Pol Cardona Barbero Diàleg interreligiós

20/05/2021 Aula 1

PAC 4: INTERVENCIÓ SOCIAL, ESPIRITUALITAT I

LLIBERTAT RELIGIOSA
ACTIVITAT 1

Gnôthi seautón

Toma las Riendas és un projecte de la Coordinadora Estatal de Plataformes Socials Salesianes

que té per objectiu combatre la drogodependència del col·lectiu jove posant el focus en els
factors de protecció: el grup d’iguals, motivacions, autoestima, metes, somnis, objectius
vitals…
En aquest sentit, l’espiritualitat té un valor central com a eina d’autoconeixement i
d’interioritat: facilitar un espai d’escolta íntima, on cada jove pot lliurement i en un espai de
confiança i seguretat, fer un viatge cap a l’interior del seu ésser.
Preguntes com: “Qui sóc?”, “Què vull fer i per a què?”, “En quines coses sóc hàbil?”, “Quines
són les meves limitacions?”, “Quins interessos tinc?”, “Quins són els meus somnis?” permeten
obrir un espai de reflexió (intra)personal on els participants poden fer-se preguntes que acaben
responent a una gran qüestió transcendental: quina és la meva missió al Món? Què he vingut
a fer? Quina petjada vull deixar-hi?
Per descomptat, es tot un procés, llarg i remogut, on els i les joves van reflexionant entorn a
aquestes qüestions, connectant amb el transcendent, la seva essència i espiritualitat i en alguns
casos, també la seva religiositat. És realment interessant i potent el viatge personal que fan la
majoria dels qui participen, els quals agraeixen precisament moments d’intimitat i d’interioritat
per connectar amb un mateix. En les edicions en què he participat, com educador he après la
importància de facilitar aquests espais d’interioritat i d’escolta (intra)personal, i és que no hi
ha res inventat i tot prové dels clàssics, com la màxima que es podia llegir a l’oracle de Delfos
“gnôthi seautón”, coneix-te a tu mateix!
Pol Cardona Barbero Diàleg interreligiós
20/05/2021 Aula 1

Imatge que acompanya el text

ACTIVITAT 1.1
Amb el comentari de l’activitat 1 volia posar el focus en la importància de l’espiritualitat
com a font d’autoconeixement. M’imagino l’espiritualitat (i per descomptat també la
religiositat com una manera de viure-la) com un far; una llum que pot il·luminar el camí
personal de cadascú. Una llumeta a voltes més tènue i a voltes més potent i brillant.

El camí cap a allò transcendent no sempre és il·luminat i clar, de fet els joves amb què treballo
sovint el veuen ben fosc -o simplement ni el veuen. En aquest sentit, el meu primer propòsit
com educador -i després d’haver cursat aquesta assignatura sóc més conscient de com
d’important és educar tenint present l’esfera espiritual i religiosa de la persona- és obrir espais
de reflexió personal i de diàleg no només interreligiós, sinó també amb un mateix: afavorir
la capacitat de fer-se preguntes que apropin a allò transcendent: “qui sóc jo?”, “quin és el meu
propòsit vital?”, “com vull dedicar el temps que m’ha estat atorgat?”. Són qüestions simples i
complexes alhora, que permeten desvetllar l’essència de la persona. La recerca d’aquestes
respostes -i dic recerca perquè al llarg de la vida les respostes poden canviar, entenent
l’autoconeixement com un exercici vital, que s’allarga tant com ho fa la vida- donen sentit a
Pol Cardona Barbero Diàleg interreligiós
20/05/2021 Aula 1

la pròpia existència. És a dir, és la recerca de les preguntes formulades (i no tant les

respostes, que també), la que ens permet il·luminar el camí personal i el projecte de vida,
atorgant un sentit a la nostra existència. Així mateix, doncs, les preguntes que ens fem són
igualment importants i una bona font d’autoconeixement. És ben bé el que proposava Sòcrates
-efectivament, tornem als clàssics!- amb el mètode de la maièutica: formular-se qüestions per
arribar a l’essència, la veritat, l’(auto)coneixement, a partir de la dialèctica, en aquest cas amb
un mateix.
En definitiva, es tracta que com educadors socials, tinguem ben pressent l’esfera espiritual i
religiosa de les persones amb què treballem, però no com una “competència” més que cal
programar, sinó com un pilar que ha de bastir la nostra pràctica educativa. Ha d’ésser el
fonament de la nostra acció social, atenent a la centralitat de l’espiritualitat i la religiositat de
la persona i sent conscients de fins a quin punt aquests elements configuren l’essència de les
persones: valors i fe; maneres de veure i entendre el Món, la vida i la mort; esperances i pors;
somnis, etcètera. Aquest coneixement ens permet acompanyar millor la persona i fer-ho de
manera integral, amb dignitat i reconeixement cap a ella. Alhora, cal estar atents i facilitar
espais on conrear la pròpia espiritualitat i/o religiositat, especialment en aquells casos en
què es percep abúlia, derrota, pèrdua de sentit de la pròpia existència, apatia. Per tot
l’exposat, l’espiritualitat i la religiositat poden ser bones eines d’autoconeixement i de recerca
del sentit.
Pol Cardona Barbero Diàleg interreligiós
20/05/2021 Aula 1
Pol Cardona Barbero Diàleg interreligiós
20/05/2021 Aula 1

Bilbiografia

- Benavent, E. (2012). Capítol 1. La dimensió espiritual de la persona. Diàleg interreligiós i

educació social. Barcelona: FUOC (Materials docents).

- Benavent, E. (2012). Capítol 3. Intervenció socioeducativa i espiritualitat. Diàleg interreligiós

i educació social. Barcelona: FUOC (Materials docents).

- Benavent, E. (s.d). Espiritualitat i treball social. Recuperat el 20 de maig de

2021: http://espiritualitatitreballsocial.blogspot.com.es