02. QUÈ ÉS EDUCAR?

L’educació és un procés d’humanització, de contribució al desenvolupament de les

qualitats que ens fan més humans.

L’educador és l’agent humanitzador que basa el seu treball en la relació educativa per la
transmissió de valors, a través de la construcció de significats per la vida.

Humanisme clàssic elitista: se centrava en el desenvolupament de les capacitats

intel·lectuals, deixant de banda altres aspectes de la personalitat social, moral,
emocional, física i estètica.

Humanisme proposat (Rogers, Maslow, Frankl): tracta d’ajudar a l’alumne a convertir-se

en persona a través de descobrir el sentit de la seva vida.
 Consideració de la persona en primer lloc.

 Reconèixer la llibertat i dignitat de cada persona à la llibertat té com límits la

llibertat i la dignitat dels altres.

 Formació com a dret per al progrés personal i social.

 Tota persona té un valor, però no més gran que el d’una altra persona.

Dues visions contraposades de l’educació

Hi ha dues interpretacions diferents del procés educatiu:
 No és el mateix influir des de l’exterior que extreure de l’interior.

 No és el mateix imposar la veritat del docent que afavorir el desenvolupament

de l’alumne.

L’humanisme didàctic (Carl Rogers) ha escollit el segon enfocament.

EDUCARE
Conducció dirigista  ensenyar
Educació objectiva i autoritària,
transmissora
Proporcionar, cuidar, nutrir, alimentar,
criar (en alemany, Erziehung)
Guiar, conduir, dirigir, orientar, portar (de
fora cap a dins) al subjecte fins una meta
valuosa determinada a priori.
EDUCERE
Mediació humanista no directiva  ajudar
a aprendre
Educació subjectiva i democràtica Sacar,
fer emergir, ajudar a madurar i
desenvolupar-se, maièutica socràtica:
donar llum, extreure de l’interior allò que
ja conté, de dins cap enfora respectant la
llibertat i potenciant la creativitat.

Autors: Confucio, Herbart, Dewey,

Durkheim, Tusquets. Autors: Sòcrates, Rousseau, Pestalozzi,
Kant, Montessori, Rogers, Rufino Blanco,
Miguel Bertrán Quera

1
“La tasca més important i, al mateix temps més difícil en l’educació d’una persona és la
d’ajudar-los a trobar sentit a la vida. Es necessiten nombroses experiències durant el
creixement per a aconseguir aquest sentit. L’infant ha d’aprendre a comprendre’s millor
i de relacionar-se amb ells de forma mútuament satisfactòria i plena de significat”.
(Bruno Bettelheim)

CARACTERÍSTIQUES DE LA DIDÀCTIC HUMANISTA

Consideració del ésser humà com únic i valuós.

Components en conjunt d’una persona: corporeïtat i espiritualitat.

La visió positiva i optimista de l’educació i de l’ensenyança

Educació afectuosa (intel·ligència emocional).

Iniciació en el món dels valors. Desenvolupament de l’esperit crític constructiu i la

creativitat, sense oblidar el valor de l’espiritualitat.

Desig de saber i comprendre el món social i natural que ens envolta (apreci per la
meravella de la naturalesa que promoure una ecoformació solidaria i responsable per
col·laborar a la sostenibilitat del planeta).

Clarificació de l’objectiu i descobriment del sentit de la vida fins i tot en les situacions
més dures (compromís personal i cooperació i participació democràtica).

FONAMENTACIÓ DE LA DIDÀCTICA HUMANISTA

Hi ha 7 fonaments de la didàctica humanista:

Dignitat de la persona:

“La dignidad del hombre, en cuando hombre, consiste en dos cosas, que son razón i libre
albedrío” (Fray Luis de Granada).

Valoració de la individualitat com ésser únic amb totes les potencialitats i habilitats a
desenvolupar.

Tota persona mereix ser respectada.

Totes les persones tenen dret a ser com son i a pensar el que pensen.

Respectar significa acceptar cada alumne tal com és i no buscar canviar-lo (Rogers,
1981).

Tota persona té el valor propi de la seva dignitat, però no més que una altra.

2
Característiques del subjecte d’educació com persona:
 Té caràcter de subjecte, no objecte no (ha de ser tractada com una cosa).

 Individualitat particular: únic i irrepetible. Cada un és diferent i insubstituïble, per

això, cada persona té percepcions pròpies, creences, interessos.... diferents.

 Autonomia.

 Dignitat: la persona es respectable i ha de ser respectada, mai s’ha d’utilitzar com

un mitjà.

 Obertura a la realitat i als altres.

 Consciència i responsabilitat.

 Valors.

 Persona neix incompleta à educació important i, amb ella, un currículum ample i

equilibrat (què aprendre, com fer-ho i per què).

 Persona = estructura unitària à l’educació ha de valorar al discent complet,

contribuint al desenvolupament de totes les dimensions de l’ésser humà.

Educació integral:

“La educación debe contribuir al desarrollo total de cada individuo, es decir, espíritu y
cuerpo, inteligencia, sensibilidad, sentido estético, responsabilidad personal,
espiritualidad”. (Jaques Delors, 1996)

És necessari atendre alhora les diferents dimensions que composen una persona per
proporcionar una educació completa.

L’educació integral és l’educació total de l’home sencer i complet, de totes les seves
facultats.

Dimensions de la persona corresponents als tipus de valors

Dimensió Contingut Locus

Física Cos, percepcions sensorials, motricitat Mans
Intel·lectual Coneixements, idees, racionalitat, veritat, Cap
creativitat
Afectiva Sentiments, emocions Cor
Volitiva Voluntat, desitjos, motivació, esforç, acció Acció
autodomini
Social Cultura, política, economia, relacions Societat
Estètica Art, creativitat Bellesa
Moral Valors Virtut
Espiritual Interioritat Transcendència

3
Els 4 pilars de l’educació (Delors). Abastar totes les dimensions de la persona 
completa educació integral.

Per entendre les societats que ens tocaran viure ens faran falta 4 aprenentatges, i
aquests són els que s’han d’aprendre a l’escola.
 Aprendre a conèixer.
 Aprendre a fer.
 Aprendre a ser.
 Aprendre a viure junts.

No n’hi ha cap de més important, es complementen.

Teoria de les intel·ligències múltiples (Gardner): teoria psicològica. No només hi ha un

tipus d’intel·ligència.

Intel·ligències (Gardner) Competències del currículum espanyol

Intel·ligència lingüística: capacitat per Competència comunicativa lingüística i
utilitzar el llenguatge amb facilitat, audiovisual
creativitat...
Intel·ligència lògico-matemàtica: Competència matemàtica
raonament científic, lògia...
Intel·ligència musical
Intel·ligència espacial (capacitat de veure Competència artística i cultural
les coses des de punts de vista diferents.
Intel·ligència cinètico-corporal:
coneixement del cos.
Intel·ligència interpersonal: empatia, Competència social i ciutadana
comprensió...
Intel·ligència intrapersonal: autoestima Competència per l’autonomia i iniciativa
equilibrada, bon autoconcepte. personal
Intel·ligència naturalista: estima al medi Coneixement i interacció amb el món
ambient. físic.
Tractament de la informació i
competència digital.
Competència per aprendre a aprendre
Intel·ligència espiritual / Competència espiritual

Prioritzar vol dir limitar: s’afavoreixen a uns i es perjudica a altres.

Educació integral  donar la mateixa importància a totes les intel·ligències.

4
Visió positiva de l’alumne i de l’aprenentatge:

“Nadie puede ser libre a menos que sea independiente; por lo tanto, las primeras
manifestaciones activas de libertad individual del niño deben ser guiadas de tal manera
que a través de esa actividad el niño pueda estar en condiciones para llegar a la
independencia.” (Maria Montessori).

La visió positiva de la vida fa pensar en una raonable confiança.

L’efecte Rosenthal o Pigmalión, segons el qual les profecies educatives positives es

compleixen, es pot resumir en la següent frase: “Cuando los profesores comenzaron a
tratarle como buen alumno, él llegó a serlo realmente: para que la gente merezca nuestra
confianza, primero se la hemos de dar.” (Marcel Pagnol).

Si es vol promoure l’establiment d’un projecte de vida personal perquè es puguin

comprometre amb ell, s’ha de partir de la llibertat per escollir-lo sense imposicions
externes.

*Llibertat: capacitat d’escollir de manera responsable, i inclús de tenir la possibilitat

d’autodeterminació. Estat interior no tant per poder escollir sinó per saber escollir el camí
que ens fa més persones.

Objectiu didàctica humanista: formació d’éssers autònoms, amb capacitat de decisió

lliure i responsable, de comprometre’s lliurement amb els valors que van adquirint en el
procés de maduració personal  NO impedeix la intervenció de l’educador com a guia
que ajuda a capta per un mateix les possibilitats i els límits, però es tracta d’un
aprenentatge amb l’alumne com a protagonista principal.

Aprenentatge dirigit Aprenentatge autònom

L’aprenentatge dirigit pel docent
caracteritza al discent com una persona
dependent. D’aquesta manera el docent
assumeix la responsabilitat de decidir què
ensenyar-li i com ensenyar-li.
L’aprenentatge dirigit pel docent proposa
que els estudiants siguin motivats per
aprendre mitjançant la possibilitat de
recompenses i càstigs externs (motivació
extrínseca).
L’aprenentatge autònom assumeix que
amb la maduració l’ésser humà creix en la
seva capacitat d’autodirigir-se i que
aquesta capacitat pot ser cultivada
perquè es desenvolupi l’abans millor.
L’aprenentatge autònom defensa que els
discents es motiven per factors
endògens, com la necessitat d’estima, el
desig d’autorealització, la voluntat de
créixer la satisfacció pels seus logros,
l’exigència d’adquirir coneixements
específics interessants, i una insaciable
curiositat intel·lectual.

Confiança en la persona que està aprenent, que acabarà desenvolupant els

coneixements  L’alumne és capaç de...

Veure’l com a persones i no amb etiquetes.

5
En relació a l’aprenentatge significatiu, alguns principis enunciats repetidament per
Rogers (1996) són:
 Cada ésser humà té una potencialitat natural per l’aprenentatge.

 L’aprenentatge significatiu es dona quan l’estudiant percep que el tema d’estudi

es important pels seus objectius.

 L’aprenentatge que implica un canvi en l’organització d’un mateix és

amenaçador i s’acostuma a rebutjar.

 Els aprenentatges que amenacen l’ego es perceben i assimilen més fàcilment

que si les amenaces externes son reduïdes.

 La major part de l’aprenentatge significatiu s’aconsegueix a través de la pràctica.

 L’aprenentatge es facilita quan l’alumne participa de forma responsable en el

procés.

 L’aprenentatge autoiniciat és més perdurable i profund.

Educació afectuosa: educació emocional.

“Al amor, al amor a los niños, se reduce toda pedagogía. Mal enseñará a los niños aquel
a quien los niños fastidian i esto es muy frecuente. Al niño solo podemos acercarnos con
la niñez de nuestra alma.” (Unamuno, 1959, VII, 725).

Estimació amorosa de la persona:

- Van Manen (1998, 2004): demana a l’educador to i tacte.
- Rogers (1996): demana a l’educador empatia.
- Xirau (1983): proposava una educació amorosa.

Ensenyar suposa estar reconciliat amb el mon i amb un mateix, acceptant i respectant
la pròpia forma de ser i a l’aprenent com a persona humana completa.

“Los educadores con tacto han desarrollado la capacidad de mostrar una consideración
afectuosa hacia lo singular: la singularidad de los niños, la singularidad de cada situación
y de las vides individuales.” (Van Manen, 2004, 16).

Pestalozzi: educar suposa un clima d’amor  buscar constantment el millor per cada un,
la voluntat de contribuir al màxim desenvolupament complet de tots i cada un dels
alumnes.

Visió humanista: atendre degudament la dimensió emocional  L’educador no es pot

quedar insensible, ha de capaç d’absorbir el treball de l’educació emocional quan sigui
necessari; acompanyar les emocions quan sorgeixen i provocar-les plantejant activitats.

L’ensenyança de qualitat no és incompatible amb una educació afectuosa

(desenvolupament de la competència o intel·ligència emocional).

6
Educació en valors
No hi ha educació de cap tipus sense valors.

* Valors: qualitat que no es perceben amb els sentits ni per racionalitat, sinó a través
d’una operació no intel·lectual, l’estimació.

“Los valores son cualidades reales de las persones, las acciones, las coses, las
Instituciones y los sistemas, cualidades que valen nos atraen y nos complacen.” (Cortina,
Escámez y Pérez-Delgado, 1996, 6).

Valor = tot allò que afavoreix la plena realització de la persona.

Persona autorealitzada: s’accepta a si mateixa, te una perspectiva clara del seu entorn,
està oberta a noves experiències, es autònoma i te una gran riquesa emocional. És
espontània i expressiva, les seves reaccions personals són bones i té un gran senti de
l’humor. També està dotada de valors com constància, discerniment, capacitat d’actuar,
i un ferm compromís de la canviar la realitat que l’envolta (Maslow, 1976).

Piràmide de Maslow (psicologia) les persones tenen unes determinades necessitats.

Característiques dels valors:

 Apetibilitat o atractiu per les persones.

 Objectivitat.

 Polaritat positiva o negativa (per cada valor n’hi ha un d’oposat). Diferents graus
d’intensitat.

 Requeriment o exigència de realització; exigència a l’ésser humà d’acceptació i

compromís.

 Al marge de la racionalitat: no es perceben pels sentits o la raó.

 Referència a un subjecte: quan una persona té un valor, es converteix en

estimable per a la resta.

 Sistema: no apareixen sols o aïllats, sinó amb unitat i relació de sentit.

 Jerarquia: no tots valen el mateix, alguns valen més i d’altres menys.

7
Tipologia de valors coincideix amb les dimensions de la persona:
 Vitals o sensibles.

 Lògics, teòrics o neòtics.

 Afectius, personals.

 Volitius.

 Socials.

 Econòmics o de producció.

 Polítics.

Per una visió humanista no pot faltar cap d’ells, perquè seria com abandonar alguna de
les dimensions de les persones.

Ecohumanisme i ecopedagogia: pensar en els altres i en el medi ambient.

Valor de gran actualitat:

 Pensar en els altes, inclús els que vindran amb les noves generacions.
 Pensar en la Terra i el medi ambient, amb tots els éssers vius que habiten en ella.

Ecoformació solidària i responsable que contribueixi a la sostenibilitat del planeta.

Ecohumanisme: té en compte a l’ésser humà i a tots els altres éssers de la naturalesa i

la posició ecologista.

5 característiques d’una visió del món ecohumanista, segons Riechmann (2018,11):

 És un santuari en el que vivim temporalment i cal cuidar (no un lloc de saqueig i
espoli).

 L’ésser humà com a comprador i administrador (no comprador i conquistador).

 El coneixement com tècniques per al refinament de l’ànima (no com a instrument

per dominar la naturalesa).

 Valors com mitjà per una comprensió profunda entre éssers humans i major
cohesió entre l’espècie humana i la resta de la creació.

 Tots els aspectes anteriors formen una nova tàctica vital.

Greta Thunberg: reclama major implicació dels polítics.

Papa Francisco en la seva encíclica Laudato si (2015): anima a tothom, creients o no, a
comprometre’s amb la vida a la Terra, la nostra casa comú. Proposa una conversió
ecològica on la justícia social i l’ambiental són inseparables.

8
Educació pel compromís: Amb un mateix, amb els altres, amb l’espai, amb el temps…

La clarificació de l’objectiu personal i el descobriment del sentit de la seva vida,

representa una meta de les més elevades que poden demanar-se a una persona, a més
de comprometre’s amb autenticitat, coherència i responsabilitat.

El compromís d’una persona educada ha de ser ètic, cívic, social i polític, amb un mateix
i amb la societat. Ha de mostrar alteritat i empatia, disponibilitat i esperit de servei amb
generositat.

És un compromís lligat als valors personals: “La educación supone el descubrimiento y

protección de los valores personales como Horizonte, porque no hay crecimiento
personal ni recuperación sin referencia a valores, sin propuesta. Son los valores los que
articulan, en definitiva, el proyecto personal de vida” (Domínguez, 2002, 79).

L’orientació educativa acaba sent reduïda a una orientació professional teòrica, deixant
a un costat el projecte de vida, el qual hauria d’estar inclòs en el “fer” didàctic. Es tracta
de partir de l’autoconeixement, seguint un procés d’autoacceptació i d’un desig de
millora que porti a la voluntat a prendre decisions proactives cap a uns ideals o valors
elevats.

SÍNTESI I CONCLUSIONS
La base de l’humanisme es troba en la valoració de la persona global de l’estudiant que
ha de ser tinguda en compte en primer lloc. També s’ha de propiciar el descobriment
paulatiu del sentit de la vida i dels valors, la comprensió empàtica, la llibertat ben entesa
l’aprenentatge autodirigit, la potenciació de la voluntat i l’esforç juntament amb una sana
confiança en les possibilitats de l’aprenent. La valoració de les relacions humanes també
és prioritària perquè la persones és un ésser en relació. L’educador ha de convertir-se
en facilitador i acompanyar en el procés d’aprenentatge vivencial o significatiu, creant
un clima social, ètic, estètic i espiritual adequat.

La didàctica humanista ha d’oferir valors elevats en una educació integral de qualitat per
a tothom que permeti el màxim desenvolupament personal, la implicació per conviure
en harmonia i promoure la solidaritat humana i la sostenibilitat del planeta.

9
Escolarització: experiència institucional d’assistir a l’escola. L’educació es obligatòria
dels 6 fins als 16 anys. Al nostre context, l’escolarització és un dret i una obligació.

Obligatorietat de l’escola a donar resposta a tothom (atendre necessitats, respectar les

seves capacitats, educar-los...).

Educació: experiència social i cultural per la qual desenvolupem la nostra personalitat

plena, adquirim autonomia, aprenem a pensar i a desenvolupar la crítica, reconeixem i
acceptem a l’altre i a nosaltres mateixos en la particularitat i la diferència, valorem el
territori que vivim, desenvolupem competències per la vida i construïm un saber
d’emancipació.

La conceptualització d’educació té a veure amb...

La idea de persona que volem formar + El tipus de societat que aspirem a construir

“L’educació és aprendre a viure junts a partir de problemes comuns per tal de poder-los
pensar cadascú per si mateix”
(Marina Garcés)

La base de l’humanisme pedagògic té a veure amb la valoració de la persona de forma

global, l’educació del sentit de la vida i dels valors, la comprensió empàtica, la llibertat
ben entesa, l’aprenentatge autodirigit, la potenciació de la voluntat i de l’esforç
conjuntament amb una sana confiança en les possibilitats de qui aprèn. L’educador s’ha
de convertir en facilitador i acompanyar en el procés de l’aprenentatge vivencial i
significatiu, creant un clima adequat.
- Cap a una didàctica humanista-

10
Neuroeducació: s’encarrega d’investigar les relacions entre emocions i cognició.

perquè es frustrin i si passa, acompanyar la frustració).

Cognitivitzar: saber reconeixe-les però tenir dificultats per gestionar-la.

11