Cristina Ardiaca Español PAC1 MODELS D’ACCIÓ SOCIOEDUCATIVA

Pregunta 1

Els models d’educació social “són intents de respondre al desafiament

estructural de l’educació: l’articulació de cada subjecte en l’actualitat de la seva
època.” Per tant, tracta d’un conjunt de teories i diferents enfocaments
pedagògics que són emprats pels educadors socials a l’hora de realitzar una
pràctica educativa. Té com a finalitat orientar a l’agent educatiu en el sistema
de l’aprenentatge, oferint una sèrie d’estratègies i mètodes que l’educador
podrà utilitzar en el moment de realitzar la tasca educativa, per poder treballar i
guiar al subjecte de l’educació caps als seus objectius, respectant els seus
temps, sense obligar-lo, ja que cal tenir en compte que cada persona és única.
Cal ajudar-lo a controlar els seus impulsos, abandonant qualsevol tipus de
repressió i les propostes estandarditzades.

Aquestes articulacions vindran marcades pel moment històric i el model que es

proposa, ja que cada model d’acció socioeducativa selecciona i combina de
manera particular els elements teòrics i posa en joc les seves pròpies
pràctiques educatives.

La funció educativa cal entendre-la des de diferents registres. Considerant la

proposta de Lahore, la funció educativa ha de ser entesa des de tres nivells
diferenciats:

Des de la pedagògica, on l’educador ha de pensar diferents maneres per

promoure una educació centrada en la transmissió de la cultura, i així
possibilitar al subjecte de la seva integració social i emancipació individual. Així
com, des del nivell polític, l’educador cal que promogui una educació
ciutadana, basant-se en una perspectiva critica, universal i demòcrata. Per
últim, la posició ètica, on l’educador ha de promoure una educació que
reconeix l’alteritat del subjecte i assumeix la seva responsabilitat de possibilitar
l’emergència d’aquest altre.

Pregunta 2

La finalitat educativa que opera en el reformatori de la pel·lícula pretén

homogeneïtzar la comunitat, creant individus idèntics que siguin vàlids per la
Cristina Ardiaca Español PAC1 MODELS D’ACCIÓ SOCIOEDUCATIVA

societat. Aïllen socialment els nens i adolescents per aconseguir un control

social. Rachin, el director del reformatori, gestiona amb disciplina i “mà de
ferro”, la seva forma d'educar i d'establir una disciplina és seguint el seu lema
d'Acció-reacció, anul·lant i invisibilitzant al subjecte. Per tant, al subjecte de
l’educació, se’l tracta com a un usuari o client, sotmetent-lo a un control que el
priva de qualsevol poder de decisió. Estan constantment controlats , etiquetats i
classificats, provocant una segregació i classificació. Sense acceptar la
particularitat del subjecte i s’intenta esborrar les diferències entre els individus a
través de pràctiques socioeducatives repressives. En el visionat, un exemple de
estigmatització i exclusió és quan el director Rachin diu de Mondain (el noi
acusat de robatori): “Si avui no és culpable, ho hagués estat demà. Aquesta
gent no té remei”, mostra que té una actitud predeterminada des d'un principi
amb aquest tipus de nois. En el model neohigienista l’agent educatiu és
summament autoritari, l’educació és suplantada per l’entreteniment, on per
mitja de l’aplicació de protocols estandarditzats, utilitzant tot tipus de pràctiques
repressives per a “corregir-lo” i pel seu propi “bé”. Els educadors acaben
convertits en mers operadors neohigienistes del tecnopoder. En una escena de
la pel·lícula veiem com el director Rachin utilitza el seu poder i castiga i
maltracta a Mondain sense cap tipus de compassió ni contemplació. En el
Fondo del Estanque, el contingut de treball educatiu, es basa en un control
social cap als subjectes, imposant normes i repressió on és dóna predomini al
càstig, aplicant el principi d’acció/reacció. Una educació buida de continguts on
està centrada en l’entreteniment, apareixent una violència pedagògica,
basada en forçar al subjecte. Es pot veure reflexat quan un alumne agredeix a
Maxence i el director sense coneixement de qui ha estat decideix castigar a
l’atzar al calabós a un dels alumnes per tal d’aplicar una mesura (reacció) a
l’agressió (acció).

En el Fondo del Estanque, les metodologies educatives prioritzen la disciplina

per damunt dels drets basant-se en la imposició (falta de llibertat d’expressió o
rebre un tracte digne). El director i les regles del reformatori tenen un pla
educacional basat en la repressió, els càstigs i la violència; no obstant això,
aquest pla educacional només serveix per sembrar rancor, ja que els sotmet a
Cristina Ardiaca Español PAC1 MODELS D’ACCIÓ SOCIOEDUCATIVA

un control exhaustiu, classificant als grups poblacionals i analitzant aquells que

són considerats “sectors de risc”.

En el marc institucional es basa en el control dels comportaments dels

subjectes, tenint en compte que l’agent educatiu és el que té l’autoritat i la
imposa des de l’autoritarisme i la coacció. Entén l’educació des de la repressió i
el control de comportaments per tal d’eradicar el mal social tot i que es vegin
desvalortizats els drets i particularitats dels usuaris. A la pel·lícula, el director
Rachin jutja un dels nens per no saber contestar una pregunta de la lliçó. El
primer que fa és recriminar que és un “vago” en comptes de donar-li la
oportunitat de millorar, per exemple. Com no sap contestar, la resposta és un
càstig, en aquest cas no físic.

Pregunta 3

Com a futura educadora social és de gran rellevància conèixer quins són els
models i quin és el camí a seguir en les nostres praxis, ja que quan parlem de
control social no parlem d'educació social. Entendre i tenir coneixement dels
diferents models d'acció socioeducativa ens aproxima al treball que ha de
realitzar l’educació social amb els subjectes.

Amb el visionat de la pel•lícula “Los chicos del coro”, ens mostra el xoc de dues
metodologies oposades; per una banda, el centre que oferia una metodologia
autoritària i restrictiva, prioritzant la disciplina per damunt de la llibertat del
subjecte, i per altra banda la metodologia que oferia el professor Mathieu,
reflexa que l’educació és una oportunitat d’arribar amb aquells subjectes que
rebutgen l’autoritat i es refugien en la rebel•lia. Aquí es pot observar clarament
la importància del diàleg educatiu sobre la imposició del càstig.

D’acord amb Mathieu, l’autoritat es sustenta des del reconeixement mutu de

l’educador i el subjecte; ja que l’interès del subjecte està vinculat a l’activitat
que ofereix l’educador. Aquest pot proporcionar les eines adequades per la
construcció del camí del subjecte, sense actuar sobre la seva voluntat i
possibilitant al subjecte saber fer alguna cosa sobre els seus interessos. A més,
crearà un vincle de confiança per orientar al subjecte tenint en compte les
seves particularitats i diferències i així poder fer una construcció cultural.
Cristina Ardiaca Español PAC1 MODELS D’ACCIÓ SOCIOEDUCATIVA

Bibliografia

Barratier, C. (2004). Los chicos del coro. https://www.youtube.com/watch?

v=3PunWP9M4us

Medel, E. (2010). Elements que configuren els models educatius. Barcelona:

UOC.

Nuñez, V; Tizio, H. (2010). El control social. Barcelona: UOC.

Nuñez, V; Tizio, H. (2010). El lloc dels models. Barcelona: UOC.