DESIGUALTATS SOCIALS: CLASSE, GÈNERE I ÈTNIA

Societat, família i educació .

Bloc II
 IGUALTAT-EDUCACIÓ

Igualtat de resultats Igualtat d’oportunitats

“De fet, la major part de les utopies socials, des de la República de Plató fins a les propostes de
superació del capitalisme, han renegat de totes les manifestacions de desigualtat social diferents o
alienes a l'educació. Han acceptat, però, amb més o menys entusiasme una meritocràcia basada
en l'educació. Avui en dia, hi ha pocs dubtes sobre el caràcter central i paradigmàtic de la política
educativa en el conjunt de les polítiques de l'Estat del benestar o, més en general, de les polítiques
socials de l'Estat”
Fernández Enguita, M.
Política educativa:

● impacte sobre la vida ciutadans/es (centralitat)

● determinant en les oportunitats vitals

Les desigualtats socials, com a realitat i com a percepció (com a problema social i
com a tema sociològic), són productes històricament construïts i condicionats.

Problematitzar els conceptes i idees sobre igualtat -desigualtat:

Igualtat entre qui? igualtat en què? quin tipus d’igualtat?

Societats modernes, regles de justicia aplicables als béns bàsics en general i a
l’educació en particular.

Igualtat - Equitat- Solidaritat - Excel·lència

➔ Drets a provisió bàsica i escolarització mínima

➔ Recompensa en funció d’esforç (justicia social)
➔ Posar més recursos i mitjans a aquelles persones més necessitades
➔ No impedir a ninguna persona que desenvolupe el màxim de les seus
capacitats extraordinàries
 DESIGUALTATS DE CLASSE, GÈNERE I ÈTNIA

La relació entre desigualtats de classe, gènere i ètnia en relació a l’ESCOLA.

Requereixen un estudi i tractament diferent malgrat que hi han certs paral·lelismes

que permeten estudiar les desigualtats en si mateixa i com analitzar com han estat
tractades en les polítiques

EXCLUSIÓ ESCOLAR

Reformes:

● Comprehensivitat (anys 50 i 60)

● Coeducació (anys 70)
● Integració (anys 80)

(Equiparació - diferents resultats)

Resultats:

❏ Comprehensiva: identificació de la desigualtat amb la desigualtat de classe, o

el paper predominant de l'esquerra i el seu discurs i vinculada, preferentment,
a la classe treballadora.
❏ Coeducació: molt més discreta i silenciosa políticament
❏ Integradora: més recent, més activa però amb diverses actituds dels
subjectes
 Gènere- Escola- Educació
● Èxit i promoció superiors a les dels homes en tots els nivells educatius, tot i que encara no
accedeixen a les mateixes branques i especialitats.
● Les dones han anat aconseguint una educació similar a la dels homes de la seva classe i
ètnia, una altra cosa és l’accés al mercat de treball

Obstacles sexistes:

● contingut educació
● idiosincràsia del professorat
● actituds i les estratègies de les famílies.

Especialitats - Socialització diferencial

Avenços en el sistema educatiu = avenços en l’accés al mercat de treball o promoció

Classe social- Minories- Escola - Educació

L’educació dels sectors més desfavorits ha millorat, hi ha moltes més oportunitats

de mobilitat educativa, però l'origen de classe continua tenint molt de pes en les
oportunitats escolars i també després en el mercat de treball

L'evolució ha estat diferent segons classes socials (l’escola al servei del capital)

Resultats més dispars: la dimensió de l'etnicitat és àmplia.

Integració plena - Marginalitat

Factors econòmics, culturals….

❏ Malgrat un accés a l’escolaritat i el tipus semblant continuen produint-se

resultats enormement diferents.
❏ Les famílies destinen els mateixos recursos potencials als seus fills i filles
però això no significa que ho facen de manera igualitaria.
❏ Gènere- classe- etnia (Interseccionalitat)
❏ Composició
❏ La cultura escolar
❏ La composició social i la mentalitat típiques dels principals agents de la
institució escolar, el professorat (experiències,transformacions i distàncies
socials)
❏ Feminització de la docència
 Interseccionalitat
Realitat encarnada: les persones estem atravessades i constituïdes per diferents
organitzadors socials; alguns d’ells son el gènere, la ètnia, la classe, l’orientació sexual i
identitat de gènere, la diversitat funcional, la procedència nacional, la procedència
nacional…. (Butler, 2007)

Categories socialment construïdes i interrelacionades entre si, posibilitant una anàlisi que
no es limita a descriure quines són estes categories, sinó entendre i articular quin paper
juguen en les situacions personals i estructurals donades, facilitant processos de
resistència però també de vulnerabilitat (Platero, 2012)

Es tracta d’un conjunt de ferramentes conceptuals que faciliten l’anàlisi crític sobre
relacions de poder, possibilitats de tenir agencia i autodeterminació sobre la pròpia vida,
resister front a la discriminació, assenyalar el privilegi que es distribueix de forma desigual
(Johnson, 2002) ( Barbarismos queer y otras esdrújulas, 2017)
Ciutadania - Educació

Idea de ciutadania: èmfasi en la universalització, dins els límits de la nació, d'uns

determinats drets civils, polítics i socials.

Inclusió- exclusió

La definició mateixa de col·lectiu ciutadà o nacional: deixa fora i reforça el

concepte d’ alteritat, “els altres”.

❏ Línia divisòria entre nord i sud

❏ Estatut de l’estranger o inmigrant
❏ Des de la perspectiva dels drets humans, o simplement individuals, la nacionalitat és
una forma de filiació, d'herència, també molt difícil de justificar, però col·lectiva i política
en comptes de simplement grupal i familiar
En una era global marcada per la intensificació dels fluxos migratoris, esta qüestió
esdevé fonamental:

L'educació és un dret ciutadà o un dret humà?

Les respostes dels estats a aquest problema són molt diverses:

des de la consideració temporal d’invitació a les persones inmigrants- fins a l’obstinació

en la seua integració com a ciutadans/es.

❏ multiculturalisme: mantenir comunitats separades unides només per unes dèbils

normes polítiques comunes
❏ l'assimilacionisme: que intenta esborrar totes les diferències culturals originàries,
passant per un interculturalisme, la definició del qual sempre és difícil i polèmica.

Tendència general a elevar el dret a l'educació a la categoria de dret humà

( no una qüestió de ciutadania)

Qualsevol anàlisi empírica: immigrants —o fills i filles de persones immigrants—
pateixen una situació de desavantatge respecte dels nacionals.

Mecanimes discriminatoris? desavantatges anteriors? ( Polítiques compensatòries)

[Marc de pensament i percepció de la realitat]

Continuïtat existent entre la condició d'immigrant i la de membre d'una minoria

“Entre l'individu i la nació es configuren o persisteixen una sèrie de cercles comunitaris com
les regions (estats, comunitats, províncies, departaments, etc.,segons com es denomini a
cada país), els municipis i els barris. Als efectes quec onsideram aquí, tant pot ser que
conservin una expressió administrativa, el llegat d'un passat cultural i/o polític propi, com que
arribin a assolir una realitat política i cultural pel fet de tenir existència administrativa”

(Fernández Enguita, M. )