Míriam Pastor Gubianes

Educació Primària – Grup 21

Educació i contextos educatius

TEMA 2

DESIGUALTATS SOCIALS I ESCOLARS:

Grups socials i exclusió educativa

1. La desigualtat
La desigualtat es troba inherent a tota societat (tota societat es regeix per un sistema d’estratificació).
Tanmateix les desigualtats socials són causa i conseqüència de les desigualtats educatives
(reproducció), i no són naturals, sinó el resultat de l’acció humana.
Aquestes desigualtats socials s’estableixen entre grups socials, i afecten als individus en la
mesura que han quedat incorporats a aquests grups o categories.

Diferència ≠ Desigualtat

2. L’estratificació social
És una forma de descriure i caracteritzar la desigualtat. Es pot fer a través d’una piràmide (implica
jerarquia), i la seva estructura ens descriu els criteris de la distribució de grups, a través de la
grandària. Alguns dels criteris que ens permet diferenciar els sistemes d’estratificació:
• Moment i lloc històric
• Nombre d’estrats i composició
• Possibilitats de mobilitat
• Legitimació
En les societats capitalistes contemporànies, el sistema d’estratificació social és el sistema de
classes socials. El sistema de classes socials és comú en societats industrialitzades i capitalistes, i
és un règim jurídic d’igualtat formal, però realment aquesta igualtat no és real. Per tant, la societat
acaba tenint un accés desigual a: recursos econòmics, poder polític i prestigi social.
Segons la legitimació meritocràtica, ‘’cadascú ocupa la posició que s’ha guanyat amb els seus
mèrits’’. Tanmateix, ens trobem amb l’existència de mobilitat social (tot i que amb una elevada taxa de
reproducció social: és a dir, es trobaran a la mateixa classe social que els seus progenitors).
Alguns teòrics sobre el concepte de classe social:
• Karl Marx: dona èmfasi a les relacions socials de producció. A l’hora d’entendre l’estructura
de classes, distingeix en la relació entre burgesia-proletariat. La major diferència entre
ambdós és que la burgesia té el control de propietats i un poder econòmic (que s’afavoreix a
través de proletariat) i, en canvi, el proletariat guanya un salari per poder subsistir a través
de treball. Per tant, ens trobem amb una dimensió econòmica a través dels mitjans de
producció.
• Max Weber: introdueix la dimensió de poder (econòmic, social i polític). Té en compte tant
l’economia, la societat com la política. Per tant, tracta el poder jurídic i el prestigi social.
• Eric Olin Wright (neomarxista): incorpora la dimensió de control en l’anàlisi de mercat (el
poder sobre el capital, els mitjans de producció i la força de treball). Identifica situacions
contradictòries de classe (una persona pot ocupar una posició de classe treballadora
qassalariada i, alhora, tenir unes credencials que li atorguin una posició de poder en
l’empresa i, en conseqüència, pugui tenir capacitat de decisió sobre aquesta).

Classe alta
Vella classe mitjana
Nova classe mitjana

Classe treballadora Classe mitjana baixa

 Míriam Pastor Gubianes
Educació Primària – Grup 21
3. La relació entre educació i desigualtats socials
• El sistema educatiu té un poder de transformació social, tot i que, de vegades, també pot ser
neutral davant la desigualtat social.
• Les desigualtats s’expressen en educació...
o Tres grans dimensions: accés, procés, resultats
DIMENSIONS INDICADORS FORMA D’EQUITAT
Tipologia de centres
Accés Diferents nivells educatius Igualtat d’oportunitats
(Ex: post obligatòria) (redistribució)
Diferent oferta extraescolar
Assistència Igualtat de condicions
Repetició d’educabilitat
Procés Sense of belonging (reconeixement i
Dimensions de la vinculació representació)
escolar
‘Rendiment’ (notes)
Resultats Abandonament Escolar Igualtat de ‘coneixements’ (i
Prematur de competències adquirides)
Nivell d’estudis (llargada
trajectòria)

o Tres grans eixos: classe, gènere, ètnia

• Com s’expliquen les desigualtats socials en educació?
o Teories funcionalistes-meritocràtiques: neutralitat de l’escola (l’escola selecciona les
persones, però sense passar-les per cap filtre).
o Teories crítiques: rol actiu de l’escola i dels agents educatius (a través de la direcció de la
pràctica pedagògica).

3.1 Les 4R en la lluita per la justícia social (i educativa)

Tipus Descripció Mecanismes

Explotació
Distribució de recursos i oportunitats
Redistribució Marginació
entre individus i grups socials
Privació material
Reconeixement i respecte dels Invisibilització
Reconeixement marcs culturals específics de Dominació cultural
diferents grups socials Estigmatització
Representació de diferents grups No presència
Representació socials en la presa de decisions que Manca de veu
afecten la seva vida Manca de poder
Estigma
Relacions basades amb la cura, el
Relacions Prejudici
respecte, l’amor i la solidaritat
Aïllament

En conclusió...
• Les desigualtats no són naturals, sinó socials: es construeix en el marc de contextos socials i
escolars específics
• Hi ha múltiples mecanismes de desigualtat que es retroalimenten: dins i fora de l’escola, condicions
i oportunitats, quina escola i per a qui
• Factors i mecanismes explicatius de la desigualtat: la classe social, el gènere i l’etnicitat
 Míriam Pastor Gubianes
Educació Primària – Grup 21
4. CARACTERÍSTIQUES DE LES CLASSES SOCIALS

• La classe benestant (o corporativa):

o Possessió de grans fortunes
o Gestió o propietat de grans capitals
o Grans corporacions i empreses (multinacionals)
o Domini al terreny econòmic, polític, mediàtic

• Classe treballadora:
o Feines amb baix nivell de qualificació
o Treball manual, però amb creixent diversitat (serveis de cura, treball d’oficina amb baix
prestigi i remuneració, etc)
o Treballs del sector primari: camp, mina, mar
o Precarietat laboral
o Tasques d’execució i no de decisió o gestió

• Vella classe mitjana (patrimonial):

o Alta burgesia: empresaris amb assalariats
o Petita burgesia: petits empresaris, comerciants i autònoms
o No necessiten un elevat nivell de qualificació
o Importància de l’herència i la tradició familiar

• Nova classe mitjana (professional):

o La ‘’classe de servei’’
o Assalariats amb alt nivell educatiu
o Aplicació del coneixement a la seva feina
o Innovació, decisió, planificació, gestió...
o Capital cultural base de la seva posició social
 Míriam Pastor Gubianes
Educació Primària – Grup 21
4.1 Els efectes de les classes socials
Les classes socials tenen repercussions en:
• Accés a benestar (econòmic – quantitatiu)
• Formes de vida (cultural – qualitatiu)
La cultura de classe: creences, actituds, comportaments o pràctiques que caracteritzen a una classe
social en relació a una altra. No només es diferencien per les seves condicions de vida, sinó també
pels seus valors, pràctiques i discursos.
També existeixen els valors en lluita i relacions de dominació: generalització de perspectives
dominants al conjunt de la societat (els valors de la classe dominant s’acaben generalitzant: possessió
d’objectes materials...). Per tant, algunes classes cerquen aquesta ‘’distinció’’ per tal de preservar
l’estatus. Ex: les classes benestants porten els fills a escoles privades.

4.2 Els efectes de la desigualtat socioeconòmica

• Dimensió econòmica
o Menor capacitat d’accedir a bens de consum (nivell de renda), especialment bens basics
(salut, habitatge...)
o Risc de pobresa (multidimensional)
• Dimensió cultural
o Menor accés a bens i serveis culturals
o Codis lingüístics i socioeducatius no hegemònics (Bernstein)
o Expectatives (socials, laborals i educatives) més baixes
• Dimensió social
o Menys número de ‘’conflictes significatius’’
o Menys control sobre l’agenda política i cultural

4.3 Una explicació: els capitals socials

• Posició social com a resultat d’accés a diferents formes de capital (Bourdieu):
o Capital no només es té o no es té
o Té valor diferent en contextos diferents (mediat per relacions de poder i coneixement de
camps)
• 4 tipus de capital:
o Econòmic: béns materials i diners
o Social: membresia, relacions, xarxes de suport
o Cultural: coneixements i habilitats
o Simbòlic: honor, prestigi, reconeixement

4.4 El capital cultural com a mecanisme explicatiu de la desigualtat

Tres formes de capital cultural:
• Objectivat: béns culturals i recursos invertits en educació i cultura (llibres a casa, pràctiques
TL...)
• Institucionalitzat: títols acadèmics (efectes sobre expectatives familiars, suport acadèmic...)
• Incorporat (habitus): esquemes de percepció, pensament, acció (formes de parlar, costums,
esquema de valors, estils de vida...)

4.5 Efectes del capital cultural familiar en la trajectòria educativa dels seus fills/es
• Al tipus d’estudis:
o Per titularitat (però no només)
• Als anys d’estudi:
o Infantil i secundària post-obligatòria
• A les aspiracions/expectatives educatives:
o Expectatives familiars no són independents el seu nivell educatiu
 Míriam Pastor Gubianes
Educació Primària – Grup 21
• A les relacions i l’experiència escolar:
o Confiança, autoestima, pors, angoixes...
o Participacions, ‘’implicacions’’
• A les probabilitats d’èxit
o Més o menys proximitat als continguts i mètodes
o Més o menys suports i reforços
o Diferent actitud, grau de confiança, auto-percepció

4.6 Les desigualtats de classe i l’escola

• La classe social és una variable central per entendre accés, procés i resultats educatius:
o Tipus d’estudis i tipus de centre
o Actituds de l’alumnat davant l’escola
o Continuïtat com abandonament dels estudis
• L’escola com espai de diferenciació, poder i estatus:
o Cada grup social lluita per mantenir els seus privilegis en i a través de l’escola
o Estudis com mecanisme de distinció
o El desplaçament de les desigualtats educatives