ALUMNA:Mireia Carreras Llinàs

CURS: 2n BAT-B
INS Vilablareix
TUTOR: David Amores
DATA: 15/01/19
ÍNDEX DE CONTINGUTS

1. Introducció....................................................................................................................2
2. Olfacte ..........................................................................................................................3
2.1. Sistema olfactiu..........................................................................................................3
2.2. El nas .........................................................................................................................4
2.3. Mecanismes de respiració i mecanisme sensorial......................................................5
2.4. Partícules aromàtiques o odoríferes...........................................................................6
2.5. Procés de respiració...................................................................................................6
2.6. Procés de l’olfacte.....................................................................................................7
2.7. Trastorns ...................................................................................................................8
2.7.1. Tipus de trastorns....................................................................................................8
2.7.2. Causa dels trastorns................................................................................................9
2.8. Tipus d’olors..............................................................................................................9
3. El gust .........................................................................................................................11
3.1. Órgan del gust: la llengua.........................................................................................11
3.2. Classificació dels gustos ..........................................................................................12
3.3. Moviment de la llengua............................................................................................14
3.4. Botó gustatiu.............................................................................................................15
3.5. Distribució dels gustos de la llengua........................................................................15
3.6. Procés del gust..........................................................................................................16
3.7. Trastorns gustatius....................................................................................................16
3.7.1. Introducció.............................................................................................................16
3.7.2. Tipus de trastorns...................................................................................................17
3.7.3. Causes dels trastorns..............................................................................................17
4. Relació entre el gust i l’olfacte....................................................................................18
5. Part pràctica.................................................................................................................19
5.1. Introducció................................................................................................................19
5.2.Part experimental 1....................................................................................................20
5.2.1. Resultats i anàlisi dels resultats.............................................................................22
5.3. Part experimental 2...................................................................................................25
5.3.1. Resultats i anàlisi dels resultats.............................................................................26
6. Conclusions.................................................................................................................29
7. Fonts d’informació......................................................................................................30

1
1.INTRODUCCIÓ
Em va portar bastants problemes decidir el tema del meu treball de recerca, ja que l’any
passat vaig anar variant molt i no vaig tenir clar sobre que voldria tractar. Per tant, per
no cometre el mateix error, vaig buscar moltes idees en pàgines web, preguntant a la
gent, mirant en llibres... Trobava moltes propostes, però cap interessant. El que sí tenia
clar es que el tema havia de ser de l’àmbit de les ciències, ja que és el Batxillerat que jo
estic cursant i és el que realment m’agrada.

La primera idea que em vaig plantejar tractar va ser la teràpia gènica, ja que és un tema
molt vigent avui en dia i trobava molt interessant i el més important, es que em podria
proporcionar un molt bon treball. Però després de quedar uns quants cops amb el meu
tutor, vaig decidir descartar aquest tema ja que veia molt complicada tan la part teòrica
(perquè és un tema molt extens i no sabia ven bé a on centrar-me); com la part pràctica,
ja que no tindria els materials ni temps suficient per poder realitzar-la correctament.

Més endavant, un dia quan estava a casa menjant “lacasitos “ em va sorgir una segona
idea: els colorants. Tenia la curiositat de saber quina era la funció dels colorants i si
aquests influïen o no en el gust dels aliments. El problema d’aquest, és que no em
donaria gaire volum en el treball i la part pràctica podria semblar una mica senzilla.

Finalment, amb l’ajuda de gent propera i del meu tutor, vaig trobar la idea definitiva del
meu treball: la relació entre el gust i l’olfacte.

Un cop vaig tenir pensat i clar el tema, vaig començar a desenvolupar la hipòtesi i els
objectius.

L’objectiu principal d’aquest treball és comprovar si sentim el gust d’un menjar abans
de provar-lo mitjançant l’olor, ja que jo crec que influencia molt i sempre el primer
contacte que tenim amb un aliment desconegut és la seva olor. Si no tinguéssim olfacte,
canviaria la nostre perspectiva sobre alguns aliments?

Per tant, la meva hipòtesi seria: podria ser que sentissím el gust d’un aliment abans de
provar-lo només amb l’olfacte?

2
2. L’OLFACTE

L’olfacte és un dels cinc sentits que posseïm i que resideix al nas, amb el qual es
perceben i es distingeixen les diferents olors. Pel que fa els humans, ha sigut atorgat el
sentit amb menor importància tot i que és el més antic i conservat, donat que les olors,
al llarg de la història, han sigut molt utilitzades i molt presents alhora de buscar menjar,
per fugir dels enemics, per marcar territori, per reproduir-se.etc..

A diferència amb els altres animals, els humans no tenim tan desenvolupat aquest sentit
, i això es deu a que potser no depenem d’aquest per sobreviure, alimentar-nos...és a dir,
potser no depenem tant d’ell per realitzar les nostres funcions vitals. No obstant tot això,
cal destacar que és el sentit més sensible ja que la quantitat de matèria que es necessita
per estimular les cèl·lules olfactives és mínima.

2.1. Sistema olfactiu

El sistema olfactiu és el mecanisme sensorial utilitzat per detectar les olors. Es

considera com un sentit químic-sensorial, ja que converteix els senyals químics en
percepció i impulsos elèctrics que arriben al cervell.

Aquest sistema té diverses funcions, que són les següents:

• Relacionar la olor amb el record que està associat.
• Distingir una olor nova d’entre les olors ja conegudes.
• Identificar les olors en diferents concentracions.
• Crear una representació de la olor.
• Determinar la concentració de la olor.
• Detectar i orientar-se a una font de nutrients.
• Detectar informació del medi ambient, com per exemple el nivell
d’humitat.
• Avaluar l’estat i qualitat nutritiva de la font de nutrients.
• Detectar una parella correcta per l’aparellament.

3
2.2. El nas

Per entendre que és l’olfacte, hem de tenir en compte l’òrgan principal i encarregat
d’aquest procés, el nas. El nas és una protuberància situada entre els ulls i la boca i que
forma part del nostre sistema respiratori, permetent-nos principalment respirar. A part
de la respiració, també ens permet que les diferents olors penetrin des de l'exterior i,
gràcies als receptors olfactius situats a les fosses nasals, ens permet percebre, sentir i
diferenciar les diferents olors.
Per tant, té una doble funció molt important: captadora o receptora, i respiratòria. Fa de
receptor, degut a que a través d’ella es perceben estímuls químics del medi ambient que
es troben allà, o que s’introdueixen de forma voluntària i d’on normalment més
endavant existirà una resposta del sistema nerviós. Aquesta resposta, provocarà una
conseqüència, que podria ser com per exemple un esternut com a conseqüència de la
acció mecànica del sistema respiratori, controlat per el cervell i el sistema nerviós.
Però, a part d’aquestes funcions, totes les que realitza són les següents:
• Proporciona una via per a la respiració
• S’humitegi l’aire inspirat
• Neteja l’aire inspirat de matèries estranyes, mitjançant la infiltració
• Serveix com a càmera de ressonància per a la parla
• És on trobem els receptors olfactoris

Pel que fa l’estructura, es divideix en part externa i la part interna.

PART EXTERNA
Les superfícies del nas que formen la seva part externa són:
• Arrel: és tota la superfície que ocupa l’entremig de les celles.
• Pont i dors: àrea que limita l’arrel.
• Àpex: lloc on finalitza el dors o la punta del nas.
• Solc nasi labial: part inferior a la punta del nas.
• Fosses nassals o narius: obertures naturals de captació de l’aire i estímuls
sensorials olfactius.
• Ales: parets laterals a les fosses nassals.

Internament, la part externa del nas està subjectada per un esquelet que inclou:

4
 • Superiorment hi ha els ossos nassals i frontals, que són els que formen l’arrel
i el pont.
• Lateralment hi ha l’os auxiliar.
• A la part inferior, trobem les plaques de cartílag hialí, que conforta la zona
lateral i les ales.
PART INTERNA O CAVITAT NASSAL
Dins d’aquesta cavitat, distingim les següents estructures:
• Cavitat nassal: composta per la etmoides i la esfenoides, o el que també és
conegut amb el nom de sostre, i que són óssos del crani. Per sota d’aquesta
cavitat es troba el paladar.
• Vestíbul nassal: està ubicat darrera de les narius, i és un àrea coberta de pel
amb glàndules sebàcies (situades a la dermis i formades per cèl·lules plenes
de lípids que es desenvolupen durant el quart mes de gestació). Aquesta
cobertura la podem notar dins de la cavitat nassal degut els seus pèls i teixits
mocosos i membranosos que té.
• Envà: part que divideix el nas en dos compartiments, i que formen les fosses
nassals esquerra i dreta.
• Cornets: són les superfícies o parets de les fosses nassals, i es divideixen en
envà superior, inferior i mig, els quals es troben recoberts de mocosa.
• Bulb olfactiu: membrana que té uns sensors que serveixen per distingir i
classificar els estímuls de la olor.
• Mucosa respiratòria: membrana que fa que l’aire que penetra a l’interior de
l’organisme estigui net i filtrat. Amb aquesta mucosa, comença el
mecanisme de la respiració.

Imatge extreta de les

fotografies d’internet,
concretament de la
pàgina Eduwiki.

2.3. Mecanismes de respiració i mecanisme sensorial

El nas i el sentit de l’olfacte, duu a terme dos mecanismes: el de respiració i el sensorial.
Mecanisme de respiració: una gran quantitat de glàndules sebàcies i porus es troben en
aquestes membranes que optimitzen l'entrada d'aire més net perquè es pugui respirar, i

5
gran quantitat de brutícia o aire impur és filtrat per aquests borrissols capil·lars i porus
que es troben al nas. L'entrada d'aire és el principi del mecanisme de la respiració,
perquè en travessar les fosses nasals per la cavitat nasal, l'aire serà prou filtrat i òptim
per que ingressi a l'organisme, per tant una de les seves funcions serà captadora.
Mecanisme sensorial: la mucosa de la cavitat nasal es troba altament irrigada per petits
nervis que són capaços de ser assimilats per quimioreceptors al cervell. D'aquesta
manera el mecanisme olfactiu i el de captació d'olors es produeixen com a part sensorial
del sentit de l'olfacte.

2.4.Partícules aromàtiques o odoríferes

Les partícules aromàtiques o odoríferes són aquelles molècules a les quals el sentit de
l'olfacte pot assignar-les un valor.

2.5. Procés de respiració

És el procés mitjançant el qual els éssers vius intercanvien gasos amb el medi extern, i
és indispensable per a la vida dels organismes aeròbics.
Consisteix en l'entrada d'oxigen al cos d'un ésser viu i la sortida de diòxid de carboni del
mateix. Depenent del tipus d'òrgan encarregat del procés, la respiració pot ser pulmonar
com en els mamífers, traqueal en els artròpodes, branquial en els peixos o cutània en els
anèl·lids. L'intercanvi pot produir-se amb l'aire atmosfèric com passa a les aus i
mamífers o tenir lloc en el medi aquàtic que també conté oxigen i diòxid de carboni
dissolt.
Cal dir que si parlem del concepte de respiració interna és diferent. Per tant, la
respiració interna és el conjunt de reaccions bioquímiques per les quals determinats
compostos orgànics són degradats completament a l'interior de la cèl·lula, per oxidació.
Aquest procés metabòlic necessita oxigen i proporciona energia aprofitable per la
cèl·lula (principalment en forma d'ATP).
Hi ha diferents tipus de respiració:
• Pulmonar
• Traqueal
• Branquial
• Cutània
En aquest cas, ens centrarem amb la pulmonar, ja que és la que realitzem els éssers
humans. La respiració pulmonar és el procés d'intercanvi de gasos que passa a l'interior

6
dels pulmons, on se li subministra a l'organisme l'oxigen necessari directament a la sang
i l'allibera del diòxid de carboni. La respiració en humans es produeix aproximadament
entre dotze i vint vegades per minut gràcies a l'acció del sistema respiratori.
Aquest tipus de respiració (humana) consta bàsicament dels següents processos:
• Ventilació: composta per la inspiració (entrada d’aire als pulmons) i
l’expiració (sortida d’aire dels pulmons).
• Intercanvi gasos en els alvèols pulmonars o hematosis: l’oxigen passa
dels alvèols a la sang per difusió.
• Transport d’oxigen a través de la sang i del sistema circulatori, fins a tots
els teixits del cos.
• Intercanvi gasos intern: és l’últim pas de la respiració, i consisteix en
l’intercanvi de gasos entre els teixits i la sang, de manera que l’oxigen
passa de la sang a les cèl·lules de tot l’organisme, i el diòxid de carboni
realitza el mateix camí però a la inversa, és a dir, des de les cèl·lules de
la sang .

Imatge extreta de la pàgina web d’internet Txec

2.6. Procés de l’olfacte

El procés que es realitza per tal que una olor ens arribi al nostre organisme és el
següent:
1. Les molècules de l’olor en forma de vapor (compostos químics) que estan flotant a
l’aire, arriben a les fosses nassals i es dissolen a les mucositats (s’ubiquen a la part
superior de cada fosa nasal).
2. A baix d’aquestes mucositats, a l’epiteli olfactori, les cèl·lules receptores
especialitzades (neurones receptores de l’olfacte) detecten les olors. Aquestes neurones
són capaces de detectar milers d’olors diferents.

7
3. Les neurones receptores de l’olfacte transmeten la informació als bulbs olfactoris, que
aquests es troben a la part de darrera el nas.
4. Els bulbs olfactoris tenen receptors sensorials que en realitat són part del cervell, i
que envien missatges directament a : els centres més primitius del cervell, on estimulen
les emocions i memòries; i en els centres “avançats”, on es modifiquen els pensaments
conscients.
5. Aquests centres cerebrals perceben olors i tenen accés a records relacionats amb
aquestes sensacions olfactives.

2.7. Trastorns
2.7.1. Tipus de trastorns
Els individus que experimenten trastorns d’olfacte, poden presentar la pèrdua de la
capacitat olfactiva o un canvi per el que fa la forma en la que perceben una olor. Els
trastorns més comuns (o més importants) són:
• hiperosimia: es dona quan hi ha un augment de la percepció de les olors, i
pot dependre de: les malalties del sistema nerviós central, de l’embaràs,
la menopausa o de la tiroides.
• Parasomia: consisteix en la percepció d’una olor que no existeix en el
medi ambient (s’observa en les malalties del sistema nerviós central), o
en la percepció errònia d’una olor.
• Anasomia: incapacitat total per detectar olors.
• Hiposomia: disminució de la capacitat per detectar olors.

Aquests dos últims trastorns, pes poden donar per:

• causes mecàniques (exemple: rinitis al·lèrgica)

• causes traumàtiques (exemple: fractures)
• Causes infeccioses (exemple: grip)
• Deficiència de vitamina (exemple: avitaminosis A)
• Atrofia de la mucosa olfactiva
• Disendocrínies (exemple: acromegàlia)
• Malalties del sistema nerviós central (exemple: neoplàsics)

8
2.7.2. Causa dels trastorns

Les causes més comuns dels trastorns olfactius que ha patit la gent, són les següents:
• Infecció dels sens nassals i de les vies respiratòries superiors.
• Fumar, ja que pot interferir amb el sentit de l’olfacte.
• Pòlips a les fosses nassals.
• Lesions a la regió frontal del cap.
• Problemes de salut que puguin afectar el sistema nerviós com per
exemple, Parkinson o Alzheimer.
• Trastorns hormonals.
• Problemes dentals.
• Envelliment.
• La exposició a certs productes químics com per exemple, insecticides
o dissolvents.
• Medicaments com alguns antibiòtics.
• La exposició a la radiació associada al tractament del càncer de cap o
de coll.
Hi ha molts tipus de trastorns de l'olfacte que sí que són curables, però no tots ho són i
en aquests casos, és molt important deixar-se assessorar per professionals que ajudin el
pacient a adaptar-se al problema.

2.8. Tipus d’olors

Existeixen milers d’olors, per tant, és impossible conèixer-les totes.

Científics nord-americans van publicar a la revista especialitzada “PLOS One” un estudi
científic en el qual van utilitzar una tècnica computada per desxifrar olors fins a la seva essència
més bàsica. Van realitzar un anàlisi estadístic i matemàtic de 144 olors, i finalment van arribar a
la conclusió de que les percepcions olfactives poden classificar-se en 10 categories (mínim):
1. Fragant o floral : olor molt agradable.
2. Llenyós o resinós: olor a fusta.
3. Fruiter
4. Químic
5. Mentolat o refrescant
6. Dolç
7. Cremat o fumat (ex: crispetes de blat de moro)

9
8. Cítric : fragàncies refrescants i lleugeres.
9. Podrit
10. Acre o ranci : aspre o picant

10
3.GUST
El gust és un dels cinc sentits dels sers vius, mitjançant el qual es perceben i es
reconeixen els diferents sabors de les coses, principalment, dels aliments.

El sentit del gust resideix en uns receptors sensorials externs anomenats botons
gustatius, que es troben fonamentalment en la llengua. A la superfície d'aquesta es
troben un nombre elevat de papil·les gustatives, les quals presenten diverses formes (de
calze, de fong, de corol·la, de fil). Les papil·les també es localitzen en menor proporció
al paladar tou i en la gola.

Aquestes papil·les gustatives estan encapsulades en les cèl·lules sustentaculars, que li

donen l'aspecte rugós a la llengua. Perquè les papil·les siguin estimulades, les
substàncies han de diluir-se en la saliva i així penetrar en els porus de les cèl·lules
sustentaculars.

Els sabors constitueixen la sensació que produeix un aliment en entrar en contacte amb
la llengua. D'aquesta manera, l'ésser humà és capaç de distingir i seleccionar entre
aquells que són del seu grat i quins no. Detectar aquests sabors és la funció de les
papil·les gustatives de la boca, situades a la llengua. Per tant, la llengua és l’òrgan
encarregat de transmetre’ns els diferents sabors.

3.1. Òrgan del gust: la llengua

Primer de tot cal definir i entendre què és la llengua. La llengua és l’òrgan musculós,
membranós, carnós, tou, movible, situat a la cavitat de la boca. És essencial per al gust i
intervé en la fonació, en la deglució i masticació de l'aliment (òrgan del gust).

El sentit del gust depèn de l'estimulació dels anomenats "botons gustatius", els quals es
troben a la llengua, encara que alguns estiguin al paladar. La llengua presenta unes
estructures, anomenades papil·les, que fan que tingui un aspecte rugós. En elles, es
troben els botons o corpuscles gustatius, on en ells i trobem els quimioreceptors junts
amb les cèl·lules epitelials, que fan la funció de protectors. Aquests botons gustatius
s'agrupen en papil·les gustatives.

Existeixen tres tipus de papil·les, segons la seva forma:

1. Papil·les fungiformes: tenen forma de fong, i es troben distribuïdes en el límit

lateral de la llengua. Aquests són sensibles als gustos dolços, àcids i salats.

11
 2. Papil·les caliciformes: aquestes capten els gustos amargs.
3. Papil·les filiformes o còniques: tenen forma de filament, i es troben a la punta i
al límit lateral de la llengua. A diferencia de les dos anteriors, no tenen funció
gustativa sinó que només són receptores tàctils i capten la temperatura.

Pel que fa l’estructura, la llengua està constituïda per dos cares: la cara superior o dors, i
la cara inferior. En la línia del mig (separació de les dos cares) es troben les vores
linguals, el fre, la punta lingual i la base de la llengua.

Tota aquesta estructura, li permet realitzar les seves funcions, que són les següents:

• Protecció i defensa
• Formacions limfàtiques
• Percepció del gust
• Intervé en la masticació
• Intervé en la deglució d’aliments, en la succió i en la fonació;
facilitant l’articulació de les paraules.
• Via d’absorció, ja que té una capacitat filtrativa.

Per tant, l’estructura general de la llengua (incloent la boca que és el lloc on trobem la
llengua) és la següent:

3.2. Classificació dels gustos

Principalment existeixen 5 tipus de gustos:

1. Gust dolç

És un gust present especialment en els aliments amb una gran presència de sucre, que és
una de les substàncies més dolces per excel·lència. Tot i que aquest gust, també el
podem trobar en productes amb derivats d’aquest, o en altres aliments amb gran
presència de carbohidrats, glucosa i glucogen.

Especialment, el percebem a la punta de la llengua, tot i que es detecta amb molta

facilitat a tota la resta del nostre òrgan. Domina de forma natural en aliments d’origen
vegetal, com serien les fruites, i tradicionalment també el trobem en postres, pastes,
gran part dels refrescos... mitjançant l’ús de sucres i edulcorants.

12
2. Gust salat

Com indica el seu nom, aquest gust ve potenciat per la gran presència de sal, tot i que
no sempre pot ser així ja que per exemple la sal de taula d’avegades poden oferir sabors
dolços en baixa concentració.
Per tant, l’autèntic gust salat el trobarem quan parlem de la sal comuna i en sals com la
de sodi de potassi, ja que com he explicat anteriorment, algunes poden tenir en baixa
concentració, un gust dolç.

3. Gust amarg
Aquest gust tracta de una percepció donada per diferents compostos químics. A la
vegada és molt divers, i es pot diferenciar molt bé dels altres gustos mitjançant les
papil·les gustatives.
La seva capacitat de percepció és complicada, ja que aquest gust por provenir de molts
llocs (un aliment en mal estat, ingestes no recomenades.etc..)

4. Gust àcid
Aquest gust té una especial relació amb l’anterior, ja que provoca un senyal d’alerta al
nostre cervell quan es percebut a la nostra llengua. Els àcids (igual que els amargs) estan
presents en substàncies perjudicials per a l’ésser humà.
Aquest gust és provocat pels ions d’ hidroni que es formen quan hi ha àcids en
presència d'aigua. Podem observar-lo de manera especial en certes fruites cítriques, com
les llimones, les taronges o algunes pomes; o també en altres productes.

5. Gust umami

És el gust menys conegut per les persones. Umami és una paraula japonesa que significa
“sabrós”. Va ser identificat i anomenat així l’any 1908 per el científic Kikunae Ikeda.
Ell va ser qui va descobrir que el gust del brou dashi de kombu era diferent a la resta de
gustos que ja existien.
Aquest gust es troba en el pernil ibèric principalment, però també el podem trobar en
altres aliments com les anxoves, la salsa de soja, els espàrrecs o fruites especialment
madures. La seva descripció, tot i que és complexa, es tracta d’un gust subtil, de regust

13
prolongat que provoca salivació i una estimulació al paladar, la gola i la part posterior a
la boca.

Imatge extreta del llibre de biologia

i geologia de 3r d’ESO de
l’editorial Santillana.

3.3. Moviment de la llengua

La llengua és un òrgan musculós que a part de la seva funció gustativa, participa en la

deglució d’articulació de les paraules. Tota la seva superfície, a excepció de la base, està
recoberta per una mucosa, on en la seva cara superior es troben les papil·les i els
receptors químics dels estímuls gustatius.

La llengua pot complir les seves funcions (pel que fa aquest treball la més important és
ajudar-nos a detectar el gust dels aliments que digerim) gràcies al seu esquelet muscular,
format de per 17 músculs.

Per tant, els moviments que pot realitzar la llengua i els quals ens ajuden en la seva gran
funció, són els següents:

• Extensió: Amb aquest moviment es pot treure la llengua fins a cobrir la geniva
inferior amb ella, i mantenir-la en aquesta postura.
• Elevació: Gràcies a aquesta acció, s'alça la llengua cap al paladar per comprimir
l'arèola.
• Lateralització: Aquest moviment consisteix a moure la llengua a banda i banda
de la boca.
• Peristaltisme: és el moviment ondulant de la llengua que permet portar líquid
cap a la faringe per ser deglutida.

14
Si algun d'aquests moviments de la llengua es veuen compromesos o restringits poden
no complir bé les seves funcions, com passa amb la lactància materna.

3.4. Botó gustatiu

Els botons gustatius o el nervi gustatiu, són estructures ovalades que pel que fa el seu
interior, estan formades per cèl·lules gustatives i sustentaculars, que ajuden a percebre
el sentit del gust.

Cada botó gustatiu, correspon a un dels cinc estímuls primaris del gust (dolç, umami,
salat, àcid i amarg). Respecte a l’exterior, la membrana de la cèl·lula gustativa està
carregada negativament, però una substància amb gust fa que es perdi relativament
aquest potencial negatiu, despolaritzant la cèl·lula.

Les papil·les gustatives presenten un número variat de botons gustatius.

Imatge sobre el botó

gustatiu extreta d’internet de
la pàgina psicofisiologia.

3.5. Distribució dels gustos a la llengua

Existeixen els 5 gustos que he explicat anteriorment (salat, dolç, amarg, àcid i umami).
Les papil·les gustatives, es troben repartides per tota la zona de la llengua, ja que és on
detectem principalment els gustos, tot i que en algunes zones de la boca també els
podem detectar (però amb un percentatge mínim). Un dels altres llocs on es podrien
detectar una mica els gustos, serien el paladar i la gola.

La distribució dels gustos a la nostre llengua és la següent:

Cap persona no detecta igual els gustos en comparació a l’altre gent, és a dir, cada gust
el detectem amb major o menor facilitat, depenent de la sensibilitat que tinguem i també
depenent de la zona on portem l’aliment (o el líquid, per exemple), ja que com es mostra
a la imatge anterior, les papil·les que detecten cada gust es reparteixen per tota la

15
superfície de la llengua. Per tant, per exemple, si tu masteguessis un aliment amarg al
principi de la llengua, no el detectaries o no el diferenciaries tant bé, degut a que les
papil·les que detecten aquest sabor estan situades al final de la llengua.

3.6. Procés del gust

El procés que es realitza a l’hora de detectar o reconèixer un gust, és senzill i ràpid:

1. introduïm l’aliment a la boca, i mitjançant la masticació, l’anem desplaçant per

tota la superfície de la llengua.
2. Depenent del gust de l’aliment, quan aquest passa per sobre les papil·les
adequades, és quan reconeixem el gust.
3. Per tant, reconeixem el gust quan aquest entra en contacte amb la papil·la
adequada (encarregada de r ) i envia un missatge al cervell. En aquell moment és
quan podem dir que em detectat un gust.
Aquest moment de passar la informació al nostre cervell és fa en mil·lèsimes de segon
(és molt ràpid).

3.7. Trastorns gustatius

3.7.1. Introducció

Els trastorns del gust poden tenir un efecte negatiu sobre la salut i la qualitat de vida
(com la majoria de trastorns o problemes en algun mecanisme del nostre cos). Més de
200,000 persones visiten al metge cada any per problemes amb el sentit de l'olfacte.

Tant els trastorns del gust com els de l'olfacte es diagnostiquen per un otorinolaringòleg.
El otorinolaringòleg pot determinar què tan greu és el trastorn del pacient del gust,
mesurant la concentració més baixa d'un gust que pugui detectar o reconèixer. Ell pot
demanar que compari el gust de diferents substàncies o que noti com creix la intensitat
d'un gust en augmentar la concentració d'una substància.
Entre altres coses, una avaluació completa de la pèrdua de sabor inclou un examen físic
de les oïdes, nas i gola; un examen dental amb una avaluació de la higiene bucal; una
revisió de la història mèdica; i una prova del gust sota la supervisió d'un professional de
la salut.

16
Sovint, al corregir un problema mèdic general, s'aconsegueix corregir la pèrdua del gust.
De vegades, es pot recuperar el sentit del gust de manera espontània.

3.7.2. Tipus de trastorns

Existeixen diferents trastorns relacionats amb aquest sentit, però els més important o els
més comuns són:
ALTERACIONS QUANTITATIVES:
• Agèusia total: incapacitat de detectar qualsevol sabor.
• Agèusia parcial: hi ha només la capacitat de detectar algun sabor, però no tots.
• Agèusia específica: incapacitat per detectar el gust de certes substàncies ( no
detectar un gust/sabor en concret).
• Hipogeusia total: descens en la sensibilitat per a tots els sabors.
• Hipogeusia parcial: descens en la sensibilitat d’alguns sabors, no de tots.

ALTERACIONS QUALITATIVES:
• Disgeusia: distorsió en la percepció de sabors. Fins i tot, pot haver-hi una
sensació gustativa sense que hi hagi cap estímul gustatiu.

3.7.3. Causa dels trastorns

Algunes persones neixen amb trastorns del gust, però la majoria d'aquests trastorns es
desenvolupen després d'una lesió o malaltia.
Entre les causes dels problemes del gust estan:
• Les infeccions respiratòries
• La radioteràpia
• L'exposició a productes químics, i ha alguns medicaments
• Les lesions al cap
• Algunes cirurgies de l'oïda, el nas i la gola
• L'extracció del tercer molar, la mala higiene bucal i problemes dental

17
4.RELACIÓ ENTRE EL GUST I L’OLFACTE

El sentit de l'olfacte completa el sentit del gust determinant, en gran part, el sabor dels
menjars i begudes.

L'olfacte i el gust, degut al seu funcionament tan semblant, han estat valorats d'una
manera conjunta, en determinats aspectes, i se'ls ha agrupat sota la denominació de
sentits químics. Per tant, a l'olfacte se’l considera un sentit accessori al gust.

L'anomenat aroma dels aliments és un dels aspectes qualitatius més importants de la

ingesta. Des del punt de vista conceptual, l'aroma és la combinació de les sensacions
gustatives i olfactives. També, és la conseqüència de la presència de components
volàtils en el bol digestiu, fins i tot en molt petites concentracions que arriben al sostre
de les fosses nasals. Així, és com es produeix una estimulació olfactiva simultània a la
masticació i la deglució, el que possibilita reunir sensacions gustatives i oloroses que
s'acaben integrant de tal manera que resulten indistingibles. Subjectivament, un aliment
"sap" al que sap i al que fa olor.

La olfacció, a més, regula la ingesta de nutrients. Es pot afirmar que l'olfacte té un paper
extraordinàriament important en l'alimentació, detectant els aliments insalubres i la
presència de substàncies potencialment tòxiques o perilloses en la ingesta.

La gran influència de l'olfacció sobre la valoració gustativa pot justificar que

determinats aromes puguin ser qualificats de manera negativa en el moment de la
ingesta i posar en marxa respostes orgàniques de rebuig i expulsió. El plaer de menjar es
construeix, en part, amb el plaer d'olorar el menjat, de trobar en la ingesta missatges
olfactius que l'enriqueixin.

Els components químics dels aliments estan determinats un 80% per l’olfacte i l’altre
20% restant per el paladar i la llengua. Per aquest motiu, quan una persona per
exemple, està costipada, sent que els aliments no tenen cap gust.

Finalment, cada olor percebuda en la ingesta s'integra en la memòria alimentària,

possiblement des de la infància.

18
5. PART PRÀCTICA
5.1. Introducció
Decidir què realitzar per tal d’elaborar una bona part pràctica sobre el tema del qual
tractava el meu treball, em va portar molt de temps degut a que tenia moltes idees
interessants però volia trobar la més correcta o amb la que en treuria millors resultats.
El que tenia clar era que mitjançant aliments, volia fer un experiment per tal de
demostrar la meva hipòtesi inicial és a dir, demostrar que l’olfacte influeix més del que
ens pensem en el gust dels aliments i begudes que prenem.
Per tant, vaig començar a dissenyar un experiment. Un dels primers problemes amb els
quals em vaig trobar va ser que no tenia clar quins aliments utilitzar a l’hora de portar-lo
a terme. Finalment, pensant, vaig decidir que el producte amb el qual realitzaria la meva
part pràctica hauria de poder ser manipulable, és a dir, que adoptés diferents sabors.
El primer producte que vaig pensar que podria elaborar va ser un iogurt, ja que és un
aliment que pots fabricar sense gaire complicació i pots fer que tingui diferents sabors.
Li vaig comentar la proposta al meu tutor, i ell em va dir que la idea era molt bona però
que ell realitzaria millor batuts pel fet de que al ser líquids, podria manipular-nos i
treballar millor amb ells. Així que finalment, vaig decidir realitzar batuts de diferents
sabors.
Per tant, la meva part pràctica consistiria amb el següent: agafar diferents persones de
diferent edat i sexe, per què provessin els diferents batuts amb els diferents sabors.
Aquests, ho haurien de provar dos cops, un amb l’ajuda de l’olfacte i l’altre sense, per
així veure si podrien identificar el sabor sense l’olfacte.
Vaig decidir agafar persones amb diferents rangs d’edat i amb diferent sexe degut a
que l’enquesta que vaig realitzar al principi del meu treball sobre algunes preguntes
relacionades amb els aliments i l’olfacte i el gust vaig veure que van haver-hi diferents
resultats depenen aquests factors (annexe I). També, m’ajudaria a poder observar millor
els resultats i així treure unes bones conclusions.
En definitiva, la proposta final de la meva part pràctica va ser la següent: vaig agafar un
gran nombre de persones (ja que així tindria més resultats per comparar) que en concret
van ser 30. D’aquestes 30, vaig agafar 10 persones de cada rang d’edat (que en hi havia
3) i dins de cada rang vaig agafar 5 persones masculines i 5 de femenines.
L’últim aspecte que em faltava per poder així començar la part pràctica era els diferents
sabors que els i voldria donar als meus batuts. La primera idea era posar alguns sabors

19
més fàcils i que la majoria trobés fàcil d’identificar i alguns altres que no fossin tan
comuns. Però el meu tutor em va comentar que el meu objectiu no era que
identifiquessin sabors dificils sinó demostrar que sabors que les persones coneguéssin
molt, se’ls i faria impossible o gairebé impossible d’identificar sense l’ajuda de
l’olfacte. Per tant, a les persones que ja havia escollit per realitzar la meva part pràctica,
abans de començar-la (alguns dies abans) els i vaig passar una petita enquesta en la qual
em marquessin de tota una llista el sabors que ells coneixessin bé i que per tant, que
podrien identificar amb facilitat (annexe II). També, els i vaig fer emplenar un petit
formulari per poder dividir millor després els meus resultats segons l’edat, el sexe,etc.
(annexe III)
La llista de sabors que vaig posar en aquesta enquesta va ser la següent: maduixa,
plàtan, coco, préssec, mandarina, taronja, poma, galeta, mango, pera, kiwi, cirera,
xocolata, pinya i llimona. De tota aquesta llista, els únics sabors que tota la gent
compartia (és a dir, que sabrien conéixer) en van ser cinc: llimona, pera, galeta, préssec,
plàtan i maduixa. Per tant, aquests sabors són els que els i donaria als meus batuts ja que
tots els participants havien posat que sí els sabrien conéixer.
Ara ja podia començar la meva part pràctica.

5.2. Part experimental 1

Primer de tot, vaig tindré que documentar-me mitjançant un llibre de receptes que la
meva mare tenia a casa, com es realitzava un batut i quins materials i productes
necessitaria.
Seguidament, vaig anar un dia al supermercat i vaig comprar tots aquests aliments
incloïnt el material que necessitaria durant la part pràctica.
Per tercer lloc, vaig realitzar els batuts i un cop tots fets, els vaig conservar a la nevera
amb un pot gran i cada un mercat per un número per així jo saber quin batut hi havia a
cada pot. L’assignació que els i vaig fer van ser la següent:
Pot 1: llimona
Pot 2: pera
Pot 3: préssec
Pot 4: galeta
Pot 5: maduixa
Finalment, només em faltava contactar amb cada un dels participants i posar un dia de la
setmana per anar quedant amb ells i així poder realitzar la meva part pràctica. No vaig

20
quedar amb tots els participants al mateix dia ja que en hi havia molts i no em donaria
temps d’acabar-ho i poder fer-ho correctament. Així que durant la setmana del 22
d’octubre, vaig anar quedant amb tots els participants i vaig portar a terme el meu
experiment.
El material que vaig necessitar cada dia que quedava amb cada participant pràctica va
ser el següent:
• 5 pots (que no es poguès veure el color del batut que hi havia a dins)
• 5 tapes amb un forat per tapar els pots
• 5 palles per introduir-les per el forat del pot i seria per on els participants
transportarien el batut fins a la seva boca
• Llibreta i boli per anar annotant els resultats
• Pinça per tapar el nas (nomès per fer la segona part en la que provaven els batuts
sense utilizar l’olfacte)
• Taula (per col·locar els diferents batuts a la superficie)
• Cadira (perquè el participant i jo ens poguèssim seure)

El procediment experimental que vaig dur a terme va ser el següent:

En primer lloc, el participant s’assentava en una cadira col·locada davant una taula on jo
també estava assentada. Sobre aquesta taula ja hi havia cada batut tapat amb el seu
número corresponent (jo era la única persona que s’havia quin sabor pertenyia a cada
número).
Abans de dur a terme la part pràctica però, per comprovar que els participants si
reconeixen els sabors amb els quals treballaria, vaig fer-lis provar cada un dels gustos
que utilitzaria posteriorment (col·locats en uns vasos). Tots els participants els van
identificar tots així que ja podia estar segura de que tots coneixen bé els cinc sabors.
El segon pas, va ser anar donant-lis els diferents pots amb cada batut a dins a cada
participant i aquest mitjançant la palla i amb el nas tapat (amb la pinça), havia de provar
el batut i dir-me quin sabor dels que havia provat i identificat anteriorment tractava.

21
5.2.1. Resultats i anàlisi dels resultats
Em vaig quedar molt sorpresa ja que no m’esperava que la majoria de la gent no poguès
identificar algun batut.
Quan ja vaig annotar tots els resultats en una taula de l’excel, els resultats que vaig
concloure van ser els següents:

Com es pot observar en aquest gràfic, un 60%

dels participants (18 persones) no van identificar
cap batut, és a dir, no van sapiguer reconéixer
cap dels 5 batuts . només el 40% ( 12 persones)
van identificar algun dels batuts.

Seguidament, després d’analitzar aquest gràfic i observar els resultats, vaig obtindré
altres gràfics amb els quals, podem extreure encara més informació.

Observant aquests tres gràfics, veiem que cap dels participants va endevinar ni 5 ni 4 ni
3 batuts, és a dir, que el 100% de les persones que van participar en aquesta part
pràctica no van ser capaços d’endevinar tots el batuts o quatre o tres dels que hi havia en
total sense l’ajuda del nas.

22
La majoria de participants no van endevinar cap batut i si fos el cas de que
n’endivinessin algun, només n’endivinaven 1 i només dos persones van ser capaçes
d’encertar-ne dos.

Aquests 5 gràfics anteriors ens mostren que el batut que més gent ha sapigut identificar
(un 16,6% la reconegut) ha sigut el batut 1 i el batut 5 , amb els sabors respectius de
llimona i maduixa. De la mateixa manera, el batut que menys persones han sapigut
identificar ha sigut el número 3 (gust de pera), ja que només el 3,3% dels participants
l’han sigut reconéixer.

Del 40% de participants que han reconegut

el sabor d’algun batut, el 23,3% faria
referència a les noies i el 16,6% faria
referència als nois. Per tant, en comparació

23
al sexe masculí, el sexe femení ha sapigut identificar més batuts.

Del 23,3% de noies que han reconegut algun sabor, el 6,2% pertanyen al rang segon
d’edat i per tant, és el rang d’edat femení que ha obtenigut més resultats positius. En
canvi, el rang d’edat femení en el qual menys noies han identificat algun batut seria el
tercer rang d’edat amb només un 1,55%.

Finalment del sexe masculí, el rang en el qual s’han identicat menys batuts ha sigut el
primer.

Després de dur a terme aquest experiment, en veure que els resultats havien sigut tant
satisfactoris, vaig decidir dissenyar-ne un altre més complex i jugant més amb els
sabors i olors dels aliments.

24
5.3. Part experimental 2

El meu tutor em va comentar que seria una bona idea jugar i crear un experiment encara
més científic.
Finalment, vaig decidir realitzar un segon experiment en el qual enganyaria el sentit de
l’olfacte i del gust de la gent. Tractaria de, mitjançant unes begudes olfactives que vaig
trobar a internet, concretament a amazon, amb l’ajuda del meu tutor, la gent hauria de
provar els batuts anteriors però amb un incovenient: que l’olor que sentirien no seria la
del mateix batut sinò un altre (una de les olors de les begudes). És a dir, tenien que
intentar endivinar el gust d’un aliment m’entre oloraven l’olor d’un altre. Així podria
demostrar com, enganyant el nostre olfacte, podem pensar que estem digerint un
producte però en veritat n’estgem digerint un altre.
El material que vaig necessitar en aquesta segona part va ser el següent:
• Les begudes
• Batuts de la part pràctica anterior (amb els mateixos sabors)
• Vasos per col·locar les begudes
• Gots
• Palles
• Pots més petits per col·locar la beguda que haurien d’olorar
• Una taula i cadira per els participants i per a mi
• Una llibreta i un boli per annotar els resultats

Pel que fa el procediment, va ser el mateix que el primer. L’única diferencia seria que
en comptes de tenir el nas tapat aquest cop el tindrien destapat però estarien olorant
l’olor d’un altre aliment.
Pel que fa els pots, l’assignació que li vaig fer a cadascun, va ser la següent:
POT 1: gust de llimona i olor de taronja
POT 2: gust de pera i olor de raïm
POT 3: gust de préssec i olor a síndria
POT 4: gust de galeta i olor a pera
POT 5: gust de maduixa i olor a llimona

25
5.3.1. Resultats i anàlisi dels resultats
Després de realitzar el tastet a tots els participants, els resultats obtinguts van ser els
següents:

Com es pot observar en aquest gràfic, un 93,3% dels participants (28 persones) van
identificar algun batut, és a dir, van sapiguer reconéixer algun dels cinc batuts que hi
havia .

Només el 6,7% ( 2 persones) no van identificar cap dels sabors dels pots.

De la mateixa manera que en la part pràctica anterior, vaig treure diferents resultats a
partir del primer gràfic. En aquesta segona part pràctica també vaig obtenir diferents
gràfics i resultats a partir d’aquest anterior.

A diferència de l’experiment anterior, en aquest, els participants han endivinat un, dos,
tres o quatre dels cinc pots totals. Només no han endevinat els cinc pots dels cinc totals.
Observant aquests cinc gràfics anteriors doncs, podem afirmar que el 33,3% (la majoria)
de les persones han identificat només un o dos pots .

26
 Pel que fa el sexe, a diferència de
l’experiment anterior, veiem que hi ha el
mateix nombre de noies que de nois que han
sapigut identificar com a mínim un dels pots.

També, com podem observar en aquests cinc gràfics anteriors, el batut més encertat ha
sigut el número cinc i per altra banda, el que ha sigut menys identificat ha sigut el
número dos.

27
Finalment, si ens fixem en els rang d’edat, el que ha reconegut el sabor de més pots ha
sigut el rang 1 però cal dir que la diferència d’aquest amb els altres dos rangs ha sigut
mínima ja que només hi ha una persona de més en el rang 1 que en els altres dos rangs.

28
6. CONCLUSIONS
Al principi de la meva investigació, la hipòtesi que em vaig plantejar va ser la següent:
podria ser que sentíssim el gust d’un aliment abans de provar-lo només amb l’olfacte?

Per tant, primer de tot calia veure si hi havia una relació entre aquests dos sentits i
després de dur a terme la primera part pràctica, vaig poder comprovar que la relació
entre aquests dos era molt forta, tant, que podríem dir que molts aliments, si no
tinguéssim l’olfacte, no podríem percebre el seu gust.
Per una altra part, després de veure que entre el gust i l’olfacte hi havia una relació, vaig
dur a terme la segona part pràctica , on vaig poder comprovar i demostrar que podem
percebre el gust d’un aliment abans de provar-lo només en l’olfacte. En alguns casos
l’olfacte de tant de domini sobre el gust, que ens pot arribar a enganyar.
En definitiva, podria verificar la meva hipòtesi inicial i afirmar que molts cops ens
deixem guiar per l’olfacte abans de provar un aliment, beguda,etc. Però mai ens hem
parat a pensar que l’olfacte ens podria estar enganyant i fer-nos creure que estem sentint
el gust d’un producte però en veritat és un altre.

L’olfacte doncs, es podria considerar com un sisè gust i, tot i que la gent no li dona
molta importància, és un dels sentits amb més importància degut a que fa que ens
puguin arribar diferents gustos abans de provar-los.

29
7. FONTS D’INFORMACIÓ

XAVIER LLOVERA AMORÓS. La llengua òrgan del gust [En línia] <
http://www.xtec.cat/ceipalber/ciencia/sentits2/gust.htm > [Consulta: Juliol de 2018]

TONI CASTILLO. Los tipos de sabores [En línia ] <http://www.bonviveur.es/the-

food-street-journal/los-tipos-de-sabores-dulce-amargo-salado-acido-y-umami >
[Consulta: Juliol de 2018]

RAUL COLORADO PERALTA. La química del sabor [En línia ]

<https://www.uv.mx/cienciauv/blog/la-quimica-del-sabor/ > [Consulta: Juliol de
2018]

ERASMUS. Los aromas de los alimentos [En línia ]

<http://www.gymsen.eu/es/umh/sensorial-2/los-aromas-de-los-alimentos/ >
[Consulta: Juliol de 2018 ]

Olfacte [ En línia ] Viquipèdia, la enciclopèdia llibre

<https://ca.wikipedia.org/wiki/Olfacte> [Consulta: Juliol de 2018 ]

Sistema olfativo [ En línia] Viquipèdia, enciclopèdia llibre <

https://es.wikipedia.org/wiki/Sistema_olfativo >[Consulta: Juliol de 2018 ]

MACARENA SÁNCHEZ. Relación entre olfato y memoria [En línia]

<http://www.hablemosdeneurociencia.com/olfato-la-memoria/ > [Consulta: Juliol de 2018
]

30
MARIO DE VICENTE. Qué es el olfato [En línia] <https://blog.cognifit.com/es/que-es-
el-olfato/> [Consulta: Juliol de 2018 ]

Nariz [En línia] Viquipèdia, enciclopèdia llibre

<https://es.wikipedia.org/wiki/Nariz#Evoluci%C3%B3n> [Consulta: Juliol de 2018]

El cos humà [En línia] Txec < http://www.xtec.cat/centres/a8023232/tic/medi/cos-

huma.htm > [Consulta: Juliol de 2018]

JUAN MONREAL. Estructura de la nariz [En línia]

<https://www.drmonreal.info/anatomia-nariz/> [Consulta: Juliol de 2018]

Anatomía de la nariz [En línia] Sabelotodo.org

http://www.sabelotodo.org/anatomia/nariz.html [Consulta: Juliol de 2018]

Botones gustativos [En línia] Viquipèdia, enciclopèdia llibre

<https://es.wikipedia.org/wiki/Botones_gustativos > [Consulta: Juliol de 2018]

Glàndula sebàcia [En línia] Viquipèdia, enciclopèdia llibre

<https://ca.wikipedia.org/wiki/Gl%C3%A0ndula_seb%C3%A0cia> [Consulta: Juliol
de 2018]

Partículas odoríferas [En línia] Yahoo

<https://ar.answers.yahoo.com/question/index?qid=20090718163911AAqtTUt&guccou
nter=1 >[Consulta: Juliol de 2018]

PEDRO SÁNCHEZ SÁNCHEZ. Estructura simple de la lengua [En línia]

<https://www.monografias.com/trabajos100/estructura-simple-lengua-y-su-
funcion/estructura-simple-lengua-y-su-funcion.shtml#movimienta> [Consulta: Juliol de
2018]

Las partes de la lengua humana [En línia] Partesdel.com

<https://www.partesdel.com/lengua_humana.html> [Consulta: Juliol de 2018]

Unitat Olfacte i Gust [En línia] Hospital Universitari General de Catalunya <
http://www.hgc.es/ca/cartera-de-serveis/otorinolaringologia/unitat-olfacte-i-gust>
[Consulta: Juliol de 2018]

31
Olores báscios que reconoce el olfato humano [En línia] Fundación UNAM <
http://www.fundacionunam.org.mx/ > [Consulta: Agost de 2018]

Definición de gusto [En línia]< https://conceptodefinicion.de/gusto/ > [Consulta: Agost

de 2018]

DARIO VIEIRA. Funciones de la lengua [En línia]

<https://www.propdental.es/blog/odontologia/funciones-de-la-lengua/ >[Consulta:
Agost de 2018]

ISMAEL FERREIRA. Definición órgano [En línia] <https://www.hidden-

nature.com/que-es-la-lengua-organo/ > [Consulta: Agost de 2018]

MIRIAM GUASCH. Trastornos del olfato [En línia]

<https://misvideosdesalud.com/2016/05/30/trastornos-del-olfato-causas-diagnostico-
tratamiento/ > [Consulta: Agost de 2018]

JOHANN RAMÍREZ. Respiración pulmonar [En línia]

<https://www.lifeder.com/respiracion-pulmonar/ > [Consulta: Agost de 2018]

Olfato [En línia] Ecured <https://www.ecured.cu/Olfato > [Consulta: Agost de 2018]

Respiración [En línia] Viquipèdia, enciclopèdia llibre

<https://es.wikipedia.org/wiki/Respiraci%C3%B3n > [Consulta: Agost de 2018]

Bebidas con sabores variados [En línia] Amazon <https://www.amazon.es/Bolero-

Bebida-Hidratante-
SaboresVariados/dp/B072BCW4S3/ref=sr_1_4?s=grocery&ie=UTF8&qid=154743044
0&sr=1-4&keywords=bebidas+energeticas > [Consulta: Agost de 2018]

32
8. AGRAÏMENTS

En primer lloc m’agradaria agrair al meu tutor de treball de recerca , David Amores, pel
seu constant seguiment i preocupació cap al meu treball i en l’ajuda en l’elaboració tant
de la part tèorica com pràctica. Des del principi, em va ajudar a encaminar de la millor
manera possible aquest treball per tal de que el resultat fos molt satisfactori.

D’altra banda, també volia agrair a totes aquelles persones que van participar en la part
pràctica ja que sense elles no hagués pogut fer l’experiment ni res del que fet. També,
per la paciència i ganes amb les que s’agafaven l’activitat i per la participació que
mostraven.

També, agrair a les persones que van respondre totes les enquestes que he anat fent
durant el procediment del treball i que han anat passant-les a més persones perquè així
jo obtinguès uns millors resultats.

Finalment, agreixo a la meva familia, amics i parella pel suport continu i paciència que
han tingut en tot moment per tal de que el meu treball sortís el millor possible.

33
9. ANNEXOS
ANNEXE I

34
ANNEXE II

ENQUESTA PRÈVIA ALS PARTICIPANTS

Marca els gustos que hagis provat (que coneguis) i per tant, que sabries
identificar:

Maduixa

Plàtan

Coco

Préssec

Llimona

Taronja

Poma

Galeta

Mango

Pera

Kiwi

Cirera

Xocolata

Pinya

Mandarina

35
ANNEXE III

FITXA PARTICIPANTS

NOM:

RANG D’EDAT: 15-35 36-60 +61

SEXE: MASCULÍ FEMENÍ

36