tema-5-sociologia.

pdf

Anónimo

Sociología y Antropología Social

1º Grado en Educación Social

Facultad de Filosofía y Ciencias de la Educación

Universitat de València

Reservados todos los derechos.

No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.
 Tema 5

TEMA 5:
L’ESTUDI SOCIOLÒGIC DE L’EDUCACIÓ

1. ESTUDI SOCIOLÒGIC DE L’EDUCACIÓ

Sociologia de l’Educació:

• Una mirada panoràmica dels principals corrents teòrics que han marcat l’evolució de la
sociologia de l’educació com a disciplina.
• Una aproximació detallada dels principals autors/es i marcs explicatius per abordar la
relació entre educació i societat des d’un punt de vista teòric, analític i conceptual.
• Potenciar la utilització dels conceptes teòrics-analítics de la Sociologia de l’Educació per
analitzar les desigualtats educatives contemporànies i interpretar-ne els debats més
rellevants.

Gènesi i consolidació de la Sociologia de l’Educació

- Amèrica: Durkheim – Natorp – Dewey (1920)

- Europa: Simmel-Tönnies Geiger (pedagogia-sociologia) (1920-1930)

2. EDUCACIÓ A LES TEORIES

2.1. Educació a les teories clàssiques

DURKHEIM (fets socials – anomia – elements morals…)

Anomia: falta de normes. Per això considerava que les societats modernes tenien dificultats
respecte a la comunitat. Per a ell l’educació és necessària per a transmetre valors. No tenia una
idea d’educació excel·lent, sinó que cada societat tenia que tindre una forma d’educació, cada
societat tenia que tindre un model educatiu per a aconseguir la integració de la societat, per a
establir estabilitat social.

Educació com a fer social, esta coacció era necessària i positiva, a través d’aquestes accions els
éssers es convertien en éssers socials, amb valors.

MARX (desequilibri social – lluita de classes – ideologia)

La infraestructura material condiciona el món dels valors i les idees.

Ideologia = forma falsa de coneixement que distorsiona la realitat i amaga interessos.

Critica a les institucions educatives del capitalisme i la pedagogia.

Model escolar:

• Combinar treball escolar i treball productiu.

• És necessari abordar el caràcter ideològic dels continguts que es transmeten a l’escola
(meritocràcia).
• Control popular de la burocràcia escolar i les línies pedagògiques.
• Front a l’especialització intensiva una educació polivalent que siga capaç d’incorporar a
la joventut en el sistema de producció al temps que participa en la seua formació integral.

Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.
a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-5408614
 Tema 5

WEBER (normes i valors – acció social – racionalització)

Teoria de la dominació i poder:

• Institucions educatives: dispositius de control.

• Identifica tres tipus d’autoritat i legitimitat i models educatius.

Dominació Característiques Legitimitat

Tradicional Respecte per les Tradició i costums
formes d’actuació Educació humanística
Carismàtica Valora qualitats Carisma individual Educació carismàtica
extraordinàries
Legal Respecta les normes Vinculació amb Educació
legals deures especialitzada

2.2. Educació a les teories contemporànies

Noves corrents teòriques:

• Critiquen un cert conformisme a l’estudi de les institucions educatives i l’absència de

l’anàlisi del conflicte que sorgeix al seu interior.
• Qüestionen la capacitat de l’escola per complir aquelles funcions (segons la perspectiva
funcionalista) i posen l’accent en les formes de control, de poder i dominació que es
donen en l’interior dels centres educatius.

Dues grans corrents:

• Les teories de la reproducció: es centren en el paper institucional de l’escola com a

reproductora de les desigualtats socials.
• Les teories de la resistència: malgrat reconèixer este paper reproductor de l’escola,
posen l’accent en la capacitat dels individus per resistir a les pressions socials i actuar de
forma autònoma i creativa.

Teories de la reproducció

Referents:

• Althusser (estructuralisme marxista): En la seua obra Ideología y aparatos ideológicos del

Estado (1975) assenyala que l’Estat s’assegura la dominació social i l’ordre capitalista a
través dels aparats repressius de l’Estat i els aparats ideològics de l’Estat
• R. Collins (1979) situa l’aprenentatge de la societat credencialista del capitalisme.
• B. Berstein (1988) descriu el paper que juguen els codis lingüístics en la distribució de
desigualats socials.
• M. Foucault: elabora estudis històrics sobre l’aparició i desenvolupament de les diverses
institucions modernes que presenta com a centres de poder i règims disciplinaris. Es
centra en noves formes de dominació que han sorgit amb l’aplicació practica dels ideals
de la Il·lustració.

Pierre Bourdieu:

Camps socials: els camps polítics i econòmics, exerceixen gran influencia sobre el funcionament
del camp educatiu, produint escissions entre sectors.

Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.
a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-5408614
 Tema 5

Tres conceptes centrals que fa servir per explicar els mecanismes de reproducció cultural a
través de l’Escola:

• Capital cultural:
o cultura, entesa com a font de coneixement,
o no com un element objectiu i impersonal, si no com un element subjectivitzat i,
fins i tot, amb certs prejudicis.
• Violència simbòlica:
o no és física.
o Al·ludeix a la subordinació de determinades idees i creences sota la dominació
d’altres socialment més acceptades i generalitzades.
o És una manera de llevar valor i importància a certes idees i, al mateix temps, a
les persones que les defensen.
• Habitus:
o conjunt de creences aferrades al nostre pensament
o que condicionen la nostra manera d’actuar davant les diferents situacions amb
què ens trobem en el nostre dia a dia.
o Molts de cops, aquests pensaments impulsen més encara la desigualtat social i
la discriminació.

(Bourdieu): els sistemes educatius reprodueixen les desigualtats socials d’una manera que no es
correspon amb la distribució desigual del capital econòmic. El món de la cultura imposa les seues
pròpies divisions jeràrquiques.

Distància o proximitat entre cultura escolar i cultura familiar = itineraris i possibilitats.

Teories de la resistència

Assenyalen el paper transformador de l’escola a partir del desenvolupament de la pedagogia

crítica. Malgrat acceptar l’existència i poder de les institucions, focalitzen en la capacitat dels
individus per reinterpretar creativament les normes i valors establerts.

Influència: Weber i post-marxistes.

Referents:

• Gramsci:
o Concepció del poder: no existeix dominació de classe en un sentit estricte, el
control de la majoria sobre la minoria pels mitjans de producció.
o Procés de construcció hegemònica: els grups que aspiren a dominar la societat
tracten de satisfer les demandes de la resta de grups.
o Èmfasi en les interaccions socials (en l’aula: ordre social).
• P. Willis:
o Tracta d’explicar per què els xics de classe popular rebutgen l’escolarització i
limiten les seues possibilitats de promoció social.
o Detecta una escissió de l’ordre social de l’aula i formació de dos camps oposats.
o L’escola difon la cultura hegemònica dels grups dominants en la societat.
o La cultura contra-escolar desemmarca algunes de les grans limitacions del
sistema escolar en la societat moderna.
o Intercanvi injust: sacrifici del “jo” a canvi d’ascens social.

Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.
a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-5408614
 Tema 5

o Qüestiona el paradigma educatiu que promet la promoció social a través de

l’obediència, docilitat i sotmetiment al cànon cultural oficial.
• Giroux:
o Considera que la política cultural ha de ser analitzada per la sociologia de
l’educació, sense limitar l’anàlisi del currículum de l’escola.
o Professorat: paper transformador. Ha de possibilitar valors democràtics,
d’igualtat i ensenyar a reflexionar críticament i educar per a l’acció
transformadora de la societat.
o Escola: espai de funcionament democràtic.

Pedagogia fronterera (PF)

Es nodreix de dos fonts teòriques principals:

• Postmodernisme crític: Planteja la necessitat de desterritorialitzar el plànol de la

comprensió cultural dominant i, en conseqüència, el rebuig a la idea d’un subjecte
unificat i racional. Proposa la crítica a les formes de representació i significats que
reclamen un estatus transcendental i transhistòric.
• Pedagogia crítica: Educació és una pràctica política, social i cultural. L’objectiu central és
el qüestionament de les formes de subordinació que creen desigualtats, i rebuig a les
visions que descarten la diferència, i a la subordinació del propòsit de l’escolarització a
consideracions econòmiques.

Fins educatius PF:

• Desenvolupar formes de transgressió per desafiar i redefinir els límits existents.

• Desenvolupar condicions en les que els estudiants puguen llegir i escriure dintre i en
contra dels codis culturals existents.
• Crear espais per produir noves formes de coneixement, subjectivitat i identitat.

3. SOCIOLOGIA I CURRÍCULUM
La naturalesa social del currículum

• Currículum explícit.
• Currículum ocult:
o Phillip W. Jackson: el que l’alumne aprèn en l’escola no només apareix en els
documents curriculars, també en el conjunt de regles i normes que regeixen la
vida escolar, sentiments, formes d’expressar-los, valors... Aquests aprenentatges
no apareixen “declarats” en els projectes curriculars oficials.
o Michael Apple: interaccions entre instrucció, currículum i ideologia han
d’estudiar-se per revelar de quina forma es creen, resisteixen i transformen els
models de relacions socials.

Sociologia i interacció a l’aula

1. Opcions metodològiques i relacions socials a l’aula:

• Paradigma tecnocràtic: planteja un currículum com saber objectiu i neutral que es centra
en els resultats i que no qüestiona el contingut. Es basa en la eficiència i els resultats. Això
planteja un tipus de relacions a l’aula.

Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.
a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-5408614
 Tema 5

• Enfocament crític i comunicatiu: qüestionen aquest paradigma i el seu focus entenent el

currículum reflex i constructor de relacions socials determinades de poder i control.
Critiquen l’objectivitat i neutralitat. El currículum ha de servir per generar relacions més
igualitàries i superar pràctiques de reproducció control i poder.

2. Sabers escolars:

Quins sabers se seleccionen i per què?

Les eleccions de saberes: imposats i legitimats per qüestions relacionades amb la veritat objectiva
i el cientificisme.

En moltes ocasions, responen a eleccions arbitràries vinculades a condicions, interessos socials i

ideologies.

Els saberes i pràctiques escolars reprodueixen o formen part de la cultura hegemònica?

Es superposen als interessos de les classes populars, determinades disciplines o corrents

científiques, prescindint de temes i assumptes morals i controvertits.

El currículum s’organitza de forma parcel·lada i jerarquitzada: esquema basat en l’ especialització

i jerarquia de les disciplines escolars.

3. Temps i espais escolars

• L’organització tradicional dels temps i espais escolars = caràcter jeràrquic i elitista
• Organització de l’espai es converteix en un instrument de poder.
• Organització espacial dins de l’aula afavoreix un tipus determinat d’interacció entre
professorat i alumnat, i entre alumnat entre sí.

L’exclusió d’opinions, demandes i interessos de familiars i alumnat subordina les condicions

favorables de l’aprenentatge sobre els interessos d’educadors i educadores.

Organització tradicional de l’espai es basa en un model conservador i elitista que no contribueix

a la transformació de les desigualtats socials.

L’exercici del protagonisme i del poder impregna tots els aspectes de la vida quotidiana. Les
diferents formes d’ús de l’espai i del temps practicades per xiquetes i xiquets, diferències visibles
en la forma de procedir que creixen juntament amb l’edat de l’alumnat.

Currículum democràtic

Per superar estes pràctiques, és necessària la democratització d’aquests elements creant espais
i temps per a la participació de tots els agents socials i educatius.

Sistemes d’avaluació

Avaluació: forma de selecció i control. Un control social que l’estudiantat ha aprés.

Té una funció selectiva indispensable per al funcionament de les societats.

L’avaluació educativa de capacitats: encobreix i legitima un sistema encaminat a determinar l’èxit

o el fracàs al sistema educatiu i en el món laboral.

Professorat: còmplice de la selecció social i educativa.

Sistemes d’avaluació responen a una determinada concepció de l’educació, cultura i societat.

Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.
a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-5408614