ELS PEDAGÒGICS i LES TEORIES DE L’APRENENTATGE

EN L’EDUCACIÓ INFANTIL

1. Corrents pedagògics.
ROUSSEAU (1712-1778): defensa la idea que la infància és una edat específica, diferent de la resta d’etapes
del desenvolupament humà i, per això, creu en la necessitat d’una educació primerenca dins l’àmbit familiar.
 La infància, una edat amb característiques pròpies.
 L’educació com un procés natural.
 Observació de la natura.
 Educació no directiva.
 Educació repressiva.
 Educació primerenca dins l’àmbit familiar.
 La finalitat de l’educació és formar ciutadans lliures.
 “Educació del cor de l’home”, considera que els sentiments valen més que la raó.
 Expressar la seva capacitat creativa, ni limitar-li la llibertat ni la curiositat natural.

PESTALOZZI (1746-1852): seguidor de Rousseau

 El naixement marca l’inici de l’educació.
 Les dones, les mares, les responsables de l’educació.
 Programes de formació per als pares i les mares: la necessitat d’orientar, formar i
assessorar els pares per educar els seus fills.
 Importància de la manipulació en l’aprenentatge.
 Defensa de l’agrupament múltiple d’infants.
 Es centra en els infants i no en les matèries.

FRÖEBEL (1782-1852)
 Creador del primer centre específic d’educació infantil: Kindergarten (“jardí per a
infants”), un ambient afectiu, social i intel·lectual.
 Creador de les àrees d’aprenentatge (que afavoreixi el desenvolupament global dels
nens/es), el currículum, la metodologia i la formació del professorat.
 Importància del joc en les activitats.
 Materials didàctics específics: creador de “els dons” (boles de colors, cubs, cilindres,
blocs, etc.) amb l’objectiu de desenvolupar destreses manipulatives i estimulació
sensorial.

GINER DE LOS RÍOS (1839-1915)

 Primer espanyol a interessar-se per l’educació dels infants.
 Creació de les escoles normals.
 Importància en la formació dels mestres i no en la selecció.
 Formació de magisteri amb pràctiques reals.
 Fundador de la Institución Libre de Enseñanza.
 La relació mestre- alumne ha de ser propera, accessible i familiar.
 Educació en la llibertat i per a la llibertat.
 S’afavoreix el contacte amb la realitat propera.

1
  La finalitat és educar persones amb un sentit eclèctic de la vida.
2. Les aportacions de l’Escola Nova.

Els seus representants principals són: Dewey, Montessori, Cousinet, Kilpatrick, Pankhurst,
Claparède, Kerchensteiner, Decroly, Piaget i Wallon.

Quins són els principis de l’Escola Nova?.

Quatre principis metodològics que comparteixen i que inspiren els seus mètodes:
 La individualització: adaptació i respecte a les característiques individuals de cada
infant. D’aquí se’n deriva l’actitud de respecte i comprensió.
 La socialització: educar és viure (i d’aquesta manera és preparar per a la vida),
integrar-se i adaptar-se socialment perquè el grup influeix en l’individu.
 La globalització (TOTALITAT): posa de manifest la manera en què l’infant percep. El
“tot” és més que la suma de les parts i els nens capten la realitat no de manera
fragmentada, sinó global. Això significa que el coneixement i la percepció són globals.
 La importància de l’activitat i l’autoeducació en els processos instructius i formatius.
ALUMNE ACTIU, NO PASSIU. Autoeducació = autonomia.
Promou una nova cultura de la infància i de l’escola com el “bon lloc” on l’infant experimenta,
imita, construeix, inventa, juga, treballa, crea, viu i aprèn.

Adolphe FERRIERE (1879-1960)

 Iniciador de l’Escola Nova: reconegut com el pont entre la pedagogia més clàssica i l’inici
de l’Escola Nova.
 Respecte als interessos i les necessitats dels infants.
 Utilització de mètodes actius.
 Importància de l’autonomia, l’esperit crític i la cooperació.
 Objectiu de l’educació: donar suport en el desenvolupament de les potencialitats de
l’infant.
 Educació en llibertat per a la llibertat (De los Ríos).
 El mestre és animador.
 Alternança del treball individual amb el col·lectiu.

John DEWEY (1859-1952)

 Teoria del “Progressisme”.
 Interès en l’infant i no en les matèries.
 Reconstrucció contínua de l’experiència.
 Currículum centrat en els infants.
 Escola democràtica, per saber viure en societat.
 Docent amb responsabilitat motivadora.
 Continguts funcionals: pràctics, relacionats amb les necessitats del dia a dia.
 Activitats relacionades amb el criteri de l’educador i l’interès dels infants.
 Les escoles han de ser autèntiques comunitats democràtiques.

2
 Rosa AGAZZI (1866-1951) i Carolina AGAZZI (1870-1945)
 “Escola materna” en un ambient semblant al de casa.
 Llibertat dels infants.
 Treball de rutines.
 Importància del joc i del cant com a activitats ordinàries.
 Combinació de treball individual, però importància del grup.
 Conreu d’hort a l’escola.
 Prominència del llenguatge oral per damunt de l’escrit.
 Activitats a l’aire lliure, educació a través de la naturalesa.
 Importància de l’acollida d’infants i famílies, té un lloc destacat a primera hora del
matí: es reserva la primera mitja hora per atendre els pares i mares, d’una manera molt
similar a com s’organitza avui a totes les llars d’infants.

Maria MONTESSORI (1870-1952)

La creació i el desenvolupament d’una teoria educativa vitalista, basada en l’activitat i
l’educació sensorial.

Quins són els seus principis?.

1. L’autoeducació.
2. La llibertat dels infants.
3. La importància de l’ambient.

 Teòrica principal de la pedagogia científica.

 Gran influència a Catalunya.
 Es basa en l’educació sensorial i la llibertat de moviments.
 Foment de l’autonomia de l’infant i el mestre com a facilitador.
 Importància dels materials didàctics accessibles i l’ambient.
 Clima de treball i llibertat a l’aula: una pedagogia activa, individualitzada i lliure.
 Organització molt acurada de l’aula.
 Metodologia de racons.
 Protagonisme de l’autoeducació: fitxes d’autocontrol.
 Treball a l’aire lliure i hort.
 Paper del temps en la seqüència de les activitats.
 Combinació d’activitats tranquil·les-mogudes, lliures-dirigides, individuals-col·lectives.

DECROLY (1871-1932)
 Referent del mètode global: principi de globalització.
 Primer en formular uns principis psicopedagògics de l’aprenentatge i basar les tècniques
didàctiques en la psicologia evolutiva. Importància dels aspectes biològics, psíquics i
socials.
 Els centres d’interès: motivació en l’aprenentatge.
 Motivació en l’aprenentatge: a l’aula els temes han de ser significatius per als infants, i
els continguts educatius s’estructuren en unitats temàtiques o centres d’interès.
UNITATS DIDÀCTIQUES.

3
 Procediments que organitzen els aprenentatges: observació (sensació de la percepció de
l’infant), associació (organització de la informació obtinguda a través de l’observació per
organitzar, comparar i discriminar) i expressió concreta i abstracta (verbalitzar).
 Materials específics per a parvulari.
 Aules molt semblants a les actuals.
 Molta importància en la distribució dels espais: tenir el mobiliari adaptat i còmode
d’utilitzar per als nens i les nenes, amb gàbies per als animals, jardineres i plantes,
objectes, balances, quaderns, que donen un cert aspecte de taller.

FERRER I GUÀRDIA
 Representa l’Escola Moderna.
 Mètode basat en l’activitat i el joc.
 Mètode científic: els aprenentatges es fan per mitjà de l’experiència.
 Saber enciclopèdic: tots els continguts i molt relacionats.
 S’afavoreix el diàleg amb el professor.
 Genera assemblees, la revista escolar. Coeducació.
 Solidaritat.
 Es rebutja el càstig.
 No es fan exàmens ni valoracions detallades de rendiment escolar.

Rosa SENSAT (1873-1961)

 Impulsora dels principis de l’Escola Nova a Catalunya.
 Impulsora dels canvis a les escoles de pàrvuls de Barcelona.
 Defensora de les activitats a l’aire lliure i les sortides.
 Impulsora de la metodologia globalitzadora.
 Atenció en llengua materna als infants.
 Centre de l’escola i l’activitat: l’infant.
 Coneixement profund de l’infant per part del mestre.
 Renovació de l’ensenyament científic fonamentat en la vida.
 Racionalització de les assignatures “femenines”: deixar de fer costura i art i fer més
científic.
 La interacció entre la salut mental i física.

4
3. Alguns models actuals.

Emmi PIKLER (1902-1984)

 Paper de l’adult d’estimular, però sense interferir en l’activitat: entre iguals i amb l’adult.
 Precursora del concepte d’infant competent.
Què vol dir infant competent?.
“L'infant competent”, és una persona amb drets i capacitats, curiositat i desitjos
d'aprendre. N'és el protagonista actiu del seu aprenentatge i hi aporta els seus
interessos, les seves emocions, els seus coneixements propis i les experiències que viu
en altres contextos.
Observacions i reflexions sobre la necessitat de fomentar l’autonomia de moviments en
els més menuts, en comptes de sobreprotegir-los i limitar-los.
Infant competent, es refereix a una sèrie de característiques que els identifica:
- Capacitat d’experimentació: són curiosos, observen, exploren, proven,
comproven, s’interroguen, investiguen i inventen.
- Capacitat de coneixement: discriminen sensorialment, estableixen relacions
lògiques i assimilen relacions socials.
- Capacitat emotiva: experimenten sentiments (alegria, tristesa, benestar, dolor,
afecte, ira, aversió, satisfacció, desconcert, rebuig, seguretat, etc.).
- Capacitat expressiva: mostren i comuniquen necessitats, interessos, sentiments i
desitjos.
- Capacitat d’activitat autònoma: escullen, es diferencien dels altres, demostren
possibilitats comunicatives, motores, manipulatives, d’experimentació, que
tendeixen a resoldre els seus conflictes i necessitats i a satisfer els seus desitjos.
- Capacitat participativa: actuen amb un altre, formen part d’un grup, saben
escollir qui volen, participen en accions conjuntes, aporten idees pràctiques i no
es relacionen igual amb les diferents persones
- Capacitat de reacció: respon de forma diversificada davant de diferents estímuls…
- Capacitat per produir efectes de molts tipus al seu entorn: físics (trenquen coses,
pinten, s’embruten…), emocionals (es fan estimar, ens fan patir…), de relació, etc.

 El paper de la interacció entre l’infant i l’adult, innovadora en relació amb aspectes

emocionals com els vincles i les interaccions afectives i properes entre mare-educador i
infant.
 Importància de la tranquil·litat, la serenor i la tendresa en les rutines.
 Importància de l’organització de l’ambient i els estímuls.
 Evitar imposicions en el treball. Respecte absolut al moviment lliure i espontani.
 Narració del que fa l’infant: prioritat de comunicació verbal.
 Dur un registre de cada infant basat en l’observació.

MALAGUZZI (1920-1994): impulsor i director de les escoles de Reggio de l’Emília.

 Educació com a motor de canvis, transformació social.
 Creació de contextos educatius rics i importància de l’escolta, l’observació i el respecte
cap als infants.

5
 Projecte educatiu comunitari: construir una forma de convivència positiva i democràtica.
 La tendresa, l’optimisme i l’alegria són conceptes bàsics.
 l’infant i considerar-lo com algú que pot pensar i actuar per si mateix.
 El respecte per la diversitat, la multiculturalitat, la cultura de la infància
 Un projecte educatiu que va més enllà de l’escola, i és de ciutat i comunitari,...
 Un model educatiu ecològic: obert, flexible.
 Introdueix el taller i la valoració del treball manual
 Importància de la documentació de les activitats per poder valorar els processos
d’aprenentatge dels infants.
 Desenvolupament de les capacitats creatives i comunicatives
 Interpretació dels espais i els ambients de qualitat com a facilitadors d’aprenentatges:
d’accions, idees i responsables del benestar dels nens i les nenes.
 L’educació infantil no esdevé una preparació per a l’escola.
 Recerca de la qualitat en els serveis d’atenció a la infància.
 Defensa l’enriquiment que aporten les diverses teories de l’aprenentatge.

David WEIKART (1931-2003): aprenentatge actiu

 Preocupació per infants procedents d’entorns desfavorits: l’ambient condiciona les
oportunitats educatives.
 Els infants aprenen millor mitjançant experiències participatives amb persones,
materials i metodologies a través de l’ensenyament directe.
 Aprenentatge actiu: experiències manipulatives i ensenyament directe.
 Afavoreix l’estabilitat i l’equilibri a través de rutines.
 Les experiències d’aprenentatge únicament es presenten a l’infant quan està en
condicions de dominar-les, generalitzar-les i retenir-les. És el que avui s’anomena
pedagogia de l’èxit.

Què és la pedagogia de l’èxit?.

Les experiències d’aprenentatge únicament es presenten a l’infant quan està en
condicions de dominar-les, generalitzar-les i retenir-les.
Per al desenvolupament de diferents habilitats i els objectius d’aprenentatge són:
- Representació creativa: dibuixar, pintar, modelar, dramatitzar.
- Llenguatge: parlar sobre experiències significatives, descriure, escriure, divertir-se
amb el llenguatge.
- Iniciativa i relacions socials: fer plans, prendre decisions, resoldre problemes,
treballar les habilitats socials, expressar sentiments.
- Moviment i música: sentir i expressar el ritme, desenvolupar melodies, explorar la
pròpia veu.
- Raonament lògic: classificar, seriar, jugar amb l’espai i el temps.
Als infants se’ls proporcionen experiències i materials que els ajudin a desenvolupar
aquestes capacitats. Evita la utilització de càstigs i recompenses per controlar el
comportament. Importància de la interacció amb iguals i adults.

 Disposició de l’espai en àrees d’interès amb materials a l’abast dels infants.

6
 Joc com a base de la construcció de coneixement.
 Educació per a la resolució de conflictes.
 Només utilitza recompenses, els càstigs estan prohibits. L’objectiu: ser conscients de les
conseqüències de les pròpies accions. Evita la utilització de càstigs i recompenses per
controlar el comportament. Quan sorgeix un problema conductual es parla entre els
adults i companys amb l’objectiu de ser conscient de l’impacte de les accions.
 Preescolar na casa: es desenvolupa a Galícia des del 1977 i s’origina per la preocupació
respecte de les carències que existien en el medi rural perquè els menors de sis anys
gaudissin d’una educació de qualitat.
Es va iniciar un servei que pretenia atendre aquesta població mitjançant la formació dels
pares com a educadors dels seus fills i les seves filles durant els primers anys de vida.
Es defineix com “un programa d’educació infantil familiar i de formació de pares
d’educació infantil”.
Aquest programa es basa en:
- L’educació, la cultura i el saber són béns imprescindibles. El coneixement es
construeix des de dins.
- Els primers anys són decisius en la formació de la persona.
- Els pares i la família tenen un paper irrenunciable en l’educació.

FREINET (1895 - 1966)

 Creador del llibre de text.
 La metodologia basada en la llibertat, la disciplina i el respecte de tots i totes.
 És el creador de la tècnica de la correspondència escolar, entre alumnes, a les aules.