Materials de Secundaria Batxillerat I Cicles

Quart de Secundària, Batxillerat i Cicles Escolta
Escolta
1. INTRODUCCIÓ
Durant el curs 2021-2022, el lema educa�u proposat per la Xarxa Europea Marista “Escolta” ens
convida a cuidar un aspecte clau del nostre ser persones. En la nostra vida quo�diana, u�litzem aquest
concepte de maneres b en diferents. L’escolta és una acció imprescindib le per a la construcció de
societats fraternes en les quals totes les persones �nguin el seu lloc dins de la nostra casa comuna, la
Terra.
Des del nostre àmbit educa�u, volem enfocar el lema “Escolta” d’una forma integral, holís�ca, capaç
d’abastar totes les dimensions i àmbits de la persona. Intentem escoltar les persones no únicament
amb les seves paraules, sinó també amb les seves històries individuals i com a part d’un conjunt més
ampli.
ESCOLTA
“Escolta” és una invitació a la serenitat, a la trobada i a la reflexió. Després d’uns anys amb lemes
educa�us de molt de moviment, proposem un lema que convidi a recollir tot el que ha estat aquest
treball, a manera de síntesi i acolliment del viscut.
Ens prenem aquest any, també, com un “ara” per posar-nos en marxa i generar “moviment” en les
nostres comunitats. En aquest curs podem fer que les coses “canviïn” a l’interior dels nens i les nenes
per viure més “desperts”.
Els Maristes de Champagnat volem escoltar amb atenció plena el planeta, volem escoltar amb atenció
les veus de la infància i volem escoltar-nos com a comunitat i com a individus per poder destriar el
nostre camí comunitari i els i�neraris personals que tenim per davant. Les nostres respostes a la
realitat actual i la nostra missió com a Maristes de Champagnat passen per la garan�a sense
excepcions dels drets de la infància, amb especial èmfasi en el dret a ser escoltats.
L’ESCOLTA EN EL PROCÉS COMUNICATIU

El verb “escoltar” és un verb d’acció i transi�u. En ser acció, comporta un
moviment; en ser transi�u, necessita un subjecte que la realitzi i alguna
cosa o algú que sigui escoltat.
Podem afirmar que, perquè l’acció d’escoltar es pugui dur a terme, ha
d’estar immersa en un procés comunica�u. Per escoltar cal alguna cosa o
algú que eme� un missatge i algú o alguna cosa que l’aculli.
Com en tot procés comunica�u, no només hem de tenir en compte aquests
tres factors (emissor, receptor i missatge), ja que es poden donar molts
altres elements més que influeixin en la comunicació i afec�n tant l’emissió
com la recepció del missatge: el codi o conjunt de signes que u�litzem, el canal que u�litzem per
comunicar-nos (paper, parla, WhatsApp, correu electrònic, les mans…) o el context en el qual
s’emmarca la comunicació.
Sabem que la comunicació no únicament pot ser verbal (parlada o escrita) sinó també no verbal
(gestos, signes, imatges) i audiovisual (televisió, documentals…). En tots els casos, l’escolta, com a part
del procés comunica�u, és present i és element essencial. Entendre que la comunicació implica molt
més que la paraula ens obliga a comprendre que l’escolta és també més que el sen�t de l’oïda. L’escolta
és una acció de sen�t.
L’escolta pot ser un acte crea�u, és un art. La comunicació consisteix en molt més que enviar
1
missatges; és important tenir en compte altres elements perquè els missatges puguin ser escoltats i
compresos amb eficàcia, com també facilitar una resposta. Algunes teories de la comunicació entenen
que la meitat del missatge pertany a l’emissor i l’altra meitat al receptor. Hi ha molts elements que
actuen com a mediadors en la comunicació i que poden afectar els missatges: la subjec�vitat d’emissor
i receptor, d’una banda, té un gran impacte en la manera de xifrar i desxifrar el missatge; d’altra banda,
les interferències de l’entorn (història personal, soroll, context...) també l’afecten.
L’ESCOLTA: ACCIÓ DE SENTIT

Sigui com sigui la realitat comunica�va de les persones, escoltar, percebre… són accions sensorials. Es
tracta de percebre amb els sen�ts un es�mul que ve de l’exterior. De manera general, el sen�t de l’oïda
seria el més u�litzat pel que fa a la iden�ficació de l’escolta com a recepció de sons. No obstant això,
si entenem l’escolta com la recepció i comprensió de missatges, el camp sensorial es veu ampliat al
sen�t de la vista (llenguatge de signes) o el tacte (llenguatge Braille), segons realitats concretes. A més,
sigui de la manera que sigui, aquesta escolta afecta la resta dels sen�ts i de la persona. Així doncs,
independentment de la forma (codi i canal) en el qual s’emet el missatge, la capacitat de recepció i
d’escolta han d’estar sempre obertes als es�muls exteriors (i interiors) que rebem. Educar i educar-se
en l’escolta consis�rà també a oferir criteris per reconèixer, filtrar i jerarquitzar tots aquests es�muls
en funció d’uns valors que construeixen el subjecte.
Per tant, en aquest document i, en general, en el treball del lema educa�u d’aquest curs, entendrem
l’escolta com aquesta ac�tud d’obertura crí�ca a la recepció de missatges. A més, no tan sols la
percepció de missatges sinó també la seva significació, l’ac�tud que comporta i la manera de fer-ho,
seran objecte de reflexió durant aquest any.
ESCOLTAR: UNA ACTITUD VITAL

Escoltar, com hem dit, no es limita a una acció concreta i independent, sinó que es tracta d’una ac�tud
de vida que tenyeix el nostre ser al món, la nostra relació amb els altres i amb el medi, la nostra
interioritat i la vivència de l’espiritualitat o de Déu. Es tracta d’una capacitat que posa en contacte totes
les dimensions de la persona.
D’altra banda, la capacitat d’escolta implica un dinamisme personal: com a acció, és moviment �sic;
com a ac�tud, és moviment interior. Amb aquest lema que ens demana “escoltar”, volem desmarcar-
nos d’aquest escoltar passiu d’una comunicació unidireccional en el qual un “parla” i els altres “callen”
i “escolten”. Tots som capaços de parlar, de callar i d’escoltar.
Una ac�tud vital d’obertura implica parar esment a l’exterior i a l’interior de la mateixa persona.
Aprenem a escoltar i a destriar les nostres veus internes al mateix temps que les que hi ha a fora, i en
els processos d’educació integral que duem a terme en les obres maristes volem ajudar els nens i les
nenes en la descoberta de l’escolta espiritual.
L’oració és un acte d’escolta. És l’esforç conscient per alimentar la comunicació amb un mateix, la
comunió amb els altres i el diàleg amb Déu. Aquesta escolta profunda ens obre a un ser més solidari i
pacífic, a un ser al món amb plenitud.
ESCOLTAR EN LA CULTURA DE PAU

Escoltar els altres amb atenció és un acte de generositat, un acte senzill de donació als altres que
moltes vegades tot just implica ben poc més (i ni més ni menys) que temps.
La intencionalitat de l’escolta ens ajuda a diferenciar-la de senzillament sen�r. Sen�m la super�cie dels
sorolls, les paraules i els sons, però per escoltar amb profunditat el que ens diuen aquests sorolls,
paraules o sons hem d’anar més enllà, i és aquí on fins i tot podrem escoltar el silenci. Escoltar ens
permet, precisament, diferenciar entre els sons, el silenci i el soroll. Com a part del desenvolupament
holís�c de les persones, aprendre a escoltar és important per al discerniment ja que a par�r d’una
ac�tud d’escolta oberta i profunda ens deixem transformar –en totes les dimensions– i podem passar
a l’acció.
2
L’escolta evoca una ac�tud posi�va, profunda i intencionada rela�va a cau d’orella. Diferenciem entre
“sen�r” i “escoltar” com ho fem entre “veure” i “contemplar”. El lema anual “Escolta” és una crida a la
profunditat en els sen�ts perquè ens ajuden a vincular-nos amb la realitat tant de manera literal com
metafòrica. Els sen�ts són l’enllaç entre la persona i la resta del món. El cos sencer és la caixa de
ressonància que possibilita el procés d’escolta (mediat pels sen�ts), la comprensió (mediada per la
consciència) i l’acció (congruent amb tot l’anterior i amb un projecte de vida) que caracteritza la nostra
pedagogia.
Seguint aquesta metàfora de l’escolta vinculada al sen�t de l’oïda, entenem que també podem viure
amb una certa “sordesa”: incapaços d’escoltar els altres, tancant les oïdes per evitar sen�r o escoltar
Déu, o fins i tot podem deixar créixer el soroll que ens evi� escoltar-nos a nosaltres mateixos. “Qui
�ngui orelles, que escol�”, va dir Jesús, i precisament hem de basar-nos en aquesta intencionalitat de
l’acció d’escoltar per oferir la nostra proposta educa�va transformadora.
ESCOLTEM JUNTS
Escoltar pot ser una acció individual, com hem descrit, i també pot ser una acció col·lec�va. Podem fer
que l’escolta ac�va i respectuosa sigui una ac�tud que marqui les nostres relacions grupals i
comunitàries. També podem escoltar junts el que ens diuen els signes dels temps per prendre
consciència i créixer conjuntament, com les comunitats religioses escolten els seus textos sagrats en
comunitat per interioritzar els seus ensenyaments i ser conseqüents en la vida col·lec�va.
La comprensió mútua, com a base del diàleg i l’empa�a, requereix d’aquesta escolta que mo�va el
lema anual. Tots volem que ens escol�n. No obstant això, no sempre volem escoltar tot el que ens
diuen. De vegades fins i tot posem interferències als altres perquè no siguin escoltats, o ens les posem
a nosaltres mateixos per no escoltar els altres. Dediquem-nos aquest any per créixer en la capacitat
d’escoltar als altres i per aprendre a escoltar la veu de Déu dins de nosaltres mateixos.
3
2. “ESCOLTA” EN LA BÍBLIA
El fonament de tota la Bíblia és el fet que Déu parla i el poble escolta. La revelació bíblica és
essencialment paraula de Déu a l’ésser humà. L’home i la dona bíblics caminen a la llum de la fe, no de
la visió. Per tant, serà en l’escolta on es produirà la trobada amb el Déu viu. L’escolta és cons�tu�va
tant d’Israel −com a poble de Déu− com de l’Església −que és precisament assemblea (això significa la
paraula ekklesía en grec) convocada com a poble de Déu.
L’exigència d’escolta és central, tant a l’An�c Testament com al Nou Testament. El creient ha d’escoltar
Déu i Déu escolta quan l’invoca.
A l’Antic Testament
• Èxode 19,4- 6
“Vosaltres heu vist com he tractat els egipcis, com us he portat igual que l’àguila porta els aguilons
sobre les ales i us he conduït fins a mi. Ara, doncs, si escolteu la meva veu i observeu la meva
aliança, sereu la meva heretat preferida entre tots els pobles, ja que tota la terra és meva: sereu
per a mi un reialme sacerdotal i una nació santa.” Això és el que has de dir als israelites.
• Deuteronomi 6,4-9
Escolta, Israel: El Senyor és el nostre Déu, el Senyor és l’únic. Es�ma el Senyor, el teu Déu, amb tot
el cor, amb tota l’ànima i amb totes les forces. Grava en el teu cor les paraules dels manaments que
avui et dono. Inculca-les als teus fills; parla’n a casa i tot fent camí, quan te’n vagis al llit i quan et
llevis. Lliga-te-les a la mà com un dis�n�u, porta-les com una marca entre els ulls. Escriu-les als
muntants de la porta de casa teva i dels portals de la ciutat.
• 1 Samuel 3,1-10
El noi Samuel vivia dedicat al servei del Senyor a les ordres d’Elí. En aquell temps, el Senyor
comunicava rarament la seva paraula: no solia mostrar-se en visió. Elí anava perdent la vista;
gairebé no hi veia. Una nit, Elí se n’havia anat a dormir a la seva cambra. Samuel dormia al santuari
del Senyor, on hi havia l’arca de Déu. Abans que s’apagués la llàn�a del santuari de Déu, el Senyor
va cridar Samuel. Ell respongué: “Soc aquí”. Va anar corrents cap on era Elí i li digué: “Soc aquí. He
sen�t que em cridaves.” Elí va respondre: “No t’he pas cridat. Torna-te’n a dormir.” Ell se’n tornà a
dormir. Però el Senyor el cridà altra vegada. Samuel es va llevar, tornà on era Elí i li digué: “Soc aquí.
He sen�t que em cridaves.” Elí va respondre: “No t’he pas cridat, fill meu. Torna-te’n a dormir.”
Samuel encara no sabia reconèixer el Senyor, perquè la seva paraula encara no se li havia revelat.
El Senyor va cridar Samuel per tercera vegada. Ell es va llevar, anà on era Elí i li digué: “Soc aquí. He
sen�t que em cridaves.” Elí va comprendre que era el Senyor qui cridava el noi, i digué a Samuel:
“Ves, torna-te’n a dormir i, si algú et cridava, digues: “Parla, Senyor, que el teu servent escolta.”
Samuel se’n tornà al seu lloc a dormir. El Senyor va entrar, se li acostà i el cridà com les altres
vegades: “Samuel, Samuel”. Ell va respondre: “Parla, que el teu servent escolta”.
• 1 Reis 19,9-13
En arribar-hi, va entrar a la cova per passar-hi la nit. El Senyor li va adreçar la paraula i li preguntà:
“Què hi fas, aquí, Elies?”. Ell respongué: “Es�c encès de zel per tu, Senyor, Déu de l’univers: els
d’Israel han abandonat la teva aliança, han derrocat els teus altars i han mort els teus profetes.
Només he quedat jo, i encara em busquen per matar-me.” El Senyor li digué: “Surt i es�gues dret
davant meu dalt la muntanya, que hi passaré jo, el Senyor.” Aleshores s’aixecà de davant el Senyor
un vent huracanat i violent que esberlava les muntanyes i esmicolava les roques, però en aquell
vent el Senyor no hi era. Després del vent va venir un terratrèmol, però el Senyor tampoc no era
en el terratrèmol. Després del terratrèmol va arribar foc, però el Senyor tampoc no era en aquell
foc. Després del foc es va alçar el murmuri d’un ven�jol suau. En sen�r-lo, Elies es tapà la cara amb
el mantell, va sor�r de la cova i es quedà dret a l’entrada. Llavors una veu li digué: “Què hi fas, aquí,
Elies?”.
• Isaïes 50, 5
El Senyor, Déu sobirà, m’ha parlat a cau d’orella, i jo no m’he resis�t ni m’he fet enrere.
4
• Jeremies 7,2
Es�gues-te al portal del temple del Senyor i proclama-hi això: “Escolteu la paraula del Senyor,
gent de Judà, que entreu per aquestes portes quan voleu adorar-lo.”
• Jeremies 11,4b
Si escolteu la meva veu i compliu tot el que jo us manaré, vosaltres sereu el meu poble i jo seré
el vostre Déu.
• Salm 10,17
Acull, Senyor, el desig dels desvalguts; enforteix el seu cor, escolta’ls.
• Salm 40,7-9
Tu m’has dit a cau d’orella que no vols oblacions ni sacrificis, que no demanes holocaust ni
expiació. Per això et dic: “A tu em presento, en el llibre hi ha escrit el que has fet per mi. Déu meu,
vull fer la teva voluntat: guardo la teva llei al fons del cor”.
Al Nou Testament
• Mateu 7,24-27
Tothom qui escolta aquestes meves paraules i les compleix, s’assembla a un home assenyat que va
construir la seva casa sobre roca. Va caure la pluja, van arribar les torrentades, bufaren els vents i
enves�ren contra aquella casa, però no es va ensorrar, perquè estava fonamentada sobre roca. En
canvi, tothom qui escolta aquestes meves paraules i no les compleix, s’assembla a un home sense
seny que va construir la seva casa damunt de sorra. Va caure la pluja, van arribar les torrentades,
bufaren els vents i enves�ren contra aquella casa, i la casa es va ensorrar: la seva ruïna fou
completa.
• Mateu 13,9
Qui �ngui orelles, que escol�.
• Mateu 17,5
Encara parlava, quan els cobrí un núvol lluminós, i una veu digué des del núvol: “Aquest és el meu
Fill, el meu es�mat, en qui m’he complagut; escolteu-lo.”
• Lluc 11,27-28
Mentre Jesús parlava, una dona alçà la veu entre la gent i li digué: “Sortoses les entranyes que et
van dur i els pits que vas mamar!” Però ell va respondre: “Més aviat sortosos els qui escolten la
paraula de Déu i la guarden!”
• Joan 5,24-25
Us ben asseguro que els qui escolten la meva paraula i creuen en el qui m’ha enviat, tenen vida
eterna; i en el judici no seran condemnats, perquè ja han passat de la mort a la vida. Us ben
asseguro que arriba l’hora, més ben dit, és ara, que els morts sen�ran la veu del Fill de Déu, i els
qui l’hauran escoltada viuran.
• Joan 17,6-8
He fet conèixer el teu nom als qui tu has pres del món i m’has donat; eren teus i tu me’ls has donat,
i ells han guardat la teva paraula. Ara saben que tot el que m’has donat ho he rebut de tu, perquè
jo els he confiat les paraules que tu m’has confiat. Ells les han acollides i han reconegut realment
que jo he sor�t de tu, i han cregut que tu m’has enviat.
• Romans 10,17
La fe ve, doncs, de sen�r la predicació, i la predicació és l’anunci de la paraula de Crist.
• Jaume 1,22-25
Poseu en pràc�ca la Paraula i no us limiteu a escoltar-la, que us enganyaríeu a vosaltres mateixos.
Perquè el qui escolta la Paraula i no la posa en pràc�ca s’assembla a un home que contempla la
seva pròpia cara en un mirall: es mira, se’n va i a l’instant s’oblida de la cara que feia. En canvi, el
qui s’emmiralla en la llei perfecta, la llei de la llibertat, i hi persevera —no pas escoltant-la i després
oblidant-la, sinó posant-la en pràc�ca—, aquest serà feliç de prac�car-la.
• Apocalipsi 3,20
Mira, soc a la porta i truco. Si algú escolta la meva veu i obre la porta, entraré a casa seva i soparé
amb ell, i ell amb mi.
5
3. “ESCOLTA” EN ALGUNS DOCUMENTS DE L’ESGLÉSIA
L’alegria de l’Evangeli (Evangelii Gaudium, 2013)
En l’exhortació apostòlica L’alegria de l’Evangeli, el papa Francesc transmet la necessitat de fer passos
en la creixent horitzontalitat de l’Església i en el paper del laïcat i de la joventut.
105. La pastoral juvenil, tal com estàvem acostumats a desenvolupar-la, ha pa�t l’embat dels canvis
socials. Els joves, en les estructures habituals, no solen trobar respostes a les seves inquietuds,
necessitats, problemà�ques i ferides. Als adults ens costa escoltar-los amb paciència,
comprendre les seves inquietuds o els seus reclams, i aprendre a parlar-los en el llenguatge que
ells comprenen. Per aquesta mateixa raó, les propostes educa�ves no produeixen els fruits
esperats.
171. Necessitem exercitar-nos en l’art d’escoltar, que és més que sen�r. Primer que res, en la
comunicació amb l’altre, és la capacitat del cor que fa possible la proximitat, sense la qual no hi
ha un veritable trobament espiritual. L’escolta ens ajuda a trobar el gest i la paraula oportuna
que ens desinstal·la de la tranquil·la condició d’espectadors. Només a par�r d’aquesta escolta
respectuosa i compassiva es poden trobar els camins d’un genuí creixement, despertar el desig
de l’ideal cris�à, les ànsies de respondre plenament a l’amor de Déu i l’anhel de desenvolupar el
millor que Déu ha sembrat en la pròpia vida.
174. No sols l’homilia ha d’alimentar-se de la Paraula de Déu. Tota l’evangelització està fundada sobre
ella, escoltada, meditada, viscuda, celebrada i tes�moniada. Les Sagrades Escriptures són font
de l’evangelització. Per tant, cal formar-se con�nuament en l’escolta de la Paraula. L’Església no
evangelitza si no es deixa con�nuament evangelitzar. És indispensable que la Paraula de Déu
“sigui cada cop més el cor de tota ac�vitat eclesial”. La Paraula de Déu escoltada i celebrada,
sobretot en l’Eucaris�a, alimenta i reforça interiorment els cris�ans i els fa capaços d’un autèn�c
tes�moniatge evangèlic en la vida quo�diana.
187. Cada cris�à i cada comunitat són cridats a ser instruments de Déu per a l’alliberament i la
promoció dels pobres, de manera que puguin integrar-se plenament en la societat; això suposa
que siguem dòcils i atents per escoltar el clam del pobre i socórrer-lo. Basta recórrer les
Escriptures per descobrir com el Pare bo vol escoltar el clam dels pobres.
193. L’impera�u d’escoltar el clam dels pobres es fa carn en nosaltres quan se’ns estremeixen les
entranyes davant el dolor aliè.
Lloat siguis (Laudato si’. 2015)

El Papa Francesc, en la seva encíclica Laudato si’ també ens crida a escoltar; concretament, ens
demana escoltar les veus dels “altres” i del planeta per viure una ecologia real que ens uneixi amb tota
l’existència. Al costat d’això, ens diu, també viurem millor en nosaltres mateixos, ja que el benestar
interior i l’exterior tenen una certa interdependència.
49. […] Aquesta falta de contacte �sic i de trobament, a vegades afavorida per la desintegració de les
nostres ciutats, ajuda a cauteritzar la consciència i a ignorar part de la realitat en anàlisis
esbiaixades. Això a vegades conviu amb un discurs “verd”. Però avui no podem deixar de
reconèixer que un veritable plantejament ecològic es converteix sempre en un plantejament
social, que ha d’integrar la jus�cia en les discussions sobre l’ambient, per tal d’escoltar tant el
clamor de la terra com el clamor dels pobres.
85. Aquesta contemplació de les coses creades ens permet descobrir a través de cada cosa algun
ensenyament que Déu ens vol transmetre, perquè “per al creient contemplar les coses creades
és també escoltar un missatge, sen�r una veu paradoxal i silenciosa”.
117. La falta de preocupació per mesurar el dany a la natura i l’impacte ambiental de les decisions, és
sols un reflex molt visible d’un desinterès per reconèixer el missatge que la natura porta inscrit
en les seves mateixes estructures. Quan no es reconeix en la realitat mateixa el valor d’un pobre,
6
d’un embrió humà, d’una persona amb discapacitat –per posar només uns quants exemples–,
di�cilment s’escoltaran els crits de la mateixa natura. Tot està connectat. Si l’ésser humà es
declara autònom de la realitat i es cons�tueix en dominador absolut, la mateixa base de la seva
existència s’ensorra, perquè, “en lloc d’exercir el seu paper de col·laborador de Déu en l’obra de
la creació, l’home suplanta Déu i amb això provoca la rebel·lió de la natura”.
225. D’altra banda, cap persona no pot madurar en una feliç sobrietat si no està en pau amb si mateix.
Part d’una adequada comprensió de l’espiritualitat consisteix a ampliar el que entenem per pau,
que és molt més que l’absència de guerra. La pau interior de les persones té molt a veure amb
la cura de l’ecologia i amb el bé comú, perquè, autèn�cament viscuda, es reflecteix en un es�l
de vida equilibrat unit a una capacitat d’admiració que porta a la profunditat de la vida. La
natura és plena de paraules d’amor, però com podrem escoltar-les enmig del soroll constant, de
la distracció permanent i ansiosa, o del culte a l’aparença? Moltes persones experimenten un
profund desequilibri que les mou a fer les coses a tota velocitat per sen�r-se ocupades, en una
pressa constant que al seu torn les mena a atropellar tot el que tenen al seu voltant. Això té un
impacte en la manera com es tracta l’ambient. Una ecologia integral implica dedicar una mica
de temps per recuperar la serena harmonia amb la creació, per reflexionar sobre el nostre es�l
de vida i els nostres ideals, per contemplar el Creador, que viu entre nosaltres i en el que ens
envolta, la presència del qual “no ha de ser fabricada sinó descoberta, revelada”.
Alegreu-vos i gaudiu (Gaudete et exsultate, 2018)

Atès que en aquesta breu exhortació apostòlica el papa Francesc presenta la crida a la santedat al món
actual, l’“escolta” aquí és presentada com una caracterís�ca de la persona que busca acollir aquesta
crida i també com a condició per a la trobada pregant amb Déu.
16. Aquesta santedat a la qual el Senyor et crida anirà creixent amb pe�ts gestos. Per exemple: una
senyora va al mercat a fer les compres, troba una veïna i comença a parlar, i venen les crí�ques.
Però aquesta dona diu al seu interior: “No, no parlaré malament de ningú”. Aquest és un pas en
la santedat. Després, a casa, el seu fill li demana conversar sobre les seves fantasies, i encara que
es�gui cansada s’asseu al seu costat i escolta amb paciència i afecte. Aquesta és una altra ofrena
que san�fica. Després viu un moment d’angoixa, però recorda l’amor de la Mare de Déu, pren el
rosari i resa amb fe. Aquest és un altre camí de santedat. Després va pel carrer, troba un pobre i
s’atura a conversar amb ell afectuosament. Aquest és un altre pas.
23. Això és un fort crida d’atenció per a tots nosaltres. Tu també necessites concebre la totalitat de la
teva vida com una missió. Intenta-ho escoltant Déu en l’oració i reconeixent els signes que ell et
dona. Pregunta-li sempre a l’Esperit què espera Jesús de tu a cada moment de la teva existència
i en cada opció que hagis de prendre, per destriar el lloc que això ocupa en la teva pròpia missió.
I permet-li que forgi en tu aquest misteri personal que reflecteixi Jesucrist en el món d’avui.
149. No obstant això, perquè això sigui possible, també són necessaris alguns moments només per a
Déu, en solitud amb ell […] L’oració confiada és una reacció del cor que s’obre a Déu cara a cara,
on es fan callar tots els rumors per escoltar la suau veu del Senyor que ressona en el silenci.
150. En aquest silenci és possible destriar, a la llum de l’Esperit, els camins de santedat que el Senyor
ens proposa. D’una altra manera, totes les nostres decisions podran ser només “decoracions”
que, en lloc d’exaltar l’Evangeli en les nostres vides, el recobriran o l’ofegaran. Per a tot deixeble
és indispensable estar amb el Mestre, escoltar-lo, aprendre d’ell, sempre aprendre. Si no
escoltem, totes les nostres paraules seran únicament sorolls que no serveixen per a res.
156. La lectura pregant de la Paraula de Déu, més dolça que la mel (cf. Sl 119,103) i “espasa de doble
tall” (Hb 4,12), ens permet aturar-nos a escoltar el Mestre perquè sigui llum per als nostres
passos, llum en el nostre camí (cf. Sal 119,105).
172. No obstant això, podria passar que en la mateixa oració evitem deixar-nos confrontar per la
llibertat de l’Esperit, que actua com vol. Cal recordar que el discerniment orant requereix par�r
d’una disposició a escoltar: el Senyor, els altres, la realitat mateixa que sempre ens desafia de
7
maneres noves. Només qui està disposat a escoltar té la llibertat per renunciar al seu propi punt
de vista parcial o insuficient, als seus costums, als seus esquemes.
Viu Crist (Christus vivit, 2019)

A Christus vivit, el papa Francesc fa moltes referències a l’escolta. D’una banda, crida el món (l’Església,
els adults...) a escoltar els joves i, d’altra banda, crida els joves a escoltar el món i el seu propi interior.
38. Als qui ja no som joves ens calen ocasions per tenir a prop la veu i l’es�mul d’ells, i “la proximitat
crea condicions perquè l’Església sigui un espai de diàleg i tes�moni de fraternitat que encisi”.
Ens cal crear més espais on ressoni la veu dels joves: “L’escolta fa possible un intercanvi de dons,
en un context d’empa�a [...]. Alhora, posa les condicions per a un anunci de l’Evangeli que arribi
veritablement al cor, de manera incisiva i fecunda”.
41. Tot i que hi ha joves que gaudeixen quan veuen una Església que es manifesta humilment segura
dels seus dons i també capaç d’exercir una crí�ca lleial i fraterna, altres joves reclamen una
Església que escol� més, que no es�gui sempre condemnant el món. No volen veure una
Església callada i �mida, però tampoc que es�gui sempre en guerra per dos o tres temes que
l’obsessionen. Per ser més creïble als joves, de vegades necessita recuperar la humilitat i
senzillament escoltar, reconèixer en el que diuen els altres alguna llum que l’ajudi a descobrir
millor l’Evangeli. Una Església a la defensiva, que perd la humilitat, que deixa d’escoltar, que no
permet que la qües�onin, perd la joventut i es converteix en un museu. Com podrà així acollir
els somnis dels joves? Tot i que �ngui la veritat de l’Evangeli, no vol dir que l’hagi entès
plenament; més aviat ha de créixer sempre en la comprensió d’aquest tresor inesgotable.
65. El Sínode va reconèixer que els fidels de l’Església no sempre tenen l’ac�tud de Jesús. En lloc de
disposar-nos a escoltar-los a fons, “de vegades predomina la tendència a donar respostes
preconfeccionades i receptes preparades, sense deixar que les preguntes dels joves es plantegin
amb la seva novetat i sense acceptar la seva provocació” [24]. En canvi, quan l’Església abandona
esquemes rígids i s’obre a l’escolta disponible i atenta dels joves, aquesta empa�a l’enriqueix,
perquè «permet que els joves donin la seva aportació a la comunitat, ajudant-la a obrir-se a
noves sensibilitats i a plantejar-se preguntes inèdites”.
86. “L’ambient digital caracteritza el món contemporani. Àmplies franges de la humanitat estan
immergides en ell de manera ordinària i con�nua. Ja no es tracta només ‘d’usar’ instruments de
comunicació, sinó de viure en una cultura àmpliament digitalitzada, que afecta de manera
profunda la noció de temps i espai, la percepció d’un mateix, dels altres i del món, la manera de
comunicar, d’aprendre, d’informar-se, d’entrar en relació amb els altres. Una forma d’apropar-se
a la realitat que privilegia la imatge per sobre de l’escolta i de la lectura incideix en la manera
d’aprendre i en el desenvolupament del sen�t crí�c”.
195. Per això és bo deixar que els ancians facin llargues narracions, que a vegades semblen
mitològiques, fantasioses –són somnis de vells–, però moltes vegades són plenes de rica
experiència, de símbols eloqüents, de missatges ocults. Aquestes narracions requereixen temps,
que ens disposem gratuïtament a escoltar i a interpretar amb paciència, perquè no entren en un
missatge de les xarxes socials. Hem d’acceptar que tota la saviesa que necessitem per a la vida
no pot recloure’s en els límits que imposen els actuals recursos de comunicació.
244. En el Sínode “molts han fet notar la mancança de persones expertes i dedicades a
l’acompanyament. Creure en el valor teològic i pastoral de l’escolta implica una reflexió per a
renovar les formes amb que s’exerceix habitualment el ministeri presbiteral i revisar les seves
prioritats. A més, el Sínode reconeix la necessitat de preparar consagrats i laics, homes i dones,
que es�guin qualificats per a l’acompanyament dels joves. El carisma de l’escolta que l’Esperit
Sant suscita en les comunitats també podria rebre una forma de reconeixement ins�tucional per
al servei eclesial”.
246. Els mateixos joves ens van descriure quines són les caracterís�ques que ells esperen trobar en un
8
acompanyant, i ho expressen amb molta claredat: “Les qualitats de tal mentor inclouen: que
sigui un autèn�c cris�à compromès amb l’Església i amb el món; que cerqui constantment la
santedat; que comprengui sense jutjar; que sàpiga escoltar ac�vament les necessitats dels joves
i pugui respondre’ls amb gen�lesa.”
284. Aquest silenci no és una forma d’aïllament, perquè “s’ha de recordar que el discerniment orant
exigeix par�r d’una disposició a escoltar: el Senyor, els altres, la realitat mateixa que sempre ens
desafia de maneres noves. Només qui està disposat a escoltar té la llibertat per a renunciar al
seu propi punt de vista parcial o insuficient […]. Així està realment disponible per acollir una crida
que trenca les seves seguretats però que el du a una vida millor, perquè no n’hi ha prou que tot
vagi bé, que tot es�gui tranquil. Déu pot estar oferint més, i en el nostre còmode aïllament no
ho reconeixem”.
291. Hi ha sacerdots, religiosos, laics, professionals, i fins i tot joves capacitats, que poden acompanyar
els joves en el seu discerniment vocacional. Quan ens toca d’ajudar un altre a discernir el camí
de la seva vida, la primera cosa és escoltar. I aquesta escolta suposa tres sensibilitats o atencions
dis�ntes i complementàries.
292. La primera sensibilitat o atenció és a la persona. Es tracta d’escoltar l’altre que se’ns està donant
ell mateix en les seves paraules. El signe d’aquesta escolta és el temps que dedico a l’altre. No és
qües�ó de quan�tat sinó que l’altre sen� que el meu temps és seu: el que ell necessita per a
expressar-me el que vulgui. Ell ha de sen�r que ho escolto incondicionalment, sense ofendre’m,
sense escandalitzar-me, sense molestar-me, sense cansar-me. Aquesta escolta és la que el
Senyor exercita quan es posa a caminar al costat dels deixebles d’Emmaús i els acompanya llarga
estona per un camí que anava en direcció oposada a la direcció correcta (cf. Lc 24,13-35). Quan
Jesús fa el gest de con�nuar endavant perquè ells han arribat a la seva casa, aquí comprenen que
els havia regalat el seu temps, i aleshores li regalen el seu, brindant-li allotjament. Aquesta
escolta atenta i desinteressada indica el valor que té l’altra persona per a nosaltres, més enllà de
les seves idees i de les seves eleccions de vida.
293. La segona sensibilitat o atenció és discernidora. Es tracta de copsar el punt just en el qual es
discerneix la gràcia o la temptació. Perquè a vegades les coses que ens passen per la imaginació
són només temptacions que ens aparten del nostre veritable camí. Aquí necessito preguntar-me
què m’està dient exactament aquesta persona, què em vol dir, què desitja que comprengui del
que li passa. Són preguntes que ajuden a entendre on s’encadenen els arguments que mouen
l’altre i a sen�r el pes i el ritme dels seus afectes influïts per aquesta lògica. Aquesta escolta
s’orienta a discernir les paraules salvadores del bon Esperit, que ens proposa la veritat del
Senyor, però també les trampes del mal esperit –les seves fal·làcies i les seves seduccions. Cal
tenir molta valen�a, l’es�mació i la delicadesa necessaris per ajudar l’altre a reconèixer la veritat
i els enganys o excuses.
294. La tercera sensibilitat o atenció s’inclina a escoltar els impulsos que l’altre experimenta “cap
endavant”. És l’escolta profunda de “cap on vol anar veritablement l’altre”. Més enllà del que
sent o pensa en el present i del que ha fet en el passat, l’atenció s’orienta cap al que voldria ser.
A vegades això implica que la persona no miri tant el que li agrada, els seus desigs superficials,
com el que agrada més al Senyor, el seu projecte per a la pròpia vida que s’expressa en una
inclinació del cor, més enllà de la closca dels gustos i sen�ments. Aquesta escolta és atenció a la
intenció darrera, que és la que en defini�va decideix la vida, perquè existeix Algú com Jesús, que
entén i valora aquesta intenció úl�ma del cor. Per això ell està sempre disposat a ajudar cadascú
perquè la reconegui, i a tal fi en té prou que algú li digui: “Senyor, salveu-me! Tingueu
misericòrdia de mi!”.
296. Per tant, quan un escolta un altre d’aquesta manera, en algun moment ha de desaparèixer per a
deixar que ell segueixi aquest camí que ha descobert. És desaparèixer com desapareix el Senyor
de la vista dels seus deixebles i els deixa sols amb l’ardor del cor que es converteix en impuls
irresis�ble de posar-se en camí (cf. Lc 24,31-33). De retorn a la comunitat, els deixebles d’Emaús
rebran la confirmació que veritablement el Senyor ha ressuscitat (cf. Lc 24,34).
9
Tots germans i germanes (Fratelli tutti, 2020)
Fratelli tu� recull reflexions del papa sobre la fraternitat universal i la necessitat d’escoltar-se els uns
als altres per a la construcció del Regne de Déu a la Terra.
48. Asseure’ns a escoltar un altre, caracterís�c d’una trobament humà, és un paradigma d’ac�tud
recep�va, de qui supera el narcisisme i acull l’altre, li presta atenció, l’acull en el propi cercle.
Però “el món d’avui és majoritàriament un món sord. […] A vegades la velocitat del món modern,
la cosa frenè�ca ens impedeix escoltar bé el que diu una altra persona. I quan està a la meitat
del seu diàleg, ja l’hem interromput i li volem contestar quan encara no ha acabat de dir. Cal no
perdre la capacitat d’escolta”. Sant Francesc d’Assís “va escoltar la veu de Déu, va escoltar la veu
del pobre, va escoltar la veu del malalt, va escoltar la veu de la natura. I tot això ho transforma
en un es�l de vida. Desitjo que la llavor de sant Francesc creixi en molts cors”.
49. En desaparèixer el silenci i l’escolta, conver�nt tot en clics i missatges ràpids i ansiosos, es posa en
risc aquesta estructura bàsica d’una sàvia comunicació humana. Es crea un nou es�l de vida on
un construeix el que vol tenir davant, excloent tot allò que no es pugui controlar o conèixer
superficialment i instantàniament. Aquesta dinàmica, per la seva lògica intrínseca, impedeix la
reflexió serena que podria portar-nos a una saviesa comuna.
190. La caritat polí�ca s’expressa també en l’obertura a tots. Principalment aquell a qui li toca
governar, està cridat a renúncies que facin possible la trobada, i busca la confluència almenys en
alguns temes. Sap escoltar el punt de vista de l’altre facilitant que tots �nguin un espai. Amb
renúncies i paciència un governant pot ajudar a crear aquest bell poliedre on tots troben un lloc.
En això no funcionen les negociacions de �pus econòmic. És alguna cosa més, és un intercanvi
d’ofrenes en favor del bé comú. Sembla una utopia ingènua, però no podem renunciar a aquest
al�ssim objec�u.
198. Acostar-se, expressar-se, escoltar-se, mirar-se, conèixer-se, tractar de comprendre’s, buscar punts
de contacte, tot això es resumeix en el verb “dialogar”. Per trobar-nos i ajudar-nos mútuament
necessitem dialogar. No cal per a què serveix el diàleg. En �nc prou pensant què seria el món
sense aquest diàleg pacient de tantes persones generoses que han man�ngut unides famílies i
comunitats. El diàleg persistent i coratjós no és no�cia com els desencontres i els conflictes, però
ajuda discretament al món a viure millor, molt més del que puguem adonar-nos-en.
224. L’amabilitat és un alliberament de la crueltat que a vegades penetra les relacions humanes, de
l’ansietat que no ens deixa pensar en els altres, de la urgència distreta que ignora que els altres
també tenen dret a ser feliços. Avui no sol haver-hi ni temps ni energies disponibles per a
detenir-se a tractar bé als altres, a dir “si us plau”, “perdó”, “gràcies”. Però de tant en tant apareix
el miracle d’una persona amable, que deixa de banda les seves ansietats i urgències per prestar
atenció, per regalar un somriure, per dir una paraula que es�muli, per possibilitar un espai
d’escolta enmig de tanta indiferència. Aquest esforç, viscut cada dia, és capaç de crear aquesta
convivència sana que venç les incomprensions i prevé els conflictes. El cul�u de l’amabilitat no
és un detall menor ni una ac�tud superficial o burgesa. Ja que suposa valoració i respecte, quan
es fa cultura en una societat transfigura profundament l’es�l de vida, les relacions socials, la
manera de debatre i de confrontar idees. Facilita la recerca de consensos i obre camins on
l’exasperació destrueix tots els ponts.
10
4. “Escolta” en els documents i projectes maristes
Els documents de referència per a la missió marista també es refereixen a l’escolta com un aspecte
fonamental en la manera de ser al món dels que prenem Champagnat com a model a seguir.
Més recentment, alguns projectes més concrets de pastoral juvenil o par�cipació fan palès l’interès de
l’Ins�tut d’escoltar els joves i dotar les obres de mecanismes de par�cipació per a això.
Missió Educativa Marista (1998)

Aquest document orientador de la missió educa�va en tot l’Ins�tut marista subratlla clarament el
valor de l’escolta. En destaquem les cites següents:
• escoltar els joves forma part de la nostra missió evangelitzadora (núm. 79);
• la nostra tasca educa�va és vocacional i com deia el papa Pau VI “els homes i les dones d’avui
escolten millor els tes�monis que els mestres, i si escolten els mestres és perquè són tes�monis”
(núm. 94);
• l’escolta caracteritza la nostra presència atenta i acollidora entre els joves (núm. 102);
• saber escoltar és una exigència per treballar amb els joves allà on es reuneixen en el seu temps
lliure, després de les classes, al carrer… (núm. 178);
• i també vetllem perquè els joves siguin acollits i escoltats a l’Església local (núm. 179).
Aigua de la Roca (2007)

Tal com explica el germà Sean Sammon en la presentació del document, es va tractar d’elaborar una
guia que servís per oferir l’espiritualitat apostòlica marista de Marcel·lí Champagnat a tota persona
interessada a descobrir-la, sense reservar-la únicament als germans maristes. L’escolta és una ac�tud
fonamental per encarnar aquesta espiritualitat. Les cites que reproduïm a con�nuació ho fan palès.
37. Apropant-nos als altres amb honestedat i gra�tud, els acceptem tal com són, i ens mostrem
disposats a escoltar com ens veuen. Oferim el perdó de bon grat i fem el primer pas cap a la
reconciliació.
74. Per acollir Déu, hem de conrear una ac�tud d’obertura. Amb l’ajut de Déu, desenvolupem una
escolta més atenta de la vida, esdevenim reflexius i percep�us quan analitzem els
esdeveniments de les nostres vides, i generosos quan responem a les invitacions que l’Esperit
ens fa en la vida diària.
76. La nostra espiritualitat ens porta a “trobar Déu en totes les coses” i en tots els aspectes de la vida.
La pregària és una manera d’aprofundir en la nostra experiència. No subs�tuïm la pregària amb
el treball. Escoltar Déu ens mou a con�nuar treballant pel Regne. La nostra pregària prové de la
vida i ens retorna a la vida.
107. La convivència ens recolza i desafia a ser una comunitat de missió. Escoltem les invitacions de Déu
que flueixen de la nostra vida compar�da i en discernim una resposta compar�da. Basant-nos
en una confiança comuna en Déu, oferim les nostres vides al servei. En l’apostolat, com Jesús,
ens par�m i ens lliurem als nostres germans i germanes. Realment, som pa de vida per als altres,
com Jesús ho ha estat per a nosaltres.
108. L’experiència de donar i rebre amor ens desafia a lluitar contra la nostra tendència a
l’individualisme, l’egoisme i la manca de generositat. Construir l’esperit de família és una tasca
exigent, ja que es tracta de fer-se present als altres: donar atenció, saber escoltar i oferir part del
nostre temps. En aquest sen�t, tant joves com grans són iguals, perquè l’entrega no té edat.
114. Maria inspirà en els primers maristes una nova visió de ser Església que era el reflex de la dels
primers cris�ans. Aquesta Església mariana té el cor d’una mare: ningú no queda desatès. Una
mare creu en la bondat de les persones, i perdona amb facilitat. Respectem l’i�nerari personal
de cadascú. Hi ha lloc per a aquells que tenen dubtes i incerteses espirituals, hi ha lloc per a
11
tothom. S’escolta i es dialoga. El repte i la confrontació es fan amb honestedat i transparència.
131. Maria inspirà a Marcel·lí l’es�l d’estar en missió. Rebé l’Esperit Sant en l’anunciació i respongué
de forma immediata a les necessitats d’Elisabet. Amb aquest acte, ens mostra que tant la
contemplació com l’acció són elements indispensables de l’espiritualitat. La manera de fer de
Maria estableix els fonaments de totes les nostres accions: escoltar, esperar amb paciència,
nodrir el nostre interior i donar resposta al desig de Déu.
Evangelitzadors entre els joves (2011)

Dirigit a totes les persones, adultes o joves, amb qualsevol mena de responsabilitat en l’animació de la
pastoral juvenil marista (PJM) en els diferents països on es troba present l’Ins�tut, aquest document
pretén situar l’evangelització directa dels joves en el cor de la pràc�ca pastoral. A con�nuació,
transcrivim alguns números que fan referència d’una forma o una altra a diferents aspectes de
l’escolta.
46. Estem cridats a ajudar els joves a conèixer el camp social en què actuaran des de la seva
individualitat i col·lec�vitat, desplegant les seves capacitats amb vista a ser reconeguts i escoltats
des de les seves iden�tats par�culars.
59. La urgència, el signe dels temps per a nosaltres, són els joves. Com a maristes, com a educadors i
acompanyants dels joves, prenem la situació par�cular que ells viuen avui com a element
cons�tu�u per a la comprensió del missatge cris�à i per a la nostra missió evangelitzadora. Al
mateix temps, intentem escoltar la seva veu, en els seus múl�ples llenguatges, per sen�r la crida
que Déu mateix ens fa: “Qui acull un d’aquests infants en nom meu, m’acull a mi” (Mc 9,37).
97. Maria, igual que Marcel·lí Champagnat i els primers germans, inspira el model d’Església que
oferim als joves, reflex de la dels primers cris�ans. “Aquesta ‘església mariana’ té el cor d’una
mare: ningú no queda desatès. Una mare creu en la bondat de les persones, i perdona amb
facilitat. Respectem l’i�nerari personal de cadascú. Hi ha lloc per a aquells que tenen dubtes i
incerteses espirituals, hi ha lloc per a tothom. S’escolta i es dialoga. El repte i la confrontació es
fan amb honestedat i transparència”.
159. A través de l’organització, els joves s’eduquen per a la tolerància, la solidaritat, el respecte i
l’acceptació de les diferències, en la mesura que aprenen a escoltar les idees dels altres i a
expressar amb respecte les pròpies, afirmant-se com a subjectes de la història. En generar espais
de diàleg i de decisió, propis de tota acció pastoral coresponsable, l’organització afavoreix la
formació en l’acció.
173. Jesús respecta el moment de ceguesa que els deixebles estan vivint. No els recrimina que no el
reconeguin. n. Al contrari, fa palesa la humanitat de la seva pedagogia: escolta, interroga i
comparteix.
191. Estem convençuts que, per mitjà de la PJM, tenim la possibilitat d’encendre novament el foc de
les nostres esperances i desitjos i de propagar la nostra visió. Creiem que, mitjançant el nostre
treball conjunt, els nostres horitzons i les nostres ac�tuds s’ampliaran. Creiem que no importa
com siguem de diferents, perquè és aquí on rau una de les nostres riqueses. Creiem finalment
que, per mitjà dels intercanvis, els aprenentatges i l’escolta mútua, compar�nt les nostres
esperances i ideals, podem descobrir les empremtes dels projectes i somnis de Déu.
210. Somiem i treballem per a la formació de joves transformadors de la societat i constructors i
anunciadors del Regne de Déu en les seves pròpies realitats. El gran repte per als joves és el
d’escoltar la veu de Crist enmig de tantes altres veus. La invitació és personal: “Vine i segueix-
me”. De la trobada personal amb Crist neix el deixeble, i d’aquest neix el missioner. Maria és el
model de seguiment. Hi descobrim totes les caracterís�ques del deixeble: l’escolta amorosa i
atenta; l’adhesió a la voluntat del Pare; l’ac�tud profè�ca i la fidelitat que la porta a acompanyar
el seu fill fins a la creu i a con�nuar la seva missió evangelitzadora. Qui es fa deixeble de Jesús es
transforma en portador del seu missatge.
12
Camí de l’educació i maduració en la fe. La mística de la
pastoral juvenil marista (2017)
Creat per les províncies maristes del Brasil i adaptat pel Secretariat de Missió que l’Ins�tut té a Roma,
aquest document ofereix reflexions i elements importants per a l’organització i el desenvolupament
dels processos dels grups juvenils de la PJM tenint en compte els diferents grups d’edat (moments)
dels adolescents i joves que formen part de la PJM.
• Proposa per al descobriment del grup el símbol del cor, un cor acollidor amb capacitat d’escolta
(núm. 63).
• En descriure els diferents trets de la mís�ca de la Valla, lloc marista dels nostres orígens, el
document ens proposa la jove Maria de Natzaret com a model d’escolta (núm. 95).
• Més endavant destaca que La Valla no sols és un lloc geogràfic sinó també un lloc teològic on
“sen�m bategar el cor de Champagnat en favor dels infants i dels joves abandonats, on escoltem
el ressò de la seva veu vibrant que ens anima en la missió” (núm. 100).
Document guia del Projecte “Aixeca’t, Opina & Participa” (2019)

És un projecte llançat pel Secretariat d’Educació i Evangelització de l’Ins�tut marista per ajudar els qui
anhelen involucrar ac�vament els joves en la presa de decisions que contribueixen al seu benestar. Posa
l’accent en la manera d’escoltar i permetre que els infants i els joves par�cipin en les decisions que
afecten les seves vides.
Es va distribuir un document guia per informar i demanar la par�cipació dels infants i joves, dient-nos
com se sent de bé que els hàgim d’escoltar. D’aquí traiem algunes idees força.
• La par�cipació i la presa en consideració de les seves opinions contribueixen a eliminar
l’autoritarisme, la discriminació, la falta de respecte i la violència en les comunitats educa�ves.
• Cal promoure l’aprenentatge par�cipa�u en tots els programes educa�us. Les i els estudiants han
de poder expressar la seva opinió en la planificació dels con�nguts educa�us.
• En les comunitats educa�ves s’han de prac�car els drets humans, i de manera par�cular els drets
de la infància i la joventut.
• La par�cipació ha de ser permanent a través de consells i assemblees. S’exhorta a impulsar la
creació d’organitzacions independents d’estudiants.
• La par�cipació ha d’incloure consultes sobre les polí�ques educa�ves (plans d’estudi, mètodes
d’ensenyament, estructures escolars, aspectes disciplinaris, els pressupostos i els sistemes de
protecció, etc.).
• De manera par�cular s’ha de tenir en compte l’opinió de les i els estudiants en tots aquells
assumptes de les comunitats educa�ves que afecten l’interès superior (com la transició entre
nivells escolars, l’elecció de grups, les qües�ons disciplinàries, el rendiment escolar, entre
d’altres).
• La par�cipació infan�l i juvenil és considerada com un dret bàsic, perquè expressar-se i prendre
part ac�va en la nostra realitat immediata és part substan�va en la construcció de societats
democrà�ques. Això demanda a les i els ciutadans escoltar diversos punts de vista, una presa de
decisions responsable, posicionar-nos crí�cament en la nostra societat.
• Aprenent a qües�onar, a opinar, a dialogar i a escoltar, adquiriran les habilitats i les competències
per desenvolupar un pensament i un judici crí�c com a part essencial de la par�cipació en una
societat democrà�ca.
13
5. MOTIVACIONS MENSUALS
Setembre. Escolta
Escolta com arribes. Com escoltar millor. Què necessito per escoltar millor?
U�litzarem el mes de setembre per familiaritzar-nos amb el lema i prendre consciència del que
significa escoltar. Comencem a parlar de l’escolta com alguna cosa que hem de fer, en primer lloc, amb
el nostre interior. Més tard introduirem altres �pus d’escolta.
Octubre. Escolta el teu interior

Escolta el teu cos, escolta les teves emocions, escolta la teva ment. Aplega l’escolta en Déu
El cul�u de la interioritat és un pas essencial en el creixement espiritual. Dedicarem el mes d’octubre
a això, intentant establir les bases de ru�nes d’interioritat i de processos que ens perme�n aprofundir
durant el curs. Prenem consciència corporal, parem atenció a les emocions que apareixen en diferents
circumstàncies i també obrim la porta a l’escolta d’Aquell que ens habita.
Novembre. Parlant, escoltant

Parlant de drets, escoltant la realitat, dialogant amb els drets dels altres, escoltant i actuant.
El mes de novembre és un mes en el qual prenem especial consciència dels drets de la infància. Aquest
any posem èmfasi en la promoció en el dret dels nens i nenes a ser escoltats sobre tots els temes que
els concerneixen. Ens fixem en les dinàmiques pròpies dels nostres centres i la nostra ins�tució en les
quals hauríem d’incorporar la veu i criteri de la infància –de vegades de forma consul�va i altres de
forma decisiva–, sempre en funció de la maduresa de cada infant. Ens fixem primer en la vivència
d’aquest dret en el nostre centre, en la nostra població i en la nostra realitat en termes generals per
acabar passant a l’acció. Què poden fer les nenes i els nens per al seu propi empoderament en la
garan�a dels seus drets?
Desembre. Escolta un batec

Escolta el que hi ha en tu, abraça la realitat, acull la Bona No�cia.
Ens situem a l’Advent, una època d’espera i d’esperança. És un temps en el qual observem l’entorn amb
una ac�tud de recerca per poder iden�ficar històries, persones, fets o idees que ens esperancen, que
ens ajuden a creure en la Bona No�cia. És un moment en el qual nosaltres mateixos (la comunitat
marista, la infància...) podem ser signes d’esperança per al món amb accions altruistes i solidàries.
Gener. Sons de pau

Sons d’altres cultures, sons de la nostra família, sons per la no violència.
Dediquem el breu mes de gener a la preparació profunda del DENIP (Dia Escolar de la No-violència i la
Pau). Par�m del diàleg i l’escolta com a eines imprescindibles per a la construcció de la pau, ja que
bas�r ponts amb qui actua i pensa diferent és vist com un element posi�u i creador d’una nova realitat
en la qual convivim en pau. És un bon moment per escoltar què és el que mou les persones en altres
indrets del món, què significa el naixement o la mort per als cris�ans i per a les persones en altres
creences, com vivim la família en diferents la�tuds i com cada família de cada grup, també en les
nostres obres educa�ves, celebra les coses de maneres diferents. En aquest diàleg, com en
14
l’ecumenisme, que ens ajuda a construir la no violència, tractarem de trobar el rerefons comú que ens
uneix i que ens exigeix viure en pau: valorar la vida i la dignitat humana per damunt de qualsevol altre
interès.
Febrer. Soc tot orelles

Boca tancada, orelles obertes, orelles diverses, orelles empà�ques, orelles que no jutgen.
Celebrem la diversitat com alguna cosa que ens enriqueix mútuament i ens permet crear, des de la
suma del que és individual, un col·lec�u més plural en el qual tots ens sen�m acollits i empoderats.
Ens podem basar en la idea que tenim dues orelles i una sola boca per poder escoltar el doble del que
parlem.
Aprofundim en l’escolta ac�va, empà�ca i en la capacitat de no jutjar o e�quetar els altres per les
seves opinions o accions. Reconstruïm els espais maristes com a llocs en els quals tothom és escoltat,
acollit i es�mat.
Març. L’escolta que ens uneix

Escolta la Quaresma, sons que ens uneixen, silencis que ens uneixen, persones que escolten
juntes, la Paraula ens uneix.
La Quaresma, com el Ramadà, ens convida a la contemplació, a reduir el ritme i centrar-nos en
l’essencial, en la profunditat de les coses, de la vida i de les nostres relacions. També amb la
profunditat de la nostra relació amb allò que transcendeix la vida, que des de les visions creients
anomenem Déu. Tenim una oportunitat per escoltar allò que, des del fons de cadascú, ens uneix de
forma universal.
El silenci és una de les eines més efec�ves per al foment de la interreligiositat i el diàleg
interconfesional i interconviccional. Ens sen�m cridats a escoltar junts aquest silenci que ens uneix i
també a desentranyar aquelles etapes de l’Evangeli, especialment les úl�mes en la vida de Jesús, que
ens criden a la comunió d’una humanitat rica en ma�sos.
Abril. Escolta la vida

La Vida que es lliura, la Vida que es regala, Viu els sen�ts.
Ens inspirem en la Pasqua per escoltar la vida i ac�var una vegada més els sen�ts per viure amb
plenitud. Comprovem que la vida està feta tant de pe�ts moments com de grans projectes, i que la
vivim amb més plenitud quan la compar�m o la regalem; el que vivim importa en la mesura que ho
vivim amb els altres.
Maig. Alegra’t!
Néixer a la vida, escolta amb alegria, atents als altres, a l’es�l Marista.
Com Maria i com la natura a la primavera, ens alegrem i renaixem. Com moltes plantes i alguns
animals, reac�vem el nostre interior per anar cap enfora, parem atenció als altres i els servim de
manera humil i senzilla, construint un esperit familiar universal.
Juny. Estem atents

Atents com Champagnat, atents al que hem viscut, atents al present, atents al que vindrà.
Tanquem el curs parant atenció al que hem viscut, amb agraïment i autocrí�ca. Posem atenció a les
expecta�ves sobre el futur i al que esperem de nosaltres mateixos com a persones i com a Maristes de
Champagnat.
15
6. Idees força del cartell

El lema anual ens convida a escoltar. El pòster, amb els seus elements, és una invitació a observar
amb atenció.
Aprofitant elements �pics de còmic s'han representat 19 personatges que proposen 7 escenes que
es poden donar en el dia a dia dels nostres centres educa�us. Són escenes de convivència, d'acció i
de reflexió en què nenes, nens, adolescents i adults conviuen de manera crea�va.
Els colors emprats són alegres i inclouen la gamma de colors corpora�us dels Maristes d'Europa. Pots
trobar els elements del cartell per separat per al seu ús, per exemple per a cada mes.
El lema està escrit en un mur per part d'una parella de nens, amb lletra DK Garden Gnome.
Si voleu, podeu interactuar amb el cartell, customitzar-lo: Posant les cares dels infants del grup sobre
dels personatges, imitant les escenes amb fotografies dels membres del vostre grup i pegant les fotos
a sobre, afegint-hi més persones o personatges que siguin rellevants per al grup ...
El cartell és del grup!
16
• SEP: Escolta – Póster
La proposta de treball del cartell per a aquest mes és molt senzilla. Es tracta de familiaritzar-
se amb ell i observar els diferents elements en conjunt. Quines emocions ens transmeten
les escenes? Ens agraden els colors? Ens són familiars aquestes imatges?
Igualment, vam prendre consciència del significat del lema: Escolta. Què té a veure aquesta
paraula amb les accions que s'observen en el cartell?
• OC: Escolta el teu interior

Prenem aquesta imatge d'una nena escoltant el seu interior. Està en una
postura de recolliment i, alhora, sembla connectada amb l'exterior (tocant
l'herba, recolzada en un arbre), i desconnectada de l'exterior (ulls tancats,
amb auriculars, potser amb música).
Quina música creus que està escoltant?
En què ha d'estar pensant?
El globus mostra una flor de lotus, un símbol oriental d'espiritualitat que
s'associa a la connexió entre la ment i el cos. Destinarem aquest mes a el
cultiu de la interioritat.
• NOV: Parlant, escoltant

En un espai natural, un grup de nens al costat d'una adulta (educadora, mestra, monitora ...)
parlen de diferents coses amb un llibre a la mà. La imatge pot
significar qualsevol escena educativa, però aquest mes
l’aprofitarem per parlar dels drets dels infants.
Quina pregunta els deu haver fet? ¿Potser la convenció dels
drets de la infància?
Sents que els adults et pregunten la teva opinió?
Els nens i les nenes tenen dret a ser consultats, a ser escoltats
ia no ser discriminats, entre moltes altres coses. Creieu que
totes les persones en aquesta imatge tenen els mateixos drets?
• DEC: Escolta un batec

Preparem, amb l'Advent, l'arribada de Nadal. És un temps d'esperança que
ens porta a la solidaritat i l'altruisme. És molt senzill ajudar a un company, per
exemple, com aquest noi que ajuda a pujar una escala a la seva companya.
En l'entrepà hi ha una branca d'olivera, que és un símbol de pau i fraternitat
entre les persones en diferents cultures, especialment al voltant de la
Mediterrània.
Quines accions d'ajuda pots fer la teva?
Són iguals entre ells, els protagonistes d'aquesta imatge?
• GEN: Sons de pau

El diàleg és un so de pau. És fàcil dialogar amb qui veu les coses igual que tu... Però potser
és més difícil fer-ho amb qui pensa diferent. Escoltar-nos els uns als altres i intervenir entre
els que ens envolten pot fer que ens entenguem i visquem en pau.
En aquesta imatge podem veure com dos companys comencen a
discutir perquè veuen una cosa de diferent manera. Mentrestant, un
altre company l'observa i intenta posar ordre. Què els diries? Com els
podries explicar el que passa? Se t’acudeixen més exemples en què
algú vegi diferent una realitat?
17
• FEB: Soc tot orelles
Sabies que tens dues orelles i només una boca per escoltar el doble del que
parles?
Al voltant teu hi ha molta gent que té coses per dir, que té una veu, que demana
alguna cosa, que té una opinió ... Igual que el teu!
Aquest mes el dediquem a posar atenció a aquestes veus. En la il·lustració,
una noia amb altaveu i carpeta reclama igualtat. En què creus que reclama
igualtat? Quines situacions de desigualtat coneixes?
• MAR: L’escolta que ens uneix
En aquesta imatge, tres nens juguen, es criden entre ells, corren

per ajuntar-se... Després d'escoltar, corren a unir-se.
El silenci funciona de manera semblant a aquest símbol
d'exclamació: Ens crida l'atenció a alguna cosa. Aquest mes volem
posar atenció a la diversitat de l'experiència religiosa. Vivim la
Quaresma i el Ramadà, a més d'altres celebracions jueves i
hindús, és un bon moment per compartir i posar en comú les
nostres creences.
Quins jocs són els preferits del teu grup?
Igual que us ajunteu per jugar, podeu ajuntar-vos per a la pregària?
• ABR: Escolta la vida

La vida s'obre camí, i la creativitat forma part fonamental d'ella. A
la il·lustració d'aquest mes, dos nens dibuixen un somriure en un
mur (o la paraula "ESCOLTA" al cartell). Comparteixen una tasca
creativa i la regalen als altres.
Quines coses has fet en grup o en equip últimament? Com et
sents quan aconsegueixes alguna cosa en equip?
Aprofitem per observar com la natura i la humanitat pinten el món
i li aporten vida, per exemple posant en valor la primavera o
observant obres d'art com la música, l'escultura o la pintura.
• MAY: Alegra’t!
Un grup musical ens convida a alegrar-nos com Maria. Els músics comparteixen els seus
sentiments amb els altres i, gairebé sempre, ens
posen alegres.
Recordes la cançó del lema?
Quina és la teva cançó preferida de lloança a
Maria?
La música és un element d'unió i fraternitat, ens
agrada escoltar música, però més si ho fem en
grup.
• JUN: Estem atents

Acabem l'any igual que ho vam començar, observant el cartell i recordant els diferents
moments pels que ens ha guiat. Quin va ser el teu mes preferit? ¿Amb quins personatges
de l'cartell t'identifiques més? Creus que pots afegir més personatges i escenes a l'cartell?
18
7. Cançons
INFANTIL I PRIMARIA
LA VEU DEL TEU COR

Intèrprets: Ubuntu
Lletra i música: Jordi Vicente
Sento el soroll que hi ha al carrer,

sento el vent suau que ve i se’n va.
El “crec” de les petjades
quan trepitjo fulles de tardor. Oh, oh.
Sento una veu amb el meu nom,

paraules que m’es�men de debò.
Paraules que m’ajuden
per poder entendre el meu món. Oh, oh.
Com una melodia

que sempre m’acompanya sense por.
ESCOLTA UNA VEU QUE CANTA EN EL TEU COR.

TANCA ELS ULLS I ESCOLTA EL TEU SO QUE AVUI
REGALES A TOTHOM.
ESCOLTA AQUELL QUI NECESSITA EL CONSOL.

COM JESÚS ET PARLA EN EL TEU COR QUE AVUI
BATEGA PER TOTHOM.
Sento el silenci dalt del cim,

sento els ocells cada ma�,
el so de la guitarra, aquell que em convida a cantar.
Sento com la pluja ho mulla tot,

sento de vegades la tristor.
Sons que no m’agraden
perquè vull la pau al meu entorn.
Jo vull que l’alegria
sigui cada dia un nou tresor.
19
SECUNDÀRIA, BATXILLERAT I CICLES
ESCOLTA LA VIDA
Intèrprets: Ubuntu
Lletra i música: Jordi Vicente
Hem passejat pels balcons de la vida,

però hi ha camins que avui ens criden
acollint els somnis oblidats.
Tu ets la paraula i el gest que em cuida,

ets ressonància d’història viva
quan trobem el temps per valorar.
Et vull sen�r ben a prop sense por,
retrobar-te si em parles,
si ets silenci o festa en el meu cor.
ESCOLTA, DE DINS ENFORA.

ESCOLTA, LA VIDA ET PARLA,
LA VEU DEL MÓN QUE CANTA UN NOU DEMÀ.
ESCOLTA, ETS MELODIA.
ESCOLTA EL SO DE L’ALTRE,
LA DANSA QUE ET CONVIDA A ESTIMAR.
Jo vull sen�r una nova freqüència.

Jo vull fugir del soroll que em buida,
tot allò que no em deixa sen�r.
Parem l’orella a aquell que ens crida.

Qui no té veu, dignitat perduda.
Que els sen�ts ens facin despertar.
Serem com l’aire que xiula al passar

quan enganya la tristesa
i empeny l’essència del que som.
20
Setembre 21 Octubre 21 Novembre 21 Desembre 21 Gener 22 Febrer 22 Març 22 Abril 22 Maig 22 Juny 22 8.
Escolta el teu Parlant. Escolta un Soc tot L’escolta ens Escolta la
Escolta Sons de pau Alegra’t! Estem atents
Lema
interior Escoltant batec orelles uneix vida
mensual
2/11 29/11 1/2 28/2 3/5 30/5
Parlant de Escolta el que Boca tancada. Escolta la Néixer a la Atents com
drets hi ha en tu. Quaresma. vida. Champagnat.
Dimecres de
cendra
1ª Setmana
Esquema general.
6/9 4/10 8/11 9/12 10/1 7/2 7/3 4/4 9/5 6/6
Escolta el teu Escoltant la Abraça la Sons d’altres Orelles Sons que ens La vida que es Escolta amb Atens al que
cos realitat realitat. cultures. obertes. uneixen. lliura. alegria. hem viscut.
2ª Setmana
13/9 13/10 15/11 13/12 17/1 14/2 14/3 10/4 16/5 13/6
Escolta com Escolta les Dialogant amb Acull la bona Sons de la Orelles Silencis que Setmana Santa Atens als Atents al
Quart de Secundària, Batxillerat i Cicles
arribes. teves els altres no�cia nostra família. diverses. ens uneixen. altres. present.
emocions
3ª Setmana
20/9 18/10 22/11 20/12 24/1 21/2 21/3 19/4 23/5 20/6
Com escoltar Escolta la teva Escoltant i Nadal Sons per la no Orelles que no Persones que La vida que es A l’es�l Atens al que
millor ment actuant violència. jutjen. escolten regala. Marista. vindrà.
juntes.
4ª Setmana
27/9 25/10 27/12 28/3 25/4
Què necessito Aplega La Paraula ens Viu els sen�ts.
per escoltar l’escolta de uneix.
millor? Déu
5ª Setmana
Escolta
21
9. Setembre: Escolta
Un nou curs comença! Deixem enrere les vacances i amb les energies renovades arribem a l’escola
amb nous reptes, expecta�ves i oportunitats. Ens retrobem amb companys i professors i potser també
en descobrim de nous. Escolta com arribes. Com escoltes millor? Què necessites per escoltar millor?
U�litzarem el mes de setembre per familiaritzar-nos amb el lema i prendre consciència del que
significa escoltar. Començarem a parlar de l’escolta com alguna cosa que hem de fer, en primer lloc,
amb el nostre interior. Més tard introduirem altres �pus d’escolta.
Setmana 1. 13-17 de setembre de 2021: Escolta com arribes

Una frase per a la setmana
“El nostre pitjor problema de comunicació és que no escoltem per entendre. Escoltem per contestar.”
(Anònim)
• Recursos
• Una cançó: “Escucha tu corazón” (Laura Pausini)

h�ps://www.youtube.com/watch?v=zAdDhlSj5e8
• Text: Hem de buidar i tornar a omplir

Quantes vegades tenim la sensació que la vida ens arrossega? Molts de nosaltres vivim amb
càrregues insuportables i hem de començar a deixar anar, a desprendre’ns. Moltes vegades
volem canviar… però en allò que ja és ple no hi entra res. Hem de buidar i tornar a omplir.
Buidar hàbits que ens lliguen i ens generen addiccions, buidar necessitats supèrflues, buidar
pensaments circulars i poc crea�us, buidar-nos del consumisme, buidar-nos, en resum, per
arribar a allò que és essencial. És la nostra responsabilitat aprendre a dir “adeu”, i això és un
art, l’art de viure i observar i experimentar la vida com a moment present. Quan ens traguem
tot allò que ens sobra ens retrobarem amb nosaltres mateixos i podrem relacionar-nos
crea�vament amb nosaltres, amb els altres i amb el món.
Ningú diu que sigui fàcil, però val la pena intentar-ho.
Per reflexionar:
Comencem un curs nou, alguns fins i tot una etapa nova, plena de reptes i d’oportunitats.
Sovint cal buidar per tornar a omplir. Què ens hem de treure de sobre per retrobar-nos amb
nosaltres mateixos?
• Un fragment de l’Evangeli (Lluc 8, 4-15)

Es reunia molta gent entorn de Jesús i hi acudien de totes les poblacions. Ell els digué, valent-se
d’una paràbola:
Un sembrador va sor�r a sembrar la seva llavor. Tot sembrant, una part de les llavors va caure
arran del camí i fou trepitjada, o bé els ocells se la van menjar. Una altra part va caure a la roca;
però, quan la planta començava a créixer, es va assecar, perquè no tenia saó. Una altra part va
caure entre els cards; els cards van créixer al mateix temps i l’ofegaren. Una altra part de les
llavors va caure en terra bona, va créixer i va donar fruit fins al cent per u.
I, acabat de dir això, exclamà:
—Qui �ngui orelles per a escoltar, que escol�.
Els seus deixebles li preguntaven què volia dir aquella paràbola. Ell respongué:
—A vosaltres, Déu us dona a conèixer els designis secrets del seu Regne; als altres, en canvi,
se’ls parla en paràboles, per tal que mirin bé, però no hi vegin; escol�n, però no entenguin.
La paràbola vol dir el següent.

La llavor és la paraula de Déu. Els d’arran del camí són els qui l’escolten, però després ve el
diable i s’enduu la paraula del seu cor perquè no creguin i no se salvin. Els de la llavor que cau
a la roca són els qui escolten la paraula i l’acullen amb alegria, però no tenen cap arrel: creuen
només per un moment i a l’hora de la prova es fan enrere. La llavor que cau enmig dels cards
són els qui escolten, però les preocupacions, les riqueses i els plaers de la vida els arrosseguen
i acaben per ofegar-los, i no arriben a donar fruit madur. La llavor que cau en terra bona són els
22
qui escolten la paraula amb un cor bo i generós, la retenen i amb perseverança arriben a donar
fruit.
• Un vídeo: Per què és tan important saber escoltar?

A con�nuació, us proposem que mireu el vídeo següent:
h�ps://aprendemosjuntos.elpais.com/especial/aprender-a-escuchar-victor-kuupers/
Víctor Küppers reivindica la importància d’aprendre a escoltar per cuidar les relacions en el
món actual. Apassionat per la psicologia posi�va, el seu pensament es podria resumir en
aquesta frase de la Mare Teresa de Calcuta: “Que ningú s’apropi mai a tu sense que en marxar
se sen� una mica millor i més feliç”. Per a Küppers aquesta és la definició d’una “persona
espectacular”. I la teva definició, com seria?
• Una pregària: Pren-te temps
(Inspirat en un escrit medieval anglès) Pren-te temps per somniar,

Pren-te temps per fer alegres els altres, és la ruta de la fantasia.
és la joia de l’home. Pren-te temps per caminar,
Pren-te temps per comprendre, es�maràs la natura.
és la font de la fraternitat. Pren-te temps per callar i escoltar,
Pren-te temps per escoltar, aprendràs dels altres.
és un enriquiment sense preu. Pren-te temps per cantar,
Pren-te temps per descansar, és la font de l’alegria.
és una ajuda per al cos i l’ànima. Pren-te temps per superar-te,
Pren-te temps per fer excursions, en tens obligació.
és la joia del conèixer. Pren-te temps per a la pobresa,
Pren-te temps per expressar-te, és la felicitat veritable.
és una veu per als altres. Pren-te temps per caminar,
Pren-te temps per ajudar els altres, descobriràs nous camins.
és la font de la convivència. Pren-te temps per realitzar-te,
Pren-te temps per donar gràcies a Déu, arribaràs a ser persona.
s’ho mereix. Pren-te temps per construir,
Pren-te temps per a l’art, serà un profit per als altres.
és donar vida a les coses.
Pren-te temps per parlar,
és la manera d’entendre’s.
Setmana 2. 20-24 de setembre de 2021: Com escoltes millor?

“Que bo seria si, a més de parlar en diversos idiomes, ens ensenyessin a escoltar en algun.” (Anònim)
• Recursos
• Una cançó: “Cuenta conmigo” (Álvaro Fraile)

h�ps://www.youtube.com/watch?v=gLz3l1eu_dg&feature=emb_logo
• Un conte: Els sis savis cecs i l’elefant

Fa molt de temps, en un poble de l’Índia vivien sis homes cecs que passaven l’estona estudiant
i dialogant sobre temes molt diversos. Havien a sen�t parlar molt dels elefants, però com que
tots eren cecs, no sabien ben bé com eren.
Un dia van decidir anar a trobar-ne un i tocar-lo per saber quina forma tenia. Un veí els va
indicar on podien trobar un elefant molt pacífic. El primer cec va anar tan ràpid cap a l’elefant
que hi va topar. Quan va tornar amb els altres, els va dir:
—Oh, amics meus, aquest animal és com una paret de fang assecada al sol, dura i rugosa.
El segon cec es va trobar amb un dels ullals de l’elefant, llarg i punxegut.
—La forma d’aquest animal és com la d’una espasa! —els va explicar.
23
El tercer cec va tocar la cua. Va notar tots els seus nusos rugosos i els llargs pèls que hi tenia a
l’extrem.
—Escolteu, es�mats amics, aquest elefant és com una corda ben gruixuda —va opinar.
El quart savi cec va tocar la trompa. De seguida ho va tenir clar:
—Ja sé quina forma té l’elefant. És ben bé igual que una serp molt llarga.
El cinquè savi va tocar la gran orella de l’elefant, i els va dir:
—És ben bé igual que un gran ventall.
El sisè savi caminava encorbat, i per això el primer que va tocar va ser una de les potes de
l’elefant.
—L’es�c tocant ara mateix... —va dir el savi— i l’elefant és ben bé com el tronc gruixut d’una
gran palmera!
Els sis cecs van començar a discu�r sobre la forma veritable de l’animal. Ara tots l’havien tocat
i podien dir a través de la seva experiència com era en realitat un elefant. N’estaven del tot
segurs ja que l’havien pogut tocar amb les seves mans, i tots estaven convençuts que tenien
tota la raó. I de fet, d’alguna manera era així, ja que depenent de com ens mirem un elefant,
tots els cecs tenien part de raó. Però a la vegada també podem dir que tots ells estaven ben
equivocats.
Per reflexionar:
- Sabem escoltar les diferents opinions encara que siguin diferents de la nostra?
- Som conscients que no coneixem sempre els diferents punts de vista?
• Text: Christus Vivit (38)

“Als qui ja no som joves ens calen ocasions per tenir a prop la veu i l’es�mul d’ells, i «la
proximitat crea condicions perquè l’Església sigui un espai de diàleg i tes�moni de fraternitat
que encisi». Ens cal crear més espais on ressoni la veu dels joves: «L’escolta fa possible un
intercanvi de dons, en un context d’empa�a [...]. Alhora, posa les condicions per a un anunci de
l’Evangeli que arribi veritablement al cor, de manera incisiva i fecunda»”.
• Un vídeo: Hi Score
Mirarem aquest vídeo:
h�ps://www.youtube.com/watch?v=n7mwYqaQYeI
- Sabem apreciar el que ens envolta?
- Val la pena desconnectar dels telèfons, xarxes socials i jocs d’ordinador i començar a viure
experiències reals en el nostre entorn?
• Una pregària: Fes-me instrument de la teva pau (Sant Francesc d’Asís)

Senyor, feu de mi un instrument de pau.
Que on hi hagi odi, hi posi l’amor.
On hi hagi ofensa, hi posi el perdó.
On hi hagi discòrdia, hi posi la unió.
On hi hagi error, hi posi la veritat.
On hi hagi dubte, hi posi la fe.
On hi hagi desesperació, hi posi l’esperança.
On hi hagi tenebres, hi posi la llum.
On hi hagi tristesa, hi posi l’alegria.
Oh, Mestre, feu que jo vulgui més aviat consolar que ser consolat,
comprendre que ser comprès,
es�mar que ser es�mat.
Perquè és donant que es rep,
oblidant que es troba,
perdonant que s’és perdonat,
i morint que es ressuscita a la vida eterna. Amén.
24
Setmana 3. 27-1 de setembre de 2021: Què necessito per escoltar
bé?
“Parlar és una necessitat, escoltar és un art.” (Goethe)
• Recursos
• Una cançó: “Y busqué” (Rozalén)
• Un conte: El llenyataire esforçat

Hi havia una vegada un llenyataire que es va presentar a treballar a una fusteria. Com que el
sou era bo i les condicions de feina encara millors, el llenyataire es va decidir a fer un gran
paper amb el fuster.
El primer dia es va presentar al cap, qui li va donar una destral i li va designar una zona per
treballar. L’home, entusiasmat, va sor�r ràpidament al bosc a talar arbres.
En un sol dia va talar divuit arbres.
—Et felicito —va dir el seu cap—. Con�nua així.
Animat per les paraules del seu superior, el llenyataire es va decidir a millorar el resultat
l’endemà. Aquella nit se’n va anar a dormir ben d’hora. L’endemà al ma�, es va llevar abans que
ningú i se’n va anar al bosc. Tot i l’esforç, no va aconseguir tallar més de quinze arbres.
—Em dec haver cansat —va pensar, i va decidir anar a dormir quan el sol es pongués.
Es va llevar a trenc d’alba, decidit a batre la seva marca de divuit arbres. Però aquell dia no va
arribar ni a la meitat. L’endemà en van ser set, després cinc i l’úl�m dia va estar tota la tarda
intentant talar el segon arbre.
Inquiet pel que en pensaria el seu superior, el llenyataire es va apropar a explicar-li el que havia
passat i a jurar-li i perjurar-li que s’estava esforçant fins al límit de les seves forces.
El seu superior li va preguntar:
—Quan vas esmolar la destral per úl�ma vegada?
—Esmolar-la? No he �ngut temps d’esmolar-la, estava molt enfeinat tallant arbres…
El conte del llenyataire esforçat es pot u�litzar com a metàfora del que sovint podem oblidar i
és d’una importància vital: escoltar les necessitats pròpies i permetre que �nguin l’espai
suficient.
Per reflexionar:
Dediquem temps suficient a escoltar-nos? Sabem iden�ficar les nostres pròpies necessitats?
Quines conseqüències pot tenir obviar les nostres necessitats i con�nuar �rant sense més?
• Text: Christus Vivit (65)

El Sínode va reconèixer que els fidels de l’Església no sempre tenen l’ac�tud de Jesús. En lloc
de disposar-nos a escoltar-los a fons, «de vegades predomina la tendència a donar respostes
pre-confeccionades i receptes preparades, sense deixar que les preguntes dels joves es
plantegin amb la seva novetat i sense acceptar la seva provocació» [24]. En canvi, quan
l’Església abandona esquemes rígids i s’obre a l’escolta disponible i atenta dels joves, aquesta
empa�a l’enriqueix, perquè «permet que els joves donin la seva aportació a la comunitat,
ajudant-la a obrir-se a noves sensibilitats i a plantejar-se preguntes inèdites».
• Un vídeo: Castellers a la catedral de Girona

h�ps://www.youtube.com/watch?v=lbMItuSQPpM
Quin és el missatge del vídeo? Què penseu que hauria passat si no ho haguessin tornat a
provar? Penseu que van haver d’assajar abans d’aconseguir-ho o va ser del tot improvisat?
Qualsevol persona ho podria fer? Penseu que els èxits compar�ts són més sa�sfactoris?
25
• Una pregària (Silvia Ostertarg)
N’hi ha prou
d’escoltar el silenci.
El silenci ens ve a cercar
precisament aquí on érem fa un moment,
amb els nostres pensaments i sen�ments.
N’hi ha prou
El silenci ens porta aquí
on som ara,
precisament aquí,
en aquesta sala,
en aquest lloc,
aquest ma�.
N’hi ha prou
El silenci conté
el que s’esdevindrà.
Sigui el que sigui
el que aquest dia ens por�
es troba sempre en bones mans
en aquest silenci
d’ara.
N’hi ha prou.
26
10. Octubre:
Escolta el teu interior // Escolta el teu cor
Escolta el teu cos, escolta les teves emocions, escolta la teva ment, uneix l’escolta en Déu. El conreu
de la interioritat és un pas essencial en el creixement espiritual. Dedicarem el mes d’octubre a això,
intentant establir les bases de ru�nes d’interioritat i de processos que ens perme�n aprofundir durant
el curs. Prenem consciència corporal, parem atenció a les emocions que apareixen en diferents
circumstàncies i també obrim la porta a l’escolta d’Aquell que ens habita.
Setmana 1. 4-8 d’octubre de 2021: Escolta el teu cos

“Mens sana in corpore sano.” (Juvenal, poeta romà, segle i)
“El teu cos escolta tot el que la teva ment diu.” (Michael Phelps, nedador americà).
• Recursos
• Una cançó: “Som persones” (Txarango)

h�ps://www.youtube.com/watch?v=SwUUFwQGDrc&ab_channel=SaraBlanu
• Una efemèride: Homenatge a Gandhi

El passat 2 d’octubre va ser el dia internacional de la no-violència. La violència atempta contra
el cos. Defensar la no violència és defensar, també, el benestar del cos.
h�ps://www.diainternacionalde.com/ficha/dia-internacional-de-la-no-violencia
Es va escollir aquesta data en honor d’un dels principals líders que han exis�t dels moviments
no-violents. Evidentment, parlem de Mahatma Gandhi, líder de la independència de l’Índia i
qui definí la no violència com: “la força més gran a disposició de la humanitat. És més poderosa
que l’arma de destrucció més poderosa concebuda per l’enginy de l’home” .
Per què celebrar un Dia Internacional de la No Violència?
Vivim en un món que sembla ser cada vegada més violent. S’es�ma que cada any 1,6 milions
de persones perden la vida en algun acte de violència. I els �pus més comuns són la violència
contra la dona o violència de gènere, la violència racial, la violència religiosa, la violència
homofòbica i, en menor grau, la violència criminal.
En la majoria dels casos, les raons per les quals les persones recorren a la violència són la
manca de tolerància i la poca comprensió cap al proïsme.
h�ps://www.youtube.com/watch?v=4TiDe8jeL_s&feature=emb_�tle
• Un fragment del Nou Testament (1a Corin�s 6,19-20)

¿No sabeu que el vostre cos és temple de l’Esperit Sant que heu rebut de Déu i que habita en
vosaltres? ¿No sabeu que no sou vostres? Heu estat comprats pagant un preu: glorifiqueu Déu
en el vostre cos!
El cos és el temple de la nostra ment. I, per tant, també el temple de la nostra ànima. És
important que coneguem el nostre cos i el cuidem, ja que és la llar d’allò que som i pensem.
Reflexioneu sobre el vostre dia a dia: quines són aquelles ac�vitats que feu que ajudin a
millorar el benestar del vostre cos, i a construir i reconstruir la llar de la vostra ànima?
• Un vídeo: Inner Workings

El curt animat Inner Workings ens mostra com tot allò que fem, totes les nostres ac�vitats
27
diàries afecten el nostre cos i el nostre benestar. Si escoltem el nostre cos, millorarem el nostre
rendiment i la nostra felicitat.
h�ps://www.youtube.com/watch?v=u-radLHmpQI&ab_channel=JorgeTenorio
Imagineu que esteu fent aquella ac�vitat que tan us agrada. Escolteu el vostre cos. Què us
transmet?
• Una pregària: El meu cos és aliment (Pere Casaldàliga)

Les meves mans, aquestes mans i Les teves mans
fem aquest Gest, compar�da
la taula i el des�, com a germans.
Les vides en La teva mort i en La teva vida.
Units en el pa els molts grans,

anirem aprenent a ser la unida
Ciutat de Déu, Ciutat dels humans.
Menjant-te sabrem ser menjar.
El vi de les seves venes ens provoca.

El pa que ells no tenen ens convoca
a ser Amb tu el pa de cada dia.
Cridats per la llum de La teva memòria,

marxem cap al Regne fent Història,
fraterna i subversiva Eucaris�a.
Setmana 2. 13-17 d’octubre de 2021: Escolta les teves emocions

“Després de plorar sempre em sento molt millor. Alliberat. Nou. Plorar em sembla un invent tan
prodigiós com el riure, una vàlvula per desfogar-nos immillorable. Però ploro poc, segurament menys
del que em caldria. Ho mirem de retenir, no ens rendim, hi oposem resistència.” (Carles Capdevila,
periodista català).
• Recursos
• Una cançó: “Emociones” (Jarabe de Palo)

h�ps://www.youtube.com/watch?v=2u3AoM�pw4&ab_channel=UAM2188
• Un conte
Un ma�, un vell indi cherokee va explicar al seu net una batalla que té lloc a l’interior de totes
les persones.
L’avi li va dir:
—Fill meu, la batalla és entre dos llops dins de tots nosaltres. Un és malvat, és ira, enveja,
gelosia, tristesa, pesar, avarícia, arrogància, autocompassió, culpa, ressen�ment, inferioritat,
men�des, fals orgull, superioritat i ego... L’altre és bé, és alegria, pau amor, esperança,
serenitat, humilitat, bondat, benevolència, empa�a, generositat, veritat, compassió i fe.
El net ho va meditar un minut i després va preguntar al seu avi:
—I quin llop guanya?
El vell cherokee va respondre:
28
—El que tu alimen�s.
Tots tenim a dins dos llops plens d’emocions que ens cal alimentar i escoltar. Aquests llops ens
ajuden en el nostre dia a dia i també ens fan sen�r les diferents emocions.
Escolteu el vostre interior. Quin és el llop que creieu que us cal escoltar amb més força? És
important escoltar-los tots dos?
• Un fragment de l’Evangeli (Mt 5, 1-12)

En veure les mul�tuds, Jesús pujà a la muntanya, s’assegué, i se li acostaren els deixebles.
Llavors, prenent la paraula, començà a ensenyar-los dient:
“Feliços els pobres en l’esperit,
perquè d’ells és el Regne del cel.
Feliços els qui ploren,
perquè seran consolats.
Feliços els humils,
perquè posseiran la terra.
Feliços els qui tenen fam i set de ser justos,
perquè seran saciats.
Feliços els compassius,
perquè seran compadits.
Feliços els nets de cor,
perquè veuran Déu.
Feliços els qui treballen per la pau
perquè seran anomenats fills de Déu.
Feliços els perseguits pel fet de ser justos,
perquè d’ells és el Regne del cel.
Feliços vosaltres quan, per causa meva, us insultaran, us perseguiran i escamparan contra
vosaltres tota mena de calúmnies. Alegreu-vos-en i celebreu-ho, perquè la vostra recompensa
és gran en el cel. També així van perseguir els profetes que us han precedit”.
En totes i cada una de les emocions de les persones s’amaga un mo�u, quelcom que els apropa
al Regne del cel i a la felicitat. Cal trobar els mo�us que hi ha amagats darrere de les nostres
emocions. Cal conèixer com ens sen�m per poder gaudir de la felicitat, el benestar de la nostre
ment i l’autocomplaença del nostre coneixement emocional.
• Un vídeo: Història d’un senyor indiferent

h�ps://youtu.be/bqobahFw9VM
Tots tenim a dins un garbuix d’emocions que cal entendre per poder gaudir del nostre dia a dia
i, també, per poder-nos conèixer a nosaltres mateixos. Com diu el conegut filòsof Francesc
Torralba: “Discernir, en tot moment, les conseqüències que pot comportar la manifestació
d’una emoció tant per a un mateix com per als altres és determinant, però això pressuposa
creure que l’ésser humà és capaç de prendre distància d’allò que sent: pensar, reflexionar i
guiar les seves accions des de la llum de la raó. Aquest acte de fe en la condició humana és molt
audaç, i alguns creiem que, a través d’una correcta educació integral de l’ésser humà, es pot
anar completant i fins i tot fer-se realitat.”
• Una pregària: Les noves benaurances

Benaurat el qui somriu amb alegria, aporta el nostre pa de cada dia.
Benaurats els qui es�men sense pauses: guanyaran fàcilment totes les causes.
Benaurats els qui saben tenir dubtes: acostumen a ser els menys corruptes.
Benaurats els qui ajuden els més febles: són la llum i la sal de tots els segles.
29
Benaurats els qui es�men la pobresa: ningú és tan ric com ells en saviesa.
Benaurats els qui acullen immigrants: mereixen que l’Església els faci sants.
Benaurat qui res no té de sobres: ha omplert el seu rebost de bones obres.
Benaurat el qui parla bé dels altres: segur que és el millor de tots nosaltres.
Benaurat el qui cerca el darrer lloc: marcarà un munt de gols al primer toc.
Benaurat el qui dona amb sacrifici: rebrà el cent per u de benefici.
Benaurat qui perdona els enemics: a tot arreu on vagi �ndrà amics.
Jaume Reixach
Setmana 3. 18-22 d’octubre de 2021: Escolta la teva ment

“Busca dins de tu mateix, al teu cap; i allà ho trobaràs.” (Soló, poeta grec).
“El temps de la reflexió és una economia de temps.” (Publili Sirus, actor grec).
“Quan l’home no es troba amb sí mateix, no troba res.” (Goethe).
• Recursos
• Una cançó: “Colisión Inminente” (La Casa Azul)

h�ps://www.youtube.com/watch?v=B7i4W8D8zOQ&ab_channel=Fhiodor
• Un conte: L’anciana i l’agulla (paràbola budista)

Aquesta paràbola budista ens mostra la importància de veure en l’interior i d’aprendre a buscar
les respostes en nosaltres mateixos.
Una tarda, la gent va veure una anciana fora de casa seva, buscant alguna cosa pel carrer.
Tothom li preguntava:
—Què passa? Què busques?
I ella els explicava que havia perdut una agulla i que l’estava buscant. De manera que tots els
qui preguntaven també es posaven a buscar-la. Quan feia una estona que buscaven, algú va
comentar:
—El carrer és llarg i una agulla és una cosa molt pe�ta; saps on et va caure exactament?
La dona va respondre:
—L’agulla m’ha caigut a dins de casa.
En aquell moment tothom va deixar de buscar l’agulla i la va tractar de boja. Li deien:
—Si l’agulla t’ha caigut dins de casa, per què la busques fora?
I ella els va respondre que a fora al carrer hi ha llum per buscar-la, però a dins de casa, no.
Aquesta història ens explica que sovint busquem a l’exterior allò que tenim en el nostre
interior.
Sovint busquem les causes d’allò que ens angoixa a fora. També cerquem a l’exterior respostes
per als dubtes que tenim quan segurament podríem trobar les respostes si escoltéssim el
nostre interior.
Si amb calma i tranquil·litat i silenci escoltem la nostra ment, si intentem aturar el ritme
frenè�c del nostre dia a dia per escoltar-nos, aconseguirem trobar aquelles respostes que hem
perdut al nostre interior.
30
• Un fragment de l’Evangeli (Jn 12,44-50)
Jesús va proclamar:
—Els qui creuen en mi, més que creure en mi, creuen en el qui m’ha enviat; i els qui em veuen
a mi veuen el qui m’ha enviat. Jo, que soc la llum, he vingut al món perquè ningú dels qui
creuen en mi no es quedi en la fosca. Als qui escolten les meves paraules i no les guarden, no
soc jo qui els condemno, perquè no he vingut a condemnar el món, sinó a salvar-lo. Els qui em
rebutgen a mi i no acullen les meves paraules, ja tenen qui els condemnarà: és la paraula que
jo he predicat, la que els condemnarà el darrer dia, perquè jo no he parlat pel meu compte; el
Pare mateix que m’ha enviat, m’ha manat què havia de dir i de predicar. I sé que el seu
manament és vida eterna. Per això, tot el que jo dic, ho dic tal com el Pare m’ho ha comunicat.
Escoltar el meu interior, com Jesús ho fa, em permetrà descobrir allò que, encara que sigui
invisible als ulls, és present dins meu i que necessita ser escoltat.
• Un vídeo: Escacs
En aquest curtmetratge animat de Pixar se’ns mostra com un ancià juga una par�da d’escacs
on ell mateix és el seu propi contrincant.
h�ps://www.youtube.com/watch?v=dzXPqtHaptU&ab_channel=TodoInfan�les
L’ancià ens fa una reflexió sobre la vida i sobre com cada un de nosaltres, per saber viure amb
els altres, hem d’aprendre a viure també amb nosaltres mateixos. Hem d’escoltar la nostra
ment i el nostre interior per conèixer els nostres punts forts i també els nostres punts febles.
Seríem capaços de jugar contra nosaltres mateixos i saber fer-nos trampes?
• Una pregària
De vegades voldria sumir-me en un espai de pau, de quietud, de pausa. Voldria deixar la ment
en blanc, asserenar amb un paisatge infinit, oblidar les tasques urgents, els correus per
respondre, les presses que em porten d’un costat a un altre sempre apressat. Voldria deixar-me
bressolar pel silenci, oblidar-me de tot per una estona. Gaudir d’una mica de solitud, estar amb
tu aquí, sense més...
Setmana 4. 25-29 d’octubre de 2021: Uneix l’escolta en Déu.

Déu parla a aquells que l’escolten i escolta aquells que es donen temps per pregar.
• Recursos
• Una cançó: “Al·leluia” (Andrea Mo�s)

h�ps://www.youtube.com/watch?v=mvFZFTIUdV8&ab_channel=JosepLluisRiveraGarcia
• Un tes�moni
El text que hi ha a con�nuació ens mostra com Déu ens ha modelat i amb la seva paraula ens
va modelant. Déu ens aplega sota la seva escolta.
Terrisser
Tu m’has fet, Senyor, Tu el terrisser
31
de la meva greda salobre i la meva sequera.
Sento el treball dels teus dits, sento
rodar el fang, i el teu sospir escolto
aquí mateix, als ulls, en l’ànima,
dins el cor, en cada dit
dels peus; em vas naixent. Encara
Tu em modeles; mai
deixis d’estar fent-me, terrissaire
de la meva alçada de somnis, dels dies
que vindran volanders al meu front.
Ar�fex d’ahir, de les meves arrels,
amb el teu fang celeste de fa segles,
creador del meu avui, fes-me demà.
Quin goig estar-se sempre entre les teves mans!
Valen�n Arteaga
En el nostre cos, en nosaltres, escoltem Déu; el sen�m a prop. Dins del nostre cor, de les
nostres emocions, sen�nt el nostre cos i escoltant la nostra ment, notem la seva presència, el
seu escalf i la delicadesa de les seves mans a l’hora de crear-nos, a l’hora de modelar-nos com
a persones que es�mem.
• Un fragment del Nou Testament (Efesis 4, 1-6)

Ara jo, presoner per causa del Senyor, us demano que visqueu d’una manera digna de la
vocació que heu rebut, amb tota humilitat i dolcesa, amb paciència, suportant-vos amb amor
els uns als altres, procurant de conservar la unitat de l’Esperit amb el lligam de la pau. Un sol
cos i un sol Esperit, com és també una de sola l’esperança que us dona la vocació que heu
rebut. Un sol Senyor, una sola fe, un sol bap�sme, un sol Déu i Pare de tots, que està per
damunt de tots, actua en tots i és present en tots.
L’apòstol Pau subratlla algunes caracterís�ques del viure com a creient. La fe unifica la seva vida
i la de tots els qui creuen en Déu: comunió d’amor.
• Un vídeo: Treball en equip

En aquest vídeo se’ns mostra com una sèrie d’animals es reuneixen per vèncer les dificultats.
h�ps://www.youtube.com/watch?v=pXvBckVO7EM&ab_channel=ricaulte
Si ens reunim, ens ajuntem, ens situem tots sota el paraigües de Déu serà molt més senzill
vèncer les dificultats i els problemes del nostre dia a dia. Si escoltem Déu i tots anem a la una,
farem d’aquest un món millor, una societat més empà�ca i més emocional.
• Una pregària
Avui volem pregar amb la lletra I. La lletra i de les paraules IMAGINACIÓ, INTERÈS...També
volem pregar amb la lletra i d’IL·LUSIÓ.
Davant les situacions noves de la vida volem mostrar-nos atents, oberts, amb moltes ganes
d’aprendre i de saber.
També volem ser IMPULSORS de coses bones i ú�ls, INDEPENDENTS, amb idees pròpies i
capaços d’expressar les nostres opinions sense haver de seguir sempre el que diuen els altres,
volem recordar sempre que les caracterís�ques INDIVIDUALS fan que cada persona sigui
diferent, volem estar INFORMATS i atents al que passa al nostre voltant, ser INTEL·LIGENTS per
entendre i conèixer molt bé les coses i saber resoldre les situacions noves amb idees noves,
mostrar-nos com a bons INTERLOCUTORS en les nostres converses...
Jesús, ajuda’ns a inspirar idees, sen�ments i afectes a les persones del nostre entorn. El teu
amor infinit cap a nosaltres ens serveix de model. Gràcies.
32
11. Novembre: Parlant, escoltant

Parlant de drets, escoltant la realitat, dialogant amb els drets dels altres, escoltant i actuant.
El mes de novembre és un mes en el qual prenem especial consciència dels drets dels infants. Aquest
any posem èmfasi en la promoció dels drets dels nens i nenes a ser escoltats. Ens fixem en les
dinàmiques pròpies dels nostres centres i la nostra ins�tució en les quals hauríem d’incorporar veu i
criteri dels nens i nenes —de vegades de forma consul�va i altres de forma decisiva— sempre en
funció de la maduresa de cada infant. Ens fixem primer en la vivència d’aquest dret en el nostre centre,
en la nostra població i en la nostra realitat en termes generals per acabar passant a l’acció. Què poden
fer els nens i nenes per al seu propi empoderament en la garan�a dels seus drets?
Setmana 1. 1-5 de novembre de 2021: Parlant de drets

“Negar a les persones els seus drets humans és qües�onar la seva pròpia humanitat.” (Nelson
Mandela)
• Recursos
• Una cançó: “Iguales” (Diego Torres)

h�ps://www.youtube.com/watch?v=XnuuvDT2xxY
• Un conte
Hi havia una vegada una nena que anava amb la seva bicicleta tan ràpid que amb prou feines
arribaves a veure-la passar.
—Compte, Alfonsina! —li deien els seus pares. Però era massa tard, perquè ja estava molt lluny
per sen�r-los.
Quan es va casar, la seva família tenia l’esperança que per fi renunciaria a la idea esbojarrada
de conver�r-se en ciclista professional. No obstant això, el dia del casament el seu marit li va
regalar una bicicleta de carreres nova. Després van anar a viure a Milà, on l’Alfonsina va
començar a entrenar de manera professional. Era tan ràpida i tan forta que uns anys després
va par�cipar en el Giro d’Itàlia, una de les curses més dures del món. Cap altra dona ho havia
intentat abans.
“No ho aconseguirà”, deia la gent. Però no hi havia manera d’aturar-la.
Va ser una cursa llarga i esgotadora, amb fases de vint-i-un dies en alguns dels recorreguts
muntanyencs amb més pendent del món. Dels noranta ciclistes que van començar la cursa,
només trenta van travessar la meta. I l’Alfonsina en va ser una. La van rebre com una heroïna.
Per desgràcia, l’any següent li van prohibir compe�r.
—El Giro d’Itàlia és una cursa per a homes —van declarar els organitzadors.
Però això tampoc va aturar l’Alfonsina. Va trobar la manera de compe�r i va establir un rècord
de velocitat que es va mantenir durant vint-i-sis anys, malgrat que corria amb una bicicleta de
vint quilos i una sola marxa.
A l’Alfonsina l’alegraria saber que les coses han canviat molt des de llavors. Ara el ciclisme
femení és molt popular. Fins i tot és un esport olímpic.”

Un dels qui menjaven amb Jesús li digué:
—Feliç el qui s’asseurà a taula en el Regne de Déu!
Jesús li respongué:
—Un home feia un gran banquet i va convidar-hi molta gent. A l’hora de l’àpat va enviar el seu
servent a dir als convidats: “Veniu, que ja tot és a punt”. Però tots, sense excepció, començaren
d’excusar-se. El primer li digué: “He comprat un camp i l’haig d’anar a veure. Et demano que
33
m’excusis”. Un altre digué: “He comprat cinc parelles de bous i ara me’n vaig a provar-los. Et
demano que m’excusis”. Un altre digué: “M’acabo de casar, i per això no puc venir”.
El servent se’n tornà i ho va explicar tot al seu amo. Llavors l’amo, indignat, li va dir: “Surt de
pressa per les places i els carrers de la ciutat i fes venir pobres, invàlids, cecs i coixos”. Després
el criat digué: “Senyor, s’ha fet el que has manat i encara hi ha lloc”. L’amo va dir al servent:
“Surt pels camins i pels horts i insisteix que vingui gent fins que s’ompli la casa”.
Us asseguro que cap dels qui estaven convidats no tastarà el meu banquet.
• Un vídeo
Morgan Freeman protagonitza aquest vídeo impactant sobre la importància de parlar en
defensa dels drets humans. És, sens dubte, un bon vídeo per impulsar a l’acció i en defensa dels
drets humans.
h�ps://www.youtube.com/watch?v=jA8U2aAOg5o
Després de veure el vídeo…
- A qui escriuries unes paraules i per què?
- Coneixes alguna realitat
• Una pregària
El camí més bo per ser feliç de debò és viure fent feliços els altres; és viure tractant i acollint les
persones que ens envolten com si fossin la nostra pròpia família, com si fossin els nostres
germans. És tractar sempre els altres com ens agradaria que ells ens tractessin a nosaltres.
Quants problemes i quantes injus�cies d’aquest món s’acabarien de cop si tots poséssim en
pràc�ca això de viure i tractar-nos com a germans! El món del futur depèn de com de solidaris
i fraterns entre nosaltres siguem avui en dia els nens i nenes. Tenim a les nostres mans la
possibilitat de canviar aquest món, si des d’avui ens comprometem a no trencar la cadena de
la fraternitat, si més no entre nosaltres.
Setmana 2. 8-12 de novembre de 2021: Escoltant la realitat

Dades i xifres sobre menors facilitades per la UNICEF.
- Més de 110 milions d’infants al món, dues terceres parts dels quals són nenes, no van a
l’escola.
- Més del 80% dels 35 milions de refugiats i desplaçats en el món són dones, nens i nenes.
- 1.400 dones moren cada dia per causes relaciones amb l’embaràs, el 99% en països amb vies
de desenvolupament.
• Recursos
• Una cançó: “René” (Residente)

h�ps://youtu.be/O4f58BU_Hbs
• Un conte: El paisatgista
Hi havia una vegada un pintor que tenia molt de talent. L’emperador de la Xina el va enviar a
una província llunyana i acabada de conquistar, amb la missió que quan tornés en portés
imatges pintades. Després d’un llarg viatge en el qual va visitar en profunditat tots els territoris
de la província, el pintor va tornar, però no duia cap imatge. Això va sorprendre l’emperador,
que va acabar enfadant-se amb el pintor.
En aquell moment, l’ar�sta va sol·licitar que li deixessin un pany de paret. El pintor hi va
dibuixar amb gran detall tot el que havia vist i recorregut en el seu viatge. Quan va acabar,
l’emperador el va anar a veure. Llavors el pintor li va explicar cadascun dels racons del gran
34
paisatge que havia dibuixat i explorat en els seus viatges. En acabar, el pintor es va aproximar
a un corriol que havia dibuixat i que semblava que es perdia en l’espai. A poc a poc, el pintor es
va endinsar en el corriol, es va ficar en el dibuix i es va anar fent cada vegada més pe�t fins que
va desaparèixer després d’un revolt. I quan el pintor va desaparèixer, també ho va fer tot el
paisatge i la paret va quedar completament nua.”
Encara que podem ser observadors del que passa al món, tant si ho volem com si no, en som
part: si passa alguna cosa en aquesta realitat, ens afecta a nosaltres, ja que en som part,
mentre que el que ens passi a nosaltres no està allunyat de la realitat.
• Un fragment de l’Evangeli (Mc 9, 33-37)

Arribaren a Cafarnaüm. Un cop a casa, els preguntà:
—Què discu�eu pel camí?
Però ells callaven, perquè pel camí havien discu�t quin d’ells era el més important. Aleshores
s’assegué, va cridar els Dotze i els va dir:
—Si algú vol ser el primer, que es faci el darrer de tots i el servidor de tots.
Llavors va agafar un infant, el posà enmig d’ells, el prengué en braços i els digué:
—Qui acull un d’aquests infants en nom meu, a mi m’acull, i qui m’acull a mi, no m’acull a mi,
sinó el qui m’ha enviat.
• Un vídeo: Més de 2.600 espanyols es dediquen a la cooperació internacional

h�ps://www.youtube.com/watch?v=T3wgZuKFRZU
• Una pregària: Si jo fos net de cor

Que tots som obra de Déu i portem coses bones al cor.
Que tots valem la pena, i conservem part de la imatge de Déu.
Que tots ens mereixem una altra oportunitat.
Que tots som dignes d’amor, jus�cia, llibertat i perdó.
Que tots som dignes de compassió, respecte i molts drets.
Que totes les criatures són germanes meves.
Que la creació és obra meravellosa de Déu.
Que no hi ha mo�us per aixecar barreres ni tancar fronteres.
Que no hi ha mo�us per a cap mena de discriminació.
Que no hi ha mo�us per al fana�sme i per no dialogar amb algú.
Que no hi ha mo�us per maleir, jutjar i condemnar ningú.
Que no hi ha mo�us per matar, ni pel racisme.
Que la gent gran té un cabal de saviesa, i el jovent, d’ideals.
Que els adolescents tenen un cabal de plans, i els infants, d’amor.
Que les dones tenen un cabal de fortalesa, i els malalts, de paciència.
Que els pobres tenen un cabal de riquesa, i els discapacitats, de capacitats.
Que hi ha una raó per crear ponts, donar la pau a tothom, treballar per la pau, es�mar i
defensar la creació.
Que hi ha mo�us per ser germans i seguir sent amics.
Que hi ha mo�us per somriure a tothom.
Que hi ha mo�us per desitjar bon dia a tothom, i donar la mà, intentar fer-ho tot millor de nou.
Que hi ha mo�us per seguir vivint, per viure en comunitat.
Que hi ha mo�us per parar l’orella al que diu la resta.
Que hi ha mo�us per servir, es�mar, pa�r.
Que hi ha mo�us per a moltes coses més.
35
Setmana 3. 15-19 de novembre de 2021: Dialogant amb els drets
dels altres
“Som molt més forts quan estenem la mà que no pas quan ens ataquem, quan celebrem la nostra
diversitat [...] i junts enderroquem els poderosos murs de la injus�cia.” (Cynthia McKinney, polí�ca i
ac�vista nord-americana)
• Recursos
• Una cançó: “Grita” (Jarabe de Palo)

h�ps://www.youtube.com/watch?v=21TfnF4m7os
• Text: “Zona de confort” (Ignacio Sánchez Monroy)

Després d’una primavera complicada i en ple mes d’agost, període de vacances generalitzat,
resulta atrevit llançar-se a parlar de sor�r de la zona de confort.
Poques persones hauran viscut aquest 2020 amb confort, encara que pugui ser cert en el
vessant material, di�cilment ho seria en l’emocional pels esdeveniments que ens han
sobrevingut. Però precisament el context que vivim, no el de l’es�u vacacional a�pic, en el qual
res no és com era abans, és un període propici per fer front a aquesta pulsió, tantes vegades
escoltada i d’altres ajornada, de sor�r de la nostra zona de confort.
A causa de la malal�a en algun cas, i com a conseqüència de la pandèmia en tots els casos, la
nostra zona de confort s’ha vist minvada, per no dir reduïda a la mínima expressió. En una
societat ja de per si mateix cada vegada més líquida, són poques les coses, materials o
immaterials, que romanen sòlides i confortables.
És per això precisament que arriscar i sor�r de la zona de confort té molt premi i poca pèrdua,
perquè fora d’ella podrem trobar elements sòlids mai abans esperats.
La vida i obra de molts dels nostres referents, començant per Jesús de Natzaret i acabant pel
recentment mort Casaldàliga, ens demostra que només fora de les seves zones de confort van
poder viure una vida de fe plena i produir per al Regne. L’exemple d’uns altres ens ha de donar
ales per a ser valents i progressar, atrevir-se a sor�r de les nostres zones de confort i veure si
així som capaços de mul�plicar els nostres talents sense els lligams de la por, la comoditat i el
conformisme.
Per tornar a descansar en les nostres bombolles de confort sempre hi ha temps. Vindran altres
es�us més normals, però el moment de transformar la humanitat en Regne és ara, no cal tenir
por, ja hi ha uns altres que ho van fer abans i han brillat amb una llum incessant. Tal vegada serà
perquè quan construeixes el Regne de Déu hi ha una alegria que perennement t’acompanya,
encara que no sen�s el confort del teu món.
Ignacio Sánchez Monroy

Jesús baixà de la muntanya, i molta gent es posà a seguir-lo. Llavors es va acostar un leprós, es
prosternà davant d’ell i li deia:
—Senyor, si vols, em pots purificar.
Jesús va estendre la mà i el tocà dient:
—Ho vull, queda pur.
A l’instant quedà pur de la lepra. Jesús li digué:
—Vigila de no dir-ho a ningú. Ves a fer-te examinar pel sacerdot i presenta l’ofrena que va
ordenar Moisès: això els servirà de prova.
36
• Un vídeo
Este vídeo de la UNICEF mostra les responsabilitats que alguns nens i nenes han assumit davant
les injus�cies viscudes i ens interpel·la a prendre par�t.
h�ps://www.youtube.com/watch?v=Z2BULc2t_QU
• Una pregària: Benedicció irlandesa

Que els camins s’obrin quan hi passis,
que el sol t’il·lumini el rostre,
que la pluja caigui suaument sobre els camps,
que el vent et bufi sempre a l’esquena.
Que guardis al teu cor, amb gra�tud,
el record preciós de les coses bones de la vida.
Que tot do de Déu creixi en tu
i t’ajudi a portar l’alegria als cors dels qui es�mes.
Que els teus ulls reflecteixin una espurna d’amistat,
graciosa i generosa com el sol,
que surt d’entre els núvols
i escalfa el mar tranquil.
Que la força de Déu et man�ngui ferm,
que els ulls de Déu et mirin,
que les orelles de Déu t’escol�n,
que la Paraula de Déu et parli,
i que la mà de Déu et protegeixi.
Setmana 4. 22-26 de novembre de 2021: Escoltant i actuant

“Cadascú està cridat a contribuir amb coratge i determinació, en l’especificitat del seu paper, a
respectar els drets fonamentals de cada persona, especialment de les ‘invisibles’: dels molts que tenen
gana i set, que estan nus, malalts, són estrangers o estan de�nguts, que viuen en els marges de la
societat o són descartats.” (Papa Francesc)
• Recursos
• Una cançó: “Somos una marea de gente” (Macaco)

h�ps://www.youtube.com/watch?v=StLKjYZ0qmc&t=104s
• Text: “Indigneu-vos” de Stephane Hessel

Llegirem el fragment del llibre Indigneu-vos d’Stephane Hessel �tulat: “La indiferència: la pitjor
de les ac�tuds”.
És veritat que les raons per indignar-se poden semblar avui menys clares o el món massa
complex. Qui mana, qui decideix? No sempre és fàcil dis�ngir entre tots els corrents que ens
governen. Ja no ens les hem de veure amb una pe�ta elit, de la qual en coneixem amb claredat
la manera d’actuar. Aquest és un vast món de la interdependència del qual ens adonem
clarament. Vivim amb una interconnec�vitat com mai ha exis�t. Però en aquest món hi ha
coses insuportables. Per veure-les, cal observar amb atenció, buscar. Els dic als joves: busqueu
una mica, trobareu. La pitjor de les ac�tuds és la indiferència, el dir “jo no puc fer res, jo
m’espavilo”. En comportar-vos així, perdeu un dels components essencials que fan a l’ésser
humà. Un dels seus components indispensables: la capacitat d’indignar-se i el compromís que
neix d’ella.’
37
És possible iden�ficar des d’ara dos grans desafiaments nous:
1. La gran diferència que existeix entre els molt pobres i els molt rics, que no deixa de
créixer. Es tracta d’una innovació dels segles xx i xxi. Els molt pobres del món d’avui
guanyen amb prou feines dos dòlars al dia. No es pot deixar que aquesta diferència es
faci més profunda encara. La constatació d’aquest fet hauria de suscitar per si mateixa un
compromís.
2. Els drets de l’home i l’estat del planeta. Després de l’Alliberament vaig tenir la sort de
par�cipar en la redacció de la Declaració universal dels drets de l’home adoptada per
l’Organització de Nacions Unides el 10 de desembre de 1948, al palau de Chaillot, a París.
No m’aguanto les ganes de citar l’ar�cle 15 de la Declaració Universal dels Drets de l’Home:
“Tota persona té dret a una nacionalitat”; l’ar�cle 22: “Tota persona, com a membre de la
societat, té dret a la seguretat social, i a obtenir, mitjançant l’esforç nacional i la cooperació
internacional, tenint en compte l’organització i els recursos de cada Estat, la sa�sfacció dels
drets econòmics, socials i culturals, indispensables a la seva dignitat i al lliure desenvolupament
de la seva personalitat”. I si aquesta declaració té un abast declara�u, i no jurídic, no per això
ha exercit un paper menys important des de 1948; s’ha vist pobles colonitzats acollir-s’hi en la
seva lluita per la independència; ha inspirat els esperits en la seva lluita per la llibertat.
Constato amb alegria que al llarg de les úl�mes dècades s’han mul�plicat les organitzacions no
governamentals, els moviments socials com A�ac (Associa�on pour la Taxa�on des
Transac�ons Financières), la FIDH (Fédéra�on interna�onal de Droits de l’homme), Amnesty…,
que són ac�ves i efec�ves. És evident que per ser eficaç actualment és necessari actuar
conjuntament; aprofitar tots els mitjans moderns de comunicació.
Als joves, els dic: mireu al voltant de vosaltres, trobareu temes que jus�fiquin la vostra
indignació —el tracte que es dona als immigrants, als indocumentats, als Roms. Trobareu
situacions concretes que us empenyeran a dur a terme una acció ciutadana d’importància.
Busqueu i trobareu!
• Un fragment de l’Evangeli (Mt 25,35-36)

Perquè tenia fam, i em donàreu menjar; tenia set, i em donàreu beure; era foraster, i em vau
acollir; anava despullat, i em vau ves�r; estava malalt, i em vau visitar; era a la presó, i
vinguéreu a veure’m.
• Un vídeo
Aquest vídeo explica la història de la Malala, un exemple de compromís per la lluita dels drets
humans.
h�ps://www.youtube.com/watch?v=Og0q0txnsSI
• Una pregària: Parla la vida Parla la Vida,

Parla la Vida, en el perdó sincer,
no en paraules ni versos, en el respecte,
no en poemes ni cants, en un amor de germà,
d’amic,
no en murmuri, d’amant etern
no en crit. en la taula disposada
per a sadollar al famolenc.
Parla, primer,
en abraçar al ferit Si la Vida calla,
el poema, el crit, el cant…
i donar aigua a l’assedegat, …és verb buit.
en par�r-te una mica l’esquena Però si canten les obres,
per a carregar amb els abatuts si recita el gest,
(qui, si no, �rarà d’ells?) si crida la vida,
això és evangeli.
38
12. Desembre: Escolta un batec

Som en temps d’Advent, es comença a sen�r un batec. El batec de Déu que està a punt d’arribar, en la
forma més humil, més feble, més vulnerable, però més pura, en la cara d’un nadó perseguit i nascut
en un estable a la intempèrie.
És capaç de transformar el món, el batec d’un nadó?
I el batec del teu cor? És capaç de transformar? És capaç d’es�mar la vida? És capaç de mirar sense
prejudicis?
Recorda que el 3 de desembre és el dia Internacional de les persones amb discapacitat.
Setmana 1. 29 de novembre - 3 de desembre de 2021: Escolta el

que hi ha en tu.
“La porta de la felicitat s’obre cap endins, cal enre�rar-se una mica per obrir-la: si l’empenys, la tanques
cada cop més.” (Soren Kierkegaard).
• Recursos
• Una cançó:·Todos somos extraordinarios” (Maldita Nerea)

h�ps://www.youtube.com/watch?v=VbDUwNz33a0
• Un conte: “El mundo” (Eduardo Galeano)

Un home del poblet de Negua, a la costa de Colòmbia, va poder pujar al cel al�ssim. Quan va
tornar va dir que havia contemplat la vida humana des de dalt. I va dir que som un mar de
pe�ts focs.
—El món és això —va revelar— un munt de gent, un mar de pe�ts focs. Cada persona brilla
amb llum pròpia entre totes les altres. No hi ha dos focs iguals. Hi ha focs grans i focs pe�ts i
focs de tots els colors. Hi ha gent de foc serè, que ni s’assabenta del vent, i gent de foc boig que
omple l’aire d’espurnes. Alguns focs, focs babaus, no il·luminen ni cremen; però ni ha d’altres
que cremen la vida amb tanta passió que no es pot mirar-los sense parpellejar, i qui s’hi acosta
s’encén.

Jesús se’n va anar d’allí i arribà vora el llac de Galilea, pujà a la muntanya i s’assegué. Llavors se
li acostà molta gent que portava coixos, cecs, esguerrats, muts i molts altres malalts. Els van
deixar als seus peus, i ell els va curar. La gent, en veure que els muts parlaven, que els
esguerrats quedaven curats, els coixos caminaven i els cecs hi veien, se’n meravellava i
glorificava el Déu d’Israel.
Llavors Jesús va cridar els seus deixebles i els digué:
—Sento una gran compassió per aquesta gent, perquè ja fa tres dies que no es mouen d’aquí
amb mi i no tenen res per a menjar. I no vull que se’n vagin dejuns, no fos cas que defallissin
pel camí.
Els deixebles li diuen:
—D’on traurem en despoblat el pa que cal per a alimentar tanta gent?
Jesús els pregunta:
—Quants pans teniu?
Ells li responen:
—Set, i uns quants peixets.
39
Llavors Jesús va manar que la gent s’assegués a terra, prengué els set pans i els peixos, digué
l’acció de gràcies, els par�, en donava als deixebles, i els deixebles en donaven a la gent. Tots
en van menjar i quedaren saciats. Després van recollir els bocins de pa que havien sobrat i
n’ompliren set paneres.
• Un vídeo: La síndrome de la família perfecta

h�ps://www.youtube.com/watch?v=7LDYehZ2qrE&feature=emb_
Has viscut o vius alguna d’aquestes situacions que planteja el vídeo?
Estàs d’acord amb la definició de felicitat que planteja? Raona la resposta.
• Una pregària
Ets el Déu que neix enmig del camí, i nosaltres caminants, sempre d’un lloc a l’altre.
Tu neixes per trobar-nos allà on menys ens ho imaginem; en el cansament compar�t, en els
moments de festa, en les hores de calma i en les de tempesta.
Ets el Déu del camí, i nosaltres pelegrins buscant, en les nostres vides, la teva presència que ens
omple de pau, d’assossec, d’alegria.
Ets el Déu del camí, i nosaltres tes�monis cridats a anunciar el teu nom, a afirmar-lo amb les
nostres vides, amb la forma en què es�mem, en què perdonem, i en què tenim cura els un dels
altres.
Ets el Déu del camí, i nosaltres vivim en marxa, maldant per descobrir-te, perquè ets entre
nosaltres.
José María R. Olaizola sj (adaptació)
Setmana 2. 9-10 de desembre de 2021: Abraça la realitat

“Si veus infelicitat, és di�cil sen�r-te plenament feliç; però si mires de ser solidari i senzill, hi ha una
mena de felicitat de fons que es manté.” (Pere Casaldàliga)
• Recursos
• Una cançó: “Tu sonrisa” (Proyectos Sonrisas y Aldeas Infan�les)

h�ps://www.youtube.com/watch?v=_ZQadNxPVNo
• Un tes�moni: Eleanor Roosevelt

Paraules d’Eleanor Roosevelt (escriptora, ac�vista i polí�ca, delegada estatunidenca en la
redacció de la Declaració Universal dels Drets Humans):
“Després de tot, on comencen els Drets Humans Universals? En llocs pe�ts prop de la llar, tan
pe�ts i pròxims que no es poden veure a cap mapa del món. [...] Si no és que aquests drets
tenen significat en aquests llocs, mai no �ndran significat enlloc. Sense una preocupació dels
ciutadans i ciutadanes per mantenir-los prop de la llar, estarem buscant inú�lment el progrés
del gran món”.
Llegeix l’Ar�cle 26 i respon les següents preguntes.
Ar�cle 26
1. Tota persona té dret a l’educació. L’educació serà gratuïta, si més no, en el grau elemental
i fonamental. L’ensenyament elemental és obligatori. Cal que l’ensenyament tècnic i
professional sigui generalitzat, i que s’obri a tothom l’accés als estudis superiors amb
plena igualtat per a tots amb atenció al mèrit de cadascú.
2. L’educació ha de tendir al ple desenvolupament de la personalitat humana i al
reforçament del respecte dels Drets Humans i de les llibertats fonamentals. Ha d’afavorir
la comprensió, la tolerància i l’amistat entre totes les nacions i tots els grups socials o
religiosos, i la difusió de les ac�vitats de les Nacions Unides per al manteniment de la
pau.
40
3. El pare i la mare tenen, amb prioritat, dret a escollir la classe d’educació de llurs fills.
- De què parla l’ar�cle 26?

- Creus que aquest dret es garanteix en el teu context? Arreu del món?
• Un fragment de l’Evangeli (Mt 9, 35-38. 10, 5-8)
Jesús recorria totes les viles i pobles, ensenyant a les sinagogues, anunciant la bona nova del
Regne i guarint malal�es i xacres de tota mena.
En veure les mul�tuds, se’n compadí, perquè estaven malmenades i abatudes, com ovelles
sense pastor. Llavors diu als seus deixebles:
—La collita és abundant, però els segadors són pocs. Pregueu, doncs, a l’amo dels sembrats
que enviï segadors als seus sembrats.
Jesús va cridar els seus dotze deixebles i els donà poder de treure els esperits malignes i de
guarir malal�es i xacres de tota mena.
Aquests dotze, Jesús els va enviar amb aquestes instruccions:
—No us encamineu a terra de pagans ni entreu en cap població samaritana. Aneu més aviat a
les ovelles perdudes de la casa d’Israel. Pel camí prediqueu dient: “El Regne del cel és a prop.”
Cureu malalts, ressusciteu morts, purifiqueu leprosos, traieu dimonis. De franc ho heu rebut,
doneu-ho també de franc.
• Un vídeo: “Comparteix”
h�ps://www.youtube.com/watch?v=zoREXT8qT7g
Què t’ha semblat l’ac�tud d’aquests nens? Actuem igual quan som més grans?
Què t’han semblat les dades que apunta el vídeo? Podem fer alguna cosa per millorar aquesta
situació? El meu Déu té la força d’un petó apassionat.
El meu Déu és un gra de blat que mor.
• Una pregària El meu Déu és un gra de blat desfet que dona
El meu Déu és pe�t, feble i necessitat. fruit.
El meu Déu té la bondat dels senzills. El meu Déu és un aplec d’amics.
El meu Déu transmet tendresa. El meu Déu és una parella que s’es�ma.
El meu Déu té la força dels qui han pa�t. El meu Déu és un ancià que sap envellir amb
El meu Déu sempre m’està esperant més avall. paciència i esperança.
El meu Déu és afectuós i comprensiu. El meu Déu és un malalt que està a l’hospital.
El meu Déu té la joia dels nens. El meu Déu és una dona embarassada que va en
El meu Déu té un esguard brillant i clar. una pastera.
El meu Déu canta perquè és música. El meu Déu és feble amb els febles i fort amb els
El meu Déu balla perquè és dansa. forts.
El meu Déu parla perquè és una oda començada. El meu Déu és una gran no�cia sobre la vida.
El meu Déu té la paciència d’una mare que El meu Déu treballa en els purs.
sempre espera. El meu Déu és aigua per als assedegats.
El meu Déu té la lluminositat dels estels. El meu Déu és un do desconegut.
El meu Déu em fa mirar més enllà. El meu Déu és la sal de la vida.
El meu Déu em fa mirar al meu voltant. El meu Déu és la llum quan tot es fa fosc.
El meu Déu té la jovialitat d’un jove. El meu Déu és escalfor quan fa fred.
El meu Déu té la bellesa d’una dona. El meu Déu és vent suau d’es�u.
El meu Déu escolta el meu clam i el meu plor. El meu Déu és la llum que es veu al final del túnel.
El meu Déu allarga la mà per acaronar-me. El meu Déu és una onada de la mar que em porta.
El meu Déu és una terra en la qual puc plantar. El meu Déu és un suau raig de sol a l’hivern.
El meu Déu riu quan ens es�mem. El meu Déu no fa soroll.
El meu Déu plora quan plorem. El meu Déu és un captaire que em mira.
El meu Déu batega en el meu cor. El meu Déu és un treballador que torna a casa en
El meu Déu és el batec del meu cor. metro.
El meu Déu viu en els meus amics. El meu Déu és un metge que salva la vida a un
El meu Déu calla, calla i calla. infant.
El meu Déu és ultratjat quan fem mal als pe�ts. El meu Déu és Tendresa.
El meu Déu necessita es�mar. El meu Déu és la Paraula.
El meu Déu és el meu es�mat i la meva es�mada. El meu Déu és la Força.
El meu Déu es diu PARE, FILL I ESPERIT SANT.
Pere Borràs
41
Setmana 3. 13-17 de desembre 2021: Acull la Bona Notícia.
“Crec que és un error esperar seguretat en aquesta vida, ja que tot és incert i insegur, excepte Déu i la
Veritat.
Tot el que hi ha i tot el que passa és incert i transitori, però hi ha un ésser suprem ocult que és
l’encarnació de la certesa.
Només es pot considerar benaurat qui arriba a albirar-lo, encara que només sigui uns instants.
La recerca d’aquest ésser és el bé suprem d’aquesta vida.”
(Mahatma Gandhi)
• Recursos
• Una cançó: “Canción de Navidad” (Silvio Rodríguez)

h�ps://www.youtube.com/watch?v=wXkTNKEMX14
• Una efemèride
Dia 18 de desembre, dia internacional de la població migrada.
“Tots els migrants tenen dret a igual protecció de tots els seus drets humans. En aquest Dia
Internacional, insto els líders i a les persones de tot el món a que donin vida al Pacte Mundial,
perquè la migració funcioni per a tothom.”
Secretari General de les Nacions Unides, António Guterres
En l’actualitat, una gran quan�tat de persones viu en un país diferent d’aquell on van néixer, el
major nombre fins ara. En 2019, el nombre de migrants assolí la xifra de 272 milions, 51 milions
més que el 2000.
(Font: Nacions Unides)
Per a la reflexió
Acabes de llegir que hi ha prop de 272 milions
de persones migrades al món:
Ets conscient d’aquesta xifra?
Quins creus que són els mo�us que els
empenyen a sor�r de les seves llars?
T’has parat a pensar alguna vegada que Josep
i Maria van haver de migrar per protegir Jesús?
• Un fragment de l’Evangeli (Lc 2, 1-14)

Per aquells dies sor� un edicte de Cèsar
August ordenant que es fes el cens de tot
l’imperi. Aquest cens va ser anterior al que es
feu quan Quirini era governador de Síria.
Tothom anava a inscriure’s, cadascú a la seva
població. També Josep va pujar de Galilea, del
poble de Natzaret, a Judea, al poble de David,
que es diu Betlem, perquè era de la casa i la
família de David. Josep havia d’inscriure’s
juntament amb Maria, que estava
compromesa amb ell en matrimoni. Maria
esperava un fill. Mentre eren allà, se li van
complir els dies i va infantar el seu fill
primogènit; el va faixar amb bolquers i el posà
en una menjadora, perquè no hi havia lloc per
a ells a la sala de l’hostal.
42
A la mateixa contrada hi havia uns pastors que vivien al ras i de nit es rellevaven per guardar el
seu ramat. Un àngel del Senyor se’ls presentà i la glòria del Senyor els envoltà de llum. Ells es
van espantar molt. Però l’àngel els digué:
—No �ngueu por. Us anuncio una bona nova que portarà a tot el poble una gran alegria: avui,
a la ciutat de David, us ha nascut un salvador, que és el Messies, el Senyor. Això us servirà de
senyal: trobareu un infant faixat amb bolquers i posat en una menjadora. I de sobte s’uní a
l’àngel un estol dels exèrcits celes�als que lloava Déu cantant:
—Glòria a Déu a dalt del cel, i a la terra pau als homes que ell es�ma.
El valor suprem del nostre temps són els diners. Jesús entra en el món, entre altres coses, per
canviar l’ordre de valors establert. Ens diu que la solució als mals que pa�m no està en voler
pujar, sinó en baixar, unir-se als que menys tenen. Això és la major font de felicitat. La “Bona
no�cia”, la “gran alegria”, no es troba en l’acumulació de béns. La felicitat és allà on es troba el
més entranyablement humà (un nen amb bolquers).
Has vist úl�mament algun signe de Bona No�cia al teu voltant? Has fet alguna cosa úl�mament
que �ngui a veure amb portar “bones no�cies” al món?
• Un vídeo: Advent Conspiracy

h�ps://www.youtube.com/watch?v=2yfnlhvmr-k
Què opines sobre el que has vist al vídeo?
Quin significat té per a tu el Nadal? És alguna cosa més que compres, regals i menjars?
• Una pregària: I és Nadal (Pere Casaldàliga)
D’esperança en esperança
de pessebre en pessebre,
de Nadal en Nadal.
Sempre de nit,
tornant a néixer,
Nicodems.
“Des de les perifèries existencials”;

amb la fe de Maria
i els silencis de Josep
i tot el Misteri de l’infant,
hi ha Nadal.
43
1. Gener: Sons de pau

Dediquem el mes de gener a la preparació profunda del DENIP (Dia Escolar de la No-violència i la Pau).
Par�m del diàleg i l’escolta com a eines imprescindibles per a la construcció de la pau, ja que el fet de
bas�r ponts amb qui actua i pensa diferent és vist com un element posi�u i creador d’una nova realitat
en la qual convivim en pau. És un bon moment per escoltar què mou les persones en altres indrets del
món, què significa el naixement o la mort per als cris�ans i per a les persones d’altres creences, com
vivim la família en diferents la�tuds i com cada família de cada grup, també en les nostres obres
educa�ves, celebra les coses de maneres diferents. En aquest diàleg, com en l’ecumenisme, que ens
ajuda a construir la no violència tractarem de trobar el transfons comú que ens uneix i que ens exigeix
viure en pau: valorar la vida i la dignitat humana per damunt de qualsevol altre interès.
Setmana 2. 10-14 de gener de 2022: Sons d’altres cultures

“Si tenim l’oportunitat d’escoltar com algú explica la seva història de manera directa, podem
aprendre’n molt i construir una relació forta al mateix temps.”
• Recursos
• Una cançó: With my own two hands (Ben Harper)

h�ps://www.youtube.com/watch?v=Sc8t6BZUSJs
I can change the world, with my own two hands.
Make a be�er place, with my own two hands.
Make a kinder place, oh with my, oh with my own two hands.
With my own, with my own two hands.
I can make peace on earth, with my own two hands.
And I can clean up the earth, oh with my own two hands.
And I can reach out to you, with my own two hands.
Oh, with my own, oh with my own two hands.
I’m gonna make it a brighter place, (With my own).
I’m gonna make it a safer place, (With my own).
I’m gonna help the human race, (With my own).
(With my own two hands)
Now I can hold you, in my own two hands.
And I can comfort you, with my own two hands.
But you got to use, use your own two hands.
Use your own, use your own two hands.
Use your own two hands.
And with our own two hands.
with our, with our, with our own two hands,
with my own, with my own two hands,
i’m gonna make it a brighter place, (With my own)
i’m gonna make it a safer place, (With my own)
i’m gonna help the human race, (With my own)
oh, make it a brighter place (With my own).
I can hold you (With my own)
44
and I can comfort you (With my own).
But you got, you got, you got, you got, you got, you got, you got to use
oh, use your own
oh, use your own, Lord
But you got, you got, you got, you got, you got to use, use,
use your own, use your own, use your own, use your own, use your own,
use your own, use your own, use your own, use your own,
use your own.
• Tes�moni: Eduardo Galeano

En Karl i la Gudrun Lenkersdorf havien nascut i viscut a Alemanya.
L’any 1973, aquests il·lustres professors van arribar a Mèxic. I van entrar al món maia, a una
comunitat tojolabal, i es van presentar dient:
—Venim a aprendre.
Els indígenes van callar.
Al cap d’una estona, un d’ells va explicar el silenci:
—És la primera vegada que algú ens diu això.
I allà es van quedar aprenent, la Gudrun i en Karl, durant anys d’anys.
De la llengua maia van aprendre que no hi ha jerarquia que separi el subjecte de l’objecte,
perquè jo bec l’aigua que em beu i soc mirat per tot allò que miro, i van aprendre a saludar així:
—Jo soc un altre tu.
—Tu ets un altre jo.

“Vosaltres sou la llum del món. No es pot amagar un poble posat dalt d’una muntanya, i ningú
no encén una llàn�a per posar-la sota una mesura, sinó en el portallàn�es, perquè faci llum a
tots els qui són a la casa. Que brilli igualment la vostra llum davant la gent; així veuran les
vostres bones obres i glorificaran el vostre Pare del cel.
Tota cultura, tota llengua, tota música... tota expressió d’un poble formen part d’aquest
meravellós món que aquest Déu Pare i Mare ens ha regalat. Prohibir, amargar, no escoltar... és
apagar aquesta llum. Llum que ens condueix a aquest món que Jesús va somiar, divers en molts
aspectes i igual en els drets.
• Un vídeo: Així t’empasses un rumor

Et convidem a mirar aquest vídeo. Quantes vegades ens “empassem un rumor” abans
d’escoltar les persones que ens envolten?
h�ps://www.youtube.com/watch?v=wZaRvGqKzQ8&feature=emb_logo
• Una pregària: L’ànima de la papallona L’amor que compar�a

L’ànima de la papallona amb esperança
no coneix cap frontera es va cremar a la primavera.
L’ànima d’aquella papallona
qualsevol flor li pertany. que odia els sen�nelles
Voleia lliure, només viu de llibertat.
cap cel·la no la detura, L’ànima d’aquella papallona
sobrevola tots els camps. sembradora d’amor, un dia infaust
es topà amb l’odi.
Amb un cor sempre joiós, Fulminada, abatuda, es�rada
oblida els dies macilents, a terra talment una estaca
no coneix ni mal ni men�da. i amb les ales al seu costat esmicolades.
45
Setmana 3. 17-22 de gener de 2022: sons de la nostra família
“Jesús ens va ensenyar dues coses importan�ssimes: que Déu és el nostre pare (i mare també) i que
Déu és el Déu nostre i és nostre el pa de cada dia. Això vol dir que Déu i el pa no són una propietat
meva, egoista; l’Univers, i sobretot la Terra, és la casa de tothom. Totes les races, totes les cultures,
totes les religions, són llum del Déu vivent. Com a cris�ans i cris�anes hem de viure sempre en aquesta
fe i amb aquest cor obert i universal.” (Pere Casaldàliga)
• Recursos
• Una cançó: “Tajabone” (Ismaël Lô)

h�ps://www.youtube.com/watch?v=vzriQxPYyvw
De vegades… se sent una cançó, una melodia i un torrent immens de sensacions s’apodera de
la nostra ànima.
No saps explicar el que et passa, però se sent la necessitat imperiosa de con�nuar escoltant i
escoltant sense parar. I a cada nova audició, noves notes, nous ma�sos descoberts.
Tajabone és una festa. Se celebra després del Ramadà musulmà… Després d’un dur mes de
dejuni, els nens i nenes musulmans surten al carrer a demanar un regal. També s’intercanvien
menjar, begudes, teles. És la festa de la alegria.
La traducció d’aquesta cançó, escrita en wòlof, la llengua més parlada al Senegal, és força
complicada, però ve a ser alguna cosa així com:
“Tajabone nosaltres anem a tajabone.
Abdou Jabar és un àngel que ve dels cels a la teva ànima.
Et preguntarà si has pregat.
Et preguntarà si has dejunat.
Ve a la teva ànima.
Ve a la teva ànima a preguntar si has pregat, si has dejunat.
I el que sol passar amb totes les belleses del món és que senzillament et deixes portar, fins i tot
sense entendre res del seu mecanisme intern o els mo�us que han portat al fet que sigui el que
és.
La bellesa i la bondat.
I alguna cosa ens passa en el cor, i tanquem els ulls… i escoltem.
Tajabone.
• Tes�moni: “Un món nou és possible” (Mar�n Luther King)

Avui, quan al món és negra nit, en l’esperança que em dona la Bona Nova, crido ben fort la
meva fe en el futur de la humanitat.
No vull creure que les circumstàncies actuals dispensin els homes de fer una terra millor.
No vull creure que l’ésser humà només és un bri de palla que el corrent de la vida fa voleiar i
que no pot influir de cap manera en el curs dels esdeveniments.
No vull compar�r l’opinió dels qui pretenen que l’home és cap�u de la nit sense estrelles del
racisme i de la guerra, que l’aurora radiant de la pau i de la fraternitat no serà mai una realitat.
No vull fer meva la predicació cínica dels qui diuen que els pobles davallaran l’un rere l’altre en
el terbolí del militarisme cap a l’infern de la destrucció termonuclear.
Jo crec que la veritat i l’amor diran la darrera paraula, que la vida, encara que de vegades sembli
vençuda, resta sempre més forta que la mort.
Jo crec fermament que, fins i tot enmig dels obusos que esclaten i dels canons que tronen, hi
queda sempre l’esperança d’un ma� assolellat.
Jo goso creure que un dia tots els habitants d’aquesta terra podran rebre tres àpats a la jornada
per a la vida del cos, l’educació i la cultura per a la salut de l’esperit, la igualtat i la llibertat per
a la vida del cor.
46
Crec també que un dia tota la humanitat reconeixerà que Déu és la font del seu amor. Jo crec
que la bondat ens salvarà i que donarà, com a fruit, la pau.
El llop i l’anyell pasturaran junts, cada home podrà seure tranquil a l’ombra de la seva figuera,
a la seva vinya, i ningú no haurà de tenir por de res.
• Un fragment de l’Evangeli (Leví�c 19, 9-10)

“Quan segueu els sembrats, no arribeu fins a la par�ó del camp ni recolliu les espigolalles. I en
la verema, igualment: no esgo�meu la vinya ni recolliu els grans que han caigut. Deixeu-ho per
als pobres i els immigrants. Jo soc el Senyor, el vostre Déu.”
Aquest fragment pertany al Leví�c, un llibre originari de la religió jueva i compar�t amb els
cris�ans. Ens presenta un dels trets que totes les religions del món comparteixen: la jus�cia
amb els més pobres. El repte és compar�r el que tenim, que fem jus�cia i no només caritat.
Compar�m allò que �nguem, no només allò que ens sobra!
• Un vídeo: Pregària del gener, ecumenisme entre les religions (Papa Francesc)
h�ps://www.youtube.com/watch?v=tBzon70SOqk
Durant la història i de vegades encara avui en dia, la religió ens separa, genera odi i ens fa
menys germans. És hora de canviar, és hora d’escoltar el Déu, Pare i Mare de totes les persones
del món.
• Una pregària
Tant de bo tots els éssers puguin assolir la felicitat
i les seves causes.
Tant de bo tots els éssers puguin alliberar-se del sofriment
i de les seves causes.
Tant de bo tots els éssers puguin no estar mai separats
del goig de la felicitat veritable.
Tant de bo tots els éssers puguin separar-se de l’afecció i de l’odi
que fan que se sen�n prop d’uns i distants d’altres.
Setmana 4. 17-22 de gener de 2022: sons per a la no-violència

El 30 de gener celebrarem el dia escolar de la No Violència i la Pau. Que aquesta celebració no passi
superficialment, que realment faci posar-nos en el lloc de tantes persones que moren i malviuen per
culpa dels conflictes armats i els interessos econòmics. Que les mo�vacions, els tallers, les dinàmiques,
les celebracions que fem ens empoderin com a agents no violents, que construeixen relacions
fraternes començant pel nostre voltant.
“Quan només somia un de sol, és un somni, una fantasia. Quan n’hi ha molts que somien junts, el
somni esdevé realitat.” (Hélder Cámara)
• Recursos
• Una cançó: “Cómplices del mal” (Búhos)

h�ps://www.youtube.com/watch?v=fzk35bH2r6A
• Un tes�moni
La presidenta de Libèria Ellen Johnson-Sirleaf, l’ac�vista també liberiana Leymah Gbowee i la
periodista iemenita Tawakkol Karman van rebre a Oslo el premi Nobel de la Pau l’any 2011.
Totes tres van ser dis�ngides per la seva lluita no violenta a favor de la seguretat de les dones
47
i dels seus drets a par�cipar en la construcció de la pau.
Totes tres van coincidir que el premi suposa un reconeixement al pa�ment i la lluita de les
dones africanes i àrabs, que con�nuen sent víc�mes de conflictes, però es van mostrar
confiades del seu creixent paper en el futur.
La presidenta de Libèria, Johnson Sirleaf, de 72 anys, ha contribuït a assegurar la pau a Libèria,
promoure el desenvolupament econòmic i social i reforçar la posició de les dones.
Leymah Gbowee, de 39 anys, també de Libèria, és una ac�vista que ha treballat per augmentar
la influència de les dones a l’Àfrica i ha mobilitzat les dones de tots els grups ètnics i religiosos
per posar fi a la guerra en aquest país i per garan�r la seva par�cipació a les eleccions.
Tawakkol Karman, de 32 anys, és una periodista iemenita i ha jugat un paper central en la lluita
pels drets de les dones i per la democràcia i la pau al seu país. Karman és la primera dona àrab
que recull un Nobel.

Jesús va dir als seus deixebles: “Ja sabeu que es va dir: Es�ma els altres, però no es�mis els
enemics. Doncs jo us dic: Es�meu els vostres enemics, pregueu pels qui us persegueixen. Així
sereu fills del vostre Pare del cel, que fa sor�r el sol sobre bons i dolents i fa ploure sobre justos
i injustos.”
Darrere de qualsevol injus�cia hi ha persones, empreses, polí�ques, interessos econòmics...
indignar-te és un sen�ment que et fa caminar, t’agermana amb les víc�mes i lluites per canviar
la situació. Quan la indignació només es transforma en odi, et paralitza i només fas que
engrandir la roda de la violència.
• Un vídeo: El poder de la no violència (Ghandi)

Us convidem a comentar breument a classe en què consisteix la lluita no violenta. És possible
posar-la en pràc�ca?
h�ps://www.youtube.com/watch?v=GMp_uSAhUw4
• Una pregària: “Tingues cura dels teus pensaments” (Mahatma Gandhi)

Tingues cura dels teus pensaments,
perquè es conver�ran en les teves paraules.
Tingues cura de les teves paraules,
perquè es conver�ran en els teus actes.
Tingues cura dels teus actes,
perquè es conver�ran en els teus costums.
Tingues cura dels teus costums,
perquè forjaran el teu caràcter.
Tingues cura del teu caràcter,
perquè crearà el teu des�...
... i el teu des� serà la teva vida.
48
2. Febrer: Soc tot orelles

Celebrem la diversitat com quelcom que ens enriqueix mútuament i ens permet crear, des de la suma
del que és individual, un col·lec�u més plural en què tots ens sen�m acollits i empoderats. Ens podem
basar en la idea que tenim dues orelles i només una boca per poder escoltar el doble del que parlem.
Aprofundim en l’escolta ac�va, empà�ca i en la capacitat de no judicar o e�quetar als altres per les
seves opinions o accions. Reconstruïm els espais maristes com a llocs en els quals tothom és escoltat,
acollit i es�mat.
Setmana 1. 31 de gener - 4 de febrer de 2022: Boca tancada,

orella oberta
“Al final del camí em diran: ‘Has viscut? Has es�mat?’ I jo, sense dir res, obriré el cor ple de noms.”
(Pere Casaldàliga)
• Recursos
• Una cançó: “Como el viento” (Depedro)

h�ps://www.youtube.com/watch?v=HGnDBJpU-H0&feature=emb_logo
• Un conte: La carreta buida

L’Alexandra caminava amb la seva mare que, de sobte, es va aturar en un revolt del camí.
Després d’un breu silenci li va preguntar:
—A més del cant dels ocells, Alexandra, què sents ?
La nena, molt quieta, va parar l’orella, i després va respondre:
—Sento el soroll d’una carreta que s’acosta.
—Molt bé —va respondre la mare—. Tens tota la raó. S’acosta una carreta buida.
L’Alexandra, sorpresa, va demanar a la seva mare:
—I tu com ho saps que la carreta és buida, si encara no l’has vista?
Aleshores, la mare va respondre:
—És molt fàcil saber si una carreta és buida pel soroll. Com més buida va, més fressa fa.
L’Alexandra va créixer i es va fer gran, i sempre que veia una persona interrompent una
conversa, o parlant d’ella mateixa de manera inoportuna o violenta, o presumint de les seves
propietats, li feia la impressió d’escoltar la veu de la seva mare dient-li: “Com més buida és la
carreta, més soroll fa”.
• Un fragment de l’Evangeli (Mt 11,25)

En aquell temps, Jesús digué: T’enalteixo, Pare, Senyor del cel i de la terra, perquè has revelat
als senzills tot això que has amagat als savis i entesos.
Hem d’aprendre de molta gent que tenim al nostre voltant, gent que no és famosa, que no surt
a la tele, que no té el millor sou, ni grans estudis, però tenen el do d’escoltar-nos. Pensa en una
persona de casa, de l’escola... que �ngui aquest do i comparteix el seu nom amb la classe.
• Un vídeo: “Los Nadies” (Eduardo Galeano)

h�ps://www.youtube.com/watch?v=EHx4N6q9zN0
De vegades encara que tanquem la boca i no parlem, no els escoltem. Perquè fins i tots les
seves veus, les seves vides no interessen ningú. Fem un esforç per estar ben callats i amb els
ulls ben oberts per escoltar els que no tenen veu.
• Una pregària
Quan et demano que m’escol�s i tu comences a donar-me consells, no fas el que et demano.
Quan et demano que m’escol�s i tu em dius per què no haig de sen�r-me així, estàs trepitjant
els meus sen�ments…
Quan et demano que m’escol�s i tu et sents que has de fer alguna cosa per solucionar els meus
49
problemes, m’has fallat, encara que et sembli estrany.
Potser és per això que algunes persones busquen l’oració.
Perquè el silenci no dona consells, ni tracta d’arreglar les coses.
Només escolta i confia que només jo, tractaré d’arreglar-les per mi mateix…
Llavors, per favor, només escolta i sent-me.
I si vols parlar, espera uns minuts que arribi el teu torn i et prometo que jo sí que t’escoltaré,
segur que així serà.
T’ho prometo.
Leo Buscaglia
Setmana 2. 7-11 de febrer de 2022: Orelles diverses

“Cada vegada més se senten amb força veus feministes, racialitzades, migrants, veus que denuncien la
rigidesa de les normes per a unes, enfront de la laxitud de la jus�cia per a d’altres, els privilegis fins ara
indiscu�bles d’uns enfront de la discriminació permanent sobre d’altres. Són veus que cal escoltar,
mirades de les quals cal aprendre i reconeixements que cal fer.” (Directa, 17 de juliol de 2018)
• Recursos
• Una cançó: “Bagdad” (Rosalia)

h�ps://www.youtube.com/watch?v=ALHquNCaaMQ
• Un conte
A mesura que anàvem pujant m’anava quedant enrere del grup. La majoria eren joves i
caminaven molt de pressa. Aquella noia, la Simfonia, havia anat reduint el pas fins que va ser
al meu costat. (Em sembla que deu tenir ganes de xerrar. Doncs sí.) Fa segon de dret, és filla
única, el seu nom respon a la notable afició musical de la mare. El pare se’n va separar ja fa
temps, gairebé ni el recorda; ella era molt pe�ta...
Ara ens hem assegut a l’ombra d’uns arbres frondosos i em diu:
—Vaig llegir el teu escrit “Ah! És la motxilla”. Et fa res que obri una mica la meva? Crec que
m’anirà bé.
—És clar que sí, Simfonia. Segur que m’agrada escoltar la teva música.
—El que t’he de dir és una mica “especial”. Segurament no ho has sen�t gaire vegades. Voldria
saber la teva opinió i sen�r com ho veus. La veritat és que no sé per on començar.
Noto que la Simfonia s’està emocionant una mica. I li dic:
—Ves directa al tema i després ja veurem els ma�sos.
Ara em mira fixament uns instants i comença a abaixar els ulls mentre diu:
—Crec que soc homosexual, lesbiana —dues llàgrimes...—. Ho he passat molt malament, no
en tens ni idea. Tinc amics que ho saben i ho troben bé, però voldria saber què en pensa la
religió.
En el meu interior connecto amb el fons del cor, on Ell m’acompanya. Una mirada és suficient.
—Simfonia, jo crec que Déu t’es�ma molt i no et cri�ca; al contrari, és el teu aliat perquè la teva
iden�tat és com les altres. No fa dis�nció de persones. No sé si creus, però jo intento creure i,
des de la fe que Ell em dona, t’asseguro que t’es�ma com una filla, filla de Déu, que és Pare-
Mare.
—No es�c batejada. De vegades reso. Saps?, ho vaig aprendre de la meva àvia. Mai m’he
plantejat ser cris�ana. Ningú m’ha dit que Déu hi és i m’es�ma.
La Simfonia m’abraça. El seu rostre té una gran bellesa. Està commoguda. I a cau d’orella em
diu:
—Gràcies, crec que soc feliç.
Ara els que anaven al davant ens criden:
—Eh, eh, que us heu perdut?
I ara! No ens hem perdut, sinó que hem començat el Camí.
• Un fragment de l’Evangeli (Joan 4, 7-9)
Una dona de Samaria es presentà a pouar aigua. Jesús li diu:
—Dona’m aigua.
Els seus deixebles se n’havien anat al poble a comprar menjar.
50
Però la dona samaritana preguntà a Jesús:
—Com és que tu, que ets jueu, em demanes aigua a mi, que soc samaritana?
Cal recordar que els jueus no es fan amb els samaritans.
Ara potser ens crida l’atenció i no ho acabem d’entendre, però Jesús va trencar amb les normes
socials de l’època, va escandalitzar els seus veïns i veïnes quan va apropar-se a escoltar una
dona sola i a més “samaritana”, d’una altra cultura, una diferent. El Déu de Jesús no fa
dis�ncions entre les persones, totes som iguals davant els seus ulls. Si això ens ho creiem,
hauríem d’actuar a l’es�l de Jesús. Al teu voltant, qui seria samaritana?
• Un vídeo
Aquest vídeo danès ens recorda com és de fàcil encasellar les persones.
h�ps://www.youtube.com/watch?v=fXBXOaLcMZg
• Una pregària: “Jo dic el teu nom, Llibertat” (Gian Franco Pagliaro)
Pel meu amic, que està pres
perquè ha dit el que pensa.
Per les flors arrencades.
Per l’herba trepitjada.
Per els arbres podats.
Pels cossos torturats
jo dic el teu nom, Llibertat.
Per les boques que no canten.
Pel petó clandes�.
Pel vers censurat.
Pel jove exiliat.
Pels noms prohibits
Per aquells que s’amaguen.
Per la por que et tenen.
Per la forma en què t’ataquen.
Pels fills que et maten
Setmana 3. 14-18 de febrer de 2022: orelles empàtiques

“De vegades només estem disposats a escoltar el que ens plau, mentre que les veritats di�cils o
insuportables, preferim que no ens siguin revelades i viure, d’aquesta manera, en un núvol de mitges
veritats.” (Francesc Torralba)
• Recursos
• Una cançó: “En � solo descanso” (Kairoi)

h�ps://www.youtube.com/watch?v=aJFH4Hec-oM
Cuando no hay nada dónde apoyarse, Cuando los días regalen años
cuando no hay nadie con quien llorar, que tu presencia nos dé la paz
cuando desnudos nos deja el miedo y que guardemos a manos llenas
besas mi llanto, me das la mano. todo el amor que Tú nos das.
Frente a los gritos Tú me susurras.
Tras el desprecio me das amor.
ahogando el rostro de todo mal.
EN TI SOLO DESCANSO,
CIERRO LOS OJOS Y TE VEO.
GUARDAS MI CANTO Y ME SONRÍES,
BESAS MIS SUEÑOS.
51
• Un conte: Mestre o picapedrer?
En algun punt incert del Camí de Sant Jaume, un pelegrí curiós s’atura per interessar-se per la
feina que fa un pobre picapedrer. Sua sota un sol de jus�cia amb el gest contret pel pa�ment:
—Què feu, bon home?
L’altre fa un esbufec i li respon amb un sec:
—Que no ho veieu, que soc un desgraciat que pica pedra de sol a sol?
Al cap d’una estona, camí enllà, el pelegrí es troba un segon picapedrer amb la mateixa ac�tud
esforçada, clavant cops de mall:
—Què feu, bon home?
Aquest cop la resposta és d’allò més realista:
—Em guanyo el pa amb la suor del meu front.
Con�nua caminant i encara topa amb un tercer picapedrer encorbat damunt un munt de
pedres:
—I vós, a què us dediqueu?
L’home aixeca la mirada, s’eixuga el front i, amb un ample somriure que li il·lumina la cara,
assenyala la construcció que ja és a tocar mentre diu:
—Que no ho veieu? Es�c construint la catedral!

Després Jesús se n’anà en una vila anomenada Naïm. L’acompanyaven els seus deixebles i
molta gent. Quan s’acostava al portal de la vila, es trobà que duien a enterrar un mort, fill únic
d’una dona que era viuda. Molta gent del poble acompanyava la mare. Així que el Senyor la va
veure, en sen� compassió i li digué:
—No ploris.
Després s’acostà al fèretre i el va tocar. Els qui el portaven s’aturaren. Ell digué:
—T’ho mano: jove, aixeca’t.
El mort va incorporar-se i començà a parlar. I Jesús el va donar a la seva mare.
Fixeu-vos en aquest fragment, sobretot en el fet que la mare no va demanar res, el seu dolor
era tan gran que Jesús va empa�tzar amb la mare i pren la inicia�va. Quan empa�tzes amb el
dolor de l’altre, amb la injus�cia que es comet amb algun veí o veïna et remou per dintre i et
poses a treballar amb ella per recuperar la seva felicitat.
• Un vídeo: El valor de l’empa�a

h�ps://www.youtube.com/watch?v=4Hgm�g-UTk&t=42s
• Una pregària: “El misteri de la persona” (Lluís Espinal)

La monotonia externa de les persones ens enganya.
No sabem quanta bonesa es consumeix sota les cendres.
Cada persona porta les seves ferides,
la seva sensibilitat inexpressada,
el ver�gen de la seva solitud.
Hi ha llàgrimes, rere de molts ulls aparentment riallers.
Fins i tot la persona més vulgar o menyspreable enclou el seu misteri.
Si el descobríssim, l’arribaríem a es�mar.
Veiem aquestes persones que passen pel nostre costat, al carrer.
Quins sen�ments s’hi amaguen, darrere de llur maquillatge o de llur urbanitat?
Entre ells, hi ha l’heroi, el suïcida, el traïdor.
Tanmateix, qui ho diria!
Quan ho sapiguem, ja serà massa tard...
52
Has deixat, Senyor, una petja infinita en nosaltres.
Dona’ns una ac�tud religiosa davant el misteri de les persones.
Fes-nos delicats perquè no profanem el misteri humà.
No volem recloure la persona en un concepte o en una fórmula.
Ensenya’ns a desconfiar del nostre primer cop d’ull,
tot recordant que la realitat és més gran que la nostra intel·ligència.
Dona’ns un amor que ens perme� acostar-nos, sense tristesa,
a la barrera infranquejable del «tu» de l’altre.
Ajuda’ns a superar el coneixement i la possessió —pur egoisme—,
per tal d’arribar a la comprensió i al lliurament —que és pur amor—.
Fes-nos, Senyor, el miracle que l’egoisme no se’ns disfressi d’amor.
I dona’ns l’alegria de l’autèn�c amor, que es recolza en la fe en les persones.
Voldríem aprendre a donar-nos en la foscor,
convençuts que Tu tens mil mans humanes esteses que demanen amor.
Que sapiguem donar-ne,
malgrat no vegem els ulls de qui el rep, ni sen�m l’escalf de la seva mà.
Dona’ns la sobrietat d’acontentar-nos
amb les engrunes d’in�mitat que cadascú vulgui oferir- nos.
I ensenya’ns a donar-nos abans i tot que ens ho demanin.
Setmana 4. 21-25 de febrer de 2022: orelles que no jutgen

“És molt di�cil aprendre a escoltar l’altre sense jutjar, sinó simplement veure, sen�r i estar amb l’altre.”
(Esther Pallejà)
• Recursos
• Una cançó: “Bendita la vida” (Txarango i les dones sàvies)

h�ps://www.youtube.com/watch?v=kePTmBCkdJI
• Un conte africà (Tolba Phanem)

En una tribu de l’Àfrica, quan una dona sap que està embarassada, s’endinsa a la selva amb
altres dones del poblat i juntes resen i mediten fins que troben la cançó del nen.
Saben que cada ànima té la seva pròpia vibració que expressa la seva par�cularitat, la seva
unicitat i el seu des�. Les dones troben la cançó, l’entonen i la canten en veu alta. Després,
tornen a la tribu i els l’ensenyen a tots els altres.
Quan neix el nen, la comunitat es reuneix i li canten la seva cançó.
Després, quan el nen comença la seva educació, el poble es reuneix i li canta la seva cançó.
Quan el nen s’inicia com a adult, una altra vegada es reuneixen tots i l’hi canten.
Quan arriba el moment del seu casament, la persona escolta la seva cançó en la veu del seu
poble.
Finalment, quan l’ànima és a punt d’anar-se’n d’aquest món, la família i els amics s’apropen al
seu llit i, tal com ho van fer quan va néixer, li canten la seva cançó per acompanyar-lo en el seu
viatge.
En aquesta tribu, hi ha una ocasió més en què els del poble canten la cançó.
Si en algun moment de la seva vida la persona comet un crim o un acte social aberrant, el
porten al centre del poblat i tota la gent forma una rotllana al seu voltant. Aleshores li canten
la seva cançó.
53
La tribu sap que la correcció per a les conductes an�socials no és el càs�g, sinó l’amor i el
record de la seva veritable iden�tat. Quan reconeixem la nostra pròpia cançó, ja no tenim
desitjos ni necessitat de fer res que pugui fer mal als altres.
Els teus amics coneixen la teva cançó, i te la canten quan l’has oblidat. Aquells que t’es�men
no poden ser enganyats pels errors que comets o les fosques imatges que de vegades mostres
als altres. Ells recorden la teva bellesa quan et sents lleig, la teva totalitat quan estàs trencat, la
teva innocència quan et sents culpable, el teu objec�u quan et sents confós.
• Un fragment de l’Evangeli (Mateu 5, 13)

“Vosaltres sou la sal de la terra. Si la sal perd el gust, amb què la tornaran salada? Ja no és bona
per a res, sinó per a llençar-la fora i que la gent la trepitgi”.
Abans de decidir que alguna persona ja no és ú�l, ja no és la meva amiga, ja no es mereix la

meva companyia, caldria gastar molt de temps, escoltant-la i coneixent-la i saber el perquè de
maneres de fer i actuar que no entenem a la primera. Si fem així serem persones que donarà
gust ser al nostre costat.
• Un vídeo: No jutjar els altres

h�ps://www.youtube.com/watch?v=_FKIxRzoseY
• Una pregària: El coratge del perdó (Alî Amîn)

Déu, Pare i Mare,
no deixis que em converteixi
en víc�ma de l’orgull, quan triomfo,
o de la decepció, quan fracasso.
Déu, Pare i Mare,
fes-me comprendre
que estar disposat a perdonar
és un dels més grans signes de força;
i que el desig de venjança
és manifestació de la debilitat.
Déu, Pare i Mare,
si he ferit al meu proïsme,
dona’m el valor d’excusar-me;
si les persones m’han fet mal,
dona’m el coratge del perdó.
54
3. Març: escolta el que ens uneix

Escolta la Quaresma, sons que ens uneixen, silencis que ens uneixen, persones que escolten juntes, la
Paraula ens uneix.
La Quaresma, com el Ramadà, ens invita a la contemplació, a reduir el ritme i centrar-nos en el que és
essencial, en al profunditat de les coses, de la vida i de les nostres relacions. També amb la profunditat
de la nostra relació amb allò que transcendeix la vida, que des de les visions creients anomenem Déu.
Tenim una oportunitat per escoltar allò que, des del fons de cadascú, ens uneix de forma universal.
El silenci és una de les eines més efec�ves per al foment de la interreligiositat i el diàleg
interconfessional i interconviccional. Ens sen�m cridats a escoltar junts aquell silenci que ens uneix i
també a desentranyar aquelles etapes de l’Evangeli, especialment les úl�mes en la vida de Jesús, que
ens criden a la comunió d’una humanitat rica en ma�sos.
Setmana 1. 28 de febrer-4 de març de 2022: Escolta la Quaresma

“La Quaresma és el temps per tornar a respirar, és el temps per obrir el cor a l’alè de l’únic capaç de
transformar el nostre fang en humanitat. És el temps de la compassió, per dir amb el salmista:
«Torna’ns, Senyor, l’alegria de la salvació, aferma’ns amb l’esperit generós per que amb la nostra vida
proclamem la teva lloança; i el nostre fang, per la força del teu alè de vida, es converteixi en fang
enamorat».” (Papa Francesc)
• Recursos
• Una cançó: “Esencial” (Beret)

h�ps://www.youtube.com/watch?v=EC6jRBbhoqU
• Tes�moni: “40 dies de camí” (Quique Gómez Puig)

Visc en el món dels “embolics”: presses, atabalaments, problemes i conflictes, milers de
relacions fugaces. Camino carregat de feines, estudis i compromisos… Tinc la sensació que el
món va una velocitat de ver�gen que em supera. Em prenc un respir. M’aturo, m’assec, i
començo a prendre consciència de la meva pròpia confusió i caos. Se’m van obrint els ulls i em
pregunto: “Quin sen�t té tot això? Cap a on vaig? On em porta aquest ritme de vida?”. I
començo a despertar com d’un somni. Novament sorgeix el desig de reorientar la meva vida.
I descobreixo que tota aquesta experiència no és nova, no és la primera vegada que em passa.
La meva història està plena de caigudes i nous intents. Però no defalleixo. Perquè és Ell, aquest
Déu que sempre és aquí, qui em tracta com un mestre d’escola tracta un infant: ensenyant-me.
I m’ensenya que la meva vida és un camí: que cada caiguda, crisi, embolic és una oportunitat
per viure de forma més autèn�ca; que és Ell qui con�nua donant con�nuïtat a la meva història;
que és la seva pedagogia, de vegades estranya, la que em converteix, desbloqueja, il·lusiona i
m’impulsa a con�nuar fent camí. Un camí que, en caminar-lo, m’obre a horitzons nous. Un
camí, el meu camí, que vull con�nuar aprenent…
• Un fragment de l’Evangeli (Joan 13, 1-15)

Era abans de la festa de Pasqua. Jesús sabia que havia arribat la seva hora, l’hora de passar
d’aquest món al Pare. Ell, que havia es�mat els seus que eren al món, els es�mà fins a l’extrem.
Mentre sopaven, quan el diable ja havia posat en el cor de Judes, fill de Simó Iscariot, la
resolució de trair-lo, Jesús, sabent que el Pare li ho havia posat tot a les mans, i que havia vingut
de Déu i a Déu tornava, s’aixecà de taula, es tragué el mantell i se cenyí una tovallola; després
va �rar aigua en un gibrell i començà a rentar els peus dels deixebles i a eixugar-los amb la
tovallola que duia cenyida. Quan arriba a Simó Pere, aquest li diu:
—Senyor, tu em vols rentar els peus?
Jesús li respon:
—Ara no entens això que faig; ho entendràs després.
Pere li diu:
55
—No em rentaràs els peus mai de la vida!
Jesús li contesta:
—Si no et rento, no �ndràs part amb mi.
Li diu Simó Pere:
—Si és així, Senyor, no em ren�s tan sols els peus: renta’m també les mans i el cap.
Jesús li diu:
—Qui s’ha banyat, només cal que es ren� els peus: ja és net tot ell. I vosaltres ja sou nets,
encara que no tots.
Jesús sabia qui el traïa, i per això va dir: ‘No tots sou nets.’
Després de rentar-los els peus, es va posar el mantell i s’assegué a taula altra vegada. Llavors
els digué:
—Enteneu això que us he fet? Vosaltres em dieu “mestre” i “Senyor”, i feu bé de dir-ho, perquè
ho soc. Si, doncs, jo, que soc el Mestre i el Senyor, us he rentat els peus, també vosaltres us els
heu de rentar els uns als altres. Us he donat exemple perquè, tal com jo us ho he fet, ho feu
també vosaltres.
• Un vídeo: El tren de la felicitat (Lytos)

Et convidem a mirar aquest vídeo. Ens anima a aturar-nos i veure cap on anem i si estem
seguint el camí correcte.
h�ps://www.youtube.com/watch?v=gzWB9-8_4Ro
• Una pregària: El dejuni que Déu vol (Isaies 58,6-9)
El dejuni que jo aprecio és aquest:
allibera els qui han estat empresonats injustament,
deslliga les corretges del jou,
deixa lliures els oprimits
i trosseja jous de tota mena.
Comparteix el teu pa amb els qui passen fam,
acull a casa teva els pobres vagabunds,
vesteix el qui va despullat.
No els defugis, que són germans teus.
Llavors brillarà com l’alba la teva llum,
i les teves ferides es clouran en un moment.
Tindràs per avantguarda la teva bondat,
i per rereguarda la glòria del Senyor.
Quan invoquis el Senyor, ell mateix et respondrà;
quan cridis auxili, ell et dirà: “Aquí em tens!”.
Setmana 2. 7-11 de març de 2021: Sons que ens uneixen

“Si la mort no fos el preludi a una altra vida, la vida present seria una burla cruel.” (Mahatma Gandhi).
• Recursos
• Una cançó: “A tu lado” (Los Secretos y el coro de Tajamar)

h�ps://www.youtube.com/watch?v=7XaqzfYv40A
• Text: Respira i fes un pas endavant

Avui, tot succeeix amb rapidesa. Sembla que tot passa de manera caò�ca, sense que �nguem
la possibilitat d’adonar-nos-en. Ens sembla que hem d’aclarir, posar ordre en la nostra vida.
Sen�m la necessitat d’un temps per “respirar”.
Sovint, sen�m en les nostres converses: “Es�c esgotat, no puc més”. Les vacances, les festes i
els caps de setmana no sembla que aconsegueixin l’efecte desitjat. Necessitem un repòs més
profund que brolli d’un silenci vivificant. Les relacions, tant personalment com socialment,
s’han fet complicades i fins i tot potser conflic�ves. Aspirem a una claredat i una serenitat més
grans, a superar l’odi, a creure en el perdó, en l’alegria de la reconciliació, en el diàleg.
Tens al davant un veritable temps de canvi i renovació, temps per tornar a respirar a ple pulmó,
temps per posar en ordre les teves confusions, per encetar relacions autèn�ques i escoltar i
56
cercar on vols estar.
• Un fragment de l’Evangeli (Mateu 28,1-10)

Passat el dissabte, quan clarejava el primer dia de la setmana —el diumenge—, Maria
Magdalena i l’altra Maria anaren a veure el sepulcre. Tot d’una hi hagué un gran terratrèmol:
un àngel del Senyor va baixar del cel, feu rodolar la pedra i s’hi va asseure al damunt.
Resplendia com un llamp, i el seu ves�t era blanc com la neu. De por d’ell, els guardes es
posaren a tremolar i van quedar com morts.
L’àngel digué a les dones:
—No �ngueu por, vosaltres. Sé que busqueu Jesús, el crucificat. No és aquí: ha ressuscitat, tal
com va dir. Veniu, mireu el lloc on havia estat posat. Aneu corrents a dir als seus deixebles: “Ha
ressuscitat d’entre els morts, i ara va davant vostre a Galilea. Allà el veureu.” Aquest és el
missatge que us havia de donar.
Immediatament elles, amb por, però amb una gran alegria, se n’anaren del sepulcre i van córrer
a portar l’anunci als deixebles. Però tot d’una Jesús els va sor�r al pas i els digué:
—Déu vos guard.
Elles se li acostaren, se li abraçaren als peus i el van adorar. Jesús els diu:
—No �ngueu por. Aneu a anunciar als meus germans que vagin a Galilea. Allà em veuran.
• Un vídeo
Com creus que són d’importants els nostres sen�ts? Et convidem a aquest experiment que ens
demostra la importància de tenir alerta tots els sen�ts.
h�ps://www.youtube.com/watch?v=MCQouRDqf78
• Una pregària
Posem davant de Déu les dones que no coneixem, els milions de dones que han estat segles
lluitant per la cura dels éssers humans, perquè encara no estava considerat “cosa d’homes”:
cura dels menuts, cura dels avis, cura dels malalts...
Preguem també per totes les dones que són víc�mes: assassinades, mortes en violacions,
mortes pel rebuig a la feina o a posicions de reconeixement, mortes per una paraula ofensiva i
discriminatòria... perquè tot mata. Posem el cor en tants milions de dones que sostenen les
llars, i en són el pal de paller a tots els con�nents.
Preguem per aquelles dones atrapades que no saben ni poden aixecar-se de l’opressió, que no
tenen formació per poder defensar-se, que són explotades i abusades per la seva bona
voluntat.
Preguem per les dones en l’Església, perquè inspirats en el tracte dignificador de Jesús amb
elles, cada vegada gaudeixin de més protagonisme i autoritat. Que assoleixin un dia les
mateixes possibilitats que els homes en la presa de decisions.
Demanem avui a Déu la igualtat d’oportunitats, de deures i de drets entre homes i dones.
Perquè aquest és el veritable sen�t de la costella en la faula del Gènesi: Eva no és ni més ni
menys que Adam, essència idèn�ca a la seva essència.
Agraïm davant de Déu el regal de les dones, que ens han portat a la vida i de qui hem rebut tant
d’amor i genialitat.
Preguem finalment per les dones que coneixem, les de casa, les veïnes, les amigues... Les seves
històries, anhels i preocupacions, la seva entrega...
Mare-Pare, beneeix les dones del món perquè a través d’elles el teu somni per la humanitat no
quedi ferit ni esbiaixat com està ara, sinó que assoleixi la plenitud. Amén.
Setmana 3. 14-18 de març de 2022: Silencis que ens uneixen

“En el silenci rau l’única possibilitat de poder-nos conèixer.” (Eleonora Duse)
• Recursos
• Una cançó: “Milonga del moro judío” (Jorge Drexler)

h�ps://www.youtube.com/watch?v=myVi6pVYYb8
57
• Poema: “Crido en silenci” (Laura Garcia Jordan)
El cafè amb llet té gust de cafè amb llet i punt.
Miro endins per poder mirar cap algun lloc
i a estones em trobo i m’hi trobo bé.
I a fora criden: “connectaaaaaaa’t!”.
Ho faig i faig ioga, pilates, canto,
cuino, cuso i descuso coses.
Em perdo per les xarxes i no m’imagino res, no puc.
Si no ho fas, no hi ets avui! Connectaaaaaaa’t!
No cridis! Crido en silenci.
Saps? Miro cap endins i m’hi quedo una estona.
S’hi està bé aquí, sí.
I no faig res.
El cafè amb llet té gust de cafè amb llet i punt.
• Un fragment de l’Evangeli (Jn 10, 1-21)

Us ho ben asseguro: el qui no entra per la porta al corral de les ovelles, sinó que salta per un
altre indret, és un lladre i un bandoler. El qui entra per la porta és el pastor de les ovelles: a ell,
el guarda li obre la porta, i les ovelles escolten la seva veu; crida les que són seves, cada una
pel seu nom, i les fa sor�r. Quan les té totes a fora, camina al seu davant, i elles el segueixen,
perquè reconeixen la seva veu. Però si és un estrany, en comptes de seguir-lo en fugen, perquè
no reconeixen la veu dels estranys.
Jesús els va proposar aquesta comparació, però ells no van entendre de què els parlava.
Per això Jesús con�nuà:
—Us ho ben asseguro: jo soc la porta de les ovelles. Tots els qui han vingut abans de mi eren
lladres i bandolers, però les ovelles no se’ls escoltaven. Jo soc la porta: els qui entrin per mi se
salvaran, podran entrar i sor�r lliurement i trobaran pasturatges. El lladre només ve per robar,
matar i fer destrossa; jo he vingut perquè les ovelles �nguin vida, i en �nguin a desdir.
Jo soc el bon pastor. El bon pastor dona la vida per les seves ovelles. El qui va a jornal, el qui no
és pastor ni amo de les ovelles, quan veu venir el llop les abandona i fuig; llavors el llop se
n’apodera i les dispersa. És que ell va a jornal i tant se li’n dona de les ovelles.
Jo soc el bon pastor: conec les meves ovelles, i elles em coneixen a mi, tal com el Pare em
coneix, i jo conec el Pare. A més, jo dono la vida per les ovelles. Encara �nc altres ovelles que
no són d’aquest ramat, i també les he de guiar. Elles escoltaran la meva veu, i hi haurà un sol
ramat i un sol pastor.
El Pare m’es�ma, perquè dono la vida i després la recobro. Ningú no me la pren, soc jo qui la
dono lliurement. Tinc poder de donar-la i �nc poder de recobrar-la; aquest és el manament que
he rebut del meu Pare.
Aquestes paraules van provocar que els jueus tornessin a dividir-se. Molts d’ells començaren a
dir:
—Està endimoniat, és boig. Per què l’escolteu?
Però d’altres replicaven:
—Un endimoniat no es comporta així. Quin dimoni seria capaç d’obrir els ulls dels cecs?
• Un vídeo: Five
Five és un vídeo documental que, sense diàleg, ens mostra les vides quo�dianes de cinc infants
que aparentment són molt diferents els uns dels altres però que en realitat comparteixen més
del que es veu a simple vista.
h�ps://vimeo.com/124385005
58
• Una pregària: “Ajuda’m a fer silenci” (Marcelo A. Murúa)
Ajuda’m a fer silenci, Senyor, Ajuda’m a deixar d’un costat les presses,
vull escoltar la teva veu. les preocupacions que
pren la meva mà, guia’m al desert omplen el meu cap;
que ens trobarem sols, escombra els meus dubtes i inseguretats,
tu i jo. ajuda’m a guardar-me les meves respostes fetes;
Necessito contemplar el teu rostre, vull compar�r la meva vida
em cal la calidesa de la teva veu, i revisar-la al teu costat,
caminar junts... veure on és “la pedra a la sabata”
callar perquè parlis tu. per apurar el canvi.
Em poso a les teves mans,
vull revisar la meva vida, Ensenya’m a discernir!
descobrir en què haig de canviar, Dona’m llum per dis�ngir el teu rostre.
fiançar el que va bé, Porta’m al desert, Senyor,
sorprendre’m amb allò del quo�dià. desfés-me del que em lliga,
despulla’m de les meves certeses
i posa a prova el meu amor,
...per tornar a començar, humil, senzill
amb força i Esperit per viure fidel a tu.
Setmana 4. 21-25 de març de 2022: Persones que escolten juntes

“No era més que una guineu semblant a cent mil d’altres. Però l’he fet la meva amiga i ara per a mi és
única al món.” (El Pe�t Príncep, Antoine de Saint-Exupéry)
• Recursos
• Una cançó: “Es �empo de cambiar” (Juanes)

h�ps://www.youtube.com/watch?v=0qmIuAWTir8
• Un conte: La vida
Un fill i el seu pare caminaven per les muntanyes. De cop el fill va ensopegar i va caure. En sen�r
el mal va cridar: “Aaahhhhhhhhhhhhhhh!”.
Immediatament, va sen�r una veu que en algun lloc de les muntanyes repe�a:
“Aaahhhhhhhhhhhhhhhhhh!”.
Encuriosit el nen cridà: “Qui ets?”. I la resposta va ser: “Qui ets?”. Empipat amb la resposta, va
cridar: “Covard!”. I la veu li va contestar: “Covard!”.
Va mirar el seu pare i li va preguntar: “Què passa? ”. El pare va somriure i va dir: “Fill meu, para
atenció”.
I llavors el pare va cridar a la muntanya: “T’admiro!”. La veu va respondre: “T’admiro!”. L’home
va tornar a cridar: “Ets un campió!”. I la veu va respondre: “Ets un campió!”.
El nen estava sorprès, però no entenia què passava. Llavors el pare va explicar: “La gent en diu
ECO, però en realitat és la VIDA... Et retorna allò que dius o fas.”
La nostra vida és un reflex de les nostres accions. Si desitges més amor al món, crea més amor
al teu voltant. Si desitges més compe��vitat al teu grup, exercita la competència.
Aquesta relació s’aplica a tots els aspectes de la vida. La vida et retornarà exactament allò que
tu li has donat. Algú va dir: “Si no t’agrada el que reps, mira el que dones.”
• Un fragment de l’Evangeli (Lluc 24,35-48)

Els deixebles d’Emmaús contaven el que havia passat pel camí i com havien reconegut Jesús
quan par�a el pa.
59
Mentre parlaven d’això, Jesús mateix es presentà enmig d’ells i els va dir:
—Pau a vosaltres.
Ells, esglaiats i plens de por, es pensaven que veien un esperit. Jesús els digué:
—Per què us alarmeu? Per què us venen al cor aquests dubtes? Mireu-me les mans i els peus:
soc jo mateix. Palpeu-me i mireu. Els esperits no tenen carn i ossos, com veieu que jo �nc.
I mentre deia això els va mostrar les mans i els peus.
Però com que de tanta alegria no s’ho acabaven de creure i estaven tots sorpresos, els digué:
—¿Teniu aquí res per a menjar?
Llavors li van donar un tros de peix a la brasa. El prengué i se’l va menjar davant d’ells.
Després els digué:
—Això és el que us vaig dir quan encara era amb vosaltres: "Cal que es compleixi tot el que hi
ha escrit de mi en la Llei de Moisès, en els Profetes i en els Salms."
Llavors els obrí el cor perquè comprenguessin les Escriptures. Els digué:
—Així ho diu l’Escriptura: El Messies ha de pa�r i ha de ressuscitar el tercer dia d’entre els
morts, i cal predicar en nom d’ell a tots els pobles la conversió i el perdó dels pecats, començant
per Jerusalem. Vosaltres en sou tes�monis.
• Una imatge: Temps de Quaresma
La Quaresma és un temps en el qual ens aturem per revisar el nostre cor, despullar-nos del que
és superficial i descobrir el que és essencial de la nostra fe. Aquests dies de Quaresma ens
serveixen per caminar cap a la Pasqua, tenint en compte alguns senyals que ens marca la
Paraula de Déu.
Aquest viatge ens proposa una conversió, redreçar el que s’ha torçat en les nostres vides,
reconduir i reformar el cor. Aquest viatge ens demana no portar equipatge que ens carregui,
posar el GPS del nostre cor en mode d’escoltar per a la nostra conversió i renovar l’alegria cada
dia.
• Una pregària: Pregar, és...

Pregar és escoltar Déu que et parla.
Pregar és obrir-se finalment a allò que Déu ens proposa des de sempre.
Pregar és obrir-se al perdó que Déu ens dona.
Pregar és aprendre a escoltar.
Pregar és obrir-se a Déu perquè ens obri als altres.
Pregar és un moment d’in�mitat amb Déu, és l’obertura a la vida veritable.
Pregar és descobrir que Déu ens es�ma.
Pregar és trobar un temps de silenci.
Pregar és trobar un temps per parar-se, per repensar,
per reordenar davant Déu les jornades, les hores, els esdeveniments.
60
Setmana 5. 28 de març-1 d’abril de 2022: La Paraula ens uneix
“Jesús pren la paraula durant la seva vida per fer-nos conèixer i imaginar el Regne de Déu de forma
molt pedagògica i des de l’explicació d’històries i paràboles. Va desafiar els poders del seu temps,
sobretot a par�r de preguntes punyents que mostraven com podia ser un món nou. Però Jesús la
Paraula no només es quedava en les paraules que deia, sinó que les vivia des d’unes ac�tuds concretes
i unes accions definides: vivia la Paraula i ho feia des de la coherència. Els cris�ans i les cris�anes
creiem que Jesús és la Paraula de Déu, és qui posa paraules al projecte de jus�cia i dignitat que Déu
vol per a la humanitat. I és en aquesta Paraula, a l’Evangeli, on pots trobar una forma d’alçar la teva
veu.” (Document Marc, Pasqua de les Avellanes, 2020).
• Recursos
• Una cançó: “Sale el sol” Nil Moliner

h�ps://www.youtube.com/watch?v=oQaG5P0K-Kk
• Un conte
Diu la llegenda que fa centenars d’anys, en un lloc llunyà, hi havia una terra que era governada
amb jus�cia i bondat per un rei savi i ancià. Els seus súbdits eren feliços perquè la seva majestat
feia el possible —i, a vegades, també l’impossible− per oferir als seus governats allò
imprescindible per gaudir d’una vida bona… Fins i tot en època de penúries, com la que estaven
vivint en el moment en el qual transcorre la història que em disposo a explicar-vos.
Eren anys di�cils a causa de l’escassetat de pluges. La sequera dificultava els cul�us i portava la
fam a les llars, que només s’anava superant gràcies a la solidaritat dels uns amb els altres i a les
ajudes que periòdicament arribaven de palau.
No obstant això, en èpoques de dificultat sempre s’escalfen els ànims i apareixen problemes
que porten cada vegada més problemes. Alguns habitants del poble van començar a
murmurar, i a fer córrer la història que la sequera era un càs�g dels déus, que no estaven
conformes amb el rei que portava la corona. Segons ells, havia arribat l’hora de la successió. I
a poc a poc, es va anar gestant la revolta…
Els set fills del rei, animats pels esdeveniments, van començar a organitzar faccions per a
apoderar-se del tron i deposar el seu pare. Els uns i els altres van començar a prometre favors
a soldats i pagesos per aconseguir el seu suport… Fins que les seves maquinacions van arribar
a les orelles del rei. Malgrat la seva edat avançada i el seu desgast �sic, el monarca sabia per
experiència que els problemes greus exigeixen ser resolts amb urgència, així que va sol·licitar
la presència dels seus set plançons en les seves estances privades.
Cada un dels prínceps hereus, en rebre la citació del seu pare, va témer que no hagués
descobert les seves maquinacions… i va témer per la seva seguretat. Malgrat això, no es pot
desobeir un rei… i encara menys quan és el teu pare. De manera que hi van assis�r tots. Amb
el temor, això sí, reflec�t en les seves pupil·les.
El rei els va rebre al seu llit. Amb mirada ferotge els va mirar tots, d’un en un, del més pe�t al
més gran i —amb veu feble− es va dirigir a tots ells:
—Us he educat tan bé com he sabut, he intentat fer de vosaltres homes lliures i de profit,
prínceps capaços de regnar un dia sobre aquestes o altres terres… Però sembla que no heu
après el més important dels ensenyaments del bon govern. Intentaré, pel vostre bé i pel del
nostre poble, que el comprengueu avui perquè, si no és així, només ens esperen el caos i la
desolació… A tothom.
Els joves, perplexos, es miraven els uns als altres amb estupor, inquirint-se amb la mirada —els
uns als altres— si algun entenia de què parlava l’ancià.
La veu del rei els va treure de la seva abstracció:
—Agafeu les vares de fusta de cedre que hi ha en aquest racó. N’hi ha vuit, compteu-les.
Després de comprovar que el rei tenia raó, el fill més gran va afirmar:
—Així és, pare. Hi ha vuit vares.
—Bé… Lligueu-les fermament amb les cordes que hi ha al terra d’aquest mateix racó —va
sol·licitar l’ancià.
Quan el més gran dels prínceps va acabar de fer el que li havia demanat el seu pare, el rei va
llançar un desafiament als seus set plançons:
—A veure qui de vosaltres és capaç de trencar aquestes vuit branques…
Pensant que es tractava d’una prova de força per triar al seu successor, els vuit germans —l’un
61
darrere l’altre— van posar totes les seves forces i la seva obs�nació a intentar trencar les vares
de cedre. Però els va resultar impossible. Acalorats, cansats i suosos, amb la respiració
entretallada a causa de l’esforç, van sen�r com el seu pare murmurava:
—Bé, bé… Ara deslligueu les cordes i preneu cadascun una vara de cedre. I, si us plau, deixeu-
me a mi la més prima de totes.
Quan la seva sol·licitud havia estat atesa, va prendre la seva vara i amb certa facilitat la va
trencar. Els seus fills, que no entenien de què anava tot allò, li van sen�r dir:
—Feu el mateix que jo he fet, trenqueu la vostra vara.
Tots, a causa de la seva joventut, van poder seguir les seves indicacions amb facilitat… I les vuit
branques par�des de cedre van quedar abandonades al terra.
Va dir llavors l’ancià rei:
—Aquesta és la lliçó que avui heu d’aprendre: cadascuna de les vares de cedre ens
representava un de nosaltres, cadascú la seva. Quan estaven unides, ningú ha pogut par�r-les.
No obstant això, en separar-les, heu pogut trencar-les amb molta facilitat. Jo ho sé, i els nostres
enemics ho saben. Mentre es�guem units, les nostres flaqueses es veuran protegides per la
fortalesa de la resta de la família… No obstant això, si cadascun de nosaltres comença a
preocupar-se pels seus interessos egoistes i oblida les seves obligacions com a fill, com a germà
i com a príncep, caurà i ens farà caure a tots en el caos, en la guerra i en la desolació. El secret
de la nostra prosperitat com a regne —i de la pau de la qual sempre hem gaudit− es troba en
la fortalesa que es deriva de la nostra unió al voltant d’uns alts valors i principis, d’uns valors i
principis que hem transmès també al nostre poble i que ens ha ajudat a superar els moments
de dificultats. La valen�a i fortalesa es demostren davant les adversitats i avui, més que mai,
són precisos herois que donin exemple i inspirin als altres. Aquesta és la vostra funció com a
prínceps i, quan jo mori, com a governants. Feu el favor de no oblidar-ho perquè, en cas
contrari, totes les batalles que vaig guanyar i totes les terres que vaig conquistar als bàrbars per
portar-hi la pau no seran més que fum, un miratge… No �ndran cap valor si he perdut la més
important de les batalles: la de fer dels meus fills autèn�cs homes de bé.
Quan va acabar de parlar, un silenci respectuós va dominar el dormitori. Tot just s’escoltava la
respiració emocionada dels prínceps que, un a un, i amb llàgrimes als ulls, es van acostar al llit
del seu pare i —amb absoluta sinceritat i penediment— li van demanar disculpes pel seu mal
cap.
No se sap si és que la tarda també es va emocionar, o si és que els déus perseguien i esperaven
la transformació dels prínceps, però aquella mateixa nit va ploure… I van tornar els fruits a les
collites… I a la vida d’uns prínceps que aquest dia havien ob�ngut la major de les seves
victòries. La victòria contra els seus propis dimonis, que van ser derrotats —com sempre— per
la força de la consciència i l’amor.
També nosaltres tenim els nostres propis dimonis i un lloc comú que hem de defensar. Tant de
bo siguem capaços de guiar-nos per uns ideals tan alts i mantenir aquesta unió fraternal que
ens torna invencibles. La situació ho exigeix, la nostra salut i la salut de tothom!

Perquè amb el Regne del cel passa com amb un propietari que va sor�r de bon ma� a llogar
treballadors per a la seva vinya. Després de fer tractes amb ells per un jornal d’un denari, els
envià a la seva propietat. Va tornar a sor�r cap a mig ma�, en veié d’altres que s’estaven a la
plaça sense feina i els digué:
—Aneu també vosaltres a la meva vinya i us donaré el que sigui just.
Ells hi van anar. Cap a migdia i cap a mitja tarda va sor�r una altra vegada i va fer el mateix.
Encara va sor�r cap al final de la tarda, en va trobar d’altres i els digué:
—Per què us esteu aquí tot el dia sense fer res?
Ells li responen:
—És que ningú no ens ha llogat.
Els diu:
—Aneu també vosaltres a la meva vinya.
Quan va arribar el vespre, l’amo de la vinya va dir a l’encarregat:
—Crida els treballadors i paga’ls el jornal. Comença pels qui han arribat darrers i acaba pels
primers.
Vingueren, doncs, els qui havien començat a treballar al final de la tarda i van cobrar un denari
cada un. Quan va tocar als primers, es pensaven que cobrarien més, però també van rebre un
62
denari. Mentre cobraven, protestaven contra el propietari i deien:
—Aquests darrers han treballat només una hora i els pagues igual que a nosaltres, que hem
hagut de suportar el pes de la jornada i la calor.
L’amo va respondre a un d’aquests:
—Company, jo no et faig cap injus�cia. ¿No havíem fet tractes per un denari? Doncs pren el que
és teu i ves-te’n. A aquest darrer li vull donar igual que a tu. ¿Que no puc fer el que vull amb el
que és meu? ¿O és que tens enveja perquè jo soc generós?
Així, els darrers passaran a primers, i els primers, a darrers.
• Un vídeo: Què vol dir fer alguna cosa “com una nena”?
h�ps://www.youtube.com/watch?v=s82iF2ew-yk
• Una pregària
Preguem per una Església Catòlica on les veus de les dones comp�n, par�cipin i liderin en
igualtat de condicions amb la dels homes.
Un animem a visualitzar aquest vídeo realitzat pel Consell de Dones Catòliques (CWC), un grup
global de xarxes cris�anes romanes que treballen pel ple reconeixement de la dignitat i igualtat
de la dona a l’Església.
h�ps://www.youtube.com/watch?v=o01oxpUCGvI&feature=emb_�tle
63
4. Abril: Escolta la vida

Ens inspirem en la Pasqua per escoltar la vida i ac�var una vegada més els sen�ts per viure amb
plenitud. Comprovem que la vida tant està feta de pe�ts moments com de grans projectes, i que la
vivim amb major plenitud quan la compar�m o la regalem. Allò que vivim importa en la mesura que
ho vivim amb els altres.
Setmana 1. 4-8 d’abril de 2022: La vida que es lliura

“A vegades sen�m que el que fem és tan sols una gota al mar, però el mar seria molt menys si hi faltés
una gota.” (Mare Teresa de Calcuta).
• Recursos
• Una cançó: “Escriurem” (Miki Nuñez)

h�ps://www.youtube.com/watch?v=PoGFiOjfQvY&ab_channel=MikiNunezVEVO
Un nou dia ha començat, em llevo al teu costat, respires lentament.
Un nou dia t’ha abraçat, et lleves i no saps que enyorarem aquest moment.
Les casualitats son les que ens han portat a viure aquest present
que jo no soc conscient, si m’esperes allà fora et cantaré.
Escriurem que tot no va ser fàcil,
cantarem la nostra vida en un paper, marxarem amb els dies regalats
i amb el somriure dels que ja no hi puguin ser.
cantarem la nostra vida en un paper, marxarem caminant per les estrelles
I ara que tot ha acabat, que no et �nc al meu costat, et sento diferent, amago en un calaix les
mirades d’amagat, les cançons que em vas cantar son les que vull cridar si m’esperes allà fora
et cantaré.
cantarem la nostra vida en un paper, marxarem amb els dies regalats
cantarem la nostra vida en un paper, marxarem caminant per les estrelles
T’escriuré que sí que va ser fàcil, t’es�c cantant la nostra historia en un paper,
marxaré recordant tots aquells dies i amb el somriure que tu sols sabies fer.
• Un conte: D’una en una

El sol es ponia i un amic nostre caminava per una platja mexicana deserta. Va començar a veure
que, en la distància, s’apropava un altre home. A mesura que avançava, es va adonar que era
un nadiu i que anava ajupint-se per recollir alguna cosa que després llançava a l’aigua. Una
vegada i una altra llançava amb força aquestes coses a l’oceà. Quan hi va ser més a prop, el
nostre amic va observar que l’home estava recollint estrelles de mar que la marea havia deixat
a la platja i que, una per una, tornava a llançar-les a l’aigua. Intrigat, el foraster es va aproximar
a l’home per saludar-lo.
—Bona tarda, amic. M’estava preguntant què fas.
—Es�c tornant estrelles de mar a l’oceà. Ara la marea està baixa i ha deixat sobre la platja totes
aquestes estrelles de mar. Si jo no les torno al mar, es moriran per falta d’oxigen.
—Ja ho entenc —va replicar el meu amic—, però en aquesta platja hi deu haver milers
d’estrelles de mar. Són massa, i el més probable és que això es�gui succeint en centenars de
platges al llarg d’aquesta costa. No s’adona que és impossible que el que pots fer sigui de debò
important?
El nadiu va somriure, es va inclinar a recollir un altra estrella de mar i, mentre tornava a llançar-
64
la al mar, va contestar:
—Per a cada una d’elles, sí que és important!
Quan entreguem la vida, estem entregant el nostre temps. I aquest temps que entreguem es
important per als qui el reben.
• Un tes�moni
En aquest anunci tailandès se’ns mostra com un fill entrega completament la seva vida i el seu
temps a la seva mare, la persona que l’ha dut al món.
h�ps://www.youtube.com/watch?v=3xb2xYTnNc8&ab_channel=MercadoNegroTV
El protagonista del vídeo és un exemple de vida entregada. Una vida entregada totalment a la
persona que més es�ma i el necessita. Un exemple de solidaritat i compassió. Un exemple
d’es�ma i de vida.
• Una pregària: Compar�u quan la joia

“Feu això en memòria meva.” et trobi
Compar�u el pa, i vulgui tancar la teva porta
el vi i la paraula. sobre tu mateix,
Quan el fracàs com es tanca en secret una caixa forta,
sembli desmembrar-ho tot, quan escla�
cada persona, cada grup, la festa comuna
com quatre cavalls a galop �rant del vençut perquè va caure una reixa
cap als quatre punts cardinals, que capturava l’aurora,
quan el tedi clareja més jus�cia,
vagi plegant cada vida aïllada sobre si mateixa, i la solidaritat creix,
contra el seu propi racó, enganxades les esquenes reuniu-vos i escolteu,
contra murs rovellats, compar�u el pa, compar�u el vi,
quan el rodar dels dies deixeu brollar la joia comuna i substancial,
arrossegant confusió, estrèpit i consignes, el futur amagat
impedeixi escoltar en aquest record meu
el murmuri de la tendresa inesgotablement viu.
i el passar de la carícia, Benjamín González Buelta, sj
Setmana 2. 10-14 d’abril de 2022: Setmana Santa
Setmana 3. 19-23 d’abril de 2022: La vida que es regala

“El gran regal de la Pasqua és l’esperança; l’esperança cris�ana que ens fa tenir aquesta confiança en
Déu, en el seu triomf final, i en la seva bondat i amor que res pot trencar.” (Basil Hume)
• Recursos
• Una cançó: Dar la cara — Jesuitas Acús�co

h�ps://youtu.be/bI�fD_Fsp0
• Un tes�moni: “Cada cris�à pot esdevenir tes�moni de Jesús ressuscitat”(Papa Francesc)

En les lectures bíbliques ressona la paraula “tes�monis”. La primera vegada és als llavis de Pere:
ell, després de la curació del paralí�c a la porta del temple de Jerusalem, exclama: “vas matar
l’autor de la vida, però Déu l’ha ressuscitat d’entre els morts: nosaltres en som tes�monis” (Ac
3,15). La segona vegada és als llavis de Jesús ressuscitat: Ell, el vespre de Pasqua, obre la ment
dels deixebles al misteri de la seva mort i resurrecció, i els diu: “D’això vosaltres en sou
tes�monis” (Lc 24,48). Els Apòstols, que veieren amb els seus propis ulls el Crist ressuscitat, no
podien silenciar la seva extraordinària experiència. Ell se’ls havia mostrat a fi que la veritat de
la seva resurrecció arribés a tothom a través del seu tes�moni. I l’Església té el deure de
perllongar en el temps aquesta missió; tot batejat està cridat a donar tes�moni amb la paraula
i amb la vida, que Jesús ha ressuscitat, que Jesús és viu i present enmig nostre. Tots nosaltres
estem cridats a donar tes�moni que Jesús és viu.
65
Podem preguntar-nos: qui és el tes�moni? El tes�moni és un que ho ha vist, que ho recorda i
ho explica. Veure, recordar i explicar són els tres verbs que ens descriuen la iden�tat i la missió.
El tes�moni és un que ha vist, amb ull objec�u, ha vist una realitat, però no amb ull indiferent;
ha vist i s’ha deixat involucrar per l’esdeveniment. Per això recorda, no només perquè sap
reconstruir amb precisió els fets succeïts, sinó també perquè aquests fets li han parlat i ell n’ha
captat el significat profund. Llavors el tes�moni explica, no d’una manera freda i distant, sinó
com algú que es deixa posar a prova, i des d’aquell dia ha canviat la vida. El tes�moni és un que
ha canviat la vida.
El con�ngut de la tes�moniança cris�ana no és una teoria, no és una ideologia o un complex
sistema de preceptes i prohibicions o moralismes, sinó que és un missatge de salvació, un
esdeveniment concret, fins i tot una Persona: Crist ressuscitat, vivent i únic Salvador de tots.
D’Ell en poden ser tes�monis tots els que n’han fet experiència personal, en la pregària i en
l’Església, a través d’un camí que té el seu fonament en el bap�sme, el seu aliment en
l’Eucaris�a, el seu segell en la Confirmació, la seva con�nua conversió en la Penitència. Gràcies
a aquest camí, sempre guiat per la Paraula de Déu, cada cris�à pot esdevenir tes�moni de
Jesús ressuscitat. I la seva tes�moniança és tant més creïble com més es converteix a una
manera de viure evangèlica, alegre, coratjosa, amable, pacífica, misericordiosa. Si el cris�à pel
contrari es deixa portar per la comoditat, per la vanitat, per l’egoisme, esdevé sord i cec a la
pregunta de “resurrecció” de tants germans, com es podrà comunicar Jesús vivent, com es
podrà comunicar el potencial alliberador de Jesús vivent i la seva tendresa infinita?
• Un vídeo: Solidaritat
h�ps://www.youtube.com/watch?v=KDdilw-mujM&ab_channel=AndresCasta%C3%B1o
Regalar un pe�t gest pot significar molt per a algú.
Viure per viure en l’altre. Som llavor de canvi i tenim la capacitat de sembrar moments de
felicitat i, alhora, fer de la vida dels altres una vida més fàcil. Escoltem en aquesta solidaritat la
vida que regalem. La vida ens és regalada, però com nosaltres regalem aquesta vida?
• Una pregària: Per ressuscitar amb tu

Il·lumina les nostres ombres per portar la teva llum.
Il·lumina els nostres somriures per abraçar les teves resurreccions.
Il·lumina les nostres impotències per enfor�r-nos en el teu amor.
Il·lumina el nostre caminar, avui quedant-nos a les nostres llars, per créixer en el lliurament.
Il·lumina les nostres paraules per no tenir por dels teus silencis.
Il·lumina les nostres llàgrimes per seguir sembrant.
Il·lumina els nostres errors per aprendre de tu.
Il·lumina la nostra pregària per no ser sords a la teva crida.
Il·lumina el nostre bategar per no perdre el ritme del Regne.
Il·lumina les nostres necessitats per animar-nos a viure més enllà d’elles.
Il·lumina el nostre amor perquè sigui incondicional i fins a l’extrem com el teu.
Il·lumina el nostre somiar per despertar amb tu.
Il·lumina la nostra música per cantar amb els altres.
Il·lumina les nostres ferides per regar-les des de la teva font.
Il·lumina els nostres carismes i les nostres espiritualitats, perquè siguin plenitud de vida.
Il·lumina les nostres distàncies per construir noves presències.
Il·lumina la nostra Eucaris�a, avui espiritual, per fer-la en memòria teva.
Il·lumina la nostra pau, que és la Teva.
Marcos Alemán, sj
Setmana 4. 25-29 d’abril de 2022: Viu els sentits

“El món és com apareix davant els meus cinc sen�ts, i davant els teus que són les ribes dels meus.”
(Miguel Hernández)
• Recursos
• Una cançó: Viva la vida (Coldplay)

h�ps://www.youtube.com/watch?v=BA-YR8ptlK0&ab_channel=SubMusicAF
66
• Un text: “Les coses grans” (Laura Garcia Jordan)
En aquesta breu poesia se’ns parla de la importància de les coses senzilles que captem amb els
nostres sen�ts. La senzillesa d’aquestes percepcions és captada pels cinc sen�ts i són un regal
per la nostra vida.
Són tan pe�tes les coses grans
que a vegades s’escolen
i es fan invisibles.
[…]
L’ocell canta,
el sol s’enfila,
l’aigua circula,
l’aire respira,
la llavor creix,
la vida viu.
[…]
Són tan senzilles les coses grans.
• Un vídeo: “4 sen�ts”
h�ps://www.youtube.com/watch?v=tWIoKcUxTu4&ab_channel=ElPublicista
Pots passar la vida lamentant-te pel sen�t que et falta, o aprofitar i explotar al màxim els que
tens. I això val per a tot, a la vida.
Quantes vegades has sen�t que no pots sen�r Déu amb el cos? Quantes vegades has pensat
que Déu està lluny i amagat? Quantes persones deixen de creure perquè pensen que no podem
veure Déu ni tocar-lo?
I si de sobte descobríssim que està cridant-nos a la porta dels sen�ts. Un Déu disposat a
transmetre’ns el seu amor i la seva tendresa en cada moment i en cada detall.
• Una pregària
Senyor, deixa’m anar amb tu.
Només vull caminar
darrere teu, trepitjar on trepitges,
barrejar-me entre els teus amics.
Recórrer aquests llogarets
que habiten els oblidats,
els que no recorda ningú,
veure com els recuperes.
Vull escoltar la teva paraula
simple i prenyada de Déu,
que encara que incomodi a molts
a tanta gent ens guareix.
Vull seure a la teva taula,
menjar del pa compar�t
que amb les teves mans reparteixes
a tots els que s’acosten.
I un dia tocar el teu mantell
com aquesta pobra dona,
suau, sense que tu ho no�s
arrencar-te algun miracle.
Aquesta que tots marginen
s’atreveix a abraçar els teus peus
i vessa el seu perfum
perquè en tu es veu es�mada.
Que de tant anar al teu costat
pugui conèixer-te més,
tu siguis el meu únic amor
i et segueixi fins a morir.
Javi Montes, sj
67
5. Maig: Alegra’t
Néixer a la vida, escolta amb alegria, atents als altres, a l’es�l de Maria.
Com Maria i com la naturalesa en primavera, ens alegrem i renaixem. Com moltes plantes i alguns
animals, reac�vem el nostre interior per anar cap enfora, parant atenció a les persones que ens
envolten i servint-les de manera humil i senzilla, construint un esperit de família universal.
Setmana 1. 3-7 de maig de 2022: Néixer a la vida

“L’objec�u de la vida és viure plenament, però la tragèdia consisteix en el fet que la major part de
nosaltres mor sense haver nascut veritablement. Viure és néixer a cada instant.” (Erich Fromm)
• Recursos
• Una cançó: “Blowing in the wind” (Bob Dylan)

h�ps://www.youtube.com/watch?v=MMFj8uDubsE
Escolta-ho en el vent
How many roads must a man walk down Per quants carrers l’home haurà de passar
before you call him a man? abans que se’l vulgui escoltar.
How many seas must a white dove sail Digue’m quants mars li caldrà travessar
before she sleeps in the sand? abans de poder descansar.
Yes, ‘n’ how many �mes must the cannon balls fly Fins quan les bombes hauran d’esclatar
before they’re forever banned? abans que no en quedi cap.
The answer, my friend, is blowin’ in the wind,
the answer is blowin’ in the wind. Això, amic meu, tan sols ho sap el vent,
Yes, ‘n’ how many years can a mountain exist escolta la resposta dins del vent.
before it is washed to the sea?
Yes, ‘n’ how many years can some people exist Quants cops haurà l’home de mirar amunt
before they’re allowed to be free? per tal de poder veure el cel.
Yes, ‘n’ how many �mes can a man turn his head Quantes orelles haurà de tenir
and pretend that he just doesn’t see? abans de sen�r plorar el món.
The answer, my friend, is blowin’ in the wind, Quantes morts veurà al seu entorn
the answer is blowin’ in the wind. per saber que ha mort massa gent.
Yes, ‘n’ how many �mes must a man look up
before he can see the sky? Això, amic meu, tan sols ho sap el vent,
Yes, ‘n’ how many ears must one man have escolta la resposta dins del vent.
before he can hear people cry?
Yes, ‘n’ how many deaths will it take ‘�l he knows
that too many people have died? Fins quan una roca podrà resis�r
The answer, my friend, is blowin’ in the wind, abans que se l’endugui el mar.
The answer is blowin’ in the wind. Quant temps un poble haurà de pa�r
per manca de llibertat.
Fins quan seguirà l’home girant el cap
per tal de no veure-hi clar.
Això, amic meu, tan sols ho sap el vent,

escolta la resposta dins del vent.
• Un conte: Les fulles no cauen, es deixen anar

Sempre m’ha semblat espectacular la caiguda d’una fulla. Ara, no obstant això, m’adono que
cap fulla “cau” sinó que arribat l’escenari de la tardor inicia la dansa meravellosa de deixar-se
anar.
Cada fulla que es deixa anar és una invitació a la nostra predisposició al despreniment.
Les fulles no cauen, es deixen anar en un gest suprem de generositat i profund de saviesa: la
fulla que no s’aferra a la branca i es llança al buit de l’aire sap del batec profund d’una vida que
està sempre en moviment i en ac�tud de renovació.
La fulla que es deixa anar comprèn i accepta que l’espai buit que ella deixat és la matriu
68
generosa que albergarà el brot d’una nova fulla.
La coreografia de les fulles deixant-se anar i abandonant-se a la simfonia del vent traça un
indicible cant de llibertat i suposa una interpel·lació constant i contundent per a tots i cadascun
dels arbres humans que som nosaltres.
Cada fulla a l’aire que m’està murmurant a cau d’orella de l’ànima: “deixa’t anar, lliura’t,
abandona’t i confia!”.
Cada fulla que es deslliga queda unida invisible i sub�lment a la brisa del seu propi lliurament
i llibertat.
Amb aquest gest la fulla realitza el seu moviment més impressionant de crea�vitat ja que hi
està gestant la irrupció d’una pròxima primavera.
Reconec i confesso públicament, davant aquest públic de fulles movent-se al compàs de l’aire
del ma�, que soc un arbre al qual li costa deixar anar moltes de les seves fulles.
Tinc por davant la incertesa del nou brot.
Em sento tan còmode i segur amb aquestes fulles predic�bles, amb aquests hàbits perennes,
amb aquestes conductes fixades, amb aquests pensaments arrelats, amb aquest entorn ja
conegut…
Vull, en aquest temps, sumar-me a aquesta saviesa, generositat i bellesa de les fulles que “es
deixen anar”.
Vull llançar-me a aquest abisme de tardor que em submergeix en un autèn�c espai de fe,
confiança, generositat i donació.
Sé que quan soc jo qui es deixa anar, des de la seva pròpia consciència i llibertat, desprendre’s
de la branca és molt menys dolorós i més bell.
Només les fulles que es resisteixen, que neguen el que és obvi, hauran de ser arrencades per
un vent molt més agressiu i impetuós i cauran a terra pel pes del seu propi dolor.
Text original de José María Toro, extret del llibre "La Sabiduría de Vivir"
• Laudato si’
Observant el món adver�m que aquest nivell d’intervenció humana, sovint al servei de les
finances i del consumisme, fa que la terra en què vivim en realitat es torni menys rica i bella
[...]. D’aquesta manera, sembla que pretenguéssim subs�tuir una bellesa irreemplaçable i
irrecuperable, per una altra creada per nosaltres. (34)
• Un vídeo: La mare terra ens parla

h�ps://www.youtube.com/watch?v=SuHS6sji37w
• Una pregària
Ser com un gra de blat, Ensenya’ns, Senyor,
pe�ta llavor, a lliurar la nostra vida
que guarda al seu interior al servei de l’Evangeli
la possibilitat de ser pa, i de la vida dels altres.
per oferir-se, senzilla, quo�diana, Ensenya’ns a ser llavor
a tot el que ho necessi�. per donar fruits en abundància.
Tu ens crides a ser llavor, Senyor. Per créixer,
I la llavor, una llavor necessita
que està plena de vitalitat i potencial, terra bona i aigua generosa.
ha de morir a ser llavor Senyor, la teva vida ens mostra
per conver�r-se en planta i créixer. que la millor terra
La teva vida ens mostra és la realitat de cada dia
que és possible morir per viure. i les necessitats dels altres,
Lliurar tot per ser per als altres ... ens crides a plantar la nostra llavor
Pura ofrena i donació. en les situacions que vivim,
a la vida que compar�m,
a la terra d’avui, aquí i ara.
69
Setmana 2. 10-14 de maig de 2022: Escolta amb alegria
“Produeix una immensa tristesa pensar que la naturalesa parla, mentre que el gènere humà no
escolta.” (Victor Hugo).
• Recursos
• Una cançó: “Sin miedo” (Rosanna)

h�ps://www.youtube.com/watch?v=6VKoTrkMhGs
• Un conte: “Podem arreglar el món!” (Gabriel García Márquez)

Això és un cien�fic que és al seu laboratori mirant de resoldre els problemes del món. S’hi
passa molts dies, fins que hi entra el seu fill pe�t de sis anys i li diu:
—Pare, ara t’ajudaré.
El pare, desesperat, li diu:
—No, fill, ves a jugar.
I el nen li respon:
—No, pare, jo et vull ajudar.
El pare no sap què fer. Aleshores, troba el mapa del món en una pàgina d’una revista. Llavors
diu: “Bé, amb això puc tenir el meu fill entre�ngut durant deu dies i que no em moles�”. Agafa
unes �sores, retalla la pàgina, i comença a fer-ne trossets. Dona cinta adhesiva al nen i li diu:
—Com que t’agrada fer trencaclosques, mira de muntar el món.
El nen no el coneixia, el món. El pare con�nua amb les seves equacions. I el nen, al cap de dues
hores, li diu:
—Pare, ja he acabat.
I el pare: “No pot ser, això és cosa de nens, deu haver fet qualsevol cosa”. S’ho mira i,
efec�vament, havia arreglat el món i li pregunta:
—Però, com ho has fet, si no coneixes el món?.
I el nen li explica:
—Pare, quan has tallat el full, a l’altra banda hi havia un home. Com que jo conec l’home, he
girat tots els paperets. Quan he �ngut l’home muntat, l’hi he donat la volta i havia arreglat el
món.
• Un fragment de l’Evangeli (Joan 16,29-33)

Els seus deixebles li diuen:
—Ara sí que parles clar i no amb imatges. Ara veiem que ho saps tot i que no necessites que
ningú et faci preguntes. Per això creiem que has sor�t de Déu.
Jesús els respongué:
—Ara creieu? Ve l’hora, més ben dit, ja ha arribat, que us dispersareu cadascú pel seu costat, i
em deixareu sol. Però jo no es�c sol, perquè el Pare és amb mi. Us he dit tot això perquè en mi
trobeu la pau. En el món passareu tribulacions, però �ngueu confiança: jo he vençut el món.
• Un vídeo: Jerusalema
T’invitem a mirar aquest vídeo on nens i nenes ballen la cançó Jerusalema. Contagia’t de la
seva felicitat!
h�ps://www.youtube.com/watch?v=ZUGFQ8OUMgs
• Una pregària: Gràcies, Jesús

Gràcies, Jesús,
Gràcies, perquè tenim menjar,
gràcies, perquè tenim roba,
gràcies, perquè tenim aigua,
gràcies per tot el que has posat al nostre abast.
Gràcies per aquest món tan ple de vida,
gràcies, perquè tu ets amb mi totes les hores, sempre m’ajudes i ens fas costat.
Et demano que no em desanimi
i que m’ajudis en les coses que em costen més.
Et dono gràcies,
70
perquè m’has donat uns pares que m’es�men, i que ho donen tot,
dia rere dia, per mi i per als meus germans.
Et demano que em donis forces per es�mar,
per respectar els de casa i els de l’escola,
per aprendre coses noves
i per fer la feina, cada dia, una mica millor.
Gràcies, Jesús.
Setmana 3. 17-21 de maig de 2022: Atents als altres

“Feliços els qui saben ser empà�cs i posar-se a la pell dels altres, sense que això els tregui la il·lusió
tenaç del dia a dia.” (Sergi d’Assís, monjo de Montserrat)
• Recursos
• Una cançó: “Eso que tú me das” (Jarabe de Palo)

h�ps://www.youtube.com/watch?v=hE6CsyWv8Zs
• Un conte
S’explica que un alpinista, escalant per un penya-segat, a pocs metres del cim, va relliscar i va
caure al buit a una velocitat ver�ginosa. En aquests instants d’angoixa, es veia a les portes de
la mort. Però, de sobte, sen� una estrebada for�ssima de la corda lligada a la cintura i que
l’unia al clau fixat a la roca. En aquest moment de suspensió en el buit i embolcallat per una
espessa boira cridà desesperadament:
—Déu meu, ajuda’m!
De sobte, una veu profunda li respongué:
—De debò creus que et puc ajudar?
—I tant, Senyor.
—Si és així, talla la corda que et sosté.
Es va fer un llarg silenci. L’alpinista s’aferrà més que mai a la corda.
L’endemà, l’equip de rescat explicà que havia trobat el cos d’un alpinista penjat, congelat i
mort. Les seves mans s’aferraven amb força a la corda… a tot just dos metres de terra!
Per reflexionar:
- Per què l’alpinista no acaba de fer el pas?
- Aquesta escena imaginària reflecteix el que es viu en les nostres relacions?
• Christus vivit
174 Segueixo les no�cies del món i veig que tants joves, en moltes parts del món han sor�t als
carrers per expressar el desig d’una civilització més justa i fraterna. Els joves al carrer. Són joves
que volen ser protagonistes del canvi. Si us plau, no deixeu que altres siguin protagonistes del
canvi. Vosaltres sou els qui teniu el futur. Per vosaltres entra el futur en el món. A vosaltres us
demano que també sigueu protagonistes d’aquest canvi. Con�nueu superant l’apa�a i oferint
una resposta cris�ana a les inquietuds socials i polí�ques que es van plantejant en diverses
parts del món. Us demano que sigueu constructors del futur, que us fiqueu en el treball per un
món millor. Es�mats joves, per favor, no us mireu la vida des del balcó, fiqueu-vos-hi. Jesús no
s’hi va quedar, al balcó, sinó que es va ficar en la vida; feu el mateix que Jesús» [92]. Però
sobretot, d’una manera o altra, sigueu lluitadors pel bé comú, sigueu servidors dels pobres,
sigueu protagonistes de l a revolució de la caritat i del servei, capaços de resis�r les patologies
de l’individualisme consumista i superficial.
• Un vídeo: Pe�tes accions que poden fer grans canvis

h�ps://www.youtube.com/watch?v=qhmucCo6gck
71
• Una pregària
Maria,
sigues al capçal de tots els malalts del món:
del qui en aquesta hora han perdut el coneixement i van a morir,
dels qui han començat l’agonia,
dels qui han perdut tota esperança de guarir-se,
dels qui criden i ploren de dolor,
dels qui no tenen assistència per manca de diners,
dels qui voldrien caminar i han de restar immòbils,
dels qui haurien d’allitar-se i la misèria els obliga a treballar,
dels qui al llit cerquen en va una positura menys dolorosa;
dels qui passen llargues nits sense poder dormir,
dels qui es troben torturats per les preocupacions d’una família necessitada,
dels qui han de renunciar als més es�mats projectes del futur,
d’aquells, sobretot, que no creuen en una vida millor,
dels qui es revolten i maleeixen Déu,
dels qui no saben que el Crist ha sofert com ells i per ells.
Maria, sigues allà al seu costat
i dona’ls consol, amor i es�mació.
Setmana 4. 24-28 de maig de 2022: A l’estil Marista

“Davant de tot, demano als qui hagi pogut ofendre durant la meva vida que em perdonin, per l’amor
de Jesús, i que ajun�n les seves oracions a les meves per demanar a Déu que perdoni els meus pecats
i em rebi en la seva misericòrdia.
Us demano amb tot el meu afecte i pel que em teniu vosaltres que la caritat regni sempre entre
vosaltres. Es�meu-vos els uns als altres com Jesús us ha es�mat. Que no hi hagi entre vosaltres més
d’un cor i un esperit. Tant de bo es pugui dir dels germans: Mireu com s’es�men.” (Marcel·lí
Champagnat)
• Recursos
• Una cançó: “Escolta Maria” (Kairoi)

h�ps://www.youtube.com/watch?v=3JpMAa-JZ5k
Escolta, Maria, somriu ben feliç LA LLUITA COMPARTIRÀS,

des d’aquestes estàtues amb fill o sense Ell. TINDREM UN MÓN MÉS JUST,
El jove caduc, l’infant sense pares, SERÀ POSSIBLE EL CEL AQUÍ.
el vell solitari, sabran que tu hi ets.
Escolta, Maria, el crit i la veu Escolta, Maria, presenta-li a Déu

de persones que viuen la persecució, la ignorància extrema i tot el dolor,
Persones fraternes, persones audaces. els plors i la gana d’amor i de pa,
Llavors del teu poble collita de Déu. la por i l’angoixa, la manca de pau.
I TU, MARIA, ENS GUIARÀS. Escolta, Maria, amiga seràs

EL POBLE ACOMPANYARÀS, d’aquells joves que cerquen calor i amistat,
LA JUSTÍCIA TRIOMFARÀ. que creguin possible crear utopies,
I TU, MARIA, MARE SERÀS. que vegin possible seguir Jesús.
72
• Un tes�moni: Discurs de Baden Powell
Es�mats escoltes,
Si mai heu vist el conte Peter Pan, recordareu que el cap dels pirates sempre estava fent el seu
úl�m discurs de comiat per por que, quan li arribés l’hora de la mort, no fos a temps de donar-
lo a conèixer. Això és el que em passa a mi, i per tant, encara que en aquest moment no m’es�c
pas morint, ho faré un d’aquests dies i voldria dir-vos uns mots de comiat. Recordeu: aquests
seran els úl�ms mots que sen�reu de mi, per tant, mediteu-los.
He �ngut una vida molt feliç, i voldria que també la �nguéssiu cadascun de vosaltres. Es�c
convençut que Déu ens posa en aquest món tan meravellós per ser feliços i gaudir de la vida.
Però la felicitat no s’obté pas fent-se ric, ni tan sols reeixint en la carrera ni sa�sfent tots els
gustos. Un bon pas cap a la felicitat és fer-se sa i fort mentre sou nois, perquè pugueu ser ú�ls
i, per tant, gaudir de la vida quan sigueu homes.
L’estudi de la natura us demostrarà quantes belleses i meravelles ha posat Déu en el món de
que gaudiu. Acontenteu-vos amb la part que us ha tocat i traieu-ne el millor par�t que pugueu.
Mireu sempre el cantó bo de les coses, i no pas el dolent.
Però el camí autèn�c per arribar a la felicitat és fent feliç a l’altre gent. Procureu deixar aquest
món millor de com l’heu trobat, i així, quan us arribi l’hora de la mort, podreu morir feliços
pensant que no heu malgastat el temps, sinó que vau fer tot el possible per fer el bé. Es�gueu
"Sempre a punt" per viure feliços i per morir feliços; sigueu fidels, sempre, a la vostra Promesa
Escolta —fins i tot quan ja no sigueu nois— i Déu us hi ajudarà.
El vostre amic,
• Un fragment de l’Evangeli (Jn 15, 12-17)

Jesús va dir als seus deixebles:
—Aquest és el meu manament: que us es�meu els uns als altres tal com jo us he es�mat. Ningú
no té un amor més gran que el qui dona la vida pels seus amics. Vosaltres sou els meus amics
si feu el que jo us mano. Ja no us dic servents, perquè el servent no sap què fa el seu amo. A
vosaltres us he dit amics perquè us he fet conèixer tot allò que he sen�t del meu Pare. No
m’heu escollit vosaltres a mi; soc jo qui us he escollit a vosaltres i us he confiat la missió d’anar
pertot arreu i donar fruit, i un fruit que duri per sempre. I tot allò que demanareu al Pare en
nom meu, ell us ho concedirà. Això us mano: que us es�meu els uns als altres.
• Un vídeo: Soc Marista

h�ps://www.youtube.com/watch?v=oOExUeERNG0
• Una pregària
Maria, Vull donar molts fruits
tu m’ensenyes de bones accions.
que, per seguir els teus passos, Vull ser solidari
cal servir els altres. i es�mar els altres
amb gestos, fets i ac�tuds,
Ajuda’m no tan sols amb paraules.
a ser servicial,
a preocupar-me pels altres, Ajuda a fer que la meva llavor pugui donar
a viure pensant en ells. molts fruits de coses bones.
Ensenya’m a ajudar
a ser generós i obert,
a estar sempre disposat
per donar un cop de mà.
73
6. Juny: Estem atents

Tanquem el curs parant atenció al que hem viscut, amb agraïment i autocrí�ca. Posem atenció a les
expecta�ves sobre el futur i al que esperem de nosaltres mateixos com a persones i com a Maristes de
Champagnat.
Setmana 1. 30 de maig - 3 de juny de 2022:

Atents com Champagnat
“Hi ha coses tancades dins dels murs que, si sor�ssin de sobte al carrer i cridessin, omplirien el món.”
(Federico García Lorca)
• Recursos
• Una cançó: “Soñar es de valientes” (Rosana)

h�ps://www.youtube.com/watch?v=0SshwtryE34
• Un fragment de l’Evangeli (Marc, 11,12-14.20-25)
L’endemà, quan sor�en de Betània, Jesús va tenir gana. Veié de lluny una figuera que ja tenia
fulla i va anar-hi per si hi trobava alguna cosa. Però, quan s’hi acostà, no va trobar-hi res més
que fulles, perquè no era el temps de les figues. Llavors digué a la figuera:
—Que mai més ningú no mengi fruit de tu!
I els seus deixebles van sen�r aquestes paraules.
Al ma�, tot passant, van veure que la figuera s’havia assecat de soca-rel. Pere, recordant les
paraules de Jesús, li diu:
—Mira, rabí: la figuera que vas maleir s’ha assecat.
Jesús els respon:
—Tingueu fe en Déu. Si algú diu a aquesta muntanya: “Alça’t i �ra’t al mar”, sense dubtar-ne en
el seu cor, sinó creient que es realitzarà allò que diu, en veritat us dic que li serà concedit. Per
això jo us dic: tot allò que demaneu en la pregària, creieu que ja ho teniu concedit, i ho rebreu.
I quan pregueu, si teniu res contra algú, perdoneu-ho, i així també el vostre Pare del cel us
perdonarà les vostres faltes.
L’evangeli ens recorda la maledicció de la figuera que es va assecar immediatament. Per què?
Per que hi havia "aparença" de fulles de color verd però allà no hi havia "fruits" que poguessin
alimentar l’ésser humà.
• Un vídeo: A la recerca de la felicitat

h�ps://www.youtube.com/watch?v=2zJY7gxdd2I
Veus el paral·lelisme entre la reflexió del pare i la insistència del pare Marcel·lí en fer realitat el
seu somni?
Quins són els teus somnis? Els protegiràs?
• Una pregària
La vida és una oportunitat, aprofita-la. La vida és un combat, accepta’l.
La vida és bellesa, admira-la. La vida és un tragèdia, domina-la.
La vida és un somni, fes-lo realitat. La vida és una aventura, arrossega-la.
La vida és un repte, afronta’l. La vida és felicitat, mereix-la.
La vida és un deure, compleix-lo. La vida és la vida, defensa-la.
La vida és un joc, juga’l. Mare Teresa de Calcuta
La vida és preciosa, cuida-la.
La vida és riquesa, conserva-la.
La vida és amor, gaudeix-lo.
La vida és un misteri, desvetlla’l.
La vida és tristesa, supera-la.
La vida és un himne, canta’l.
74
Setmana 2. 6-10 de juny de 2022: Atenta a allò viscut.
“La bona educació dels nens demana que se’ls es�mi, i se’ls es�mi a tots per igual. Ara bé, això suposa
el lliurament absolut a la seva formació i l’ús de tots els mitjans que pugui suggerir un entusiasme hàbil
per infondre’ls la pietat i la virtut.
L’esperit d’una escola marista és l’esperit de família.
El caràcter més apropiat per educar humana i cris�anament als nens i joves és el que reuneix la
jovialitat, l’afabilitat i la constància que només es troben en un cor humil i bondadós.”
(Sant Marcel·lí Champagnat)
• Recursos
• Una cançó: “Champagnat” (Kairoi)

h�ps://www.youtube.com/watch?v=cdnHvjcJp6k
• Un fragment de l’Evangeli (Mateu 7, 24-27)

Per això, tothom qui escolta aquestes meves paraules i les compleix, s’assembla a un home
assenyat que va construir la seva casa sobre roca. Va caure la pluja, van arribar les torrentades,
bufaren els vents i enves�ren contra aquella casa, però no es va ensorrar, perquè estava
fonamentada sobre roca.
En canvi, tothom qui escolta aquestes meves paraules i no les compleix, s’assembla a un home
sense seny que va construir la seva casa damunt de sorra. Va caure la pluja, van arribar les
torrentades, bufaren els vents i enves�ren contra aquella casa, i la casa es va ensorrar: la seva
ruïna fou completa.
Segurament Marcel·lí Champagnat es va inspirar en aquest fragment de l’Evangeli per a

construir la casa de l’Hermitage sobre la roca. Va ser costós construir-la, però els fonaments
van ser bons com per donar molta vida i acollir una gran família. Els fonaments de la casa són
Déu.
• Un tes�moni: Álex Romero (voluntari de SED)

h�ps://www.youtube.com/watch?v=_xpHMXcWeJM
Has pensat alguna vegada a fer algun voluntariat?
• Una pregària: El meu cor és amb tu avui

Pare, el meu cor és amb tu avui.
En aquest dia, els meus pensaments es dirigeixen a tu.
Els meus ulls miren els teus ulls.
Les meves mans estrenyen les teves mans.
La meva voluntat busca la teva voluntat.
Com Jesús,
treballaré pel teu Regne.
Com Maria,
escoltaré la teva paraula i la guardaré en el meu cor.
Com Marcel·lí Champagnat
faré la teva voluntat perquè tu ho vols.
T’ofereixo el meu cor que vol estar amb tu;
els meus passos que volen avançar pel teu camí.
T’ofereixo, Pare, la meva decisió de seguir-te
però vull escoltar la teva crida
i acollir la teva proposta de treballar
avui i sempre pel teu Regne.
75
Setmana 3. 13-17 de juny de 2022: Atents al present
“M’adono que si fos estable, prudent i està�c, viuria en la mort. Per tant, accepto la confusió, la
incertesa, la por i els alts i baixos emocionals, perquè aquest és el preu que es�c disposat a pagar per
una vida fluida, perplexa i excitant.”(Carl Rogers)
• Recursos
• Una cançó: “Mi héroe” (Antonio Orozco)

h�ps://www.youtube.com/watch?v=chm79IPVekU
Pregunta per a la reflexió:

- Coneixes algun heroi anònim com els que apareixen a la cançó? Què és per a tu un heroi?
• Un tes�moni: Ernesto Sánchez B. Superior general

Amb mo�u de la festa de Sant Marcel·lí Champagnat avui, reproduïm textualment el missatge
del germà Ernesto Sánchez, Superior general dels Germans Maristes.
El dia 18 d’abril, dia en què vam commemorar el 19è aniversari de la canonització de Sant
Marcel·lí, era casualment a Notre Dame de L’Hermitage. El G. Luis Carlos i jo vam voler fer junts
aquesta primera visita, des de la nostra elecció per al servei de Vicari i Superior generals. Va ser
una alegria per a nosaltres passar-hi uns dies, trobar-nos amb la comunitat, conviure amb
alguns grups i, par�cularment, tenir l’ocasió d’apropar-nos de nou al cor de Champagnat.
Vaig passar un temps a l’habitació de Marcel·lí i, amb el murmuri del Gier que percebia
agradablement a través de la finestra entreoberta, vaig poder escoltar i meditar. Vaig imaginar
les hores que Marcel·lí va dedicar al silenci i a la pregària en aquest lloc, a part de descansar-hi
cada nit. Vaig contemplar el seu escriptori, on va passar tantes hores llegint, escrivint reflexions
o redactant cartes als germans i a les autoritats… al caliu de la mirada tendra de la Bona Mare
que l’acompanyava… Aquí, en la quietud del silenci, li vaig demanar protecció, inspiració, ajuda
perquè avui siguem capaços de recrear el seu somni en aquest moment de la història que ens
toca viure.
Van ressonar en mi les crides de l’úl�m Capítol general, inspiració de Déu per viure el carisma
i la missió en els nostres dies: ser família global, ser fars d’esperança, ser constructors de ponts,
ser rostre i mans de misericòrdia… caminar amb infants i joves marginats de la vida, respondre
amb audàcia a les necessitats emergents.
Vaig pensar en Marcel·lí al costat dels joves, en els seus ulls atents i en el seu cor compassiu.
Vaig recordar el que vam dir al Capítol: "Creiem en la Missió evangelitzadora que ens urgeix a
respondre al clam d’infants i joves de forma nova i crea�va per avui". Sí, com ho va fer
Champagnat. La seva atenció al món juvenil, en el context del seu temps, el va conduir a anar
més enllà del seu estatus, dels seus privilegis sacerdotals, de les seves idees prèvies; a deixar
la casa rectoral primer, o el poble de La Valla després; i a respondre amb crea�vitat obrint-se a
opcions inèdites, amb solucions audaces, recreant el sen�t de ser religiosos-germans.
Les generacions joves d’avui, com les nostres ho van fer en el seu moment, aporten novetat i
crea�vitat. Tenen molts trets posi�us, juntament amb elements de fragilitat, com va ser el
nostre cas. Els joves són capaços de connectar fàcilment entre ells i de crear relacions, encara
que de vegades semblaria que temen aprofundir-hi i fer-les duradores; construeixen xarxes
solidàries de manera desenfadada i són capaços d’accions altruistes, fins i tot lluitant contra tot
allò que els porta a centrar-se massa en ells mateixos, en una societat que afavoreix
l’egocentrisme i la indiferència; hi ha signes de la seva set i obertura a l’experiència interior i
espiritual, encara que expressin dificultat cap al tema ins�tucional; l’era digital és el seu món (i
el nostre) i els obre a innombrables possibilitats, alhora que els pot amenaçar el risc de la
despersonalització… Em pregunto: com ho podem fer per disposar-nos a escoltar-los més i a
fer camí junts, seguint Champagnat que els buscava pels carrers, per pobles i camins? Com
conver�r-nos més en deixebles i, així, aprendre’n al costat seu, reinventant la presència
amorosa entre ells que Marcel·lí ens va proposar? Com podem aconseguir connectar més amb
ells, u�litzant llenguatges adequats i accessibles, en la línia del nostre Fundador, la seva
adaptació, la seva recerca de pedagogies noves, la seva obertura a missions inexplorades?
Al món marista, avui disposem d’un gran nombre de centres educa�us, en forma d’escoles,
universitats o obres socials, i animem amb entusiasme els moviments juvenils en moltes
bandes… Amb quins mitjans concrets prioritzem els més necessitats de tots aquells que hi ha
76
als nostres centres? I, encara més, en quants d’aquests centres aconseguim arribar als joves de
les perifèries geogràfiques o existencials? Quins nous passos hauríem de fer per arribar-hi?
Quines estructures podríem enfor�r per a la promoció i defensa dels seus drets?
Marcel·lí va saber iden�ficar aquests joves marginats, els va acollir, els va acompanyar i els va
donar una resposta. El meu desig i reflexió, en la celebració d’aquest 6 de juny, és que
redescobrim els seus ulls atents i el seu cor compassiu. I, en fer-ho, revisem com és la nostra
mirada i la nostra ac�tud d’acollida cap a la generació jove, així com el nostre compromís
concret per aquells qui són a les perifèries.
Que la passió de Champagnat i dels primers germans animi la nostra entrega propera,
acollidora i compromesa entre els joves d’avui. Molts germans han viscut aquesta entrega de
manera exemplar. I em permeto recordar en aquesta data el G. Henri Vergés, que va donar la
seva vida pels joves algerians, la bea�ficació del qual celebrarem aquest mateix any. El seu
tes�moni ens convida a recordar par�cularment aquells qui viuen la seva missió en països en
situacions preocupants, com Síria, Sudan del Sud i altres zones del món en conflicte… mo�u per
pregar en comunió amb ells en celebrar el nostre Fundador.
Que cadascú de nosaltres, Maristes de Champagnat, siguem capaços, com ell, de mirar amb
ulls atents i mostrar un cor compassiu. Que la nostra Bona Mare ens inspiri i ens acompanyi en
aquesta missió, com ho va fer amb ells. Bona festa de Sant Marcel·lí!
• Un vídeo: Encara que no canviï res, si jo canvio tot canvia

h�ps://www.youtube.com/watch?v=rsztkM2V2SQ&feature=emb_logo
• Una pregària
Déu espera molt de tu. Mai no et duu al ver�gen del desànim, amb el qual no aconsegueixes
res més que la tristesa. Déu et porta cap a realitats que dissolen les amargors.
Déu espera molt de tu: per la teva resposta, et penses que no tens quasi res. Però ell t’ofereix
crear amb poca cosa: com Maria que, pobra, ho feia tot amb mitjans senzills.
Déu vol que siguis humil, però al mateix temps vol donar-te un cor ample, sí, una catolicitat de
cor. Amb gairebé res, seràs d’aquells que alleujaran les proves de la família humana. Amb
gairebé res, seràs creador en aquest misteri de comunió que és l’Església.
I com que res d’ampli no es realitza sense una vida interior, no podràs deixar d’acostar-te a
beure de les fonts.
Germà Roger de Taizé
Setmana 4. 20-22 de juny de 2022: Atents al que vindrà

“L’op�misme és una estratègia per crear un futur millor. Si no creus que el futur pot ser millor, és poc
probable que assumeixis la responsabilitat de construir-lo.” (Noam Chomsky)
• Una cançó: “Se buscan valientes” (Langui)

h�ps://www.youtube.com/watch?v=omZkxy3wU1c
Se buscan valientes que expresen lo que sienten.

Se buscan valientes que apoyen y defiendan al débil.
Tú eres importante, tú sabes lo que pasa. No mires a otro lado.
No le tengas miedo al malo.
Se buscan valientes que ayuden y se enfrenten a Darth Vader
y a algún gamberro más que con abuso siempre van.
Achanta, bravucón, y presta atención a la lección.
Pasa ya la hoja que te quedas atrás.
El respeto en esta página yo ya subrayé
que la mochila si no hay libros no te debe pesar.
Sé valiente y no permitas lo que viste ayer.
Si hay alguien que se siente solo,
si hay alguien que han dejado apartado.
ponte en su lugar. ¡Yo ya estoy a su lado!
Tú ponte en su lugar y el bravucón achantado.
Ey, chicos, la fuerza del valiente está en el corazón.
77
Se buscan valientes, se buscan valientes.
Hoy con valen�a �ro yo para clase
no es justo que a mi compañero esto le pase.
No confundas una broma con llegar al desfase.
Que parar la situación bastante ya se pasó.
Nuestra rima es comba�va, no la vas a callar.
¿A que si me pongo delante ya no vas a empujar?
Ya no estás solo, compañero, no te va a pasar nada.
Mirada al frente, una sonrisa y cabeza levantada.
Si hay alguien que se siente solo,
si hay alguien que han dejado apartado,
ponte en su lugar. ¡Yo ya estoy a su lado!
Tú ponte en su lugar y el bravucón achantado.
Se buscan valientes que expresen lo que sienten.
Tú eres importante, tú sabes lo que pasa. No mires a otro lado.
No le tengas miedo al malo.
Hey, chicos, la fuerza del valiente está en el corazón.
Hey, chicos, la fuerza del valiente está en el corazón.
Se buscan valientes, se buscan valientes
Se buscan valientes...
Se buscan valientes que expresen lo que sienten
• Un conte: L’elefant lligat (Jorge Bucay)

De pe�t m’agradava el circ. M’encantaven els números amb animals i l’animal que més
m’agradava era l’elefant. M’impressionaven les seves enormes dimensions i la seva força
descomunal. Després de la funció, en sor�r de la carpa, m’estranyava de veure aquell animal
lligat a una pe�ta estaca clavada a terra amb una cadena que li empresonava una de les potes.
La cadena era gruixuda, però l’estaca era un ridícul tros de fusta clavat a pocs cen�metres de
terra. Era evident que un animal capaç d’arrencar un arbre de soca-rel també podia �bar
d’aquell tronc minúscul i fugir.
—Per què no l’arrenca i s’escapa? —vaig preguntar als pares.
Em van contestar que era perquè estava ensinistrat. La resposta, però, no em va sa�sfer. “Si
estava ensinistrat, per què el tenien lligat?”. Vaig preguntar a parents i mestres i va passar molt
i molt de temps fins que algú que va resultar ser prou savi em va donar una resposta
convincent: “L’elefant del circ no s’escapa perquè està lligat a una estaca semblant des que era
molt, molt pe�t”. Aleshores em vaig imaginar l’elefant acabat de néixer i lligat a una estaca.
Segur que l’animal va �bar i �bar tractant d’alliberar-se. Devia acabar el dia esgotat perquè
aquella estaca era més forta que ell. L’endemà devia tornar-ho a provar amb el mateix resultat
i l’endemà següent igual. I així fins que un dia terrible per a la resta de la seva vida, l’elefant va
acceptar la seva impotència i es va resignar al seu des�. Des de llavors, l’elefant tenia gravat el
record de la seva impotència. I el que és pitjor, mai més va tornar a qües�onar-se aquell record
i mai més va tornar a posar a prova la seva força. Sovint a les persones ens passa el mateix.
Vivim encadenats a estaques que ens treuen llibertat. Pensem que «no podem» fer tal cosa o
tal altra senzillament perquè un dia, fa molt de temps, ho vam intentar i no ho vam aconseguir.
Llavors ens vam gravar a la memòria aquest missatge: «no puc i no podré mai».
Aquesta creença autoimposada ens ha limitat des de llavors i no l’hem qües�onada més.
Segurament ara som més forts i estem més preparats, però aquell record ens frena a l’hora de
provar d’alliberar-nos.
• Un vídeo: Carta a mi mateix quan tenia vint anys

h�ps://www.youtube.com/watch?v=42AXjcP-B2U
On t’imagines d’aquí a vint anys?
78
• Una pregària
Hi ha una teranyina que enreda el món,
teixint paranys per engolir-lo.
Però ve un foc devorador
per devastar el que ens acomoda
en la seguretat i el confort.
Per cremar tota cobdícia
i tot afany de possessió.
Per anorrear tot prejudici i discriminació.
Per fulminar les autocomplaences
i els guanys que alimenten
el nostre jo.
Sí, vine i deixa’ns erms, nus,
a la intempèrie.
I podrem tornar a començar
des del ver�gen de la indigència
on tota feblesa es do per a l’abandó
i la confiança.
On tot insignificant somriure
convida a la lloança
que amoroseix el pa�ment.
On tota adversitat i dissort
esdevé oportunitat per fer emergir
el tresor que ens habita.
On tota engruna de tendresa i solidaritat
ens fa deutors d’amor per al món.
Vine! I que el teu foc incandescent
renovi les nostres esperances.
Mar Galceran
79
80

Materials de Secundaria Batxillerat I Cicles

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Materials de Secundaria Batxillerat I Cicles

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

Quart de Secundària, Batxillerat i Cicles Escolta

L’ESCOLTA EN EL PROCÉS COMUNICATIU

L’ESCOLTA: ACCIÓ DE SENTIT

ESCOLTAR: UNA ACTITUD VITAL

ESCOLTAR EN LA CULTURA DE PAU

L’alegria de l’Evangeli (Evangelii Gaudium, 2013)

Lloat siguis (Laudato si’. 2015)

Alegreu-vos i gaudiu (Gaudete et exsultate, 2018)

Viu Crist (Christus vivit, 2019)

Missió Educativa Marista (1998)

Aigua de la Roca (2007)

Evangelitzadors entre els joves (2011)

Document guia del Projecte “Aixeca’t, Opina & Participa” (2019)

Octubre. Escolta el teu interior

Novembre. Parlant, escoltant

Desembre. Escolta un batec

Gener. Sons de pau

Febrer. Soc tot orelles

Març. L’escolta que ens uneix

Abril. Escolta la vida

Juny. Estem atents

6. Idees força del cartell

• OC: Escolta el teu interior

• NOV: Parlant, escoltant

• DEC: Escolta un batec

• GEN: Sons de pau

• MAR: L’escolta que ens uneix

En aquesta imatge, tres nens juguen, es criden entre ells, corren

• ABR: Escolta la vida

• JUN: Estem atents

LA VEU DEL TEU COR

Sento el soroll que hi ha al carrer,

Sento una veu amb el meu nom,

Com una melodia

ESCOLTA UNA VEU QUE CANTA EN EL TEU COR.

ESCOLTA AQUELL QUI NECESSITA EL CONSOL.

Sento el silenci dalt del cim,

Sento com la pluja ho mulla tot,

SECUNDÀRIA, BATXILLERAT I CICLES

Hem passejat pels balcons de la vida,

Tu ets la paraula i el gest que em cuida,

ESCOLTA, DE DINS ENFORA.

Jo vull sen�r una nova freqüència.

Parem l’orella a aquell que ens crida.

Serem com l’aire que xiula al passar

Setmana 1. 13-17 de setembre de 2021: Escolta com arribes

• Una cançó: “Escucha tu corazón” (Laura Pausini)

• Text: Hem de buidar i tornar a omplir

• Un fragment de l’Evangeli (Lluc 8, 4-15)

La paràbola vol dir el següent.

• Un vídeo: Per què és tan important saber escoltar?

• Una pregària: Pren-te temps

(Inspirat en un escrit medieval anglès) Pren-te temps per somniar,

Setmana 2. 20-24 de setembre de 2021: Com escoltes millor?

• Una cançó: “Cuenta conmigo” (Álvaro Fraile)

• Un conte: Els sis savis cecs i l’elefant

• Text: Christus Vivit (38)

• Una pregària: Fes-me instrument de la teva pau (Sant Francesc d’Asís)

• Una cançó: “Y busqué” (Rozalén)

• Un conte: El llenyataire esforçat

• Text: Christus Vivit (65)

• Un vídeo: Castellers a la catedral de Girona

Setmana 1. 4-8 d’octubre de 2021: Escolta el teu cos