Materials Primer, Segon I Tercer de Secundaria

Primer, segon i tercer de Secundària Escolta
Escolta
1. INTRODUCCIÓ
Durant el curs 2021-2022, el lema educa�u proposat per la Xarxa Europea Marista “Escolta” ens
convida a cuidar un aspecte clau del nostre ser persones. En la nostra vida quo�diana, u�litzem aquest
concepte de maneres b en diferents. L’escolta és una acció imprescindib le per a la construcció de
societats fraternes en les quals totes les persones �nguin el seu lloc dins de la nostra casa comuna, la
Terra.
Des del nostre àmbit educa�u, volem enfocar el lema “Escolta” d’una forma integral, holís�ca, capaç
d’abastar totes les dimensions i àmbits de la persona. Intentem escoltar les persones no únicament
amb les seves paraules, sinó també amb les seves històries individuals i com a part d’un conjunt més
ampli.
ESCOLTA
“Escolta” és una invitació a la serenitat, a la trobada i a la reflexió. Després d’uns anys amb lemes
educa�us de molt de moviment, proposem un lema que convidi a recollir tot el que ha estat aquest
treball, a manera de síntesi i acolliment del viscut.
Ens prenem aquest any, també, com un “ara” per posar-nos en marxa i generar “moviment” en les
nostres comunitats. En aquest curs podem fer que les coses “canviïn” a l’interior dels nens i les nenes
per viure més “desperts”.
Els Maristes de Champagnat volem escoltar amb atenció plena el planeta, volem escoltar amb atenció
les veus de la infància i volem escoltar-nos com a comunitat i com a individus per poder destriar el
nostre camí comunitari i els i�neraris personals que tenim per davant. Les nostres respostes a la
realitat actual i la nostra missió com a Maristes de Champagnat passen per la garan�a sense
excepcions dels drets de la infància, amb especial èmfasi en el dret a ser escoltats.
L’ESCOLTA EN EL PROCÉS COMUNICATIU

El verb “escoltar” és un verb d’acció i transi�u. En ser acció, comporta un
moviment; en ser transi�u, necessita un subjecte que la realitzi i alguna
cosa o algú que sigui escoltat.
Podem afirmar que, perquè l’acció d’escoltar es pugui dur a terme, ha
d’estar immersa en un procés comunica�u. Per escoltar cal alguna cosa o
algú que eme� un missatge i algú o alguna cosa que l’aculli.
Com en tot procés comunica�u, no només hem de tenir en compte aquests
tres factors (emissor, receptor i missatge), ja que es poden donar molts
altres elements més que influeixin en la comunicació i afec�n tant l’emissió
com la recepció del missatge: el codi o conjunt de signes que u�litzem, el canal que u�litzem per
comunicar-nos (paper, parla, WhatsApp, correu electrònic, les mans…) o el context en el qual
s’emmarca la comunicació.
Sabem que la comunicació no únicament pot ser verbal (parlada o escrita) sinó també no verbal
(gestos, signes, imatges) i audiovisual (televisió, documentals…). En tots els casos, l’escolta, com a part
del procés comunica�u, és present i és element essencial. Entendre que la comunicació implica molt
més que la paraula ens obliga a comprendre que l’escolta és també més que el sen�t de l’oïda. L’escolta
és una acció de sen�t.
L’escolta pot ser un acte crea�u, és un art. La comunicació consisteix en molt més que enviar
1
missatges; és important tenir en compte altres elements perquè els missatges puguin ser escoltats i
compresos amb eficàcia, com també facilitar una resposta. Algunes teories de la comunicació entenen
que la meitat del missatge pertany a l’emissor i l’altra meitat al receptor. Hi ha molts elements que
actuen com a mediadors en la comunicació i que poden afectar els missatges: la subjec�vitat d’emissor
i receptor, d’una banda, té un gran impacte en la manera de xifrar i desxifrar el missatge; d’altra banda,
les interferències de l’entorn (història personal, soroll, context...) també l’afecten.
L’ESCOLTA: ACCIÓ DE SENTIT

Sigui com sigui la realitat comunica�va de les persones, escoltar, percebre… són accions sensorials. Es
tracta de percebre amb els sen�ts un es�mul que ve de l’exterior. De manera general, el sen�t de l’oïda
seria el més u�litzat pel que fa a la iden�ficació de l’escolta com a recepció de sons. No obstant això,
si entenem l’escolta com la recepció i comprensió de missatges, el camp sensorial es veu ampliat al
sen�t de la vista (llenguatge de signes) o el tacte (llenguatge Braille), segons realitats concretes. A més,
sigui de la manera que sigui, aquesta escolta afecta la resta dels sen�ts i de la persona. Així doncs,
independentment de la forma (codi i canal) en el qual s’emet el missatge, la capacitat de recepció i
d’escolta han d’estar sempre obertes als es�muls exteriors (i interiors) que rebem. Educar i educar-se
en l’escolta consis�rà també a oferir criteris per reconèixer, filtrar i jerarquitzar tots aquests es�muls
en funció d’uns valors que construeixen el subjecte.
Per tant, en aquest document i, en general, en el treball del lema educa�u d’aquest curs, entendrem
l’escolta com aquesta ac�tud d’obertura crí�ca a la recepció de missatges. A més, no tan sols la
percepció de missatges sinó també la seva significació, l’ac�tud que comporta i la manera de fer-ho,
seran objecte de reflexió durant aquest any.
ESCOLTAR: UNA ACTITUD VITAL

Escoltar, com hem dit, no es limita a una acció concreta i independent, sinó que es tracta d’una ac�tud
de vida que tenyeix el nostre ser al món, la nostra relació amb els altres i amb el medi, la nostra
interioritat i la vivència de l’espiritualitat o de Déu. Es tracta d’una capacitat que posa en contacte totes
les dimensions de la persona.
D’altra banda, la capacitat d’escolta implica un dinamisme personal: com a acció, és moviment �sic;
com a ac�tud, és moviment interior. Amb aquest lema que ens demana “escoltar”, volem desmarcar-
nos d’aquest escoltar passiu d’una comunicació unidireccional en el qual un “parla” i els altres “callen”
i “escolten”. Tots som capaços de parlar, de callar i d’escoltar.
Una ac�tud vital d’obertura implica parar esment a l’exterior i a l’interior de la mateixa persona.
Aprenem a escoltar i a destriar les nostres veus internes al mateix temps que les que hi ha a fora, i en
els processos d’educació integral que duem a terme en les obres maristes volem ajudar els nens i les
nenes en la descoberta de l’escolta espiritual.
L’oració és un acte d’escolta. És l’esforç conscient per alimentar la comunicació amb un mateix, la
comunió amb els altres i el diàleg amb Déu. Aquesta escolta profunda ens obre a un ser més solidari i
pacífic, a un ser al món amb plenitud.
ESCOLTAR EN LA CULTURA DE PAU

Escoltar els altres amb atenció és un acte de generositat, un acte senzill de donació als altres que
moltes vegades tot just implica ben poc més (i ni més ni menys) que temps.
La intencionalitat de l’escolta ens ajuda a diferenciar-la de senzillament sen�r. Sen�m la super�cie dels
sorolls, les paraules i els sons, però per escoltar amb profunditat el que ens diuen aquests sorolls,
paraules o sons hem d’anar més enllà, i és aquí on fins i tot podrem escoltar el silenci. Escoltar ens
permet, precisament, diferenciar entre els sons, el silenci i el soroll. Com a part del desenvolupament
holís�c de les persones, aprendre a escoltar és important per al discerniment ja que a par�r d’una
ac�tud d’escolta oberta i profunda ens deixem transformar –en totes les dimensions– i podem passar
a l’acció.
2
L’escolta evoca una ac�tud posi�va, profunda i intencionada rela�va a cau d’orella. Diferenciem entre
“sen�r” i “escoltar” com ho fem entre “veure” i “contemplar”. El lema anual “Escolta” és una crida a la
profunditat en els sen�ts perquè ens ajuden a vincular-nos amb la realitat tant de manera literal com
metafòrica. Els sen�ts són l’enllaç entre la persona i la resta del món. El cos sencer és la caixa de
ressonància que possibilita el procés d’escolta (mediat pels sen�ts), la comprensió (mediada per la
consciència) i l’acció (congruent amb tot l’anterior i amb un projecte de vida) que caracteritza la nostra
pedagogia.
Seguint aquesta metàfora de l’escolta vinculada al sen�t de l’oïda, entenem que també podem viure
amb una certa “sordesa”: incapaços d’escoltar els altres, tancant les oïdes per evitar sen�r o escoltar
Déu, o fins i tot podem deixar créixer el soroll que ens evi� escoltar-nos a nosaltres mateixos. “Qui
�ngui orelles, que escol�”, va dir Jesús, i precisament hem de basar-nos en aquesta intencionalitat de
l’acció d’escoltar per oferir la nostra proposta educa�va transformadora.
ESCOLTEM JUNTS
Escoltar pot ser una acció individual, com hem descrit, i també pot ser una acció col·lec�va. Podem fer
que l’escolta ac�va i respectuosa sigui una ac�tud que marqui les nostres relacions grupals i
comunitàries. També podem escoltar junts el que ens diuen els signes dels temps per prendre
consciència i créixer conjuntament, com les comunitats religioses escolten els seus textos sagrats en
comunitat per interioritzar els seus ensenyaments i ser conseqüents en la vida col·lec�va.
La comprensió mútua, com a base del diàleg i l’empa�a, requereix d’aquesta escolta que mo�va el
lema anual. Tots volem que ens escol�n. No obstant això, no sempre volem escoltar tot el que ens
diuen. De vegades fins i tot posem interferències als altres perquè no siguin escoltats, o ens les posem
a nosaltres mateixos per no escoltar els altres. Dediquem-nos aquest any per créixer en la capacitat
d’escoltar als altres i per aprendre a escoltar la veu de Déu dins de nosaltres mateixos.
3
2. “ESCOLTA” EN LA BÍBLIA
El fonament de tota la Bíblia és el fet que Déu parla i el poble escolta. La revelació bíblica és
essencialment paraula de Déu a l’ésser humà. L’home i la dona bíblics caminen a la llum de la fe, no de
la visió. Per tant, serà en l’escolta on es produirà la trobada amb el Déu viu. L’escolta és cons�tu�va
tant d’Israel −com a poble de Déu− com de l’Església −que és precisament assemblea (això significa la
paraula ekklesía en grec) convocada com a poble de Déu.
L’exigència d’escolta és central, tant a l’An�c Testament com al Nou Testament. El creient ha d’escoltar
Déu i Déu escolta quan l’invoca.
A l’Antic Testament
• Èxode 19,4- 6
“Vosaltres heu vist com he tractat els egipcis, com us he portat igual que l’àguila porta els aguilons
sobre les ales i us he conduït fins a mi. Ara, doncs, si escolteu la meva veu i observeu la meva
aliança, sereu la meva heretat preferida entre tots els pobles, ja que tota la terra és meva: sereu
per a mi un reialme sacerdotal i una nació santa.” Això és el que has de dir als israelites.
• Deuteronomi 6,4-9
Escolta, Israel: El Senyor és el nostre Déu, el Senyor és l’únic. Es�ma el Senyor, el teu Déu, amb tot
el cor, amb tota l’ànima i amb totes les forces. Grava en el teu cor les paraules dels manaments que
avui et dono. Inculca-les als teus fills; parla’n a casa i tot fent camí, quan te’n vagis al llit i quan et
llevis. Lliga-te-les a la mà com un dis�n�u, porta-les com una marca entre els ulls. Escriu-les als
muntants de la porta de casa teva i dels portals de la ciutat.
• 1 Samuel 3,1-10
El noi Samuel vivia dedicat al servei del Senyor a les ordres d’Elí. En aquell temps, el Senyor
comunicava rarament la seva paraula: no solia mostrar-se en visió. Elí anava perdent la vista;
gairebé no hi veia. Una nit, Elí se n’havia anat a dormir a la seva cambra. Samuel dormia al santuari
del Senyor, on hi havia l’arca de Déu. Abans que s’apagués la llàn�a del santuari de Déu, el Senyor
va cridar Samuel. Ell respongué: “Soc aquí”. Va anar corrents cap on era Elí i li digué: “Soc aquí. He
sen�t que em cridaves.” Elí va respondre: “No t’he pas cridat. Torna-te’n a dormir.” Ell se’n tornà a
dormir. Però el Senyor el cridà altra vegada. Samuel es va llevar, tornà on era Elí i li digué: “Soc aquí.
He sen�t que em cridaves.” Elí va respondre: “No t’he pas cridat, fill meu. Torna-te’n a dormir.”
Samuel encara no sabia reconèixer el Senyor, perquè la seva paraula encara no se li havia revelat.
El Senyor va cridar Samuel per tercera vegada. Ell es va llevar, anà on era Elí i li digué: “Soc aquí. He
sen�t que em cridaves.” Elí va comprendre que era el Senyor qui cridava el noi, i digué a Samuel:
“Ves, torna-te’n a dormir i, si algú et cridava, digues: “Parla, Senyor, que el teu servent escolta.”
Samuel se’n tornà al seu lloc a dormir. El Senyor va entrar, se li acostà i el cridà com les altres
vegades: “Samuel, Samuel”. Ell va respondre: “Parla, que el teu servent escolta”.
• 1 Reis 19,9-13
En arribar-hi, va entrar a la cova per passar-hi la nit. El Senyor li va adreçar la paraula i li preguntà:
“Què hi fas, aquí, Elies?”. Ell respongué: “Es�c encès de zel per tu, Senyor, Déu de l’univers: els
d’Israel han abandonat la teva aliança, han derrocat els teus altars i han mort els teus profetes.
Només he quedat jo, i encara em busquen per matar-me.” El Senyor li digué: “Surt i es�gues dret
davant meu dalt la muntanya, que hi passaré jo, el Senyor.” Aleshores s’aixecà de davant el Senyor
un vent huracanat i violent que esberlava les muntanyes i esmicolava les roques, però en aquell
vent el Senyor no hi era. Després del vent va venir un terratrèmol, però el Senyor tampoc no era
en el terratrèmol. Després del terratrèmol va arribar foc, però el Senyor tampoc no era en aquell
foc. Després del foc es va alçar el murmuri d’un ven�jol suau. En sen�r-lo, Elies es tapà la cara amb
el mantell, va sor�r de la cova i es quedà dret a l’entrada. Llavors una veu li digué: “Què hi fas, aquí,
Elies?”.
• Isaïes 50, 5
El Senyor, Déu sobirà, m’ha parlat a cau d’orella, i jo no m’he resis�t ni m’he fet enrere.
4
• Jeremies 7,2
Es�gues-te al portal del temple del Senyor i proclama-hi això: “Escolteu la paraula del Senyor,
gent de Judà, que entreu per aquestes portes quan voleu adorar-lo.”
• Jeremies 11,4b
Si escolteu la meva veu i compliu tot el que jo us manaré, vosaltres sereu el meu poble i jo seré
el vostre Déu.
• Salm 10,17
Acull, Senyor, el desig dels desvalguts; enforteix el seu cor, escolta’ls.
• Salm 40,7-9
Tu m’has dit a cau d’orella que no vols oblacions ni sacrificis, que no demanes holocaust ni
expiació. Per això et dic: “A tu em presento, en el llibre hi ha escrit el que has fet per mi. Déu meu,
vull fer la teva voluntat: guardo la teva llei al fons del cor”.
Al Nou Testament
• Mateu 7,24-27
Tothom qui escolta aquestes meves paraules i les compleix, s’assembla a un home assenyat que va
construir la seva casa sobre roca. Va caure la pluja, van arribar les torrentades, bufaren els vents i
enves�ren contra aquella casa, però no es va ensorrar, perquè estava fonamentada sobre roca. En
canvi, tothom qui escolta aquestes meves paraules i no les compleix, s’assembla a un home sense
seny que va construir la seva casa damunt de sorra. Va caure la pluja, van arribar les torrentades,
bufaren els vents i enves�ren contra aquella casa, i la casa es va ensorrar: la seva ruïna fou
completa.
• Mateu 13,9
Qui �ngui orelles, que escol�.
• Mateu 17,5
Encara parlava, quan els cobrí un núvol lluminós, i una veu digué des del núvol: “Aquest és el meu
Fill, el meu es�mat, en qui m’he complagut; escolteu-lo.”
• Lluc 11,27-28
Mentre Jesús parlava, una dona alçà la veu entre la gent i li digué: “Sortoses les entranyes que et
van dur i els pits que vas mamar!” Però ell va respondre: “Més aviat sortosos els qui escolten la
paraula de Déu i la guarden!”
• Joan 5,24-25
Us ben asseguro que els qui escolten la meva paraula i creuen en el qui m’ha enviat, tenen vida
eterna; i en el judici no seran condemnats, perquè ja han passat de la mort a la vida. Us ben
asseguro que arriba l’hora, més ben dit, és ara, que els morts sen�ran la veu del Fill de Déu, i els
qui l’hauran escoltada viuran.
• Joan 17,6-8
He fet conèixer el teu nom als qui tu has pres del món i m’has donat; eren teus i tu me’ls has donat,
i ells han guardat la teva paraula. Ara saben que tot el que m’has donat ho he rebut de tu, perquè
jo els he confiat les paraules que tu m’has confiat. Ells les han acollides i han reconegut realment
que jo he sor�t de tu, i han cregut que tu m’has enviat.
• Romans 10,17
La fe ve, doncs, de sen�r la predicació, i la predicació és l’anunci de la paraula de Crist.
• Jaume 1,22-25
Poseu en pràc�ca la Paraula i no us limiteu a escoltar-la, que us enganyaríeu a vosaltres mateixos.
Perquè el qui escolta la Paraula i no la posa en pràc�ca s’assembla a un home que contempla la
seva pròpia cara en un mirall: es mira, se’n va i a l’instant s’oblida de la cara que feia. En canvi, el
qui s’emmiralla en la llei perfecta, la llei de la llibertat, i hi persevera —no pas escoltant-la i després
oblidant-la, sinó posant-la en pràc�ca—, aquest serà feliç de prac�car-la.
• Apocalipsi 3,20
Mira, soc a la porta i truco. Si algú escolta la meva veu i obre la porta, entraré a casa seva i soparé
amb ell, i ell amb mi.
5
3. “ESCOLTA” EN ALGUNS DOCUMENTS DE L’ESGLÉSIA
L’alegria de l’Evangeli (Evangelii Gaudium, 2013)
En l’exhortació apostòlica L’alegria de l’Evangeli, el papa Francesc transmet la necessitat de fer passos
en la creixent horitzontalitat de l’Església i en el paper del laïcat i de la joventut.
105. La pastoral juvenil, tal com estàvem acostumats a desenvolupar-la, ha pa�t l’embat dels canvis
socials. Els joves, en les estructures habituals, no solen trobar respostes a les seves inquietuds,
necessitats, problemà�ques i ferides. Als adults ens costa escoltar-los amb paciència,
comprendre les seves inquietuds o els seus reclams, i aprendre a parlar-los en el llenguatge que
ells comprenen. Per aquesta mateixa raó, les propostes educa�ves no produeixen els fruits
esperats.
171. Necessitem exercitar-nos en l’art d’escoltar, que és més que sen�r. Primer que res, en la
comunicació amb l’altre, és la capacitat del cor que fa possible la proximitat, sense la qual no hi
ha un veritable trobament espiritual. L’escolta ens ajuda a trobar el gest i la paraula oportuna
que ens desinstal·la de la tranquil·la condició d’espectadors. Només a par�r d’aquesta escolta
respectuosa i compassiva es poden trobar els camins d’un genuí creixement, despertar el desig
de l’ideal cris�à, les ànsies de respondre plenament a l’amor de Déu i l’anhel de desenvolupar el
millor que Déu ha sembrat en la pròpia vida.
174. No sols l’homilia ha d’alimentar-se de la Paraula de Déu. Tota l’evangelització està fundada sobre
ella, escoltada, meditada, viscuda, celebrada i tes�moniada. Les Sagrades Escriptures són font
de l’evangelització. Per tant, cal formar-se con�nuament en l’escolta de la Paraula. L’Església no
evangelitza si no es deixa con�nuament evangelitzar. És indispensable que la Paraula de Déu
“sigui cada cop més el cor de tota ac�vitat eclesial”. La Paraula de Déu escoltada i celebrada,
sobretot en l’Eucaris�a, alimenta i reforça interiorment els cris�ans i els fa capaços d’un autèn�c
tes�moniatge evangèlic en la vida quo�diana.
187. Cada cris�à i cada comunitat són cridats a ser instruments de Déu per a l’alliberament i la
promoció dels pobres, de manera que puguin integrar-se plenament en la societat; això suposa
que siguem dòcils i atents per escoltar el clam del pobre i socórrer-lo. Basta recórrer les
Escriptures per descobrir com el Pare bo vol escoltar el clam dels pobres.
193. L’impera�u d’escoltar el clam dels pobres es fa carn en nosaltres quan se’ns estremeixen les
entranyes davant el dolor aliè.
Lloat siguis (Laudato si’. 2015)

El Papa Francesc, en la seva encíclica Laudato si’ també ens crida a escoltar; concretament, ens
demana escoltar les veus dels “altres” i del planeta per viure una ecologia real que ens uneixi amb tota
l’existència. Al costat d’això, ens diu, també viurem millor en nosaltres mateixos, ja que el benestar
interior i l’exterior tenen una certa interdependència.
49. […] Aquesta falta de contacte �sic i de trobament, a vegades afavorida per la desintegració de les
nostres ciutats, ajuda a cauteritzar la consciència i a ignorar part de la realitat en anàlisis
esbiaixades. Això a vegades conviu amb un discurs “verd”. Però avui no podem deixar de
reconèixer que un veritable plantejament ecològic es converteix sempre en un plantejament
social, que ha d’integrar la jus�cia en les discussions sobre l’ambient, per tal d’escoltar tant el
clamor de la terra com el clamor dels pobres.
85. Aquesta contemplació de les coses creades ens permet descobrir a través de cada cosa algun
ensenyament que Déu ens vol transmetre, perquè “per al creient contemplar les coses creades
és també escoltar un missatge, sen�r una veu paradoxal i silenciosa”.
117. La falta de preocupació per mesurar el dany a la natura i l’impacte ambiental de les decisions, és
sols un reflex molt visible d’un desinterès per reconèixer el missatge que la natura porta inscrit
en les seves mateixes estructures. Quan no es reconeix en la realitat mateixa el valor d’un pobre,
6
d’un embrió humà, d’una persona amb discapacitat –per posar només uns quants exemples–,
di�cilment s’escoltaran els crits de la mateixa natura. Tot està connectat. Si l’ésser humà es
declara autònom de la realitat i es cons�tueix en dominador absolut, la mateixa base de la seva
existència s’ensorra, perquè, “en lloc d’exercir el seu paper de col·laborador de Déu en l’obra de
la creació, l’home suplanta Déu i amb això provoca la rebel·lió de la natura”.
225. D’altra banda, cap persona no pot madurar en una feliç sobrietat si no està en pau amb si mateix.
Part d’una adequada comprensió de l’espiritualitat consisteix a ampliar el que entenem per pau,
que és molt més que l’absència de guerra. La pau interior de les persones té molt a veure amb
la cura de l’ecologia i amb el bé comú, perquè, autèn�cament viscuda, es reflecteix en un es�l
de vida equilibrat unit a una capacitat d’admiració que porta a la profunditat de la vida. La
natura és plena de paraules d’amor, però com podrem escoltar-les enmig del soroll constant, de
la distracció permanent i ansiosa, o del culte a l’aparença? Moltes persones experimenten un
profund desequilibri que les mou a fer les coses a tota velocitat per sen�r-se ocupades, en una
pressa constant que al seu torn les mena a atropellar tot el que tenen al seu voltant. Això té un
impacte en la manera com es tracta l’ambient. Una ecologia integral implica dedicar una mica
de temps per recuperar la serena harmonia amb la creació, per reflexionar sobre el nostre es�l
de vida i els nostres ideals, per contemplar el Creador, que viu entre nosaltres i en el que ens
envolta, la presència del qual “no ha de ser fabricada sinó descoberta, revelada”.
Alegreu-vos i gaudiu (Gaudete et exsultate, 2018)

Atès que en aquesta breu exhortació apostòlica el papa Francesc presenta la crida a la santedat al món
actual, l’“escolta” aquí és presentada com una caracterís�ca de la persona que busca acollir aquesta
crida i també com a condició per a la trobada pregant amb Déu.
16. Aquesta santedat a la qual el Senyor et crida anirà creixent amb pe�ts gestos. Per exemple: una
senyora va al mercat a fer les compres, troba una veïna i comença a parlar, i venen les crí�ques.
Però aquesta dona diu al seu interior: “No, no parlaré malament de ningú”. Aquest és un pas en
la santedat. Després, a casa, el seu fill li demana conversar sobre les seves fantasies, i encara que
es�gui cansada s’asseu al seu costat i escolta amb paciència i afecte. Aquesta és una altra ofrena
que san�fica. Després viu un moment d’angoixa, però recorda l’amor de la Mare de Déu, pren el
rosari i resa amb fe. Aquest és un altre camí de santedat. Després va pel carrer, troba un pobre i
s’atura a conversar amb ell afectuosament. Aquest és un altre pas.
23. Això és un fort crida d’atenció per a tots nosaltres. Tu també necessites concebre la totalitat de la
teva vida com una missió. Intenta-ho escoltant Déu en l’oració i reconeixent els signes que ell et
dona. Pregunta-li sempre a l’Esperit què espera Jesús de tu a cada moment de la teva existència
i en cada opció que hagis de prendre, per destriar el lloc que això ocupa en la teva pròpia missió.
I permet-li que forgi en tu aquest misteri personal que reflecteixi Jesucrist en el món d’avui.
149. No obstant això, perquè això sigui possible, també són necessaris alguns moments només per a
Déu, en solitud amb ell […] L’oració confiada és una reacció del cor que s’obre a Déu cara a cara,
on es fan callar tots els rumors per escoltar la suau veu del Senyor que ressona en el silenci.
150. En aquest silenci és possible destriar, a la llum de l’Esperit, els camins de santedat que el Senyor
ens proposa. D’una altra manera, totes les nostres decisions podran ser només “decoracions”
que, en lloc d’exaltar l’Evangeli en les nostres vides, el recobriran o l’ofegaran. Per a tot deixeble
és indispensable estar amb el Mestre, escoltar-lo, aprendre d’ell, sempre aprendre. Si no
escoltem, totes les nostres paraules seran únicament sorolls que no serveixen per a res.
156. La lectura pregant de la Paraula de Déu, més dolça que la mel (cf. Sl 119,103) i “espasa de doble
tall” (Hb 4,12), ens permet aturar-nos a escoltar el Mestre perquè sigui llum per als nostres
passos, llum en el nostre camí (cf. Sal 119,105).
172. No obstant això, podria passar que en la mateixa oració evitem deixar-nos confrontar per la
llibertat de l’Esperit, que actua com vol. Cal recordar que el discerniment orant requereix par�r
d’una disposició a escoltar: el Senyor, els altres, la realitat mateixa que sempre ens desafia de
7
maneres noves. Només qui està disposat a escoltar té la llibertat per renunciar al seu propi punt
de vista parcial o insuficient, als seus costums, als seus esquemes.
Viu Crist (Christus vivit, 2019)

A Christus vivit, el papa Francesc fa moltes referències a l’escolta. D’una banda, crida el món (l’Església,
els adults...) a escoltar els joves i, d’altra banda, crida els joves a escoltar el món i el seu propi interior.
38. Als qui ja no som joves ens calen ocasions per tenir a prop la veu i l’es�mul d’ells, i “la proximitat
crea condicions perquè l’Església sigui un espai de diàleg i tes�moni de fraternitat que encisi”.
Ens cal crear més espais on ressoni la veu dels joves: “L’escolta fa possible un intercanvi de dons,
en un context d’empa�a [...]. Alhora, posa les condicions per a un anunci de l’Evangeli que arribi
veritablement al cor, de manera incisiva i fecunda”.
41. Tot i que hi ha joves que gaudeixen quan veuen una Església que es manifesta humilment segura
dels seus dons i també capaç d’exercir una crí�ca lleial i fraterna, altres joves reclamen una
Església que escol� més, que no es�gui sempre condemnant el món. No volen veure una
Església callada i �mida, però tampoc que es�gui sempre en guerra per dos o tres temes que
l’obsessionen. Per ser més creïble als joves, de vegades necessita recuperar la humilitat i
senzillament escoltar, reconèixer en el que diuen els altres alguna llum que l’ajudi a descobrir
millor l’Evangeli. Una Església a la defensiva, que perd la humilitat, que deixa d’escoltar, que no
permet que la qües�onin, perd la joventut i es converteix en un museu. Com podrà així acollir
els somnis dels joves? Tot i que �ngui la veritat de l’Evangeli, no vol dir que l’hagi entès
plenament; més aviat ha de créixer sempre en la comprensió d’aquest tresor inesgotable.
65. El Sínode va reconèixer que els fidels de l’Església no sempre tenen l’ac�tud de Jesús. En lloc de
disposar-nos a escoltar-los a fons, “de vegades predomina la tendència a donar respostes
preconfeccionades i receptes preparades, sense deixar que les preguntes dels joves es plantegin
amb la seva novetat i sense acceptar la seva provocació” [24]. En canvi, quan l’Església abandona
esquemes rígids i s’obre a l’escolta disponible i atenta dels joves, aquesta empa�a l’enriqueix,
perquè «permet que els joves donin la seva aportació a la comunitat, ajudant-la a obrir-se a
noves sensibilitats i a plantejar-se preguntes inèdites”.
86. “L’ambient digital caracteritza el món contemporani. Àmplies franges de la humanitat estan
immergides en ell de manera ordinària i con�nua. Ja no es tracta només ‘d’usar’ instruments de
comunicació, sinó de viure en una cultura àmpliament digitalitzada, que afecta de manera
profunda la noció de temps i espai, la percepció d’un mateix, dels altres i del món, la manera de
comunicar, d’aprendre, d’informar-se, d’entrar en relació amb els altres. Una forma d’apropar-se
a la realitat que privilegia la imatge per sobre de l’escolta i de la lectura incideix en la manera
d’aprendre i en el desenvolupament del sen�t crí�c”.
195. Per això és bo deixar que els ancians facin llargues narracions, que a vegades semblen
mitològiques, fantasioses –són somnis de vells–, però moltes vegades són plenes de rica
experiència, de símbols eloqüents, de missatges ocults. Aquestes narracions requereixen temps,
que ens disposem gratuïtament a escoltar i a interpretar amb paciència, perquè no entren en un
missatge de les xarxes socials. Hem d’acceptar que tota la saviesa que necessitem per a la vida
no pot recloure’s en els límits que imposen els actuals recursos de comunicació.
244. En el Sínode “molts han fet notar la mancança de persones expertes i dedicades a
l’acompanyament. Creure en el valor teològic i pastoral de l’escolta implica una reflexió per a
renovar les formes amb que s’exerceix habitualment el ministeri presbiteral i revisar les seves
prioritats. A més, el Sínode reconeix la necessitat de preparar consagrats i laics, homes i dones,
que es�guin qualificats per a l’acompanyament dels joves. El carisma de l’escolta que l’Esperit
Sant suscita en les comunitats també podria rebre una forma de reconeixement ins�tucional per
al servei eclesial”.
246. Els mateixos joves ens van descriure quines són les caracterís�ques que ells esperen trobar en un
8
acompanyant, i ho expressen amb molta claredat: “Les qualitats de tal mentor inclouen: que
sigui un autèn�c cris�à compromès amb l’Església i amb el món; que cerqui constantment la
santedat; que comprengui sense jutjar; que sàpiga escoltar ac�vament les necessitats dels joves
i pugui respondre’ls amb gen�lesa.”
284. Aquest silenci no és una forma d’aïllament, perquè “s’ha de recordar que el discerniment orant
exigeix par�r d’una disposició a escoltar: el Senyor, els altres, la realitat mateixa que sempre ens
desafia de maneres noves. Només qui està disposat a escoltar té la llibertat per a renunciar al
seu propi punt de vista parcial o insuficient […]. Així està realment disponible per acollir una crida
que trenca les seves seguretats però que el du a una vida millor, perquè no n’hi ha prou que tot
vagi bé, que tot es�gui tranquil. Déu pot estar oferint més, i en el nostre còmode aïllament no
ho reconeixem”.
291. Hi ha sacerdots, religiosos, laics, professionals, i fins i tot joves capacitats, que poden acompanyar
els joves en el seu discerniment vocacional. Quan ens toca d’ajudar un altre a discernir el camí
de la seva vida, la primera cosa és escoltar. I aquesta escolta suposa tres sensibilitats o atencions
dis�ntes i complementàries.
292. La primera sensibilitat o atenció és a la persona. Es tracta d’escoltar l’altre que se’ns està donant
ell mateix en les seves paraules. El signe d’aquesta escolta és el temps que dedico a l’altre. No és
qües�ó de quan�tat sinó que l’altre sen� que el meu temps és seu: el que ell necessita per a
expressar-me el que vulgui. Ell ha de sen�r que ho escolto incondicionalment, sense ofendre’m,
sense escandalitzar-me, sense molestar-me, sense cansar-me. Aquesta escolta és la que el
Senyor exercita quan es posa a caminar al costat dels deixebles d’Emmaús i els acompanya llarga
estona per un camí que anava en direcció oposada a la direcció correcta (cf. Lc 24,13-35). Quan
Jesús fa el gest de con�nuar endavant perquè ells han arribat a la seva casa, aquí comprenen que
els havia regalat el seu temps, i aleshores li regalen el seu, brindant-li allotjament. Aquesta
escolta atenta i desinteressada indica el valor que té l’altra persona per a nosaltres, més enllà de
les seves idees i de les seves eleccions de vida.
293. La segona sensibilitat o atenció és discernidora. Es tracta de copsar el punt just en el qual es
discerneix la gràcia o la temptació. Perquè a vegades les coses que ens passen per la imaginació
són només temptacions que ens aparten del nostre veritable camí. Aquí necessito preguntar-me
què m’està dient exactament aquesta persona, què em vol dir, què desitja que comprengui del
que li passa. Són preguntes que ajuden a entendre on s’encadenen els arguments que mouen
l’altre i a sen�r el pes i el ritme dels seus afectes influïts per aquesta lògica. Aquesta escolta
s’orienta a discernir les paraules salvadores del bon Esperit, que ens proposa la veritat del
Senyor, però també les trampes del mal esperit –les seves fal·làcies i les seves seduccions. Cal
tenir molta valen�a, l’es�mació i la delicadesa necessaris per ajudar l’altre a reconèixer la veritat
i els enganys o excuses.
294. La tercera sensibilitat o atenció s’inclina a escoltar els impulsos que l’altre experimenta “cap
endavant”. És l’escolta profunda de “cap on vol anar veritablement l’altre”. Més enllà del que
sent o pensa en el present i del que ha fet en el passat, l’atenció s’orienta cap al que voldria ser.
A vegades això implica que la persona no miri tant el que li agrada, els seus desigs superficials,
com el que agrada més al Senyor, el seu projecte per a la pròpia vida que s’expressa en una
inclinació del cor, més enllà de la closca dels gustos i sen�ments. Aquesta escolta és atenció a la
intenció darrera, que és la que en defini�va decideix la vida, perquè existeix Algú com Jesús, que
entén i valora aquesta intenció úl�ma del cor. Per això ell està sempre disposat a ajudar cadascú
perquè la reconegui, i a tal fi en té prou que algú li digui: “Senyor, salveu-me! Tingueu
misericòrdia de mi!”.
296. Per tant, quan un escolta un altre d’aquesta manera, en algun moment ha de desaparèixer per a
deixar que ell segueixi aquest camí que ha descobert. És desaparèixer com desapareix el Senyor
de la vista dels seus deixebles i els deixa sols amb l’ardor del cor que es converteix en impuls
irresis�ble de posar-se en camí (cf. Lc 24,31-33). De retorn a la comunitat, els deixebles d’Emaús
rebran la confirmació que veritablement el Senyor ha ressuscitat (cf. Lc 24,34).
9
Tots germans i germanes (Fratelli tutti, 2020)
Fratelli tu� recull reflexions del papa sobre la fraternitat universal i la necessitat d’escoltar-se els uns
als altres per a la construcció del Regne de Déu a la Terra.
48. Asseure’ns a escoltar un altre, caracterís�c d’una trobament humà, és un paradigma d’ac�tud
recep�va, de qui supera el narcisisme i acull l’altre, li presta atenció, l’acull en el propi cercle.
Però “el món d’avui és majoritàriament un món sord. […] A vegades la velocitat del món modern,
la cosa frenè�ca ens impedeix escoltar bé el que diu una altra persona. I quan està a la meitat
del seu diàleg, ja l’hem interromput i li volem contestar quan encara no ha acabat de dir. Cal no
perdre la capacitat d’escolta”. Sant Francesc d’Assís “va escoltar la veu de Déu, va escoltar la veu
del pobre, va escoltar la veu del malalt, va escoltar la veu de la natura. I tot això ho transforma
en un es�l de vida. Desitjo que la llavor de sant Francesc creixi en molts cors”.
49. En desaparèixer el silenci i l’escolta, conver�nt tot en clics i missatges ràpids i ansiosos, es posa en
risc aquesta estructura bàsica d’una sàvia comunicació humana. Es crea un nou es�l de vida on
un construeix el que vol tenir davant, excloent tot allò que no es pugui controlar o conèixer
superficialment i instantàniament. Aquesta dinàmica, per la seva lògica intrínseca, impedeix la
reflexió serena que podria portar-nos a una saviesa comuna.
190. La caritat polí�ca s’expressa també en l’obertura a tots. Principalment aquell a qui li toca
governar, està cridat a renúncies que facin possible la trobada, i busca la confluència almenys en
alguns temes. Sap escoltar el punt de vista de l’altre facilitant que tots �nguin un espai. Amb
renúncies i paciència un governant pot ajudar a crear aquest bell poliedre on tots troben un lloc.
En això no funcionen les negociacions de �pus econòmic. És alguna cosa més, és un intercanvi
d’ofrenes en favor del bé comú. Sembla una utopia ingènua, però no podem renunciar a aquest
al�ssim objec�u.
198. Acostar-se, expressar-se, escoltar-se, mirar-se, conèixer-se, tractar de comprendre’s, buscar punts
de contacte, tot això es resumeix en el verb “dialogar”. Per trobar-nos i ajudar-nos mútuament
necessitem dialogar. No cal per a què serveix el diàleg. En �nc prou pensant què seria el món
sense aquest diàleg pacient de tantes persones generoses que han man�ngut unides famílies i
comunitats. El diàleg persistent i coratjós no és no�cia com els desencontres i els conflictes, però
ajuda discretament al món a viure millor, molt més del que puguem adonar-nos-en.
224. L’amabilitat és un alliberament de la crueltat que a vegades penetra les relacions humanes, de
l’ansietat que no ens deixa pensar en els altres, de la urgència distreta que ignora que els altres
també tenen dret a ser feliços. Avui no sol haver-hi ni temps ni energies disponibles per a
detenir-se a tractar bé als altres, a dir “si us plau”, “perdó”, “gràcies”. Però de tant en tant apareix
el miracle d’una persona amable, que deixa de banda les seves ansietats i urgències per prestar
atenció, per regalar un somriure, per dir una paraula que es�muli, per possibilitar un espai
d’escolta enmig de tanta indiferència. Aquest esforç, viscut cada dia, és capaç de crear aquesta
convivència sana que venç les incomprensions i prevé els conflictes. El cul�u de l’amabilitat no
és un detall menor ni una ac�tud superficial o burgesa. Ja que suposa valoració i respecte, quan
es fa cultura en una societat transfigura profundament l’es�l de vida, les relacions socials, la
manera de debatre i de confrontar idees. Facilita la recerca de consensos i obre camins on
l’exasperació destrueix tots els ponts.
10
4. “Escolta” en els documents i projectes maristes
Els documents de referència per a la missió marista també es refereixen a l’escolta com un aspecte
fonamental en la manera de ser al món dels que prenem Champagnat com a model a seguir.
Més recentment, alguns projectes més concrets de pastoral juvenil o par�cipació fan palès l’interès de
l’Ins�tut d’escoltar els joves i dotar les obres de mecanismes de par�cipació per a això.
Missió Educativa Marista (1998)

Aquest document orientador de la missió educa�va en tot l’Ins�tut marista subratlla clarament el
valor de l’escolta. En destaquem les cites següents:
• escoltar els joves forma part de la nostra missió evangelitzadora (núm. 79);
• la nostra tasca educa�va és vocacional i com deia el papa Pau VI “els homes i les dones d’avui
escolten millor els tes�monis que els mestres, i si escolten els mestres és perquè són tes�monis”
(núm. 94);
• l’escolta caracteritza la nostra presència atenta i acollidora entre els joves (núm. 102);
• saber escoltar és una exigència per treballar amb els joves allà on es reuneixen en el seu temps
lliure, després de les classes, al carrer… (núm. 178);
• i també vetllem perquè els joves siguin acollits i escoltats a l’Església local (núm. 179).
Aigua de la Roca (2007)

Tal com explica el germà Sean Sammon en la presentació del document, es va tractar d’elaborar una
guia que servís per oferir l’espiritualitat apostòlica marista de Marcel·lí Champagnat a tota persona
interessada a descobrir-la, sense reservar-la únicament als germans maristes. L’escolta és una ac�tud
fonamental per encarnar aquesta espiritualitat. Les cites que reproduïm a con�nuació ho fan palès.
37. Apropant-nos als altres amb honestedat i gra�tud, els acceptem tal com són, i ens mostrem
disposats a escoltar com ens veuen. Oferim el perdó de bon grat i fem el primer pas cap a la
reconciliació.
74. Per acollir Déu, hem de conrear una ac�tud d’obertura. Amb l’ajut de Déu, desenvolupem una
escolta més atenta de la vida, esdevenim reflexius i percep�us quan analitzem els
esdeveniments de les nostres vides, i generosos quan responem a les invitacions que l’Esperit
ens fa en la vida diària.
76. La nostra espiritualitat ens porta a “trobar Déu en totes les coses” i en tots els aspectes de la vida.
La pregària és una manera d’aprofundir en la nostra experiència. No subs�tuïm la pregària amb
el treball. Escoltar Déu ens mou a con�nuar treballant pel Regne. La nostra pregària prové de la
vida i ens retorna a la vida.
107. La convivència ens recolza i desafia a ser una comunitat de missió. Escoltem les invitacions de Déu
que flueixen de la nostra vida compar�da i en discernim una resposta compar�da. Basant-nos
en una confiança comuna en Déu, oferim les nostres vides al servei. En l’apostolat, com Jesús,
ens par�m i ens lliurem als nostres germans i germanes. Realment, som pa de vida per als altres,
com Jesús ho ha estat per a nosaltres.
108. L’experiència de donar i rebre amor ens desafia a lluitar contra la nostra tendència a
l’individualisme, l’egoisme i la manca de generositat. Construir l’esperit de família és una tasca
exigent, ja que es tracta de fer-se present als altres: donar atenció, saber escoltar i oferir part del
nostre temps. En aquest sen�t, tant joves com grans són iguals, perquè l’entrega no té edat.
114. Maria inspirà en els primers maristes una nova visió de ser Església que era el reflex de la dels
primers cris�ans. Aquesta Església mariana té el cor d’una mare: ningú no queda desatès. Una
mare creu en la bondat de les persones, i perdona amb facilitat. Respectem l’i�nerari personal
de cadascú. Hi ha lloc per a aquells que tenen dubtes i incerteses espirituals, hi ha lloc per a
11
tothom. S’escolta i es dialoga. El repte i la confrontació es fan amb honestedat i transparència.
131. Maria inspirà a Marcel·lí l’es�l d’estar en missió. Rebé l’Esperit Sant en l’anunciació i respongué
de forma immediata a les necessitats d’Elisabet. Amb aquest acte, ens mostra que tant la
contemplació com l’acció són elements indispensables de l’espiritualitat. La manera de fer de
Maria estableix els fonaments de totes les nostres accions: escoltar, esperar amb paciència,
nodrir el nostre interior i donar resposta al desig de Déu.
Evangelitzadors entre els joves (2011)

Dirigit a totes les persones, adultes o joves, amb qualsevol mena de responsabilitat en l’animació de la
pastoral juvenil marista (PJM) en els diferents països on es troba present l’Ins�tut, aquest document
pretén situar l’evangelització directa dels joves en el cor de la pràc�ca pastoral. A con�nuació,
transcrivim alguns números que fan referència d’una forma o una altra a diferents aspectes de
l’escolta.
46. Estem cridats a ajudar els joves a conèixer el camp social en què actuaran des de la seva
individualitat i col·lec�vitat, desplegant les seves capacitats amb vista a ser reconeguts i escoltats
des de les seves iden�tats par�culars.
59. La urgència, el signe dels temps per a nosaltres, són els joves. Com a maristes, com a educadors i
acompanyants dels joves, prenem la situació par�cular que ells viuen avui com a element
cons�tu�u per a la comprensió del missatge cris�à i per a la nostra missió evangelitzadora. Al
mateix temps, intentem escoltar la seva veu, en els seus múl�ples llenguatges, per sen�r la crida
que Déu mateix ens fa: “Qui acull un d’aquests infants en nom meu, m’acull a mi” (Mc 9,37).
97. Maria, igual que Marcel·lí Champagnat i els primers germans, inspira el model d’Església que
oferim als joves, reflex de la dels primers cris�ans. “Aquesta ‘església mariana’ té el cor d’una
mare: ningú no queda desatès. Una mare creu en la bondat de les persones, i perdona amb
facilitat. Respectem l’i�nerari personal de cadascú. Hi ha lloc per a aquells que tenen dubtes i
incerteses espirituals, hi ha lloc per a tothom. S’escolta i es dialoga. El repte i la confrontació es
fan amb honestedat i transparència”.
159. A través de l’organització, els joves s’eduquen per a la tolerància, la solidaritat, el respecte i
l’acceptació de les diferències, en la mesura que aprenen a escoltar les idees dels altres i a
expressar amb respecte les pròpies, afirmant-se com a subjectes de la història. En generar espais
de diàleg i de decisió, propis de tota acció pastoral coresponsable, l’organització afavoreix la
formació en l’acció.
173. Jesús respecta el moment de ceguesa que els deixebles estan vivint. No els recrimina que no el
reconeguin. n. Al contrari, fa palesa la humanitat de la seva pedagogia: escolta, interroga i
comparteix.
191. Estem convençuts que, per mitjà de la PJM, tenim la possibilitat d’encendre novament el foc de
les nostres esperances i desitjos i de propagar la nostra visió. Creiem que, mitjançant el nostre
treball conjunt, els nostres horitzons i les nostres ac�tuds s’ampliaran. Creiem que no importa
com siguem de diferents, perquè és aquí on rau una de les nostres riqueses. Creiem finalment
que, per mitjà dels intercanvis, els aprenentatges i l’escolta mútua, compar�nt les nostres
esperances i ideals, podem descobrir les empremtes dels projectes i somnis de Déu.
210. Somiem i treballem per a la formació de joves transformadors de la societat i constructors i
anunciadors del Regne de Déu en les seves pròpies realitats. El gran repte per als joves és el
d’escoltar la veu de Crist enmig de tantes altres veus. La invitació és personal: “Vine i segueix-
me”. De la trobada personal amb Crist neix el deixeble, i d’aquest neix el missioner. Maria és el
model de seguiment. Hi descobrim totes les caracterís�ques del deixeble: l’escolta amorosa i
atenta; l’adhesió a la voluntat del Pare; l’ac�tud profè�ca i la fidelitat que la porta a acompanyar
el seu fill fins a la creu i a con�nuar la seva missió evangelitzadora. Qui es fa deixeble de Jesús es
transforma en portador del seu missatge.
12
Camí de l’educació i maduració en la fe. La mística de la
pastoral juvenil marista (2017)
Creat per les províncies maristes del Brasil i adaptat pel Secretariat de Missió que l’Ins�tut té a Roma,
aquest document ofereix reflexions i elements importants per a l’organització i el desenvolupament
dels processos dels grups juvenils de la PJM tenint en compte els diferents grups d’edat (moments)
dels adolescents i joves que formen part de la PJM.
• Proposa per al descobriment del grup el símbol del cor, un cor acollidor amb capacitat d’escolta
(núm. 63).
• En descriure els diferents trets de la mís�ca de la Valla, lloc marista dels nostres orígens, el
document ens proposa la jove Maria de Natzaret com a model d’escolta (núm. 95).
• Més endavant destaca que La Valla no sols és un lloc geogràfic sinó també un lloc teològic on
“sen�m bategar el cor de Champagnat en favor dels infants i dels joves abandonats, on escoltem
el ressò de la seva veu vibrant que ens anima en la missió” (núm. 100).
Document guia del Projecte “Aixeca’t, Opina & Participa” (2019)

És un projecte llançat pel Secretariat d’Educació i Evangelització de l’Ins�tut marista per ajudar els qui
anhelen involucrar ac�vament els joves en la presa de decisions que contribueixen al seu benestar. Posa
l’accent en la manera d’escoltar i permetre que els infants i els joves par�cipin en les decisions que
afecten les seves vides.
Es va distribuir un document guia per informar i demanar la par�cipació dels infants i joves, dient-nos
com se sent de bé que els hàgim d’escoltar. D’aquí traiem algunes idees força.
• La par�cipació i la presa en consideració de les seves opinions contribueixen a eliminar
l’autoritarisme, la discriminació, la falta de respecte i la violència en les comunitats educa�ves.
• Cal promoure l’aprenentatge par�cipa�u en tots els programes educa�us. Les i els estudiants han
de poder expressar la seva opinió en la planificació dels con�nguts educa�us.
• En les comunitats educa�ves s’han de prac�car els drets humans, i de manera par�cular els drets
de la infància i la joventut.
• La par�cipació ha de ser permanent a través de consells i assemblees. S’exhorta a impulsar la
creació d’organitzacions independents d’estudiants.
• La par�cipació ha d’incloure consultes sobre les polí�ques educa�ves (plans d’estudi, mètodes
d’ensenyament, estructures escolars, aspectes disciplinaris, els pressupostos i els sistemes de
protecció, etc.).
• De manera par�cular s’ha de tenir en compte l’opinió de les i els estudiants en tots aquells
assumptes de les comunitats educa�ves que afecten l’interès superior (com la transició entre
nivells escolars, l’elecció de grups, les qües�ons disciplinàries, el rendiment escolar, entre
d’altres).
• La par�cipació infan�l i juvenil és considerada com un dret bàsic, perquè expressar-se i prendre
part ac�va en la nostra realitat immediata és part substan�va en la construcció de societats
democrà�ques. Això demanda a les i els ciutadans escoltar diversos punts de vista, una presa de
decisions responsable, posicionar-nos crí�cament en la nostra societat.
• Aprenent a qües�onar, a opinar, a dialogar i a escoltar, adquiriran les habilitats i les competències
per desenvolupar un pensament i un judici crí�c com a part essencial de la par�cipació en una
societat democrà�ca.
13
5. MOTIVACIONS MENSUALS
Setembre. Escolta
Escolta com arribes. Com escoltar millor. Què necessito per escoltar millor?
U�litzarem el mes de setembre per familiaritzar-nos amb el lema i prendre consciència del que
significa escoltar. Comencem a parlar de l’escolta com alguna cosa que hem de fer, en primer lloc, amb
el nostre interior. Més tard introduirem altres �pus d’escolta.
Octubre. Escolta el teu interior

Escolta el teu cos, escolta les teves emocions, escolta la teva ment. Aplega l’escolta en Déu
El cul�u de la interioritat és un pas essencial en el creixement espiritual. Dedicarem el mes d’octubre
a això, intentant establir les bases de ru�nes d’interioritat i de processos que ens perme�n aprofundir
durant el curs. Prenem consciència corporal, parem atenció a les emocions que apareixen en diferents
circumstàncies i també obrim la porta a l’escolta d’Aquell que ens habita.
Novembre. Parlant, escoltant

Parlant de drets, escoltant la realitat, dialogant amb els drets dels altres, escoltant i actuant.
El mes de novembre és un mes en el qual prenem especial consciència dels drets de la infància. Aquest
any posem èmfasi en la promoció en el dret dels nens i nenes a ser escoltats sobre tots els temes que
els concerneixen. Ens fixem en les dinàmiques pròpies dels nostres centres i la nostra ins�tució en les
quals hauríem d’incorporar la veu i criteri de la infància –de vegades de forma consul�va i altres de
forma decisiva–, sempre en funció de la maduresa de cada infant. Ens fixem primer en la vivència
d’aquest dret en el nostre centre, en la nostra població i en la nostra realitat en termes generals per
acabar passant a l’acció. Què poden fer les nenes i els nens per al seu propi empoderament en la
garan�a dels seus drets?
Desembre. Escolta un batec

Escolta el que hi ha en tu, abraça la realitat, acull la Bona No�cia.
Ens situem a l’Advent, una època d’espera i d’esperança. És un temps en el qual observem l’entorn amb
una ac�tud de recerca per poder iden�ficar històries, persones, fets o idees que ens esperancen, que
ens ajuden a creure en la Bona No�cia. És un moment en el qual nosaltres mateixos (la comunitat
marista, la infància...) podem ser signes d’esperança per al món amb accions altruistes i solidàries.
Gener. Sons de pau

Sons d’altres cultures, sons de la nostra família, sons per la no violència.
Dediquem el breu mes de gener a la preparació profunda del DENIP (Dia Escolar de la No-violència i la
Pau). Par�m del diàleg i l’escolta com a eines imprescindibles per a la construcció de la pau, ja que
bas�r ponts amb qui actua i pensa diferent és vist com un element posi�u i creador d’una nova realitat
en la qual convivim en pau. És un bon moment per escoltar què és el que mou les persones en altres
indrets del món, què significa el naixement o la mort per als cris�ans i per a les persones en altres
creences, com vivim la família en diferents la�tuds i com cada família de cada grup, també en les
nostres obres educa�ves, celebra les coses de maneres diferents. En aquest diàleg, com en
14
l’ecumenisme, que ens ajuda a construir la no violència, tractarem de trobar el rerefons comú que ens
uneix i que ens exigeix viure en pau: valorar la vida i la dignitat humana per damunt de qualsevol altre
interès.
Febrer. Soc tot orelles

Boca tancada, orelles obertes, orelles diverses, orelles empà�ques, orelles que no jutgen.
Celebrem la diversitat com alguna cosa que ens enriqueix mútuament i ens permet crear, des de la
suma del que és individual, un col·lec�u més plural en el qual tots ens sen�m acollits i empoderats.
Ens podem basar en la idea que tenim dues orelles i una sola boca per poder escoltar el doble del que
parlem.
Aprofundim en l’escolta ac�va, empà�ca i en la capacitat de no jutjar o e�quetar els altres per les
seves opinions o accions. Reconstruïm els espais maristes com a llocs en els quals tothom és escoltat,
acollit i es�mat.
Març. L’escolta que ens uneix

Escolta la Quaresma, sons que ens uneixen, silencis que ens uneixen, persones que escolten
juntes, la Paraula ens uneix.
La Quaresma, com el Ramadà, ens convida a la contemplació, a reduir el ritme i centrar-nos en
l’essencial, en la profunditat de les coses, de la vida i de les nostres relacions. També amb la
profunditat de la nostra relació amb allò que transcendeix la vida, que des de les visions creients
anomenem Déu. Tenim una oportunitat per escoltar allò que, des del fons de cadascú, ens uneix de
forma universal.
El silenci és una de les eines més efec�ves per al foment de la interreligiositat i el diàleg
interconfesional i interconviccional. Ens sen�m cridats a escoltar junts aquest silenci que ens uneix i
també a desentranyar aquelles etapes de l’Evangeli, especialment les úl�mes en la vida de Jesús, que
ens criden a la comunió d’una humanitat rica en ma�sos.
Abril. Escolta la vida

La Vida que es lliura, la Vida que es regala, Viu els sen�ts.
Ens inspirem en la Pasqua per escoltar la vida i ac�var una vegada més els sen�ts per viure amb
plenitud. Comprovem que la vida està feta tant de pe�ts moments com de grans projectes, i que la
vivim amb més plenitud quan la compar�m o la regalem; el que vivim importa en la mesura que ho
vivim amb els altres.
Maig. Alegra’t!
Néixer a la vida, escolta amb alegria, atents als altres, a l’es�l Marista.
Com Maria i com la natura a la primavera, ens alegrem i renaixem. Com moltes plantes i alguns
animals, reac�vem el nostre interior per anar cap enfora, parem atenció als altres i els servim de
manera humil i senzilla, construint un esperit familiar universal.
Juny. Estem atents

Atents com Champagnat, atents al que hem viscut, atents al present, atents al que vindrà.
Tanquem el curs parant atenció al que hem viscut, amb agraïment i autocrí�ca. Posem atenció a les
expecta�ves sobre el futur i al que esperem de nosaltres mateixos com a persones i com a Maristes de
Champagnat.
15
6. Idees força del cartell

El lema anual ens convida a escoltar. El pòster, amb els seus elements, és una invitació a observar
amb atenció.
Aprofitant elements �pics de còmic s'han representat 19 personatges que proposen 7 escenes que
es poden donar en el dia a dia dels nostres centres educa�us. Són escenes de convivència, d'acció i
de reflexió en què nenes, nens, adolescents i adults conviuen de manera crea�va.
Els colors emprats són alegres i inclouen la gamma de colors corpora�us dels Maristes d'Europa. Pots
trobar els elements del cartell per separat per al seu ús, per exemple per a cada mes.
El lema està escrit en un mur per part d'una parella de nens, amb lletra DK Garden Gnome.
Si voleu, podeu interactuar amb el cartell, customitzar-lo: Posant les cares dels infants del grup sobre
dels personatges, imitant les escenes amb fotografies dels membres del vostre grup i pegant les fotos
a sobre, afegint-hi més persones o personatges que siguin rellevants per al grup ...
El cartell és del grup!
16
• SEP: Escolta – Póster
La proposta de treball del cartell per a aquest mes és molt senzilla. Es tracta de familiaritzar-
se amb ell i observar els diferents elements en conjunt. Quines emocions ens transmeten
les escenes? Ens agraden els colors? Ens són familiars aquestes imatges?
Igualment, vam prendre consciència del significat del lema: Escolta. Què té a veure aquesta
paraula amb les accions que s'observen en el cartell?
• OC: Escolta el teu interior

Prenem aquesta imatge d'una nena escoltant el seu interior. Està en una
postura de recolliment i, alhora, sembla connectada amb l'exterior (tocant
l'herba, recolzada en un arbre), i desconnectada de l'exterior (ulls tancats,
amb auriculars, potser amb música).
Quina música creus que està escoltant?
En què ha d'estar pensant?
El globus mostra una flor de lotus, un símbol oriental d'espiritualitat que
s'associa a la connexió entre la ment i el cos. Destinarem aquest mes a el
cultiu de la interioritat.
• NOV: Parlant, escoltant

En un espai natural, un grup de nens al costat d'una adulta (educadora, mestra, monitora ...)
parlen de diferents coses amb un llibre a la mà. La imatge pot
significar qualsevol escena educativa, però aquest mes
l’aprofitarem per parlar dels drets dels infants.
Quina pregunta els deu haver fet? ¿Potser la convenció dels
drets de la infància?
Sents que els adults et pregunten la teva opinió?
Els nens i les nenes tenen dret a ser consultats, a ser escoltats
ia no ser discriminats, entre moltes altres coses. Creieu que
totes les persones en aquesta imatge tenen els mateixos drets?
• DEC: Escolta un batec

Preparem, amb l'Advent, l'arribada de Nadal. És un temps d'esperança que
ens porta a la solidaritat i l'altruisme. És molt senzill ajudar a un company, per
exemple, com aquest noi que ajuda a pujar una escala a la seva companya.
En l'entrepà hi ha una branca d'olivera, que és un símbol de pau i fraternitat
entre les persones en diferents cultures, especialment al voltant de la
Mediterrània.
Quines accions d'ajuda pots fer la teva?
Són iguals entre ells, els protagonistes d'aquesta imatge?
• GEN: Sons de pau

El diàleg és un so de pau. És fàcil dialogar amb qui veu les coses igual que tu... Però potser
és més difícil fer-ho amb qui pensa diferent. Escoltar-nos els uns als altres i intervenir entre
els que ens envolten pot fer que ens entenguem i visquem en pau.
En aquesta imatge podem veure com dos companys comencen a
discutir perquè veuen una cosa de diferent manera. Mentrestant, un
altre company l'observa i intenta posar ordre. Què els diries? Com els
podries explicar el que passa? Se t’acudeixen més exemples en què
algú vegi diferent una realitat?
17
• FEB: Soc tot orelles
Sabies que tens dues orelles i només una boca per escoltar el doble del que
parles?
Al voltant teu hi ha molta gent que té coses per dir, que té una veu, que demana
alguna cosa, que té una opinió ... Igual que el teu!
Aquest mes el dediquem a posar atenció a aquestes veus. En la il·lustració,
una noia amb altaveu i carpeta reclama igualtat. En què creus que reclama
igualtat? Quines situacions de desigualtat coneixes?
• MAR: L’escolta que ens uneix
En aquesta imatge, tres nens juguen, es criden entre ells, corren

per ajuntar-se... Després d'escoltar, corren a unir-se.
El silenci funciona de manera semblant a aquest símbol
d'exclamació: Ens crida l'atenció a alguna cosa. Aquest mes volem
posar atenció a la diversitat de l'experiència religiosa. Vivim la
Quaresma i el Ramadà, a més d'altres celebracions jueves i
hindús, és un bon moment per compartir i posar en comú les
nostres creences.
Quins jocs són els preferits del teu grup?
Igual que us ajunteu per jugar, podeu ajuntar-vos per a la pregària?
• ABR: Escolta la vida

La vida s'obre camí, i la creativitat forma part fonamental d'ella. A
la il·lustració d'aquest mes, dos nens dibuixen un somriure en un
mur (o la paraula "ESCOLTA" al cartell). Comparteixen una tasca
creativa i la regalen als altres.
Quines coses has fet en grup o en equip últimament? Com et
sents quan aconsegueixes alguna cosa en equip?
Aprofitem per observar com la natura i la humanitat pinten el món
i li aporten vida, per exemple posant en valor la primavera o
observant obres d'art com la música, l'escultura o la pintura.
• MAY: Alegra’t!
Un grup musical ens convida a alegrar-nos com Maria. Els músics comparteixen els seus
sentiments amb els altres i, gairebé sempre, ens
posen alegres.
Recordes la cançó del lema?
Quina és la teva cançó preferida de lloança a
Maria?
La música és un element d'unió i fraternitat, ens
agrada escoltar música, però més si ho fem en
grup.
• JUN: Estem atents

Acabem l'any igual que ho vam començar, observant el cartell i recordant els diferents
moments pels que ens ha guiat. Quin va ser el teu mes preferit? ¿Amb quins personatges
de l'cartell t'identifiques més? Creus que pots afegir més personatges i escenes a l'cartell?
18
7. Cançons
INFANTIL I PRIMARIA
LA VEU DEL TEU COR

Intèrprets: Ubuntu
Lletra i música: Jordi Vicente
Sento el soroll que hi ha al carrer,

sento el vent suau que ve i se’n va.
El “crec” de les petjades
quan trepitjo fulles de tardor. Oh, oh.
Sento una veu amb el meu nom,

paraules que m’es�men de debò.
Paraules que m’ajuden
per poder entendre el meu món. Oh, oh.
Com una melodia

que sempre m’acompanya sense por.
ESCOLTA UNA VEU QUE CANTA EN EL TEU COR.

TANCA ELS ULLS I ESCOLTA EL TEU SO QUE AVUI
REGALES A TOTHOM.
ESCOLTA AQUELL QUI NECESSITA EL CONSOL.

COM JESÚS ET PARLA EN EL TEU COR QUE AVUI
BATEGA PER TOTHOM.
Sento el silenci dalt del cim,

sento els ocells cada ma�,
el so de la guitarra, aquell que em convida a cantar.
Sento com la pluja ho mulla tot,

sento de vegades la tristor.
Sons que no m’agraden
perquè vull la pau al meu entorn.
Jo vull que l’alegria
sigui cada dia un nou tresor.
19
SECUNDÀRIA, BATXILLERAT I CICLES
ESCOLTA LA VIDA
Intèrprets: Ubuntu
Lletra i música: Jordi Vicente
Hem passejat pels balcons de la vida,

però hi ha camins que avui ens criden
acollint els somnis oblidats.
Tu ets la paraula i el gest que em cuida,

ets ressonància d’història viva
quan trobem el temps per valorar.
Et vull sen�r ben a prop sense por,
retrobar-te si em parles,
si ets silenci o festa en el meu cor.
ESCOLTA, DE DINS ENFORA.

ESCOLTA, LA VIDA ET PARLA,
LA VEU DEL MÓN QUE CANTA UN NOU DEMÀ.
ESCOLTA, ETS MELODIA.
ESCOLTA EL SO DE L’ALTRE,
LA DANSA QUE ET CONVIDA A ESTIMAR.
Jo vull sen�r una nova freqüència.

Jo vull fugir del soroll que em buida,
tot allò que no em deixa sen�r.
Parem l’orella a aquell que ens crida.

Qui no té veu, dignitat perduda.
Que els sen�ts ens facin despertar.
Serem com l’aire que xiula al passar

quan enganya la tristesa
i empeny l’essència del que som.
20
Setembre 21 Octubre 21 Novembre 21 Desembre 21 Gener 22 Febrer 22 Març 22 Abril 22 Maig 22 Juny 22 8.
Escolta el teu Parlant. Escolta un Soc tot L’escolta ens Escolta la
Escolta Sons de pau Alegra’t! Estem atents
Lema
interior Escoltant batec orelles uneix vida
mensual
2/11 29/11 1/2 28/2 3/5 30/5
Parlant de Escolta el que Boca tancada. Escolta la Néixer a la Atents com
drets hi ha en tu. Quaresma. vida. Champagnat.
Dimecres de
cendra
1ª Setmana
Esquema general.
6/9 4/10 8/11 9/12 10/1 7/2 7/3 4/4 9/5 6/6
Escolta el teu Escoltant la Abraça la Sons d’altres Orelles Sons que ens La vida que es Escolta amb Atens al que
cos realitat realitat. cultures. obertes. uneixen. lliura. alegria. hem viscut.
2ª Setmana
Primer, segon i tercer de Secundària
13/9 13/10 15/11 13/12 17/1 14/2 14/3 10/4 16/5 13/6
Escolta com Escolta les Dialogant amb Acull la bona Sons de la Orelles Silencis que Setmana Santa Atens als Atents al
arribes. teves els altres no�cia nostra família. diverses. ens uneixen. altres. present.
emocions
3ª Setmana
20/9 18/10 22/11 20/12 24/1 21/2 21/3 19/4 23/5 20/6
Com escoltar Escolta la teva Escoltant i Nadal Sons per la no Orelles que no Persones que La vida que es A l’es�l Atens al que
millor ment actuant violència. jutjen. escolten regala. Marista. vindrà.
juntes.
4ª Setmana
27/9 25/10 27/12 28/3 25/4
Què necessito Aplega La Paraula ens Viu els sen�ts.
per escoltar l’escolta de uneix.
millor? Déu
5ª Setmana
Escolta
21
9. SETEMBRE – ESCOLTA
Benvinguts a aquest nou curs, carregat d’expecta�ves per a nosaltres. Després d’un descans relaxat i
merescut ens tornem a trobar aprofundint en l’art d’escoltar i sen�r-nos escoltats, relaxar-nos i
allunyar-nos del “soroll” i parar atenció a nosaltres mateixos, al que ens envolta, als nostres companys
i professors.
I, el que és més important: escoltem aquest curs que comença ple de noves il·lusions.
SETMANA 1 – ESCOLTA’T, ESCOLTA’M
De vegades ens oblidem que l’escolta ac�va és una habilitat que cal prac�car. De la mateixa manera
que cordar-nos les sabates, aprendre a escriure o expressar les nostres emocions d’una manera
posi�va, podem aprendre i millorar la nostra habilitat d’escoltar ac�vament. I val la pena!
L’escolta ac�va ens ajuda a aprendre, a comunicar-nos millor i a ser bons amics perquè ens ajuda a
reconèixer les nostres necessitats, reflexionar-hi, i expressar el que necessitem.
• Recursos
• Imatge
Què et suggereix la imatge següent? T’hi iden�fiques?
h�ps://1.bp.blogspot.com/-pUPEgXpbvMw/W21ShmEGkEI/AAAAAAAAHeM/
69iiyg5NmOY303wxojNA8P1zSqKNj�PgCLcBGAs/s640/voz%2Binterior.png
• Dinàmica: El cec
Dividirem els alumnes en equips. Cada equip tria, d’entre els seus membres, una persona que
actuarà en el rol de “cec”. Es tracta que el cec −amb els ulls embenats− vagi d’un extrem a un
altre de la sala superant una sèrie d’obstacles (cadires, taules, etc.) seguint les instruccions que
li donen els companys.
Abans de començar, el professor/tutor fa sor�r de la sala tots els par�cipants i col·loca els
obstacles que el cec no podrà tocar. Fa passar el primer equip i cronometra el temps. Després
repeteix la mateixa operació amb el segon equip.
L’important no és quant de temps triga un equip o un altre a guiar el seu cec des del punt de
par�da fins a la meta. Cal posar el focus en si la persona que actua en el rol de cec sap escoltar
les instruccions que li donen els companys, i com aquests posen en pràc�ca les seves habilitats
de comunicació efec�va.
Al final podem preguntar al nostre “cec”:
- Com t’has sen�t?
- T’has sen�t guiat en les instruccions o, per contra, hi havia moltes interferències en les
instruccions rebudes?
22
- Has sen�t bé totes les persones?
Què ens ensenya el joc? Si no comuniquem de la manera correcta el missatge no arribarà bé
al nostre receptor.
• Dinàmica: “Amanida de...”.

Donem a cada alumne una imatge amb cadascun dels símbols presents en el lema.
A con�nuació, el professor dirà dos dels símbols i els que �nguin aquest símbol hauran
d’intercanviar-se els llocs (per exemple, «----- i ----»). En canvi, si el professor diu «amanida de
fruites», tothom s’haurà d’aixecar i canviar-se de lloc. Alterna�vament, és important
intercanviar les imatges dels nens després d’uns quants torns, de manera que ara �ndran una
imatge diferent.
Podem variar aquest joc donant a cada alumne una imatge. A con�nuació, expliquem el
significat de cada imatge per dir posteriorment que s’aixequi…
• Cançó: “Ruido” d’Amaral

“Ruido” parla d’aquest moment en el qual ets conscient que moltes de les coses a les quals
havies donat importància en la teva vida són realment supèrflues, i t’adones de quines són les
realment necessàries. Aleshores, totes aquestes coses que no eren prioritats passen a ser
simple soroll de fons, que moltes vegades és aquí, encara que no l’escoltem i ens està
molestant.
Aquesta cançó ens convida a escoltar i a analitzar que en realitat tots som diferents, però en
allò més profund som iguals. Hem d’escoltar-nos, cuidar-nos per poder cuidar…
h�ps://www.youtube.com/watch?v=Cfv_b21bA1U
• Reflexió
Reconeix aquesta sensació que experimentem quan coneixem algú que ens fa sen�r que tota
la resta no importa. Et canvia la perspec�va, la teva manera de veure la pròpia vida,
transformant-ho tot.
• Evangeli
Reflexió: davant qualsevol nova percepció en el nostre dia és més savi qui escolta, reflexiona i
finalment opina des del respecte i la calma. No sempre la millor idea és la primera que sorgeix
de manera sobtada i precipitada.
SETMANA 2 – ESCOLTA’M…
La nostra percepció de la natura s’enriqueix enormement quan escoltem el cant dels ocells, dels grills
i les llagostes, dels gripaus i les granotes... els sons de la natura en general.
Un passeig pel camp pot resultar molt frustrant si només ens guiem pel nostre sen�t de la vista perquè
el nombre d’ocells o animals que podrem observar serà molt inferior al d’individus que detectarem per
l’oïda. Amb massa freqüència deixem de costat l’escolta i l’aprenentatge de la iden�ficació a través de
l’oïda.
Podem acompanyar aquesta reflexió amb música de fons amb sons de la natura.
23
• Recursos
• Dinàmica
Escoltarem allò que ens envolta, que ens acompanya cada dia, i per fer-ho valorarem la natura
que ens acompanya en aquest dia.
Buscarem un lloc a l’aire lliure, tranquil, agradable i en el qual puguem percebre els sons que
ens envolten. Ens col·loquem en pe�ts grups fent una rotllana i tanquem els ulls. Respirem amb
calma i prenent consciència de com estem, com està el nostre cos, com ens sen�m.
Quan hagi passat un minut, comentarem les nostres sensacions amb els companys.
A con�nuació, tornem a tancar els ulls, tornem a respirar i ens centrem a escoltar el que ens
envolta.
Prenem consciència dels sons, dels “sorolls” que ens acompanyen dia a dia i no percebem si no
és que els dediquem un temps, com ara.
Finalment, obrim els ulls, gaudim del que ens envolta, posem imatge a aquests sons que ens
han acompanyat i comentem amb els companys les nostres impressions.
Podem acabar amb el poema següent o deixar-lo per a un altre moment.
Poema: “Saber escoltar”
Saber escoltar és es�mar
poder posar-se en el lloc
de l’altra persona.
Sen�r amb el propi cor, allò que l’emociona, la lesiona.
Saber escoltar és comprendre, ser empà�c,
compassiu i sobretot voler
ajudar l’altra persona a créixer.
Saber escoltar és donar
el millor de tu incondicionalment,
desinteressadament, voluntàriament.
Riure amb qui gaudeix
i plorar amb qui pateix,
ser aquest mocador de llàgrimes i
aquest alè a la persona que es�mes.
Saber escoltar és descobrir
la meravella de ser únics,
amb la nostra unicitat i complexitat,
amb les nostres pors i embolics, amb la
nostra alegria de viure.
Només si em sento comprès, no jutjat,
�ndré el potencial d’estar millor,
de prendre sàvies decisions i créixer
com a persona,
controlant les meves emocions.
Així que escolta amorosament,
en ànima, cos i ment,
no jutgis, comprèn, es�ma
autèn�cament.
• Evangeli
Reflexió: Si davant dels entrebancs que ens poden anar sorgint en el dia a dia mantenim la
calma i ens deixem aconsellar i guiar, per llarg que sigui el camí, el resultat serà el desitjat.
24
SETMANA 3 – SENT…
Creus que som capaços d’escoltar amb altres sen�ts? Hi ha altres maneres d’interpretar el so que ens
transmet un missatge? De vegades no hi ha manera d’assabentar-se de res si només escoltem amb les
orelles. Fins i tot, de vegades, u�litzant l’oïda ho tenim complicat. És per això que ens cal escoltar amb
tots els sen�ts, si realment volem comprendre el que ens envolta i les persones que tenim al voltant.
• Recursos
• Reflexió
La vista és primordial. Observar de la manera més
ac�va possible i, a més, posar en marxa la nostra
pròpia intuïció, que a poc a poc desenvolupem si
aconseguim aprendre dia a dia de les experiències
que vivim.
Captar els pe�ts ma�sos, els detalls, allò que no es
diu amb paraules, però que es transmet a través
del moviment, del gest, fins i tot dels silencis…
I si això és molt important en la vida quo�diana,
pren una dimensió especial en relació amb la
nostra capacitat crea�va. Alimenta-la escoltant
proac�vament tot allò que t’envolta. Les teves
idees seran més riques, el teu pensament més
fluid, la teva sensació de contribució,
indescrip�ble.
A par�r de la imatge següent, intentem explicar què volem transmetre.
h�ps://scontent-yyz1-1.cdninstagram.com/v/t51.2885-15/sh0.08/e35/
s640x640/115674252_2737163693207737_4196510165083046562_n.jpg?_nc_ht=scontent-
yyz1-1.cdninstagram.com&_nc_cat=101&_nc_ohc=dbc8cNS7I-8AX8wk-
ud&oh=f765bd59e132a3fc19ef72774e8173da&oe=5F863A12
• Vídeo i dinàmica: Escolta música amb el cap (calen auriculars per als alumnes)
Has provat d’escoltar música amb el teu cap? Som-hi!
La tecnologia 8D permet que la música flueixi a les teves oïdes com si vingués de diferents llocs,
com si es�guessis en un concert en directe. “Sen�ràs que la música ve des de fora i no des dels
auriculars. Sent la realitat, sent la màgia, gaudeix del poder de la música”.
La veritat és que el so és completament normal quan s’escolta amb altaveus, però quan facis
servir els auriculars, experimentaràs una sensació totalment nova.
h�ps://youtu.be/TOKGSDApwk8
• Reflexió
Què et suggereixen les cites següents? Dedica’t un
temps per pensar-hi i compar�r-les amb els companys.
1. “Escoltar de�ngudament et fa especial, perquè
gairebé ningú ho fa”. Ernest Hemingway.
2. Qui sap com escoltar, et sent quan no dius res.
h�ps://pbs.twimg.com/media/
Cb3QnUgUMAE6X0b.jpg:large
25
10. OCTUBRE – ESCOLTA EL TEU INTERIOR

Escolta el teu cos, escolta les teves emocions, escolta la teva ment. Aplega l’escolta en Déu.
El cul�u de la interioritat és un pas essencial en el creixement espiritual. Hi dedicarem el mes
d’octubre, intentant posar les bases de ru�nes d’interioritat i de processos que ens perme�n
aprofundir durant el curs. Prenem consciència corporal, parem esment a les emocions que se’ns
presenten en diferents circumstàncies i també obrim la porta a l’escolta d’Aquell que ens habita.
La cura d’un mateix és fonamental. Com assenyala el Germà Superior General, Ernesto Sánchez Barba,
a Hogares de luz, “només qui cuida el propi camí interior i espiritual, desenvolupa millor la capacitat
de relacions humanes sanes i duradores i, per tant, pot centrar-se en la cura dels altres. Sen�r-me
cuidat per Déu, pels altres, per mi mateix, em fa més capaç de posar la meva atenció en els altres. En
cas contrari, és di�cil que pugui donar-me amb generositat i gratuïtat.”
SETMANA 1 – ATURA’T A ESCOLTAR-TE
Escoltar-te és l’esforç conscient per alimentar la comunicació amb un mateix. És procurar entendre el
teu cos i la teva ment. Per fer-ho, necessites frenar i mirar-te cap a l’interior.
Ens permet conèixer-nos millor a nosaltres mateixos, com deia Tales de Milet, un conegut filòsof grec:
“El més di�cil del món és conèixer-se un mateix i el més fàcil parlar malament dels altres”.
h�ps://lamenteesmaravillosa.com/conocerse-a-uno-mismo/
Aquesta escolta profunda et permet estar més centrat i viure amb més tranquil·litat.
La major part de les vegades escoltar-nos és di�cil, no aconseguim calmar la nostra ment i el nostre
cos, no ens entenem.
• Recursos
• Vídeo: “Alma”
h�ps://www.youtube.com/watch?v=5Aj-GLURwAg
Reflexió guiada:
Aquest vídeo té molts ma�sos. Com podem ajudar els nostres alumnes a entendre’l?
Intentarem contextualitzar el vídeo abans de visualitzar-lo reflexionant sobre la dificultat de
trobar-nos a nosaltres mateixos, d’entendre les nostres caracterís�ques i emocions, i saber
quin és el nostre lloc en el món que ens envolta.
Després de veure’l, podem tornar a fer una reflexió: buscar el nostre jo, mirar cap al nostre
interior, encara que sembli senzill, no ho és. De vegades, fugim de nosaltres mateixos, ens
tornem esmunyedissos o no volem veure el que està succeint al nostre interior. Ens sen�m
estranys, no ens reconeixem.
Ecos. És moment de compar�r. Preguntem als nostres alumnes i els agraïm la seva par�cipació:
I tu, et sents còmode quan fas sol o a classe una pràc�ca d’interiorització?
Ets capaç d’escoltar-te?
• Lectura:
Tant se val on ets,
ni el que et diuen que has de fer.
Sempre que dub�s,
descansa un moment i escolta
el que et diu la teva veu interior.
No t’afanyis en el teu camí,
ni segueixis les passes d’uns altres.
Seu i reposa un moment
i escolta la teva veu interior.
Aquesta és la veu que et busca i et guia,
26
el millor consell que pots sen�r.
Porta puresa als teus sen�ments
i et dona la llibertat de ser realment
la persona que vols ser.
Recorda-ho: totes les respostes
que busques són
en la teva neta i pura veu interior.
Lao Tse
h�p://mindfulnessartes.com/2017/07/04/arte-escuchar-voz-interior-escucharte/
• Evangeli
h�ps://dailyverses.net/es/2019/9/1
Reflexió: Aquestes paraules de l’Evangeli ens donen una pista. Si no som capaços de buscar la
nostra quietud interior, la nostra pau, no podem transmetre-la, ni escoltar en pau les persones
que ens envolten. Per això, escoltar el nostre interior ens ajuda de calmar-nos i a trobar
l’equilibri. Si no som violents amb nosaltres mateixos, no ho serem amb els altres.
SETMANA 2 – ABAIXA EL VOLUM
Per escoltar-te, necessites abaixar el volum dels teus pensaments. Necessites concentrar-te i
entendre’t. Per això hem d’aprendre a moderar el volum, perquè si no les nostres oïdes no podran
sen�r tots els ma�sos tant interns com externs.
Moltes vegades intentem fer aquest exercici i ens sen�m frustrats perquè no trobem la clau que abaixi
el volum que tenim en la nostra ment.
• Recursos
• Lectura inspiradora
“Submergir-se a l’interior demana temps, espai i, sobretot, par�r del desig, de la set, de la
necessitat d’anar cap endins. Es requereix l’experiència del silenci. Silenci que ens permet
trobar ritmes més humans i que ofereixen millor qualitat a la nostra vida. Silenci que afavoreix
la nostra lectura del do de cada instant, de cada esdeveniment, de cada trobada, a la llum de
l’Esperit que està ac�u i present. Silenci que, enmig del dubte o la incertesa davant del que és
incomprensible, ens permet qües�onar-nos, ens endinsa en el misteri, ens regala acceptació i
pau.”
Ernesto Sánchez Barba, Hogares de Luz, Circular 420, 8 de setembre de 2020.
27
• Vídeo: “La cascada”
h�ps://www.youtube.com/
watch?v=f4866kspCwM
Interioritat: Deixem que els alumnes
con�nuïn, interioritzant i reflexionant sense
jutjar-se, el que hem escoltat i que medi�n
sobre la cascada.
• Lectura bíblica
h�ps://dailyverses.net/es/1-corin�os/6/19-
20
Reflexió: Cuida el teu silenci i escolta’t de
manera posi�va i op�mista. No et cri�quis,
Déu t’es�ma sobre totes les coses, cuida la
teva casa interior per poder rebre Déu.
L’oració interior ens ajuda a entendre millor
Déu, a escoltar la seva paraula.
• Imatge mo�vadora
h�ps://www.coachingvillalba.com/piensas-�-mismo/
• Dinàmica
Material necessari: Notes adhesives i bolígraf/retolador per a cada alumne
Reflexió: La situació que hem viscut amb la COVID-19 ens ha fet aturar-nos i mirar cap al nostre
interior.
Projectem la imatge de Muhammad Ali.
Preguntem: Quina o quines emocions vas sen�r més sovint i amb més intensitat en les èpoques
més complicades de la pandèmia?
Evidència: Demanem als nostres alumnes que escriguin l’emoció o la descripció dels seus
sen�ments d’una manera breu en la nota adhesiva que els hem repar�t prèviament. És un
missatge individual i anònim que posarem en una part visible de l’aula.
Reflexió final: Les nostres emocions són vehicles que ens permeten aprofundir en el
coneixement de nosaltres mateixos. Cal aprendre que les emocions no porten e�quetes
úniques, no són només nega�ves o posi�ves, tenen ma�sos. I entendre aquests ma�sos
aquests sons que transmeten, ens enriqueix i ens permet créixer.
28
SETMANA 3 − SINTONITZA EL TEU TO
Escolta els batecs del teu cor. La teva vibració es transmet als altres, si sintonitzes bé el teu to podràs
canalitzar millor les teves emocions, et jutjaràs menys i jutjaràs menys els altres.
Viure en harmonia amb el teu jo interior et permet entendre l’altre i captar millor les seves emocions.
Entendre millor la nostra vibració ens dona pautes per entendre millor l’altre.
• Recursos
• Vídeo: “Win Win” (“Guanyar, guanyar”)

h�ps://www.youtube.com/watch?v=sWpFOAq1Jq0
Dinàmica: Si estem enfadats, nerviosos, de vegades reaccionem sense parar atenció, sense
escoltar.
Realitzem la ru�na de pensament: veig, penso,
comparteixo.
h�ps://www.fraseperfecta.com/frases-de-paz-interior
Dinàmica: Per parelles els alumnes reflexionen sobre
algun moment en el qual han reaccionat de manera
agressiva a una situació, i després hagin estat conscients
que no haurien d’haver reaccionat així. Després, poden
compar�r-ho amb el grup.
• Vídeo: “Thomas A. Edison. El hijo de Nancy” Canal

Historia.
h�ps://www.youtube.com/watch?ghWhPf73GtY
Reflexió: La importància de llançar-nos un missatge nega�u, el que el nostre cervell escolta. Té
molta importància quins missatges ens donem a nosaltres mateixos i els missatges que creiem
sobre nosaltres i que venen de fora. Aquests pensaments provoquen canvis en el nostre
interior, són transformadors. Procura transmetre’t sempre missatges posi�us.
h�ps://www.coachingvillalba.com/piensas-�-mismo/
SETMANA 4 – ATURA’T A ESCOLTAR

Si no saps escoltar-te, di�cilment escoltaràs els altres. Per això és tan important aprendre a sen�r les
emocions, aprendre a calmar la ment, aprendre a escoltar.
No pots escoltar els altres si no t’escoltes a tu.
• Recursos
h�ps://www.pinterest.es/pin/817051557376767104/
• Vídeo: So que només senten els joves i NO els adults

h�ps://www.youtube.com/watch?v=TxmDBDf0FQc
Reflexió: Ets capaç de sen�r-lo? De vegades, cal prac�car
l’atenció plena. Hi ha sons que ens passen
desapercebuts. Som capaços de sen�r el que tenim al
nostre voltant? Som capaços de sen�r els altres?
29
• Reflexió
Sant Marcel·lí escoltava els seus semblants. Es va adonar que, mitjançant l’escolta atenta dels
seus semblants i de Déu, trobava la seva mo�vació diària. En va ser un exemple la trobada amb
el jove Montagne, que celebrem aquesta setmana. La seva escolta cap a ell, va portar Marcel·lí
a formar la primera comunitat de germans, amb l’objec�u d’educar i cuidar infants i joves.
“Déu escolta? L’oració és ja una gràcia, Déu és amb nosaltres. Girar-nos cap a ell indica que ell
ja ens està escoltant. Resar a Déu és posar-se ja sota l’ombra del seu amor. Estem segurs que
Déu no és un mag; ell no vol ser-ho; però estem encara més segurs que Déu és el nostre Pare”.
h�ps://champagnat.org/es/dios-nos-escucha/
30
11. NOVEMBRE – PARLEM, ESCOLTEM

El mes de novembre és un mes en el qual prenem una consciència especial dels drets de la infància.
Enguany posem èmfasi en la promoció al dret dels nens a ser escoltats sobre tots els temes que els
concerneixen. Ens fixarem primer en la vivència d’aquest dret al nostre centre, en la nostra població i
en la nostra realitat en termes generals i acabarem passant a l’acció. Cal escoltar la veu i el criteri de la
infància. Què poden fer les nenes i els nens per empoderar-se en la garan�a dels seus drets?
Aquest mes celebrem també el dia de la tolerància, sense la qual no s’entendrien aquests drets. I
comença també l’Advent, temps de preparar els nostres cors per escoltar la veu de Jesús.
SETMANA 1 – PARLEM DE DRETS
Comencem parlant dels nostres drets. Si hi ha alguna cosa que tenen en comú tots els nens del món,
sense excepció, són els seus drets. Hagin nascut on hagin nascut, �nguin el color de pell que �nguin i
sigui quina sigui la seva condició econòmica o sexual, tots els nens del món tenen els mateixos drets.
• Recursos
• Ressonàncies bíbliques: Jesús i els infants Lc 18, 15-17

Alguns presentaven a Jesús uns infants molt pe�ts perquè els imposés les mans, però els
deixebles, en veure-ho, els renyaven. Jesús feu acostar els infants i digué:
“Deixeu que els infants vinguin a mi: no els ho impediu, perquè el Regne de Déu és dels qui són
com ells. Us ho asseguro: qui no aculli el Regne de Déu com l’acull un infant, no hi entrarà pas.”
Reflexió: en aquell temps no exis�en els drets dels infants, ni tan sols els drets humans, però
Jesús ja procurava tractar tothom igual, pe�ts i grans, amb compassió i dignitat. De vegades
hauríem de conservar la frescor, la innocència i la impulsivitat dels nens. Els grans ens
compliquem i ens tanquem en els nostres problemes. Què t’agradaria conservar de quan eres
pe�t?
• Dinàmica coopera�va: Entrevista simultània

Aquesta setmana ens centrem en els drets de la infància en clau d’ESCOLTAR, repassem els
nostres drets amb una pe�ta dinàmica coopera�va.
Cada alumne preguntarà a un company quin dret considera fonamental i per què; després,
inver�ran els rols i finalment posarem en comú tots aquests drets.
Es projecta una imatge/pòster SED o escoltem una cançó.
• Pòster:
h�ps://twi�er.com/ONGDSED/status/798086480900063232/
photo/1
• Cançó: “Yo quiero que a mí me quieran”

h�ps://www.youtube.com/watch?v=tgOM25RjuCU
• Una mica d’història

Repassem la història dels Drets de la infància amb un vídeo
h�ps://www.youtube.com/watch?v=rApULMPWQIU, seguit
d’una ru�na de pensament: “Abans pensava… Ara penso…”.
Encetem un diàleg per compar�r el que els hagi cridat l’atenció.
31
Setmana 2 (9/10): ESCOLTEM LA REALITAT
De vegades la realitat és una altra, i els drets de la infància no es compleixen. Vivim amb certa
“sordesa” incapaços d’escoltar els altres, el que ens envolta. Cada dia sen�m no�cies esquinçadores
que tenen infants com a protagonistes. Els seus drets no sempre són escoltats, per les seves famílies,
pels seus professors, pels seus governs. És hora que la seva veu sigui escoltada, és hora que els seus
drets es compleixin.
• Recursos
• Pregària per les persones que pateixen

Veiem la primera part d’aquest vídeo (fins al minut 1.25) h�ps://www.youtube.com/
watch?v=TAuy83nafv0 , comentem algun altre dret i la seva an�tesi (exemple: desnutrició
infan�l – dret a una alimentació, etc.) i finalment resem junts:
Pare de tots, et donem gràcies
perquè tots els homes, dones i nens
naixem lliures i iguals en dignitat i drets.
Ajuda’ns a viure en la teva presència
com a germans i germanes.
Senyor Jesús,
vas arribar entre nosaltres com un més
i no et vam acceptar.
Encara avui, en molts països,
a mul�tud dels nostres germans i germanes
se’ls neguen els drets humans.
Tu con�nues sent crucificat en ells.
Perdona’ns i salva’ns.
Esperit Sant,
llum dels nostres cors,
Vine i ensenya’ns la saviesa
que neix de la nostra dignitat de fills i filles de Déu.
Dona’ns poder per crear
un món on capiguem tots.
Senyor, ja que naixem éssers lliures,
deixa que con�nuem sent lliures
fins que retornem a Tu.
• Vídeo: Per mi i per tots els meus companys

Un vídeo per fer-nos escoltar. No tot és un joc de nens.
h�ps://www.youtube.com/watch?v=vsBQO36Fn0c
Reflexió: Quina injus�cia denunciaries tu? Per qui alçaries la teva veu?
• Cançó: “¿Quién?, de Luis Guitarra

h�ps://www.youtube.com/watch?v=dPGhz0X5PVc
Convidem els nostres alumnes a compar�r alguna frase que els hagi tocat el cor.
• Vídeo: “Malak i el vaixell”

h�ps://www.youtube.com/watch?v=2sYs8lLxRsE
Aquest curt és part d’una campanya global de la UNICEF sobre la crisi de persones refugiades
de Síria. En aquest vídeo, en Malak, de set anys, narra la seva travessa del Mediterrani a bord
d’una embarcació lleugera.
Reflexió compar�da: Quins drets de la infància no es compleixen?
Podem realitzar una ru�na de pensament: “Veig – penso – em pregunto”.
32
SETMANA 3 – PARTICIPEM, QUE S’ESCOLTIN ELS NOSTRES DRETS
Els infants teniu molt a dir, especialment quan s’ha de prendre una decisió que us afecta directament.
És per això que teniu tot el dret d’expressar lliurement la vostra opinió i de ser escoltats.
La par�cipació i la presa en consideració de totes les opinions contribueixen a eliminar l’autoritarisme,
la discriminació, la falta de respecte i la violència en les comunitats educa�ves. En expressar-nos i
prendre part ac�va en la nostra realitat immediata construïm societats democrà�ques; això demana
escoltar diversos punts de vista, una presa de decisions responsable, posicionar-nos crí�cament en la
nostra societat.
Aprenent a qües�onar, a opinar, a dialogar i a escoltar adquirirem les habilitats i les competències per
desenvolupar un pensament i un judici crí�c com a part essencial de la par�cipació en una societat
democrà�ca.
• Recursos
• Vídeo: 16 de novembre. Dia Internacional de la Tolerància

h�ps://www.youtube.com/watch?v=IjjEGu2pBtY
Alterna�ves:
h�ps://www.youtube.com/watch?v=JVJ2K1JNiJI
h�ps://www.youtube.com/watch?v=dvwQj72fyh0
• Vídeo: “Malala, el llapis màgic”

h�ps://www.youtube.com/watch?v=m88xxcAYnfU
La Malala Yousafzai, icona internacional, ac�vista en pro del dret a l’educació i la persona més
jove que ha rebut el Premi Nobel de la Pau, relata una història inspiradora del que va ser créixer
en una regió esquinçada per la guerra i, malgrat això, veure la màgia de l’esperança allà on
mirés. Quan la Malala era pe�ta, al Pakistan, volia tenir un llapis màgic. El faria servir per a
diverses coses:
— Per posar un pany a la seva porta; així els seus germans no podrien molestar-la.
— Per aturar el temps i dormir una hora més cada ma�.
— Per esborrar l’olor de l’abocador d’escombraries que hi havia prop de casa seva.
Però, amb el temps, el seu món va canviar, i també ho van fer els seus desitjos. El seu dret a
anar a escola es va veure amenaçat... simplement perquè era una nena. En comptes d’un llapis
màgic, la Malala en va agafar un de debò. Sola a la seva habitació, va escriure sobre els
desafiaments als quals s’enfrontava, però les seves paraules van arribar a gent d’arreu del món.
Reflexió: Què faries tu si �nguessis un llapis màgic?
• Aixeca’t, opina i par�cipa:

Imatge mo�vadora.
h�ps://cu�.ly/YgtNFR0
Invitació de la ins�tució
marista per passar l’acció,
fomentar la par�cipació i
l’empoderament dels joves:
h�ps://pt-pt.facebook.com/
fms.champagnat/videos/
571725580302704/
• Dinàmica de ges�ó
d’emocions
Després d’un pe�t moment
d’interioritat, de presa de
consciència, convidem els
33
alumnes a recordar una situació en la qual s’hagi �ngut en compte la seva opinió (en la família,
amb els amics, a l’escola), i una altra en la qual no se’ls hagi deixat opinar o se n’hagi ignorat
l’opinió.
Cada alumne haurà d’escriure tres adjec�us que descriguin com es van sen�r en aquells
moments. Podem fer servir notes adhesives o emo�cones. Finalment, podran triar un
company amb qui compar�r les seves emocions.
SETMANA 4 – ENS PREPAREM PER ESCOLTAR JESÚS
La paraula lla�na adventus significa ‘venir’. Es tracta, per a la tradició cris�ana, de la vinguda de Jesús.
Però l’Evangeli ens diu que cal preparar aquesta vinguda. Preparem-nos per escoltar Jesús. La seva veu
en aquest temps ens crida a la conversió, ens parla de tendresa, d’obertura, de sinceritat i veritat, de
reconciliació, de misericòrdia, de compassió...
• Recursos
• Les quatre espelmes

La Corona d’Advent té un gran simbolisme: el cercle representa l’infinit, el cicle de la vida; les
branques de fulla perenne, l’esperança i la vida eterna; les quatre espelmes simbolitzen cada
diumenge d’Advent, i la cinta vermella és l’amor que uneix la família. Avui, encendrem una
espelma per fer una breu sessió de meditació observant la flama:
h�ps://www.youtube.com/watch?v=tUFbbtmA3xI
• Lectura de l’evangeli segons sant Lluc:

En aquell temps, Jesús digué als deixebles: “Hi haurà senyals prodigiosos en el sol, la lluna i les
estrelles. A la terra, les nacions viuran amb angoixa, alarmades pel bramul de la mar i per les
onades embravides. La gent defallirà de por i d’ansietat pel que succeirà arreu de la terra,
perquè fins i tot els estols celes�als trontollaran. Llavors veuran el Fill de l’home venint en un
núvol amb gran poder i majestat. Quan tot això comenci a succeir, redreceu-vos i alceu el cap,
que el vostre alliberament s’acosta.”
• Cançó: “Hoy Desperté”, de Melendi

h�ps://www.youtube.com/watch?v=vwBFelYEOAE
• Dedica’t un temps…
Quines realitats (de casa teva, de la teva família, dels teus amics, dels teus companys, del món)
no t’adones que escoltes?
Hi ha alguna cosa a la qual necessi�s despertar en la teva vida? Què et demana que visquis més
atent, més acurat, més despert?
• Un gest
Al llarg de dia d’avui, et convido a buscar una mirada especial i una frase que t’hagin fet sen�r
en aquest moment despert, ple, viu.
34
12. DESEMBRE – SE SENT UN BATEC

Escolta el que hi ha en tu, abraça la realitat, acull la Bona No�cia. Si la teva ment dubta, escolta el teu
cor. Ell mai no et fallarà.
Aquest mes ens situem en l’Advent, una època d’espera i d’esperança. És un temps en el qual
observem l’entorn amb una ac�tud de recerca per iden�ficar històries, persones, fets o idees que ens
esperancen, que ens ajuden a creure en la Bona No�cia. És un moment en el qual nosaltres mateixos
(la comunitat marista, la infància...) podem ser signes d’esperança per al món amb accions altruistes i
solidàries.
SETMANA 1 – EMPATIA. PREPARAR EL CAMÍ CAP A L’ALTRE
A les persones se’ls fa di�cil posar-se en les sabates de l’altre. Però només qui té el do de fer-ho, té el
poder de canviar el món.
• Recursos
• Lectura de l’evangeli segons sant Lluc

L’any quinzè del regnat de Tiberi Cèsar, mentre Ponç Pilat era governador de Judea, Herodes,
tetrarca de Galilea, Filip, el seu germà, tetrarca d’Iturea i de la regió de Traconí�da, i Lisànies,
tetrarca d’Abilene, durant el pon�ficat d’Annàs i de Caifàs, Déu va comunicar la seva paraula a
Joan, el fill de Zacaries, en el desert.
Joan anà per tota la regió del Jordà predicant un bap�sme de conversió per al perdó dels
pecats, tal com està escrit en el llibre del profeta Isaïes: “És la veu d’un que crida en el desert:
Prepareu el camí del Senyor, aplaneu les seves rutes. S’alçaran les fondalades, s’abaixaran les
muntanyes i els turons, el terreny tortuós quedarà pla i el camí escabrós serà allisat; i tothom
veurà la salvació de Déu”.
Reflexió guiada:
En aquesta lectura, Joan rep la paraula de Déu per al perdó dels pecats. Déu és empà�c amb
tothom i per tant és capaç de perdonar els pecats que hem pogut realitzar. Estem en una època
(el Nadal) dedicada al perdó, a la família i a la unitat. Durant tot l’any ens han passat coses
bones i coses dolentes produïdes per unes altres persones, però ara és el moment del perdó.
I tu, ets capaç de perdonar a aquestes persones que t’han fet mal, posant-te en el seu lloc i
pensant com se senten ells després?
• Dinàmica: Muntanya de conflictes

A l’aula se solen produir conflictes, sobretot en aquesta etapa, però cal que hi posem solució i
treballem perquè no es torni a produir. Per fer-ho realitzarem una dinàmica en la qual els
alumnes han d’escriure una situació de conflicte que els hagi generat malestar.
Es posaran els papers en una caixa i, a con�nuació, cada alumne en traurà un i el llegirà en veu
alta, mentre la resta dels companys escolta ac�vament. Quan l’hagin llegit, hauran de
solucionar-lo entre tots.
• Vídeo: El valor de l’empa�a

h�ps://www.youtube.com/watch?v=4Hgm�g-UTk
Després d’haver vist el vídeo, com et sents amb el ratolí? Ha actuat bé?
35
SETMANA 2 – ESCOLTA ACTIVA, A L’ESTIL DE JOAN BAPTISTA
El nostre pitjor problema de comunicació és que no escoltem per entendre, sinó que escoltem per
contestar.
• Recursos

La gent li preguntava a Joan:
−Així, doncs, què hem de fer?
Ell els responia:
−Qui �ngui dos ves�ts, que en doni un al qui no en té, i qui �ngui menjar, que també el
comparteixi.
Entre els qui anaven a fer-se batejar hi havia fins i tot uns publicans, que li deien:
−Mestre, què hem de fer?
Ell els respongué:
−No exigiu més del que està establert.
Igualment uns soldats li preguntaven:
−I nosaltres, què hem de fer?
Ell els respongué:
−No feu servir la violència ni presenteu falses denúncies per treure diners de ningú, i
acontenteu-vos amb la vostra soldada.
El poble vivia en l’expectació, i tots pensaven si Joan no fora potser el Messies. Joan respongué
dient a tothom:
−Jo us batejo amb aigua, però ve el qui es més fort que jo, i jo no soc digne ni de deslligar-li les
corretges de les sandàlies: ell us batejarà amb l’Esperit Sant i amb foc. Ja té la pala a les mans
per ventar el gra de l’era i per entrar el blat al graner; però cremarà la palla en un foc que no
s’apaga.
Amb aquestes i moltes altres exhortacions, Joan anunciava al poble la bona nova.
Reflexió guiada:
Joan es trobava davant la situació que tothom li parava atenció i ell es va començar a dirigir a
les persones, ells l’escoltaven i feien el que els demanava. L’escolta ac�va és un bé necessari
per a nosaltres, dedica’t un temps a pensar si realment escoltes ac�vament les persones. Amb
l’arribada del Nadal, a casa ens reunim amb tota la família i sempre podem escoltar com els
avis, els oncles o els pares ens expliquen històries sobre la seva vida, que poden ser molt
interessants. Penses que tu els dediques prou temps per escoltar aquestes històries?
• Dinàmica: Joc “En Simó diu”

És el joc de sempre “En Simó diu” (de l’anglès Simon says). Tots els par�cipants han de fer el
que digui en Simó, però en Simó pot men�r. És a dir, encara que digui “polzes cap amunt”, pot
posar els polzes cap avall per confondre els par�cipants o a la inversa. També cal que s’hi fixin
bé, ja que en Simó sempre ha de dir “en Simó diu”. Si només diu “polzes cap amunt”, els
par�cipants en el joc no han de fer res, ja que no s’ha dit “en Simó diu”. Qui s’equivoqui serà
eliminat.
• Cançó: “Navidad sin �”, de Marco Antonio Solís

h�ps://www.youtube.com/watch?v=nsxWXp3fcZo
Escolta com se sent el cantant. El Nadal és aquest moment d’estar junts i de sen�r que la família
ens dona suport. Escolta la teva família ja que, en fer-ho, ells entendran que els dones suport.
I encara que no puguis ser amb ells, notaràs que són aquí per a tu.
36
SETMANA 3 – ACCEPTA I ACULL COM MARIA
“Jo faig el que vostè no pot i vostè fa el que jo no puc. Junts podem fer grans coses.” Mare Teresa de
Calcuta
• Recursos

Per aquells dies, Maria se n’anà de pressa a la Muntanya, en un poble de Judea, va entrar a casa
de Zacaries i saludà Elisabet.
Tan bon punt Elisabet va sen�r la salutació de Maria, l’infant va saltar dins les seves entranyes,
i Elisabet quedà plena de l’Esperit Sant. Llavors cridà amb totes les forces:
−Ets beneïda entre totes les dones i és beneït el fruit de les teves entranyes! Qui soc jo perquè
la mare del meu Senyor em vingui a visitar? Tan bon punt he sen�t la teva salutació, l’infant ha
saltat de joia dins les meves entranyes. Feliç tu que has cregut: allò que el Senyor t’ha anunciat
es complirà!.
Reflexió guiada:
El Nadal ens convida a celebrar la VIDA. Un Déu que és la vida plena es fa humà com nosaltres,
i ens promet que estem cridats a una vida plena. Aquesta setmana celebra, amb la família, amb
els amics… Fes petons i abraçades, envia missatges, �ngues detalls, fes l’ullet, saluda… En
defini�va, celebra aquesta VIDA que tu ets.
• Dinàmica: El fil de la unitat

En aquesta dinàmica, els alumnes seuen fent una rotllana.
- Es tria un alumne, i se li dona un cabdell de llana.
- Aquest alumne es queda amb l’extrem del cabdell, i passa a un company la resta del
cabdell, mentre expressa un tret bo d’aquesta persona.
- Aquest procés con�nua, fins que el cabdell hagi passat per tots els alumnes de la rotllana.
- Quan hagi arribat a l’úl�m alumne del grup, i tothom �nguin una part de fil, se segueix el
camí invers. És a dir, qui té el cabdell el torna a qui l’hi ha donat, seguint el fil del cabdell.
- Mentre es passa el cabdell, l’alumne ha de dir un tret bo d’aquesta persona (com abans
l’hi han dit a ell).
- Al final, el cabdell arribarà a la primera persona que havíem triat. Així tothom haurà dit
una cosa bona d’un company i haurà rebut un compliment d’un company. (Facilitar la
relectura per a l’educador)
• Vídeo: Abraçades de Nadal

h�ps://www.youtube.com/watch?v=PgEJNY9Ly6c
Dedica aquest Nadal a fer abraçades a tothom. Acull les persones a casa teva i que se sen�n
còmodes amb la teva companyia, ja que la unitat en l’ésser humà és l’element més important.
37
1. GENER – SONS DE PAU

Dediquem aquest mes de gener a la preparació profunda del Dia Escolar de la No-violència i la Pau.
D’acord amb el lema d’aquest curs, par�m del diàleg i l’escolta com a eines imprescindibles per a la
construcció de la pau. Bas�r ponts amb qui actua i pensa diferent és un element posi�u i creador d’una
nova realitat en la qual convivim en pau. És un bon moment per escoltar què és el que mou les
persones en altres parts del món, com la fe és una eina per a la pau, com al final a tots ens uneix el fet
de ser persones, ser humans.
En aquest diàleg, com en l’ecumenisme (diàleg entre tots els cris�ans del món, que celebrem
especialment aquest mes), descobrim què ens ajuda a construir la no violència, i quin és el rerefons
comú que ens uneix i que ens porta a viure en pau: valorar la vida i la dignitat humana per sobre de
qualsevol altre interès.
SETMANA 1 – RECONÈIXER ELS SONS DE PAU
Comencem l’any, el trimestre… És un moment on venim dels bons propòsits i de les trobades de Nadal
i reprenem la vida quo�diana, la ru�na… Per què no traslladem aquestes sensacions a la nostra vida?
Aquest mes et convidem a viure els sons de la pau, aquests que comencen amb els amics, la família i
que ens conviden a portar aquesta fraternitat al nostre barri, la nostra ciutat, el nostre país, a tothom.
Reconeix els sons de la pau en la teva vida, i reconeix que el món té set d’aquests sons.
• Recursos
• Experiència d’interioritat: Els sons d’aquestes festes

Per començar aquest trimestre, et convido a fer una experiència. Un viatge al teu interior, on
podràs trobar-te amb tu mateix i els teus sons.
Ens centrem en la nostra respiració. Simplement la sen�m. L’observem. A poc a poc n’anirem
rebaixant el ritme: inspirant, expirant, inspirant, expirant… Anem parant la nostra ment. Si ens
venen idees, les reconeixem i les deixem marxar, no ens hi enredem… i tornem a portar de
manera conscient l’atenció a la respiració.
Et convido a observar els sons d’aquests dies de descans a casa que has experimentat per
Nadal:
- Els sons de les persones amb les quals t’han trobat, les seves veus…
- Els sons de la taula plena i compar�da amb la família i la gent que es�mes.
- Els sons del descans, d’estar tranquil.
- Els sons de l’alegria per la trobada, pels regals, per les persones…
Reconeix tots aquests sons junts. Què aporten a la teva vida?
Gaudim del Nadal per la trobada, per l’escolta, pel diàleg… Aquest trimestre et porta un repte:
traslladar aquesta sensació a tota la vida. Traslladar l’amor que compar�m aquests dies a ser
un amor que mogui la teva vida, i la vida del món. Que els sons d’amor i pau que reconeixes en
tu, i en el teu entorn, siguin els sons de pau i bé que omplin el món.
• Text de l’Encíclica Fratelli Tu�, del papa Francesc

[198] Acostar-se, expressar-se, escoltar-se, mirar-se, conèixer-se, tractar de comprendre,
buscar punts de contacte, tot això es resumeix en el verb “dialogar”. Per trobar-nos i ajudar-nos
mútuament necessitem dialogar. No cal dir per a què serveix el diàleg. En �nc prou pensant
què seria el món sense aquest diàleg pacient de tantes persones generoses que han man�ngut
unides famílies i comunitats. El diàleg persistent i coratjós no és no�cia com els desencontres i
els conflictes, però ajuda discretament el món a viure millor, molt més del que puguem adonar-
nos-en.
[281] Entre les religions és possible un camí de pau. El punt de par�da ha de ser la mirada de
Déu. Perquè “Déu no mira amb els ulls, Déu mira amb el cor. I l’amor de Déu és el mateix per
a cada persona, sigui de la religió que sigui. I si és ateu és el mateix amor. Quan arribi l’úl�m dia
38
i hi hagi la llum suficient sobre la terra per poder veure les coses com són, ens emportarem
cada sorpresa!”.
• Oració: “La crida del tot”, de Benjamín González Buelta, sj

Cal deixar-ho tot amb les paràlisis i els sabers,
en el seguiment a Jesús. amb les rutes ja traçades.
Primer es deixen les coses: Després cal donar
el que es rep heretat les claus del futur,
i va grapat al cognom, acollir el que ens ofereix
el que és fruit de la feina el Senyor de la història
i porta la nostra empremta. i avançar en diàleg
També cal deixar-se un mateix: de llibertats trobades
les pors, mútuament per sempre,
que s’unifiquen en un sol pas
en una nova puntada de teixit.
SETMANA 2 – MÉS ENLLÀ DEL MEU PROPI SO
Els teus propis sons estan molt bé, però es queden una mica limitats. Hi ha més sons, altres maneres
de viure la vida, de reconèixer-la, de comprometre-s’hi. Surts a trobar uns altres sons, o t’aïlles en el
teu propi soroll? Per construir pau cal anar més enllà d’un mateix. És una mica de bojos, sí, però ens
surt de l’ànima…
• Recursos
• Vídeo: Ens surt de l’ànima (voluntariat)

h�ps://www.youtube.com/watch?v=iHIZ6QcJjYg
• Conte: “L’aigua del Ganges”

–Mestre –va dir el deixeble–, ensenyes que el tot o Déu és a l’interior de cadascun de nosaltres.
Però, com hi pot cabre, a dins de nosaltres?
–Ves fins al Ganges i porta’m un litre d’aigua –li va respondre el mestre al deixeble.
Quan li va haver portat l’aigua, el mestre va quedar sorprès:
–Però si aquesta no és aigua del Ganges!
–I tant que sí, l’he tret jo mateix del riu! –va exclamar el deixeble.
–Però on són les tortugues, els peixos, la gent que s’hi banya, les embarcacions, els cadàvers
que arrossega i els monjos que hi fan les ablucions? Jo no hi veig res de tot això. No pot ser
l’aigua en qües�ó! Corre a llançar-la al Ganges!
Quan el deixeble va tornar, el mestre li va dir:
–Ara, el teu litre d’aigua, barrejat amb l’aigua del riu conté tortugues, peixos i tot el que li
faltava abans. Aquesta sí que és aigua del Ganges.
Som rics, infinitament rics, però, a un determinat nivell de consciència, no veiem més que el
litre d’aigua i no la immensitat del riu.
• Pregària: Envia’ns bojos

Oh, Déu! Envia’ns bojos,
dels que es comprometen a fons,
dels que s’obliden de si mateixos,
dels que es�men
amb alguna cosa més que paraules,
dels que donen
la seva vida de debò i fins al final.
Dona’ns bojos,
39
sonats, Dona’ns bojos,
apassionats, bojos del present,
homes capaços enamorats d’una forma de vida senzilla,
de fer el salt cap a la inseguretat, alliberadors eficients del proletariat,
cap a la incertesa amants de la pau,
sorprenent de la pobresa; purs de consciència,
dona’ns bojos, decidits a no trair mai,
que accep�n diluir-se en la massa capaços d’acceptar qualsevol tasca,
sense pretensions de destacar, d’anar on calgui,
que no u�litzin lliures i obedients,
la superioritat pel seu profit. espontanis i tenaços,
dolços i forts.
Dona’ns bojos, Senyor, dona’ns bojos.
SETMANA 3 – DEL SO CONCRET A L’ACOLLIDA A L’ALTRE
Aquesta setmana arreu del món celebrem la Setmana d’Oració per la Unitat dels Cris�ans. I la idea
d’aquesta setmana no és veure com som de bons els cris�ans (catòlics, protestants, ortodoxos…) i
prou. És una crida a sen�r-nos units, fraterns per ser un signe d’esperança i vida per a tota la
humanitat. Se celebra aquesta setmana, perquè el dia 25 és Sant Pau, el primer cris�à que va sor�r de
la seva comoditat i va anar a trobar l’altre, el diferent, el necessitat…
Ell va deixar amb por l’estabilitat, la comoditat, i va travessar el Mediterrani amb la seva barca. Avui dia
moltes persones s’enfronten a les mateixes pors que Sant Pau va assumir als mateixos mars. En altres
llocs del món molts uns altres emprenen viatges igualment perillosos per terra i per mar per fugir de
catàstrofes naturals, de guerres i de la pobresa. També les seves vides estan a la mercè d’immenses
forces, fredes i indiferents, no tan sols pertanyents a la natura, sinó també polí�ques, econòmiques i
humanes.
Aquesta indiferència de l’ésser humà assumeix diverses formes: la indiferència d’aquells que venen
places a persones desesperades en vaixells que no són aptes per navegar; la indiferència dels qui
decideixen no enviar naus de rescat; i la indiferència dels qui allunyen de les seves costes pasteres amb
migrants. Aquests en són només alguns exemples.
Com a cris�ans units que enfronten la crisi migratòria, aquesta història ens planteja un repte: ens unim
a les fredes forces de la indiferència o ens fem tes�monis de la provisió amorosa de Déu per a totes les
persones? És molt necessària la virtut de l’hospitalitat en la nostra recerca de la unitat dels cris�ans.
És un hàbit que ens convida a una generositat més gran envers les persones que passen necessitat. La
nostra unitat cris�ana es manifestarà no només mostrant hospitalitat els uns amb els altres, per molt
important que això sigui, sinó també a través de trobades cordials amb aquells que no comparteixen
la nostra llengua, cultura o religió.
• Recursos
• Vídeo
La millor manera de conèixer una realitat és posar-li rostre, cara, paraules. Quan soc capaç de
posar rostre i nom a alguna cosa, m’hi sento vinculat, relligat. És per això que no parlem
d’immigració en general, parlem de persones en concret. Com en el vídeo-tes�moni d’Ousman
Umar.
(h�ps://www.youtube.com/watch?v=sXhA8MbaaZA)
• Cançó: “Los incontables”, d’Ain Karem.

(h�ps://www.youtube.com/watch?v=QZZvwaq1Qe0)
• Reflexió personal:
- Què crec que puc fer per viure l’acolliment, l’obertura, l’hospitalitat en la meva vida?
- Cap a quins aspectes de la realitat social, de la immigració, de la nostra ciutat, puc
mostrar-me més obert, amb més acolliment, amb més hospitalitat?
40
- Quines de les experiències viscudes en la meva vida o en el meu procés de fe, m’ajuden a
viure des de l’acolliment, l’hospitalitat?
• Oració ecumènica de l’Església catòlica dels Estats Units per la immigració:

Déu bo i misericordiós,
t’agraïm el do de les famílies.
Et donem gràcies per tota l’alegria i l’amor que porten a la nostra vida,
i et demanem que donis a totes les famílies una protecció especial,
par�cularment a les que passen privacions quan es traslladen a la recerca d’una vida millor.
Mostra la teva compassió a aquells que viatgen enmig de perills
i porta’ls a un lloc segur i tranquil.
Consola els qui estan sols i temorosos perquè les seves famílies
van ser separades a causa de la violència i de la injus�cia.
Mentre reflexionem sobre el di�cil trajecte que la Sagrada Família va viure
com a refugiats a Egipte, ajuda’ns a recordar el pa�ment de totes les famílies immigrants.
Per la intercessió de Maria, la nostra Mare i de Sant Josep Obrer, el seu espòs, preguem
perquè tots els immigrants puguin reunir-se amb les persones que es�men i trobar la feina
produc�va que busquen.
Obre el nostre cor perquè puguem oferir hospitalitat a totes les persones que busquen un
refugi.
Dona’ns el valor per rebre de grat tota persona forana com si fos Crist entre nosaltres.
T’ho demanem pel nostre Senyor Jesucrist, el teu Fill, que viu i regna amb tu, en la unitat de
l’Esperit Sant, pels segles dels segles. Amén.
41
2. FEBRER – SOC TOT ORELLES

Celebrem la diversitat com alguna cosa que ens enriqueix mútuament i ens permet crear, des de la
suma del que és individual, un col·lec�u més plural en el qual tots ens sen�m acollits i empoderats.
Aprofundim en l’escolta ac�va, empà�ca i en la capacitat de no jutjar ni e�quetar els altres per les
seves opinions o accions. Reconstruïm el nostre col·legi marista com un lloc en els quals tothom és
escoltat, acollit i es�mat.
SETMANA 1 − BOCA TANCADA, ORELLES OBERTES
Cal estar disposats a callar per escoltar, escoltar per aprendre i aprendre a escoltar. Tenim dues orelles
i només una boca per poder escoltar el doble del que parlem. Escoltar de manera ac�va facilita la
comprensió, crea un clima de confiança, redueix les diferències de criteris, minimitza els conflictes,
promou la presa de decisions, atorga temps per pensar i, entre altres coses, es�mula la cooperació
entre els interlocutors.
• Recursos
• Frase mo�vadora
Diverses cultures s’han fixat en aquesta idea.
D’aquí, els proverbis següents:
h�ps://images.app.goo.gl/
qzHwFX9QcH9KWUMEA
h�ps://images.app.goo.gl/WPHJpwHEQLs1DVs17
Reflexió:
- Què et suggereixen aquests proverbis?
- Com els aplicaries al teu dia a dia en el col·legi,
amb els companys?
• Dinàmiques per prac�car l’escolta ac�va: (Se’n

pot u�litzar una o diverses)
1. Dues veritats i una men�da. Un alumne de la

classe explica dues veritats i una men�da sobre ell
mateix. Els companys han d’endevinar quina és la
men�da. Aprenem escolta ac�va i ens coneixem.
2. Creem un conte. Cada persona, per torns, va
afegint la seva aportació a un conte que es construeix
entre tot el grup. La primera persona pot començar amb
una frase com “Una vegada hi havia un drac morat
enorme…” i la persona següent ha d’u�litzar les seves
habilitats de l’escolta ac�va per incorporar el que acaba
d’escoltar en el que afegeix al conte. Aquesta ac�vitat es pot ampliar amb targetes de
dibuixos o dards especials amb paraules de conte.
3. Vam anar a comprar. Una persona comença amb la frase “Ahir vam anar a comprar i vam
comprar…” i afegeix alguna cosa al final. La persona següent repeteix el que ha dit
l’anterior i afegeix alguna cosa més a la llista. El joc con�nua fins que un par�cipant ja no
pugui recordar la llista. En una versió del joc la primera lletra dels objectes ha de seguir
l’ordre de l’abecedari. També pot variar la frase inicial (per exemple, “Vam anar al parc i
ens hi vam emportar…”).
42
1. Dinàmica coopera�va Els quatre monjos o el valor d’aprendre a escoltar.

- DISTRIBUCIÓ: grups de 4-5 alumnes.
- OBJECTIU: Aprendre a superar els conflictes que solen sorgir en els treballs
coopera�us, evitant així donar als altres les culpes del que passa.
- TEXT DE LECTURA per treballar l’escolta:
Quatre monjos van decidir caminar junts en silenci durant un mes. El primer dia tot va
anar fantàs�cament. Però, passat el primer dia, un dels monjos va dir: “Es�c dubtant de
si he tancat la porta abans de sor�r del mones�r”. Un altre va dir: “Estúpid! Havíem
decidit estar en silenci durant un mes, i tu el trenques amb aquesta ximpleria!” Llavors
va dir el tercer: “I tu, què? També l’acabes de trencar!”.
I el quart monjo va dir: “Gràcies a Déu, jo soc l’únic que no ha parlat!”
- Quina ha estat l’ac�tud dels monjos?
- Per què creus que van obrar d’aquesta manera?
- Relaciona amb la teva experiència acadèmica i personal, alguna vegada t’has sen�t
així treballant en equip?
- Quina podria haver estat l’ac�tud dels altres monjos quan el primer va parlar? I la dels
dos úl�ms quan va parlar el segon?
Ensenyament i reflexió:
On poses tu l’accent: a guardar les normes perquè sí o a solucionar les dificultats? Si et
saltes les normes ho fas amb un sen�t o només per parlar?
SETMANA 2 – ORELLES DIVERSES
Entenem per diversitat la constatació de les diferències entre els éssers humans, a causa de l’edat, el
sexe, la cultura, la religió... La varietat de les persones i dels caràcters és posi�va i enriquidora. Aquesta
setmana us convidem a escoltar sense por els altres per descobrir així la riquesa que hi ha en la
diversitat. Som diferents, diferents caracterís�ques �siques, diferent gènere, diferents cultures,
idiomes, idees… fan del nostre món un lloc plural, del nostre col·legi un entorn ric i divers on créixer
en el respecte, la tolerància.
Tots som iguals i tots som diferents. Estàs disposat a escoltar i acollir aquestes diferències?
• Recursos
• Conte: “L’assemblea de les eines”

Imatge:
h�ps://images.app.goo.gl/wyGQ3rpXcZnQRtDv9
Conte:
h�ps://docs.google.com/
viewer?a=v&pid=sites&srcid=ZGVmYXVsdGRvbWFpbnx0dXRvcmlhaWVzcm9kYW5hc3xneDo0
NjEyMmRlMDA1NjU3ZTk
• Cançó: “Beau�ful”, de Chris�na Aguilera (2002)

h�ps://www.youtube.com/watch?v=eAfyFTzZDMM
Altres alterna�ves: “Black or White”, de Michael Jackson (1991); “Imagine”, de John Lennon
(1971); “One Love”, de Bob Marley (1977)
43
• Curt animat:
h�ps://www.youtube.com/watch?v=B6uuIHpFkuo
Purl és la història d’una cabdell de llana busca encaixar en la nova feina, plena d’homes. Tot i
això, aviat s’adonarà que no necessita canviar-se a ella mateixa per deixar petjada.
Ru�na de pensament: Headlines. Posa un �tular
SETMANA 3 - ORELLES EMPÀTIQUES
És clar que vivim en un món globalitzat i plural, i això demana construir “ponts” en la comunicació
intercultural, entendre no només uns altres idiomes i cultures sinó també uns altres punts de vista. La
millor estratègia per a la comunicació intercultural és l’escolta empà�ca. Si l’altre no parla el nostre
idioma, o ho fa amb un accent diferent del nostre, o amb un altre vocabulari, cal fer la tasca
respectuosa d’escoltar i comprendre sense jutjar ni tractar de corregir-lo.
“Empa�a” és una paraula que està composta de dues arrels gregues: la preposició en, que significa
“endins”, i el substan�u pathos, que significa sen�ment, emoció, sofriment, dolor. Així que “empa�a”
significa estar “dins del sofriment” de l’altre, assumint la seva mateixa condició; “posar-se en les
sabates” de l’altre. L’empa�a no és tan fàcil de trobar ni tan sols entre persones de la mateixa cultura.
Acceptem l’altre, la persona que pertany a una altra classe social, a un altre gènere, la persona que
assisteix a una altra església, que ve d’una altra part del país?
• Recursos
• Vídeo: “My shoes”

h�ps://www.youtube.com/watch?v=92g1AK2Ga8Q
- Ru�na de pensament: “Abans pensava… ara penso...”
- Reflexió: L’empa�a ens permet establir vincles més sòlids i posi�us amb els altres. Es
defineix com la capacitat per reconèixer i comprendre els sen�ments, les idees, les
conductes i les ac�tuds dels altres i entendre les circumstàncies que els poden afectar en
situacions concretes. Aprenguem a prac�car l’empa�a, i també a valorar la nostra
situació, el que tenim, i a donar-ne gràcies.
• Poema: “Les persones som un regal”. Interioritat

Metodologia:
1. Mo�vació: en silenci, ens centrem en la nostra respiració, desconnectem de les nostres
preocupacions i ens preparem per escoltar.
2. Lectura en veu alta (professor, un alumne o per grups)
3. Cada alumne dibuixa o descriu com li agradaria que es�gués decorat el seu regal.
4. Compar�m en grups el nostre dibuix i les nostres reflexions.
Les persones som un regal.

N’hi ha algunes que estan magníficament embolicades;
des del primer cop d’ull són atraients.
Unes altres estan embolicades amb paper molt ordinari.
Algunes s’han fet malbé pel correu.
De vegades, és possible que �nguin una distribució especial.
44
Però l’embolcall no és el regal.
De vegades, el regal és di�cil d’obrir,
i cal buscar ajuda.
Potser perquè fa por?
Potser perquè ja ha estat obert i menyspreat?
Jo soc un regal,
i, en primer lloc, un regal per a mi mateix.
He mirat bé al meu interior?
�nc por de fer-ho?
Potser mai no he acceptat el regal que soc jo.
És possible que, dins meu,
hi hagi alguna cosa diferent de la que imagino.
Potser no he descobert mai
el regal meravellós que soc jo.
Soc un regal,
en primer lloc, un regal per a mi mateix,
i, després, també un regal per als altres.
SETMANA 4 – ORELLES TOLERANTS, ORELLES QUE NO JUTGEN
Entenem per tolerància el respecte de les idees, sen�ments i ac�tuds de les persones. Des del punt de
vista psicològic, la tolerància és la capacitat de l’ésser humà per escoltar, acceptar i valorar, sense jutjar,
sense manifestar rebuig, la diversitat i la varietat de les persones, ja siguin provinents per l’edat, el
sexe, la raça, la cultura, la religió...
La tolerància suposa el respecte mutu i, en el seu grau màxim, l’entesa mútua, encara que no es
comparteixin aquests valors.
• Recursos
• Vídeo contra la discriminació

h�ps://www.youtube.com/watch?v=KpQ0Eo7iMeQ
Reflexió personal: compar�m algun moment que ens hagi impactat/tocat el cor.
• Imatge/joc mo�vador
45
h�ps://images.app.goo.gl/vQJpyR7u2EsWZzBs5
Tria les teves respostes i suma els cercles que has ob�ngut:
Si només tens cercles: Enhorabona! Ets una persona molt tolerant. Tens confiança en tu mateix,
saps explicar-te i has entès que la teva llibertat acaba allà on comença la dels altres.
Si tens entre tres i sis cercles: Compte! No ets gaire tolerant. No tens prou seguretat en tu
mateix com per compar�r i explicar-te, però ets una persona generosa i ho aconseguiràs.
Entrena-t’hi com abans millor!
Si tens menys de tres cercles. Ai, ai, ai... no ets gens tolerant! Si intentes conèixer-te millor i
acceptar-te, podràs ser més feliç.
Dinàmica:
El professor demana a tres voluntaris que sur�n de l’aula. Després, indica a la resta d’alumnes
que faran un exercici que té dos moments i han de fer-los seguint al peu de la lletra les
instruccions.
“Formeu una rotllana. Quan els tres companys/es entrin, es col·locaran al centre. No direu res,
només mitjançant gestos i mirades tractareu de fer-los sen�r discriminats. És a dir, els mirareu
de dalt a baix de manera despec�va, els assenyalareu i xiuxiuejareu amb el company del costat,
no els fareu cas... Totes aquestes conductes duraran tres minuts. Passat aquest temps, us diré
PROU! i anireu en grup i els fareu una abraçada als vostres companys tornant a la posició en la
rotllana”.
El professor fa entrar els tres voluntaris o voluntàries, els demana que es col·loquin al centre
de la rotllana i s’inicia la dinàmica.
En finalitzar, es formulen aquestes següents:
- Com us heu sen�t, tant els que éreu al centre com en la rotllana?
- Alguna vegada us heu sen�t així?
- Conclusió.
-
• Reflexió bíblica
Per què et fixes en la brossa que té el teu germà a l’ull i no et fixes en la biga que tens al teu?
Mirem les virtuts dels altres, i deixem de jutjar, que segons el nostre judici serem jutjats.
h�ps://images.app.goo.gl/A5xmAKBs8SkKUmAu9
Projectem aquesta imatge i passats uns minuts de silenci i interioritat, preguntem als alumnes
què els suggereix i com la podrien connectar amb el nostre lema setmanal.
T’HAS ADONAT QUE…?
- Quan una altra persona actua d’aquesta manera, diem que té mal geni; però quan tu ho
fas, són els nervis.
46
- Quan l’altre s’aferra als seus mètodes, és tossut; però quan tu ho fas, és fermesa.
- Quan a l’altre no li agrada el teu amic, té prejudicis; però quan a tu no t’agrada el seu
amic, senzillament demostres que ets un bon jutge de la naturalesa humana.
- Quan l’altre fa les coses amb calma, és una tortuga; però quan tu ho fas a poc a poc és
perquè t’agrada pensar les coses.
- Quan l’altre gasta molt, és un malgastador; però quan tu ho fas, ets generós.
- Quan l’altre troba defectes en les coses, és manià�c; però quan tu ho fas, és perquè saps
discernir.
- Quan l’altre té maneres suaus, és feble; quan tu ho fas, ets cortès.
- Quan l’altre trenca alguna cosa, és maldestre; quan tu ho fas, ets enèrgic.
47
3. MARÇ – L’ESCOLTA QUE ENS UNEIX

Comencem mes i també un temps nou: la Quaresma. Aquest temps, com el Ramadà, ens convida a la
contemplació, a reduir el ritme i centrar-nos en el que és essencial, en la profunditat de les coses, de
la vida i de les nostres relacions. També en la part més profunda de la nostra relació amb allò que
transcendeix la vida, que des de les visions creients anomenem Déu. Tenim una oportunitat per
escoltar allò que, des del fons de cadascú, ens uneix de manera universal. Aquest mes aprofundirem
en la Quaresma, però escoltant també unes altres religions.
El silenci és una de les eines més efec�ves per al foment de la interreligiositat i el diàleg
interconfessional i interconviccional. Ens sen�m cridats a escoltar junts aquest silenci que ens uneix i
també a desentranyar aquelles etapes de l’Evangeli, especialment les úl�mes en la vida de Jesús, que
ens criden a la comunió d’una humanitat rica en ma�sos.
SETMANA 1 – CLAUS D’ESCOLTA
Al començament de la Quaresma, farem silenci reconeixent les tres claus d’escolta que la Quaresma
porta per a cada persona, i com aquestes claus coincideixen també amb les del Ramadà, que serà
coincident en el temps amb la nostra Quaresma.
• Recursos
• Clau 1: Marc 13, 33-37. Viure atents, amb els ulls oberts
Es�gueu alerta, vetlleu, perquè no sabeu quan serà el moment. Passa com amb un home que
se’n va a terres llunyanes. Deixa casa seva, després de donar facultats als seus servents i confiar
a cada un la seva tasca; i al porter li mana que vetlli. Vetlleu, doncs, perquè no sabeu quan
vindrà l’amo de la casa: al vespre, a mitjanit, al cant del gall o a la ma�nada; no fos cas que
arribés sobtadament i us trobés dormint. El que us dic a vosaltres, ho dic a tothom: Vetlleu!
Preguntes per al silenci: Jesús ens convida a viure desperts, amb els ulls ben oberts. Mai se sap
què o qui necessita la meva atenció… o què em passarà que necessi� que pari molta atenció al
que em passa. Què o qui en la meva vida necessita que visqui amb atenció?
• Clau 2: Lc 4, 1-4. Dejuni. Viure amb el que és essencial, en l’essència

Jesús, ple de l’Esperit Sant, se’n tornà del Jordà. L’Esperit el va conduir pel desert durant
quaranta dies, i era temptat pel diable. Aquells dies no va menjar res, i a la fi tenia fam. El diable
li digué:
–Si ets Fill de Déu, digues a aquesta pedra que es torni pa.
Però Jesús li va respondre:
−L’Escriptura diu: “L’home no viu només de pa”.
Preguntes per al silenci: El dejuni no consisteix a fer dieta, sinó a viure en allò que és
substancial, en el que és important, ja que “l’home no viu només de pa”.
Què és el substancial i què és el superficial en la meva vida? Quina és aquesta essència que he
de cuidar, i què és allò superficial de la qual cosa he de dejunar?
• Clau 3: Lc 22, 34-38: Abs�nència. Viure sense distraccions

Vosaltres es�gueu alerta: que l’excés de menjar o l’embriaguesa o les preocupacions de la vida
no afeixuguin el vostre cor, perquè de cop i volta, com un llaç, us trobaríeu a sobre aquell dia,
que caurà sobre tots els habitants de la terra. Vetlleu, doncs, i pregueu en tot moment perquè
us pugueu escapar de tot això que ha de succeir i us pugueu presentar sense temor davant el
Fill de l’home.
48
De dia, Jesús ensenyava en el temple, però després sor�a per passar la nit a la muntanya
anomenada de les Oliveres. De bon ma�, tot el poble es reunia amb ell al temple per escoltar-
lo.
Preguntes per al silenci: Jesús ens convida a viure sense distraccions, a estar atents a les
persones i a la Vida, al que passa cada dia en les persones que tenim a prop…. Però moltes
vegades ens distraiem i no ens fixem en allò que de debò té importància.
De què em convé fer abs�nència en la meva vida? Què em distreu d’estar veritablement
present en el que passa al meu voltant?
• Clau 4: Veurem com aquestes també són les claus del Ramadà
El mes del Ramadà és un període de dejuni rigorós (sawm), recolliment (jalua), oració (salat),
record de Déu (dhikr) i reflexió (fikr), i també de fer més estrets els lligams familiars i socials.
El dejuni purifica el cor humà de les constriccions a què es veu sotmès per l’existència, de les
prosternacions més o menys conscients que fem als ídols. Aquesta privació ens allibera de tots
aquells moviments i pensaments que no estan dirigits a trobar Déu. Per fer-ho, Ell ha prescrit
a l’ésser humà el dejuni, com a Misericòrdia, perquè s’incremen� en nosaltres la seva
consciència d’Ell (taqua), el seu amor per Ell, per tenir-lo més a prop proclamant la unicitat
(tauhid).
El dejuni comença amb les primeres llums de l’alba, abans de les quals es fa un àpat fort
(zuhur), i con�nua durant tot el dia fins a la posta de sol, moment en què es trenca amb algun
àpat lleuger (i�ar), es fa l’oració de la tarda i després se sopa. Habitualment, aquesta ruptura
del dejuni sol fer-se visitant els germans i germanes, els veïns, etc. És, doncs, un potent mitjà
de relació social i interpersonal que enforteix els vincles entre les comunitats.
El dejuni durant el mes de Ramadà és una metàfora del viatge espiritual. Els primers dies de
dejuni són un sotme�ment voluntari que implica autonegació. El creient, sigui home o dona,
té gana, set i altres ins�nts, però també té la capacitat de veure, sen�r i decidir. Els animals no
poden dejunar, no en saben. Quan tenen set, si tenen aigua, no poden reprimir-se i beuen.
L’ésser humà sí que pot fer-ho i Déu li fa obligatori el dejuni, entre altres coses, perquè s’adoni
d’allò que el diferencia de la resta de les criatures, que té alguna cosa dis�n�va.
Dejunen només els adults que gaudeixen d’un bon estat de salut. Estan exempts els nens,
malalts, ancians, les dones durant la menstruació i els viatgers, que han de recuperar els dies
no dejunats al llarg de l’any següent excepte els infants, que comencen a dejunar a par�r de la
pubertat.
SETMANA 2 – OBERTS AL ESCOLTA
L’escolta ens pot portar sorpreses. Cal estar realment obert, sense esperar res en concret. Deixar-se
qües�onar i trobar per la vida. L’evangeli del segon diumenge de Quaresma ens hi convida, perquè
quan una persona experimenta aquesta experiència, per di�cil que sigui baixar al més profund, el marc
segons el qual entenem “com ha de ser la vida” canvia, perquè ens trobem profundament.
• Recursos
• Escoltem la Paraula: Lc 9, 28-36

Mentre pregava, l’aspecte de la seva cara va canviar i el seu ves�t es tornà d’una blancor
esclatant. Llavors dos homes es posaren a conversar amb ell. Eren Moisès i Elies, que es van
aparèixer gloriosos i parlaven de la partença de Jesús, que s’havia d’acomplir a Jerusalem. A
Pere i els seus companys, la son els vencia, però es van desvetllar i van veure la glòria de Jesús
i els dos homes que eren amb ell.
Quan aquests ja se separaven de Jesús, Pere li digué:
—Mestre, és bo que es�guem aquí dalt. Hi farem tres cabanes: una per a tu, una per a Moisès
i una altra per a Elies.
49
No sabia què deia. Encara ell parlava així, quan es formà un núvol que els anà cobrint. Ells
s’esglaiaren, en veure que entraven dins el núvol.
Llavors va sor�r del núvol una veu que deia:
—Aquest és el meu Fill, el meu elegit; escolteu-lo.
Així que s’hagué sen�t la veu, Jesús es quedà tot sol. Ells guardaren el secret, i aquells dies no
explicaren a ningú res del que havien vist.
Explicació: Estem convidats a no quedar-nos en la comoditat dels llocs i les persones coneguts,
la qual cosa ja controlem, o a mirar des de lluny, les bones vistes. Avui l’evangeli ens crida a
deixar-nos sorprendre per la Vida, a sor�r a trobar el que és nou.
• Vídeo: El que és di�cil és baixar

h�ps://www.youtube.com/watch?v=WDL5AKd2JYw
• “Canvia el marc”
Aquesta setmana ens convida a viure en l’obertura, la trobada i l’acolliment de la vida. Una
experiència basada en aquests valors la podem trobar en la web h�ps://
www.cambiaelmarco.es/
h�ps://vimeo.com/377018757
“Canvia el Marc” és un projecte que vol aportar nous marcs –nous llenguatges, noves
perspec�ves i vivències−, capaces de confrontar les visions totalitzadores sobre les creences i
contribuir a una millor comprensió i es�ma de la llibertat religiosa en el marc dels drets
humans.
És un projecte que va aplegar diferents joves possibilitant un espai d’intercanvi i expressió
personal en el qual joves no creients i creients de diferents confessions han estat acompanyats
per un cineasta en un procés crea�u que combinava la reflexió sobre les seves experiències
vitals individuals amb l’aprenentatge de les tècniques i llenguatges cinematogràfics com a mitjà
de comunicació. El resultat han estat diferents materials audiovisuals que s’aniran publicant en
la web i es difondran a través de xarxes socials.
SETMANA 3 – LA SEGONA ESCOLTA

Moltes vegades necessitem una segona escolta per apreciar realment el que ens volen transmetre. Si
soc jo qui la necessita, em sembla una cosa òbvia. En canvi, quan aquesta segona escolta, o segona
oportunitat, l’he de donar a una altra persona, respectant un ritme més lent de comprensió o fins i tot
una forma diferent de comprensió, ens desesperem. Aquesta setmana és una crida a donar aquest
temps i espai de creixement; més si aquest ritme és diferent del meu.
• Recursos
• Escoltem la Paraula: Lc 13, 6-9

I els digué aquesta paràbola:
−Un home tenia una figuera plantada a la seva vinya. Va anar a buscar-hi fruit i no n’hi trobà.
Llavors digué al qui li menava la vinya: “Mira, fa tres anys que vinc a buscar fruit en aquesta
figuera i no n’hi trobo. Talla-la. Per què ha d’ocupar la terra inú�lment?”. Ell li respongué:
“Senyor, deixa-la encara aquest any. La cavaré tot al voltant i hi �raré fems, a veure si dona fruit
d’ara endavant. Si no, fes-la tallar.”
• Vídeo: “Partly Cloudy”

h�ps://vimeo.com/22054501
Reconèixer les nostres emocions i saber anomenar-les inicia el camí de la maduresa emocional.
Immediatament podem destacar l’empa�a que ens fa sen�r la pe�ta cigonya i la monumental
tasca que li ha estat assignada: repar�r animals que, sense voler-ho, li produeixen algunes
50
ferides o malestars. La seva perseverança és admirable. La seva capacitat de donar segones
oportunitats al núvol, i confiar-hi, “és la manera de mirar la figuera”.
• Vídeo: “Take me home”

h�ps://www.youtube.com/watch?v=D_Rx4qZ8QRc
El protagonista del vídeo, un gosset adorable, fa de tot per cridar l’atenció de la nena, i així ens
mostra el seu desig de ser adoptat i tenir l’afecte de la seva propietària. La noia ens mostra com
pot ser de senzill deixar-nos endur per les primeres impressions i que cal veure més enllà de la
bellesa �sica i sen�r apreciació per les virtuts i bondats dels altres. “És mirar el potencial de la
figuera, més enllà que encara no faci fruit”.
SETMANA 4 – ESCOLTANT EL GERMÀ
Escoltar l’altre de vegades ens porta a “recomanar-li” o fins i tot imposar-li el que ha de fer amb la seva
vida. En la paràbola del fill pròdig, és el que li passa al fill més gran. No deixa llibertat, ni es posa en el
context del seu germà pe�t. És di�cil escoltar obertament, sense projectar-nos en la persona que
escoltem. Per poder fer això necessitem assumir les nostres responsabilitats i permetre que l’altre
afron� les seves, que són diferents de les meves.
• Recursos
• Escoltem la Paraula: Lc 15, 1-3 11-32

Jesús els va proposar aquesta paràbola:
−Un home tenia dos fills. Un dia, el més jove digué al pare: Pare, dona’m la part de l’herència
que em toca. Ell els va repar�r els béns. Al cap d’uns quants dies, el més jove va vendre’s tot el
que tenia i se’n va anar amb els diners en un país llunyà. Un cop allí, dilapidà la seva fortuna
portant una vida dissoluta. [...] Llavors reflexionà i es digué: “Quants jornalers del meu pare
tenen pa de sobres i jo aquí m’es�c morint de fam! Aniré a trobar el meu pare”. [...] I se n’anà
a trobar el seu pare. Encara era lluny, que el seu pare el veié i es commogué, corregué a �rar-se-
li al coll i el besà. El fill li digué: “Pare, he pecat contra el cel i contra tu. Ja no mereixo que em
diguin fill teu”. Però el pare digué als seus criats: [...] “Mengem i celebrem-ho, perquè aquest
fill meu era mort i ha tornat a la vida, estava perdut i l’hem retrobat”. I es posaren a celebrar-
ho. Mentrestant, el fill gran era al camp. Quan, de tornada, s’acostava a la casa, va sen�r
músiques i balls [...]. S’indignà i no volia entrar. Llavors el seu pare va sor�r i el pregava. Però
ell li respongué: “Fa molts anys que et serveixo sense desobeir mai ni un de sol dels teus
manaments, i tu encara no m’has donat un cabrit per a fer festa amb els meus amics. En canvi,
quan ha tornat aquest fill teu després de consumir els teus béns amb pros�tutes, has fet matar
el vedell gras”. Ell pare li contestà: “Fill, tu sempre ets amb mi, i tot el que és meu és teu. Però
calia celebrar-ho i alegrar-se, perquè aquest germà teu era mort i ha tornat a la vida, estava
perdut i l’hem retrobat”.
• Vídeo: Assumir les pròpies responsabilitats

h�ps://www.youtube.com/watch?v=rFyXf4lVAIk
• EXHORTACIÓ APOSTÒLICA “EVANGELII GAUDIUM” DEL PAPA FRANCESC

El diàleg interreligiós
250. Una ac�tud d’obertura en la veritat i en l’amor ha de caracteritzar el diàleg amb els
creients de les religions no cris�anes, malgrat els diversos obstacles i dificultats, par�cularment
els fonamentalismes d’ambdues parts. Aquest diàleg interreligiós és una condició necessària
per a la pau en el món, i per tant és un deure per als cris�ans, així com per a altres comunitats
religioses. Aquest diàleg és, en primer lloc, una conversa sobre la vida humana o simplement,
com proposen els Bisbes de l’Índia, «estar oberts a ells, compar�nt les seves alegries i penes».
Així aprenem a acceptar els altres en el seu mode diferent de ser, de pensar i d’expressar-se.
D’aquesta manera, podrem assumir junts el deure servir la jus�cia i la pau, que haurà
51
d’esdevenir un criteri bàsic de tot intercanvi. Un diàleg en què es busquin la pau social i la
jus�cia és en si mateix, més enllà del merament pragmà�c, un compromís è�c que crea noves
condicions socials. Els esforços entorn d’un tema específic poden conver�r-se en un procés en
què, a través de l’escolta de l’altre, ambdues parts trobin purificació i enriquiment. Per tant,
aquests esforços també poden tenir el significat de l’amor a la veritat.
252. En aquesta època adquireix gran importància la relació amb els creients de l’Islam, avui
par�cularment presents en molts països de tradició cris�ana on poden celebrar lliurement el
seu culte i viure integrats en la societat. Cal no oblidar mai que ells, “confessant adherir-se a la
fe d’Abraham, adoren amb nosaltres un Déu únic, misericordiós, que jutjarà els homes el dia
final”. Els escrits sagrats de l’Islam conserven part dels ensenyaments cris�ans; Jesucrist i Maria
són objecte de profunda veneració, i és admirable veure com joves i ancians, dones i homes de
l’Islam són capaços de dedicar temps diàriament a l’oració i de par�cipar fidelment dels seus
ritus religiosos. Al mateix temps, molts d’ells tenen una profunda convicció que la pròpia vida,
en la seva totalitat, és de Déu i per a Ell. També reconeixen la necessitat de respondre-li amb
un compromís è�c i amb la misericòrdia cap als més pobres.
253. Per sostenir el diàleg amb l’Islam és indispensable l’adequada formació dels interlocutors,
no sols perquè es�guin sòlidament i joiosament arrelats en la seva pròpia iden�tat, sinó
perquè siguin capaços de reconèixer els valors dels altres, de comprendre les inquietuds que hi
ha a l’arrel dels seus reclams i de treure a llum les conviccions comunes. Els cris�ans hauríem
d’acollir amb afecte i respecte els immigrants de l’Islam que arriben als nostres països, de la
mateixa manera que esperem i preguem ser acollits i respectats en els països de tradició
islàmica. Prego, imploro humilment a aquests països que donin llibertat als cris�ans per poder
celebrar el seu culte i viure la seva fe, tenint en compte la llibertat que els creients de l’Islam
gaudeixen en els països occidentals! Enfront d’episodis de fonamentalisme violent que ens
inquieten, l’afecte envers els veritables creients de l’Islam ha de portar-nos a evitar odioses
generalitzacions, perquè el veritable Islam i una adequada interpretació de l’Alcorà s’oposen a
tota violència.
SETMANA 5 – L’ESCOLTA SENSE PREJUDICI

Per organitzar la nostra visió del món necessitem referències: saber què fer o que no, què és vàlid i què
no ho és… Però tendim a e�quetar la realitat segons les nostres pròpies referències. L’evangeli
d’aquesta setmana ens crida a no condemnar els altres perquè sí, a escoltar-los profundament sense
aquestes e�quetes, sense prejudici. A reconèixer que hi ha altres maneres de sen�r tan vàlides com
les nostres, i a no limitar les possibilitats que les persones poden arribar a desenvolupar en la seva
vida.
• Recursos
• Escoltem la Paraula: Jn 8, 1-11

Jesús se n’anà a la muntanya de les Oliveres. Però de bon ma� es va presentar de nou al temple.
Tot el poble acudia cap a ell. S’assegué i començà a instruir-los. Llavors els mestres de la Llei i
els fariseus li van portar una dona que havia estat sorpresa en el moment de cometre adulteri.
La posaren allà al mig, i li digueren:
−Mestre, aquesta dona ha estat sorpresa en el moment de cometre adulteri. Moisès en la Llei
ens ordenà d’apedregar aquestes dones. I tu, què hi dius?
Li feien aquesta pregunta amb malícia per tenir de què acusar-lo. Però Jesús es va ajupir i
començà a escriure a terra amb el dit. Ells con�nuaven insis�nt en la pregunta.
Llavors Jesús es va posar dret i els digué:
−Aquell de vosaltres que no �ngui pecat, que �ri la primera pedra.
Després es tornà a ajupir i con�nuà escrivint a terra. Ells, en sen�r això, s’anaren re�rant l’un
darrere l’altre, començant pels més vells. Jesús es va quedar sol, i la dona encara era allà al mig.
Jesús es posà dret i li digué:
−Dona, on són? ¿Ningú no t’ha condemnat?
Ella va respondre:
52
−Ningú, Senyor.
Jesús digué:
−Jo tampoc no et condemno. Ves-te’n, i d’ara endavant no pequis més.
• Cançó: “Otra forma de sen�r”, de Pedro Guerra

h�ps://www.youtube.com/watch?v=E5vhi-OMHrA
• Vídeo: Zero
h�ps://www.youtube.com/watch?v=mB�NRdY4dI
53
4. ABRIL – ESCOLTA LA VIDA

La Vida que es lliura, la Vida que es regala, Viu els sen�ts.
Ens inspirem en la Pasqua per escoltar la vida i ac�var una vegada més els sen�ts per viure amb
plenitud. Comprovem que la vida està feta tant de pe�ts moments com de grans projectes, i que la
vivim amb més plenitud quan la compar�m o la regalem. El que vivim importa en la mesura en què ho
vivim amb els altres.
SETMANA 1 – VIDA. NATURA

“Mira i escolta profundament la natura, i aleshores ho entendràs tot millor”. Albert Einstein.
• Recursos
• Text bíblic: Lluc 24, 13-32

Aquell mateix dia, dos dels deixebles feien camí cap a un poble anomenat Emmaús, que es
trobava a onze quilòmetres de Jerusalem, i conversaven entre ells de tot el que havia passat.
Mentre conversaven i discu�en, Jesús mateix se’ls va acostar i es posà a caminar amb ells, però
els seus ulls eren incapaços de reconèixer-lo. Jesús els preguntà:
—De què parleu entre vosaltres tot caminant?
Ells es van aturar amb un posat de decepció, i un dels dos, que es deia Cleofàs, li respongué:
—¿Tu ets l’únic foraster dels que hi havia a Jerusalem que no saps el que hi ha passat aquests
dies?
Els preguntà:
—Què hi ha passat?
Li contestaren.
—El cas de Jesús de Natzaret, un profeta poderós en obres i en paraules davant de Déu i de tot
el poble: els nostres grans sacerdots i els altres dirigents el van entregar perquè el
condemnessin a mort, i el van crucificar. Nosaltres esperàvem que ell seria el qui hauria
alliberat Israel. Però ara ja som al tercer dia des que han passat aquestes coses! És cert que
algunes dones del nostre grup ens han esverat: han anat de bon ma� al sepulcre, no hi han
trobat el seu cos i han tornat dient que fins havien �ngut una visió d’àngels, els quals
asseguraven que ell viu. Alguns dels qui són amb nosaltres han anat també al sepulcre i ho han
trobat tot tal com les dones havien dit, però a ell no l’han vist pas.
Aleshores Jesús els digué:
—Feixucs d’enteniment i de cor per creure tot el que havien anunciat els profetes! ¿No calia
que el Messies pa�s tot això abans d’entrar a la seva glòria?
Llavors, començant pels llibres de Moisès i con�nuant pels de tots els profetes, els va explicar
tots els passatges de les Escriptures que es refereixen a ell. Mentrestant, s’acostaven al poble
on anaven i ell va fer com si seguís més enllà. Però ells van insis�r amb força
dient-li:
—Queda’t amb nosaltres, que es fa tard i el dia ja ha començat a declinar.
I va entrar per quedar-se amb ells. Quan s’hagué posat amb ells a taula, prengué el pa, digué
la benedicció, el par� i els el donava. Llavors se’ls obriren els ulls i el van reconèixer, però ell
desaparegué del seu davant. I es van dir l’un a l’altre: “¿No és veritat que el nostre cor
s’abrusava dins nostre mentre ens parlava pel camí i ens obria el sen�t de les Escriptures?”
Reflexió guiada:
Jesús els explica als apòstols com és el regne dels cels, i com tot el que havia passat l’havien
anunciat els profetes, però els apòstols no s’adonen de qui és, ja que ells con�nuen sumits en
la pena que tenen, i no escolten les paraules que Jesús els diu.
54
I tu, quan tens un problema, escoltes les persones que tens al voltant i que intenten explicar-te
la situació i ajudar-te?
• Dinàmica: Escolta la natura.

Dins de l’aula s’aconsegueix crear un ambient càlid i acollidor perquè els alumnes es trobin
còmodes. Tot seguit es projecten les imatges següents:
Preguntem:
- En veure aquestes imatges, quins sons et venen al cap?
- Alguna vegada t’has aturar a escoltar en un bosc els sons que produeix la natura?
Una vegada vistes les quatre imatges, escoltarem els sons de la natura:
h�ps://www.youtube.com/watch?v=KqiwyO8Yhmg
Posem el vídeo i fem que els alumnes tanquin els ulls i només els demanem que escol�n i
s’imaginin en quin lloc són. Tornem a posar el vídeo i fem la ru�na de pensament CSI (Color,
Símbol, Imatge): a cada so li assignem un color, un símbol i un pe�t dibuix.
SETMANA 2 – VIDA QUE ES DONA, QUE SORGEIX, QUE ES REGALA
“Valora la vida perquè és l’únic regal que només es dona una vegada.”
• Recursos
• Text bíblic: Mateu 6, 25-32

No us preocupeu per la vostra vida, pensant què menjareu o què beureu, ni pel vostre cos,
pensant com us ves�reu. ¿No val més la vida que el menjar, i el cos més que el ves�t? Mireu
els ocells del cel: no sembren, ni seguen, ni recullen en graners, i el vostre Pare celes�al els
alimenta. ¿No valeu més vosaltres que no pas ells?
¿Qui de vosaltres, per més que s’hi esforci, pot allargar d’un sol instant la seva vida? I del ves�t,
per què us en preocupeu? Fixeu-vos com creixen les flors del camp: no treballen ni filen, però
us asseguro que ni Salomó, amb tota la seva magnificència, no anava ves�t com cap d’elles. I si
l’herba del camp, que avui és i demà la �ren al foc, Déu la vesteix així, ¿no farà més per
vosaltres, gent de poca fe?
Per tant, no us preocupeu, pensant què menjareu, o què beureu, o com us ves�reu. Tot això,
els pagans ho busquen amb neguit, però el vostre Pare celes�al ja sap prou que en teniu
necessitat.
Reflexió guiada:
En aquest moment el text ens demana que mirem i escoltem la natura perquè és simple i
preciosa, no cal preocupar-se de les robes o dels béns materials que tenim. Al capdavall, el que
més importa és com vivim i com gaudim d’aquest regal que és la vida. I tu, escoltes el que et
diu la natura?
55
• Dinàmica: L’arbre dels progressos

Objec�u:
- Reflexionar sobre els assoliments fets.
- Afavorir el coneixement dels valors i qualitats posi�ves que posseeix cadascú.
- Repensar la imatge que cadascú es forma de si mateix.
El docent sol·licitarà a cada integrant del grup que, de manera individual, redac� una llista
d’aquells valors o qualitats posi�ves que posseeixin, poden ser tant personals com socials,
�siques o intel·lectuals.
Una vegada conclosa, hauran d’elaborar una altra llista amb els progressos que hagin assolit en
la vida, sobretot aquells que per a siguin importants per a ells, tant se val si els consideren
pe�ts o grans.
Després, hauran de fer una tercera llista amb aquells suports que l’hagin ajudat a aconseguir
els progressos, poden ser persones, fets, situacions, qualitats.
Finalment, cadascú haurà de dibuixar en un full un arbre amb arrels i fruits, ha d’ocupar tot el
full.
Han d’afegir a l’arbre les dades de les tres llistes. L’arbre representa la persona, les arrels
simbolitzen els valors i les qualitats iden�tàries, el tronc són els suports que ens ajuden i que
van ajudar a fer que aquest tronc sigui fort, i els fruits són els progressos que es van aconseguir
en la vida.
• Cançó: “Humo”, de Jarabe de Palo

h�ps://www.youtube.com/watch?v=aEW001GcS9s
Pau Donés, l’autor de la cançó, va dir en una entrevista: “Aquesta cançó és una cançó d’amor a
la vida, jo sempre he escrit cançons d’amor quan l’he perdut i veig que l meu amor per la vida
també se m’escaparà, Quan et lleves un ma� i creus que se te’n va la vida, és el moment
d’escriure una cançó sobre la vida, sobre l’ara, sobre desperta, sobre escolta aquesta vida
preciosa que és un regal sobre tu, en la vida el que t’han d’educar és ‘buscar-te la vida’ i fer el
que jo pensava que havia de fer, i aquesta sensació és única i irrepe�ble, saber gaudir del que
estàs fent”.
Convidem a reflexionar sobre com és la vida i el regal que se’ns ofereix.
SETMANA 3: VIDA QUE DÉU ENS REGALA. ACTIVAR ELS NOSTRES SENTITS
Els nostres sen�ts són el passaport cap als coneixements del món que ens envolta. No deixem que
se’ns atrofiïn.
• Recursos
• Oració: Càn�c de les criatures, de Sant Francesc d’Assís

Lloat sigues, Senyor, amb totes les criatures, Lloat sigues, Senyor, per la germana aigua
i especialment el nostre germà sol, que és ú�l, humil i preciosa i casta.
que dona el dia i ens il·lumina,
i és bell i radiant i de gran resplendor. Lloat sigues, Senyor, pel germà foc que il·lumina
El seu resplendor ens revela la Teva infinita la nit i és bell i joiós i vigorós i fort.
bellesa.
Lloat sigues, Senyor, per la nostra germana terra
Lloat sigues, Senyor, per la germana lluna que ens nodreix i governa,
i els estels; en el cel els formares regalada amb fruits, d'acolorides flors i herbes.
resplendents, preciosos, bells.
Lloat sigues, Senyor, pel germà vent;
per l'aire i la boirada, la serenor i els temps
d'ells, a les criatures dones sosteniment.
56
Reflexió guiada:
Sant Francesc d’Assís dona les gràcies al Senyor per la natura, per la vida que hi ha dins de
qualsevol paisatge i com tot el que sen�m en aquests moments en la natura és únic i
irrepe�ble.
Quan ets en la naturalesa tens oberts tots els sen�ts: u�litzes la vista per gaudir d’un paisatge
bonic; fas servir l’olfacte per sen�r les dolces aromes de la natura; u�litzes el tacte quan sents
un bri d’aire en la cara, i fas servir l’oïda per escoltar al teu voltant els diferents sons que es
produeixen en la natura. Creus que, si ara mateix poguessis anar a fer un volt en la natura,
aconseguiries posar tota l’atenció en els teus sen�ts?
• Dinàmica: Ac�vem els nostres sen�ts

Els alumnes aprendran amb aquesta dinàmica a esprémer els seus sen�ts al màxim iden�ficant
objectes amb els ulls tancats per aguditzar cada habilitat del nostre cos i també el nivell
d’enginy.
Materials que necessitarem
- Una pilota o qualsevol objecte que �ngui borrissol, com ara una pilota de tennis, un
fregall, sorra (diferents �pus de tactes).
- Un xiulet, un mòbil amb música, altaveus amb diferents �pus de sons.
- Una bossa o un pot amb alguna espècia: canyella, all, curri. Una colònia, un ambientador.
Descripció de l’ac�vitat
Comença l’ac�vitat amb el docent demanant a un alumne que es posi davant seu. Llavors
demanarà a aquest mateix alumne que tanqui els ulls (se li pot posar una bena en els ulls) i faci
cassoleta amb les mans.
Després col·locarà la pilota de tennis, o l’objecte relacionat amb el tacte que s’hagi triat, a les
mans de l’alumne i demanarà que descrigui el que té o nota a les mans. L’alumne triat descriurà
aleshores l’objecte i el mestre desafiarà a l’alumne preguntant: “Què és això i com ho saps?”
(Gràcies al tacte.)
L’alumne següent haurà de fer el mateix: sor�r davant de la classe i tancar els ulls. El mestre
tocarà llavors suaument el xiulet, posarà música o qualsevol altra acció que potenciï l’escolta
de l’alumne i després li demanarà que descrigui el que acaba de passar. Una vegada fet això, el
mestre preguntarà novament: “Què és això i com ho saps?” (Gràcies a l’oïda.)
L’alumne següent haurà de sor�r al davant i mirar cap a la taula del professor, en la qual hi
haurà almenys tres objectes diferents que poden estar embolicats. Llavors el professor
demanarà que n’iden�fiqui un de concret, i haurà de respondre a la següent pregunta, per
exemple: “Què és això i com ho saps?” (Gràcies als ulls i al sen�t de la vista.)
Al següent alumne a qui li toqui el torn, haurà de quedar-se amb els ulls tancats i ensumar el
pot d’espècia que s’hagi seleccionat. Mentre l’olora, haurà de respondre a la pregunta: “Què és
això i com ho saps?” (Gràcies al nas i al sen�t de l’olfacte.)
• Vídeo: “Percepció”
h�ps://www.youtube.com/watch?v=JjJtarYcEk8
Després de veure aquest curt, reflexionem:
- Com entens la importància d’OBRIR els sen�ts, d’escoltar els pe�ts aspectes que
realment són els importants?
- Encara que el protagonista és cec, realment veu el que està passant al seu voltant? Com?
57
5. MAIG - ALEGRA’T!
En aquest mes de maig tan especial connectarem amb Maria, mare, amiga, persona entregada,
preocupada… Què podem dir d’una mare que ho dona tot pels seus fills i per aquelles persones que
sent properes!
En aquest mes et proposem que et posis en la pell de Maria, i que paris més atenció si és possible a les
persones que t’envolten i a tu mateix. Escolta com si fossis Maria, aquesta mare incondicional que
sempre hi és… També pensarem en les nostres mares, que són el nostre referent, aquesta persona que
sempre hi és.
Durant aquestes setmanes anirem coneixent Maria, posant-nos en la seva pell, però també en la de la
nostra mare i en el nostre paper de fills.
SETMANA 1 - Maria escolta amb alegria
h�ps://parroquiavirgendelluc.archimadrid.es/wp-content/uploads/2018/07/
Anunciacion1.jpg
Aquesta primera setmana ens fixem en la capacitat d’escolta de Maria mare i la
seva resposta. Maria va dir sí de manera incondicional al Senyor. Destacarem dos
dels seus valors: la disponibilitat i el compromís i els treballarem a con�nuació.
• Recursos
• Dinàmica/Reflexió
ANUNCIACIÓ
L’àngel entrà a trobar-la i li digué: “Déu te guard, plena de la gràcia del Senyor! Ell és amb tu.”
Déu va demanar el seu consen�ment perquè fos la Mare de Déu i María va dir que Sí. Va dir
que sí a tot: a les alegries de Betlem i a les penes de la mort de Jesús. D’aquest acte podem
aprofundir, entre d’altres, en dues qualitats importants que destaquen en Maria: la
disponibilitat i el compromís. De la mateixa manera seria interessant que ens preguntéssim si
existeix al nostre interior Maria i actua de vegades de la mateixa manera.
Disponibilitat:
Nosaltres tenim també les nostres “Anunciacions”, unes són alegres (un dia de festa, una bona
nota…), unes altres són tristes (un suspens que no ens esperàvem, una discussió a casa…). Amb
aquestes anunciacions de goig i de dolor anem construint la nostra vida.
Compromís:
Dir a Déu que Sí en les “anunciacions” que avui em vindran (com una bona no�cia, una
incomprensió, una lloança, un càs�g).
Reflexió:
- Què suposen les paraules “disponibilitat” i “compromís”?
- Ets una persona disponible i compromesa?
- En quines situacions del teu dia a dia creus que estàs disponible?
- En quines situacions del teu dia a dia creus que et comportes com una persona
compromesa?
• Dinàmica: “Veig, penso, em pregunto”

A par�r de les imatges següents, completarem la dinàmica “Veig, penso, em pregunto”.
- VEIG: Que veus en aquestes imatges?
- PENSO: Quins pensaments et venen al cap en veure aquestes imatges, relacionats amb
qualitats o accions de Maria?
- EM PREGUNTO: Quines preguntes et desperten aquestes imatges? Com les relacionaries
amb la teva vida en el moment actual?
58
h�ps://1.bp.blogspot.com/-_bMVAXlCeOI/XP0WFn2NQ0I/AAAAAAAAN60/
E4QZjqs_KYEgIayuW5LDxqFTbALrWWPfgCLcBGAs/s1600/madre_delos_pobres.jpg
h�ps://i.pinimg.com/originals/b2/68/a6/b268a6ee001cc82330d509ff58526426.png
• Evangeli: Lluc 1, 26-38

Déu envià l’àngel Gabriel en un poble de Galilea anomenat Natzaret, a una noia verge, unida
per acord matrimonial amb un home que es deia Josep i era descendent de David. La noia es
deia Maria.
L’àngel entrà a trobar-la i li digué:
−Déu te guard, plena de la gràcia del Senyor! Ell és amb tu.
Ella es va torbar en sen�r aquestes paraules i pensava per què la saludava així.
L’àngel li digué:
−No �nguis por, Maria. Déu t’ha concedit la seva gràcia. Tindràs un fill i li posaràs el nom de
Jesús. Serà gran i l’anomenaran Fill de l’Al�ssim. El Senyor Déu li donarà el tron de David, el seu
pare. Regnarà per sempre sobre el poble de Jacob, i el seu regnat no �ndrà fi.
Maria preguntà a l’àngel:
−Com podrà ser això, si jo soc verge?
L’àngel li respongué:
−L’Esperit Sant vindrà sobre teu i el poder de l’Al�ssim et cobrirà amb la seva ombra; per això
el fruit que naixerà serà sant i l’anomenaran Fill de Déu. També Elisabet, la teva parenta, ha
concebut un fill a les seves velleses; ella, que era �nguda per estèril, ja es troba al sisè mes,
perquè per a Déu no hi ha res impossible.
Maria va dir:
−Soc l’esclava del Senyor: que es compleixin en mi les teves paraules.
I l’àngel es va re�rar.
59
SETMANA 2 - Maria atenta als altres
Maria, en la seva caracterís�ca de mare i persona compromesa cap als altres, desenvolupa la
preocupació per les persones que l’envolten. Per això, és molt important conèixer-nos a nosaltres
mateixos i la gent que ens acompanya en el nostre dia a dia, conèixer les necessitats dels altres i saber
si en algun moment podem ajudar-los.
D’aquí la importància d’estar atents i pendents de les persones: no han de ser les persones properes o
el nostre millor amic, pot ser una persona que està passant un moment complicat i que ens necessita.
Arribada aquesta situació cal crear un clima de confiança: és important confiar i que confiïn en tu
perquè l’ajuda brindada sigui efec�va.
• Recursos
• Reflexió:
- Hi ha hagut algun moment en la teva vida en què has necessitat de l’ajuda d’algú per
parlar, compar�r, riure, plorar?
- En quins moments de la teva vida has dubtat d’algú o d’alguna cosa però finalment has
decidit confiar en aquesta persona o situació perquè veies que era bo per a tu?
- En qui confies en la teva vida? En qui creus de manera 100 % segura? A qui dones la teva
confiança com Maria ho va fer amb Déu?
- En què o en qui t’agradaria confiar com ho va fer Maria?
• Compar�m
Et convido a escriure en un paper o en una nota adhesiva els noms de les persones a les quals
dones la teva confiança. Després pots compar�r-ho en veu alta.
• Evangeli
El tercer dia es van celebrar unes noces a Canà de Galilea. Hi havia
la mare de Jesús. També hi fou convidat Jesús, juntament amb els
seus deixebles. Quan el vi s’acabava, la mare de Jesús li diu:
−No tenen vi.
Jesús li respon:
−Dona, i jo què hi �nc a veure? Encara no ha arribat la meva hora.
La seva mare diu als servidors:
−Feu tot el que ell us digui.
SETMANA 3 - Connectar amb les experiències de Maria

Una mare, s’alegra, pateix, es commou, gaudeix amb totes les coses que passen a la vida del seu fill o
la seva filla. Potser, i afortunadament, la nostra mare no ha passat per circumstàncies tan di�cils com
la de perdre un fill.
Però sí que sent i es commou amb tu…
En quins moments de la teva vida ets conscient de compar�r alegries i penes, preocupacions i
sa�sfaccions, rialles o llàgrimes amb la teva mare?
• Recursos
• Ru�na de pensament: El que sé, el que vull saber, el que he après

En la ru�na següent intentarem connectar algunes experiències sobre la vida de Maria.
Plantejarem en aquest full:
- El que sé de Maria.
- El que en vull saber.
- El que he après (després d’inves�gar una mica, preguntar als companys, professors…).
60
Mare: Una de les primeres paraules del món. Un nom únic que porten milions de dones. Una
paraula per anomenar l’amor, la tendresa, el vincle, potser l’absència. Hi ha tantes mares com
criatures. Tot i això, a tots els con�nents, quan agafen el seu nadó als braços, totes les mares
s’assemblen.
• Conte / Ru�na de pensament:

Això era i no era un món molt llunyà, on totes les mares volien ser perfectes. Al ma� es llevaven
ben d’hora per portar els seus fills a l’escola, ben polits, pen�nats i amb la roba perfectament
neta i planxada. Després anaven a treballar per guanyar diners i que als seus fills no els faltés
res que poguessin necessitar. Més tard passaven hores a la cuina, preparant plats
complicadíssims i deliciosos, com ànec a la taronja, amanida tèbia d’endívies a les tres
vinagretes, mousse de mató amb fruites vermelles i coses així. A més, feien uns pas�ssos
meravellosos per als aniversaris, que organitzaven sense que hi faltés cap detall: pinyates,
castells inflables, globus, pallassos... I, com que eren molt llestes, ajudaven els seus fills en les
feines de l’escola, feien manualitats fantàs�ques i mantenien les cases increïblement netes,
endreçades i amb una decoració preciosa.
Però tota aquesta perfecció exigia molt esforç, i les mares estaven molt cansades. De fet, els
nens d’aquell món van començar a adonar-se que les mares havien deixat de somriure. Encara
més: no recordaven com fer-ho.
Un dia, totes les mares d’aquell món es van despertar de color gris. S’havien descolorit. Es van
quedar al llit i no es podien bellugar. Els pares no comprenien el que passava:
−És impossible que hagin perdut els colors −deien.
Però cada dia es tornaven més i més grises. Els pares van anar a buscar els millors metges del
món. Però, tot i que van fer servir totes les medicines i remeis que coneixen, cap no va
aconseguir que les mares recuperessin el color. Aleshores, van cridar molts altres experts i
tècnics del món, però cap no en va saber trobar la solució.
Quan els nens van veure que els seus pares estaven desesperats i ja no sabien què intentar, van
decidir d’intervenir-hi. Van fer una reunió per parlar tots junts i veure què hi podien fer.
Un nen que es deia Lluc va dir:
−Tinc un conte que parla d’un mag que es diu Tothosé. Segur que sabrà com ajudar-nos. Però
és molt di�cil arribar-hi, perquè viu en una cova, dalt d’una muntanya molt alta i llunyana, i
només podem arribar-hi els nens si fem una cadena molt llarga, molt llarga, agafats de les
mans. I quan l’úl�m nen del món s’afegeixi a la cadena, la muntanya sorgirà davant dels nostres
ulls, la cova s’obrirà i apareixerà el mag.
Sense pensar-s’hi ni un instant, tots els nens van començar a agafar-se les mans i a fer una
cadena llarguíssima que va travessar ciutats, boscos, prats i valls. I quan en Lluc, l’úl�m nen, es
va haver afegit a la cadena, una muntanya va sorgir de la terra, es va obrir una cova a la roca i
en va sor�r, caminant amb un bastó, ben a poc a poc, el vell i savi mag Tothosé.
El mag va dir:
−És molt agradable rebre la visita dels nens. Però es�c segur que heu vingut a veure perquè hi
ha alguna cosa que us preocupa.
En Lluc i els altres nens van explicar aleshores l’estranya història del que els passava a les mares
d’aquell món.
Després de reflexionar uns instants, el mag va dir:
61
−Heu de tornar a casa vostra, seieu al llit de les vostres mares i convenceu-les que juguin amb
vosaltres.
En Lluc i la resta de nens van agrair el consell al mag i van tornar immediatament cadascú a casa
seva. Com que el mag no havia dit a què havien de jugar, cada nen va agafar el que més li
agradava: ninos per jugar a casetes, castells per jugar a dracs i princeses, animals per jugar a la
selva, peces de construcció... En Lluc va agafar la col·lecció de dinosaures, que eren les seves
joguines preferides. Al començament, les mares no s’animaven gaire a jugar, però veient la
insistència dels seus fills perquè juguessin amb ells, van començar a par�cipar-hi. I hi va haver
un miracle: les mares van començar a somriure. I, amb el somriure, se’ls van il·luminar les
cares. I, com si fos màgia, va començar a aparèixer el color. El gris cendrós que les havia tenyit
fins aleshores, va desaparèixer per sempre.
Els nens es van posar molt contents i van prendre una decisió: tothom escriuria aquella història
en un conte perquè a la llibreria de totes les cases les mares la poguessin llegir amb els seus
fills tantes vegades com calgués i recordessin què havien de fer perquè mai més no es tornessin
de color gris.
Des d’aquell dia, alguns nens van anar despen�nats a l’escola, alguns pares se’n van anar a la
feina amb la camisa arrugades i més d’una vegada tots es van menjar el dinar una mica cremat.
Però les mares mai més no van deixar de somriure en aquell món de les mares “imperfectes”.
• Evangeli: Lluc 2, 42-47

Quan ell tenia dotze anys, hi van pujar a celebrar la festa, tal com era costum. Acabats els dies
de la celebració, quan se’n tornaven, el noi es quedà a Jerusalem sense que els seus pares se
n’adonessin. Pensant que era a la caravana, van fer una jornada de camí abans de començar a
buscar-lo entre els parents i coneguts; com que no el trobaven, van tornar a Jerusalem a
buscar-lo. Al cap de tres dies el van trobar al temple, assegut entre els mestres de la Llei,
escoltant-los i fent-los preguntes. Tots els qui el sen�en es meravellaven de la seva
intel·ligència i de les seves respostes.
SETMANA 4 - Maria, l’escolta de la maternitat

Què significa la nostra mare per a nosaltres? Una mare pot significar suport incondicional, amor i
tendresa, sinceritat, franquesa, mo�vació, conciliació, protecció, ensenyament, alegria, rialles… Algú
amb qui podem comptar en tot moment, que mai no ens fallarà, una persona capaç de treure tant el
que és dolent com el que és bo de nosaltres. Algú que valora més la nostra existència que els nostres
èxits. Algú que ens es�ma fins a l’infinit i més enllà, que es preocupa i ens renya quan ho troba
necessari.
62
• Recursos
• Reflexió: “La meva MARE, el motor de la meva vida”

Maria és part de l’arrel i de l’origen de la primera comunitat cris�ana. La seva acció no finalitza
amb la mort del seu fill, sinó que acompanya els apòstols i els primers creients en els moments
de dubtes, en les primeres dificultats. Els dona força i ànim i és part essencial del naixement del
cris�anisme.
I la teva mare, de què és motor en la teva vida o a casa teva? Quines accions assumeix ella
que t’ajuden a viure més fàcilment?
Potser aquests suggeriments et serviran d’ajuda.
- Tenir cura de la casa.
- Atendre la família.
- Mediar quan hi ha un conflicte.
- Ajudar-te a entendre els teus amics o a reconciliar-t’hi.
- Ajudar-te amb els deures.
- Dedicar-te temps quan ho necessites.
- Ajudar al bon ambient a casa i amb tota la família.
- Afavorir les teves amistats.
- Afavorir que puguis �rar endavant els teus somnis i les teves aficions.
• Cançó: “Por siempre tú”, de Cris�na Aguilera

h�ps://www.youtube.com/
watch?v=Eh83bxcvvts&list=LLxedg6Hi8tUQhduXQPM2pYw&index=261
Reflexió:
Aprofitant la cançó de Cris�na Aguilera (“Por siempre tú”), intento respondre aquestes
preguntes:
- En quins moments de la meva vida (pot ser un moment concret o moments del dia a dia)
sento que la meva mare em dona suport o confia incondicionalment en mi?
- Quines són les qualitats de la meva mare que admiro o que considero que són posi�ves
per a la meva vida?
• Dinàmica: La flor
En un moment de reflexió i tranquil·litat proposem a l’alumnat que
pin� una flor. A con�nuació, ha de pensar tres caracterís�ques o
qualitats que defineixin la seva mare. L’alumne ha de pensar-les bé,
i d’aquestes tres triar-ne una, la que de debò represen� la seva
mare, i escriure-la sota la flor.
Per acabar es poden penjar a classe o en un lloc habilitat per a això
les flors de tots en forma de mural.
Podem facilitar-los la flor dibuixada perquè se centrin en el moment
de pintar-la i pensar en les qualitats que després triaran:
h�ps://www.educima.com/dibujo-para-colorear-flor-dm18532.jpg
SETMANA 5 - La meva mare m’escolta

Al llarg de la nostra vida coneixem l’existència de Maria, però en el nostre dia a dia, aquest paper el
representa la nostra pròpia mare, la persona que més ens es�ma, simplement pel fet d’exis�r, de ser
com som, amb les nostres manies, defectes, virtuts…
De vegades, el dia a dia és complicat per expressar els nostres sen�ments i demostrar com ens sen�m
amb nosaltres mateixos i també amb la nostra mare.
Aquesta setmana intentarem posar-nos en el paper de la nostra mare, saber què pensa, per què actua
com ho fa i valorar-la, si és possible, encara més del que ja ho fem.
63
• Recursos
• Conte
Per què ens vas voler tenir?
−Mare, explica’ns una altra vegada per què ens vas voler tenir.
−Doncs... passejava pel parc un dia quan un nen pe�t va ensopegar amb mi i em va fer caure. I
vaig pensar: “que bonic seria caure amb el meu fill als braços”. L’endemà vaig veure córrer a
una mare darrere de la seva filla amb un entrepà a la mà i vaig pensar: “que diver�t jugar així
amb la meva filla”. L’endemà passat vaig sen�r com un pare cridava el seu fill molt fort i vaig
pensar “segur que jo podria cridar més fort que un pare”. La setmana següent vaig veure una
mare que empenyia un cotxet amb una mà mentre amb l’altra agafava de la jaqueta el seu fill
que volia marxar corrents i subjectava amb les dents la bossa i vaig pensar: “quina sort poder
prac�car cada dia per tenir cada vegada més agilitat”. Un altre dia vaig anar a visitar a una
amiga i vaig veure una casa plena de joguines �rades pel terra. I vaig pensar: “que bé m’aniria
ajupir-me i aixecar-me uns quants cops al dia per estar en forma”. Més tard vaig veure dos
germans discu�nt i vaig pensar: “això és el que jo sempre he volgut ser de gran: jutge de pau”.
Uns dies més tard vaig veure com un pare posava una �reta al genoll de la seva filla i vaig
pensar: “jo també vull jugar a metges!”. Llavors vaig arribar a casa i li vaig dir al vostre pare:
−Hem de tenir dos fills.
−I ens vas fer com tu volies?
−Sí, exactament com jo volia. Jo volia nens que correguessin entre les meves cames, que
s’escapessin quan jo volia que mengessin o es fiquessin al llit, que m’ensenyessin a cridar-los
cada vegada més fort, que em conver�ssin en una mare malabarista i en la més veloç del món,
que em fessin fer molt d’exercici jugant a endreçar i desendreçar, que es barallessin tot el dia
perquè jo pogués passar-me la vida ensenyant-los a demanar-se perdó i a compar�r, i que em
fessin estudiar per ser metgessa-infermera-professora-netejadora-cuinera-escriptora-
inventora-maga.
−Per això ens dius tantes vegades que ens es�mes molt?
−Per això mateix! Perquè no vaig poder fabricar uns fills més perfectes, meravellosos i
extraordinaris. Vosaltres heu superat totes les meves expecta�ves i heu aconseguit que tots els
meus somnis es fessin realitat!
Marta N. Robles
h�ps://www.guiadelnino.com/juegos-y-fiestas/especial-dia-de-la-madre/4-cuentos-cortos-
para-el-dia-de-la-madre
Aturada de tres minuts:
Agafem un tros de paper i responem aquesta pregunta: Quin ensenyament pots obtenir del
conte que acabes de sen�r?
• Cançó: “Tejiendo alas”, de Malú

h�ps://www.youtube.com/watch?v=WTsXNQUyWWg
• Vídeo: Aprenem junts. Lucía Galán

h�ps://www.youtube.com/watch?v=1KCr_6fWOyI
La inquietud d’una mare per com estan els seus fills a cada moment és una cosa que la
caracteritza. En el vídeo següent ens fixarem en la reflexió de Lucía Galán en la qual ens deixa
frases tan interessants com les que apareixen a con�nuació i sobre les quals podem reflexionar
amb els nostres alumnes:
“El talent d’un nen o l’alimentes o es mor.”
“Els fills són meravellosament imperfectes.”
“Els nens no col·leccionen hores de rellotge, col·leccionen moments.”
64
6. JUNY. ESTEM ATENTS

Atents com Champagnat, atents al que hem viscut, atents al
present, atents al que vindrà.
Tanquem el curs parant esment al que hem viscut, amb
agraïment i autocrí�ca. Parem atenció a les expecta�ves sobre
el futur i al que esperem de nosaltres mateixos com a persones
i com a maristes de Champagnat.
Atents a formar part del futur, al que passa, a com ha estat el
curs i a com serà l’es�u.
h�ps://champagnat.org/es/mision-marista/pastoral-juvenil-
marista/levantate-opina-par�cipa/
SETMANA 1 - STAND up, levante-se,

levántate, DEBOUT
Hi ha múl�ples maneres d’expressar-ho i en totes el significat és equivalent. Si vols que les coses
canviïn, ets tu qui ha de produir aquest moviment. És per això que et convidem a conver�r-te en el
protagonista de la teva vida.
• Recursos
• Vídeos: “AIXECA’T, OPINA & PARTICIPA”

h�ps://www.youtube.com/watch?�me_con�nue=49&v=nFhE9mXCFYo&feature=emb_logo
h�ps://www.youtube.com/watch?v=JRJd5oR_OrU
Projecte Marista: El Projecte Aixeca’t, Opina & Par�cipa neix a par�r de la crida del XXII Capítol
General de l’Ins�tut a “desenvolupar inicia�ves de par�cipació i apoderament dels infants i els
joves en totes les realitats de missió” on ens trobem.
• Vídeo: Ajuda el pe�t comerç del teu barri.

h�ps://www.youtube.com/watch?v=9b8SK5Krd5k
Reflexió: Una sola acció pot ser com el batre d’ales d’una papallona. Pot canviar el nostre
entorn, pot provocar el canvi. Aixeca’t.
• Vídeo-evangeli: La resurrecció de Llàtzer

h�ps://www.youtube.com/watch?v=jUldRLYjLDg
SETMANA 2 – OPINA
És important mantenir a les aules espais en els quals es puguin expressar lliurement i amb respecte
cap als altres: convivències, tutories grupals, debats en les matèries, grups focals d’expressió, àgores
de reflexió…
Què en penses? La teva opinió és important, no ets un simple espectador. La realitat et convida a
implicar-te en el teu entorn i a entrar en el debat. Volem saber què estàs pensant, què és el vols canviar
en el teu entorn. És la teva oportunitat per proposar el diàleg i obrir finestres que perme�n que, en
comunitat, millorem la nostra realitat.
T’escoltem, la teva opinió ens ajuda a créixer.
65
• Recursos
• Interioritat:
Vídeo: La foguera
h�ps://www.youtube.com/watch?v=rOpu7DBS5fU
Dinàmica: Entra al teu interior.
Com és el teu foc?
Pensa-hi. Pren-te el temps que necessi�s. Què necessites perquè el teu foc brilli i encengui els
altres?
Et proposem que aquesta setmana brillis, tenint cura cada dia de les teves necessitats,
intentant ser foc que faci llum allà on vagi.
• Pare de Germans. I ara, què?

Dies després, el germà Francesc va escriure a totes les comunitats:
Es�mats germans:
El dissabte, 6 de juny, a dos quarts de cinc del ma�, el nostre bon pare superior es va adormir
afablement en el Senyor, després d’una agonia serena de tres quarts d’hora. En aquest trànsit
tan dolorós, us convidem a confondre les vostres llàgrimes i esperances amb les nostres. Plorem
un tendre pare, digne superior i fundador, sacerdot sant de Maria, el nostre suport, guia i
consol. Tindrem un protector menys a la terra, però ho serà més eficaç i poderosament al cel,
al costat de Maria, a qui ens va confiar a tots en morir. Ara ens toca recollir i seguir amb cura
les seves úl�mes i commovedores instruccions, fer que visqui en cadascun de nosaltres imitant
les virtuts que admirem en ell i aplegar-nos més que mai al voltant de la nostra bona i tendra
Mare. Ara ens toca fer que visqui en nosaltres... Ara.
Reflexió: Aquesta setmana celebrem el 6 de juny. Marcel·lí va donar la seva opinió i es va unir
amb els seus germans per poder dur a terme la seva missió. Fins i tot quan Marcel·lí mor, el
Germà Francesc anima els germans a seguir la seva missió. Quina és la teva missió? Quina és la
vostra missió com a generació?
• Imatge mo�vadora: Valors inclusius
• Dinàmica
- Els alumnes llegeixen en veu alta les paraules que
veuen en la imatge projectada.
- Els demanem que un a un es posin drets i escriguin
a la pissarra el nom d’una persona de la seva vida
que reflecteixi algun dels valors que veuen en la
imatge, alhora que diuen en veu alta el valor que
reflecteix aquesta persona per a ells.
- Observem el núvol de noms.
- Després els fem conscients de la importància que
tenen els actes que unes altres persones fan per
nosaltres.
- Els convidem a pensar sobre com podríem fer sen�r a unes altres persones el mateix que
ens van fer sen�r a nosaltres, i els convidem a fer aquesta acció al llarg del dia.
SETMANA 3 – PARTICIPA
El rol del professor també està canviant i hem de con�nuar treballant-hi, sent guia a l’aprenentatge,
promovent interaccions dialògiques, afavorint el desenvolupament de l’autonomia en els alumnes i
observant i ajudant l’alumnat que ho necessita.
La mediació és un facilitador molt important en la defensa dels drets dels nostres alumnes. Les seves
ganes de canviar el món, de manifestar-se davant les desigualtats, d’avançar cap a models inclusius no
han de ser frenades.
66
Només pots canviar les coses si et mous i par�cipes. Si no, res no podrà canviar.
“QUI NO CREU EN LA MÀGIA, NO LA TROBARÀ MAI”, ROALD DAHL
• Recursos
• Conte: “Les estrelles de mar “

Un ma� d’hivern, un home que sor�a a passejar cada dia per la platja, es va sorprendre en
veure milers d’estrelles de mar sobre la sorra. Pràc�cament tota la riba n’estava coberta. Es va
entris�r en observar el gran desastre, perquè sabia que aquestes estrelles tot just poden viure
uns minuts fora de l’aigua.
Resignat, va començar a caminar amb cura de no trepitjar-les, pensant en com és de fugaç la
vida, com de ràpid pot acabar tot. Als cap d’uns minuts, va dis�ngir de lluny una pe�ta figura
que es movia veloçment entre la sorra i l’aigua.
Al principi va pensar que potser era un animal pe�t, però en aproximar-se va descobrir que, en
realitat, era una nena que no parava de córrer d’un costat a l’altre: de la riba a la sorra, de la
sorra a la riba.
L’home va decidir acostar-s’hi una mica més per inves�gar què passava:
−Hola −va saludar.
−Hola −li va respondre la nena.
−Què fas corrent d’aquí cap allà? −li va preguntar amb curiositat.
La nena es va aturar uns instants, va agafar aire i el va mirar als ulls.
−Que no ho veus? −va contestar, sorpresa−. Es�c tornant al mar les estrelles perquè no es
morin.
L’home se la va mirar amb llàs�ma.
−Sí, ja ho veig. Però no t’adones que hi ha milers d’estrelles a la sorra. Per molt ràpid que vagis,
mai no podràs salvar-les totes... El teu esforç no té cap sen�t.
La nena es va ajupir, va agafar una estrella que hi havia als seus peus i la va llançar amb força al
mar.
−Per a aquesta sí que ha �ngut sen�t.
Conte extret del llibre Cuentos para entender el mundo 1, Eloy Moreno.
Reflexió: Encara que pensem que les nostres accions no serveixen o no són suficients, sempre
marcaran la diferència.
• Dinàmica
Proposem als alumnes de fer una acció en el marc de l’aprenentatge-servei.
En què pots ajudar en el teu entorn? Qui pots ajudar? Els direm que al llarg de la setmana han
de fer una acció individual o en grup que els faci posar en pràc�ca els valors treballats la
setmana anterior.
Evidències: Al final de la setmana, farem un mural amb fotografies, frases, etc., on cada alumne
o grup d’alumnes posi en comú la seva acció solidària, explicant què ha fet i què ha sen�t fent-
ho.
El mural es quedarà a la classe i serà un recordatori de les accions de final de curs i de
l’aprenentatge sobre l’escolta i l’empa�a que han realitzat els nostres alumnes.
• Vídeo: Amb els avis, som + família

h�ps://www.youtube.com/watch?v=mByet9GcPIQ
Reflexió: Tots tenim molt per donar, tots podem marcar la diferència. Cuidar les persones que
es�mem, valorar la nostra família, cuidar-la i provocar moments irrepe�bles, és a la teva mà.
Ho has posat en pràc�ca. Oi que prova molt?
67
SETMANA 4 – ESCOLTA
Acabem el curs com el vam començar, amb aquesta ac�tud d’escolta. Què escoltes ara? Escoltes de
manera diferent? Són els mateixos sorolls o són diferents? Quins ressons et produeixen?
I donem les gràcies per l’oportunitat que ha suposat aquest curs, pels aprenentatges i experiències
nous, pels dies viscuts i els dies que arriben amb la calor de l’es�u.
• Recursos
• Documental: El dilema de les xarxes, Ne�lix, 2020

Reflexió: Les xarxes socials són un gran obstacle per al desenvolupament correcte dels drets
dels nostres alumnes. Els nostres joves estan acostumant-se a l’anonimat de les xarxes per
manifestar-se, i eviten fer-ho en el cara a cara i en la proximitat. Ens sembla important educar
en un clima de confiança i seguretat per poder expressar-se a l’escola, i trencar amb aquesta
tendència.
Igualment, cal fer conscients els adolescents d’un ús moderat de les xarxes socials. Fer-los
conscients de la importància d’aixecar la mirada del disposi�u mòbil i parar atenció al que
passa al nostre voltant.
• Poema: La trista història del teu cos sobre el meu, Marwan.

Es van conèixer en l’era digital (2011), en una plataforma digital (Facebook), en una pantalla
digital, però els seus cors eren analògics. I les seves boques i els seus sospirs no podien ser
traduïts a un codi binari, a un idioma de zeros i uns. Diuen que les màquines ens menjaran i
acabarem conver�ts en animals digitals, però això mai no passarà. Els llençols no s’amaren per
tempestes d’idees en fòrums cibernè�cs sinó per la fusió de dos desitjos que xoquen
frontalment sobre la super�cie d’un matalàs. No es pot escanejar una abraçada, ni prémer la
tecla ESC quan els malentesos t’omplen el cor de dubtes i el dolor tampoc no es pot encabir en
la safata de sor�da. Tot això els va passar. Es van conèixer en digital, es van es�mar en analògic
i quan van començar a discu�r van decidir tornar als teclats. Però aviat ho van entendre i van
llançar l’ordinador per la finestra: l’an�virus de l’amor és més amor.
• Autoavaluació
Proposem als nostres alumnes que reflexionin
sobre com ha evolucionat la seva capacitat
d’escolta a través d’una escala de metacognició.
h�ps://www.pinterest.es/pin/
350436414746711326/
Reflexió: Només sen�m o només escoltem? Què

hem après en el procés d’aprenentatge
intrapersonal i interpersonal del lema
d’enguany? Som capaços d’escoltar només
soroll o bé escoltem i percebem els diferents
ma�sos? Realment penses que escoltar millora
el teu interior, la teva empa�a, la teva alegria
interior i la teva capacitat d’ajudar l’altre?
• Cançó: “Eso que tú me das”, de Jarabe de Palo.

h�ps://www.youtube.com/watch?v=hE6CsyWv8Zs
Eso que tú me das
es mucho más de lo que pido.
Todo lo que me das
es lo que ahora necesito.
Eso que tú me das
68
no creo lo tenga merecido.
Todo lo que me das.
Te estaré siempre agradecido.
Así que gracias por estar,
Por tu amistad y tu compañía.
Eres lo, lo mejor que me ha dado la vida.
Por todo lo que recibí
estar aquí vale la pena.
Gracias a � seguí
remando contra la marea.
Con todo lo que recibí
ahora sé que no estoy solo,
ahora te tengo a �,
Amigo mío, mi tesoro.
Así que gracias por estar,
por tu amistad y tu compañía.
Eres lo, lo mejor que me ha dado la vida.
Todo te lo voy a dar,
tu calidad, por tu alegría.
Me ayudaste a remontar
a superarme día a…
• Oració:
Gràcies, Senyor, per mostrar-me la importància de viure la coherència. No n’hi ha prou amb
“voler”, i jo mateix no em conformo amb això. Dona’m la gràcia que necessito per dir-te “sí” en
els meus actes quo�dians, des de les coses més pe�tes fins a les més grans. Que els qui em
vegin puguin veure’s encoratjats a viure una vida cris�ana coherent i radical. Amén.
69
70
71
72

Materials Primer, Segon I Tercer de Secundaria

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Materials Primer, Segon I Tercer de Secundaria

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

Primer, segon i tercer de Secundària Escolta

L’ESCOLTA EN EL PROCÉS COMUNICATIU

L’ESCOLTA: ACCIÓ DE SENTIT

ESCOLTAR: UNA ACTITUD VITAL

ESCOLTAR EN LA CULTURA DE PAU

L’alegria de l’Evangeli (Evangelii Gaudium, 2013)

Lloat siguis (Laudato si’. 2015)

Alegreu-vos i gaudiu (Gaudete et exsultate, 2018)

Viu Crist (Christus vivit, 2019)

Missió Educativa Marista (1998)

Aigua de la Roca (2007)

Evangelitzadors entre els joves (2011)

Document guia del Projecte “Aixeca’t, Opina & Participa” (2019)

Octubre. Escolta el teu interior

Novembre. Parlant, escoltant

Desembre. Escolta un batec

Gener. Sons de pau

Febrer. Soc tot orelles

Març. L’escolta que ens uneix

Abril. Escolta la vida

Juny. Estem atents

6. Idees força del cartell

• OC: Escolta el teu interior

• NOV: Parlant, escoltant

• DEC: Escolta un batec

• GEN: Sons de pau

• MAR: L’escolta que ens uneix

En aquesta imatge, tres nens juguen, es criden entre ells, corren

• ABR: Escolta la vida

• JUN: Estem atents

LA VEU DEL TEU COR

Sento el soroll que hi ha al carrer,

Sento una veu amb el meu nom,

Com una melodia

ESCOLTA UNA VEU QUE CANTA EN EL TEU COR.

ESCOLTA AQUELL QUI NECESSITA EL CONSOL.

Sento el silenci dalt del cim,

Sento com la pluja ho mulla tot,

SECUNDÀRIA, BATXILLERAT I CICLES

Hem passejat pels balcons de la vida,

Tu ets la paraula i el gest que em cuida,

ESCOLTA, DE DINS ENFORA.

Jo vull sen�r una nova freqüència.

Parem l’orella a aquell que ens crida.

Serem com l’aire que xiula al passar

SETMANA 1 – ESCOLTA’T, ESCOLTA’M

• Dinàmica: “Amanida de...”.

• Cançó: “Ruido” d’Amaral

10. OCTUBRE – ESCOLTA EL TEU INTERIOR

SETMANA 1 – ATURA’T A ESCOLTAR-TE

SETMANA 2 – ABAIXA EL VOLUM

• Vídeo: “Win Win” (“Guanyar, guanyar”)

• Vídeo: “Thomas A. Edison. El hijo de Nancy” Canal

SETMANA 4 – ATURA’T A ESCOLTAR

• Vídeo: So que només senten els joves i NO els adults

11. NOVEMBRE – PARLEM, ESCOLTEM

SETMANA 1 – PARLEM DE DRETS

• Ressonàncies bíbliques: Jesús i els infants Lc 18, 15-17

• Dinàmica coopera�va: Entrevista simultània

• Cançó: “Yo quiero que a mí me quieran”

• Una mica d’història

• Pregària per les persones que pateixen

• Vídeo: Per mi i per tots els meus companys