COMUNITATS D’APRENENTATGE

Són aquelles escoles que apliquen evidència científica concretada en les actuacions
educatives d’èxit (que aconsegueixen eficiència i igualtat). Transformen el context.
Neixen de la recerca en educació. Neix del CREA (format per investigadors que porten fent
recerca interdisciplinària des de fa molts anys).
Els projectes educatius més importants tenen una base científica.
Són centres molt diferents (públiques, privades, en zones de diferent rang, en entorns rurals
o urbans…)
UN CENTRE NO ES CONVERTEIX EN COMUNITAT D’APRENENTATGE SI ELL MATEIX
NO DECIDEIX CONJUNTAMENT AMB LES FAMÍLIES IMPLEMENTAR-HO.

- Fases de transformació:
1. Sensibilització: Formació del professorat. Entre 20 i 30 h. Oberta a tota la
comunitat. S’expliquen les evidències científiques en educació.
Canvia molts pensament i formes d’actuar.
2. Presa de decisions: Tota la comunitat decideix si es vol transformar en
comunitat d’aprenentatge després de la formació.
3. Somni: La comunitat somnia quina escola vol aconseguir en els propers
anys.
4. Selecció de prioritats: Es creen comissions mixtes (professors, famílies i
alumnes) que planifiquen allò que volen. Miren si tenen pressupost, si és
possible fer allò que han somiat previament.
5. Planificació: Havent trobat la prioritat es planifica com fer-la realitat.

A Hospitalet de Llobregat, un barri amb un alt percentatge d’immigració i de pobresa, hi ha

una escola en la qual creien en el dret sobre la igualtat de resultats en educació
(independentment de la seva situació). A l’escola Joaquim Ruyra els resultats estaven molt
per sobre de la mitja catalana.
El secret és aplicar actuacions educatives d’èxit que independentment del nivell, barri i ciutat
aconsegueixen els millors resultats. Tots els nens i nenes tenen capacitat d’aprenentatge.
Cal tenir presents les altes expectatives que contribueixen en millorar l’educació.

Per què una educació en bases científiques?

Hi ha un dret humà que diu que tota persona ha de poder beneficiar-se de la recerca
científica i dels coneixements científics. Tot l’alumnat que arribi a una escola ha de tenir el
dret d’estar allà i de rebre la millor educació possible. Això depén de que apliquem el
coneixement científic.
Les bases científiques és tota la investigació que s’està fent i publicant (la trobem a les
bases de dades científiques). La Unió Europea inverteix diners per destinar en recerca.

Actuacions educatives d’èxit que mostren els millors resultats en totes les dimensions de
l’aprenentatge i el desenvolupament humà (cognitiu, social i emocional). Exemples d’on
participar:
- Grups interactius: Dividir l’aula en grups heterogenis i presentar diverses activitats
que han de completar en una hora. S’han d’ajudar entre si. Un adult ha d’estar
pendent d’aquesta interacció. La funció del mestre és preparar l’activitat, coordinar
grups…
- Tertúlies literàries d’èxit
 - Participació educativa en la comunitat
- Formació de Familiars: Es genera un espai d’aprenentatge en famílies que no tenen
habilitats acadèmiques. Les famílies decideixen què volen aprendre, quan volen fer-
ho i com organitzar-se.
- Formació dialògica pedagògica per educadors
- Model dialògic de prevenció i resolució de conflictes
Moltes vegades es pensa que els infants quan aprenen pateixen, això no és cert ja que es
pot gaudir aprenent. No s’ha de separar ser feliç d’aprendre.

Projecte INCLUD-ED:
Un dels projectes d’investigació que volia identificar les actuacions que arreu d’Europa
estaven aconseguin millors resultats. Va ser el projecte que més inversió econòmica va
obtenir. Van participar 14 països.
Recomana que les escoles siguin comunitats d’aprenentatge.

L’orientació no és l’adaptació, sino la transformació del context. Per exemple posant

una comissaria en un barri pobre o conflictiu estas adaptan-te al context ja que no estàs
transformat la societat sinó limitant-la.
Es transformaria el context per exemple aportant al barri una educació de qualitat,
accelerant l’aprenentatge.

S’han de superar els dobles discursos i donar igualtat d’oportunitats a tothom. L’oportunitat
que volem per als nostres fills l’hem de voler per a tothom.

LA INVESTIGACIÓ EDUCATIVA: (3/10)

- Per què necessitem recerca en educació? Quan s’incia la recerca?
Fa molts anys que ens fem preguntes, és el que ens diferencia de la resta d’animals. La
finalitat era donar explicacions a interrogants i millorar la societat.

Des de l’antiga grècia l’humà s’ha preocupat per diferenciar el coneixement científic. El
coneixement vulgar és la doxa i el científic és l’episteme.
- Hi ha 3 tipus de coneixement:
- Vulgar: Aprenem a través de la socialització.
- Filosòfic: Els filòsofs van ser els primers científics encara que no tenien cap
element clau per arribar al coneixement. Era un coneixement imprecís i de
vegades incoherent amb la realitat.
- Científic: Es fonamenta en dades empíriques (quantitatives o qualitatives),
tota l’estona es qüestionen els coneixements previs, es fan proves i es
contrasten hipòtesis, seguim un mètode.
Hipatia d’Alexandria va ser la primera dona científica que va canviar el coneixement vulgar
al científic. Va crear la teoria que la terra no era el centre de l’univers.

Al sistema educatiu anglosaxó contínuament s’avaluen els processos que s’estan fent per
comprovar la millora d’aquest. (En que es basa? Quins resultats té?)
Ciencia en el Parlamento: Fer polítiques públiques sense ser científic. Gràcies a científics
que donen respostes clau als temes que interessen als polítics. És un tipus
d’assessorament científic.
El coneixement científic és crític, metòdic, verificable, sistemàtic, ordenat, verificat,
universal, objectiu, comunicable, racional, provisional.
La ciència ens dota d’arguments que presenten explicacions sobre la realitat amb rigor
metodològic.
Les teories són idees que es formen a partir d’un conjunt d’informació fiable que ens
permet analitzar i interpretar la realitat social. Les teories són temporals ja que quan són
incoherents amb la realitat es reformulen i actualitzen. Són molt importants perquè
estructuren el coneixement.
- Vigotsky i la zona de desenvolupament propera.

4 característiques teories:
- Sistema relacional: Es formen a partir d’un sistema d’idees.
- Deductives: Gràcies a un coneixement arribem a conceptes generalitzats que
expliquen fets de la vida quotidiana.
- Contrastables.
- Consistents: Si es sostenen o no relacionant-la amb altres teories vàlides.

Teories (epistemologia):
- Raonament deductiu: Anem de qüestions generals a específiques.
- Raonament inductiu: Anem d’idees específiques a qüestions generals.

La realitat natural és objectiva però la realitat social és intersubjectiva.

La recerca científica: Procés que a partir d’un mètode científic preten aportar noves dades,
fets o teories sobre un àmbit concret.
Fases del mètode científic:
- Plantejament del problema:
- Dificultat o problema que planteja la persona investigadora.
- Pregunta que l’investigador efectua per comprendre o explicar un fenòmen.
- Revisió d’antecedents: Que s’ha investigat sobre el tema.
- Formulació d’hipòtesi
- Especificar el que es vol resoldre
- Restringir el camp d’estudi en un element concret
- Enunciar de forma clara i específica per evitar confusions
- Marcar objectius (específics)
- Enfocament metodològic (com, amb qui, amb què…)
- Conclusions que extreiem de la investigació.
- Plantejament de nous problemes.

Ètica en la ciència:
Quan investiguem amb persones hem de tenir clar que no són objectes d’estudi. S’han de
respectar els drets com a persona.
- No ser exposat a riscos
- Ser informat
- Decidir participar lliurement
- Anonimat i confidencialitat
- Responsablilitat ètica dels investigadors
10/10/22
HISTÒRIA DE L’EDUCACIÓ:
INICI DE L’EDAT MODERNA (1492-1789)
Dos fets importants:
- Necessitat expansió d’occident. Necessitaven entendre que estava passant al món.
- Necessitat de cultura. Neix la imprenta. D’aquesta manera la cultura queda escrita i
es pot perpetuar amb els anys sent transferit.
Es passa d’un model de feudalisme a una economia centrada en negocis.

1. RENAIXEMENT (s XV-sXVI)
L’educació ha de ser l’eina per preparar l’home per la realitat del present. Es
comença a fugir d’explicacions mitològiques i religioses.
És un moviment que sorgeix com a resposta d’una època fosca (edat medieval) i es
concep l’inici del modernisme.
Idees clau:
- Recuperació de la perfecció estètica del classicisme i dels ideals (Grècia i
Roma)
- Antropocentrisme
Neix la moral i la importància dels valors. Es comença a construir la didàctica
(ciència del coneixement).
L’Humanisme es centra en un conjunt de persones que fan recerques sobre l’ésser
humà per millorar la societat.
- Maquiavel va ser un filòsof que va fer un tractat sobre com ser un bon
príncep parlant sobre doctrina política.
En la seva frase diu que tal com ens estem construint socialment tothom té
dret a dir el que pensa però amb certs límits (drets humans avui dia).
Necessitem els drets i les normes per viure.
El Naixement de Venus representa 3 esferes claus que ens permeten viure la vida
com l’entenem avui. Aquestes esferes estan unides representant la voluntat humana
de tirar endavant (concepte molt important durant el Renaixement).
- La ciència: Ens diu que alguna cosa és certa o falsa. Ens ajuda a entendre’ns
i a donar explicacions per tal de millorar la societat.
- La moral: Ens parla del que és bo i el que és dolent a partir d’arribar a un
acord col·lectiu (contracte social).
- L’estètica: No hi ha un acord però és una esfera que al llarg de l’història ha
estat molt important. És molt important pels infants.

La Il·lustració (sXVI-sXVIII) posa èmfasi en el món de les idees i del coneixement.

Es vol passar d’explicacions amb bases vulgars a explicacions racionals. Se
l’anomena segle de les llums perquè es passa d’un temps fosc a una època on la
importància resta en les persones i en la igualtat.
- Característiques racionalisme occidental:
- La ciència és la forma d’organitzar la societat. S’organitzen el poder
executiu i judicial a través de la burocràcia. Aquesta és necessària
perquè iguala la societat (per exemple quan presentes evidències per
pagar impostos s’evita la corrupció).
- Es passa d’una economia domèstica a una economia àmplia.
Es crea La Enciclopèdia de Diderot i d’Alembert on es recullen totes les dades del
coneixement humà.

La influència de la Revolució dels EEUU: Aquesta Constitució és prèvia a la

Revolució Francesa, és la més antiga del món.
Els EEUU era una colònia britànica de 13 regions i aconsegueixen independitzar-se
de Gran Bretanya. La Revolució va néixer perquè Gran Bretanya tenia moltes
colònies i podien posar-hi les seves lleis. Una de les Lleis va ser la del Te (podia fer
arribar te a totes les col·lònies sense cap tipus d’impostos). Quan el te va arribar a
les col·lònies americanes hi va haver una revolta a partir de la qual es va arribar a la
Independència dels EEUU.
A partir de la Independència:
- Es promulga el final del feudalisme.
- Drets iguals a totes les persones.
- Estructura democràtica molt forta.
En la Declaració de la Independència es va donar molta importància a l’igualtat de
drets entre homes.
Lafayette va ser un dels líders de la Revolució Francesa que venia de la
Revolució Americana.

La Revolució Francesa significa a Europa una fita històrica i el pas de l’antic règim
a un nou règim on es busca la igualtat, la fraternitat i la llibertat. Senta les bases de
la democràcia i del sistema educatiu actual que forjava els ciutadans al voltant dels 3
principis.
- Causes:
- Necessitat de l’antic règim on no hi havia llibertat, igualtat,
democràcia…
- Volien acabar amb les diferències i classes socials del feudalisme.
- La burgesia va recolzar la Revolució i gràcies al seu poder va ser
possible.
- Acabar amb la monarquia absolutista.
A l’Assamblea Nacional Constituent es va fer la Declaració dels Drets dels Homes.
Drets naturals, inalienables i universals inspirats en la Rev dels EEUU. Es crea un
estat de dret i democràtic, s’aboleix el feudalisme.
Olympe de Gouges va escriure dient que les dones han de tenir un paper en la
Revolució. Va dir que si les dones podien ser guillotinades també haurien de tenir
dret de pujar a la Tribuna.

Pedagogia de la Revolució Francesa: Educació pel ciutadà

S’elimina qualsevol explicació sobrenatural sobre la realitat, l’explicació a l’escola ha
de ser científica. L’empirisme és entendre la realitat a partir de l’observació científica.
Incorpora llengües modernes i tècniques científiques com els experiments.
Escoles públiques on la presència religiosa és inexistent (laica i aconfessional). Les
religions no s’eliminen sinó que no n’hi ha una de predominant, les religions
conviuen. Les explicacions com hem dit són empíriques.
Condorcet era un girondí que va crear el sistema d’instrucció pública. Va parlar
sobre eliminar desigualtats, sobre moral i valors, igualtat de dret, importància
 d’augmentar el coneixement de la societat. En els seus escrits parla sobre la
importància de la dona i diu que és una figura clau en els drets humans.

1PREGUNTES PER DEBATRE:

- Per què creieu que és important que el coneixement arribi a totes les
persones?
Totes les persones, sense tenir en compte les nostres condicions, hauríem
de tenir dret de rebre una educació com a mínim bàsica. D’aquesta manera,
rebent una educació basada en fets empírics i en la importància de la
moralitat podrem prosperar aconseguir el que tots volem: avançar com a
societat i no quedar-nos estancats en el present o tornar al passat.
A part l’educació és llibertat i com més educació rebem més oportunitats a la
vida tenim.

- Creieu que la col·lectivitat i les normes són importants per aconseguir

la llibertat?
Sí. Sense unes normes basades en fets morals ide valors que regulin la
convivència en societat seria impossible ser lliures i alhora estaríem tallant la
llibertat dels altres.

- L’escola ha d’incorporar més aspectes morals o més aspectes empírics

i tècnics? Podríem prescindir d’alguna en l’actualitat?
L’escola ha de servir per ensenyar valors, contingut i ciència per assegurar la
qualitat de l’educació.
Tot és necessari actualment.

NATURALISME PEDAGÒGIC I ESCOLA NOVA (17/10/22)

Època contemporània.
Les primeres teories són una oposició a l’humanisme i la il·lustració.
Època molt marcada per les emocions i els psicoanàlisi (resposta de la societat occidental
oposada a la racionalitat).
Saturn devorant el seu fill representa el canvi d’aquesta època perquè representa les
emocions davant diverses situacions de la vida.
Sturm and Drang corrent que posa èmfasi en les emocions i el pensament (la propia
naturalesa humana, el que ens uneix a tots), proximitat amb la natura. Les persones en una
institució educativa no poden estar desconnectades de la natura.
Jean Jacques Rousseau va escriure diversos llibres:
- Júlia o la Nova Eloisa tracta sobre l’educació femenina
- El contracte social tracta sobre la política en el món i l’acord que hi ha a la societat
per tal d’organitzar-se (sistema polític, educatiu…)
- L’Emili és un tractat sobre filosofia que explica com ha de ser l’educació en les
primeres etapes basant-se en un personatge masculí. Es veu la base del
naturalisme pedagògic. Distribuit en diferents llibres on cadascun aborda una etapa
fins als 22 anys.
- 0-2 anys: llibertat física
- 2-12 anys: renunciar al càstig, fer el bé com a guia moral
- 12-15 anys: coneixement a través de l’auto experiència
- 15-20 anys: deure social com a prioritari
 - 20-22 anys: inserció a la societat
En aquesta època es creu en la bondat de les persones. La moral i la relació amb la
naturalesa són dos eixos principals del corrent.
L’home incideix en la natura però és aquesta la base de tot, quan l’home fa això està
pervertint aquesta naturalesa. L’ésser humà es bo per naturalesa i és la societat qui
el deprava.
- La regla més gran de tota activitat educativa és saber no obrar (educació
negativa).
Des de petits als infants se’ls dirigeix l’acció, la reacció dels infants és negar-
se. A l’infant no se l’ha de dirigir, ha d’aprendre dels propis errors. A través
d’aquest error l’infant arribarà a l’aprenentatge (sense imposicions ni
intervencions que l’atormentin). Algunes escoles avui dia segueixen aquest
paràmetre
- L’educació natural és un procés autoformatiu que respecta i distingeix les
necessitats de cada edat. (Veure més a dalt)
L’educació segons Rousseau: Els infants són com plantes, les has d’anar regant però per
si mateixes van creixent. Com a mestres hem d’estar molt pendents de les primeres
expressions emocionals dels infants (el plor). No hem d’interferir en les expressions
emocionals dels infants.
El contacte amb la naturalesa és essencial pel desenvolupament.

Romanticisme pedagògic:
Pestalozzi: Primer pedagog en el sentit modern de la paraula.
L’educació popular és educar a les persones amb menys recursos, apropar-la als col·lectius
amb més dificultats. Que sigui una eina que democratitzi. Va treballar molt amb els infants
orfes.
Partir de les necessitats però creure en les capacitats dels infants. L’escola havia de ser
reflexe de l’educació moral, de la raó i de coses pràctiques que serveixin per la vida.
Fröbel: Incorpora la importància del joc com a eina d’aprenentatge per viure en societat.
Planteja jocs de construccions en jardins d’infància (és important que els nens i nenes
aprenguin dels oficis de la vida adulta). Incorpora tema de contes i llegendes com a eina
pedagògica per explicar aspectes importants.
Herbart: Incorpora la importància de la moral i els valors. És conegut per la idea
d’incorporar totes les disciplines de pensament a l’escola (filosofia, ciència, ètica, estètica).
S’incorporen teories deductistes (ensenyar a ensenyar). Diu que l'aprenentatge ha de seguir
4 pasos:
- La claredat de l’objecte: Ensenyar un objecte, preguntar què és.
- Associació o comparació: Comparar l’objecte amb algun altre conegut.
- Sistematització o generalització: Saber ubicar l’objecte i definir-lo.
- Mètode o aplicació: Ensenyar per què s’utilitza i ensenyar a utilitzar-lo.

ESCOLA NOVA (FINALS sXIX)

Resposta a l’escola tradicional.
L’origen agafa força després de la segona guerra mundial ja que hi ha un seguit de teòrics i
progressistes que impulsen un moviment crític amb l’educació tradicional. Es van preocupar
per l’infància desprotegida i pels drets. Dona importància al pacifisme dins l’educació i al
respecte per la personalitat.
 - Maria Montessori llicenciada en medicina, considera que és important el
plantejament científic de l’educació. Observa molt l’infant i parla de l’adaptació
de l’entorn de l’aprenentatge al nivell de desenvolupament del nen. Prepara
l’ambient on es desenvolupa l’acció (guiada per l’educador) .
Creu en les capacitats de l’infant per adaptar-se a l’entorn. Interès per manipular
materials, instruments dirigits a la curiositat i l’experimentació dels infants.
- Summerhill és una escola que neix a Anglaterra després de la Primera Guerra
Mundial. Defensa les escoles lliures.
Els infants decideixen en tot moment que volen fer sense guiatge adult (llibertat
total). La majoria de temps jugaven al pati. La preocupació era el benestar emocional
i la felicitat. Els nens/es quan decideixen sobre que volen fer, al cap del temps,
decideixen aprendre. La gran contradicció és que molts nens no tenen interès per
aprendre (es genera una desigualtat).
Va tenir uns resultats molt dolents (continuïtat alumnes al sistema educatiu). El
guiatge adult ha d’incentivar l’interès curricular.
- Dewey era un professor de l’Universitat de Chicago que planteja que l’escola ha de
ser un espai d’experimentació, un laboratori. Aquí es comença a incorporar com
l’escola, en alguns moments, fa experiments.
L’escola ha d’aconseguir la democratització i igualació de la societat.
Va tenir molta importància als EEUU. (Molt connectat amb Montessori). Defensava
que l’escola fos activa, no podia ser passiva.

24/10/22
ELS ORIGENS DE LA PEDAGOGIA LIBERTÀRIA
Teresa Manyé primera mestra laica d’Espanya, finals segle XIX i inicis segle XX.
La revolució francesa és una revolució estamental de 1789 a França, acaba amb
absolutisme i monarquia. Apareixen dos personatges:
- Olympe de Gouges: Va reescriure la declaración del hombre y la ciudadania
incorporant la dona.
- Mary Wollstonecraft: Volia incorporar les dones a l’educació i la pedagogia. Té una
filla que escriu Frankenstein (Mary Shelley).
Darwin fa la teoria de l’evolució de les especies al 1848 i a Europa comença a caricutaritzar-
se l’autor.
Segona meitat segle XIX la ciència és el mitjà més important per saber-ho tot, sortíem d’un
període on la religió era molt important. Apareix la paraula axiomatic (tot el que diu la ciència
és real). Canvi absolut en tot. 1857 es canvia la primera llei d’educació (Llei Mollano), escola
obligatòria entre infants 6-9 anys. Claudio Mollano és un personatge liberal en un moment
que el liberalisme representa una obertura d’idees polítiques. L’ensenyament universitari
passa a ser regulat per l’estat.
1868 inici contemporaneitat i de les idees revolucionaries. Es fan juntes revolucionaries que
aproben el matrimoni laic, es fan cementiris laics.
1873-1874 Primera república espanyola. Federalisme, es consolida nacionalisme català i
apareixen ideologies anticlericals. Els massons creuen en un Déu científic, ciència com a
creació de l’univers. Les espiritistes són dones principalment que connecten amb el més
enllà a través de sessions espiritistes, no eren explicacions religioses sinó científiques. Això
és el que tenen en comú amb els massons.
Primera dona que estudia una carrera universitaria és Maria Elena Maseras, estudia
medicina al 1872. Va acabar la carrera però no li van permetre exercir de metgessa per ser
dona. Va acabar estudiant magisteri i comença a treballar de mestra en una escola religiosa
de Vilanova i la Geltrú on també treballa Teresa Mañé.
Teresa Mañé neix a Cubelles és una de les mestres més importants en sociabilitat i política
a finals del segle XX. Tenia molts premis. Mai aproba magisteri perquè al 1876 arriba a
Vilanova Bartolomé Gabaró Borràs, funda escoles laiques una per nois i una per noies.
1878 Confederació Autònoma de l’Ensenyança Laica.
Amb Joan Montseny funda la primera escola laica mixta a Reus. Les nenes continuaven fent
labors a les matemàtiques aplicades (ganxet per exemple). Es fa un horari partit per tal que
els treballadors després de la feina poguessin anar a aprendre a llegir i escriure (hi havia
molta gent analfabeta). Es creen centres de lectura per llegir en veu alta el diari.
Existeix una escola informal, es comencen a fer les biblioteques (A Reus es fa una escola i
una biblioteca pels presos ja que la pedagogia llibertària va més enllà de les aules).
L’anarquisme comença a ser molt violent i es comencen a utilitzar explosius. Teresa Mañé
s’acaba exiliant a Londres.
Francesc Ferrer i Guardia es transforma en el pedagog més famós del món, és el pare de
l’escola moderna. L’assassinen al 1909, acussat de ser impulsador de la Setmana Tràgica.
Es funda la CNT, un sindicat que volia establir escoles als sindicats obrers. Al 1918 volia
establir escoles racionalistes per aconseguir l’emancipació integral del proletariat.
La pedagogia es transforma en el motor de canvi i revolució, molt important pels
anarquistes.
La higiene i l’urbanisme agafa molta importància, es comencen a crear safareigs. Els
cementiris passen d’estar al costat de l’església a estar a la perifèria ja que la putrefacció
dels morts contaminava les aigües.
Es passa d’un model educatiu a un altre. Model actiu en el qual la natura serà fonamental
Dictadura Primo Rivera s’aboleix la CNT i es persegueixen les escoles anarquistes.
Es crea la Novela Libre i la Novela Ideal, cada 15 dies es reparteixen 15.000 revistes per
tota Espanya i arriben a l’escola pels nens i els obrers. Aquest projecte pedagògic és cabdal
als anys 20, tothom els llegia.
2na república, es fa fora al rei. La premsa és un espai fonamental, els intel·lectuals van als
pobles a fer xerrades. Els nens llegien el diari.
Comença la Guerra Civil, s’havia d’anar a un ensenyament lliure i igualitari entre els dos
sexes. El Comité d’Escola Nova Unificada, model d’escola que es crea al 36.
- Educació per tots i totes en igualtat
- Únicament les facultats i interessos de cada alumne determinen les seves
possibilitats
- Escolarització 0-15 anys
- Escoles de treball (professionalitzadores)
1936 Mujeres Libres col·lectiu de dones més important Espanya. 20.000 afiliades. No
s’anomena feminista perquè consideraven que el feminisme era de la burgesia i era
sufragista. Elles no volien votar perquè no consideraven que aquest fos el mitjà per
transformar el món.
Espais de reeducació per prostitutes. La prostitució és l’espai més carismàtic de la represió
contra les dones.

L’ESCOLA REPUBLICANA (1931-1939) 7/11/22

Abans de la República hi havia dictadura Primo Rivera amb el monarca Alfons XIII que va
acceptar la dictadura.
30-31 diferents moviments polítics i eleccions municipals 1931 on guanya la majoria
republicana. Alfons XIII s’exilia. Volien canviar el model de governar (més progressista i
democràtic).
A l’abril del 31 hi va haver un moment d’esplendor educatiu, corrien idees de l’escola nova.
El govern vol transferir en l’educació (portar les idees internacionals a l’escola republicana).
Això genera tensions, hi ha dues Espanyes (una més conservadora i una més progressista).
Abans del 31 hi havia alfabetisme (42%), població en edat escolar no escolaritzada. El
professorat estava molt mal preparat i poc retribuït.

Ensenyament republicà
- República en pau: 31-36. Dos biennis diferenciats (31-33, 34-36).
D’una banda es vol fer un model unificat en el qual tot el territori espanyol tingués el
mateix. Es promulga i s’accepta la gratuïtat d’educació primària. L’educació
secundària no era gratuïta i anava enfocada al món professional.
La coeducació significa igualtat de gènere a les escoles, igualtat de tracte i no
discriminació per gènere. Es fomenta l’escola mixta.
Un aspecte molt important és la construcció d’escoles. La població no havia pogut
escolaritzar-se ni alfabetitzar-se durant la dictadura. Cada any s’havien de construïr
5.000 escoles durant 5 anys (pla quinquennal) i formar professorat (crear llocs de
treball).
Es promulga el bilingüisme sobretot a Catalunya. L’educació és aconfessional.
La constitució del 31 posa per escrit la importància de l’escola primària per apropar
la cultura a la societat.
Es vol establir un sistema educatiu que provocarà:
- Tensions polítiques
- Tensions en la societat
- Tensions en el magisteri. La gent que s’havia format en un ambient més antic
es trobava amb els objectius de la nr.
- Oposició dels sectors més conservadors i reaccionaris.
Marcel·lí Domingo va publicar decrets per agilitzar la reforma.
- Bilingüisme a les escoles
- Reforma del consell d’institució pública. Creació etapes educatives (primària i
secundària)
- Ensenyament de la religió, no obligatòria

Projecte republicà 2 Les missions pedagògiques volien apropar als pobles i a les
zones més pobres l’educació i la cultura. Significava impulsar que hi hagi mestres
que vagin de forma itinerant a promoure l’educació bàsica, l’alfabetització i la cultura
de qualitat. Molts pobles no tenien escola, els mestres anaven i en qualsevol espai
construïen una escola per ensenyar. Així es reduïa l’analfabetisme.

Projecte republicà 3:
- Es va passar de 46.260 mestres a 50.260
- Increment del salari dels mestres i mestres
- No es compleix el pla quinquenal perquè hi ha partits de dretes com el CEDA
que van presionar per no crear tantes escoles i que el model no continuï.
- Augment de l’alumnat de primària
- Augment del personal d’inspecció.
 - Pressupost nacional dedicat a l’educació 7%

Projecte republicà 4:
Un decret imposa la creació de 5.300 places de mestres i augment del sou. L’escola
ha de ser un centre d’activitat i estímul, no només d’aprenentatge. Espai d’educació
moral.
A Catalunya es crea un moviment de renovació pedagògica. Es va descentralitzar
l’educació.

Ensenyament secundari i formació del professorat:

- Institut-Escola: Assegurar-se que els nens als 12 anys continuessin en el sistema
educatiu.
- Escola Normal de la Generalitat: Formar-se 2 anys i després presentar-se a
oposicions
- Escoles d’estiu:
- Beques per què els mestres puguin visitar escoles de l’estranger.

- República en guerra: Al 36 comença la guerra civil i dura fins el 39.

Es crea el CENU (Comité de l’Escola Nova Unificada), un projecte escolar
revolucionari per ajudar a les famílies i protegir la infància després de la guerra.
Formar la gent que estava combatint, sobretot pel bàndol republicà.
Les característiques són:
- Fraternitat humana i solidaritat
- Escola racionalista (ensenyar a l’infant a preparar-se pel món laboral).
- Escola com laboratori experimental (Dewey).
- Ensenyar els oficis
- Escola imatge de la societat
- Ajudar a la classe obrera, es creen els ateneu obrers on es formaven les
persones més desfavorides.
- Època molt influenciada pel marxisme.
El CENU comença 1/10/36 per tal que cap nen pogués estar privat de l’educació tot i
haver-hi guerra.
Característiques organitzatives:
- Establir horari escolar de matí 9-12 i de tarda 3-5.
Després horari contínu:
- Per aconseguir que els infants estiguessin el màxim temps a l’escola,
evitar que fessin molts viatges i hi hagués risc en bombardejos.
- Per aprofitar llum natural.

- Les vacances d’estiu i Nadal se suspenen ja que l’escola era un espai segur,
fins i tot anaven a l’escola els caps de setmana.
Es feien excursions quan era possible.

Orientacions pedagògiques:
- Incentiu a la imaginació
- Afavorir la reflexió i espontaneïtat
- Introduïr matèries a partir de fets pròxims
- Llengua
 - Coeducació

Portava la cultura als pobles amb biblioteques itinerants.

Creació de cantines a les escoles

Model franquista:
Adoctrinament ideològic en la ideologia dels pensadors (España grande, reconquista
España, reis catòlics…)
El franquisme i l'església tenen molt poder en l’escola. El catolicisme torna a ser molt
important, es recupera l’escola segregada.
Les noies més grans estaven a la sección femenina, institució dirigida a adolescents per què
aprenguessin labores del hogar.
Es prohibeix el català a l’escola.
Model marxista que impulsa a nens i nenes a ser lo pitjor de la societat.
Etapes:
1. Abasta anys de la guerra civil i de la 2na guerra mundial: educació inspirada en el
feixisme
2. 45-53 predomini eclesiàstic de l’ensenyament
3. Canvis i reformes:
- Anys 50: forta intervenció social, es promulga primer pla de construccions
escolars
- Anys 60: desenvolupament economia espanyola i grans canvis en
organizació escolar. Allarga escola primària fins 14 anys.
- Anys 70 llei general d’educació.

Molts nacionals van acabar sent professors sense cap tipus de formació, militars i gent
propera al règim.
A les escoles hi havia imatges del cristianisme. Volien eliminar el marxisme.
Idea de depuració, tots els mestres que no seguien el model franquista eren jutjats.

Les comissions depuradores eren (els que jutjaven):

- L’alcalde
- El rector de la localitat (mossèn)
- Cap guardia civil
- Un pare de família ben considerat
Els càstigs eren:
- Separació definitiva del cos i baixa a l’escalafó
- Trasllat forçós dins i fora de la província
- Suspensió temporal d’ocupació i sou
- Inhabilitació per exercir càrrecs directius i de confiança
- Inhabilitació per exercir ensenyança

14/11/22
PEDAGOGIA POSTMODERNA:
El postmodernisme trenca amb bellesa, veritat i bondat.
L’inici se sitúa en els anys 60 i 70. Moviments socials que avancen cap a principis igualitaris.
A Espanya acaba la dictadura per exemple. Són èpoques d’il·lusió i de lluita per la
democràcia i els ideals.
Les fonts del naixement:
- Desànim polític i desil·lusió: Es comencen a qüestionar els moviments. El sentiment
de desil·lusió genera certa crítica, s’inicien les polítiques neoliberals i agafen força.
Anys 70 i 80.
- Ciència com a blanc fàcil: Es desanima a buscar qualsevol cosa, es diu que la
ciència respon als interessos del poder polític, dels partits, de les farmacèutiques.
Anys 70 i 80.
- Es nega l’existència d’una realitat objectiva i es posen en dubte l’existència
d’universals. Terra rodona o plana? La lluna existeix? Tot depèn de com observem
les coses. Tot és subjectiu i qualsevol ideal es pot qüestionar.
S’ha traslladat a l’àmbit cultural, els drets humans s’han qüestionat perquè no
responen a certes llibertats que són vistes des de la nostra cultura però potser no
igual en una altra.

Pensament postmodernista:
Vincula a la crisi de la modernitat. Pèrdua de vigència d’aquells idearis que van mobilitzar
els homes i les dones de les nostres societats estructurats al voltant de conceptes d’igualtat,
llibertat, veritat, justícia i racionalitat.
Són principis que han servit per qüestionar els mètodes i els sistemes educatius. Per
exemple tots els infants tenen el mateix dret no només d’accés sinó també de resultats.
Hi ha una crítica contínua dels ideals, els perden els principis i és qüestiona la modenitat.
Crida a l’immobilisme.
La guerra del Golfo:
2 agost 1990 Irak va invaïr Kuwait. El postmodernisme va qüestionar l’existència
d’aquesta guerra i va publicar un llibre que es deia La Guerra del Golfo no ha tenido
lugar, afirmava que tot era una manipulació mediàtica.
El qüestionament deriva per exemple a afirmacions com les de Vox sobre la inexistència del
canvi climàtic.

Principals autors:
- Deconstrucció i différance: Heidegger i Derrida: Deconstrucció de la realitat i la
diferència.
Derrida al publicar el llibre de la Gramatología estava en un context francès. Se li
otorga la descoberta de la diferència amb el seu llibre.
A nivell de diversitat cultural han gestionat basant-se en la diferència, França posa el
pes en que hem de fomentar la diferència.
Una diferència que portada a l’extrem imposibilita la convivència.
Heidegger parla molt de la deconstrucció de la realitat veient les seves terribles
parts. Té una obra molt important que es diu El ser y el tiempo, afirma que hem de
lluitar però no només això. La lluita portada a l’extrem, sense valors vincula a l’autor
amb el nazisme.
- Genealogia del poder: Nietzsche i Foucault:
Nietzsche és un autor utilitzat en moviments d’extrema dreta. Té una idea
transversal: ideal del superhome, per damunt de la modernitat i que es sitúa en un
supranivell. Critica com ha degenerat la humanitat. Defensa dels moviments de base
 en un nivell inferior del superhome. Hi ha unes pretensions d’igualtat que no
aconseguirem mai, qüestiona les lluites pels drets.
Crítica de la cultura popular per part dels autors. Despreci cap als gustos comuns.
Foucault és un autor destacable en el concepte de poder. Per l’autor tot és poder i
té un efecte de repressió, censura, rebuig (sempre negatiu). El poder també crea
una realitat.
Vigilar y castigar és la seva obra més destacada. El poder sempre està vigilant i
castigant. No ens adonem de com el poder ens controla perquè ho fa de forma sutil i
modesta. Hi ha una intencionalitat en voler controlar.
Dins de les ciències socials hi ha 3 perspectives:
- Perspectiva sistèmica: La realitat està definida per les estructures (política,
cultural, econòmica…)
- Perspectiva subjectivista: En contraposició a l’anterior. La realitat està
construida per les persones.
- Perspectiva dual: S'inicia a finals dels anys 90 i a principis del 2000. La
realitat social està definida per estructures i persones.
Situa les escoles en les presons. Qualsevol institució vol controlar i exercir el seu
poder. Quan anem a l’hospital la intenció és tenir-nos vigilats.
Té una visió de la violació
- Jean François Lyotard: Critica la idea de consens.

21/11/22
PEDAGOGIA REPRODUCCIONISTA:
Del funcionalisme a l’estructuralisme (Parsons, Merton)
FUNCIONALISME: Context social i històric: L’hem de situar en els anys 40. El context
destaca per:
- Preocupació del motiu pel qual la societat ha arribat a l’extrem.
- 1945: Victòria contra el nazisme. Es genera un optimisme, una esperança sobre la
condició humana.
- Clima que afavoreix el naixement de moviments democràtics.

Característiques:
- Veu la societat com un sistema sense subjectes. Diu que els moviments socials en la
mesura que estan formats no tenen cap influència en el canvi social. Anula o redueix
el paper que els subjectes tenen en la societat.
- Objectivitat: Hem de distanciar-nos de la realitat social i dels moviments per
analitzar-los.

Funcionalisme estructural:
Està dins del funcionalisme.
La societat és un sistema de subsistemes. Hem d’analitzar la funció o finalitat dels sistemes
ja que cada subsistema té una funció.
Se’l critica per conservador, perquè no permet la falsació i perquè diu que les ccss depenen
de les ccnn.

L’autor més important és PARSONS. Les estructures existents són funcionals als sistema
(tenen una funció determinada). Les estructures i les funcions no són equivalents i de
vegades es generen disfuncions.
Preocupacions:
- Evitar el desordre social que havia portat al nazisme i a l’estalinisme. Com és
possible que en una societat democràtica sorgeixin moviments tan populistes? Si es
complissin les funcions això no passaria. Vol evitar les tendències.
- Consolidar un ordre democràtic que resistís a les convulsions. Hem de tenir unes
democràcies fortes i consolidades per evitar moviments extremistes.
- Mantenir l’ordre social davant el risc de conflicte revolucionari.
- Intenció d’assolir un consens normativament assegurat.

Funcionalisme sistèmic, Parsons:

Per ell l’estructura ja no és equivalent a la funció.
- Control parcial de l’entorn: els sistemes només controlen parcialment els entorns
complexes i variables en els que operen.
- El manteniment dels sistemes no depèn només de les seves estructures, sinó també
de les relacions bilaterals amb els seus entorns.

AGIL (SISTEMA D’ACCIÓ):

- ADAPTACIÓ: SISTEMA COMPORTAMENTAL
- CONSECUCIÓ DE FINALITATS: SISTEMA DE LA PERSONALITAT.
- INTEGRACIÓ: SISTEMA SOCIAL.
- LATÈNCIA: SISTEMA CULTURAL.

Funcionalisme obert Merton:

Creador de la sociologia de la ciència.
- Disfunció entre la funció d’una institució i el que realment fa. No podem atribuir una
funció a cada institució. Diferents estructures poden tenir diferents funcions i també
la mateixa funció.

Per Merton diferents estructures poden tenir la mateixa funció. No només l’escola prepara
pel mercat laboral
- La funció manifesta són les conseqüències conscients de les institucions i els actors
socials.
- La funció latent és la conseqüència no visible.
Exemple: Anar a un partit:
- Funció manifesta: Gaudir.
- Funció latent: Que un jugador et llenci la samarreta.

Hem d’anar a les espatlles dels gegants, mirar més enllà en base al que ja està fet. No
podem inventar-nos teories sinó debatre els clàssics.
Per Merton hem de recuperar el diàleg amb els clàssics.

Levi-Strauss:
Hem de fer un gir lingüístic a les CCSS. És un autor francès del mateix període que els
anteriors. Planteja una visió més estructural de la societat.
Es situa en un context europeu on hi ha una intel·lectualitat marxista però hi ha un
sorgiment de desenvolupaments teorics vinculats amb moviments crítics. Societat més
oberta i més canviat.
Plantegen alternatives incorporant una vessant menys estàtica.
A) El model de la reproducción (Arthusser, Bourdieu-passeron, Baudelot-establet,
Bowles-Gintis)
L’educació només reprodueix les desigualtats socials.
Té uns autors que són els més importants i mirarem característiques.

1.Estudis previs al model de la reproducció:

● L’educació reprodueix les desigualtats socials

Sorgeix l’any 60 amb un informe conegut com Coleman.
En aquest informe, quan ho publica hi ha molta reivindicació pels drets civils
afroamericans.

Aquesta corrent teòrica sorgeix als anys 1966 amb un informe, conegut com “L’informe
Coleman”, James S. Coleman (1926-1995).

Les diferències entre escoles tenen un efecte molt petit en el que succeeix a
l’alumnat desprès de la graduació (…) la reforma escolar no tindrà mai una
significativa influència en el grau de desigualtat dels adults i adultes (Bane & Jencks,
1972, 41).

Llavors qui és responsable? Es van basar en uns càlculs estadístics per fer aquestes
afirmacions:
- Influència de l’escola en el 50% dels ingressos futurs. (Jencks deia només el 12-
15%).

- Necessitat d’uns mínims nivells educatius per una participació econòmica

complerta.

La Black Response va ser una resposta a l’informe Coleman en el que identificava

errors de càlculs estadístic.
- Els autors de l’informe Coleman refan els càlculs i demostren que si te un
impacte l’escolarització en el futur laboral i econòmic de les persones negres.
(1979)

Què passa en el nostre context?

Espanya l’any 1972 i després 1985, es tradueix la obra de Jencks i Coleman, però
no s’agafa la rectificació de la seva obra, sinó que s’agafa l’original erroni i així es
una cita textual del que ens arriba a espanya:

“La escuela no es responsable de las desigualdades sociales y no las cambia”

2.Estructuralisme marxista
Louis Althusser (1918-1990)
Escriu el llibre “Para leer el capítol (p.o. 1967, amb E. Balibar)”
Deia que aquest autor (Marx) el podíem diferenciar en dues etapes:
- Marx jove i Marx madur
Marx en la seva etapa jove era idealista, utòpic, somiador, i en la segona etapa era
més madur, estructuralista.

Ideologia y aparatos ideologicos del estado (p.o. 1975)

- aparells ideològics i aparells repressius

- assegurar la dominació capitalista

Anys després al 1992, Althusser diu:

El capital té 8 volums i va escriure para leer el capital, havent-hi estudiant només el
volum 1 del capital. Althusse s’inventa aquesta diferencia entre marx jove i marx
madur. I d’alguna manera, el que althusser fa quan els diferencia, esta cridant a la
immobilització, i per això el situem dins d’aquesta idea revolucionista.

3.Teoria de la reproducció
Autors francesos: Bourdieu i Passeron

Idea: si tot ve donat, fet, jo tan sols puc reproduir

Jean-Claude Passeron. Directeur d’Etudes à l’EHESS

La reproduction (1970) amb Bourdieu

Le métier de sociologue: préalables épistémologiques (1968) amb Bourdieu i

Chamboredon

Pierre Bourdieu. Prof. Collège de France 1930-2002

- Estructuralisme constructivista
- Habitus és estructura estructurant estructura estructurada
- La distinction (1979). Ens interessa més en la idea de la distinció, llibre publicat
en el context francès i el que ens ve a dir es la idea del habitus, es una
estructura estructurant. Bordieu diu que a la societat hi ha una estructura
estructurant: organitza les pràctiques i la percepció d’aquesta. Aquesta
estructura estructurada és el principi de divisió en classes lògiques que organitza
la percepció del món social (divisió classes socials).

Per Bourdeau repetim i reproduim el mateix model. La classe alta sempre

regenerà coses per diferenciarse de la resta. Aquesta és la idea de la distinció.

El gust és el que aparella i uneix coses i persones que van bé juntes, que es
convenen mútuament (Bourdieu)

● Grup d’amics i amigues

● Parelles
● Hobbies
 4.Teoria de les xarxes escolars
Christian Baudelot
- Prof. Sociologia. Dptm. de Ciencies Socials
- Investigador al Laboratoire de sciences sociales
- École normale supérieure de Paris
Roger Establet
- Prof. emèrit de Sociologia de l’Université de Provence
- Investigador i Director del Laboratoire Méditeraneén de Sociologie (LAMES)

Fan la teoria de les xarxes escolars

- Divisió del treball: reproduint la divisió del treball, l’escola reprodueix els
patrons que el mercat laboral necessita.
- Xarxa primària professional: hi ha escoles que orienten per formació.
- Xarxa secundària superior: escoles que preparen pel batxiller actual.

5.Teoria de la correspondència
Bowles i Gintis. Departament d’economia de la universitat de Massachusetts.

Diuen que hi ha correspondència entre les relacions socials de l’escola i relacions

socials de producció.
“Considerem que el sistema educatiu contribueix a la integració de la joventut en el
sistema econòmic a través de la correspondència estructural entre les seves
relacions socials i les de producció (Bowles & Gintis, 1977, p. 131)”

B) La crítica reproduccionista a les transformacions democràtiques de l’educació.

Hem tingut els autors que no plantegen alternatives a com l’educació pot canviar la
societat, I com millorar la vida dels nens i nenes.

1. Negació del paper de l’escola com a garant de les oportunitats socials i

econòmiques dels individus. (El model reproduccionista nega el paper de l’escola,
tothom ha de poder arribar)
2. Desinterès en veure què passa dins. (quines dinàmiques hi ha dins l’escola, s’ha
de conèixer)
3. Oblit del caràcter productiu de l’escola. (l’escola produeix coses, no només
repeteix i produeix el que passa a la societat, produeix consciencia critica, etc.)
4. Realitat com a producte de les estructures socials. (l’escola es un reflexe de
l’estructura social, política, económica, nomes veu aixo i lescola te moltes coses.)
5. Negació del paper actiu dels subjectes.

Limitacions del model de la reproducción

1. Obvia el concepte d’agència humana. (el subjecte no té poder, no pot fer res
davant el sistema escolar)
2. No pot explicar el canvi educatiu.
3. No conté un concepte d’autoreflexió. (no podem reflexionar sobre el que podem
canviar)
4. Li manca un concepte sociològic d’identitat o individu. (a mesura que s’anula la
persona també el concepte d’individu no el té en compte, en el sentit ample de la
paraula)
5. Li manca un concepte de moviment social, autònom de les categories de
l’estructura. (pel model de la reproduccio, els valors socials no tenen valors, no tenen
pes.)
6. No inclou una autoreflexió sobre els efectes socials i educatius que produeix el
propi model de la reproducció. (no fa una autocrítica de les consequencies del model
de la reproducción, no fa reflexio sobre limpacte que esta tenint aquest model.

Elements per a superar el model de la reproducció

1.concepció dual de la societat i educació en la que basar un anàlisi alliberat del seu
enclessament en les categories sistèmiques.
2.visió del canvi social que inclogui tant els fenòmens de reproducció com de
resistencia i transformación que estan presents en el camp educatiu.
3.Centralitat del concepte d’autoreflexió.
4.Concepte de persona individual com a agent amb un centre interior de regulació de
la propia conducta.
5.Concepte de l’activitat transformadora dels moviments socials
6.Autoreflexió sobre els propis efectes socials de la sociologia.

PEDAGOGIA CRÍTICA

- Superació de les limitacions del discurs tecnocràtic de l’educació.

- Superació de les influències de la concepció postmoderna. Posicionament VS
Relativisme
- L’escola no és únicament un aparell de reproducció de l’ordre social dominant
sinó també un espai de creació cultural.
- Reivindicació del paper del subjecte i del diàleg intersubjectiu en la
transformació.
- Aprenentatge com a procés d’interacció comunicativa on l’educador/a ha de
facilitar el diàleg.

1.Educació alliberadora (Freire)

Paulo Freire (1921-1997), destaca pel seu desenvolupament teòric lligat al
compromís social i ètic per la transformació.
✔ Neix a Recife (Brasil)

✔ 1944- Es casa amb una professora de primària: Elsa Maria Costa Oliveira.

✔ Va exercir d'advocat

✔ 1947 - Director del Departament d'Educació i Cultura

✔ 1961 Director del Departament d'Extensió Cultural de la Universitat de Recife

 ✔ 1964- Destituït arrel del cop militar, empresonat i exiliat (Bolivia i Xile). 1969-
Li ofereixen un lloc com a professor visitant a Harvard.
✔ 1970- Publicació Pedagogía del Oprimido

✔ 1979- Torna a Brasil

✔ 1987 - Premi UNESCO de la pau

FOTO MOVIL
PAPER DE L’INTEL·LECTUAL
Paper de l'intel.lectual Educació com a transformación
Nunca acepté que pudiera haber incompatibilidad entre una actitud científica y el
placer de vivir. Me gustaría también, ya que estoy hablando palabras de buen querer
y dereconocimiento, subrayar aquí cuánto debí y continúo debiendo, en el proceso
de mi formación permanente, no tanto a la práctica académica intensa que he
tenido, sino a trabajadores de campos y ciudades de diferentes partes del mundo. A
campesinos y trabajadores urbanos, mujeres y hombres con quienes voy
aprendiendo y, al aprender con ellas y ellos, igualmente voy enseñando.
Aprendiendo y enseñando que no es posible cambiar las personas, embellecer el
mundo, sin transformar radicalmente sus estructuras.

2.Escoles democràtiques (Apple)

3.El professorat com a Intel·lectual (Giroux)
4.La (des) educació (Chomsky)
5.Tendències actuals en pedagogía crítica (Ladson-Billins i Oake)

19/12/22
DE LA SOCIETAT INDUSTRIAL A LA SOCIETAT DE LA INFORMACIÓ
Inicialment la tecnologia estava dissenyada per fer un ús militar. En un moment de transició
la industria entra en crisi i les economies s’han de reinventar.
Societat industrial:
- Font de producció són recursos naturals
- Producció d’objectes materials
- Nous productes que surten a la venta i es produeixen en massa
- Elements de procés productiu: capital + recursos + treball
- Es valora quantitat i homogeneïtat
- Plena ocupació: taxes d’atur molt baixes
- La producció agrícola es substitueix per industria
- Augmenta la importància del sector industrial
- Societat estructurada en classe mitja, alta i baixa.
Societat de la informació:
- El recurs natural ja no és lo principal. Lo important és la informació (qui la té i com es
gestiona).
- Una empresa triomfa o fracasa depenent de com tracta la informació
- Nous processos
 - Elements procés productiu: capital + recursos + treball + informació
- Es valora qualitat i diversitat de productes
- Reducció de llocs de treball
- Forta reducció de sectors agrícola i industrial, tb sector serveis
- Apareix el sector quaternari, de la informació
- Un terç de la societat queda exclosa socialment (societat dels 2 terços)

Societat de la informació: 2 fases:

- Darwinisme social: Hi ha una selecció natural dels millors. Els que tenen aquestes
capacitats intel·lectuals tenen accés al mercat laboral. Augmenten les desigualtats
socials. Unes persones poden accedir-hi i altres no.
Es genera una demanda per part de la societat, d’associacions, d’organismes, de
polítiques… que veient la tendència a la desigualtat reclamen una societat sense
desigualtats. Que totes les persones tinguin la possibilitat de formar-se en
tecnologies. Comença a plantejar-se al 1993.
S’origina en un congrés que es va fer a Bcn al 1994. Es comença a canviar el
discurs sobre l’educació i sobre les possibilitats que aquesta té per transformar
desigualtats socials i educatives. Es planteja que l’educació transforma les
desigualtats socials i que es pot revertir la societat de la informació basada en
desigualtats.
- Societat de la info per tothom.
- Augmenten les polítiques cap a una SI per tots.
- Motius:
- Interès del mercat: capitalisme informacional. Hi ha un interès
econòmic en l’expansió de les tecnologies.
- Pressió de molts països exclosos i de moviments socials per tal que
tothom hi tingui accés.
- Reducció de l’atur en la mesura que la gent té més formació. Les feines són
cada vegada més precàries. L’estabilitat que hi havia abans desapareix.
- Augmenten els processos migratoris.
- Les noves tecnologies afavoreixen noves possibilitats pels moviments
socials. Hi ha més consciència de les problemàtiques globals.

Aprenentatge dialògic: Sorgeix a partir del context de la societat de la informació per a

tothom.
El focus està en el diàleg. Succeeix en un context on les societats busquen diàleg,
qüestionen autoritat / poder / paper dels experts. Les decisions individuals cada vegada es
dialoguen més. Pèrdua de poder de l’autoritat.
L’aprenentatge és cada vegada més dialògic.
D’una banda als anys 60:
- Pensament simbòlic
- Processament info
Als anys 80: Gir dialògic de les ciències de l’aprenentatge. Cada vegada més serà important
la interacció entre alumnes, professors, famílies, comunitats…

Formes d’agrupament de l’alumnat:

- Mixture: 1 professor i 25 alumnes. Hi ha aules que és molt complicat que 1 professor
pugui gestionar-ho. Hi ha un augment de la diversitat de l’alumnat.
 Grups heterogenis (diferents nivells dins la classe).
No ofereix una resposta adequada a les necessitats
Grans dificultats per aconseguir l’èxit de tots
- Streaming: 1 professor amb 20 alumnes i 1 professor de reforç amb 5 estudiants.
Grups homogenis en la mateixa aula.
Efecte negatiu en la qualitat d’educació de tots.
Alguns es queden enrere (els que segreguen).
Augment de problemes de convivència
- Inclusion: 2 professors amb tots els alumnes. Els recursos serveixen per incloure tot
l’alumnat.
Tipus:
- Grups heterogenis amb reorganització de recursos.
- Extensió del temps d’aprenentatge.
- Currículum individualitzat inclusiu.
- Opcions d’elecció inclusives.

Grups interactius:
El mestre organitza les activitats de cada grup de manera que al acabar la classe tots els
nens hagin passat per totes les activitats. Els grups són heterogenis i promovem els diàleg.

L’autor principal de l’aprenentatge dialògic, que ha creat els principis és Ramón Flecha. Ha
definit les bases científiques.
1) DIàleg igualitari: Procés a través d’actes de parla basats en arguments orientats al
enteniment. Les persones es posen d’acord sobre accions a realitzar en base a la
igualtat. És igual de vàlid el que diu un mestre que el que diu un pare immigrant. En
el procés d’interacció conta l’argument que hi ha al darrere.
2) Intel·ligència cultural: Chomsky és un autor conegut per ser un crític del poder
polític. Totes les persones podem desenvolupar el llenguatge, gramàtica universal.
Totes les cultures tenim les mateixes capacitats i som intel·ligents.
Hem de ser capaços de no assumir que la nostra cultura no és superiorment
intel·ligentment.
3) Transformació: Destaca la orientació transformadora de l’educació. Connecta amb
diferents autors.
La transformació de totes les interaccions de l’entorn de les persones a través de la
participació activa, afavoreix els aprenentatges.
4) Dimensió instrumental: Desenvolupa una teoria en la que la pobresa no es media
només amb els nivells econòmics. Es té en compte l’accés a l’educació, la sanitat i la
cultura.
Els nens i nenes han d’adquir tots els aprenentatges instrumentals mínims per
aconseguir l’èxit educatiu.
5) Creació del sentit: Necessitat de que allò que fem tingui un sentit que conecti amb la
nostra vida personal, història familiar…
Contribució de Beck: Modernització reflexiva: Les persones cada vegada més
reflexionem sobre nosaltres mateixes. Assumim més riscos en les nostres decisions.
Quan prenem una decisió estem incorporant una creació de sentit.
El sentit sorgeix quan es tenen en compte necessitats i arguments d’altres persones.
Quan es tenen altes expectatives i existeixen referents a la comunitat cap als que
dirigir-nos.
 No hi ha distància entre el que s’espera de la institució educativa i el que ens ofereix.
Les famílies confien en que l’escola farà el possible per que els seus nens arribin allà
on vulguin.
Mead és un autor que planteja com les persones a través de la interacció
aconseguim crear sentit a les coses. La creació de sentit fa que transformem la
nostra expectativa de les coses.
6) Solidaritat:
7) Igualtat de diferències: Les diferències han de ser tractades d’igual manera.
Qualsevol persona té dret a viure de forma diferent i al mateix temps ha de tenir les
mateixes oportunitats de realització.
Recuperem 3 models d’agrupament escolar (mixtum, streaming i inclusion).

Escoles democràtiques Apple: (anterior sessió)

Analitza com els moviments socials i les escoles generen resistència a les desigualtats
socials.