Proposta Didàctica

Quaderns
Mn democions
educaci emocional
Educaci Primria
P ro p o s t a
didctica
Mn
democions
ndex
I. Introducci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 3
1. Qu s la intelligncia emocional? . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 3
2. Qu s leducaci emocional? . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 4
3. Leducaci emocional als centres educatius formals . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 6
4. Desenvolupament emocional dels infants de 6 a 12 anys . . . . . . . . . . . . . . . . 7
II. com podem treballar els quaderns mn democions . . . . . . . . . 8

5. Metodologia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 8
6. Quan podem treballar aquests quaderns? . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 11
7. Estructura dels quaderns . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 12
a. Els sis blocs temtics . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 12
b. Els apartats de cada sessi de treball . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 13
c. La guia de pares i mares, Fem famlia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 16
III. propostes de treball . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 17

8. Mn democions 1 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 18
9. Mn democions 2 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 33
10. Mn democions 3 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 45
11. Mn democions 4 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 57
12. Mn democions 5 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 68
13. Mn democions 6 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 85
Mn
democions
I. INTRODUCCI
A continuaci expliquem els conceptes bsics i el marc teric que configuren la lnia me
todolgica dels continguts dels quaderns.
1. Qu s la intelligncia emocional?
La Teoria de les intelligncies mltiples del psicleg Howard Gardner afirma que la intel
ligncia no s noms el coeficient intellectual, sin que s la capacitat dordenar els pen
saments i coordinar-los amb les accions. Gardner va identificar vuit tipus dintelligncies
que es corresponen amb vuit rees de cognici que treballen juntes, per com a entitats
autnomes. Cada persona pot desenvolupar una intelligncia ms que una altra. s una
visi multidimensional classificada en vuit intelligncies: lingstica, musical, logicomate
mtica, cineticocorporal, visual i espacial, naturalista, intrapersonal i interpersonal.
Aquesta teoria permet als professionals de leducaci afrontar els reptes educatius sa
bent que els talents de lalumnat sn diversos, com el propi mn que habitem. No tots els
alumnes han de ser uns grans matemtics perqu els talents sn diferents. Un ser un bon
fsic i un altre, un artista creatiu.
La Llei dEducaci (LEC) fonamenta la necessitat de leducaci emocional que recull
explcitament qu han de fer els centres per contribuir al desenvolupament emocional i
afectiu, fsic i motor, social i cognitiu dels infants en collaboraci amb les famlies. Lense
nyament actual, a travs de les competncies bsiques, opta per una educaci integral que
comporta facilitar el treball de totes i cada una de les intelligncies. Ens centrarem en
dues daquestes i intelligncies: la intelligncia intrapersonal i la interpersonal, perqu
sn les que sustenten la base terica de la intelligncia emocional, un terme creat pels
psiclegs de la Universitat de Yale, Peter Salovey i John Mayer, i difosa mundialment pel
psicleg, filsof i periodista Daniel Goleman.
Des de laparici del terme intelligncia emocional sn molts els estudis que demos
tren el benefici de leducaci emocional i de leducaci en valors. Per, quina s la definici
del concepte intelligncia emocional? s la capacitat didentificar, utilitzar, comprendre
i gestionar les emociones prpies i les de les altres persones. No nhi ha prou de reconixer
les emocions, sin que cal saber qu fer-ne i com gestionar-les. s a dir, qu puc fer amb la
rbia que sento en un moment determinat o amb lagressivitat que sento quan alg em
diu alguna cosa que no magrada?
Es considera que una persona s intelligent emocionalment quan s capa de gestio
nar les emocions prpies i t habilitats socials per relacionar-se assertivament amb les al
tres persones, unes capacitats que, assumides en la infantesa, suposaran un important
recurs al llarg de tota la vida.
Mn
democions
2. Qu s leducaci emocional?
Segons Rafel Bisquerra, catedrtic dOrientaci Psicopedaggica a la Universitat de Barce
lona i director del GROP1 leducaci emocional s un procs educatiu, continu i perma
nent que pretn potenciar el desenvolupament emocional com a complement indispen
sable del desenvolupament cognitiu, constituint tots dos els elements essencials del
desenvolupament integral de la personalitat. Per aix es proposa el desenvolupament de
coneixements i habilitats sobre les emocions amb lobjectiu de capacitar lindividu per
afrontar millor els reptes que es plantegen en la vida quotidiana. Tot plegat t com a fina
litat augmentar el benestar personal i social.
Igualment s important lafirmaci de lInforme Delors (Unesco 1998) respecte el signi
ficat de leducaci emocional: s un complement indispensable en el desenvolupament
cognitiu i una eina fonamental de prevenci ja que molts problemes conductuals de
lalumnat tenen el seu origen en lmbit emocional. Linforme fonamenta leducaci del
segle xxi en quatre eixos bsics que anomena els quatre pilars de leducaci:

aprendre a conixer (per aprofitar les possibilitats que ofereix leducaci al llarg
de la vida);
aprendre a fer (per fer front a moltes i diverses situacions);
aprendre a ser (per actuar amb autonomia, judici i responsabilitat personal);
aprendre a conviure (per treballar en projectes comuns i gestionar els conflictes).
LOrganitzaci Mundial de la Salut reconeix la necessitat

de la realitzaci personal intellectualment i emocionalment.
Altres aspectes a tenir en compte

El material que us presentem ofereix activitats prctiques i significatives per tal de desen
volupar la intelligncia i les competncies emocionals de lalumnat. Proposem activitats i
exercicis per sentir, pensar i actuar, mitjanant la conscincia i latenci. Una proposta
basada en teories cientfiques que asseguren la plasticitat del cervell i la possibilitat que
tenen les persones per canviar actituds i hbits personals, emocionals i socials a travs de
les prpies actuacions. Aquest material ha tingut en compte que la salut fsica i mental s
bsica per a lautocontrol i la regulaci de les emocions, especialment les emocions desa
gradables. A ms, sha demostrat que ser una persona intelligent emocionalment, s a dir,
capa de gestionar les seves emocions, contribueix a crear defenses del sistema immuni
tari i predisposen a tenir menys malalties.
1. Grup de Recerca en Orientaci Psicopedaggica.
Mn
democions
Altres teories i aportacions incorporades als quaderns
El Programa de Competncia Social per millorar les relacions interpersonals va ser desen
volupat a la Universitat dOttawa i incorporat per diverses universitats del nostre pas.
Aquest programa incorpora la Teoria dels cinc pensaments2: causal, alternatiu, conse
qencial, mitjans-fins i de perspectiva. Les consignes mgiques que proposem en cada
quadern, i que veurem en lapartat Propostes de treball, sn fruit daquesta teoria, de les
aportacions dAnna Carpena3 i la composici final de M. Teresa Abelln.
Igualment, hem introdut conceptes com el decologia emocional de Jaume Soler
i Maria Merc Conangla que complementen el projecte deducaci emocional que
proposem.
Daltra banda, la tcnica multisensorial proposa eines per facilitar laprenentatge
de tots els alumnes. Les persones fem servir, en intensitats diferents, tres canals de
recollida dinformaci per aprendre: el visual, lauditiu i el cinestsic. Hi ha persones
que sn ms visuals i necessiten referents com ara instruccions escrites o fotografies.
Altres sn ms auditius i necessiten sons, msica i instruccions orals. Finalment, tro
bem les persones cinestsiques que necessiten el gest, el moviment i lexpressi mani
pulativa per recollir millor la informaci. s important que els alumnes tinguin dife
rents referents a laula i puguin treballar-hi. Als quaderns hem incorporat aquesta
tcnica en diverses activitats per tal que els mestres i les mestres tinguin un model
que puguin adaptar en cada situaci.
Per acabar, hem introdut tamb la tcnica de les visualitzacions. Els infants sn uns
magnfics somniadors i processen el mn que els envolta a travs de les intucions, lexpe
rimentaci i la imaginaci duna forma natural. s per aix que les visualitzacions donen
tan bons resultats amb ells: utilitzen la ment calmada per contactar amb linconscient i
amb els sentiments ms profunds a travs de la imaginaci4.
Les visualitzacions sn histries boniques que ens conviden a passejar-nos amb
la imaginaci per llocs agradables (reals o fantstics). Sn excuses per passar bones
estones entre pares i fills, entre mestres i grups dalumnes. Fent aquestes visualitza
cions potenciem aspectes tan importants com lautocontrol, lautomotivaci, la sa
tisfacci personal, la creativitat, lautoestima, la serenitat i el benestar personal. Les
visualitzacions tamb potencien la capacitat daprendre a travs de latenci, la con
centraci i la memoritzaci dels aprenentatges.
2. Proposada per Spivack i Shure.

3. A
portacions basades en les propostes de Mark T. Greenberg.
4. B
loc de M. Teresa Abelln Prez http://emocionat2.blogspot.com.es/2010/11/visualitzacions.html
Mn
democions
3. Leducaci emocional als centres educatius formals
El professorat conscient de la realitat canviant de les aules i de les necessitats educatives
i personals del nou paradigma en qu estem immersos sent cada vegada ms la necessi
tat destar format en educaci emocional. s conscient del potencial que leducaci emo
cional t en laprenentatge i del seu poder en els vincles positius que sestableixen, no
noms amb lalumnat, sin tamb amb lequip pedaggic, les famlies i, en general, amb
tota la comunitat educativa.
Malgrat que al llarg de la histria sha descurat lestudi de les emocions, des dels anys
vuitanta hi ha hagut una explosi, amb avenos fascinants i un nombre considerable de
models alternatius per comprendre qu sn i com actuen les emocions i com el treball
emocional repercuteix tamb en els resultats acadmics de lalumnat.
Cada cop, ms escoles treballen leducaci emocional per tal de desenvolupar i educar
integralment, formar persones segures, amb autoestima i habilitats socioemocionals, amb
criteris, lliures i responsables de les seves decisions i actes. Persones, al capdavall, prepara
des per viure la vida i afrontar els reptes i dificultats del seu futur. Aquest s lobjectiu prin
cipal del material que teniu a les mans: educar una actitud en els infants dins lmbit esco
lar treballant conjuntament amb les famlies.
Mn
democions
4. Desenvolupament emocional dels infants de 6 a 12 anys
Les emocions formen part de la vida de les persones. Naixem amb emocions i els infants,
a mesura que van creixent i relacionant-se, aprenen daquest mn fantstic i complex a
lhora. Aprenen a fer-se seu aquest mn a mesura que van descobrint-lo i van desco
brint-se a ells mateixos.
Dins del perode de desenvolupament dels 6 als 12 anys sinicia una nova etapa. Se
gons Piaget, cap als 6 anys, els infants passen a letapa doperacions concretes, una etapa
ms realista, per amb unes habilitats socials encara limitades. Una etapa amb interessos,
necessitats i descobertes del mn social i el desenvolupament moral. Es desenvolupa la
capacitat per comprendre les emocions prpies i les dels altres. s la descoberta dun ma
teix i de noves formes dexpressi i relaci amb els altres. Inicien una etapa amb ms auto
nomia familiar i augmenten les relacions entre iguals. Es fan persones ms crtiques, tot i
que el seu llenguatge encara s limitat.
Als 6 anys, els infants tenen un grau de coneixement personal fora complert, superada
letapa egocentrista; per les habilitats socials i les relacions interpersonals encara sn li
mitades. No s fins als 8 o 9 anys, que els infants no sn capaos de posar-se a la pell de
laltre i sentir des de lempatia; interessar-se per laltre i sentir els pensaments i emocions
de laltre.
Sinicia una etapa on la conscincia emocional que es vol transmetre t un procs evo
lutiu ascendent. Dels 6 al 8 anys els infants comencen a ser conscients que les emocions,
prpies i dels altres, no perduren, es contagien, les reconeixen, les anomenen sense con
fondre-les, es poden representar i les poden regular. Al llarg de letapa els infants amplien
el seu vocabulari emocional i el coneixement de les emocions sabent qu les motiva. El
mn emocional i relacional de linfant es va desenvolupant, alhora que augmenta la seva
capacitat dautonomia i autoestima personal i el benestar que comporta.
La famlia i lescola sn els referents de linfant per aprendre emocionalment. A travs
dels models dels adults i de les seves actuacions els infants aprenen a conixer qui sn ells
i els altres. Per imitaci i per lanomenat contagi emocional, els infants aprenen del que
diuen i fan els adults. s important, per tant, ser coherents i actuar en conseqncia per tal
de no crear contradiccions.
Mn
democions
II. COM PODEM TREBALLAR

ELS QUADERNS MN DEMOCIONS
5. Metodologia
Seguint les directrius del Departament dEnsenyament i la proposta de les competncies
bsiques i emocionals, els quaderns parteixen dels eixos principals segents:

Aprendre a ser i actuar de manera autnoma.
Aprendre a pensar i comunicar.
Aprendre a descobrir i tenir iniciativa.
Aprendre a conviure i habitar el mn.
Seguint el currculum, treballem la descoberta dun mateix (conscincia emocional, re

gulaci emocional i autonomia i autoestima personal); la descoberta de lentorn natural i
social (habilitats socials i habilitats per al benestar personal, els valors de convivncia, els
drets humans, etc.); la intercomunicaci i llenguatges (llenguatge verbal, plstic, matem
tic i musical) i competncies dautonomia i personals.
Els objectius generals del projecte que us presentem sn fites que van de 1r a 6 dEdu
caci Primria:

Millorar la convivncia mitjanant leducaci emocional.
Desenvolupar la formaci integral dels infants.
dquirir un millor coneixement de les prpies emocions; identificar, anomenar,

A
acceptar, regular i gestionar les emocions.
Afavorir lautoconeixement, lautoconcepte i lautoestima personal.
Afavorir la capacitat desfor, lautomotivaci i la creativitat.
Prendre conscincia de laltre i de les diferncies entre les persones.
esenvolupar les competncies socials per aprendre a preveure i resoldre con

D
flictes de manera assertiva.
Millorar els resultats acadmics.
ontribuir a la formaci de persones autnomes, responsables dels seus actes,

C
motivades i amb estratgies per afrontar reptes amb seguretat i autoestima.
Mn
democions
La implicaci del mestre s bsica per crixer conjuntament amb la classe. A ms,
s una oportunitat dexperimentar les sensacions i les prpies capacitats i competn
cies. Proposem la participaci activa del professorat per crear vincles afectius amb
lalumnat que permetin aprendre des de la confiana. Un mestre o una mestra que
orienta i modela per desenvolupar al mxim les capacitats dels infants i practicar un
lideratge natural molt positiu.
s important presentar les activitats de forma ldica per tal de motivar i captar laten
ci. A travs dels jocs i les representacions els infants sn capaos de comprendre el con
tingut de cada sessi. Hi ha fora activitats de representacions democions, ja que segons
Aucouturier, aquestes permeten a linfant distanciar-sen i alhora sentir lemoci. Per als
ms petits s ms fcil compartir emocions i sentiments a travs del dibuix, la representa
ci teatral i el moviment corporal, que no pas amb la paraula, ja que no tenen el nivell de
maduraci per explicar el que volen dir. Per aix s important que desprs de cada repre
sentaci es parli amb linfant, recollint el que ha sentit per tal dinterioritzar lacci i reinter
pretar lemoci, o comunicar com la percep.
Estudis recents demostren com, per aprendre, ser creatiu i sentir benestar personal,
cal estar relaxats. s important crear un clima ser, acollidor, de confiana i dists, que
faciliti lexpressi. Un ambient potenciador de les bones relacions fa disminuir els con
flictes i augmenta el rendiment escolar, ja que la concentraci i la relaxaci possibiliten
lobertura de la ment.
Mn
democions
Els quaderns que us presentem formen part dun programa emocional que t en comp
te, duna banda, que leducaci emocional no s, avui per avui, una assignatura acadmi
ca, i que caldria incloure-la dins els ambients naturals de la quotidianitat escolar. Daltra
banda, les sessions dels quaderns es poden realitzar en lordre establert o segons les ne
cessitats de la classe. Si, per exemple, el grup ha de resoldre un conflicte, seria recomana
ble mirar quines sessions tracten el tema dels conflictes i partir delles per, desprs, pensar
solucions per resoldre el conflicte concret.
La concepci i el treball emocional que proposem als infants i al professorat parteix de
la legitimaci de totes i cadascuna de les emocions. Per exemple, tothom t dret a enfa
dar-se i plorar quan se sent frustrat, per no a actuar de qualsevol manera.
Els infants tenen la capacitat didentificar, acceptar i gestionar les emocions des de ben
petits. Amb un bon acompanyament, interioritzen la importncia de relacionar-se des del
respecte i el dileg. Aprenen que les persones no som perfectes i que cadasc s nic i
diferenciat de laltre. s un procs daprenentatge on els entrebancs es van superant amb
estratgies assertives i amb lacompanyament del professorat.
En els quaderns trobareu activitats que tenen una soluci concreta, per moltes altres
tenen resposta lliure. En aquests casos, considerem que la millor resposta ser fruit de la
reflexi. La correcci, doncs, ser una oportunitat per parlar del que sentim, del que
pensem i de com actuem davant duna situaci determinada.
Els quaderns sn un mitj facilitador de lautoconeixement. Faciliten un espai dexpres
si, a travs dels diferents llenguatges. Sn un espai de possibilitats expressives, que ens
permeten compartir emocions, idees, maneres de fer, fortaleses i limitacions que ens dife
rencien i fan el mn divers.
Recomanem, sempre que sigui possible, fer les activitats de grup sense objectes ni tau
les enmig. Una manera prctica s asseguts en forma de rotllana. Primer es pot fer el tre
ball conjunt de reflexi sense objectes enmig i a continuaci amb el quadern a la taula.
10
Mn
democions
6. Quan podem treballar aquests quaderns?
Una de les preocupacions dels mestres, tenint en compte el currculum i els horaris esco
lars, s quan poden treballar aquests quaderns emocionals. Els quaderns que us presen
tem formen part dun programa elaborat tenint en compte que leducaci emocional cal
incloure-la en la quotidianitat escolar.
La nostra proposta s que, inicialment, es pot introduir dins lhorari de tutoria fins acon
seguir que el contingut emocional formi part de la dinmica diria del professorat. Propo
sem un treball transversal de leducaci emocional mitjanant activitats individuals i col
lectives, relacionades amb les rees de coneixement (llenges, comprensi lectora,
plstica, activitat fsica, etc.). Aix doncs, us engresquem a utilitzar aquests quaderns amb
flexibilitat, adaptant-ne el ritme i estona de treball en la mesura de les necessitats de laula.
Us animem a motivar els vostres alumnes en la descoberta de les enormes possibilitats de
creixement personal i collectiu que esteu a punt de descobrir.
11
Mn
democions
7. Estructura dels quaderns
En aquest apartat trobareu lexplicaci de com estan estructurats els quaderns per perme
tre una millor navegaci per les sessions de treball i la infinitat dactivitats proposades.
a. Els sis blocs temtics

Els continguts socioemocionals apareixen de forma progressiva i distributs en sis blocs
temtics que proposen els programes realitzats pel Grup de Recerca i Orientaci Psicope
daggica (GROP) de la Universitat de Barcelona:

Conscincia emocional
Regulaci emocional
Autonomia i autoestima personal
Habilitats socials
Habilitats per al benestar
Integrades
Hem incorporat el bloc anomenat inte

grades perqu hi recollim activitats
que poden pertnyer a ms dun dels
blocs temtics. Sn activitats creatives i
ldiques relacionades amb la plstica, la
msica, el teatre, els jocs, entre daltres i
leducaci en valors, en general.
Quadre dels apartats dels quaderns i bloc al qual corresponen:
Com sc
i qu sento
Conscincia emocional. Identificar, anomenar i acceptar

les emocions prpies i reconixer les emocions dels altres.
Gimnstica
emocional
Regulaci emocional. Conixer i aprendre a gestionar i regular les

emocions prpies. Gestionar i prendre decisions per solucionar
les dificultats a travs de la interacci, lemoci, la cognici i lacci.
Mestimo
i em faig gran
Autonomia i autoestima personal. Potenciar la capacitat dac

ceptar-se i valorar-se a si mateix i impulsar els valors de la res
ponsabilitat, lautonomia, la capacitat desfor i lactitud crtica.
Un mn
per conviure
Habilitats socials. Potenciar la capacitat de relacionar-se

amb els altres a travs del respecte, la comunicaci assertiva
i el fet de compartir.
Eines per ser feli
Habilitats per al benestar. Potenciar la capacitat de superaci,

lactitud positiva i flexible i lautomotivaci
per solucionar problemes.
Integrades
Blocs temtics diversos.
12
Mn
democions
b. Els apartats de cada sessi de treball
Cada sessi consta de tres apartats:
Per comenar
Per fer en grup
Per acabar
Els apartats inclouen les dues dimensions complementries de treball: la individual i la

collectiva. Dues dimensions que aporten qualitat al treball emocional que es fa per mitj
dels quaderns. Duna banda, la dimensi individual pretn que lalumne faci una reflexi
personal, dintrospecci, per iniciar el tema que facilita el treball de les prpies emocions i
arribar a assolir, a travs de lautoconeixement, autonomia i autoestima. Daltra banda, la
dimensi collectiva i el treball emocional amb les persones amb qui sinteractua ajuda a
assolir les habilitats socials i el benestar personal i collectiu.
Lapartat PER COMENAR s un primer apropament al contingut de la sessi. Sn ac
tivitats individuals i en algun cas, per fer en parelles.
En aquest apartat sovint trobarem una activitat descalfament, que presenta el contin
gut central o un dels continguts principals de la unitat. La tipologia dactivitats que hi
podem trobar, sovint seran:

Una pregunta dopci mltiple.
Una pregunta senzilla o personal.
Una activitat per completar una frase.
Una lectura amb preguntes de comprensi.
Una imatge acompanyada duna pregunta.
Etc.
Aquesta activitat inicial es pot fer o b abans de plantejar un tema del qual parlarem
tot seguit o b desprs dhaver fet una introducci a aquest tema. En aquest segon cas, la
mestra o el mestre portaran preparat aquest tema a partir dun fet o lectura que els inte
ressi i que enllaci amb aquell contingut.
Lapartat PER FER EN GRUP comprn una o dues propostes de treball collectiu que
aprofundeixen en el contingut presentat i treballat en el primer apartat. Solen incloure
una part vivencial i una part de reflexi i plasmaci per escrit, que ajuda a fixar all expe
rimentat en forma de coneixement.
Aquest apartat t loriginalitat de fusionar activitats per fer en grup a classe que, alhora, sn
fungibles i es poden materialitzar en forma dactivitats per fer o completar en el quadern.
13
Mn
democions
Considerem que per treballar leducaci emocional s bsic partir de les altres perso
nes i de les habilitats socials que calen per tenir una bona convivncia. Compartir, conviu
re, comunicar-nos amb els altres, dialogar per resoldre conflictes; tot aix pot ser pre
sentat de forma vivencial i alhora plantejat com a activitat didctica. Els quaderns permeten
fer les dues coses: la vivncia i la posterior reflexi posada per escrit o sintetitzada en un
dibuix, mural o qualsevol altra activitat fungible.
Dins de la tipologia dactivitats de grup podem trobar les segents:

Activitats de role-playing.
Preguntes per resoldre per parelles.
Lectura i comentari de textos en grup.
Debats.
Visualitzacions.
Altres activitats de relaxaci.
Etc.
De vegades, les activitats comencen al quadern, on cal respondre una qesti o

llegir un text. Daltres comencen amb lactivitat de grup i es conclouen responent
alguna pregunta en el quadern, realitzant un dibuix o redactant un text com a con
clusi o reflexi final.
Hi ha activitats en les quals convidem els infants que diguin coses sobre els seus com
panys i companyes. s bo acompanyar aquests moments en qu parlarem sobre nosaltres
o sobre els altres. Cal indicar com ns de delicat aix i que podem ferir, sense voler, els
sentiments duna altra persona si riem del que diu o li diem paraules o frases poc amables.
Cal vetllar per un llenguatge assertiu i alhora respectus. Aquests dos conceptes seran la
nostra brixola comunicativa.
Lapartat PER ACABAR sintetitza el contingut en una activitat breu que sol ser una frase
per recordar o completar.
Aquest apartat ocupa la part final de la segona pgina de cada sessi de treball. Es trac
ta duna activitat de sntesi que ens ajuda a acabar de comprendre un contingut o b a
consolidar-lo. Aquesta activitat sovint s una pregunta o una frase que clou la sessi. Les
frases finals poden ser de dos tipus:

Llegeix, completa i recorda.
Llegeix i recorda.
El primer tipus dactivitat s una frase amb un espai per escriure una paraula, que cal
triar entre les que hi ha en el requadre del costat. Aquesta paraula sol ser el concepte prin
cipal de la unitat.
14
Mn
democions
En el segon cas, es tracta de llegir i recordar una frase breu que presenta, amb un llen
guatge potic o ldic, el contingut que han tractat en la sessi de treball. Es pot demanar als
infants que copin la frase en un full apart, en facin un dibuix o una petita redacci Tamb
es pot crear un mural amb les frases o dibuixos realitzats aquell dia. Es poden fer punts de
llibre i moltes altres propostes motivadores. Si prviament hem elaborat una capsa o pot,
tamb shi poden desar dins les frases i recuperar-les i recordar-les quan calgui.
Objectiu de cada sessi

A peu de pgina de linici de cada sessi de treball trobareu lobjectiu general de cada
sessi.
Avaluaci i conscincia
Recomanem acabar les sessions de treball fent preguntes al grup per tal de crear consci
ncia i interioritzar els aprenentatges que han fet, sentit o aprs. Preguntes com ara: qu
has aprs?, qu has sentit?, qu s el que ms tha sorprs?, qu ha estat meravells per a tu?,
qu tha desagradat?
s important fer la reflexi individual i el per qu de cada resposta, que es pot compar
tir amb el grup classe.
La primera sessi de treball

Tots els quaderns de la srie Mn democions comencen amb una sessi de treball espe
cial. En aquesta sessi es fa la presentaci dun espai dedicat a leducaci emocional, per
mitj dun conte i uns personatges que els acompanyaran al llarg de tot el quadern i que
donaran idees per animar els nens i nenes a crear el seu propi espai emocional. Aquest
text s ms llarg que els que trobarem a daltres sessions, donat que funciona com a intro
ducci motivadora. La tasca fonamental en aquesta sessi s suggerir la creaci dun rac
a la classe que es mantindr al llarg de tot el curs: un rac a laula que pot ser dinmic i es
pot modificar a mesura que avancem el curs. Un espai on
els infants podran posar i treure materials i treballs de
classe o de casa. s important el rol motivador i
engrescador del mestre o la mestra per tal diniciar
un espai plenament actiu al llarg de tot el curs,
perqu ser la primera o el primer a fer de model
i parlar de les emocions diries o manifestar
els seus estats dnim.
15
Mn
democions
c. La guia de pares i mares, Fem famlia
Cada quadern cont un annex al final del llibre especialment creat i dissenyat per a les fam
lies dels infants, aix com per als docents. s interessant que les famlies tinguin accs a la
guia, comentant-ho a linici de curs, per tal que simpliquin en leducaci emocional dels seus
fills i filles. Es poden arrencar les pgines de la guia i desar-les en un dossier o carpeta, o b
mantenir-les al quadern i consultar-lo quan considerin adequat. Daquesta manera, a ms,
poden anar veient les activitats realitzades per linfant i comentar-les amb el nen o la nena.
Famlies i centres educatius, responsabilitat compartida

El treball amb el famlies s bsic i molt important perqu, tal i com diu Goleman, La vida
familiar s la primera escola daprenentatge emocional. s important potenciar que les
activitats i els materials creats a lescola arribin a casa i viceversa; aix, leducaci emocional
ser conjunta, fet bsic si volem que aquesta educaci sigui efectiva. Per aix val la pena
que les famlies estiguin informades del programes i projectes del centre. s important,
doncs, que famlies i centres educatius comparteixin la responsabilitat de laprenentatge
infantil per tal que linfant tingui un acompanyament coherent i efica en el seu desenvo
lupament personal i social.
Segons el Departament dEnsenyament: s important que famlies i centres educatius
comparteixin la responsabilitat de laprenentatge infantil per tal que tinguin un acompa
nyament coherent i efica en el seu desenvolupament personal i social. Per la seva banda,
Goleman diu: La famlia s el gresol domstic on aprenem a sentir-nos nosaltres mateixos
i on aprenem la forma com els altres reaccionen davant els nostres sentiments. All que
fan i diuen els pares, mares i educadors i educadores s el model a partir del qual partir
laprenentatge emocional amb els infants.
Algunes recomanacions:

Parlar dels propis sentiments i emocions.
erbalitzar i posar paraules als sentiments i emocions dels infants, sobretot quan
V
sn molt petits.
Traduir les paraules dels infants ms petits quan estan enfadats.
judar els infants a modificar les seves actituds o maneres de fer. Desenvolupar
A
conductes i la comunicaci assertiva.
Ser positius i manifestar sentit dhumor.
16
Mn
democions
III. PROPOSTES DE TREBALL

Amb tot el que hem exposat, comptem que teniu les eines necessries per treballar els
quaderns a laula.
Per completar les explicacions, en aquest apartat us proposem idees i pautes per tre
ballar les sessions que considerem que requereixen algun comentari addicional. Molts
dels suggeriments us serviran per aplicar-los a daltres activitats o sessions.
Amb aquesta guia us engresquem a explorar totes les possibilitats que cada activitat,
sessi i tot el quadern en conjunt us ofereixen i a deixar-vos guiar per la vostra prpia in
tuci i experincia per treuren el mxim benefici.
17
Mn
democions
Mn democions 1
Consideracions generals
n aquesta edat, alguns infants encara fan la lletra
E
molt gran. En cas que lespai destinat a una res
posta sigui insuficient per a algun alumne, es pot
proposar de fer servir un full addicional.
l textos ms llargs els pot llegir la mestra o el
E
mestre o b fer que en llegeixin un fragment
cada un. Tamb es poden representar.
El rac emocional (pg. 9-12)

La idea s que de forma conjunta, mestres i infants, decidiu quin s lespai ideal per crear
un rac emocional a la classe. Un espai actiu amb normes pactades i clares per anar incor
porant materials diversos que anireu afegint al llarg de tot el curs: llibretes, capses emoci
onals, contes, titelles, les consignes mgiques, etc. s recomanable pactar aspectes com
ara: quan es pot anar, qu es pot fer, quants infants poden anar en un mateix moment, etc.
En aquesta primera sessi podeu introduir les consignes mgiques (tamb les podeu
introduir en la primera sessi dels altres quaderns Mn democions). En el quadern 1, tro
bareu les consignes a la pgina 29. Primer de tot, les explicareu. De les dues parts de la
consigna, la que cal retenir s la que est en majscula, un cop hagin comprs qu vol dir.
s bsic que el mestre faci de model i utilitzi les consignes mgiques tot fent s del
llenguatge intern en veu alta: far servir les consignes mgiques ara que he de resoldre
aquest problema. Primer de tot cal introduir un llenguatge intern com si parls amb mi
mateix i em dir STOP i respirar. Desprs em preguntar com em sento i pensar
quin problema tinc. Em sento perqu Com puc solucionar aquest problema? Parlar, far, demanar
18
Mn
democions
Com sc i qu sento
2. La capsa de les emocions (pg. 15-16)
Activitat 3. La nostra capsa.
Escriure sobre el que sentim o pensem s un bon pas per ser-ne conscients. Tant parlar
com escriure sobre les emocions ajudar els infants a connectar-hi per, a poc a poc, fer que
el mn emocional propi els resulti proper i conegut.
Podem introduir la sessi parlant de com em sento: Qu s lalegria? Quan estem contents? Qu s la por? Quan sentim por? Qu s el fstic? Quan el sentim? Qu s la rbia? Quan
la sentim?
Introduirem la proposta de fer la capsa de les emocions que es quedar al rac de les
emocions de la classe i explicarem com lorganitzem i funciona lestratgia. Podeu fer par
ticipar lalumnat tot plantejant qui portar la capsa, com la podeu decorar, quina seria la
millor tcnica per decorar-la, etc. Cal pactar entre tots les normes del funcionament de la
capsa. En quin moment es poden escriure i posar dins la capsa els sentiments, en quin
paper els escriureu, on seran els papers per escriure, etc.
Activitat 4. Per acabar.

Lactivitat que ens conviden a fer s una cosa a la qual no estem acostumats: parlar de les
emocions. Podem sentir vergonya o incomoditat a lhora de fer-ho. Si s el cas, en podem
parlar i dir que a algunes persones els fa vergonya parlar davant dels altres o de si matei
xes. Que no passa res i que a mesura que ho fem, ens trobarem ms cmodes.
6. Agradable o desagradable? (pg. 23-24)

En aquesta sessi introdum els conceptes dagradable i desagradable, partint de la idea
que les emocions no sn ni positives ni negatives, simplement hi sn.
La sessi ens permet treballar el tema de la diversitat democions, gustos i opinions
diferents. De vegades caiem en estereotips i relacionem el sol amb lalegria i la pluja amb
la tristesa. Per hi ha qui gaudeix amb les tempestes i qui detesta la calor! Aprofitem qual
sevol situaci per reforar la idea de la pluralitat, la diversitat i el respecte.
Un exemple que es pot posar per valorar positivament la diversitat podria ser el se
gent: Us imagineu que lnic arbre del mn fos el pi? Sn bonics els pins, s, per sense
alzines, roures, faigs, palmeres, cirerers, no seria la natura molt ms pobre?
19
Mn
democions
7. Quina sorpresa! (pg. 25-26)
Recordeu que la sorpresa s una emoci i a les escoles hi ha moltes oportunitats per
treballar-la.
Activitat 3. Per fer en grup.

La capsa de sorpreses que portareu a la classe la presentareu, com el ttol indica, amb
la vostra prpia sorpresa. Podeu utilitzar un to de veu engrescador i motivador que animi
lalumnat a reflexionar i pensar qu s important en la seva vida.
Dins la capsa, al dors de la tapa, haureu enganxat un mirall petit en el qual els alumnes
es podran emmirallar, un per un, una vegada hgiu parlat. Descobriran que el ms impor
tant del mn sn ells mateixos! Una gran sorpresa, no trobeu?
8. s de nit i tinc por! (pg. 27-28)

El tema de la por s molt present en els infants. De vegades est prou camuflada, perqu
ens ensenyen que no hem de tenir por i, per tant, fa vergonya mostrar-la. Aquesta sessi
ens dna loportunitat de parlar-ne. Cal dir que la por s una emoci natural i normal i que
tots els ssers humans (i tamb els animals) en senten i que no s pas dolent. Aix s, po
dem regular-la perqu no ens domini.
Gimnstica emocional
1. Sento rbia (pg. 29-30)
En aquesta sessi introdum les consignes mgiques. Sn unes instruccions senzilles
que els infants poden aprendre per ajudar-los a regular les emocions desagradables, so
bretot, i resoldre conflictes.
s convenient penjar les consignes a la classe per poder-les interioritzar en moments i
situacions escolars concrets. Igualment s important que el docent faci de model i les uti
litzi davant dels alumnes com si fos un llenguatge per a un mateix.
Sen poden fer cartells, psters, dibuixos, etc. per penjar al rac de les emocions o en
qualsevol altre lloc de laula que siguin visibles. I recordar-les cada cop que sigui necessari.
20
Mn
democions
2. Em concentro (pg. 31-32)
Tots els quaderns inclouen unitats on es treballa la concentraci, latenci i la relaxaci,
conceptes que van molt units. Visualitzar, meditar, concentrar-se pintant una mandala
sn eines precioses per als infants i futurs adults.
Si a un infant li costa fer una mandala podem oferir-lin una de ms senzilla. Tamb po
dem observar si una criatura sen surt millor traant lnies o posant color, si s ms textual
que grfica, si funciona millor amb so i moviment, etc.
Activitat 3. El joc de les repeticions.

El joc de les repeticions consisteix en qu els alumnes facin i diguin all que la mestra o el
mestre fa o diu. Aquesta activitat utilitza la tcnica multisensorial i la base dels tres canals
daprenentatge: visual, auditiu i cinestsic. Per comenar el joc es pot fer un gest com cre
uar els braos sobre el pit. El mestre o la mestra diu una frase curta i lacompanya dun gest
explicatiu. A continuaci, els alumnes repetiran, verbalment i gesticulant, la instrucci.
Lacci fa que el significat quedi clar i interioritzat. En veures els uns als altres es reafirma
laprenentatge. En el quadre segent teniu uns exemples dinstruccions verbals i fsiques:
COMUNICACI AUDITIVA
COMUNICACI VISUAL
I CINESTSICA
Aquest mat
Assenyalant el terra amb el dit.
he sortit de casa
Fent el gest de caminar amb els dos dits duna m.
molt rpidament perqu era tard.
Fent el gest de crrer.
A mig cam,
Marcant el mig amb els dits.
mhe adonat que no portava lesmorzar.
M al cap per indicar oblit.
He tornat corrents a casa,
Simulant el fet de crrer.
he agafat lesmorzar de la taula.
Simulant que agafa lesmorzar.
He arribat corrents i suat a lescola.
Fent el gest deixugar-se la suor del front.
Mhe posat a la cua per entrar a la classe,
Fent cua simulada.
he respirat profundament per relaxar-me.
Respirant tranquillament i profundament.
La mestra ens ha fet entrar a la classe.
Fent el gest dentrar per la porta.
He pensat:
M al cap indicant pensament.
Uf! Quin dia ms esgotador!
Fent el gest destar cansat.
Em sento content de no haver fet tard.
Expressant riure i satisfacci.
21
Mn
democions
Aquest joc t variants. En lloc del mestre o la mestra es pot demanar a un o ms alum
nes que dirigeixin el joc i la resta faran i diran el mateix que linfant que dirigeix. Podeu fer
servir aquesta tcnica en altres moments escolars on s necessari guanyar-se latenci de
lalumnat.
3. Imagino i em relaxo (pg. 33-34)

En aquesta i altres activitats on cal un clima relaxat i tranquil, recomanem la segent es
tructura de realitzaci:

na part inicial on es prepara el cos: lesquena recolzada a la cadira, les mans

U
sobre les cames, fem tres respiracions conscients i profundes (portant latenci a
la zona abdominal). Aquestes respiracions es poden fer comptant els temps: ins
pirem comptant mentalment fins a 4; retenim laire dins, comptant fins a 2 i ex
halem comptant fins a 4. Ho fem amb els ulls tancats per abandonar conscient
ment el lloc on som i emprendre un viatge imaginari a travs de les sensacions,
les emocions i la creativitat.
Narraci de la visualitzaci.
Una part final dacomiadament del viatge per tornar de nou a laula.
Aqu teniu una visualitzaci guiada, proposada per M. Teresa Abelln, amb la pauta per
realitzar-la (recomanem posar msica de relaxaci per crear un clima de concentraci):
SENTO EL MEU COS

Recolza lesquena a la cadira, separa les cames, posa els peus a terra i les mans
sobre les cuixes. Respira lentament, agafa aire pel nas i deixal anar lentament per la
boca. Sent com entra i surt laire de la teva panxa. Respira profundament tres vega
des ms (pausa llarga).
Comenars a relaxar el teu cap. Sent com es relaxa el front. Els teus ulls i les te
ves parpelles estan fluixes i relaxades, les galtes, les orelles, la boca i la llengua. Se
gueix observant la teva respiraci tranquilla. Les espatlles estan relaxades. El bra i
la m dreta es relaxen. Ara el bra i la m esquerra tamb es van relaxant. Observa el
teu coll, el pit i nota com es relaxen. Sent la panxa relaxada. Continua respirant i
sentint com entra i surt laire de la panxa. Lesquena i les espatlles reposen a la cadi
ra. Sent la cama dreta ben relaxada. Ara observa tamb la cama esquerra. Sent com
es van relaxant.
Observa tot el teu cos relaxat i tranquil. La msica tajuda a estar b. Tagrada el
que escoltes. Penses que potser s la primera vegada que experimentes aquestes
sensacions. Ests amb tu mateix, ests amb tu mateixa i tagrada el que sents: testi
mes i ets important per a tu.
22
Mn
democions
Ara, en el teu viatge imaginari, veus un grup de persones reunides no gaire lluny.
Tapropes i quan gaireb ja has arribat es giren tots i comencen a cantar i a ballar.
Sn els teus amics i amigues i tota la teva famlia. El pare i la mare tamb hi sn i
sapropen a tu. Tagafen cada un duna m i tot jugant tenlairen cap amunt. Et sents
tan segur que per un moment penses que arribars al cel! Us apropeu on sn la res
ta de persones i comenceu a ballar i a riure. Tens una sensaci molt agradable. Sents
que testimes tal i com ets i llavors tenvaeix una alegria especial. Ests molt content
o contenta i feli perqu tagrades com ets. Ets fantstic, ets fantstica!
(Pausa)
De mica en mica anirs tornant daquest viatge imaginari; anirs despertant
daquest viatge sentint-te molt tranquil i satisfet de tu mateix o tu mateixa. Ser com
despertar duna manera bonica. Pots obrir els ulls, estirar el cos, bellugar les mans,
els peus, badallar si et ve de gust, fer mandres
5. La capsa del silenci (pg. 37-38)

Un tema cabdal de la nostra societat s el soroll. Sobretot si vivim a ciutat. Per tot arreu hi
ha soroll i es fa tan difcil escoltar el silenci que quan nhi ha una mica, ens neguiteja.
Podem introduir paulatinament activitats i moments per escoltar el silenci. Ho po
dem dir aix, no com una negaci: no parlis, no cridis, treu la msica, sin com una acci
positiva i conscient: fem silenci, escoltem el silenci, busquem-lo, acaronem-lo, sentim-lo dins
nostre, etc.
Us proposem que en alguna ocasi demaneu de fer un minut de silenci per algun mo
tiu adient. Si veiem que costa, siguem menys ambiciosos i comencem per vint segons de
silenci, augmentant progressivament fins arribar al minut.
Una manera fcil destar en silenci s respirar pautadament. Un exercici pot ser:
Agafem aire en dos temps (inspirem): un, dos.

Mantenim laire dins en dos temps: un, dos.
Traiem laire en dos temps (exhalem): un, dos.
Retenim sense aire en dos temps: un, dos.
Aix es pot fer diverses vegades i, amb la prctica, augmentar el temps dinspiraci,
retenci i exhalaci a tres segons i fins a quatre.
23
Mn
democions
Una altra forma de fer silenci s amb el moviment. A qui li costi mantenir silenci i quie
tud (inconscientment associats), pot fer silenci en moviment. Ballar en silenci, per exem
ple. O fer postures de ioga o sries de tai-txi. s una forma sana, entretinguda i molt efica
de fer silenci, relaxar-nos i prendre conscincia.
6. Sento tristesa (pg. 39-40)

La tristesa s una altra emoci bsica. Dentrada, tots preferirem no sentir-ne. Per po
dem reconixer-la, dir-li: Bon dia, tristesa. I preguntar-nos: Qu sento? Un nus a lest
mac? A la gola? Ganes de plorar? Tremolor? Fluixesa a tot el cos? Les emocions les sen
tim a travs del cos i, a ms, es contagien, aix que si et veig plorar s probable que jo
tamb acabi plorant.
Un cop identifiquem la tristesa, podem demanar-nos per qu la sentim. Qu ha pas
sat? O s tristesa anticipatria? Alg s a punt de marxar? Tenim por que mori alg esti
mat? Una mascota? Podem acompanyar linfant en una situaci realment trista o aju
dar-lo a codificar millor una situaci que no ho s, per que a ell li sembla. Finalment,
podem donar eines per superar-la. Alguns infants, en aquesta edat, poden confondre la
tristesa amb lenuig.
Mestimo i em faig gran

2. Em valoro sense presumir (pg. 43-44)
Lautoconcepte s important. Parlem i sentim parlar de lautoestima. Hem danar en comp
te quan la definim i cal delimitar-la b, no fos cas que es desbords, com li va passar a
Narcs!
Aqu, de nou, caldr individualitzar molt. Hi ha nenes i nens tmids, insegurs, amb ten
dncia a devaluar-se, i nhi ha que sn tot el contrari, que no baden, que no tenen por del
ridcul, que creuen que tot ho fan b o que volen ser el centre datenci.
Aquesta sessi ens pot ajudar a mesurar equilibradament tot aix. Individualment pri
mer, i en grup, desprs, podem parlar de com som, qu ens agrada de nosaltres i qu no.
Prendrem conscincia de lautoestima. Per fer-nos grans, ens hem danar coneixent refle
xionant i reconeixent les nostres fortaleses i els nostres defectes i veure qu podem millo
rar, sense negar-nos a reconixer els nostres talents i poder-ne sentir orgull.
24
Mn
democions
4. Magrada com ets (pg. 47-48)
Aquesta sessi enllaa amb lanterior. Si tenim un narcisisme sa i no excessiu, no ens cos
tar veure el talent i la vlua de laltre. Aquest s un bon indicador daquesta autoestima
equilibrada. Sabem dir elogis i reconixer el que els altres fan b? Ho sabem celebrar? I
sabem acceptar els elogis, o ens fa vergonya? Un afalac pot ser sincer o interessat, mesurat
o exagerat. Tamb en podem parlar.
5. El protagonista del dia (pg. 49-50)

Aquesta sessi ajuda a treballar lautoestima i la identitat personal. Promoure el lideratge
dinmic i compartit i lassumpci de responsabilitats; el fet de posar-se davant. Les perso
nes necessitem que ens mirin, que ens vegin i que ens reconeguin. Hi ha lders nats, ver
gonyosos, passius i dspotes. Busquem i ajudem a trobar lequilibri. Com passa en el siste
ma nervis, cada neurona s especialista en una cosa i s la que lidera aquella acci.
Diguem als infants que tots poden ser, en algun moment, protagonistes; i tamb hem de
permetre que els altres ho siguin.
Un mn per conviure
1. Puc donar un cop de m (pg. 53-54)
Ajudar, collaborar, cooperar, implicar-se. Aix s crixer i madurar. Assumir riscos. Oferir i
demanar ajut. I tamb assumir lmits i negatives. Hi ha coses que encara no podem fer, sols
o acompanyats. Per nhi ha tantes que s!
Activitat 3. Conte El cargol i lherba del poniol.

Aqu teniu el text complet daquest conte popular:
EL CARGOL I LHERBA DE PONIOL

Hi havia una vegada un cargol, que volia anar a veure el forat don surt el sol. I el
cargol, camina que caminars vinga arrossegar la panxa! Vinga arrossegar la pan
xa! Vinga arrossegar la panxa fins que va dir:
Ui, ui, ui! Quin mal de panxa es va dir el cargol.
25
Mn
democions
Qu puc fer? va dir.

Ja ho s Vaig a buscar una herbeta de poniol per fer-me una infusi perqu,
ja sabeu que lherba de poniol va molt b per curar els mals de panxa!
Xino-xano sen va anar cap al bosc, i all al mig la va trobar. Va comenar a estirar
per arrencar-la per no podia treure-la. Aleshores va passar per all un escarabat i
quan el va veure tan enfeinat li va dir:
Qu fas aqu cargol?
Vull arrencar lherba de poniol per fer-me un infusi i curar-me el mal de pan
xa. Ui, ui, ui!
Vols que tajudi? va dir lescarabat.
Lescarabat va agafar el cargol i el cargol, lherba de poniol i, estira que estira
rs, per no es podia arrencar. Aleshores va passar per all la granota:
Qu feu tan enfeinats?
Estem provant darrencar lherba de poniol, que el cargol t mal de panxa i es
vol fer una infusi. Ens ajudes?
S, s!
La granota agafa lescarabat, lescarabat agafa el cargol, el cargol agafa lherbe
ta de poniol i
(tots cantant) Ajudem el cargol, a arrencar lherba, a arrencar lherba, ajudem el
cargol, a arrencar lherba de poniol.
Estira que estirars, no es podia arrencar. Aleshores va passar lesquirol:
Estem ajudant el cargol a arrencar lherba de poniol que t mal de panxa i es
S, s!
Lesquirol agafa la granota, la granota agafa lescarabat, lescarabat agafa el car
gol, el cargol agafa lherbeta de poniol i.
Estira que estirars, per no es podia arrencar. Aleshores va passar el conill:
26
Mn
democions

S, s!
El conill agafa lesquirol, lesquirol agafa la granota, la granota agafa lescarabat,
lescarabat agafa el cargol, el cargol agafa lherbeta de poniol i.
Estira que estirars, per no es podia arrencar. Aleshores va passar el bou:
S, s!
El bou agafa el conill, el conill agafa lesquirol, lesquirol agafa la granota, la
granota agafa lescarabat, lescarabat agafa el cargol, el cargol agafa lherbeta de
poniol i.
Tots plegats estira que estirars, estira que estirars, que finalment van arrencar
lherbeta de poniol i de la gran estirada tots van caure de cul per terra. Tots, tots,
tots i van quedar desnassats, espatllats i aixafats!
I vet aqu que el cargol va poder fer-se la infusi dherbeta de poniol i li va passar
el mal de panxa i continuar el seu viatge per anar a veure el forat don surt el sol.
I vet aqu un gos, i vet aqu un gat aquest conte ja sha acabat!
Podeu llegir el conte entre tots o noms el mestre o la mestra i tamb representar-lo.
27
Mn
democions
3. Escolto els altres (pg. 57-58)
Podeu desenvolupar lactivitat de la segent manera; podeu comenar dient:
Ara jugarem a un altre joc, que es diu El joc de les instruccions. Donar a un de
vosaltres tres instruccions i les haureu de fer, tal i com les heu ents. Els altres faran
drbitres, s a dir, jutjaran si les fa b o no. Per a aix us repartir una targeta verda
i una de vermella. Alareu la verda si creieu que ho ha fet b i la vermella si creieu
que ho ha fet malament.
Les instruccions que donem a continuaci shan de donar de tres en tres i sense gesti
cular. Podeu afegir-ne daltres, de manera que nhi hagi tres per a cada nen o nena, per
exemple: digues-me com et dius, quants anys tens i on vius. Podeu repetir algun cop les
mateixes instruccions a diferents infants. No cal que ho feu amb tota la classe, nhi ha prou
que vuit o deu alumnes actun i la resta els avalu amb les targetes.

Apropat a la pissarra, agafa un guix vermell i escriu el teu nom.
igues el nom del nen o de la nena que hi ha a la teva dreta, toca-li el cap i digues
D
de quin color t els cabells.
Aixecat sense fer soroll, apropat a la finestra i digues quin dia fa avui.
Tocat el nas, posat dret i fes un saltir.
Vs a la taula den (Carles), agafa un llapis i dna-mel.
Estirat lorella, rascat el nas i tocat la panxa.
Vs fins a la porta, toca-la i torna al teu lloc.
osat dret, mira el company o companya que tens a lesquerra i digues el nom
P
dalguna cosa que tinguis al darrere.
Vs fins a la pissarra, dibuixa-hi un vaixell i quan hagis acabat dnam el guix.
Aixecat de la cadira, tanca els ulls i digues el nom dalg de la classe.
Al final de lactivitat s convenient fer una avaluaci daspectes que han observat.
Es tracta de fer un treball per fer adonar els infants que lexigncia que demanem als
altres, a vegades s extrema i en canvi, quan nosaltres hem de fer la mateixa activitat
ens adonem que no s tan senzill. Daltra banda, lactivitat els permet anar compre
nent com, cada persona, cada nen i cada nena pot entendre dun mateix missatge
coses diferents i per aix pot seguir les instruccions amb matisos diferents, igual que
els passa als adults.
Les targetes verdes i vermelles les podeu fer servir en altres moments de la classe on cal
opinar sense fer massa soroll.
28
Mn
democions
Eines per ser feli
1. Un viatge imaginari (pg. 61-62)
Tingueu en compte el que hem explicat sobre les visualitzacions a la introducci de la
proposta didctica. Noms caldr dir que si algun nen o nena no es veu capa de fer-ho
amb els ulls tancats, li podem dir que ho faci, de moment, amb els ulls oberts.
Els viatges imaginaris i visualitzacions poden requerir certa prctica. Podem anar a poc
a poc, guiant lexperincia, facilitant-la. Podem comenar imaginant objectes: dir que ima
ginin una poma, una pilota, una palmera Desprs imatges en moviment: un nvol que
passa, un esquirol que puja a un arbre Quan es tingui prctica, podem introduir narraci
ons ms elaborades.
Aqu teniu una proposta dngela Ramon Boixaderas per practicar el viatge imaginari:
UN TESTIMO A LA SORRA
Recolza lesquena a la cadira, posa els peus a terra i les mans sobre les cames.
Respira lentament, agafa aire pel nas i deixal anar per la boca, molt a poc a poc.
Sent com entra i surt laire del teu cos. Imagina que tens un globus dins la panxa;
quan entra aire sinfla el globus i quan el deixes anar, es desinfla.
Respira profundament tres vegades ms. (1, 2, 3).
(Pausa.)
Ara imagina que ets dins una casa molt bonica, a prop del mar. Tu ets al menjador,
dret, mires la mare, que juga amb el teu germ o la teva germana, i veus com riuen;
treus el cap a la cuina i veus com el pare talla verdures, mentre bull laigua de lolla que
s al foc Acabes de fer un dibuix de molts colors. s precis. Tagrada molt com tha
quedat. El portes a les mans, ben agafat, i encara no lha vist ning. Vas mirant com el
dibuix es va arrugant perqu fa molta estona que el portes a les mans.
Decideixes sortir de casa, obres la porta i ten vas caminant cap a la platja. Respi
res fondo, sents el soroll de les onades com peten a les roques, fort, molt fort; ca
mines a poc a poc, apropant-te a la platja, lentament.
(Pausa.)
Penses que avui et sents una mica sol.
Seus sobre la sorra, vora el mar; el sol es va ponent i es prepara per anar-sen. Tu
jugues a mirar el reflex vermell i taronja que es veu dins el mar Tagraden els co
lors que hi veus perqu brillen.
29
Mn
democions
Ara, de cop i volta, notes lolor que ms tagrada del mn, lolor de la mare, que
sapropa. Tagafa pel bra i et fa alar. Et mira amb enorme tendresa i tabraa con
tenta destar amb tu, sols.
Us somrieu mentre us mireu, i decidiu treure-us les sabates i, amb els peus, anar
escampant la sorra finssima i calenta; rieu molta estona; amb un dit, la mare co
mena a dibuixar preciosos cors a la sorra, grans i petits. Tu tajups i dibuixes el que
ms tagrada.
(Pausa.)
Quan taixeques, veus la mare escrivint unes lletres molt grosses. Amb curiositat,
thi apropes i llegeixes: TESTIMO.
Mentre la mare, somrient, es posa les sabates per tornar a casa, tu agafes una
mica daquesta sorra tan plena damor i te la poses a la butxaca dels pantalons. Li
dnes una m a la mare i fiques laltra dins la butxaca; vas acariciant la sorra, els cors
i el testimo; marxeu cap a casa. Que ns, de bonic, tastar lestimaci de la mare.
(Pausa.)
Ara tacomiades de la mare, de la platja, de la sorra, dels cors Amb la
certesa que un altre dia hi tornars.
(Pausa llarga.)
Torna al lloc on eres. Comena a bellugar les mans, els dits, els peus Obre els
ulls quan et vingui de gust. Estirat i badalla, si en tens ganes; i escoltat, escolta com
es troba el teu cos.
2. La meva famlia (pg. 63-64)

La majoria dinfants viuen amb la mare i el pare o amb un dels dos. Per, actualment, hi ha
molts tipus de situacions familiars: famlies monoparentals, famlies reagrupades, fills o filles
adoptats, etc. I aquest fet s important. Quan abordem el tema de la famlia cal que estigueu
atents per no ferir sensibilitats i respectar alhora qualsevol situaci familiar.
Partim de la idea bsica que el treball amb la famlia s important per tal que els alumnes
prenguin conscincia de les seves arrels familiars, donat que tots els infants sn fidels a les
seves arrels i a lamor incondicional de la seva famlia.
Per realitzar larbre familiar, si cal, es pot utilitzar una cartolina on cada nen i nena adapta
r lesquema proposat a la pgina 63 a les persones amb qui viu.
30
Mn
democions
3. Dolos records (pg. 65-66)
Activitat 3. Per fer en grup.
El pot el podeu tenir al rac emocional de la classe. Recordeu que lestratgia del pot que
us proposem consisteix a agafar un record dol quan alg t un mal moment.
El pot el podeu fer i decorar i desprs sel poden endur a casa amb una nota explicativa del
sentit del pot. Daquesta manera facilitareu que el treball emocional es faci tamb des de casa.
Integrades
1. El dau de les emocions (pg. 67-68)
Aquesta sessi, tot i ser de conscincia, la posem al final per reforar les emocions bsiques
amb una activitat ms creativa i ldica.
2. Magrada donar i rebre (pg. 69-70)

En aquesta sessi treballarem els valors de la generositat i lagrament.
Podem parlar de legoisme i dels lmits a lhora de donar o de no donar. Tamb podem
practicar el fet de donar les grcies quan ens fan un favor o un regal, aix com el fet dac
ceptar les negatives. Saber dir un no i saber-lo acceptar.
Podeu introduir la reflexi sobre el necessari equilibri entre el donar i el rebre per acon
seguir el benestar personal.
31
Mn
democions
Fem
famlia
(pg. 73-80)
Tot seguit us proposem una srie de recursos que us poden ser dutilitat:
Lectures per a pares i mares

A
nna Carpena: Educaci socioemocional a primria. Vic, Eumo Editorial, 2001.
ngels Ponce: Ensenyam a ser feli! Badalona, Ara Llibres, 2007.
Pellcules
Wallace & Gromit, la maledicci de les verdures.
Buscant en Nemo.
Ponyo al penya-segat.
Webs
http://www.ecologiaemocional.com/ca/inici.html
http://www20.gencat.cat/portal/site/familiaescola/
http://www.femeducacioemocional.org/
32
Mn
democions
Mn democions 2
n aquesta edat, alguns infants encara fan la lle
E
tra molt gran. En cas que lespai destinat a una
resposta sigui insuficient per a algun alumne, es
pot proposar de fer servir un full addicional.
l textos ms llargs els pot llegir la mestra o el
E
mestre o b fer que en llegeixin un fragment
cada un. Tamb es poden representar.
El rac de la serenitat (pg. 9-12)

La idea s que, de forma conjunta, mestres i infants, decidiu quin s lespai ideal per crear
La proposta del rac que fem pot servir per ser el rac emocional amb materials i estra
tgies i, alhora, pot ser tamb el rac de la serenitat i la calma; un espai on poder estar amb
un mateix en moments crtics o determinats. Tamb podeu utilitzar les consignes a laula
tal com expliquem a la pgina 18 daquesta proposta didctica.
33
Mn
democions
Com sc i qu sento
1. Descobreixo el meu cos (pg. 13-14)
Activitat 3. Descobrim el nostre cos i les seves emocions.
A lhora de treballar la descoberta del cos s important diferenciar les parts fsiques de les
emocionals. En aquest sentit hem incorporat lexpressi per fora i per dins per tal de
facilitar la comprensi i el sentit de lactivitat.

Poden marcar ms duna opci. Hi ha una opci ms saludable que laltra en cada lnia.
3. Aprenc a estimar (pg. 17-18)

Activitat 4. Testimo, mestimes, ens estimem.
Lactivitat es pot fer espontniament o b preparar-la abans, demanant als nens i les nenes
que escriguin unes quantes frases que, desprs, podran dir als companys i companyes.
Daquesta manera, tindran temps de pensar diverses frmules i expressions positives o
elogis.
Tenint en compte que encara sn petits, podeu donar com a model algunes frases i
expressions, o podeu aprofitar per dir missatges positius a aquells alumnes menys inte
grats a la classe.
4. Tinc por! (pg. 19-20)

Activitat 5. El talism antipors.
Quan els infants tinguin els talismans fets, es pot organitzar un intercanvi ordenat per tal
que, per parelles, puguin comentar el que ha escrit el company o companya. s recoma
nable parlar de la por que totes les persones (els pares, les mares, els mestres, les mestres,
els infants) sentim en un moment determinat de la vida.
34
Mn
democions
5. Emocions a dojo (pg. 21-22)
Les expressions habituals sn les segents:
Mort de por.
Vermell de rbia.
Content com un gnjol. Tot i que tamb s possible dir mort de rbia (o, tot i que no
apareix aqu, mort de vergonya).
6. Expresso emocions
Activitat 5. Sols o per parelles, representeu una emoci com si fssiu una escultura, sense moure-us. La resta de la classe ha dendevinar quina emoci s.
Podeu adaptar lactivitat a la situaci de laula i al tarann dels infants. Proposem fer
lactivitat sols o per parelles, per pot ser molt enriquidora en grups de cinc alumnes,
per exemple.
Com a complement, podeu donar robes i maquillatge per representar millor lemoci i
potenciar la creativitat.
Gimnstica emocional
1. Sento gelosia! (pg. 25-26)
Activitat 3. Comenteu les situacions segents i les explicacions que es donen
per no sentir gelosia.
En aquesta activitat proposem unes explicacions, per podeu animar els infants que en
pensin daltres, aix com que generin altres situacions on ells hagin sentit gelosia i quina
explicaci es poden donar per superar-la.
35
Mn
democions
Qu ha de saber el docent respecte la gelosia?
xperimentar gelosia, sempre que sigui dins duns lmits, s normal i no ha de ser
E
alarmant ni excessivament preocupant. Sentir gelosia no s dolent. Cal acceptar-la
perqu forma part de la vida.
otes les persones podem sentir gelosia en algun moment determinat. El ms im
T
portant s saber canalitzar lenergia que belluga la gelosia i saber qu podem fer
quan sentim gelosia:
Pensar qu tinc jo que em fa sentir b.
Qu s fer que fa valorar-me i compensar el sentiment de gelosia.
Veure-hi els avantatges dalgunes situacions.

uan sentim gelosia ens anima pensar en coses que tenim o fem b nosaltres; les
Q
nostres fortaleses o qualitats.
ompartir amb els amics, les amigues i les persones que estimem els moments desC
agradables ens ajuda a sentir-nos millor.
3. Quan es riuen de mi (pg. 29-30)

Activitat 4. Comenteu entre tota la classe el problema de laneguet lleig.
Podeu comenar lactivitat llegint el conte de Laneguet lleig, de Hans Christian Ander
sen. Podeu llegir-lo vosaltres o que ho facin els alumnes, per torns.
LANEGUET LLEIG
Com cada estiu, una nega es va posar a covar els ous, i desprs desperar, per fi
van comenar a obrir-se els ous, un darrere laltre. Piu, piu!, feien els petits.
Cuac, cuac! cridaven amb totes les forces.
Hi sou tots? va dir la mare nega. Doncs, no, no els tinc tots. Lou gros en
cara no sha obert!
Aix doncs que lnega es va posar a covar lou una mica ms. I, finalment, es va
obrir lou. Piu, piu!, va fer el pollet, tot sortint de la closca. Era grass i lleig.
s un nec enorme! I no sassembla gens a cap dels altres.
36
Mn
democions
Al dia segent la mare nega va portar els seus aneguets a nedar, i primer tots
senfonsaven, per de seguida van tornar a surar tots plegats. Les potetes sels mo
vien soles i tots xipollejaven, fins i tot el darrer aneguet, grassonet i lleig.
Per tots els necs, gallines, galls i altres animals del corral sen reien daquell
aneguet gras i lleig. El pobre aneguet lleig no sabia on amagar-se, estava molt trist
perqu era molt lleig i perqu era la riota de tot el corral.
Finalment va decidir que se naniria a buscar un lloc on pogus trobar amics que
el volguessin; es va escapar saltant la tanca i va arribar fins al pant, on habitaven els
necs salvatges, i cansat i adolorit hi va passar la nit.
Al mat segent va conixer uns necs salvatges que li van dir que neds amb
ells, per, tot seguit es van sentir uns trets; eren uns caadors! Laneguet va fugir i va
arribar a una casa de pags, per, ai desprs dun temps, la mestressa lhavia anat
engreixant i sel volia cruspir!
Aix doncs, que vinga crrer, va marxar i sen va anar al llac, a nedar i a capbus
sar-se, per tots els animals els menyspreaven fent-li notar la seva lletgesa.
Va arribar la tardor i un vespre, mentre el sol ja es ponia, va arribar un estol daus
grans i magnfiques. El nostre nec no nhavia vist mai cap daus tan esplndides. La
seva blancor enlluernava i tenien els colls llargs i flexibles: eren cignes. I va sentir un
gran afecte per elles, com no lhavia sentit per ning.
Era hivern i laneguet es veia forat a nedar i nedar sense trobar ning que el volgus.
Al final va arribar la primavera i laneguet va passar per un estany on va trobar
aquelles aus tan belles que havia vist a la tardor. Eren molt elegants i es movien amb
tanta distinci que es va sentir totalment acomplexat perqu ell era molt maldestre.
De totes formes, com no hi tenia res a perdre shi va apropar i els va preguntar si
podia banyar-se tamb.
Els cignes li van respondre:
Doncs es clar que s, ets un dels nostres!
I laneguet va respondre
No us burleu de mi! Ja s que sc lleig i malgirbat, per us heu de riure de mi per aix.
Mira el teu reflex a lestany li van dir ells i veurs que no et mentim.
Laneguet es va mirar a laigua transparent i el que va veure el va deixar merave
llat. Durant el llarg hivern shavia transformat en un cigne esplndid! Aquell aneguet
gras i lleig era ara el cigne ms blanc i elegant de tots els que hi havia a lestany.
Aix fou com laneguet lleig es va unir als seus i fou feli per sempre.
37
Mn
democions
4. El silenci s important (pg. 31-32)
Activitat 3. Escoltem el silenci.
Segons la capacitat del grup per fer silenci, es pot reduir a mig minut, per exemple. Una
altra tcnica s fer tres moments de silenci, progressius (comenar per 10 segons, desprs
20 i desprs 30, per exemple). Si la capacitat del grup de fer silenci s ms alta o b practi
quem aquest exercici de tant en tant, es pot provar dargumentar la durada del silenci.
Aquesta tamb pot ser una prctica que es pot fer de forma habitual abans de fer activi
tats de relaxaci, concentraci o visualitzaci, o quan la classe estigui esverada.
5. Em relaxo i em concentro (pg. 33-34)

Activitat 2. Fes aquest sudoku.
La soluci s la segent:
Activitat 3. Escolta les sis paraules que dir la mestra i escriu-les.

Les paraules que dir la mestra o el mestre sn les segents: TAULA, GOS, TELFON,
GLOBUS, PANTALONS, CAVALL.
Les direu totes seguides i desprs, els infants les escriuran. No poden comenar a es
criure fins que les hgiu dit totes sis, per practicar la concentraci i la retentiva.
Un cop feta lactivitat 4, es repetir lactivitat 3.
Els nens compararan els resultats. Desprs de la relaxaci han retingut ms paraules?
Segons com hagi anat la primera vegada, es pot repetir i complicar amb 8 o 10 paraules.
38
Mn
democions
6. Tescolto, mescoltes (pg. 35-36)
Activitat 4. Fem un debat.
La proposta inicial s fer quatre grups i que cada grup prepari un tema. Podeu deixar que
trin lliurement el tema, encara que els repeteixin, o b repartir-los vosaltres. Cada grup
seur en un rac de la classe per no molestar els altres. Si lactivitat es desenvolupa de for
ma organitzada, un altre dia podeu plantejar un debat general sobre el tema que ms in
ters i polmica hagi despertat.

1. Guapos per fora i per dins (pg. 37-38)
Activitat 4. Concurs de Miss i Mister Univers.
Les bandes es poden fer amb paper de lavabo i es pot fer una cerimnia per collocar-les.
Com hem dit anteriorment, les expressions per fora i per dins sn expressions que
els infants de segon comprenen fcilment.
2. Un mn delogis (pg. 39-40)

Proposem linici de la sessi preguntant qu s un elogi i comentant en veu alta qu en
pensa cada alumne.
Activitat 4. Uns caramels molt dolos.

Feu grups de sis i si falta alg el mestre o la mestra tamb pot participar, anotant una pa
raula en cada quadern de cada infant. Tamb es poden asseure en rotllana i anar passant
els quaderns fins que els sis caramels estiguin escrits.
39
Mn
democions
4. Una mica ms desfor (pg. 43-44)
Activitat 2. Llegeix aquest text i contesta les preguntes.
Del text destacarem la paradoxa entre el que ens costa i que alhora ens ajuda a supe
rar-nos. Per volar cal fer un esfor i laire, certament, suposa una dificultat. Per sense
aquest element, no es podria volar. Un exemple ms simple s pujar escales: pot fer man
dra o cansar, per si no ho fem, no arribarem al lloc que hi ha al capdamunt.
Un cop acabada lactivitat, si voleu, podeu ampliar-la comentant, entre tots, coses que
cal fer amb esfor. Pot haver divergncies entre els infants respecte la dificultat o el grau
desfor imaginat o experimentat per fer algunes coses. Aprofiteu per compartir aquestes
idees i impressions.
5. Les meves qualitats (pg. 45-46)

Activitat 3 Visualitzaci.
En aquesta i altres activitats on cal un clima relaxat i tranquil i recomanem la segent es
tructura de realitzaci:
na part inicial on es prepara el cos: lesquena recolzada a la cadira, les mans
U
sobre les cames, fem tres respiracions conscients i profundes (portant latenci a
la zona abdominal). Aquestes respiracions es poden fer comptant els temps: ins
pirem comptant mentalment fins a 4; retenim comptant fins a 2 i exhalem comp
tant fins a 4. Ho fem amb els ulls tancats per abandonar conscientment el lloc on
som i emprendre un viatge imaginari a travs de les sensacions, les emocions i la
creativitat.
Lactivitat introdueix una campana per iniciar la visualitzaci. Si s possible incorporeu
el so duna campana cada vegada que inicieu una visualitzaci i feu-la sonar de nou en
acabar-la. s una manera diniciar el viatge imaginari i de tornar a la realitat de la classe.
Podeu aprofitar les indicacions per fer una visualitzaci (en trobareu a les pgines 22-23
i 29-30 daquesta proposta didctica).
40
Mn
democions
Un mn per conviure
1. Sense manar! (pg. 49-50)
Activitat 2. El joc de les instruccions.
s un joc que ajuda a concentrar-nos i posar atenci. Primer podeu fer les instruccions que
indica la sessi i desprs podeu ampliar-les, recordant de fer-les de 3 en 3.
Cada cop es demana de fer les instruccions a alg diferent i es diu que far les instruc
cions en acabar de dir-les.
Els altres han de saber que la seva part s important, que cal que estiguin tan atents i
concentrats com qui les fa, per escoltar-les, mirar si el nen o la nena les fa b o no i aixecar
la targeta adequada.
Al final de lactivitat s convenient fer una avaluaci daspectes que han observat. Es
tracta de fer un treball per fer adonar els infants quelexigncia que demanem als altres, a
vegades s extrema i en canvi, quan nosaltres hem de fer la mateixa activitat ens adonem
que no s tan senzill. Daltra banda, lactivitat els permet anar comprenent com, cada per
sona, cada nen i cada nena pot entendre, dun mateix missatge, coses diferents i per aix
pot seguir les instruccions amb matisos diferents, igual que els passa als adults.
Les targetes verdes i vermelles les podeu fer servir en altres moments de la classe on cal
opinar sense fer massa soroll.
3. Ajudo els altres (pg. 53-54)

Activitat 2. Banc de temps.
Es pot fer de dues maneres en funci de si disposeu de ms temps o menys.
Lactivitat breu consisteix a fer els cartells i exposar-los tot comentant-los.
Amb una mica ms de temps sorganitza uns dies abans. Es pot dir que ho farem, expli
car alguna iniciativa, si existeix al nostre barri, poble o ciutat, o mostrar-ne alguna, per In
ternet. El dia previst, ho farem a laula. El mestre o la mestra recollir prviament les pro
postes de cada nen i nena, i veur si s viable.
Idees: ensenyar a xiular, a fer divisions, a dibuixar alguna cosa concreta,

a fer avions o barrets de paper, a escriure una nota en una altra llengua
(molt interessant si hi ha nenes i nens daltres orgens), etc.
41
Mn
democions
4. Visca lamistat! (pg. 55-56)
Activitat 3. Un anunci especial: Vols ser amic meu?.
Primer es far lactivitat en cartolines. Quan les tinguin fetes, escriuran els textos en el qua
dern. Tot seguit es poden ensenyar i compartir amb la resta de companys i companyes i
completar lactivitat al quadern amb leslgan que ms els hagi agradat.
6. Consignes mgiques (pg. 59-60)

Activitat 2. Per resoldre problemes, pots usar les consignes mgiques.
Primer, explicareu quines sn les consignes mgiques. De les dues parts de la con
signa, la que cal retenir s la que est en majscula, un cop hagin comprs qu vol
dir cadascuna.
Eines per ser feli

1. Emocionat amb la msica! (pg. 61-62)
Activitat 3. Sentim i expressem emocions amb la msica.
Aquesta activitat la podeu fer tamb a laula de msica, si voleu, amb un reproductor de
msica o si teniu ordinador, amb arxius mp3. Tamb es pot fer tocant algun instrument.
Prepareu prviament cinc o sis talls de msiques diverses. Abans de fer sonar els frag
ments, feu una estona de silenci (mig minut o un minut) i alguns estiraments i respiracions
senzilles. Aix afavorir la concentraci i lexpressi fsica serena, sobretot si estan massa
dispersos o esverats.
Desprs, el mestre o la mestra pot fer preguntes com ara: qu senties amb aquesta msica?, qu volia fer el teu cos?, quin fragment tha costat ms expressar?, totes les msiques es
poden ballar?
42
Mn
democions
4. Gaudim en famlia (pg. 67-68)
Activitat 1. Mira aquestes imatges i contesta.
Com a eina complementria us recomanem la lectura de la collecci La llar dels contes,
dEditorial Barcanova, que treballa la vida familiar i recull diferents models de famlies:
Un lavabo per a tots: un pare, una mare i dos infants.
Una cuina ensucrada: una famlia magrebina, amb tiets i cosins.
Un safari a lhabitaci: mare i pare amb una filla adoptada a sia.
Un menjador galctic: mare sola amb dos fills.
Un convidat a les golfes: tres infants amb la seva via.
El treball relacionat amb les famlies facilita que els infants prenguin conscincia de les
seves arrels familiars.
43
Mn
democions
Fem
famlia
(pg. 73-80)

D
aniel J. Siegel, Mary Hartzel: Ser padres conscientes. Barcelona, Ediciones La Llave, 2005.
Lus Rojas Marcos: La autoestima. Madrid, Espasa Libros, 2007.
Carlos J. Gonzlez: Bsame mucho. Madrid, Ediciones Temas de Hoy, 2007.
Pellcules
Toy Story.
El mgic dOz.
Jordi, el curis.
Webs
http://www.ecologiaemocional.com/
44
Mn
democions
Mn democions 3
n aquesta edat, alguns infants encara fan la lle
E
tra molt gran. En cas que lespai destinat a una
resposta sigui insuficient per a algun alumne, es
pot proposar de fer servir un full addicional.

La idea s que, de forma conjunta, mestres i infants, decidiu quin s lespai ideal per
crear un rac emocional a la classe. Un espai actiu amb normes pactades i clares per
anar incorporant materials diversos que anireu afegint al llarg de tot el curs: llibretes,
capses emocionals, contes, titelles, les consignes mgiques, etc. s recomanable pac
tar aspectes com ara: quan es pot anar, qu es pot fer, quants infants poden anar en un
mateix moment, etc.
En aquesta primera sessi podeu introduir les consignes mgiques (tamb les podeu
introduir en la primera sessi dels altres quaderns Mn democions). Primer de tot, les ex
plicareu. De les dues parts de la consigna, la que cal retenir s la que est en majscula, un
cop hagin comprs qu vol dir.
s bsic que el mestre faci de model i utilitzi les consignes mgiques tot fent s del
llenguatge intern en veu alta: far servir les consignes mgiques ara que he de resoldre
aquest problema. Primer de tot cal introduir un llenguatge intern com si parls amb mi
mateix i em dir STOP i respirar. Desprs em preguntar com em sento i pensar
quin problema tinc. Em sento perqu Com puc solucionar aquest problema? Parlar, far, demanar
45
Mn
democions
Com sc i qu sento
1. Un mn ple democions (pg. 13-14)
Activitat 5. Representem les emocions.
Es tracta de representar emocions: 1) mirant i escoltant. 2) escoltant, sense mirar i 3) mi
rant, sense escoltar, per diferenciar les diferents percepcions. Podeu aprofitar lactivitat
per pensar com escolten les persones cegues o sordes i com desenvolupen altres sentits.
Activitat 7. Llegeix cada definici i relaciona-la amb lemoci corresponent.

Tothom em mira i mhe posat vermella.
Tinc ganes de plorar o destar sol.
Sento vergonya.
Sento tristesa.
Em sento b, tinc ganes de saltar i ballar.

Tremolo pensant en una cosa dolenta.
Estic de mal humor i tinc ganes de cridar.
Sento alegria.
Sento por.
Sento rbia.
3. El meu autoretrat (pg. 17-18)

Activitat 4. Tagrada el meu retrat?
Si voleu fer lactivitat amb fotografies, heu davisar abans i demanar als nens i nenes que
en portin una de casa. Aquesta i totes les activitats on cal enganxar una fotografia es po
den fer tamb amb dibuixos.
4. La ruleta de les emocions (pg. 19-20)

Activitat 2. Com se sent lIvan abans i desprs de parlar amb la mare?
Per completar lactivitat podeu llegir sencer el llibre Un menjador galctic i treballar la pre
venci de trastorns alimentaris aix com la imatge corporal i lautoestima.
Podeu posar la ruleta de les emocions dins el rac emocional i fer lactivitat quan creieu
convenient.
46
Mn
democions
Gimnstica emocional
1. Qu puc fer quan sento rbia? (pg. 23-24)
Activitat 4. Aprenem a vncer la rbia.
Les vinyetes mostren una nena que intenta evitar que el seu germ es cruspeixi un croissant. La nena diu que s seu amb mal to i el germanet esclata a plorar. Aleshores el pare
interv i renya la nena per fer plorar el germanet. La vinyeta no aclareix de qui era realment
el croissant. Podem imaginar que s de la germana gran perqu ja t ms capacitat de
discerniment. Per tamb podem interpretar lescena de forma contrria. Aqu el que s
ms important s veure com es pot canalitzar la rbia i lesclat dels dos germans. Qu ms
podria haver fet el pare?
2. Un viatge imaginari (pg. 25-26)

Activitat 4. Farem un viatge a un lloc molt especial i proper.
proposta didctica. Els viatges imaginaris i visualitzacions poden requerir certa prctica.
Podem anar a poc a poc, guiant lexperincia, facilitant-la. Podem comenar imaginant
objectes: dir que imaginin una poma, una pilota, una palmera Desprs imatges en mo
viment: un nvol que passa, un esquirol que puja a un arbre Quan es tingui prctica,
podem introduir narracions ms elaborades.
En aquesta i altres activitats on cal un clima relaxat i tranquil i recomanem la segent

estructura de realitzaci:
na part inicial on es prepara el cos: lesquena recolzada a la cadira, les mans sobre
U
les cames, fem tres respiracions conscients i profundes (portant latenci a la zona
abdominal). Aquestes respiracions es poden fer comptant els temps: inspirem
comptant mentalment fins a 4; retenim comptant fins a dos i exhalem comptant fins
a 4. Ho fem amb els ulls tancats per abandonar conscientment el lloc on som i em
prendre un viatge imaginari a travs de les sensacions, les emocions i la creativitat.
47
Mn
democions
Aqu teniu una proposta de M. Teresa Abelln per practicar el viatge imaginari:
MAGRADO
Recolza lesquena a la cadira, posa els peus a terra i deixa caure les mans sobre les
cames. Prova de tancar els ulls amb la tranquillitat de saber que quan els tornars a
obrir tot ser al mateix lloc.
Respira lentament pel nas i nota com se tinfla la panxa quan entra laire fred, i es
desinfla mentre surt laire calent.
(Pausa.)
I ara, siguis on siguis, imagina que et trobes en un prat verd, un prat molt bonic.
El cel s blau, fa calor i thi trobes tranquil. Sents lescalfor del sol a la cara, s agrada
ble. Et treus les sabates i notes lherba fresca als peus. Lolores, la respires, tagrada,
ests b. Respires profundament i lentament, mentre vas caminant.
(Pausa.)
Sents com laire et belluga els cabells. Escoltes els ocells, el so de les fulles dels
arbres, que es mouen amb laire. De cop, sents un so daigua. Pares atenci i el vas a
trobar. Arribes a un llac, tatures i tel mires. Veus el reflex de la llum del sol a laigua,
laigua brilla. Thi acostes fins a tenir laigua del llac a tocar; thi apropes ms encara,
mires laigua i de cop thi veus reflectit. Veus la teva cara a laigua del llac, com si fos
un mirall. Tagrada el que veus i ets tu. Sents una gran tranquillitat. Somrius perqu
et sents feli. Tot mirant-te, recordes que hi ha persones que testimen i tu tamb els
estimes a ells.
Et poses la m al pit, el notes calent. Lescalfor sescampa pel dits i de mica en
mica abraa el teu cos. Respires profundament i penses que et trobes molt b! Sents
calma i felicitat. Perqu sentir-se estimat est molt b!
(Pausa.)
De mica en mica tallunyes del prat. El viatge es va acabant. Pots anar bellugant
els peus, les cames, les mans; badalla, si en tens ganes, i torna al lloc on et trobaves
abans diniciar el teu viatge.
48
Mn
democions
3. Em controlo (pg. 27-28)
Activitat 3. Juguem al joc de En Sim diu.
Lopci deliminar aquells infants que sequivoquen pot ser modificable a criteri del mestre
o de la mestra.
4. Aprenc a escoltar (pg. 29-30)

Activitat 3. Fixat b i marca les paraules que acaben com PLAT.
Demanareu als alumnes que tanquin el quadern. Llegireu les paraules primer en lordre en
qu es troben en el quadern, i desprs seguint un altre ordre i ells seguiran les indicacions
de lactivitat. Podeu aprofitar lactivitat per crear conscincia de la importncia destat atents.
Activitat 4. Juguem al telfon.

El joc del telfon es desenvolupa de la manera segent:
eieu en rotllana. Trieu un infant i li dieu una paraula a lorella. Ella o ell la repetir al
S
company o a la companya del costat. Aquest far el mateix amb qui tingui a laltre
costat i aix successivament, fins a arribar a lltim participant de la rotllana, que dir
en veu alta la paraula que li ha arribat. Es tracta de veure si s la mateixa que li ha dit
la mestra o el mestre o sha anat modificant pel cam.
er saber on es comena a distorsionar la paraula, tamb es pot demanar que, en
P
arribar al final, cada nen i nena digui en veu alta la paraula que ha ents.
er tal que les paraules no es distorsionin massa donarem una pauta: les han de dir
P
a una velocitat normal, ms aviat una mica rpid, per que sentengui.
Es faran diversos torns, comenant per infants diferents.
Variants: El joc es pot fer ms complicat dient dues paraules, tres o una frase sencera.
49
Mn
democions
5. Escolto el silenci (pg. 31-32)
Activitat 5. El joc del silenci.
Abans de fer aquesta activitat, podem mirar de fer plegats un minut de silenci. Es pot fer
acompanyat de la respiraci pautada (comptant durant la inhalaci i lexhalaci, com us
proposem a les pgines 22 i 23).

2. Cadasc t un talent (pg. 35-36)
Activitat 2. El mural dels talents.
Si alguna nena o nen encara t dubtes sobre qu s el talent, li direm que torni a llegir el
text de la pgina 35 del quadern. Si algun infant no sap identificar cap talent propi, lin
podem suggerir algun. Pot ser alguna cosa reconeguda pels altres o b un talent ocult o
alguna cosa que spiga fer, per li faci vergonya (com li passa al nen de lexemple, el Jordi).
Tamb pot ser que alg spiga fer alguna cosa b, per necessiti una mica dajut (S de
corar una pizza, per jo no la puc posar al forn, per exemple).
Activitat 4. Quan no saps fer una cosa

En aquesta activitat on els infants han de completar la frase aprofitarem per comentar a
qui li costa demanar ajut, qui en demana constantment per no esforar-se i fins a quin
punt algunes persones deixen de fer coses per por o vergonya a demanar que els ajudin.
3. Em conec millor (pg. 37-38)

Activitat 3. Fem el joc: Qu tagrada de mi?.
Podeu introduir una variant i fer que les parelles preguntin i responguin en el mateix
moment i abans de canviar de parella.
50
Mn
democions
6. Les meves qualitats (pg. 43-44)
Activitat 4. Aquest s el sol de les qualitats.
Hi ha quinze raigs, per tant, al quadern hi podrien escriure quinze paraules o frases curtes.
Per tant, es pot fer una rotllana i que cada infant passi el seu quadern fins que estigui com
plert, encara que no hi hagi escrit tothom.
Tamb es pot fer en un full a part, que tothom hi participi en el full de tots els companys
i companyes i, en acabat, que cada infant passi a net al quadern les quinze qualitats que
ms li hagin agradat del seu full.
Un mn per conviure
1. Dic tot el que penso? (pg. 45-46)
Activitat 1. Creus que lliba li hauria de dir el que pensa a la nimfa? Per qu?
Desprs que els nens i nenes hagin contestat la pregunta, podeu aprofitar per compartir
les respostes i reflexionar sobre el fet de dir o no dir all que pensem, tot buscant el punt
mig entre la bona educaci i la sinceritat.
Les activitats de grup ajudaran a madurar la comunicaci franca, respectuosa i assertiva.
2. Tinc un problema! (pg. 47-48)

Activitat 1. Pensa en lltim problema que has tingut i omple les fitxes.
Aqu teniu una pauta per treballar la resoluci de conflictes. Es tracta duna pauta indivi
dualitzada. Tamb es pot treballar incloent les emocions de les altres persones involucra
des, segons el nivell i ritme de la classe.
51
Mn
democions
4. Solucions i conseqncies (pg. 51-52)
Activitat 3. Llegeix les situacions segents
Aqu teniu una pauta per treballar la resoluci de conflictes. Es tracta duna pauta de pen
sament causal i conseqencial. s important anar introduint la reflexi sobre els proble
mes pensant les causes: per qu?, com sha produt? I tamb en les conseqncies. Algunes
preguntes que es podrien fer sn les segents:
Qu passar si no faig o fem res?
Qu passar si actuo jo o laltre?
On vull arribar? Qu voldria aconseguir? S qu vol laltre?
Quines possibles solucions hi hauria? Quantes se macudeixen?
Noms veig una sola manera de resoldre aquest conflicte?
Puc pensar daltres solucions?
Quines conseqncies pot tenir aplicar una o una altra soluci, o no fer res?
El pensament conseqencial s tamb present i el podem aplicar a lactivitat 2 de la
pgina 53, per reforar aquest aprenentatge.
6. Compartir o competir (pg. 55-56)

Activitat 2. Llegeix aquesta recepta i, en grups de cinc, feu la vostra.
Els grups poden ser de tres o de quatre companys i companyes, o tamb es pot fer per
parelles. Proposem que feu primer lactivitat a la classe (de cincies, de plstica, on es vul
gui) sobre papers, cartolines, afegint dibuixos, etc. I desprs demaneu que, individual
ment, escriguin els resultats en el quadern, com a sntesi.
Podeu penjar les receptes en un mural o se les poden endur a casa per ensenyar-les a
les famlies o penjar-les a la nevera.
52
Mn
democions
Eines per ser feli
2. Un lloc ben especial (pg. 63-64)
Activitat 3. Entre tots fareu El mural de llocs especials.
Us proposem que primer facin un esbs en el requadre reservat del quadern i tot seguit el
passin a un full en blanc o cartolina.
Una altra opci s demanar-los, quan acabin la sessi o b per a un altre dia, que portin
imatges de casa, fotos seves o de revistes, de llocs que els agradin. Les podran afegir al mural
de llocs especials. Mirar un lloc que ens inspira ens ajuda a fer crixer lnim o estar ms serens.
Podeu vincular aquesta proposta de treball amb lactivitat 1 de la pgina 65, per conso
lidar aquesta experincia emocional.
3. Sento benestar! (pg. 65-66)

Activitat 3. Fem un bany imaginari a lestany de la nimfa.
En aquest cas, la visualitzaci no la faran asseguts, com s habitual, sin que ser dinmica
i en moviment.
En primer lloc, ens posarem drets, deixant espai suficient entre els nens i les nenes per
poder fer els moviments que detallem ms avall.
Separaran les cames a lamplada dels malucs i els braos cauran, relaxats, a banda i
banda del cos, una mica separats del tronc.
Tancarem els ulls i respirarem profundament unes quantes vegades (es pot fer la pauta
4-2-4 indicada a la pgina 22 o deixar la respiraci lliure).
Tot seguit, donarem les instruccions proposades en el quadern:

Us fiqueu a lestany, a poc a poc.
entiu com laigua us fa un massatge per tot el cos. Amb els dits us toqueu el cap, la
S
cara, el coll
Nedeu per lestany (movent els braos com si nedssiu).
l cap duna estona sortiu de laigua. Noteu les gotetes relliscant pel cos (us passeu
A
les mans per la pell, com si fssiu fora laigua amb un moviment fort).
er eixugar-vos, agafeu la tovallola imaginria (us abraceu a vosaltres mateixos i us
P
fregueu amb les mans). Quin bany ms delicis!
53
Mn
democions
Integrades
1. s just o no s just? (pg. 67-68)
Activitat 3. En grups, comenteu les situacions segents i ompliu el quadre.
Treballarem el valor de la justcia amb cura. Aquest valor requereix duna visi de perspec
tiva i, sovint, de la inclusi de punts de vista alternatius. Podem comentar la relativitat del
que ens sembla just i de si pensarem igual o diferent si ens posssim a laltra banda.
Exemples per treballar aquesta visi de perspectiva:
om te sentiries si fossis un ciclista anant per una carretera estreta i un cotxe et pits
C
perqu et volgus avanar?
I com creus que et sentiries si anessis conduint i tinguessis davant dos ciclistes ocu
pant el teu carril en una pujada?
2. Pintem les emocions (pg. 69-70)

Activitat 1. Observa aquestes dues pintures i contesta.
Malgrat que la resposta s lliure, hem seleccionat una imatge pintada amb colors clids i
representant el moviment dunes papallones (el quadre dOdilon Redon) que suposada
ment, aniria relacionat amb la primera resposta. El segon quadre t una combinaci cro
mtica que pot generar sensacions diverses, entre elles, la de misteri, pels colors freds i les
formes indefinides.
Us proposem que, al marge de la resposta que marquin en el quadern, demaneu
als alumnes que escriguin una petita nota sobre el que els suggereix cada quadre.
Aquesta activitat ajuda a fer un exercici de contemplaci que augmenta la percepci
sensorial, ajuda tamb a augmentar el vocabulari i contribueix a explorar les emoci
ons esttiques.
Proveu a fer-ho amb daltres quadres abstractes o semifiguratius (Rothko, Matisse,
Pollock, Turner).
54
Mn
democions
3. Juguem amb les emocions (pg. 71-72)
Activitat 1. Busca i encercla les sis diferncies.
Les sis diferncies sn les segents:
Activitat 2. Ordena les lletres.

Les emocions sn: ALEGRIA, TRISTESA, RBIA, SORPRESA.
55
Mn
democions
Fem
famlia
(pg. 73-80)

R
afael Bisquerra: Psicopedagoga de las emociones. Madrid, Sntesis, 2009.
P
az Torrabadella: Cmo desarrollar la inteligencia emocional. Barcelona, Ocano, 2006.
F
erran Salmurri: Llibertat emocional. Barcelona, La Magrana, 2004.
Pellcules
ET, lextraterrestre.
El meu ve Totoro.
Kiki, laprenent de bruixa.
Webs
56
Mn
democions
Mn democions 4
n cas que lespai destinat a una resposta sigui
E
insuficient per a algun alumne, es pot proposar
de fer servir un full addicional. Tamb es pot, si
es desitja aprofundir en alguna activitat, oferir
de fer-la en fulls a part (que poden guardar-se en
un arxiu collectiu, un Dossier Emocional de
laula, o b dur-les a casa).

En aquesta sessi apareixen les consignes mgiques. Primer, les explicareu. De les dues
parts de la consigna, la que cal retenir s la que est en majscula, un cop hagin comprs
qu vol dir. Tamb podeu utilitzar les consignes a laula tal com expliquem a la pgina 45
daquesta proposta didctica.
57
Mn
democions
Com sc i qu sento
2. Sento i expresso emocions (pg. 15-16)
Activitat 1. Llegeix aquesta histria i respon les preguntes.
Els mites grecs sn plens democions! Aprofiteu alguns dels textos ms emblemtics per
treballar-les i, alhora, presentar la mitologia clssica als infants. Trobareu moltes adaptaci
ons per a cada edat.
Us recomanem especialment el Dossier de Mitologia Grega Anem a lOlimp! (Merit
xell Mart i Xavier Salom), publicat per la revista Cavall Fort el mes dabril de 2012 (nme
ro 1193-1194).
Activitat 2. Expressem les emocions amb lnies i colors!

A ms de la resposta oberta que lalumne escrigui en el quadern i del comentari que faran
en veu alta, podeu treballar amb altres imatges a partir de les quals fomentar la creativitat
escrita: escriure sobre una imatge ajuda a fer un exercici de contemplaci que augmenta
la percepci sensorial i contribueix a explorar les emocions esttiques, alhora que ajuda a
augmentar tamb el vocabulari. Proveu a fer-ho amb imatges pictriques o fotogrfiques.
4. Jo sc (pg. 19-20)
Activitat 3. Completa el quadre posant una X al lloc corresponent.
Es tracta que marquin amb una X la intensitat duna qualitat que detectin en ells mateixos.
Si una nena creu que s molt alegre, marcar el quadre ALEGRIA-MOLT, aix com si un nen
considera que s poc impacient, posar la X a IMPACINCIA-POC.
Aquesta activitat fomenta la introspecci i lautoconeixement.
Activitat 4. Un iceberg s un bloc de gel

La metfora de liceberg serveix per comprendre que all que som no es veu a primer
cop dull.
Hi ha coses de la nostra personalitat que emergeixen i sn visibles per a nosaltres i la
resta. Per hi ha moltes coses que queden submergides. Aquestes coses les podem anar
descobrint en les interaccions amb els altres i els esdeveniments vitals. Per tamb ens
podem interrogar sobre elles, com fem en aquesta activitat.
58
Mn
democions
Preguntes a fer-se:
Hi ha coses de mi que jo no s?
Els altres em diuen coses de mi que no em s reconixer?
Qu em diuen a casa o a lescola sobre el meu carcter?
Una proposta dautoconeixement s la redacci: posar per escrit les coses ajuda a reve
lar all ocult. Les paraules donen forma als pensaments i contribueixen a lobservaci
conscient.
Una altra proposta que es pot fer s omplir la finestra de Johari. Aqu en teniu un mo
del que podeu dibuixar a la pissarra i demanar que copin i omplin.
Podeu consultar el marc teric de la finestra de Johari a ladrea segent:
http://www.xtec.cat/~jcampman/Vjohari.pdf
Coses que s de mi
i els altres veuen
Coses que els altres saben de mi

i jo no veig
ZONA OBERTA
ZONA DANGLE MORT O CEGA
Coses que s de mi
i amago als altres
Coses que ignoro sobre mi

i ning no veu
ZONA SECRETA
ZONA DESCONEGUDA O MISTERIOSA
5. Sento emocions diferents (pg. 21-22)

Activitat 1. Qu creus que sentiries en cada cas?
Aqu treballarem la relaci entre PENSAR i SENTIR.
Les vinyetes presenten un nen en el mateix paisatge. Tanmateix, els seus pensaments
sn diferents en una i altra: a la primera imagina una escena agradable, la troballa dun
gran bolet. Aix el fa estar feli i expectant, mentre que a la segona, lescena imaginada li
provoca por i neguit (laparici dun llop agressiu).
Un cop contestin les preguntes, aprofundirem en aquesta relaci causal que es produ
eix entre els pensaments i les emocions demanant que posin altres exemples.
Tot seguit, faran individualment lactivitat 2 i en grup o per parelles, la 3.
59
Mn
democions
6. Cartes especials (pg. 23-24)
Activitat 1. Llegeix aquest text.
Podeu completar aquesta activitat llegint el conte Una nit bestial o b noms la carta final,
de la qual al quadern nhi ha un extracte.
Activitat 2. Tria un dels tres sobres i escriu la nota que hi ficaries a dins.
A ms de fer lactivitat al quadern, si voleu i teniu temps, podeu fer el sobre amb cartolina o
paper i escriure una nota ms llarga en un full. Vinculant-la amb les activitats 3 i 4, es poden
desar totes les cartes dins duna capsa de cartr i, de tant en tant, llegir-ne alguna i que els
infants identifiquin lemoci de qu parla, o b es representin teatralment o amb mmica.
Gimnstica emocional
1. El meu cos es relaxa (pg. 25-26)
Activitat 1. Fregat les mans durant 10 segons.
Hi ha moltes maneres de parar lactivitat mental i corporal frentica que de vegades por
tem. El contacte entre les mans s una delles. A ms de lactivitat que us proposem, es pot
complementar lactivitat amb aquestes altres:
Frega les mans entre elles molt rpid fins que notis que sescalfen.
es-te un automassatge a les mans, estirant dit per dit i passant el polze per tot el
F
palmell.
Posa les mans juntes a lalada del pit i sent la respiraci, lenta.
Fes mudres amb els dits. Els mudres sn posicions de contacte amb el dit polze i
algun altre que es fan servir per meditar. Les podeu buscar a Internet, escrivint el
mot mudra al cercador).
i els infants estan poc actius o una mica mandrosos, sels pot dir que es facin un
S
massatge amb les mans per tota la cara, zona per zona (estirant suaument els lbuls
de les orelles; passant la m dreta pel front, desquerra a dreta i la m esquerra, de
dreta a esquerra, com si ens eixugussim la suor; fregar amb els cantells dels dits
ndex les comissures dels llavis i els solcs nasals, etc.).
60
Mn
democions
Activitat 4. El meu ttem.
Aquesta visualitzaci funciona molt b amb els infants. Si voleu, prviament podeu ense
nyar imatges danimals en un Powerpoint o b del cercador dimatges del vostre navega
dor i projectar-les a la pissarra.
Per guiar la visualitzaci de lanimal-ttem podeu dir coses com aquestes:
Com s el teu cos? Gran? Petit? Calent? Humit?
Visualitza la teva pell, plomes, pl
Per on vas? Per terra? Mar? Aire? Com et desplaces?
Com notes lesquena? I les cames?
Vas a poc a poc? Corres? Per on passes ara?
Qu veus? Qu olores? Quina temperatura fa?
Etc.
La narraci pot ser ms o menys guiada, segons lexperincia del grup en aquest tipus
dactivitat, deixant espais de silenci ms o menys llargs per afavorir la imaginaci lliure.
3. Una mica de concentraci (pg. 29-30)

Activitat 1. Observa aquesta imatge durant un minut.
A la xarxa trobareu un munt dimatges hipntiques, si voleu practicar aquest exercici de
manera regular, per anar-les variant. s una manera rpida de fixar latenci.
Un altre exercici de concentraci que us proposem s el segent:
Ajunta els palmells de les mans durant uns segons i nota la temperatura que tenen.
Apreta i relaxa, alternativament, unes deu vegades.
Ara comena a separar-les ben a poc a poc, millimtricament.
Quan estiguin separades uns deu centmetres, torna-les a ajuntar a poc a poc.
Notes lenergia que hi ha entremig?
61
Mn
democions
6. Rbia creativa (pg. 35-36)
Activitat 2. Coneixes les consignes?
Si ja heu treballat les consignes a la primera sessi, les recordareu. Si no, podeu llegir-les i
explicar-les primer. La soluci s la segent:
Primer faig un STOP.
Desprs RESPIRO a poc a poc.
Tot seguit SENTO com estic
i PENSO per qu em sento aix.
INVESTIGO com ho puc solucionar.
Finalment, SOLUCIONO el problema
i AVALUO com ho he fet.
Recordem que lavaluaci la fem quan tenim constncia de com ha anat la resoluci
dun conflicte. Podem imaginar-ho prviament (amb el pensament conseqencial), per
noms la prctica i lacci ens dir si, efectivament, la soluci aplicada era la ms idnia
per a la situaci concreta.

2. Qualitats de tots colors (pg. 39-40)
Activitat 3. Hi ha qualitats que ens poden ajudar molt o gens segons la situaci.
Exemples per omplir el requadre:
Ser persistent pot ser til per aprendre un idioma, per no perqu em donin la ra.
Ser prudent pot ser til per evitar un perill, per no gaire per conixer gent nova.
Ser bromista pot ser til per animar una festa, per no enmig duna classe.
Ser poruc pot ser til per evitar riscos al mar, per no per parlar en pblic.
Etc.
62
Mn
democions
Activitat 4. Un sistema solar de qualitats.
Teniu la plantilla a lannex del quadern, per si un altre dia la voleu repetir, podeu fer servir
cartolines de colors i fer un gran Sistema Solar mural entre tota la classe.
3. Elogis per a tothom! (pg. 41-42)

Activitat 3. Regalant floretes.
Per fer la flor dels elogis, teniu una plantilla ms gran als fulls del final del quadern. Si voleu,
tamb en podeu fer de cartolina, enganxar-les a un llapis o bastonet xins i posar-les dins
dun got de plstic, paper maix, etc.
Un mn per conviure
3. Penso abans de parlar (pg. 51-52)
Activitat 3. Comenteu les bafarades. Com es pot sentir la nena?
En aquest exemple podeu aprofitar per parlar del sexisme com a prevenci de violncies
relacionades amb el gnere. Coses que podeu preguntar:
Penseu que hi ha temes de nois i temes de noies?
Tots els nois sn iguals? I totes les noies?
Hi ha nens a qui no els agrada el futbol? I nenes a qui s?
A un nen li pot agradar el color rosa? O fer dansa?
Et molesta que una nena corri ms que tu o tregui millor nota? Per qu?
El millor amic dun nen pot ser una nena? I a linrevs?
Etc.
Podeu proposar la lectura dEl diari lila de la Carlota, de Gemma Lienas i la proposta
de treball: http://www.edu365.cat/eso/muds/catala/lectures/diarilila/index.htm
63
Mn
democions
4. Quan els altres es barallen (pg. 53-54)
Activitat 2. Fem teatre: Evitant baralles.
Per fer aquesta activitat, podeu pensar situacions i dir-les als infants o que ells i elles, pr
viament, hagin fet una llista descenes on es produeix un conflicte o baralla.
Si nhi ha hagut alguna recentment, aprofiteu per recrear la situaci i reflexionar-hi a
partir de les actituds de tots els participants.
5. Qu pensa laltre? (pg. 55-56)

Activitat 2. Imagina la trobada de la Caputxeta i el llop.
Aquesta activitat entrena el pensament emptic.
Els contes i mites clssics solen presentar personatges estereotipats; bons i dolents.
Aqu us proposem de fer una lectura daquests textos ms rica, posant-nos en la pell de
laltre, estimulant alhora el pensament creatiu i trencant amb els maniqueismes.
El maniqueisme s la doctrina que defensa la coexistncia eterna del b i del mal.
El judici maniqueu tendeix a fer una reducci simplista, no fonamentada, segons la
qual es divideix les persones en bones i dolentes, sense matisos ni argumentacions.
6. Em respecto i et respecto (pg. 57-58)

Activitat 4. Per parelles, llegiu la situaci segent i representeu-la.
Tot i que la resposta s oberta, podem dir que hi ha opcions millors en funci del respecte
i la capacitat negociadora de cada persona.
La pitjor opci ser la primera, ja que s la ms impositiva. Certament, hi ha persones
amb ms capacitat de persuasi i convicci. Per imposar el propi criteri, ni que sigui gr
cies a largumentaci, s no tenir en compte laltre.
Qualsevol altra soluci, si shi ha arribat per consens, pot ser adequada, tot i que la
quarta, com que implica un pacte, suposa un major comproms i esfor de les dues parts.
Aprofiteu per comentar les respostes i vegeu si la resposta ms votada pels alumnes s
tamb la que es considera ms respectuosa.
64
Mn
democions
Eines per ser feli
1. Amunt els nims! (pg. 59-60)
Activitat 2. Relaciona cada situaci amb el que pots fer per sentir-te b.
Activitat oberta, tot i que hi ha frases que tindran ms sentit. Quan acabeu de fer lactivitat,
comenteu totes les situacions i aprofiteu per argumentar-les.
2. La meva constellaci (pg. 61-62)

Les metfores sn enormement tils per interioritzar coneixements.
La idea de la constellaci com a smil de les relacions humanes s molt interessant: les
persones vistes com a estrelles; vives, vitals, brillants. Les relacions entre elles sn igualit
ries: no hi ha una ms important que laltra; formen un conjunt, hi ha unes forces invisibles
que les uneixen.
No hi ha dues constellacions iguals, per totes sn boniques!
Podem donar aquestes explicacions i altres que sens acudeixin.
Mirarem constellacions, aprendrem alguns noms i farem les activitats.
Aqu teniu algunes imatges de constellacions visibles des del nostre hemisferi:
Poseu especial atenci en aquells infants de famlies monoparentals, reagrupades, fills

o filles adoptats, etc. En aquests casos s recomanable anticipar i parlar primer amb la
famlia per tal de saber qu es pot parlar, reflectir o compartir amb linfant i els seus
companys i companyes de classe.
65
Mn
democions
4. Penso i em faig gran (pg. 65-66)
Activitat 2. Dibuixa com et veus daqu a 10 anys.
Una altra opci, proposada per Santi Lpez Villa sanomena CARTES AL FUTUR.
Els nens i nenes sescriuen una carta que senvien per daqu a un any.
Podeu ficar totes les cartes en una capsa que desareu ben guardada en un lloc segur.
Passat un any exacte, les obrireu (cal tenir-ho ben anotat a lagenda!).
Segons lautor daquesta proposta, els nens i nenes experimenten una gran emoci en
obrir les seves cartes que vnen del PASSAT.
Integrades
2. El valor de ser constants (pg. 69-70)
Activitat 1. Llegeix el conte i respon les preguntes.
Aquest text parla de la constncia. Volem aprofitar per afegir-hi un altre valor, sovint asso
ciat: la motivaci.
Algunes preguntes de reflexi podrien ser les segents:
Per qu la noia t afici a practicar, malgrat que al principi sona malament?
Qu fa que tinguem ms o menys pacincia?
Quants cops hem dintentar una cosa abans dabandonar?
Un altre element de reflexi: hi ha nenes o nens ms dotats per a una activitat i potser
els resulta ms fcil fer-la que a la resta. Tamb hi ha infants amb altes capacitats, i de ve
gades, per manca de repte o duna atenci especfica, es poden avorrir o abandonar. El
mateix els pot passar als nens o nenes que tenen ms dificultats. Els extrems es toquen!
La motivaci s fonamental. Tenir objectius, pautes de treball i nivells dexigncia
diferents per a cadasc pot contribuir a fomentar lesfor i la participaci.
Si teniu a laula algun alumne superdotat o amb altes capacitats, podeu consultar
el web: http://instisuper.altas-capacidades.net/
66
Mn
democions
Activitat 3. Omple els requadres triant les paraules adequades.
Lesfor requereix CONSTNCIA i ILLUSI per obtenir SATISFACCI.
Fem
famlia
(pg. 73-80)

Ellen Curran: Visualizaciones interactivas para curar a los nios. Barcelona, Oniro, 2002.
L
. Lpez Gonzlez: Relajacin en el aula. Recursos para la educacin emocional. Barcelona,
Wolters Kluwer, 2012.
M. Merc Conangla, Jaume Soler: Lecologia emocional. Barcelona, Amat, 2004.
Pellcules
Els fills del bufador de vidre.
Una amistat inoblidable.
Azur i Asmar.
Webs
67
Mn
democions
Mn democions 5
E
de fer-la en fulls a part (que poden guardar-se
en un arxiu collectiu, un Dossier Emocional de

onals, llibres, les consignes mgiques, etc. s recomanable pactar aspectes com ara: quan
es pot anar, qu es pot fer, quants infants poden anar en un mateix moment, etc.
En aquesta sessi sintrodueixen les consignes mgiques. Primer, les explicareu. De les
dues parts de la consigna, la que cal retenir s la que est en majscula, un cop hagin com
prs qu vol dir. Tamb podeu utilitzar les consignes a laula tal com les expliquem a la
pgina 45 daquesta proposta didctica.
Abans de fer lactivitat 3, on cal relacionar-les amb el que volen dir, les escriureu i expli
careu cada una. La soluci s la segent:
1. STOP
Com el puc solucionar?
2. RESPIRO
Quina s la millor soluci?
3. SENTO
Maturo i no faig res ni dic res.
4. PENSO
Agafo aire i el deixo anar a poc a poc.
5. INVESTIGO
Com em sento?
6. SOLUCIONO
Com ho he fet i com ha anat?
7. AVALUO
Quin problema tinc?
68
Mn
democions
l primer pas s aturar-se (STOP) i respirar fondo i lentament (RESPIRO), sobretot
E
quan la situaci que hem de resoldre ens causa una emoci intensa. La respiraci
conscient facilita la connexi emocional i la reflexi.
J a estem en disposici de sentir (SENTO): Qu sento? Quina emoci experimento?
s tristesa? Por? Rbia? Frustraci? Vergonya?
ot seguit, mirarem de reflexionar sobre la situaci que causa aquesta emoci
T
(PENSO): Quin s el problema? Qu el pot haver causat? Quina s la meva respon
sabilitat? I la dels altres?
esprs ve la part activa per mirar de resoldre la situaci. Primer, investigarem pos
D
sibles formes de resoldre-la (INVESTIGO), s a dir, buscarem alternatives. Podem
comentar que tendim a pensar que un problema t una nica soluci, per hi ha
molts punts de vista i formes dabordar-lo. La consigna INVESTIGO inclou la valora
ci daquestes alternatives, aplicant el pensament conseqencial: qu passaria si
l segent pas (SOLUCIONO) s aplicar la soluci que considerem ms adequada:
E
la que creiem que ens proporcionar un major benestar, la ms equilibrada en re
laci a les demandes de les altres persones implicades. De vegades es necessita
temps per saber quina s la millor soluci, o ajuda daltres persones, que ens pu
guin orientar.
inalment hi ha la consigna avaluativa (AVALUO): Com ha acabat tot? Ha anat b?
F
Tothom ha quedat satisfet? Com em sento ara? I els altres? Penso que ha estat una
bona soluci? Si torns a trobar-me en una situaci similar, tornaria a actuar igual?
Lactivitat 4 proposa practicar aquestes consignes amb un cas prctic.

Us animem a plantejar-ne daltres per tal de fixar aquesta eina, tant en aquesta sessi
com en daltres moments que vulgueu treballar lEducaci Emocional a classe.
69
Mn
democions
Com sc i qu sento
2. La cara de les emocions (pg. 15-16)
Activitat 1. Mira les imatges i escriu a sota lemoci que et suggereixen.
Les emocions podrien ser:
1. Alegria, entusiasme, felicitat.
2. Rbia, enuig.
3. Sorpresa, perplexitat.
4. Tristesa, malenconia, preocupaci.
5. Vergonya, afalagament.
6. Fstic, repugnncia.
3. Avui em sento (pg. 17-18)

Activitat 3. Observa les vinyetes i escriu qu sent el nen i per qu, segons la nena.
Les vinyetes mostren un nen que ha tret un quatre en una prova i una companya que ho
veu. A lhora del pati, el nen est malhumorat, baix dnims i lamiga lajuda a entendre qu
li passa, per un procs dempatia.
De vegades els altres ens ajuden a interpretar les nostres emocions, perqu les fem vi
sibles amb la nostra actitud, gestualitat, etc.
Podem aprofitar per parlar del fet destar connectats amb nosaltres mateixos per des
cobrir qu sentim i qu ens passa en cada situaci.
Activitat 5. La flor de les emocions.

Aprofitant les diferents intensitats de color de cada ptal i tenint en compte que a cinqu
lalumnat t un nivell de vocabulari fora ampli, podreu posar emocions graduades. Per
exemple, enuig, rbia i odi s una graduaci ordenada de menys a ms. El mateix podreu
fer amb la flor gegant que elaborareu amb tots els alumnes a laula.
Podreu vincular aquesta activitat alternativa amb la de la pgina 23 del quadern
(6. Anomeno les emocions), on tamb es proposa la graduaci democions.
70
Mn
democions
4. Les emocions del meu mn (pg. 19-20)
Activitat 1. Llegeix els dos textos segents.
El segon text pertany a un dels grans textos clssics, la Ilada, que comena amb una emo
ci, la clera dAquilles. Aquesta emoci ens pot ajudar a empatitzar i a parlar del tema de
la rbia amb alguns sinnims: la ira i la clera.
Aprofitem els textos clssics o els que treballem a classe per parlar democions.
Tamb podem dur retalls de premsa o de revistes.
De pas, fomentarem linters per la lectura donant una perspectiva humana i propera
dels personatges i les histries a travs de leducaci emocional.
Activitat 3. El basar de les emocions.

En general parlem democions, tot i que sovint ferm servir les paraules emoci i sentiment
com a sinnimes, tot i que no ho sn exactament.
5. Lequalitzador personal (pg. 21-22)

Activitat 1. Saps qu s un equalitzador? Observa la imatge i contesta.
Un equalitzador s una taula de so.
En aquesta edat probablement tots els nens i nenes escolten msica.
La metfora del so ens pot ser molt til per parlar de conscincia emocional.
Lequalitzador permet modular les qualitats del so: intensitat dels greus, dels aguts,
leco, la reverberaci, la profunditat, etc.
Les dues idees bsiques a extreure de la metfora serien les segents:
Podem modificar les nostres qualitats, per sonar millor.
No hi ha una equalitzaci nica i perfecta.
Segons com volem que soni una msica, movem els comandaments duna manera
o duna altra. Aix mateix, les persones ens podem comportar de forma diferent segons
la situaci. Jugarem amb la idea del dinamisme emocional per desmuntar la creena
que la gent s sempre igual.
71
Mn
democions
Activitat 4. L equalitzador personal i emocional.
Ms que posar creus en el quadre, proposem que els infants pintin el tram de cada tem en
funci de com lidentifiquin en ells. Aqu teniu un exemple de com podria quedar el quadre:
Molt
Bastant
Una mica
Gens
ALEGRIA
SIMPATIA
GENEROSITAT
TIMIDESA
EXIGNCIA
SINCERITAT
GELOSIA
RESPECTE
AFECTE
REBELLIA
AGRAMENT
6. Anomeno les emocions (pg. 23-24)

Activitat 2. En les frases segents canvia el nom de lemoci per un sinnim.
Proposem els sinnims segents:
estranyesa (sorpresa, perplexitat)
rubor (vergonya, timidesa)
afecte (estimaci, tendresa)
clera (rbia, ira, enuig)
malenconia (tristesa, pena)
inquietud (neguit, temor, preocupaci)
72
Mn
democions
Activitat 3. Sabies que les emocions es poden graduar?
De menys a ms: enuig - rbia - fria - odi
Tot i que en relaci a lodi, la fria pot ser tan o ms intensa, tamb s ms momentnia,
mentre que lodi perdura en el temps.
Activitat 4. En grups de quatre, penseu i escriviu en el quadre una definici

Podeu completar la sessi demanant que escriguin una frase amb qualsevol dels altres
sinnims.
Gimnstica emocional
1. Sents rbia? (pg. 25-26)
Activitat 2. Llegeix la histria segent.
La porta del Ton parla de com regular la rbia, per tamb dels efectes que pot produir en
un mateix o en els altres.
Podem aprofitar per parlar del perd i de la frase popular perdono, per no oblido.
Qu vol dir? Es pot oblidar el mal que ens han fet? I el que fem fet? Com es cura una cica
triu emocional? El temps per si sol ho cura tot, o cal treballar-hi conscientment?
Activitat 3. Com reacciones tu en aquestes ocasions?

Poden relacionar cada tem lliurement, ja que no hi ha una resposta bona. Pot ser que alg
tingui tendncia a posar-se nervis en qualsevol situaci; si s aix, pot posar totes les flet
xes o ratlletes en aquest tem.
Desprs podeu compartir les respostes i demanar que les argumentin per aprofundir
una mica ms en el tndem emoci-reacci. Podeu oferir alternatives i suggerir que ells
mateixos en proposin als companys i les companyes.
73
Mn
democions
3. Silenci, so i concentraci (pg. 29-30)
Activitat 4. Cantem per concentrar-nos.
Els mantres sn paraules o frases que entonem repetidament per entrar en un estat de
relaxaci conscient. La paraula significa man (ment) i tra (instrument o alliberar).
Ajuden a:
Tenir un estat de conscincia i concentraci que lactivitat diria no afavoreix.
omplementar daltres activitats de concentraci i relaxaci com les visualitzacions,
C
pintar mandales, els exercicis de respiraci o de coordinaci corporal, com el ioga, el
tai-txi o la dansa creativa.
Si no es coneix la tcnica del mantra, es poden trobar infinitat de recursos a la xarxa.
Podeu comenar cantant lOm, tal com indiquem al quadern i explorar-ne daltres.
Us proposem aquests: Om mani padme Hum, Om tare turare, Ra Ma Da Sa Sa Se So
Hung, etc. Els trobareu tots a Youtube.
La tcnica per cantar un mantra s senzilla:

s pot fer asseguts a la cadira o a terra, en la postura de la nena de la imatge (pgina
E
30 del quadern).
Tanquem els ulls.
Fem dues o tres respiracions completes i profundes.
n la propera inhalaci, ens preparem i en exhalar, acompanyem la sortida de laire
E
dient O.
Una mica abans de quedar-nos sense aire, afegim la M.
Notem la vibraci en la cavitat bucal, galtes, nas, gola, front i al pit, ventre
Es pot plantejar lactivitat tamb a laula de msica, acompanyant els mantres amb ins
truments de percussi (metall) que vibrin.
Activitat 5. Missatges secrets.

Vegeu la descripci del Joc del telfon a la pgina 49 daquesta proposta didctica.
Com ms concentrats estiguin, ms fcilment entendran el missatge.
74
Mn
democions
4. Em s controlar (pg. 31-32)
Activitat 3. El volc de la rbia.
Per fer el volc de la rbia podeu tenir presents aquestes indicacions:
Les cames se separen i sarrelen b els peus a terra.
Imagines que tota la seva rbia s als punys.
Mentre inspires, puja els punys per dins, ben lentament, apretant-los fort.
Quan els tens sobre el cap, encara inspirant, els estires tan amunt com puguis.
Baixa els braos de cop deixant anar laire per la boca en una sola exhalaci.
Ho repetim diverses vegades.
En acabat, demanarem com se senten i si noten algun canvi. Encara que diguin que no
noten res, lexercici s vlid i la prctica daquest tipus dactivitats ajuda a prendre consci
ncia corporal i emocional.
Activitat 4. El globus de la calma.

Aquesta activitat t els objectius segents:
Prendre conscincia del nostre espai personal.
Visualitzar un espai imaginari personal com a estratgia dautoprotecci.
Interioritzar la idea del globus per aplicar en situacions de risc; per exemple davant
dagressions verbals daltres persones.
s una activitat individual i cadasc seguir el seu propi ritme de moviments.
Els participants intentaran imaginar que sn dins un globus transparent flexible i se
guiran les instruccions del mestre o la mestra. Podeu dir, per exemple:
ou dins dun globus i el voleu pintar dun color. Penseu el color del vostre globus i coS
menceu a pintar-lo. Primer amb les mans, ara amb el colze, el nas, el cul, la panxa, etc.
Heu de pintar-lo absolutament tot. Que no quedi cap espai sense pintar. Bellugat dins el
teu globus i sent que ests cmode. No hi ha cap perill. Et sents protegit.
Es poden introduir variants com ara pintar amb rodet, estirar-se dins el globus, posar-se
a dormir, a escoltar msica etc.
s recomanable fer lactivitat en un espai ampli i sense mobiliari. Per exemple, a la sala
de psicomotricitat o deducaci fsica.
75
Mn
democions
2. Em valoro i et valoro (pg. 39-40)
Activitat 4. I lOscar s per a
Una variant daquesta proposta s fer que tothom aconsegueixi un Oscar.
Per fer la variant, podem procedir daquesta manera:
Escrivim a la pissarra la llista amb tots els noms dels alumnes de la classe.
l primer de la llista escriur tres categories per al company o companya segent.
E
Per exemple: ms puntual, menys xerrameca, dibuixa millor.
Cada un de la llista proposar les categories per al qui segueix.
Lltim escriur les categories del primer.
n cop fet, tothom votar la categoria que cregui ms adient a cada company o
U
companya.
Podeu fer una estatueta dOscar en cartolina i anar-la donant a cada company, fent-lo
sortir davant i aplaudint-lo. O b que cadasc en faci una i, seguint lordre de la llista, la
lliuri al company.
6. Vull ser responsable (pg. 47-48)

Activitat 2. Relaciona cada persona amb la seva responsabilitat.
Un cop establertes aquestes relacions, proposeu que facin una llista de professions i la
responsabilitat requerida en cadascuna, amb diferents nivells de dificultat. Exemples:
Pediatre/a: tenir cura de la salut dels infants.
Recepcionista: saber donar els encrrecs i atendre amb amabilitat.
Socorrista: estar atent a la gent que es banya i pren el sol per evitar accidents.
Cambrer/a: atendre amb diligncia i amabilitat els clients.
Directiu/va de banc: tenir cura dels estalvis i prstecs de la gent.
ltres: cirurgi/ana, poltic/a, rbitre, interiorista, tcnic/a mediambiental, nutricio
A
nista, terapeuta, etc.
76
Mn
democions
Un mn per conviure
2. El meu cos tamb parla (pg. 51-52)
Activitat 2. Observa la imatge i contesta les preguntes.
La comunicaci no verbal t a veure amb lexpressi, la gestualitat, la forma de vestir i de
mourens, de seure, de mirar, lolor, etc.
Per tamb t a veure amb estereotips i prejudicis, amb all que associem inconscient
ment a laparena externa.
Potser associem a una manera de vestir una determinada conducta (lestil gtic ens pot
provocar sorpresa, lestil heavy o rapper ens pot fer sentir neguit, podem rebutjar alg per
com seu, per lolor, perqu fa ganyotes o sentir respecte per alg que du corbata o ad
miraci per alg que vesteix de marca, etc.).
Aprofitem aquests elements de reflexi desprs de fer lactivitat:
Quins prejudicis tinc?
Quins elements externs em provoquen repulsi o rebuig?
A lactivitat 4 podrem tamb parlar dels missatges imaginats, de la susceptibilitat i de
leducaci:
Ens sembla b que dues nenes o nens parlin a cau dorella davant dun altre?
Quan imaginem que malparlen de nosaltres, ens podem equivocar?
Tenim tendncia a pensar i imaginar coses respecte els altres?
Traiem conclusions precipitades?
3. El poder de la paraula (pg. 53-54)

Activitat 2. Segons el to.
El requadre mostra un dileg on una persona diu una frase (A) amb tres tons: NORMAL, de
RBIA o de PREOCUPACI. Hi ha tres respostes (B) per a cada frase A. Cada una respon a
un nivell dintensitat, igual que les frases A.
Situarem les cadires en forma de semicercle i explicarem lactivitat.
Dos voluntaris representaran el dileg.
odeu tenir les opcions NORMAL, RBIA i PREOCUPACI escrites a la pissarra, per
P
exemple.
77
Mn
democions
n membre de la parella que representa lescena llegir les frases A, regulant lex
U
pressi de les emocions (baixa, mitjana o alta).
altre noi o noia haur de respondre una frase B segons el to que percebi en el seu
L
company (ha de respondre amb concordana amb la intensitat de laltre).
Les equivalncies serien:

Respostes dites amb to NORMAL o dintensitat baixa:
Sn les nou i deu.
S que ho s, per no passa res.
Agafem el prxim autobs i expliquem qu ens ha passat.
s una bona idea.
Respostes dites amb to de PREOCUPACI o intensitat mitjana:

Ostres, s tard
Ens clavaran un esbronc
Realment, ho sento.
Nooo! Perdonam, dem estar al cas.
Respostes dites amb to de RBIA o intensitat alta:

Escolta, que he perdut lautobs!
Ja the dit que em sap greu!
Mira maca, que no nhi ha per tant!
Queda amb qui vulguis
Lactivitat es pot repetir amb una altra parella de companys o companyes.

En acabar lactivitat els observadors comenten el to i els aspectes de conducta no ver
bal (gestos, expressi de la cara, to de veu, moviments del cos) dels voluntaris.
78
Mn
democions
Els voluntaris comentaran:
La intensitat de lemoci es corresponia amb lexpressi oral?
T ha influenciat la reacci de laltra persona?
Creus que has influt en el que laltre sentia o deia?
Lactivitat ens serveix per comprendre que el to influeix en la resposta emocional i que
podem modular-lo en funci del que vulguem aconseguir (recordem lactivitat de lequa
litzador, a les pgines 71-72 daquesta proposta didctica).
5. Parlo b als altres (pg. 57-58)

Aquesta sessi introdueix el concepte de comunicaci assertiva (que ja hem vist i treballat
indirectament en daltres sessions).
Concepte dassertivitat: lassertivitat s una conducta que saprn. s respectuosa amb
un mateix i amb les altres persones. Facilita la comunicaci i t com a objectiu establir re
lacions eficaces amb les altres persones.
6. Planificar per no xocar (pg. 59-60)

Activitat 1. La paraula conflicte en llat vol dir xocar
Aqu es treballa la Teoria dels cinc pensaments: llegiu la pgina 5 daquesta proposta di
dctica.
Podeu completar aquesta sessi amb les propostes de les pgines 51-52 del quadern
Mn democions 3 (en donem indicacions a la pgina 52 daquesta proposta didctica, en
la sessi 4, Solucions i conseqncies).
79
Mn
democions
Eines per ser feli
1. Decideixo com sentir-me (pg. 61-62)
Activitat 1. El que sents, de qui depn?
Podrem dir que la resposta correcta s la tercera: el que sentim depn tant de nosaltres
mateixos com de les nostres interaccions amb els altres. Aix s, tenim molt ms poder
sobre les nostres emocions del que pensem i podem regular-les al marge del que passi
fora, com veurem en el text de lactivitat 2.
Aix no implica no tenir en compte els altres, sin que som responsables del que sentim.
Activitat 3. Llegiu aquest text sobre Anna Frank i comenteu les preguntes.
Podem llegir algun fragment del diari dAnna Frank.
Proposta de treball:
http://www.edu365.cat/eso/muds/catala/lectures/annafrank/index.htm
Pgina web oficial:

http://www.annefrank.org/es/La-historia-de-Ana-Frank/El-diario-de-Ana-Frank
Altres propostes: comentar la vida de Victor Frankl i lobra Lhome a la recerca de sentit.
Explicar el concepte de resilincia i demanar que el defineixin amb les seves paraules.
Proposar que representin els casos escrits, on la voluntat triomfa sobre la dificultat.
2. Els bons moments (pg. 63-64)

Activitat 4. El mural dels millors moments.
A part de fer la proposta al quadern, es pot proposar de passar el dibuix, conte, poema,
acudit, etc. en un full o cartolina per penjar-lo a laula.
80
Mn
democions
3. Don vinc? (pg. 65-66)
Activitat 2. Fes un arbre de la teva famlia
Donat que molts infants pertanyen a models familiars diversos, es pot passar lactivitat
a un full o cartolina i adequar-ne el disseny a cada situaci familiar concreta.
En acabat, es podran penjar al rac emocional de laula o en un mural, on podrem fer
visibles els diversos tipus de famlia.
Activitat 3. Antigament, lescut representava la identitat

Podeu fer lescut al quadern i, si voleu, passar-lo a net en una cartolina, ja sigui per dur-lo a
casa o fer-ne una exposici a laula i a lescola.
Idees per a lescut:
PRESENT
FUTUR
En aquest escut hem posat una idea de cada grup. Els dibuixos podrien significar el
segent:
A. Magrada molt casa meva.
B. Magradaria viatjar a la Xina.
C. Crec que sc bon esportista.
D. Per ser programadora he daprendre molt sobre ordinadors.
Si algun nen o nena no sap com representar una idea, li podem indicar com fer-ho.
81
Mn
democions
5. Parlo dels meus problemes (pg. 69-70)
Activitat 4. El joc de la confiana.
Per tal que ning caigui ni prengui mal, demaneu als nois i noies que es posin molt junts
(tal com indiquem al quadern). Si cal, es poden fer grups de sis per tal que la rotllana sigui
ms estreta encara i que generi ms confiana.
Integrades
1. La capsa del meu somni (pg. 73-74)
Activitat 3. Feu La capsa dels vostres somnis.
Una variant de lactivitat s, que un cop sha decorat la capsa, en lloc de desar-hi la nota
amb el somni escrit a dins, el podrien enganxar a la tapa. Aix ser visible dun cop dull.
En aquest cas, demaneu que la redacci sigui breu, duna sola frase. Tipus: vull anar a la
Lluna, magradaria parlar xins, desitjo fer windsurf, etc.
3. Cuinant les emocions (pg. 77-78)

Activitat 2. Poseu-vos els davantals!
Aquesta activitat tamb la podeu passar en un full a part i fer un mural de receptes relaci
onades amb les emocions.
Us proposem ms indicacions:
Per fer nous amics.
Per defensar-me duna crtica destructiva.
Per no avorrir-nos.
Per superar la mandra.
Per aprendre a parlar en pblic.
Etc.
Per consolar alg.

Podeu, a ms, ampliar lactivitat amb les propostes de la sessi 6, del bloc Un mn per
conviure, Compartir o competir del quadern Mn democions 3 (trobareu les indicacions a
la pgina 52 daquesta proposta didctica).
82
Mn
democions
4. Magrada compartir! (pg. 79-80)
Activitat 3. Construm lEstel de lAmistat.
Vegeu la web http://petitaxarxa.cat/curiositats/interior.php?id=404495
Els estels van nixer a la Xina fa ms de 3.000 anys. Antigament sutilitzaven perqu
els guerrers es comuniquessin entre ells en la distncia. Avui en dia s un joc per passar
lestona i fer acrobcies a laire. Ara texplicarem com en pots fer un molt fcilment.
Necessitarem:
Fil de pescar
Paper de seda o bossa descombraries
Tisores o cter
Cola o cinta adhesiva
2 varetes de fusta, metall o canyes

(o dun altre material lleuger)
En primer lloc, necessitem les dues varetes per tallar-les amb les tisores o el cter
igual de llargues. Collocarem els dos trossos en forma de creu i amb el fil de pescar
les lligarem amb un nus al centre.
Tallem dos trossos de fil igual i els lliguem un a cada
banda dels extrems de la creu, tal com us mostrem en la
imatge. Vigileu de deixar la mateixa distncia entre el centre i els dos nusos perqu si no lestel volar tort. Desprs
agafem els dos extrems de fils que queden solts i els lliguem entre ells.
Un cop feta lestructura, ens posarem amb la superfcie. Necessitarem el paper de
seda o la bossa descombraries (podeu utilitzar el material que us vingui ms de gust
perqu desprs el decorarem) i ho retallem amb les tisores en forma de rombe, de
manera que la superfcie del paper o la bossa tapi les varetes.
Abans denganxar-la, per, la decorarem! Ho podeu fer amb colors, ceres, pintura o
retoladors trieu el sistema que ms us agradi i feu el dibuix en una de les cares o a
les dues, com preferiu!
Un cop sec el dibuix, heu denganxar les dues parts, la superfcie, amb les varetes. Podeu utilitzar cinta adhesiva o
cola, i assegureu-vos que les enganxem per totes les parts de
la creu perqu no es desenganxi per enlloc.
83
Mn
democions
Per acabar heu dafegir-hi la cua. s la part que li dna estabilitat a lestel, per tant no us lheu doblidar. Per fer-la, retalleu
tires el doble de llargues que la superfcie, podeu fer servir
trossos que us hagin sobrat del paper de seda o la bossa i les
enganxem a la part inferior de lestel.

I ara ve la part ms divertida, a veure si aconseguiu fer-la volar!
Fem
famlia
(pg. 81-88)

J os A. Marina: Anatoma del miedo. Barcelona, Anagrama, 2007.
J osefa Horno Goicoechea: Eduquem lafecte. Barcelona, Gra, 2010.
M
. Jess lava Reyes: Emociones que hieren: de las tensiones intiles a las relaciones inteligentes. Madrid, La esfera de los libros, 2011.
Pellcules
Matilda.
Billy Elliot.
Charlie i la fbrica de xocolata.
Webs
84
Mn
democions
Mn democions 6
E
de fer-la en fulls a part (que poden guardar-se
en un arxiu collectiu, un Dossier Emocional de

onals, llibres, les consignes mgiques, etc. s recomanable pactar aspectes com ara: quan
es pot anar, qu es pot fer, quants infants poden anar en un mateix moment, etc.
En aquesta sessi sintrodueixen les consignes mgiques. Primer, les explicareu. De les
dues parts de la consigna, la que cal retenir s la que est en majscula, un cop hagin com
prs qu vol dir. Tamb podeu utilitzar les consignes a laula tal com les expliquem a la
pgina 45 daquesta proposta didctica.
85
Mn
democions
Abans de fer lactivitat 2, on cal relacionar les consignes amb el que volen dir, les escriu
reu i explicareu. La soluci s la segent:
1. STOP
Com el puc solucionar?
2. RESPIRO
Quina s la millor soluci?
3. SENTO
Maturo i no faig res ni dic res.
4. PENSO
Agafo aire i el deixo anar a poc a poc.
5. INVESTIGO
Com em sento?
6. SOLUCIONO
Com ho he fet i com ha anat?
7. AVALUO
Quin problema tinc?
Tamb podeu utilitzar les consignes a laula tal com expliquem a les pgines 45 i 68-69 (El
rac emocional, del quadern Mn democions 5) daquesta proposta didctica.
Com sc i qu sento
2. Coneixent-me millor (pg. 15-16)
Activitat 2. Per parelles, posa les lletres del teu nom i les del teu company o
companya
Si algun nen o nena t un nom ms llarg que lespai reservat, pot fer lactivitat en un full a
part. Al quadern poden posar o b el diminutiu o fins on arribin.
3. Sento qu sento? (pg. 17-18)

Activitat 1. Llegeix aquest fragment dEl senyor dels Anells.
A aquesta edat ja poden llegir El Hbit, o b fragments daquesta obra o dEl senyor dels
Anells, seleccionats pel mestre o la mestra. Hi trobareu molts episodis i passatges plens
democions, com el que us presentem en el quadern.
86
Mn
democions
4. Quan alg sen va (pg. 19-20)
En aquesta sessi tractarem el tema de la prdua, les emocions que ens desperten i com
consolar o donar el condol.
Unes propostes de lectures clssiques sobre la mort sn les segents:
E
lisabeth Kbler-Ross: Sobre el dol i el dolor.
E
lisabeth Kbler-Ross: La mort: una aurora.
A
nji Carmelo: Ets dins del meu cor. Un espai en el dol.
C
. S. Lewis: Un dol observat.
Podeu proposar als nois i noies que escriguin sobre alguna prdua que hagin experi
mentat i demanar si alg la vol compartir amb els altres.
6. Ecologia emocional (pg. 23-24)

Aquesta sessi presenta continguts daquest concepte treballat a casa nostra per M. Mer
c Conangla i Jaume Soler. Aqu teniu, ampliats, alguns conceptes que apareixen en el
quadern:
itamines emocionals. Energies emocionals necessries per crixer afectivament:
V
abraades, petons, agrament, somriures, reforos positius
ontaminaci. Contagi emocional agressiu amb el medi hum: retrets, queixes, ru
C
mors, negativitat, mal humor, ressentiment, rancnia, crtiques negatives
esert emocional i desertitzaci. a) Situacions de crisi o en les quals sentim que
D
ens falten recursos (tot i que podem treballar per sortir-nos-en). b) Sentim que el
nostre mn emocional est sec, no t recursos i no t vida (moments en els quals cal
demanar ajuda).
fecte hivernacle i pluja cida. Hem construt defenses per protegir-nos, per no
E
deixen passar all que s positiu i bo per a nosaltres. Les partcules emocionals txi
ques que emeten creen una capa negativa al nostre voltant, que no deixa passar el
sol. Rebem all que emetem. La pluja cida s all negatiu que hem ems i que ens
retorna de retruc.
Font: Fundaci mbit.

http://www.fundacioambit.org/index.php?option=com_content&view=article&id=518:ecolo
gia- emocional- aclaraciones-sobre- este- concepto -jaume-soler-y-m-merceconangla&catid=9:articles-sobre-ecologia-emocional&Itemid=27
87
Mn
democions
Gimnstica emocional
1. Calma i atenci plena (pg. 25-26)
Activitat 1. Observa aquesta fotografia i llegeix el text del poema.
Altres propostes: podeu llegir textos potics i mstics de Khalil Gibran, Tagore, etc. i propo
sar activitats de sinestsia:
Dibuixar o pintar a partir dun text.
Fer escriptura lliure i creativa mentre sescolta msica de relaxaci.
Fer expressi corporal o biodansa amb un fons sonor adequat.
Activitat 2. Per pintar mandales has de posar atenci. Prova-ho amb aquestes.
Hi ha quaderns de mandales de diversos nivells. Si veieu que s una activitat que funciona
b a la vostra aula o amb nois o noies concrets, els en podeu proposar. Internet tamb
nofereix una bona gamma.
3. Escolto el silenci (pg. 29-30)

Activitat 5. El joc dels animals muts.
Aquesta activitat t com a objectiu descobrir el silenci i ser capaos de controlar limpuls
de fer soroll amb el cos o de parlar.
Podeu fer els animals amb cartronets o cartolines, dibuixats o b enganxant-hi dibui
xos o fotografies.
Es reparteixen a latzar uns cartronets on hi ha dibuixats diferents animals.
Quan tothom ha mirat quin dibuix li ha tocat sinicia el joc del silenci.
Direm: Ara no es pot dir res; no es pot sentir ni un mosquit.
a mestra o el mestre fa un petit passeig de puntetes per ensenyar com despla
L
ar-nos sense fer soroll.
88
Mn
democions
uan es dna el senyal, tots els nens i nenes saixequen mostrant el seu cartronet i,
Q
tot fent el joc del silenci, passegen fins que trobin el nen o nena que t el mateix
animal que ells.
Un cop shan trobat sasseuen junts a terra.
Suggeriment: es pot fer el joc en grups de 3 o 4 nens i nenes que tinguin el mateix animal.
Us suggerim tamb lactivitat Ballar amb el silenci: donem un mocador a cada nen i
nena i proposem que ballin amb el mocador sense msica i sense fer soroll.
Activitat 6. El joc del cec confiat.

Aquest joc s molt interessant realitzar-lo com a experincia no verbal.
Per parelles i per torns, un far de gos pigall i laltre de cec. Qui faci de cec tancar els ulls,
i se li embenaran. El qui fa de gos pigall conduir al cec per laula (o pel pati) protegint-lo
amb cura i de forma agradable i afectuosa, perqu gaudeixi duna bona experincia.
El cec ser convidat a estar atent a les percepcions i sensacions.
Noms es comunicaran mitjanant el tacte, sense parlar.
Desprs es canviaran els papers.
Al final, comentaran lexperincia amb el company o companya i tamb amb el grup.
Una altra proposta per explorar el silenci:

Els nois i noies es collocaran formant un cercle i seuran a terra.
El mestre o la mestra posar un objecte darrere de cada un.
hauran dagafar i explorar amb els ulls tancats o embenats: Com s? De quin mate
L
rial sembla fet? Com s la seva textura?
uan el mestre ho digui, passaran lobjecte al company o la companya de la dreta i
Q
exploraran el nou objecte que els arriba. Aix es repetir unes quantes vegades (no
cal que tothom explori tots els objectes).
En acabar, es parlar de lexperincia, de qu sha sentit i de com se senten ara.
89
Mn
democions
6. Escolto la calma (pg. 35-36)
Activitat 4. Farem lArbre amic per relaxar i calmar la ment.
Podeu ampliar les instruccions que donem al quadern amb aquestes altres:
Tanca els ulls i, per uns moments, imagina que ets un arbre en un bonic jard.
osa latenci als peus, com si de les plantes dels peus et naixessin unes arrels
P
que senfonsen a la terra i xuclen una saba nutritiva que talimenta.
n cop sentis la connexi amb la terra que et dna base i et sost, enfoca la teva
U
atenci al cap, com si testiressin dun fil imaginari. Tests connectant al cel, com
larbre que salimenta del sol, de la llum, de laire.
ts un arbre ple de vida, ferm i flexible alhora i com millor respiris, ms aliment
E
rebrs i ms gran ser la teva fortalesa interna.
oncentrat, ara, en lestructura sencera del teu cos, en tot el tronc de larbre. Posa
C
les mans a lalada del melic i observa com larbre respira des daquesta zona,
sense fer esfor amb el pit.
I nspira, sentint amb les mans, com creix la panxa, com un globus que sinfla, i treu
poc a poc laire, com el globus que es desinfla, quan lapretem suaument amb les
mans.
Intenta no perdre la connexi amb la terra i el cel, mentre respires uns minuts i
sentirs com tot el teu cos es relaxa i tomple una sensaci molt agradable de
tranquillitat.
ariant: larbre dansa amb el vent, el pessigolleig de lescora, larbre saluda el sol,
V
larbre es doblega per parlar amb la marieta de forma que es van treballant
diferents exercicis, arribant a crear tot un jard imaginari que interactua.
El txi-kung o qi gong ens explica que el nostre cos s com un jard que cal cultivar
perqu es mantingui en equilibri. Relaxant el cos, calmant la ment, a travs duna
respiraci correcta, tindrem ms energia i vitalitat. Cal prendre conscincia del cos,
sentir la connexi cel-terra i la relaci amb el macrocosmos. Cal observar la respira
ci, fent que laire es dirigeixi al ventre, sense bloquejar el pit (respiraci abdominal).
Segons la medicina tradicional xinesa, aix obrir els canals per alimentar-se ener
gticament, tal com ho fan els arbres o les plantes.
Maite Fruits
90
Mn
democions
A llarg de la proposta didctica trobareu daltres propostes dactivitats dels diversos qua
derns, per fomentar els estats de calma i relaxaci. Us convidem a experimentar-les a laula:
3
. Imagino i em relaxo, del quadern Mn democions 1 (pg. 22-23 de la proposta
didctica).
1
. Un viatge imaginari, del quadern Mn democions 1 (pg. 29-30 de la proposta
didctica).
3
. Sento benestar!, del quadern Mn democions 3 (pg. 53 de la proposta didctica).
1
. El meu cos es relaxa, del quadern Mn democions 4 (pg. 60 de la proposta di
dctica).
3
. Silenci, so i concentraci, del quadern Mn democions 5 (pg. 74 de la proposta
didctica).
4
. Em s controlar, del quadern Mn democions 5 (pg. 75 de la proposta didctica).
6
. Escolto la calma, del quadern Mn democions 6 (pg. 90 de la proposta didctica).

2. No vull ser Peter Pan! (pg. 39-40)
Activitat 2. Llegeix aquest text i respon les preguntes.
La referncia bibliogrfica del text s:
P
eter Pan pot crixer, dAntoni Bolinches, publicat per Columna.
3. xits i compliments (pg. 41-42)

Generalment tenim el costum de renyar els nois i noies quan fan una cosa mal feta, per
no s tan freqent elogiar-los quan fan alguna cosa ben feta: noms han fet el que havien
de fer, si no et dic res, s que est b. Tot i aix, sabem que s molt ms efica lloar una
conducta positiva, que blasmar o castigar una conducta negativa.
Els nois i noies solen pensar que elogiar s una mica cursi; s fer el pilota, s voler acon
seguir alguna cosa de la persona elogiada.
91
Mn
democions
Abans de practicar aquesta habilitat amb els alumnes, s convenient dialogar amb ells
sobre les qestions segents:
S
abeu qu s un compliment? Poseu-ne alguns exemples.
S
erveix per a alguna cosa fer un compliment?
A
tu, tagrada que talabin?
Activitat 3. Creeu etiquetes per felicitar alg per un xit i regaleu-les!

Lobjectiu de lactivitat s reconixer els nostres punts forts i prendre conscincia de com
els valoren els altres. Proposem trencar amb lhbit de la crtica fcil i destructiva i apren
dre a fer elogis a les persones amb qui ens relacionem sense vergonya, amb decisi i fer
mesa, sense falsos compliments. Aprofitem qualsevol oportunitat per dir coses agrada
bles. Les altres persones se sentiran agrades i nosaltres encara ms.
Per fer les etiquetes, les podeu dissenyar en fulls a part i desprs passar-les a cartolina.
Si teniu els recursos, podreu fer-ne adhesius o xapes o imants per a la nevera. En acabat,
completareu lactivitat al quadern.
Altres exemples detiquetes:
T
ens molt talent!, Ets una artista!, Tho mereixes!, Moltes felicitats!
Lactivitat proposa fer etiquetes per felicitar per un xit, per tamb en podeu fer per a
daltres circumstncies: celebrar lamistat, valorar les qualitats personals, encoratjar, etc.
5. Quilos dautoestima! (pg. 45-46)

Activitat 2. Em valoro i et valoro!
Podeu fer lactivitat amb una fotografia (haureu demanat el dia abans que en portin una
de casa) o b amb un dibuix.
92
Mn
democions
Un mn per conviure
1. Cada persona s un mn (pg. 49-50)
Activitat 3. Observa aquesta imatge i digues quants requadres hi veus:
Una resposta habitual pot ser que diguin que nhi ha 25.
Per en realitat nhi ha molts ms, si comptem les agrupacions de requadres ms grans
(si els alumnes no ho veuen, podem dibuixar-ho a la pissarra). Per exemple:
Aquesta metfora ens serveix per introduir el concepte de multiplicitat de punts de

vista, la complexitat de les coses i tot all que sovint no veiem a simple vista i necessita
una mica ms de temps (i de creativitat) per ser revelat.
Aquesta sessi lliga amb la segent: Molts punts de vista.
2. Molts punts de vista (pg. 51-52)

Activitat 1. Llegeix aquesta histria i respon.
Com a complement de lactivitat us proposem el segent:
D
emaneu voluntaris (quatre cada vegada).
E
mbeneu-los els ulls.
F
eu-los tocar petits objectes i que els descriguin.
D
iran a lorella dalg el que creuen que s i aquest company o companya ho escriu
r a la pissarra.
En acabar, comentarem les diferncies que hagin sorgit.
Podeu fer aquesta activitat de forma multisensorial: amb el tacte, lolfacte, el so i el gust.
93
Mn
democions
4. Els conflictes i la comunicaci (pg. 55-56)
Aquesta sessi presenta els diversos estils de comunicaci (passiva, agressiva i assertiva).
Podeu trobar ms informaci a la pgina 79 daquesta proposta didctica, a la proposta de
treball de la sessi 5, Parlo b als altres del quadern Mn democions 5.
Activitat 2. Comenteu les notcies.

Classificarem les notcies daquesta manera:
M
iols a mitjanit Soluci PASSIVA
M
oto mal aparcada Soluci AGRESSIVA
C
arrers nets Soluci ASSERTIVA
Comentarem les altres solucions i proposarem, si tenim temps, de fer un mural entre
tots amb altres petites notcies com aquestes, classificades segons la soluci donada.
Podeu organitzar grups de tres i que cada grup inventi i prepari tres notcies, una de cada.
5. Parlem de drets (pg. 57-58)

Activitat 1. Quins daquests drets sn drets humans?
Els dos primers: dret a la vida i dret a leducaci formen part de la Declaraci Universal dels
Drets Humans.
La trobareu en les adreces web segents:
h
ttp://www20.gencat.cat/docs/cooperaciocatalana/Continguts/04Normativa/05Legisla
cio_internacional/Recursos%20legislacio%20internacional/declaracio_dh_cat.pdf
h
ttp://www.xtec.cat/~lvallmaj/passeig/dudh.htm
Desprs de fer la primera activitat podeu llegir entre tots alguns dels drets.
Algun voluntari els pot escriure a la pissarra.
Desprs, podeu proposar que cadasc en tri un i en faci un text breu amb un dibuix.
Tamb pot illustrar aquell dret amb una notcia dactualitat.
Una altra proposta s crear grups i que preparin un petit dossier o mural sobre un dels
drets escollits.
Podeu penjar-los a laula i comentar-los. Algunes preguntes per a la reflexi podrien ser
les segents:
94
Mn
democions
H
i ha drets ms importants que daltres? Quins?
T
otes les societats i cultures valoren i respecten els mateixos drets?
E
ls drets humans perillen? Per quines causes?
6. Els conflictes amb les amistats (pg. 59-60)

Activitat 1. Llegeix aquest text i respon les preguntes.
Un dels problemes escolars que poden patir alguns infants o adolescents s lassetjament
per part dalguns companys o companyes.
7. Imagino com et sents (pg. 61-62)

Aquesta sessi introdueix el concepte dempatia.
Aprendre a posar-se en el lloc de laltre, a imaginar qu pot estar pensant o sentint s
una habilitat de convivncia que es pot entrenar.
Podeu complementar aquesta proposta amb la de la sessi 3, Avui em sento del qua
dern Mn democions 5, comentada a la pgina 70 daquesta proposta didctica.
95
Mn
democions
Eines per ser feli
1. Em dono nims! (pg. 63-64)
Activitat 3. En grups de quatre reflexioneu i ompliu el quadre.
A ms domplir el quadre, us proposem aquesta activitat complementria per treballar la
dinmica de pensaments positius i lautoestima:
E
s reparteix el full amb aquestes frases amb lobjectiu de canviar-les i crear-ne de
positives:
Sc un fracs!
No podr arribar al cim perqu no he entrenat.
Segur que el pasts no pujar. No em quedar b.
Gaireb s segur que he susps les matemtiques.
Mesperava ms de la meva festa, desprs de tot el que vaig treballar perqu sorts b.
Tot el que passa s culpa meva.
Em sento fatal, tot em surt malament.
Li demanar un favor, per segur que em diu que no mel vol fer.
Ja mhe oblidat altra vegada. Que maldestre que sc!
Totes les coses dolentes que passen en aquesta casa, passen per culpa meva.
Segur que pensen que no val la pena conixer-me.
Es llegeix en silenci.
Dun en un, cada alumne diu la frase amb la qual sidentifica ms en aquest moment.
E
s comenta i es recorda que les persones tenim emocions i sentiments positius o
negatius depenent de cada moment.
96
Mn
democions
Proposem alternatives, amb pensaments parcials ms positius o realistes. Per exemple:
Hauria de tranquillitzar-me.
Recordar aquest bon moment.
Hauria de demanar disculpes.
Cal que tingui pacincia.
Potser t ra.
Que b que estic!
Jo tamb ho puc fer!
No cal preocupar-se tant.
Ho he fet amb bona intenci.
No nhi ha per tant!
Lhauria de perdonar.
No hauria de tenir tanta por.
Sempre em passa el mateix.
No vull que em torni a passar.
He estat jo; els altres no tenen la culpa.
No s culpa meva.
3. Concentrats! (pg. 67-68)

Activitat 2. Demana a un company que et cronometri 60 segons amb els ulls oberts.
Fent aquesta activitat s normal que plorin els ulls.
s ms fcil mantenir els ulls oberts sense parpellejar si es tenen una mica aclucats.
El dibuix de sota s una imatge que ajuda a concentrar-nos. Pot aparixer la sensaci
de moviment, vibraci, etc.
97
Mn
democions
Activitat 3. Concentrat per fer un viatge molt especial.
proposta didctica. Els viatges imaginaris i visualitzacions poden requerir certa prctica.
Podem anar a poc a poc, guiant lexperincia, facilitant-la. Podem comenar imaginant
objectes: dir que imaginin una poma, una pilota, una palmera Desprs imatges en mo
viment: un nvol que passa, un esquirol que puja a un arbre Quan es tingui prctica,
podem introduir narracions ms elaborades.
Aqu teniu una proposta de M. Teresa Abelln per practicar el viatge imaginari:
ELS AMICS ES PERDONEN

Recolza lesquena a la cadira, posa els peus a terra i deixa caure les mans sobre
les cames. Prova de tancar els ulls. Respira lentament pel nas i nota com se tinfla i
desinfla la panxa quan entra i surt laire.
(Pausa.)
Ara, siguis on siguis, imagina que has anat al bosc a passejar. Mentre camines
sents el teu cos cansat.
Ests preocupat i enfadat perqu thas barallat amb el teu millor amic. En aquests
moments sents que les coses no surten com tu voldries. I et sap greu.
(Pausa.)
Continues caminant i vas mirant els matolls, les plantes i les flors que hi ha pel
cam. El sol tillumina, tescalfa el cos i tens ganes de respirar profundament alhora
que sospires i et surt un sanglot.
(Pausa.)
Escoltes el silenci del bosc, algun ocell de lluny i les fulles que es belluguen
amb el vent. Sents lescalfor al cos i et comences a sentir b desprs de caminar
una estona.
Tens moltes ganes de parlar amb el teu amic perqu texpliqui qu li ha passat i
per qu sha enfadat amb tu.
Continues caminant una mica ms i, en aixecar el cap, el veus. s increble,
et dius a tu mateix. Estaves pensant en ell i ara tel trobes! Us apropeu i us feu
una abraada. Sents satisfacci i alegria al costat del teu amic. Comenceu a
caminar junts i us trobeu un llac. Us hi apropeu. El teu amic fa un crit i tesquit
xa. Tu rius i thi tornes. Laigua s freda. Cada cop us mulleu ms. Acabeu xops
i seieu en una roca tot rient. Parleu del vostre malents. Us sap greu no haver
pogut parlar-ne abans. Tan fcil com era! Junts torneu cap a casa pensant que
la vida t moltes coses boniques!
98
Mn
democions
Torna al lloc on eres. El teu viatge imaginari es va acabant. Comena a bellugar

els peus i les mans, pots estirar-te, si ho necessites, i badallar, si et ve de gust. Ara et
sents molt b i penses que est b tenir bons amics.
Si voleu ms informaci sobre les visualitzacions, podeu consultar:

http://emocionat2.blogspot.com.es/2010/11/visualitzacions.html
5. Visca loptimisme! (pg. 71-72)

Activitat 4. Per parelles, completeu el quadre
Podeu revisar les indicacions sobre pensament positiu i autoestima que hem vist en la
sessi 1, Em dono nims! (pgines 96-97 daquesta proposta didctica).
Integrades
1. Els meus valors (pg. 73-74)
Activitat 1. Llegeix el conte segent dels indis cherokee.
Proposem aquesta lectura per parlar de valors personals. Podem aprofitar la resposta a la
segona pregunta s possible ser noms com un dels dos llops?, per comentar les nostres
contradiccions i lluites internes. Defugim aix imatges maniqueistes (bons i dolents) sobre
els ssers humans.
2. Qu s la felicitat? (pg. 75-76)

A ms de les activitats suggerides en aquesta sessi, us en proposem aquesta altra:
L
a llibreta de la felicitat. Amb una llibreta especial o normal per decorada al gust
per aconseguir que sigui especial, sescriuen tots aquells moments que han estat
gratificants, agradables, bonics, compensadors, etc. s un bon recurs per recordar
que a la vida hi ha moments dolents i altres de ben bonics.
99
Mn
democions
Activitat 4. Pinta, com en lexemple, del 0 al 10
Les noies i els nois han de pintar la roda per trams segons la intensitat amb qu sentin que
sn felios en cada mbit.
Recomanem usar un mateix color per pintar tota la roda, aix el resultat mostra un di
buix on veiem on sencalla la roda.
Per exemple, en aquests dos dibuixos, veiem que la primera roda sencalla menys. Sig
nifica que totes les rees estan ms equilibrades que en la segona.
La roda ideal:
Entorn (10)
Treball (10)
Oci (10)
Amor (10)
Salut (10)
Famlia (10)
Diners (10)
Creixement personal (10)
Amics (10)
Una possible roda, incompleta:

Entorn (8)
Oci (8)
Treball (9)
Salut (8)
Amor (7)
Famlia (10)
Diners (6)
Amics (10)
Creixement personal (10)
Quan hagin acabat de pintar

les seves rodes de la felicitat,
podem reflexionar sobre les
rees ms plenes i ms buides
i pensar estratgies per acon
seguir que la nostra roda acabi
rodant millor!
100
Mn
democions
3. Balla-li, a la vida! (pg. 77-78)
Noms apuntem que la histria la Maria, la noia de la qual parla larticle, s real.
Activitat 2.
Balla-li a la vida s un poema i can que lautor va escriure per a la Maria.
Lactivitat proposa descriure una carta a la Maria que recomanem de manera especial.
4. Passatemps democions! (pg. 79-80)

Activitat 3. Sopa de lletres.
Les paraules que podeu trobar en la sopa de lletres sn les segents:
ALEGRIA, RBIA, POR, SORPRESA, AVORRIMENT, CALMA, GELOSIA, CONCENTRACI,
EMPATIA, TENDRESA, PREOCUPACI, AUTOESTIMA, ORGULL i TRISTESA.
O M
U M
D M O
M D
101
Mn
democions
Fem
famlia
(pg. 81-88)

E
va Bach: Adolescentes: qu maravilla! Barcelona, Plataforma, 2008.
G
ordon Neufeld, Gabor Mat: Regreso al vnculo familiar. (Hara Press).
Pellcules
L os chicos del coro.
E
ls mons de Coraline.
E
l viatge de Chihiro.
Webs
h
ttp://www.ecologiaemocional.com/
h
ttp://www20.gencat.cat/portal/site/familiaescola/
h
ttp://www.femeducacioemocional.org/
102

Proposta Didàctica

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Proposta Didàctica

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

Quaderns

II. com podem treballar els quaderns mn democions . . . . . . . . . 8

III. propostes de treball . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 17

aprendre a fer (per fer front a moltes i diverses situacions);

aprendre a ser (per actuar amb autonomia, judici i responsabilitat personal);

aprendre a conviure (per treballar en projectes comuns i gestionar els conflictes).

LOrganitzaci Mundial de la Salut reconeix la necessitat

Altres aspectes a tenir en compte

1. Grup de Recerca en Orientaci Psicopedaggica.

2. Proposada per Spivack i Shure.

II. COM PODEM TREBALLAR

Aprendre a ser i actuar de manera autnoma.

Aprendre a pensar i comunicar.

Aprendre a descobrir i tenir iniciativa.

Aprendre a conviure i habitar el mn.

Seguint el currculum, treballem la descoberta dun mateix (conscincia emocional, re

Millorar la convivncia mitjanant leducaci emocional.

Desenvolupar la formaci integral dels infants.

 dquirir un millor coneixement de les prpies emocions; identificar, anomenar,

Afavorir lautoconeixement, lautoconcepte i lautoestima personal.

Afavorir la capacitat desfor, lautomotivaci i la creativitat.

Prendre conscincia de laltre i de les diferncies entre les persones.

 esenvolupar les competncies socials per aprendre a preveure i resoldre con

Millorar els resultats acadmics.

 ontribuir a la formaci de persones autnomes, responsables dels seus actes,

a. Els sis blocs temtics

Autonomia i autoestima personal

Habilitats per al benestar

Hem incorporat el bloc anomenat inte

Quadre dels apartats dels quaderns i bloc al qual corresponen:

Conscincia emocional. Identificar, anomenar i acceptar

Regulaci emocional. Conixer i aprendre a gestionar i regular les

Autonomia i autoestima personal. Potenciar la capacitat dac

Habilitats socials. Potenciar la capacitat de relacionar-se

Eines per ser feli

Habilitats per al benestar. Potenciar la capacitat de superaci,

Blocs temtics diversos.

Per fer en grup

Els apartats inclouen les dues dimensions complementries de treball: la individual i la

Una pregunta dopci mltiple.

Una pregunta senzilla o personal.

Una activitat per completar una frase.

Una lectura amb preguntes de comprensi.

Una imatge acompanyada duna pregunta.

Preguntes per resoldre per parelles.

Lectura i comentari de textos en grup.

Altres activitats de relaxaci.

De vegades, les activitats comencen al quadern, on cal respondre una qesti o

Llegeix, completa i recorda.

Objectiu de cada sessi

La primera sessi de treball

Famlies i centres educatius, responsabilitat compartida

Parlar dels propis sentiments i emocions.

Traduir les paraules dels infants ms petits quan estan enfadats.

Ser positius i manifestar sentit dhumor.

III. PROPOSTES DE TREBALL

El rac emocional (pg. 9-12)

Activitat 4. Per acabar.

6. Agradable o desagradable? (pg. 23-24)

Activitat 3. Per fer en grup.

8. s de nit i tinc por! (pg. 27-28)

Activitat 3. El joc de les repeticions.

Assenyalant el terra amb el dit.

aprendre a fer (per fer front a moltes i diverses situacions);

aprendre a ser (per actuar amb autonomia, judici i responsabilitat personal);

aprendre a conviure (per treballar en projectes comuns i gestionar els conflictes).

II. COM PODEM TREBALLAR

Aprendre a ser i actuar de manera autnoma.

Aprendre a pensar i comunicar.

Aprendre a descobrir i tenir iniciativa.

Aprendre a conviure i habitar el mn.

Millorar la convivncia mitjanant leducaci emocional.

Desenvolupar la formaci integral dels infants.

dquirir un millor coneixement de les prpies emocions; identificar, anomenar,

Afavorir lautoconeixement, lautoconcepte i lautoestima personal.

Afavorir la capacitat desfor, lautomotivaci i la creativitat.

Prendre conscincia de laltre i de les diferncies entre les persones.

esenvolupar les competncies socials per aprendre a preveure i resoldre con

Millorar els resultats acadmics.

ontribuir a la formaci de persones autnomes, responsables dels seus actes,

Autonomia i autoestima personal

Habilitats per al benestar

Una pregunta dopci mltiple.

Una pregunta senzilla o personal.

Una activitat per completar una frase.

Una lectura amb preguntes de comprensi.

Una imatge acompanyada duna pregunta.

Preguntes per resoldre per parelles.

Lectura i comentari de textos en grup.

Altres activitats de relaxaci.

Llegeix, completa i recorda.

Parlar dels propis sentiments i emocions.

Traduir les paraules dels infants ms petits quan estan enfadats.

Ser positius i manifestar sentit dhumor.

na part inicial on es prepara el cos: lesquena recolzada a la cadira, les mans

Apropat a la pissarra, agafa un guix vermell i escriu el teu nom.

Tocat el nas, posat dret i fes un saltir.

Vs a la taula den (Carles), agafa un llapis i dna-mel.

Estirat lorella, rascat el nas i tocat la panxa.

Vs fins a la porta, toca-la i torna al teu lloc.

Aixecat de la cadira, tanca els ulls i digues el nom dalg de la classe.

ngels Ponce: Ensenyam a ser feli! Badalona, Ara Llibres, 2007.

Pensar qu tinc jo que em fa sentir b.

Qu s fer que fa valorar-me i compensar el sentiment de gelosia.

Veure-hi els avantatges dalgunes situacions.