat de la PCR en el gel i aplicar-hi un camp elèctric, les molècules es desplacen i
passen a través de la matriu del gel.
A causa de la càrrega negativa de l’ADN i el seu tamany, la mostra es desplaça cap al pol
positiu.
Les seqüències més grans corren menys a

través del gel que les que són més petites.
Val té 451 parells de bases i, en canvi, Met
està compost per 222 parells de bases.
Com a conseqüència, les franges més
allunyades al pol positiu són les que
presenten un al·lel Met i, les més
Figura 33. (Ruiz-Sanz et al. 2007)
properes, són Val.
*. Per fer el gel d’agarosa a l’1%:
- 150 mL de TBE (Figura 34) (tampó amb el que preparem els gels i en el que els
submergim després per fer l’electroforesi)
- 1,5 g d’agarosa (Figura 35)
- 10 ml de RedSafe (tinció per a la detecció d'àcids nucleics en gels d'agarosa)
- Escalfar la mescla (vaig realitzar el bany maria, ja que no disposàvem d’un

microones) fins que es vegi tot homogeni (Figures 36, 37 i 38)
➔ ➔
Figura 34. (Font pròpia) Figura 35. Agarosa + Figures 36, 37 i 38. (Font
TBE. (Font pròpia) pròpia)
- Introduir el gel d’agarosa a la placa d’electroforesi (Figura 39)
59
- Esperar a que el gel es refredi (Figura 40)
Figura 39. (Font pròpia) Figura 40. Els pous estan fets llevant la pinta de la placa. (Font
pròpia)
Per l’electroforesi i visualització dels genotips:
• Utilitzar gel d’agarosa a l’1%* (1,5 g d’agarosa + 150 mL de TBE + 10 ml RedSafe)
• Carregar 20 µL del producte de PCR

en cada pou del gel (Figures 41 i 42).
• Carregar a més de les mostres, 10

μL d'un marcador de pes molecular en
algun pou, per poder diferenciar les
bandes obtingudes, és a dir, que serveixi
de referència de mida de les bandes.
• Després de carregar totes les

Figura 43. (Font pròpia) mostres (Figura 43), posar a córrer el gel a
100-110 V durant 1 hora.
Figures 41 i 42. (Font
pròpia)
Per la visualització dels resultats:
Per poder veure els al·lels del polimorfisme de la COMT, s’ha d’observar el gel sota llum
UV.
S’han de tenyir les mostres per poder veure els fragments amplificats per PCR, ja que no
es poden veure a simple vista. Ho fem afegint al gel una substància que tenyeix els àcids
nucleics i emet fluorescència quan s’excita amb llum UV.
A continuació ja es poden veure els resultats obtinguts.
60
5.2.2. RESULTATS
A continuació, mostro els resultats que responen a l’objectiu 2: “Demostrar que els
bessons univitel·lins són iguals a nivell genètic mentre que els bivitel·lins no tenen perquè
presentar els mateixos al·lels”.
molecular
Marcador
Met/Met
Met/Met
Met/Met
Met/Met
Val/Met
Val/Val
Val/Val
de pes
(?)
626 pb
451 pb
222 pb
Figura 44. Bessons bivitel·lins (carrils 5-10) i dos controls positius (carrils 11-12). (Font pròpia)
En la Figura 44 es poden veure alguns dels resultats dels bessons bivitel·lins i dos controls
positius (carrils 11 i 12). En el carril número 13 hi ha un control negatiu (sense mostra).
En aquesta mostra no vam poder obtenir els resultats dels bessons univitel·lins i, per
tant, vam tornar a fer la prova.
Val/Val Val/Met
Figura 45. I part bessons univitel·lins (carrils 1-2 i 7-8). (Font pròpia)
61
Vam tornar a realitzar les proves: Aquesta primera part dels resultats mostra dues
parelles (en els carrils 1-2 i 7-8) de les 5 que n’hi havia de bessons univitel·lins (en la
Figura 46 està la cinquena parella).
Val/Met
Figura 46. II part bessons univitel·lins (carril 9). (Font pròpia)
En la Figura 46 es pot observar el resultat d’un bessó (carril nº 9) d’una parella (Val/Met)
i el seu germà (carril nº 10) del qual no podem dir exactament el seu resultat. No es pot
visualitzar bé el carril nº 10 perquè la mostra ha pogut patir algun problema d’extracció
o processament.
Seguidament resumeixo el conjunt de resultats de l’anàlisi genètica.

Respecte els bessons bivitel·lins (Figura 44) de les tres parelles tenim el resultat de dues
parelles més els dos controls positius. I de les cinc parelles de bessons univitel·lins
(Figures 45 i 46) tenim els resultats de dues i un germà d’una altra parella.
• Respecte els controls positius, els resultats són:
- El primer control és homozigot pel gen COMT (Met/Met). – Carril 11,
Figura 44.
- El segon control és homozigot pel gen COMT (Val/Val). – Carril 12, Figura
44.
• Respecte els bessons bivitel·lins hem obtingut els resultats de:
- 1 parella homozigota pel gen COMT (Met/Met) en els dos casos. – Carrils
7 i 8, Figura 44.
62
- 1 parella en la qual un dels bessons és homozigot pel gen COMT (Val/Val)
i l’altre és heterozigot (Val/Met). – Carrils 9 i 10 respectivament, Figura
44.
- ½ parella en la qual suposem que té un genotip Met/Met pel gen COMT,
però no podem afirmar-ho perquè el nivell de la banda no acaba de
coincidir amb el lloc corresponent.
• Respecte als bessons univitel·lins hem obtinguts els resultats de:
- 1 parella homozigota pel gen COMT (Val/Val) en els dos casos. – Carrils 1
i 2, Figura 45.
- 1 parella heterozigota pel gen COMT (Val/Met) en els dos casos. – Carrils
7 i 8, Figura 45.
- ½ parella heterozigota pel gen COMT (Val/Met). – Carril 9, Figura 46.
Figura 44 → Bessons bivitel·lins (en els carrils de l’1 al 4 no s’observa res).

5 6 7 8 9 10 11 12
? ? Met/Met Met/Met Val/Val Val/Met Met/Met Val/Val
Figures 45 i 46 → Bessons univitel·lins

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10
Val/Val Val/Val ? ? ? ? Val/Met Val/Met Val/Met ?
Errors i inconvenients durant la pràctica:
Figura 47. A l’hora de posar Figura 48. Després que la

l’ADN als tubs vam veure PCR fes els cicles, la meitat Figura 49. Com es pot veure, en aquesta imatge,
que una de les mostres de les mostres es van després d’haver-ho fet un altre cop, els resultats
agafades estava malmesa evaporar i la visualització de no van ser concloents. És probable que l’error hagi
(perquè havien crescut les mostres no va ser estat el mal mesurament a l’hora de fer la mix de
fongs), la qual cosa podria. possible. Es va haver de la PCR. Vam haver de repetir l’experiment una
(Font pròpia) repetir l’experiment. (Font tercera vegada. (Font pròpia)
pròpia)
63
5.3 COMPARATIVA TEST DE PERSONALITAT I ANÀLISI GENÈTICA
Per tal de complir l’objectiu número 3: “Investigar fins quin punt la personalitat està
determinada pels gens de l’individu”, a continuació mostro la comparativa del test de
personalitat i l’anàlisi genètica.
5.3.1. RESULTATS
Com he esmentat prèviament, una persona amb el genotip Val/Val respecte al gen
COMT acostuma a presentar alts percentatges en Reaccions naturals i percentatges
baixos en Extraversió i, en canvi, qui presenta un genotip del tipus Met/Met pel gen
COMT, presenta alts percentatges en Extraversió i baixos percentatges en Reaccions
naturals.
A la taula següent s’indiquen els individus que han participat en l’anàlisi genètica i dels
quals he pogut veure bandes a les imatges del gel.
A la columna “Personalitat”, s’indiquen els trets de la personalitat: Reaccions naturals
(N) i Extraversió (E).
Parella Individu Genotip Personalitat

1 1 Val/Val N (13%)
E (54%)
2 Val/Val N (8%)
E (78%)
2 1 Val/Met N (84%)
E (8%)
2 Val/Met N (46%)
E (33%)
3 1 Val/Met N (63%)
E (29%)
4 (bessons 1 Met/Met N (37%)
bivitel·lins) E (61%)
2 Met/Met N (26%)
E (53%)
5 (bessons 1 Val/Val N (35%)
bivitel·lins) E (56%)
2 Val/Met N (8%)
E (42%)
64
La parella amb el color rosa ressaltat és l’única en la qual els seus resultats concorden
amb l’esmentat anteriorment. Per tant:
4 parelles Les personalitats del 33,33% de les parelles

1
3 estan determinades pels seus gens.
9 individus
2 Les personalitats del 22,22% dels individus estan
7 determinades pels seus gens.
6. DISCUSSIÓ
Com he esmentat durant el treball, inicialment tenia uns objectius marcats els quals
volia assolir per confirmar la meva hipòtesi. Per tant, ara que he finalitzat puc debatre
els meus resultats.
Primerament, pensava que els bessons univitel·lins tenien una personalitat molt
semblant entre ells i, després d’observar els resultats obtinguts dels tests de personalitat
dels 5 Grans, he pogut confirmar-ho en una elevada incidència.
Més específicament, en el tret de la personalitat d’Obertura a l’experiència, un 55% dels
bessons són iguals i la faceta en la qual més alt té el percentatge de semblança és Valors,
amb un 70%. En Responsabilitat, amb un 40% d’igualtat, la faceta amb un percentatge
més alt és Autodisciplina, amb un 55%. En el cas del tret d’Extraversió o surgència (amb
un 42%) Activitat és la faceta amb un percentatge més elevat, un 65%. Modèstia amb
un 70% és la faceta de Cordialitat/Amabilitat (47%) en la que els bessons univitel·lins
s’assemblen més. I per últim, en Reaccions naturals, amb un 47%, la faceta amb un
percentatge més alt és Ansietat social, amb un 45%.
Una altra declaració que ha quedat confirmada és el fet que els bessons univitel·lins són
iguals genèticament i els bessons podien o no ser-ho. En totes les mostres de les quals
65
s’han pogut visualitzar resultats això es confirma, la qual cosa demostra que els resultats
són fiables donat que realment era una evidència a demostrar.
Per altra banda, havíem pressuposat que hi havia una clara relació entre el gen COMT i
el test 5 Grans però els resultats no han sigut concloents. Segons diferents articles
referenciats en el treball, hi hauria una relació entre determinats trets de personalitat i
un genotip concret del gen COMT, però els meus resultats no ho han acabat de
demostrar. Això ha pogut estar perquè hi havia una mostra petita de bessons que
dificultava poder realitzar amb èxit les demostracions. El que jo he utilitzat per
relacionar el gen COMT amb el test de la personalitat han estat tres articles. Dos d’ells
relacionaven el gen COMT amb l’esquizofrènia i un tercer relacionava l’esquizofrènia
amb el test 5 Grans. Mitjançant aquests articles, he relacionat directament el gen COMT
amb el test de personalitat, i potser això ha ocasionat els erros.
Per acabar, hi ha diverses coses que es podrien millorar per aprofundir en els resultats,
com per exemple: analitzar més mostres de bessons (malgrat que ha costat molt
contactar amb 23 parelles, sobretot les univitel·lines que no son freqüents) o treballar
amb més disponibilitat de temps i materials per repetir tot el que hagi pogut sortir
malament tantes vegades com faci falta.
7. CONCLUSIONS
L’objectiu número 3, “Investigar fins quin punt la personalitat està determinada pels
gens de l’individu”, m’ha permès treure la següent conclusió:
L’estudi fet en base al gen COMT mostra que la personalitat està determinada pels gens
de l’individu en un 33% de les parelles de bessons i en un 22% dels individus aïllats; per
tant, creiem que aquest gen pot ser un bon marcador de la personalitat en alguns casos
però caldria ampliar l’estudi amb altres gens i una major mida de la mostra.
Així doncs, la meva hipòtesi plantejada a l’inici del treball de recerca: “Els bessons
univitel·lins gairebé sempre mostren els mateixos trets de personalitat ja que són
genèticament iguals” és acceptada en part. És a dir, certament els bessons univitel·lins
gairebé sempre mostren els mateixos trets de personalitat, però el que no podem
afirmar rotundament és que aquestes semblances són a causa de la igualtat dels seus
66
gens, donat que, en base al gen estudiat (gen COMT) tenim un percentatge massa baix
de parelles que així ho confirmen.
1. Després d’obtenir tots els resultats provinents dels tests de personalitat, segons el
primer objectiu del treball: “Investigar si els bessons univitel·lins tenen una personalitat
igual o molt semblant” podem concloure:
La majoria (≥ 80%) dels bessons univitel·lins presenten similituds en els trets de
personalitat, inclús podem afirmar que alguns són pràcticament idèntics en alguns
trets. Els trets on coincideixen més els dos individus d'una mateixa parella
son: Obertura a l’experiència i Extraversió o Surgència, especialment en les facetes
de Idees i Valors pel primer i de Gregarisme, Assertivitat, Activitat i Emocions
positives pel segon.
2. Respecte al segon objectiu: “Demostrar que els bessons univitel·lins són iguals a nivell
genètic, mentre que els bivitel·lins no tenen per què presentar els mateixos al·lels”, els
resultats dels individus m’han permès afirmar amb claredat:
Els bessons univitel·lins efectivament són iguals genèticament i els bessons bivitel·lins
no tenen per què ser-ho. Entre els bessons bivitel·lins hi ha que mostren els mateixos
al·lels (exemple: Met/Met en ambdós individus) i altres mostren diferències entre ells,
podent ser un homozigot (Val/Val) i l’altre heterozigot (Val/Met).
3. L’objectiu número 3, “Investigar fins quin punt la personalitat està determinada pels
gens de l’individu”, m’ha permès treure la següent conclusió:
L’estudi fet en base al gen COMT mostra que la personalitat està determinada pels
gens de l’individu en un 33% de les parelles de bessons i en un 22% dels individus
aïllats; per tant, creiem que aquest gen pot ser un bon marcador de la personalitat en
alguns casos però caldria ampliar l’estudi amb altres gens i una major mida de la
mostra.
Així doncs, la meva hipòtesi plantejada a l’inici del treball de recerca: “Potser els bessons
univitel·lins gairebé sempre mostren els mateixos trets de personalitat ja que són
genèticament iguals” és acceptada en part. És a dir, certament s’ha demostrat que la
majoria de parelles de bessons univitel·lins coincideixen en molts trets de la seva
personalitat, però el que no podem afirmar rotundament és que aquestes semblances
67
són a causa de la igualtat dels seus gens, donat que, en base al gen estudiat (gen COMT)
tenim un percentatge massa baix de parelles que així ho confirmen.
8. AGRAÏMENTS
Primer de tot, m’agradaria agrair l’ajuda rebuda per part de la meva tutora del treball
de recerca, Maria Lluïsa de Yebra. Ella ha estat la que m’ha guiat durant tot el procés i
sense ella no hagués pogut realitzar el treball.
Seguidament, vull donar les gràcies a la Facultat de Psicologia de la Universitat de

Barcelona, especialment a Imma Clemente i Marc Via, que han estat molt amables a
l’hora de deixar-nos les seves instal·lacions per poder realitzar l’anàlisi genètica.
També vull agrair tota l’ajuda que hi han disposat totes les persones que han participat
en els tests de personalitat i la prova d’ADN. Clarament, ha estat possible gràcies a
familiars, amics i coneguts que m’han facilitat el contacte amb els participants.
Per últim, gràcies als amics més propers i a la meva família, que han estat al meu costat
durant tot el camí, m’han donat suport i han fet que no perdi l’entusiasme del primer
moment.
9. GLOSSARI
Àcids nucleics: Biomolècules orgàniques encarregades d'emmagatzemar i difondre la

informació genètica.
Al·lel: Cadascuna de les formes que pot presentar un gen que ocupa el mateix lloc en un
cromosoma determinat o en dos cromosomes homòlegs, i que expressa diferentment
un mateix caràcter.
Aminoàcid: Molècules orgàniques petites amb un grup amino (NH2) i un grup carboxil
(COOH). Les proteïnes estan formades per 20 aminoàcids diferents.
Bipartició: Forma de divisió cel·lular pròpia dels procariotes, i en alguns eucariotes

unicel·lulars, que consisteix en la divisió d'una cèl·lula en dues cèl·lules iguals.
68
Cànnabis: Fàrmac psicoactiu de la planta de cànnabis que es fa servir amb finalitats
mèdiques o recreatives.
Cromosoma: Orgànul en forma de filament que es troba a l'interior del nucli d'una
cèl·lula eucariota i que conté el material genètic.
Diploide: Aquelles cèl·lules que contenen dues còpies semblants de cada cromosoma.
Embrió: Cèl·lula eucariota diploide en un estat primerenc del seu desenvolupament.
Enzim: Biomolècules que catalitzen (acceleren) les reaccions químiques.
Epiteli bucal: Teixit format per cèl·lules juxtaposades, una a continuació de l’altra sense
espai entre elles, que recobreixen la superfície de la boca.
Espermatozoide: Cèl·lula haploide que constitueix el gàmeta masculí en els animals.
Esquizofrènia: Malaltia mental caracteritzada per una pèrdua del judici de la realitat i
una àmplia desorganització de la personalitat.
Fecundació: Procés mitjançant el qual dos gàmetes, un òvul i un espermatozoide,

s’uneixen per formar un zigot.
Fenotip: L'expressió del genotip modulada per la interacció amb el medi, és a dir,
l'aparença externa d'un caràcter genètic.
Gen: Seqüència lineal de nucleòtids d’ADN o ARN que és essencial per a una funció
específica, ja sigui en el desenvolupament de l'ésser o en el manteniment d'una funció
fisiològica normal.
Genoma: Tot el material genètic contingut en els cromosomes d’un organisme en

particular.
Genotip: Dotació de gens o al·lels que presenta una espècie o un individu concret.
Gestació: Procés posterior a la fecundació d'un òvul per un espermatozoide, pel qual es
desenvolupa un nou individu de l'espècie dins del cos de la mare, fins al moment
del part.
69
Haploide: Aquelles cèl·lules que presenten un sol joc de cada cromosoma.
Neurotransmissor: Molècula que utilitzen els animals per transmetre, amplificar i

modular senyals elèctrics entre una neurona i una altra cèl·lula.
Nucli cel·lular: Orgànul embolicat en una membrana present en totes les cèl·lules
eucariotes. Conté gran part del material genètic de la cèl·lula.
Òvul: Cèl·lula sexual o gàmeta femenina en la reproducció sexual.
Partenogènesi: Generació d’un nou individu a partir d’un òvul sense fecundar.
Placenta: Òrgan que es desenvolupa durant la gestació, solucionant les necessitats del
fetus de respiració, nutrició i excreció durant el seu desenvolupament.
Polimorfisme: Presència de més d’una variant al·lèlica per a un determinat gen.
Polimerasa: Tipus d'enzim que serveix per a transcriure i replicar els àcids nucleics a la
divisió cel·lular i en altres casos en què calgui.
Polimerasa HOTSTAR: Polimerasa + nucleòtids.
Primer (encebador): Cadena d'àcids nucleics que serveix com a punt d'inici per a la
replicació de l'ADN.
Proteïna: Compostos orgànics fets d’aminoàcids arranjats en una cadena lineal i units
per enllaços peptídics entre els grups carboxil i amino de residus adjacents.
Sac amniòtic: Òrgan en forma de bossa de paret prima que conté el fetus juntament
amb el líquid amniòtic durant tot l’embaràs i que s’estén a partir dels marges de la
placenta.
Tampó: Impedeix la variació de pH quan s’afegeixen petites quantitats d’ions H+ o OH-.
Termociclador: Màquina que permet realitzar de forma automàtica i programada els

cicles de temperatures necessaris per a una reacció en cadena de la
polimerasa d'amplificació d'ADN.
70
Tractaments de fertilitat: Exemples són la FIV (Fecundació in vitro) i inseminació
artificial. Són una manera de tenir fills si es que els progenitors no poden fer-ho de
manera natural.
Vòrtex: Dispositiu simple que s'utilitza en els laboratoris per agitar petits tubs o flascons
de líquid.
Zigot: Primera cèl·lula d’un nou individu que s’obté de la fusió d’un gàmeta femení (òvul)
amb un gàmeta masculí (espermatozoide).
10. REFERÈNCIES
Webs
1. About genomics. (1969). Cloning Fact Sheet. National Human Genome Research
Institute. Recuperat de https://www.genome.gov/about-genomics/fact-
sheets/Clonacion
2. Alarcón Flores, LA. (2005). Clonación: Clonación Natural. Monografias. Recuperat de
https://www.monografias.com/trabajos27/clonacion/clonacion.shtml#natural
3. Clonación natural (2013). Proceso de formación de los gemelos. En bioeticawiki, la
enciclopèdia global de Bioética. Recuperat de
https://www.bioeticawiki.com/Clonaci%C3%B3n_natural
4. Yomo. (2015). Reproducción asexual o clonación en plantas. ClubEnsayos. Recuperat
de https://www.clubensayos.com/Temas-Variados/Reproduccion-asexual-o-clonacion-
en-plantas/2854865.html
6. Ruiz, E. (2017). Clonación reproductiva y terapéutica: ¿en qué se diferencian?. El
Mundo. Recuperat de https://mibebeyyo.elmundo.es/mx/quedar-
embarazada/infertilidad/clonacion-reproductiva
7. Células madre. (2019). Clonación Terapéutica vs. Clonación Reproductiva.
Pregnancy. Recuperat de https://espanol.pregnancy-
info.net/clonacion_terapeutica_vs_reproductiva.html
8. Divulgación. (2017). Qué es la clonación terapéutica y en qué consiste.
Enfermedades y tratamientos. Recuperat de
https://tratamientoyenfermedades.com/clonacion-terapeutica-que-es-en-que-
consiste/
9. Rovati, L. (2019). Gemelos y mellizos. ¿cuál es la diferencia?. Bebés y más. Recuperat
de https://www.bebesymas.com/embarazo/gemelos-mellizos-cual-diferencia
11. 123test®. (2019). Personalidad. Test de personalidad. Recuperat de
https://www.123test.com/es/personalidad/
12. Personalidad. (2019). Historia del concepto. En Wikipedia, la enciclopedia libre.
Recuperat de https://es.wikipedia.org/wiki/Personalidad#Historia_del_concepto
13. 123test®. (2019). Teoria de la personalidad de los Cinco Grandes. Test de
personalidad. Recuperat de https://www.123test.com/es/teoria-de-la-personalidad-
de-los-cinco-grandes/#
71
14. González, V. (2012). Conceptos básicos de genética. Biología. Recuperat de
https://biologia.laguia2000.com/genetica/conceptos-basicos-de-genetica
15. Ouellet-Morin I, Côté SM, Vitaro F, Hébert M, Carbonneau R, Lacourse É, Turecki G,
Tremblay RE. (2016). Effects of the MAOA gene and levels of exposure to violence on
antisocial outcomes. The British Journal of Psychiatry. Recuperat de
https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/26494873
16. Aguiar Louzao, B. (2015-2016). Study on the MAO-A and MAO-B inhibitory
properties of a series of new coumarin derivatives for the treatment of Parkinson´s
disease. Universidade Da Coruña. Recuperat de
https://ruc.udc.es/dspace/bitstream/handle/2183/17162/AguiarLouzao_Beatriz_TFM_
2016.pdf?sequence=2
17. COMT gene. (2007). Genetics Home Reference/NIH. Recuperat de
https://ghr.nlm.nih.gov/gene/COMT#
21. Suk Kang S, MacDonald A.W, Sponheim S.R, et al. (2019). Procesos neuronales
disfuncionales que subyacen a los déficits de procesamiento del contexto en la
esquizofrenia. Biological Psychiatry, 4(7), 644-654. Recuperat de
https://psiquiatria.com/psicosis/procesos-neuronales-disfuncionales-que-subyacen-a-los-
deficits-de-procesamiento-del-contexto-en-la-esquizofrenia/
Articles científics
5. Casteñeda Partida, MJL. (2004). Clonación. Revista Digital Universitaria, 5(2), 1067-
6079.
10. Feenstra, C. (2007). El gran libro de los gemelos. Barcelona, España. Medici
18. Huerta D, Acosta O, Polo S, Martinez R, Oré R, Miranda C. (2007). Polimorfismo
Val108/158Met en el gen dopaminérgico catecolo-metil transferasa (COMT) en una
población mixta peruana y su importancia para los estudios neuropsiquiátricos. Anales
de la Facultad de Medicina Universidad Nacional Mayor de San Marcos, 321-327.
19. Gutiérrez B, Rivera M, Obel L, McKenney K, Martínez-Leal R, Molina E, Dolz M,
Ochoa S, Usall J, Haro JM, Ruiz-Veguilla M, Torres F, Cervilla J. (2009). Variabilidad en el
gen COMT y modificación del riesgo de esquizofrenia conferido por consumo de
cannabis. Psiquiatría y Salud Mental, 2(2), 89-94.
20. López-Garcia P, Young L, Marín J, Molero P, Ortuño F. (2015). Influencia del
polimorfismo Val158Met COMT en el procesamiento de contexto en pacientes del
espectro de la esquizofrenia y en sus familiares. Schizophrenia Research: Cognition,
2(4), 204-209.
22. Ohi K, Shimada T, Nitta Y, Kihara H, Okubo H, Uehara T, Kawasaki Y. (2016). The
Five-Factor Model personality traits in schizophrenia: A meta-analysis. Psychiatry
Research. 240, 34-41.
Figures
Figura 1. Fonseca, K. (2008). Reproducción asexual [Ilustración]. Recuperat de

https://brasilescola.uol.com.br/biologia/assexuada.htm
72
Figura 2. Ezquerra, E. (2002). Dolly [Ilustración]. Recuperat de
http://www.euskonews.eus/0166zbk/elkar16601es.html
Figura 3. Biblioteca Digital (2008). (A) Origen de los gemelos idénticos (homocigóticos)
y (B) de los gemelos fraternos (heterocigóticos). [Figura] Recuperat de
http://bibliotecadigital.ilce.edu.mx/sites/ciencia/volumen3/ciencia3/158/html/sec_6.h
tml
Figura 4. Donoso Barella, A. (2012). Gemelos univitelinos y bivitelinos. [Ilustración]
Recuperat de http://nuestrazonarepasoconosexto.blogspot.com/2012/11/gemelos-
univitelinos-y-bivitelinos.html
Figura 5. Genome Decoration Page/NCBI. (2007) COMT gene [Ilusración] Recuperat de
https://ghr.nlm.nih.gov/gene/COMT#sourcesforpage
Figura 6: Chernicoff L, Jiménez A, Labra D, Rodríguez E. (2012). Trabajar y Vivir en
Equilibrio. Transformando el ámbito laboral desde el cambio interior, Módulo 2. Cómo
trabajar con las emociones. Autoconocimiento y autorregulación. Versión 3, 151-152.
Figura 7. Deltalab. (2016). Escovillons exempts de RNAsa, DNAsa i ADN humà, estèrils.
[Ilustración] Recuperat de http://www.deltalab.es/ca/producto/escovillons-exempts-
de-rnasa-dnasa-i-adn-huma-esterils/
Figura 8. Wikipedia. (2006). Vortex mixer [Ilustración] Recuperat de
https://commons.wikimedia.org/wiki/File:Vortex_mixer.jpg
Figura 9. Lab Containers. (2015). 98 Deep Well Microplate [Ilustración] Recuperat de
https://www.analytics-shop.com/gb/aav19164031-gb.html
Figura 10. Yun Lee P, Costumbrado J, Hsu CY, Kim YH. (2012). Electroforesis en gel de
agarosa para la separación de los fragmentos de ADN. [Ilustración] Recuperat de
https://www.jove.com/video/3923/electroforesis-en-gel-de-agarosa-para-la-
separacin-de-los-fragmentos?language=Spanish
Figures 11 i 12. Font pròpia (2019)
Figura 13. Font pròpia (2019)
Figura 14. Font pròpia. (2019)
Figures 15, 16, 17, 18, 19 i 20. Font pròpia (2019)
Figura 21. Ruiz-Sanz JI, Aurrekoetxea I, Ruiz del Agua A i Ruiz-Larrea MB. (2007).
Detection of catecol-O-methyltransferase Val158Met polymorphism by a simple one-
step tetra-primer amplification refractory mutation system-PCR. [Ilustración]
Recuperat de https://www.journals.elsevier.com/molecular-and-cellular-probes
Figura 22. Llibre Digital de Ciències-Escorial Vic. (2013). Recuperat de
http://ciencies.escorialvic.org/?p=2423
Figura 23. Font pròpia (2019)
Figura 24. Khan Academy. (2017). Reacción en cadena de la polimerasa (PCR)
[Ilustración] Recuperat de https://es.khanacademy.org/science/biology/biotech-dna-
technology/dna-sequencing-pcr-electrophoresis/a/polymerase-chain-reaction-pcr
Figures 25, 26, 27, 28, 29, 30, 31 i 32. Font propia (2019)
Figura 33. Ruiz-Sanz JI, Aurrekoetxea I, Ruiz del Agua A, Ruiz-Larrea MB. Detection of
catechol-O-methyltransferase Val158Met polymorphism by a simple one-step tetra-
primer amplification refractory mutation System-PCR. Mol Cell Probes. (2007)
Figures 34, 35, 36, 37, 38, 39, 40, 41, 42, 43, 44, 45, 46, 47, 48 i 49. Font pròpia (2019)
73

TR Sobre Bessons Identicsnoidentics

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

TR Sobre Bessons Identicsnoidentics

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

LA PERSONALITAT DELS

Alicia Fernández-Arroyo López

Paraules clau: bessons univitel·lins, bessons bivitel·lins, clonació, esquizofrènia, gen

1. Investigar si els bessons univitel·lins tenen una personalitat igual o molt

Aquests clons es poden presentar tant a la natura com produir-se artificialment, de

4.1.1. CLONACIÓ NATURAL

La clonació natural és aquella produïda per la mateixa naturalesa. Aquest tipus de

4.1.1.1. BESSONS UNIVITEL·LINS

En la naturalesa, algunes plantes i organismes unicel·lulars, com ara els bacteris,

A diferència de la reproducció sexual, que aporta

4.1.2. CLONACIÓ ARTIFICIAL

La clonació artificial és una manera, de moment il·legal en els humans, de clonar

Aquest mètode s’utilitza, per exemple, per fer possible la industrialització

4.1.2.1. CLONACIÓ REPRODUCTIVA

Aquesta tècnica consisteix, bàsicament, en extreure el nucli d'una cèl·lula procedent

4.1.2.2. CLONACIÓ TERAPÈUTICA

La clonació terapèutica és un tipus de clonació amb finalitats mèdiques. Sent més

Existeix la clonació terapèutica de teixits, per exemple de cèl·lules sanguínies,

4.2.1. BESSONS UNIVITEL·LINS

Els bessons univitel·lins o bessones univitel·lines, també anomenats bessons

Les divisions cel·lulars en bessons univitel·lins consisteix en el següent:

Dels embarassos múltiples, un 25% originen bessons monozigòtics, en canvi un 75%

4.2.2. BESSONS BIVITEL·LINS

Quan parlem de bessons bivitel·lins o bessones bivitel·lines, també anomenats bessons

En aquests casos, la gestació ocorre de manera simultània en fecundar dos òvuls

Quan aquests òvuls són fertilitzats per espermatozoides diferents, comencen a

Figura 3. L’esquema A és representat un únic zigot. Aquest es

4.3.1. HISTÒRIA GENERAL I DEFINICIÓ DE PERSONALITAT

Els científics utilitzen definicions de personalitat més àmplies. Una d'aquestes

En el transcurs dels segles, el concepte de “persona” es va anar transformant

En el context d'aquest desenvolupament conceptual, l'aparició de l'adjectiu “personal”

Cal no confondre el concepte de persona amb el de personalitat. El primer designa a

4.3.2. FORMES D’AVALUAR I MESURAR LA PERSONALITAT

Les paraules clau de la definició de personalitat són:

La personalitat pot dividir-se en diferents components i característiques. Al llarg del

- La personalitat sempre està present:

4.4. TEST DELS 5 GRANS

4.4.1. HISTÒRIA DEL TEST DELS 5 GRANS

Darrerament, es poden veure algunes implicacions pràctiques del consens emergent en

4.4.2. DESCRIPCIÓ DELS 5 GRANS

Els trets subordinats del domini d'Obertura a l'experiència són:

Les persones amb baixes puntuacions en aquesta àrea no tenen sensibilitat

Les persones amb baixes puntuacions tendeixen a sentir-se incòmodes amb el

Les idees no s'han d’equiparar a la intel·ligència. Les idees són un estil

La tolerància a la diversitat es refereix a una predisposició a desafiar a l'autoritat,

Les persones amb baixes puntuacions en aquesta àrea tendeixen a acatar

Els trets subordinats del domini de Tenacitat són:

La Competència descriu la confiança en la pròpia capacitat d'aconseguir les

Les persones amb baixes puntuacions tendeixen a ser desorganitzades,

• Sentit del deure:

Aquesta faceta de la personalitat reflecteix la força del sentit del deure i

L'autodisciplina, anomenada "força de voluntat" per moltes persones, es refereix

Les persones amb nivells baixos d'Autodisciplina procrastinen o retarden els

• Pensament planificat (deliberació):

La deliberació descriu la disposició a sospesar diferents possibilitats abans

Els trets subordinats del domini d'Extraversió són:

Les persones amb altes puntuacions tenen un genuí interès en la gent i

Les persones sociables troben la companyia d'altres agradablement estimulant i

Les persones amb baixes puntuacions tendeixen a mantenir-se al marge deixant

• Cerca d'excitació / emocions:

Les persones amb altes puntuacions en aquesta àrea de la personalitat

Les persones amb baixes puntuacions s’aclaparen amb el soroll i el moviment, i

Els trets subordinats del domini de Cordialitat són: