SOCIOLOGIA DE LA EDUCACIÓ

1 BLOC 1: ORIGENS I INSTITUCIONALITZACIÓ

DE LA SOCIOLOGIA DE L’EDUCACIÓ
Finals s. XIX principis s.XX societat industrial. Es creen les primeres escoles
públiques.
Durkheim uns dels clàssics que més parla de l’educació.
Marx parla poc de l’educació ja que considerava que hi havia altres prioritats, va
obsessionar-se en estudiar el treball per entendre tots els problemes de classe. Marx
observava la divisió de dominats i dominants per la gent qu “treballava amb el cap” i
gent que “treballava amb les mans”. Això comença realment en la educació aquells
que treuen més males notes van per a treballs manuals. Marx volia combinar treball i
estudi, s’han d’integrar per a que no es produeixi la dominació. Tot i que Marx no
profunditza, molts autors més tard van aprofundir en aquesta base que va establir ell,
asseguraran que l’escola reproduirà les consciencies i les idees capitalistes. Un
sistema educatiu en la superestructura justifica desigualtats (un metge guanya molt
més que un escombraire). Des d’una perspectiva Marxista la religió va en paral·lel amb
l’educació ja que ambdues modelen les consciencies del poble.
Weber parla de l’educació però no d’una forma central com ho va fer amb la cultura i la
religió. La aproximació que fa Weber a l’educació és mostrar com aquesta es
converteix com a oportunitat de poder. Hi ha una correspondència entre les formes
educatives i de poder. Per cada tipus de dominació hi ha un tipus de educació
(carismàtica  dictadures , tècnic o racional  tens un títol que t’acredita i
humanística  societat romana amb la retòrica i el discurs).
Durkheim primer sociòleg amb càtedra de sociologia de l’educació. Ell considera que
hi ha una crisis de la moral “anomia” perquè estem passant d’una societat de l’antic
règim a una industrial, de les costums semblances a un de diferencies. Les institucions
que formaven cohesió com la religió i família deixen de tenir funció i pren el relleu la
educació. L’enfocament de Durkheim es positivista perquè es normatiu ell diu quina
funció té l’escola i com s’ha de dur a terme. Moltes de les responsabilitats que se li
atorgaven a l’escola encara se li atorguen ara, moltes relacionades amb la moral.
Durkheim creu molt important crear una escola per tothom i no només de les elits.
Creu que així es crearà identitat nacional, entre d’altres.
CONTEXT: L’ORIGEN DELS SE
- Canvis econòmics: Estem en un moment on hi ha hagut la 2na GM. Tenim un
model de captialisme en fallida pel 29, societat per blocs (soviètic i capitalista) i
hi ha canvis en la industrialització en el mercat on cada vegada hi ha més
intervenció de l’Estat. Necessitem que els individus amb més capacitat estiguin
legitimats per poder estar intervenint. Cal l’educació per al desenvolupament
del mercat del treball. L’educació és essencial per entendre el progres
econòmic com no ho havia estat abans
- Canvis polítics: La creació del mon en dos blocs mostra quins valors polítics
s’eduquen en cada bloc. Inclus més avant en la guerra freda també veiem
aquesta competència en el mon de l’educació entre els blocs
- Canvis socials: Capitalisme liberal amb crisi requereix legitimitat de la
democràcia. Requereix que l’Estat arribi a un acord amb la població “es creara

pág. 1
 SOCIOLOGIA DE LA EDUCACIÓ

un sistema en que la teva posició social no sigui només determinat per on has
nascut si no pel que ets capaç de fer.” El sistema educatiu promet la mobilitat
social. Tot i això, la educació també legitima les desigualtats i la no mobilitat
social ja que si després de passar pel sistema educatiu continues igual es
culpa teva.

2 TEORIA FUNCIONALISTA
Segons els funcionalistes, les escoles són institucions que tenen la funció d’identificar
les funcions socials que cumpliran els alumnes i assignar-lis un lloc de treball al mercat
de treball, a l’hora que mantenir el control social i evitar l’anomia. Els funcionalistes es
basen en les capacitats i talents de les persones per assignar-lis una tasca que puguin
desenvolupar correctament, així com també li donen importància a l’esforç.

El pitjor que li pot passar a una societat és posicionar malament a la gent, no

assignant-los les tasques de manera eficient, segons les seves capacitats i esforç. El
sistema educatiu ha de servir per assegurar que les posicions finals del sistema
d’estratificació corresponen a les capacitats i talents de cada membre de la societat,
així com la seva capacitat d’esforç i rendiment. Per això, s’estableixen avaluacions per
medir aquestes i un sistema de càstigs i recompenses. L’escola ha de ser de lliure
accés perquè les persones sense recursos puguin desenvolupar els seus talents
d’igual manera. El coneixement impartit ha de ser igual a totes les escoles i prioritzen
el coneixement instrumental que té una aplicació pràctica al mercat de treball i que
serveix per prendre decisions. Fixen unes regles comunes de ràtios, etcètera per
garantir la igualtat d'oportunitats entre els alumnes. La igualtat d’oportunitats juntament
amb l'homogeneïtat d'individus garanteix uns resultats diferents en funció de cada
alumne. Segons els funcionalistes, la desigualtat social de la societat estan justificades
pels mèrits dels individus en el seu talent i esforç en el sistema educatiu. Els sociòlegs
funcionalistes dels anys cinquanta comencen a estudiar la mobilitat social per
comprovar si el seu sistema escolar és just. Com més mobilitat social hi hagi en una
societat, més eficaç resulta l’escola en premiar capacitats i esforços. Els funcionalistes
donen per suposat que els talents i capacitats estan aleatòriament distribuïts entre les
classes socials. Un funcionalista pensaria que no es pot massificar l’accés a l’educació
postobligatòria perquè generarà frustració en la societat, ja que tot i que els individus
tinguin bona formació no hi haurà prou places al mercat de treball per aprofitar el talent
i capacitats generades. Sempre hi ha d’haver individus que quedin amb menys
formació, a causa de no tenir prou talent i capacitats, i que quedin a la part baixa de la
piràmide. Els funcionalistes pensen que el sistema educatiu ha de ser un reflex de la
realitat social i, especialment, del mercat de treball. Se li dóna caràcter d’objectivitat al
sistema, fet que individualitza la culpa dels individus que no consegueixen arribar a les
formacions més altes i la part alta de la piràmide.

Dos tipus de funcionalisme:

- Tecno-econòmic (TCH): Funció econòmica i tecnològica de l’escola.
..
- Reformista (anys seixanta): Educació i igualtat d’oportunitats.

pág. 2
 SOCIOLOGIA DE LA EDUCACIÓ

L’informe Equality of educational opportunity de Coleman de l’any 1966 consistia en

l’estudi de la igualtat d’oportunitats educatives als Estats Units. Havia de comprovar si
als barris pobres hi havia els mateixos resultats que a les escoles més riques,
desmuntant la teoria que el mèrit a l’escola genera la posició social. Va ser l'estudi de
sociologia de l’educació més influent del segle XX.

La segregació escolar i composició polaritzada d’alumnes a les escoles fa que els

pobres, quan estan només envoltats de pobres no tinguin motivació, mentre que quan
tenen companys rics tenen motivacions per esforçar-se.

Rendiment escolar a primària = procés selectiu classista.

- Estatus socioeconòmic familiar = factor exògen.
- Rendiment de l’alumne i influència del professor

Contradicció dependència-independència:
- Amb el grup d’iguals adquireix independència de la família. Mitjà d’estima i
acceptació fora de la família.
- L’escola com a mitjà per independitzar-se de la família, ja que parteix d’una
dependència d’aquesta.

Segregació per sexes:

- Sentiment de pertinença amb els seus iguals.
- Impulsos eròtics.
- Creació de la família dins de l’aula amb el grup d’amics.

Família i grup d’iguals en relació a l’aula

- Paral·lelisme entre professora dona i la mare.
- Valors i normes socials a una escala superior que a casa.
- A la primària coincideixen en el seguiment educatiu i en la valoració del
rendiment a l’escola, mentre que a la secundària a casa es dona el seguiment
emotiu i a l’escola es valora el rendiment.

Diferenciació i selecció a l’escola secundària

2 processos que conformen la mentalitat del jove:
- Relacions entre alumnes d’ambdós sexes fora de classe.
- Aparició de cercles d’iguals més estratificats i basats en el prestigi social.
- Diferenciació i decisió a l’hora d’escollir estudis postobligatoris.

Conclusions de Parsons:
- Escola com a òrgan especialitzat en la socialització i en la reproducció de la
diferenciació estructural.
- Gran paper en el procés selectiu.
- La mobilització social és fruit de l’esforç i capacitats apreses a l’escola.
- Sistema educatiu classista.

Crítiques:
- Determinisme.
- El paper de la dona en l’escola.

pág. 3
 SOCIOLOGIA DE LA EDUCACIÓ

- Heteronormativitat.

Parsons creu que els talents i capacitats no estan repartides homogèniament a la

societat independentment de les classes social, ja que les classes baixes, les mitges i
les altes no s’han socialitzat de la mateixa manera i per tant no han desenvolupat les
capacitats per igual. Per Parsons, l’escola ha de complir la funció d’assegurar la norma
social.

3 TEORIA DEL CAPITAL HUMÀ

Capital en contradicció a treball. Pots aconseguir capital combinant treball i producció.

Segons aquesta teoria les persones som capital i l’escola és la forma de mesurar el
capital humà de les persones. Invertir en educació és com invertir en capital físic.
Mentre els beneficis que s’inverteixin en educació siguin superiors als costos,
s’invertirà en educació. Cost d’oportunitat és invertir en educació per tenir més
beneficis a la llarga.
Invertir en educació no només aporta beneficis a aquell que estudia si no a la societat
en si. A part de beneficis monetaris i productius també hi ha una part de beneficis no
monetaris com l’accés a la cultura, la millora de la salut, el nivell de cohesió social,
reduir costos la criminalització. Per altra banda, aquests resultats no monetaris
depenen també del capital econòmic de les persones. Aquesta teoria té el problema
que redueix a l’educació tots els problemes socials.
Segons la teoria de capital humà, com més coneixement més productivitat i per tant
més salari. Amb més coneixement seràs capaç de dur a terme més innovacions que
seran premiades amb més salari. L’educació i els títols permeten establir uns filtres a
l’hora de fer un procés de selecció.
Per la part de l’Estat el fet de que les escoles siguin públiques ve donat en que el
rendiment que et donarà l’educació universal o obligatòria no t’ofereix un privilegi en un
futur personal però si que li ofereix a l’Estat. Per altra banda, la universitat i els màsters
tenen una part privada per que els beneficiaris són les persones que estudien.
La despesa universitària no és redistributiva perquè no tothom hi participa i si tothom hi
participes no hi hauria el privilegi del títol.

4 TEORIA DE LA REPRODUCCIÓ. BOURDIER

1970 publica “La reproducción” com i perquè l’escola reprodueix les diferents posicions
socials de partida, explica com enlloc d’intentar canviar-la, la legitimitza. Això fa que el
critiquin de determinista, però realment quan s’analitzen les dades no està tan mal
encaminat.
IOP Igualtat d’oportunitats
La teoria de la meritocràcia el que diu és que mèrit + capacitat+ intel·ligència + esforç
expliquen l’èxit o el fracàs. A això se li diu igualtat d’oportunitats formal perquè no es

pág. 4
 SOCIOLOGIA DE LA EDUCACIÓ

fixa en com s’entra a l’escola si no com s’actua dintre en base a aquestes

característiques.
Principals supòsits de Bourdier
1. La classe social és la variable principal per entendre l’accès, procés i resultats
educatius. La teoria de la IOP posa el focus en l’accés, després són els
elements el que expliquen el fracàs i èxit.
Concepte de classe:
Món amb dos eixos: capital econòmic (diners, condicions de treball, possessió o no
dels mitjans de treball...) i en l’eix horitzontal formes de reproducció simbòlica que
anomena capital cultural (nivell d’estudis).

€
CLASSE MITJANA PROPIETÀRIA CLASSE ALTA

C.C.
CLASSE TREBALLADORA CLASSE MITJANA PROFESSIONAL

No vol dir que no tingui estudis si no que la seva posició social ni s’explica ni es
reprodueix pels seus estudis.
Ej: dona immigrant amb estudis arriba aquí i treballa de cuidadora o un futbolista d’elit
sense estudis.
Les classes mitjanes són més movibles. La classe Mitjana de la dreta ex: tinc un bufet
d’advocats i li puc passar a la meva filla si ella estudia.
Un classe mitja propietària es basa amb el negoci i no tant amb els estudis

Titularitat  fet d’accedir a una classe pública o privada ve marcat

ACCÈS per la teva posició social.
Extraescolars
El capital social ajuda a triar quin centre em convé
Divisió per grups per nivell que és circular en termes de classe
PROCÉS social.
Contingut en termes de currículum

Itineraris (batxillerat o cicles), de forma agregada l’educació funciona

RESULTATS millor en classes altes que en classes treballadores

Bourdier no entra en els detalls de tot això, fa una visió global per explicar com l’escola
és un espai de diferenciació, poder i estatus. Els diferents individus utilitzen l’escola
per posicionar-se en el camp social.
SUPÒSITS CENTRALS 2: Escola com espai de diferenciació, poder i estatus
Concepte de distinció: Com l’educació em genera un diferente posición social,
necessito tenir una educación diferente a la teva. Necessito diferenciar-me per
distinguir-me i que se’m veigue. Faig més i millor (enlloc de anglés, faig xinès).

pág. 5
 SOCIOLOGIA DE LA EDUCACIÓ

L’educació té una importancia posicional. Pot tenir valor intrinsec (em faig més lliure)
instrumental (per aconseguir feina) però sobretot posicional ja que t’assegura un lloc
en la societat.
La clase Mitjana profesional necesita de l’educació per reproduir-se. El capital cultural
és més important per reproduir-se que el capital econòmic, segons Bourdier.

Supòsit central 3: L’escola no és neutral

Preguntes centrals: QUÈ i A QUI s’ensenya
- Tots els grups socials tenen la mateixa proximitat a la cultura escolar?
- Quins valors, quins models culturals transmet l’escola? → omissió de les
relacions de poder en la selecció i transmissió de significats. ‘LA cultura’
- La selecció dels estudiants es fa en base a la distància o proximitat a la cultura
escolar → ‘Elecció dels elegits’.
- Funcions manifestes i latents del sistema educatiu
- El concepte de violència simbòlica
Té una pedagogía que está més o menys aprop del mon de les families. Té uns codis
que per algunes families són els mateixos i per tant no cal ferlos explicits però per
altres queda molt lluny. Això és en termes culturals. Ex: l’AMPA
Violència simbólica: Forma de dominació. Implica la complicitat dels dominats..
Lescola és arbitraria. S’ensenya el curriculum basant-se en la cultura de la clase
dominant, Interiorització del ideal meritrocratic fa que ens creguem que no som
suficients i és culpa nostra, per això no hi ha una revolució.

SUPÒSIT CENTRAL 4:: El capital cultural com mecanisme clau per explicar la reproducció
social a través de l’escola.

‘Els principals obstacles dels estudiants de classe treballadora són més de tipus cultural que
econòmic’.

Aparatus teòric. Conceptes més importants de Bourdier.

- Camp: Entendre’l com un camp de joc, un camp de futbol. Regles explicites i
implicites que regulen les relacions en un entorn social. Les regles han d’estar
interioritzades. Conjunts de relacions socials que articulen diferents contextos.
Per exemple el camp educatiu, que pot tenir diferents subcamps (per triar una
escola necessites tenir el coneixement de certes coses que moltes vegades
són implícites). En el camp educatiu el que et permet descodificar els codis es
necessita capital cultural (què és ser un bon alumne no es diu explícitament)
- Capital (tot lo de Dalt: Resultat d’accés a diferents formes de capital en
diferents camps (*) • Capital no només es té o no es té • Té valor diferent en
contextos diferents (mediat per relacions de poder i coneixement camps).
Recursos que les persones tenen per posicionar-se en el cas social. Cultural,
social i econòmic. El capital no només es te o no es te. El capital pot convertir-
se i té valor diferent en diferents camps.
En el camp educatiu el capital que explica el domini es el cultural però en el
camp laboral potser és un altre.
El capital pot reconeixeràs o no. Una persona migrada que parla àrab te capital
lingüístic que a Espanya no són reconeguts en el camp escolar.

pág. 6
 SOCIOLOGIA DE LA EDUCACIÓ

El capital cultural té tres dimensions

o Institucionalitzat: Nivell d’estudis
o Objectivat: Béns i pràctiques culturals. Com s’utilitzen els recursos
culturals i quins recursos culturals s’utilitzen.
o Incorporat:
- Habitus: La nostra posició de classe s’incorpora en els nostres cossos i les
nostres formes de disposar-nos en el món. Bourdier parla de disposició i de
com aquestes poden canviar. Aquelles disposicions d’elecció que s’expliquen
per la teva condició de classe. L’acció social és l’habitus, aquest però no
s’entén si no es complementen amb els altres capitals. Tothom té habitus però
és d’un entorn concret. L’habitus s’incorpora amb el temps. Quan es canvien
els contextos objectius l’habitus no canvia mecànicament.Quan hi ha canvis
estructurals canvia però no desapareix.
Diane Reay i capital emocional
Algunes feministes s’olviden de la classe social i alguns sociòlegs s’olviden del gènere.
Proposa el concepte capital emocional, no podem entendre les emocions només des
de la psicologia, també cal la part social de les emocions.
Relació família – escola: Com les dones es senten bones o males mares a partir de la
relació amb l’educació dels seus fills. Les dones de classe treballadora es senten que
no són prou bones mares sobretot al relacionar-se amb altres mares de classe mitjana
o alta que poden involucrar-se. Tu no ets prou capaç de decidir el que passa amb el
teu fill relacionat amb l’educació perquè no t’involucres prou. Però no t’involucres prou
perquè no pots. Les de classe mitjana es senten amb el dret de fer-ho. Les
disposicions de classe mitja es llegeixen com a interès i les de classe baixa com a
indiferència. Dimensions de capital social mediades per capital de gènere.

BERNSTEIN
Una de les explicacions de perquè hi ha diferencies en el sistema ens la donen
BOWLS I GINTIS parlant dels capitalistes i de com s’educa diferent a certes
persones.
BOURDIER no parla de reproducció de capital econòmic, si no que posa enfesi
en l’status i el capital cultural. Cultura de la classe mitjana imposada com si fos
la natural. Els de classe baixa veuen que tenen mancances perquè no tenen
aquesta cultura.
BERNSTEIN vol veure com funciona la reproducció dins de l’escola, la qual
sempre ha estat una caixa negra. Treballa sobre dues grans tesis
- Codis sociolingüístics
El seu interès es veure quin es el codi que fa que hi hagi uns nens que
predestinadament els vagi bé a l’escola i a altres no i com pot ser que això
coincideixi amb la reproducció de la classe social dels pares.
DUES TESIS FONAMENTALS
1. Com els factors de classe regulen l’estructura de la comunicació en la
família i per tant l’orientació del codi sociolinguistic inicial dels infants.

pág. 7
 SOCIOLOGIA DE LA EDUCACIÓ

2. Com els factors de classe regulen la institucionalització dels codis

elaborats en educació, així com les formes de la seva transmissió i les
formes de manifestació
CODIS SOCIOLINGUISTICS
Llenguatge com un camp privilegiat pel qual interioritzem el mon social.
- Camp d’estudi central per transmissió i reproducció cultural
- Mitjà a través del qual s’interioritza ordre social
- Estructura la nostra concepció del món.
El llenguatge varia en funció de la classe social
- L’origen social de les famílies explica diferents formes en l’estructura de
comunicació (diferents universos simbòlics)
Codis sociolingüístics són el resultat de:
- Condicions de vida diferents
- Estils de socialització diferents
Classe social  diferents condicions materials  diferents estils de
socialització  diferents codis sociolingüístics
Com en socialitzem diferent, les formes de parlar són diferents.
Orientació posicional  Jerarquia, hi ha ordres que marquen la posició i el teu
marge de maniobra.
Orientació personal  Hi ha una argumentació
El codisociolinguistic és un codi
- Restringit
- Elaborat: gramaticalment adequat, organitzat,
Dependència o independència del context. El codi restringit té dependència.
Quan hi ha una interacció de parla, en un cas necessites conèixer el context
per entendre-ho o podries no entendre’l. El codi restringit te elevada
dependència del context.
(taula diferencia codis)

ESTILS DE SOCIALITZACIÓ SEGONS CLASSE SOCIAL

CT CMs i CB

Motivacions A curt termini A mitjà i llarg termini

Base de les relacions Posicionals Personals

(jerarquia) (t’argumento
racionalment)

pág. 8
 SOCIOLOGIA DE LA EDUCACIÓ

Formes de control Extern/impe ratiu Intern/Reflexiu

SOCIALITZACIÓ FAMILIAR
Quatre contextos interrelacionats. Podem trobar ddiferenciaes que expressen la
condició de classe en aquests contextos
- Context regulatiu  relacions d’autoritat
- Context instruccional  coneixements i habilitats
- Context imaginatiu  experimentació
- Context interpersonal  Percepció estats afectius
Centralitat del contextregulatiu.
CODI ELABORAT
•Discurs independent del context (universalista)
•Significats explícits
•Expositiu
CODI RESTRINGIT
• Discurs depenent del context (particularista)
• Significats implícits
• Narratiu
CODIS SOCIOLINGÜISTICS I L’ESCOLA

Els codis sociolingüístics no tenen la mateixa presència ni tractament dins el

sistema educatiu:
 Presència: l’escola funciona amb codi elaborat
 Tractament: perspectiva del déficit.
Per aconseguir l’èxit escolar és imprescindible l’ús i el domini del codi elaborat.
Element fonamental: prendre consciència dels elements socials que expliquen
l’adquisició d’un o altre codi.

5 BASIL BERNSTEIN: CODIS EDUCATIUS

Dos grans tesis
- Codis sociolingüístics (anterior tema)
- Codis educatius
Concepte de codi varia durant les diferents obres. Bernstein: Com opera la
reproducció de la desigualtat en l’escola.

pág. 9
 SOCIOLOGIA DE LA EDUCACIÓ

Primers autors que desempaqueta la pedagogia. Les formes d’ensenyar no

estan basades només en com aprenen els nens si no el tipus de relació de
poder que hi hagi amb els nens més que en com aprenen. Hi ha una part molt
important de la base que és social.
Cita: Como una Sociedad selecciona, clasifica distribuye... transmite y evalúa el
conocimiento educativo que considera que debe ser público, refleja tanto la
distribución del poder como los principios de control social. Desde este punto
de vista, las diferencias dentro de, y el cambio en, la organización, transmisión
y evaluación del conocimiento educativo debiera ser una importante área de
interés sociológico.  Allò que s’ensenya, i com, com s’avalua etc és una
decisió social més que pedagògica. Ex: Educació segregada per sexes durant
l’època del franquisme a Espanya.
SOBRE LA PRÀCTICA PEDAGÒGICA
Tota practica pedagògica comporta relacions de poder i control social
- Té un paper fonamental per explicar la reproducció o la transformació
social a través de l’escola.
Primera divisió important de Bernstein entre que s’ensenya (contingut específic)
i com s’ensenya (forma social).
La pràctica pedagògica com a forma social/cultural sempre precedeix els
continguts específics i és aquí on radiquen les relacions de poder i control
social. (DI/DR)
Discurs Instruccional depèn del discurs regulatiu. Hi ha una base regulativa
(base social) que influeix directament en el discurs instruccional (el pedagògic).
CODIS EDUCATIUS
Els codis educatius son els principis reguladors de la pedagogia, el currículum i
l’avaluació.
- Curriculum: Coneixement vàlid
- Pedagogia: Transmissio del coneixement
- Avaluació: Manifestació vàlida del coneixement
La combinació entre aquests elements genera diferents formes de
CLASSIFICACIÓ i EMMARCAMENT del coneixement educatiu.
Hi ha currículums que poden tenir classificació forta (molta separació de
continguts) o dèbil (baixa separació de continguts). Ex: La ESO és classificació
forta perquè són assignatures molt separades i molt instrumentals. Per altra
banda, a educació infatil és dèbil perquè s’apren per àrees. La LOGSE, per
exemple, proposa els eixos transversals.
Moviment conservador “Back to basics” aprendre per les assignatures
clàssiques amb divisió d’assignatures.

pág. 10
 SOCIOLOGIA DE LA EDUCACIÓ

Hi ha sistmes educatius que la classificació afecta el itinerari. Diferencia en

currículum alemany (als 11 et trien cap a on tires) i el nostre (16/18).
Les escoles més “innovadores” són les que trenquen la classificació forta del
currículum i treballen per projectes. Bernstein diu que aquest tipus
d’aproximació requereix més coordinació del professorat que fins i tot en alguns
casos ha de tenir un pensament “polític”.
L’EMMARCAMENT: Així com les classificacions són les fronteres entre
continguts (poder), l’emmarcament és el control sobre les regles de
comunicació. S’entra en el com.
- Fort: Jerarquia marcada Ex: Escola franquista, projecció i discurs
unidireccional, molt disciplinar
- Dèbil: Més dinàmica amb els alumnes més llibertat. El professor deixa
que els nens descobreixin més lliurement, fer una avaluació inicial sobre
el que saben.
CODIS EDUCATIUS
La classificació i enmarcament del coneixement educatiu té repercussions
centrals en 4 àrees centrals de la pràctica pedagògica:
- Jerarquies entre professorat i alumne: Més o menys marcades
- Sequència i els ritmes d’aprenentatge: F. En cada grau s’han de saber
uns minims
- La discipina
- L’avaluació:
o Avaluació normativa  per a que pugui aprovar-te has de saber
uns mínims que jo decidiré quins són. En un dèbil podria ser el
canvi de notes numèriques a
o avaluació de progrés (necessita millorar o progressa
adequadament). Avaluació més difusa i subjectiva on es mesuren
més característiques a més dels coneixements
Aquests elements són fonamentals per entendre l’organització dels
coneixements, així com les experiències, pràctiques i identitats dels diferents
agents a l’escola.
Les combinacions de classificacions i emmarcaments els anomena
- Codi agregat (visible) Classificació i emmarcament Fort  el
coneixement adquirit és explícit (tu per passar curs has de saber X, X és
visible)
- Codi integrat (invisible) Classificació Dèbil  El coneixement, la
avaluació i la pedagogia són més difuses.
Relació de codis agregats i integrats amb les classes
En una orientació posicional, les jerarquies de límits d’acció estan molt
marcades. Bernstein inclús parla de decoració de les classes en funció de la

pág. 11
 SOCIOLOGIA DE LA EDUCACIÓ

classe social, per exemple els lofts de la classe alta. Simbolicament un loft és
un emmarcament dèbil. En lloc de cada cosa al seu espai i cada cosa al seu
temps tot pot estar barrejat.
La socialització de les classes més treballadores solen relacionar-se en
emmarcaments i classificacions fortes. Però si ens fixem, es crea una paradoxa
ja que en la història de la educació s’han fet servir aquests emmarcaments i tot
i això són les classes baixes les que es veuen més afectades.
La lògica de reproducció opera de formes diferents en el fracàs de classes altes
i baixes. Les classes baixes fracassen perquè no tenen coneixements culturals
previs que s’imparteixen a l’escola que estan decidits per classes altes
Hi ha nens que saben i hi ha d’altres que no sobre aquells coneixements que
es creuen bons o importants. D’aquesta forma s’esta avaluant la socialització
més que el nen.

VISIBLE INVISIBLE

El docent actua directament El docent actua directament

JERARQUIA sobre l’alumne: normes de sobre el context
comportament i conduta §El d’aprenentatge
docent selecciona els temes i (indirectament sobre
activitats a desenvolupar alumne) §El docent proposa
els temps generals i assisteix
als grups d’aprenentatge
§Aprenentatge regulat amb El procés no és graduat.
SEQÜÈNCIA I RITME l’edat §Alumne conscient de L’alumnat no és conscient
projecte temporal (graus, del projecte temporal al que
cicles, nivells) §Ritme se’l sotmet (sovint això causa
adquisició coneixements desorientació i desconfiança
elevat. (Comporta a les famílies) §Ritme d’
estratègies d’estalvi de adquisició de coneixements
temps: reducció d’exemples, més relaxat. Es promou el
temps de parla amb potencial creatiu de l’infant
alumnes, etc. ) (importància de ‘programes
pedagògics compensadors’ a
casa).
AVALUACIÓ I CRITERI Model exterior comú §Major importància en
correcte §Avaluació en procediments (cognitius,
funció de proximitat a lingüístics, afectius)
model. §L'Infant sap què ha d’adquisició de
fet bé i què no. §Molt èmfasi coneixements. §Èmfasi en
en els resultats adquisició de competències.
§No es comparen els
resultats amb un patró
extern comú. §(risc: l’infant
no sap en quina fase està ni
què s’espera d’ell)

pág. 12
 SOCIOLOGIA DE LA EDUCACIÓ

DISCIPLINA §Normes explícites. Normes implícites. §Foment

§Prohibicions i obligacions motivació i intencionalitat.
clares. §Incompliment de §Desenvolupament
normes visible §Normes d’habilitats comunicatives
posicionals §Normes personals

6 LA NOVA SOCIOLOGIA DE L’EDUCACIÓ

MACRO
CONSENS CONFLICTE
MICRO
Funcionalisme (consens – macro)
Marxisme (Macro – conflicte)
(Micro – Conflicte)
MICHAEL YOUNG
La nova sociologia de l’educació es sociologia del coneixement que s’ha
d’aplicar a l’educació
- Desenmascarar problemes educatius: Descobrir els principis de selecció
i organització del coneixement escolar
o Coneixement: conjunt de significats socialment construïts
o Currículum: expressions de l’organització i control del coneixement.
- Analitzar el coneixement escolar
INFLUÈNCIES:
Focus en el procés de com es construeix el procés en el dia a dia (sociologia
del currículum) i les interaccions entre professorat alumnat.
La sociologia de l’educació ha pres els problemes de altres disciplines. S’han
de buscar problemes especifics que ha de resoldre. S’ha donat per descomptat
el coneixement escolar. Anàlisi sociològic del coneixement escolar 
categorització social
Qui té el poder de establir les jerarquies de coneixement. A nivell micro. Analisi
situada del nivell escolar.
LA CONSTRUCCIÓ SOCIAL I ESCOLAR DELS SIGNIFICATS

Punt de partida: qüestionar ‘problemes’ educatius ➢ Distinció crucial entre

taking i making problems → La sociologia ‘ha pres’ els problemes dels

pág. 13
 SOCIOLOGIA DE LA EDUCACIÓ

educadors S’ha donat per descomptat el coneixement escolar Anàlisi

sociològica del coneixement escolar → categorització social
La construcció social i escolar dels significats: El coneixement escolar mai és
absolut ni arbitrari • Qui està en disposició d’imposar la seva construcció de
significats?; Què compta com coneixement vàlid?
El coneixement té naturalesa ‘específicament situada’: Focus en les accions,
més que en els sistemes • Conjunt de significats disponibles produïts de forma
col·lectiva en contextos particulars.
The knowledge of the powerful: El coneixement és una eina dels grups
dominants per exercir control. • Les CT permanentment excloses del
coneixement legítim.
M. YOUNG I L’ANÀLISI DEL CURRÍCULUM
Anàlisi del currículum en base a tres dimensions:

– Grau especialització
– Grau compartimentació (Bernstein)
– Grau estratificació /jerarquització Exemples?

• Focus anàlisi: ‘estratificació dels sabers’

– Dues dimensions claus: prestigi i propietat

– Prestigi: valoració social diferents àrees coneixement
– Propietat: llibertat/constriccions grups socials per accedir i apropiar-se del
coneixement
• Proposta: construcció del currículum basat en una diferenciació no jeràrquica dels
coneixements

EL CONEIXEMENT DELS PODEROSOS Les classes treballadores sempre

han estat excloses del que el coneixement considera legítim i d’aquí el seu
fracàs.
Bernstein analitza el com (classificació i ) com el coneixement està segmentat.
Young es centra en com s’estratifica aquell coneixement. Quin tipus de poder te
jerarquia i prestigi i per tant el propietari del coneixement. El coneixement es
considera valuós o no depèn de qui n’es el propietari.
No hi ha jerarquia nomes a l’hora de separar els coneixements si no també a
l’hora de distingir les vies d’accés a aquest.
El que té més prestigi és el coneixement de les ciències naturals. Això es
reprodueix cada dia. El prestigi no es deriva directament de les característiques
del coneixement científic si no del grup social que el posseeix.
Si un coneixement no passa pels canals habilitats que es consideren “millors” ja
que estan certificats per institucions es considera un coneixement menys vàlid.

pág. 14
 SOCIOLOGIA DE LA EDUCACIÓ

Com aquell coneixement que s’adquireix de forma teòrica o practica connecta

amb coses com realitats contemporànies o passades, competències laborals...
que s’orienta a un lloc en les experiències de les persones.
El coneixement ha de tenir sentit no ser útil. La teoria es fonamental per
entendre el món. Te sentit a partir d’una forma de transmissió que connecti
amb el mon.
El plantejament de Michael Young ens connecta amb una perspectiva teòrica
sobre que significa la justícia escolar i com el currículum juga un paper
important.
JUSTICIA CURRICULAR
La igualtat d’oportonitats dominant a les teories de sociologia d’educació. Això
no és suficient tot i que és necessària. Els processos i els resultats estan
marcant també la igualtat.
Si parlem d’igualtat de resultat s’obre un debat sobre que és necessari que
tothom aprengui. S’ha d’atendre i reconèixer la diversitat per a arribar a una
igualtat de resultats. L’objectiu es que tothom pugui decidir la seva trajectòria.
És desitjable una equivalència de resultats. No tenir una mirada essencialista
dels ritmes i resultats per poder aconseguir-ho.
Garantir un coneixement bàsic per tothom. Cal definir que és bàsic, quins
principis. Tothom hauria d’adquirir capacitat d’abstracció que permet fer moltes
coses després, s’han de combinar teoria i pràctica, un coneixement que
interpeli l’alumnat.
L’equitat és el camí, hi ha diferents formes d’aprendre i s’ha de tenir en compte.
JUSTICIA CURRICULAR
• Diferents principis de justícia:

– Igualtat → el què de la justicia

– Equitat → el com de la justicia

• Com funcionarien aquests principis a educació?

– Igualtat d’oportunitats d’accés

– Equitat en els processos
– Equivalència en els resultats

• Els límits de la IOP

– La persistència de les desigualats d’accés

– Les ‘distorsions’ generades durant el procés
– La pròpia definició de mèrit no és neutral

Reconeixement del coneixement escolar

Redistribució del coneixement escolar: Com fem per garantir que totes les
escoles hi hagi coneixements bàsics als que no es pot renunciar.

pág. 15
 SOCIOLOGIA DE LA EDUCACIÓ

Representació del coneixement escolar

KNOWLEDGE OF THE POWERFUL i POWEFUL KNOWLEDGE  Qui te
poder per fer el coneixement legítim i quin coneixement et permet generar canvi
social

7 RIST I LES EXPECTATIVES DOCENTS

El professorat i les seves creences i expectatives. Idea de que per molt que el
currículum sigui important, els i les docents amb les seves interaccions i
discursos generen o tanquen oportunitats educatives.
- Per acció i per omissió
- Conscient i inconscientment
Expectatives docents com element necessari per a l’èxit escolar.
– La confiança és clau per l’aprenentatge
– Importància clau de l’adhesió escolar
• Relació expectatives

– desigualtats educatives.
– La importància de la cura i l’afecte
– Les expectatives com una forma d’exclusió/inclusió educativa

Sense confiança es difícil aprendre. El docent te un rol principal en la

transmissió de coneixements.
PUNT DE PARTIDA: TEORIA DE L’EQUITATGE
Proposa un anàlisi de la desviació social i escolar. La desviació escolar pot ser
“mal estudiant” o “abandonar els estudis... En Rist el focus esta en entendre el
procés pel qual algu passa ser definit com desciat o desviada. Logica de les
interaccions. Proces el qual algu transmet expectatives a una altra persona iu
aquestes acaben ser realitat. Com i de quina manera es generen i es
transmeten aquestes expectatives i quines són les conseqüències. Producció
transmissió i impacte de les expectatives.
- Què significa parlar d’expectatives docents?
- Com s’expressen?
- Quins efectes tenen?
Una cosa important a l’hora de parlar de creences i expectatives es que poden
parlar de diferents temes: Alumnat, models pedagògics, itineraris, figura docent,
èxit i fracàs... De quin amanera el professorat explica les actituds dels seus
alumnes i com això condiciona la seva practica.
Elements que condicionen les expectatives del professorat sobre l’alumnat:
- Classe, gènere, etnicitat, origen, característiques físiques...

pág. 16
 SOCIOLOGIA DE LA EDUCACIÓ

Rist es centra en les classes. Les classes mitjanes professionals son les
que modelen l’espai.
Element de quant es creen les expectatives: Inicials (abans de haver interacció
amb tu ja hi ha expectatives) i secundàries (després de la interacció).
COM ES CONSTRUEIXEN LES EXPECTATIVES?
Les escoles tenen composicions socials diferents.
Els grups de baix nivell estan sobre poblats per persones de classe treballadora
- Característiques de famílies i alumnat:
o Perfil social: classe, gènere ètnia
o Perfil educatiu: trajectòria
- Característiques dels centres:
o Segregació escolar  efecte composició
- Característiques dels grups
o Agrupacions per nivell
o Itineraris post obligatòris

COM FUNCIONEN?
Diferencia entre expectatives i fets. Tothom té expectatives i creences. Hi ha
coses que són fets la qüestió està en com explico que són fets.
Quines explicacions dono d’aquests fets és on apareixen les atribucions i les
falses casualitats. En funció de les explicacions que faig passen coses que
poden modificar altres coses.
Teoria meritocràtica: Les famílies no s’interessen perquè els hi fa mandra és
que no es preocupen.
Atribucions: El debat no està en expectatives si o no No confondre
expectatives amb fets La clau està en l’explicació dels fets Ex. Participació de
les famílies a l’escola
Falses causalitats: Generació de regularitats Creació de col·lectius ficticis
Anticipació de comportaments Ex. Una clase dividida . Creen grups ficticis (més
enllà del comportament grupal també hi ha accions individuals, les noies tenen
expectatives de treballar més i més pacientment) es jutgen les accions en base
a expectatives prèvia.
COM ES TRANSMETEN, COM ACTUEN EN LA PRÀCTICA AQUESTES
EXPECTATIVES?
Qëstions de rendiment, comportament i caràcter. Els tres elements o peren
diferent per cada grup social i a la inversa.
Exemple: Element en clau de gènere, en les noies sol ser més general
l’explicació per comportament i en els nois de rendiment i intel·ligència. L’ús
d’un a altre element no es independent al grup social.

pág. 17
 SOCIOLOGIA DE LA EDUCACIÓ

Qui té les condicions per portar a terme les condicions escolars.

L’ALUMNE IDEAL: DEFINICIÓ DEL CONCEPTE
Rist ho fa servir per explicar de quina forma el professorat tracta diferent a
l’alumne en funció de certes característiques. El professorat anticip el potencial
acadèmic del seu alumnat en base a creences/expectatives basades en la seva
classe social.
En base a aquest potencial acadèmic figurat desenvolupa un tracte diferencial.
Rist explica com el professorat de forma inconscient adopten la imatge de
lalumne de la CMP com a alumne ideal, el seu comportament rendiment i
caràcter es pren com la norma comparant tots els alumnes
S’explica l’alumne ideal com una qüestió aleatòria i a partir d’aquí es pren com
a model.
Educated habitus: Hi ha un habitus que es dona per suposat però que no es
una dispocidió natural, es produeix i reprodueix en base a la classe social.
El fracàs escolar s’explica per una mena de dèficit en el seu habitus per la seva
classe social.
ARCHER: Afegeix etnicitat i gènere a la recerca de Rist.
IDEOLOGIA DE LA INTEL·LIGÈNCIA: De forma inconscient es pensa que la
intel·ligència es fixa i el comportament modelable. Hi ha una idea capacitista.
El que es defineix com a intel·ligència es defineix AILEN
Fal·làcia de la intel·ligència com una qüestió innata, inamovible, individual El concepte
dominant d’intel·ligència privilegia les classes mitjanes,autòctones i els nois
Atribucions a nivell cognitiu, conductual i de personalitat

TRES EXPLICACIONS DEL FRACÀS ESCOLAR DE LA CT

- Meritocràcia i ideologia dons naturals: El professorat està
profundament ... Utilitza inconscientment la ideologia de la intel·ligència i
ommetre el rl dels centres
- Teoria del dèficit: Suposar que alguns grups socials tenen valors
“erronis”, els que no s’interessen per l’educació dels fills i formes
d’organització sense afecte, jutjar que no s’estima o es cuida prou
- Patologització: Malalties mentals condicionen tot el fracàs escolar.
LES ACTITUDS ESCOLARS

TEORIA DE LES RESISTENCIES

pág. 18
 SOCIOLOGIA DE LA EDUCACIÓ

TEORIA DEL CAPITAL HUMÀ (FUNCIONALISME TECNO-ECONÒMIC)

Context, objectius i importància

Ens trobem en el context dels anys 60 a USA Rusia, d'optimisme econòmic i tecnològic i hi ha
una necessitat d'experts I especialistes. La inversió educativa s'augmenta en un 10%
anualment.  L'any 60 Theodor Schultz i Gary Becker formulen la teoria del capital humà. 

Els objectius d'aquesta es estudiar la relació entre l'educació i la ocupació i analitzar les
condicions per mobilitat social intergeneracional.

La importància d'aquesta teoria rau en la legitimació de la concepció funcionalista de

l'educació i la base de planificació educativa. El que realment importa és el rendiment
educatiu. Per exemple, més educació = més PIB. 

TCH

Segons la teoria del capital humà les persones som capital i l’escola és la forma de mesurar el
capital humà de les persones. Invertir en educació és com invertir en capital físic. Mentre els
beneficis que s’inverteixin en educació siguin superiors als costos, s’invertirà en educació. Cost
d’oportunitat és invertir en educació per tenir més beneficis a la llarga. 

Invertir en educació no només aporta beneficis a aquell que estudia si no a la societat en si. A
part de beneficis monetaris i productius també hi ha una part de beneficis no monetaris com
l’accés a la cultura, la millora de la salut, el nivell de cohesió social, reduir costos la
criminalització. Per altra banda, aquests resultats no monetaris depenen també del capital
econòmic de les persones. Aquesta teoria té el problema que redueix a l’educació tots els
problemes socials. 

Segons la teoria de capital humà, com més coneixement més productivitat i per tant més
salari. Amb més coneixement seràs capaç de dur a terme més innovacions que seran
premiades amb més salari. L’educació i els títols permeten establir uns filtres a l’hora de fer un
procés de selecció.

Per la part de l’Estat el fet de que les escoles siguin públiques ve donat en que el rendiment
que et donarà l’educació universal o obligatòria no t’ofereix un privilegi en un futur personal
però si que li ofereix a l’Estat. Per altra banda, la universitat i els màsters tenen una part
privada per que els beneficiaris són les persones que estudien.

La despesa universitària no és redistributiva perquè no tothom hi participa i si tothom hi

participes no hi hauria el privilegi del títol. 

PER TANT: 

3 principis de la TKH: 

1. Educació com inversió 

 Més enllà del consum, de la despesa. 

 Persones com bé sobre el que invertir. 

 Valor econòmic dels coneixements i habilitats. 

 Individus capitalistes. 

pág. 19
 SOCIOLOGIA DE LA EDUCACIÓ

 Genera beneficis, rendibilitat. 

 Es pot planificar inversió.

2. Principi de racionalitat

 Elecció en base a càlcul costos - beneficis 

 Beneficis monetaris: +formació → +productivitat → + salari

 Beneficis NO monetaris:  

 Individuals: millores en la salut, llocs de treball més valorats socialment, disfrutar de

certes expressions artístiques i culturals…

 Socials: redueix la pobresa i la desigualtat, redueix la criminalitat, augmenta la

independència i la llibertat de pensament i desenvolupa la democràcia.

 Costos individuals: 

 directes: matricula, llibres, material escolar…

 indirectes: menjador, transport…

 Cost d’oportunitat: rentes i temps al que renunciem

 Costos socials:

 despesa pública: cost de personal, material, llum, construcció d’escoles…

 despesa de transferències: beques, ajudes, etc.

 Distribució equitativa de la informació 

 Desigualtat com resultat de preferències

3. Educació → productivitat → ingressos 

 (educació → creixement/desenvolupament)

pág. 20
 SOCIOLOGIA DE LA EDUCACIÓ

4. Principi de correspondència  → Paral·lelisme ‘perfecte’ SE, Mtr, ES 

5. Neutralitat de l’escola 

 Intel·ligència, capacitat i esforç com factors explicatius 

 Principi meritocràtic 

6. Igualtat d'oportunitats → Cal garantir igualtat oportunitats accés 

7. Inversió en educació té efectes redistributius 

 Servei universalista 

 Finançament públic 

 Més finançament relatiu rendes altes

Més característiques del capital humà

 Es deprecia amb el temps; es torna obsolet.

 Es deteriora quan està “ociós” → L’atur perjudica les habilitats adquirides pels
treballadors.

 Cal evitar la sobreinversió en algunes habilitats humanes

Bases societat meritocràtica

 Les posicions socials es distribueixen segons el mèrit i la qualificació 

 L’educació formal és el principal mitjà per adquirir aquestes qualificacions 

 Per a tot individu, la possibilitat d’accés a l’educació formal només depèn de les seves
preferències i capacitats 

 Aquestes capacitats intel·lectuals es distribueixen a l’atzar

pág. 21