IVN ILLICH

Laura Xamena Martn

Sergio Sanz Cantarero
Mara Francisca Cabot
Rossell
Ester Cresp Snchez
Milagros Reus Martnez
Elena Prez Murcia
Pensaments i Contextos Educatius Contemporanis

Grup 22101 - Curs 2017 - 2018

NDEX:
1. Context
2. Corrent pedaggic
3. Biografia
4. Obres
5. Pensamen pedaggic
6. Influncia posterior
i pervivncia actual
7. Bibliografia
1. Context
S.XX 60-70
EEUU - URSS
Desescolaritzaci
Te
cnolgiques
Millores
Econmiqu
es
1.1 Context
Revoltes i lluites poltiques
Finals dels 60 Anarquia pacfica
Millores

Qualitat de vida
Preocupaci pel medi
1.2 Context
Canvis culturals
Finals dels 70

Destrucci
Medi Ambient
 2. Corrent pedaggic
Illich Pare de l'educaci desescolaritzada

Formula una violenta crtica a l'escola pblica per la seva:

- Centralitzaci
- Burocrcia interna Fa una crtica
- Rigidesa social i cultural
ms que una proposta
- Desigualtats que encobreix educativa
La desescolaritzaci suposa un canvi cultural en el qual les persones recuperin la
llibertat d'aprendre, de relacionar-se amb els altres i de contribuir a l'aprenentatge
mutu.

- Una educaci per a tots el canvi vindr des del pla

individual
- Aturar el fracs escolar
Illich i Reimer - Persones autodidactes
pretenen - Lliure accs de cada individu als avenos de la tecnologia
i al seu s
- Autoorganitzaci en xarxes daprenentatge
- Llibertat per aprendre lalumne decideix
- Eliminar la segregaci i selecci
- Denunciar la coacci
- Autorrealitzaci en tot moment aprendre fora de les escoles
grcies a les noves tecnologies
 Les quatre xarxes, enfocaments o institucions educatives de carcter
convivial que Illich postula sn els segents:
Serveis de Referncia respecte d'Objectes Educatius.
Llotges d'Habilitats.
Servei de Cerca de Companys.
Serveis de Referncia d'Educadors Independents.

Faure ciutat educativa

- Sha de convertir la societat en una font inesgotable destmuls formatius que
despertin el potencial creador i el floriment de les facultats i possibilitats de
lhome.
- Tot individu ha de tenir la possibilitat daprendre durant tota la seva vida.
- sha de democratitzar leducaci, universalitzar-la i desenvolupar les variants.
Husen
- Plantejament duna societat en continu canvi per
ladaptaci i aprenentatge constant.
- Aconseguir una escola comprensiva, s a dir, adaptada
al nin i a la realitat del mateix temps.
- Integrar les tecnologies.

Holt
- Idear un sistema alternatiu de formaci suprimir lescola.
- Va publicar a una revista un article amb lobjectiu daconsellar als pares
sobre com educar els seus fills.
- Amb leducaci a casa els nins sautogovernen i aprenen significativament
mitjanant feines.
3. Biografia
- Ivn Illich (Viena, 1926 - Bremen, 2002) va ser un pensador
austriac polifactic i polmic.
- Classificat com anarquista.
- Autor d'una srie de crtiques a les institucions
clau del progrs en la culturamoderna.
- Va nixer dins una famlia amb antecedents
jueus, dlmates i catlics.
- Des 1936 a 1941 va viure a Viena amb el seu
avi matern va haver de fugir a Itlia per ser
considerat jueu.
- 1931-1941: Va estudiar a les
Escoles Pas fins que el varen
expulsar, acabant els seus
estudis en la Universitat de
Florida.

- 1942 -1946: Va estudiar i es va graduar en teologia i filosofia

a la Universitat Pontifcia Gregoriana de Roma.

- Ms tard, va ser ordenat sacerdot per no va acceptar

prefer treballar com a rector assistent a Nova York.

- Va crear lInstitut de Comunicaci Intercultural (obert a

lestiu).
- El 1961 va fundar el Centre Intercultural de Documentaci en
Cuernavaca, Mxic. centre d'investigaci que impartia
cursos de llengua i cultura hispanoamericana als missioners
nord-americans.

- A finals dels anys 60 Illich va sollicitar i va obtenir una

dispensa per a l'exercici sacerdotal. Desprs de deu anys de
tasca, les publicacions i idees enmanades del CIDOC li van
enfrontar amb el Vatic.

- El 1976 el centre es va tancar

amb el consentiment dels qui hi
treballaven.
- A partir dels anys 80, Illich va viatjar intensament (Estats Units
d'Amrica, Mxic i
Alemanya).

- Va patir un procs cancerigen de tumors a la cara als darrers

20 anys de la seva vida. Es negava a ser tractat amb els
mtodes professionals i va practicar, en canvi,
tcniques teraputiques de meditaci i ioga i va fumar opi
per fer front als dolors.

- Finalmente muri en el 2002 en Bermen.

4. Obres
Les obres ms representatives sn:
La sociedad desescolarizada La convivencialidad
(Deschooling Society) 1971 (Tools for Conviviality) 1973
 La sociedad desescolarizada
(Deschooling Society)
- Any 1971
- El concepte desescolaritzaci apareix per primer cop a la seva obra
Conjunt de processos que durien a la desalienaci de lhome i a una societat justa

- Critica a lescola, al transport i a la medicina de la societat industrial

Per a la desecolaritzaci no s possible una millora daquestes

Per a Illich Tecnlegs de leducaci o Summerhill

No sn opcions per a la revoluci educativa

El canvi vertader passa per desescolaritzar leducaci i la societat

Presenta la societat convivencial en front de la societat industrial:

No s una societat sense llocs

densenyana

Una societat on laccs a la cultura passa a

travs dinstruments desescolaritzats

Controlats per lhome i la collectivitat, al

servei de lhome i no al dels especialistes
Altres obres dinters
De caire educatiu:
- La escuela, esa vieja y gorda vaca sagrada. En Amrica Latina abre un
abismo de clases y prepara una lite y con ella el fascismo (1968)
- En Amrica Latina: para qu sirve la escuela? (1973)
- Juicio a la escuela (1975, collaboraci amb ms autors)
- Educacin sin escuelas (1976)
- La escuela y la represin de nuestros hijos (1979, juntament amb Lning)
- La educacin (1985, collaboraci amb Freire)
Obres ms enll dinters pedaggic:
- Energa y Equidad (1974)
- Nmesis mdica (1975)
- El H20 y las aguas del olvido (1985)
- The Alphabetitzation of the Popular mind (1988)
- In the Mirror of te Past (1992)
5. Pensament pedaggic
-Critica el sistema de les SIA i al consumisme
-Institucionalitzaci dels valors, no s el preu que donam sin el
que ens han ensenyat a donar
-Creaci de necessitats artificials
-Prdua de la llibertat de lindividu
Consumidors educats per a consumir:

Educaci illegtima i Escola inicia lnsia

deshonoritzada del consum

Fracs del sistema educatiu

Renega a lescola com a soluci i la culpa dels inicis del problema
(fbrica de consumidors).
Mancances del sitema educatiu.
Lescola estratifica
Noms acaba beneficiant als rics.

Lexperincia com a mestre, les grans llions sn les que podem

experimentar.
Romp amb els pensaments tradicionalistes a favor de lescola. Els
anomena mites.
Mite dels valors institucionalitzats i el seu mesurament
-Creena de que lescola genera un resultat quantificable amb ttols
i diplomes
-Necessitat de controlar i manipular tot el procs daprenentatge
Mite dels valors envasats
-Professor com a productor i processador de la informaci.
-Alumne com a simple consumidor.
Mite del progrs etern
-Basa lensenyana dels alumnes en valors comerciables i
quantificables.
-Moldeja la visi dels infants i els crea als principis de la SIA.
 5.1. La societat convivencial
Estudiar sense rebre obligacions
Tenir accs a la font dinformaci
Desaparici de lescola com a instituci educativa
Per impartir coneixements ha dhaver-hi alg que vulguis
adquirir-los
VENTATGES DESVENTATGES
-Nens amb Llibertat dExpressi -Absncia dexamens i
-Opinions fora represions qualificacions
-Tenir cura dells mateixos i triar com -Assistncia no obligatoria a
volen aprendre les classes
 Creien que no s possible

6. Influncia posterior i convertir les escoles

(institucions burocratitzades
actuals manipulatives) amb
altres de carcter convival

pervivncia actual on les persones actuen

autnomament

ANYS 60 : Illich i Everett Reimer mantenen una estreta

relaci i comparteixen els seus treballs sobre leducaci i la
desescolaritzaci
Les escoles no deixen escapar lhumanitat del monopoli
tecnolgic (i coneixement), per aix es necessiten
alteranitves desescolaritzadores
La universalitzaci de lescola provoca ms fracs
escolar (s contraproductiu)

Linstituci escolar ensenya la necessitat de ser ensenyat

 PROPOSTES ALTERNATIVES

Illich i Reimer estan a favor de la iniciativa personal a leducaci

(en contra de lescola obligatria que lleva drets i llibertat)
Lescola no deixa ser un mateix, afavoreix lalienaci, la
burocrcia, i la repressi
s necessari un canvi cultural reben moltes
crtiques quan
llibertat daprendre publiquen els
relacionar-se seus escrits
aprenentatge mutu
cada moment vida quotidiana = aprendre
(autorealitzaci)
- Per ells no funcionen les reformes escolars, les noves actituds dels
mestres ni la creaci de nous mtodes perqu just sn nous
embuts educatius.
 4 REDS ALTERNATIVES A L ESCOLA OBLIGATRIA:
1. Serveis de Referncia respecte a Objectes Educatius (adquirir
coneixements ms fcilment)
2. Llotges dHabilitats (entitats amb propostes de diferents
apenentatges)
3. Serveis de Recerca de Companys (per aprendre conjuntament)
4. Serveis de Referncia respecte a Educadors Independents
(professionals especfics per ajudar als clients)

facilitaria laccs a les coses i saber-les,

compartir habilitats, ls de noves
tecnologies passarien a ser una ajuda per
lorganitzaci lliure i desinstitucionalitzada
LOBJECCI ESCOLAR

Les aportacions que van fer als anys 60 i 70 no

van donar lloc a un moviment especfic per s
que van iniciar un debat socio-educatiu (fins
lactualitat)
Les societats contempornies es troben amb una
falta didentitat de molts de joves amb les
institucions on van de forma obligatria
1979: Illich impulsava el creixement de les comunitats de
pares i mares que cercaven solucions substitudores a
lescolaritzaci
Jonh Holt (a Nord-Amrica) s ms representatiu de
lobjecci escolar i de la home school que Illich i Reimer
 A partir dels anys 70: ms famlies i grups que elegeixen un retorn a
la naturalesa, zones rurals, no assistncia a lescola home school
A finals dels anys 80 ja sn legals als EEUU
Tenen: radicalisme antigubernamental i
integrisme religis, fora els serveis pblics
- llibertat de currculum (i del nin)
- voluntat del nin i inters
- autoorganitzaci - s de NOVES TECNOLOGIES
- flexibilitat - reivindicaci de lautoformaci
- bons resultats - debat de: Com ser lescola del
futur?
- competivitat - creixement de les alternatives
- consumisme educatives
- sexisme
- viatges i activitats: millor comunicaci
 ACTUALMENT
La UNESCO estudia la desescolaritzaci i es preveu un futur marcat
per leducaci no formal, aula sense murs
Aquestes teories han estat criticades per la crisis dels mestres, la
pobresa en el mn, i la ineficcia educativa (fracs escolar)
pareixen donar-li la ra.
Duria a corporacions neocapitalistes, ams no identifica a tots els
grups socials, es parla dun retorn del naturalisme rousse
A la societat contempornia hi s molt present (ms del que
simaginava) FUTUR: FUSI I DIVERSIFICACI DESTRUCTURES, REDS I
ESCOLA (hi ha un gran debat)
Internet permet: la recerca de companys
per aprendre, ms ofertes daprenentatge,
capacitat de controlar i formar les seves
prpies vides etc. per tamb pot ser una
estructura ms manipulativa que lescola
7. Bibliografia
- Junoy, G. & Gmez, G. (n.d) Ivan Illich o a la desescolarizacin.
Revista de Educacin. Recuperado de
https://www.mecd.gob.es/dctm/revista-de-educacion/1976-242/re
24208.pdf?documentId=0901e72b8181e398