Professional Documents
Culture Documents
TEMA 2. Desigualtats Socials I Escolars
TEMA 2. Desigualtats Socials I Escolars
1. La desigualtat
La desigualtat es troba inherent a tota societat (tota societat es regeix per un sistema d’estratificació).
Tanmateix les desigualtats socials són causa i conseqüència de les desigualtats educatives
(reproducció), i no són naturals, sinó el resultat de l’acció humana.
Aquestes desigualtats socials s’estableixen entre grups socials, i afecten als individus en la
mesura que han quedat incorporats a aquests grups o categories.
Diferència ≠ Desigualtat
2. L’estratificació social
És una forma de descriure i caracteritzar la desigualtat. Es pot fer a través d’una piràmide (implica
jerarquia), i la seva estructura ens descriu els criteris de la distribució de grups, a través de la
grandària. Alguns dels criteris que ens permet diferenciar els sistemes d’estratificació:
• Moment i lloc històric
• Nombre d’estrats i composició
• Possibilitats de mobilitat
• Legitimació
En les societats capitalistes contemporànies, el sistema d’estratificació social és el sistema de
classes socials. El sistema de classes socials és comú en societats industrialitzades i capitalistes, i
és un règim jurídic d’igualtat formal, però realment aquesta igualtat no és real. Per tant, la societat
acaba tenint un accés desigual a: recursos econòmics, poder polític i prestigi social.
Segons la legitimació meritocràtica, ‘’cadascú ocupa la posició que s’ha guanyat amb els seus
mèrits’’. Tanmateix, ens trobem amb l’existència de mobilitat social (tot i que amb una elevada taxa de
reproducció social: és a dir, es trobaran a la mateixa classe social que els seus progenitors).
Alguns teòrics sobre el concepte de classe social:
• Karl Marx: dona èmfasi a les relacions socials de producció. A l’hora d’entendre l’estructura
de classes, distingeix en la relació entre burgesia-proletariat. La major diferència entre
ambdós és que la burgesia té el control de propietats i un poder econòmic (que s’afavoreix a
través de proletariat) i, en canvi, el proletariat guanya un salari per poder subsistir a través
de treball. Per tant, ens trobem amb una dimensió econòmica a través dels mitjans de
producció.
• Max Weber: introdueix la dimensió de poder (econòmic, social i polític). Té en compte tant
l’economia, la societat com la política. Per tant, tracta el poder jurídic i el prestigi social.
• Eric Olin Wright (neomarxista): incorpora la dimensió de control en l’anàlisi de mercat (el
poder sobre el capital, els mitjans de producció i la força de treball). Identifica situacions
contradictòries de classe (una persona pot ocupar una posició de classe treballadora
qassalariada i, alhora, tenir unes credencials que li atorguin una posició de poder en
l’empresa i, en conseqüència, pugui tenir capacitat de decisió sobre aquesta).
Classe alta
Vella classe mitjana
Nova classe mitjana
En conclusió...
• Les desigualtats no són naturals, sinó socials: es construeix en el marc de contextos socials i
escolars específics
• Hi ha múltiples mecanismes de desigualtat que es retroalimenten: dins i fora de l’escola, condicions
i oportunitats, quina escola i per a qui
• Factors i mecanismes explicatius de la desigualtat: la classe social, el gènere i l’etnicitat
Míriam Pastor Gubianes
Educació Primària – Grup 21
4. CARACTERÍSTIQUES DE LES CLASSES SOCIALS
• Classe treballadora:
o Feines amb baix nivell de qualificació
o Treball manual, però amb creixent diversitat (serveis de cura, treball d’oficina amb baix
prestigi i remuneració, etc)
o Treballs del sector primari: camp, mina, mar
o Precarietat laboral
o Tasques d’execució i no de decisió o gestió
4.5 Efectes del capital cultural familiar en la trajectòria educativa dels seus fills/es
• Al tipus d’estudis:
o Per titularitat (però no només)
• Als anys d’estudi:
o Infantil i secundària post-obligatòria
• A les aspiracions/expectatives educatives:
o Expectatives familiars no són independents el seu nivell educatiu
Míriam Pastor Gubianes
Educació Primària – Grup 21
• A les relacions i l’experiència escolar:
o Confiança, autoestima, pors, angoixes...
o Participacions, ‘’implicacions’’
• A les probabilitats d’èxit
o Més o menys proximitat als continguts i mètodes
o Més o menys suports i reforços
o Diferent actitud, grau de confiança, auto-percepció