PSICOLOGIA DELS GRUPS I

COMPORTAMENT COL·LECTIU
Lara Longares Hernández i Omar Saldaña Tops
laralongares@ub.edu omar.saldana@ub.edu
Departament de Psicologia Social i Psicologia Quantitativa (Secció Psicologia Social)
 TEMA – 3
PROCESSOS GRUPALS

Pfa. Lara Longares Hernández

amb materials de la Pfa. Neus Roca Cortés
laralongares@ub.edu
Departament de Psicologia Social i Psicologia Quantitativa (Secció Psicologia Social)
TEMA 3. PROCESSOS GRUPALS

3.1 Formació i desenvolupament grupal (cap. 3 Gil i Alcover)

3.2 Cohesió grupal, presa de decisions grupal i pensament grupal.

Conflicte grupal. (cap. 6.7 i 7 Gil i Alcover; cap. 15 Sánchez)

3.3 Processos d’influència social en els grups (cap. 8 Gil i Alcover)

 3.1 FORMACIÓ I DESENVOLUPAMENT GRUPAL

Pfa. Lara Longares Hernández

amb materials de la Pfa. Neus Roca Cortés
laralongares@ub.edu
Departament de Psicologia Social i Psicologia Quantitativa (Secció Psicologia Social)
3.1 FORMACIÓ I DESENVOLUPAMENT GRUPAL
3.1.1 FORMACIÓ GRUPAL Creats intencionalment;
Grup artificial no procés continu
Formació de Procés continu desenvolupat en un
grups? període de temps (Shaw, 1976)
Grup natural Límits difusos en l’origen

Motius funcionalistes Motius Atracció interpersonal

Necessitats Afiliació, Necessitats Suport Semblança percebuda Reciprocitat

psicològiques poder interpersonals social
Complementarietat Característiques
de necessitats dels membres
Necessitats Comparació Necessitats Aconseguir
d’informació col·lectives objectius Proximitat Atractiu físic
social
 3.1.1 FORMACIÓ GRUPAL

Formació de Procés continu desenvolupat Integració social Conjunt de vincles que

grups? en un període de temps (Shaw, (Moreland, 1987) uneixen als membres
1976) del grup entre si

Com més pensen, senten i actuen els membres com un grup Major integració social
Integració ambiental
Entorn social
Xarxes socials reforcen formació de
L’entorn facilita
grups i proporcionen suport social
mitjans econòmics,
temporals, etc. per Entorn cultural
a que un agregat
esdevingui grup. Grau en que l’entorn cultural potencia o
inhibeix la pertinença a grups.
3.1.1 FORMACIÓ GRUPAL

Cultures
Integració ambiental Individualistes vs.
Col·lectivistes

Grau en que l’entorn

Entorn cultural cultural potencia o
inhibeix la pertinença
a grups.

Grau de llibertat:
Dictadures vs.
Democràcies
 3.1.1 FORMACIÓ GRUPAL

Integració comportamental Interdependència per a satisfer les necessitats personals; actuar com
a grup.

Perspectiva Teoria de Persones busquen relacions (i

evolucionista grups) amb altes recompenses
l’intercanvi social
i baixos costos
Pertinença a grups permet
adaptar-se a condicions
canviants amb més èxit.
Avaluació social
Grups com a marcs de
Perspectiva psicodinàmica referència i de normes (Sherif;
Newcomb)
Formem grups per a enfrontar-nos amb Comparació social: es formen
conflictes de personalitat o identitat; la grups en funció de semblança
interacció com a mitjà per a superar trastorns. entre membres (Festinger)
3.1.1 FORMACIÓ GRUPAL

Atracció interpersonal
Integració afectiva (similar díades)

Forma més habitual; quan les

persones comparteixen sentiments.

Atracció del grup

(de pertànyer al grup)

Allò crucial són les emocions, sempre que siguin suficientment fortes com per provocar la
formació d’un grup
3.1.1 FORMACIÓ GRUPAL

Integració cognitiva Quan les persones perceben que comparteixen característiques

personals fonamentals; pensar com a grup.

Teories de la categorització social i de

Punt de partida de la categorització del jo (Tajfel i Turner)

Consciència de ser similars El grup es forma quan les persones es perceben com a grup

Consciència de l’endogrup Consciència de l’exogrup

 3.1 FORMACIÓ I DESENVOLUPAMENT GRUPAL
3.1.2 DESENVOLUPAMENT GRUPAL
Acords sobre la definició de les relacions d’estatus i rols,
Establiment d’estructura grupal sistema de normes, relacions d’influència i poder, i realització
de tasques.

Models lineals Models no lineals Models integradors

Desenvolupament seguint un Absència definida de Síntesi entre lineals i no lineals.

ordre i unes fases.
Si el grup no supera una fase
determinada, es dissol o trenca.
Bruce Tuckman i Mary Ann
Jensen (1977)
seqüència o fase en
l’evolució del grup.
Depèn de l’entorn i la
dinàmica intragrupal.
Connie Gersik (1988)
S’estableixen etapes però menys
estricte en el progrés a seguir i
duració d’etapes.
Model d’identitat social de Stephen
Worchel (1992 i 1994)
3.1.2 DESENVOLUPAMENT GRUPAL

Models lineals
MODEL SEQÜENCIAL de DESENVOLUPAMENT

Bruce W. Tuckman i Mary Ann Jensen (1971 i 1974)

(bàsic - grups naturals i de laboratori)

5 Fases: 1) Formació
2) Tempesta o conflicte
3) Normativa
4) Execució o rendiment
5) Clausura
3.1.2 DESENVOLUPAMENT GRUPAL

Fase Relacions interpersonals Activitat de tasca

Activitats d’orientació als membres. Identificació de la tasca i del
Comprovació i identificació dels límits mètode per dur-la a terme.
Formació Conducta interpersonal de dependència cap Acceptació de les regles, el
al lideratge, als membres i les normes contingut i formes de treballar que
preexistents. proposa el/la líder formal.
Insatisfacció al comparar les expectatives i la realitat. Fricció per exigir participació.
Comparació social per saber el lloc que s’ocupa en el grup
Conflicte i polarització - Respostes a la tasca més
Tempesta o Reaccions negatives emocionals a la emocionals que racionals
conflicte imposició del grup i del lideratge i - Discussions inacabables o inhibició
amenacen el futur desenvolupament
La tensió individu-grup i entre els membres es resol a través d’una reelaboració
compartida d’objectius, normes, tasques, participació, implicació amb el grup i els seus objectius.
3.1.2 DESENVOLUPAMENT GRUPAL

Fase Relacions interpersonals Activitat de tasca

Noves normes i nous rols. Expressió d’opinions personals
Sentiment de grup – cohesió. rellevants en relació a la tasca.
Retorn a la sensibilitat “estem junts en això”. Descens de la insatisfacció.
Normació Grup pendent de la seva integració. Apertura a altres membres del grup
Identificació mútua (sorgeixen “dialectes”..). i a diferents aspectes de la tasca.
Assumpció de les normes per auto- S’adrecen a sí mateixes i a la tasca
disciplina. amb més objectivitat.
Control i preocupació per que la
Resolució problemes interpersonals. tasca surti bé.
Rols flexibles i funcionals. Principi de realitat: dedicació als
Execució L’estructura interpersonal suporta l’activitat objectius.
de tasca i canalitza l’energia cap a l’activitat Emergeixen solucions.
i l’objectiu grupal. Reciprocitat, autonomia i
cooperació.
3.1.2 DESENVOLUPAMENT GRUPAL

Fase Relacions interpersonals Activitat de tasca

Sensació de pèrdua, explícita o encoberta.
Valoració de les relacions interpersonals i Preocupació pel que s’ha aconseguit
del grup. individual i col·lectivament.
Clausura
Emergència de futurs suposats. Valoració del que s’ha aconseguit o
Acomiadament. no.
To afectiu positiu o negatiu.
3.1.2 DESENVOLUPAMENT GRUPAL

Models no lineals Qüestionen la proposta de seqüència fixa de fases

MODEL DE L’EQUILIBRI PUNTUAT Connie Gersick (1988)

FASE 1 TRANSICIÓ TERMINACIÓ

FASE 2
Marc inicial de Re-avaluació i El grup fa un esforç
Segon període
relacions reorientació que final per a
adoptant la línia
interpersonals canvien la completar la tasca
sorgida de la fase
i activitats manera i aconseguir
de transició.
sobre la tasca. d’afrontar la tasca l’objectiu.

Punt mig del cicle vital del grup

 3.1.2 DESENVOLUPAMENT GRUPAL

Models integradors
Stephen Worchel, Dawna Coutant-Saussic,
MODEL DE LA IDENTITAT SOCIAL DELS GRUPS
Michele Grossman (1992, 1994, 1996)
▪ Procés de desenvolupament cíclic que es pot repetir vàries vegades (ex. arribada de nous membres).
▪ Ordre es pot interrompre, però estadis són successius.
▪ Estadis centrats en temes (discussions, conflictes) diferents en diferents moments temporals.

Transició cap a l’inici del nou grup ETAPA d’IDENTIFICACIÓ

ETAPA de DECLIVI ETAPA de PRODUCTIVITAT

ETAPA d’INDIVIDUACIÓ
3.1.2 DESENVOLUPAMENT GRUPAL

ETAPA d’IDENTIFICACIÓ

o Comença realment el grup nou – busca límits del grup (és o no un grup).
o S'assumeix la identitat del grup i s’enforteix
o S’identifiquen normes i lideratges
o Pressions a la conformitat i legitimació dels valors propis
o Es demanen manifestacions de lleialtat i sacrificis
o Relacions tenses amb l’exogrup
o Grup NOU amb membres: - d’un grup anterior + altres grups
- totes són part d’un grup anterior
- totes són noves
3.1.2 DESENVOLUPAMENT GRUPAL

ETAPA de PRODUCTIVITAT

o Es defineixen els objectius del grup.

o Es treballa en conjunt per a aconseguir-los.
o Poden arribar a cooperar amb exogrup (si fos necessari) per a aconseguir-los.
o Conflictes entre membres són deguts a diferents capacitats o idees sobre com fer les activitats.

ETAPA d’INDIVIDUACIÓ

o Objectius individuals es col·loquen per o Lluites de poder internes.

damunt dels grupals.

o Apareixen subgrups. o Exogrups vistos com possibles candidats.

3.1.2 DESENVOLUPAMENT GRUPAL
ETAPA de DECLIVI
o Membres més centrats en identitat personal
que grupal.
o Manifestes diferències entre subgrups.
Transició cap al nou grup
Descontent
Insatisfetes i desateses;
Declinen participar en activitats grupals;
Irregularitat d’assistència;
No es vol prendre rols de lideratge;
Passivitat
o Disminueix la confiança en el grup.
o Membres marginals comencen a abandonar el grup.
Succés desencadenant
Senyal que promou el canvi cap a la creació d’un nou
grup → Obre expectatives de millora;
S’identifiquen membres lleials vs traïdors (que
pretenen construir nou grup);
L’esdeveniment suposa esperança de canvi;
RUPTURA (individual o subgrupal) amb l’anterior grup
3.1 FORMACIÓ I DESENVOLUPAMENT GRUPAL
3.1.3 FINALS DE GRUP

Poca atenció als finals de grup.

Acabament de grup El grup desapareix definitivament

Escissió de grup Alguns membres del grup l’abandonen i formen un de nou.

Formació de subgrups i tensions entre ells provoquen l’escissió en 2 o
més grups.
 3.1.3 FINALS DE GRUP

a) Planificat vs. No planificat

Tipus d’acabaments (Rose, 1989):
Tipologia aplicable a grups b) Regular vs. Gradual
terapèutics i d’intervenció social
c) Individual vs. Grupal

Planificat No Planificat
Esperat, amb temps per a resoldre els problemes que podria
Imprevisible. Associat amb l’existència
implicar la dissolució per als membres. Terapeuta prepara als
de fortes disparitats entre el líder i els
membres per a afrontar la dissolució. Subfases:
membres, o entre els membres per
a) Pre-acabament: més o menys temps en funció de si es pot grans diferències (classe social,
anticipar el final del grup. personalitat, actituds...).
b) Preparació prèvia al final real del grup, es tracta
obertament el final. Per evitar-les → conèixer el grau
c) Acabament: sessió final del grup. d’heterogeneïtat del grup i aportar
d) Post-acabament: seguiment, o bé acompanyament al grup estratègies de resolució de conflictes.
per evitar acabament traumàtic.
 3.1.3 FINALS DE GRUP

Regular Gradual

El grup es reuneix normalment fins a la última El grup va disminuint progressivament la freqüència

sessió. de trobades.
Permet atenuació emocional i afrontament del final
amb menys ansietat.

Individual Grupal

Un membre abandona el grup. El grup sencer decideix dissoldre’s.

3.1.3 FINALS DE GRUP

ESCISSIÓ DE GRUP
Implica
Sorgiment d’un o més grups nous que es
Formació de nous grups
desprenen de l’anterior al que pertanyien

Solució a un conflicte intragrupal. Depenent de si escissió pacífica o no, el conflicte

intergrupal es pot estendre als grups nous.
Origen d’escissió: expulsió d’una / Processos per al manteniment del grup: expulsió
diverses membres de membres i reclutament de nous membres.

Model de la Identitat Social dels Grups

(Stephen Worchel, Dawna Coutant-Saussic, Nova fase → Transició cap a NOU grup
Michele Grossman, 1992, 1994, 1996)
 3.1.3 FINALS DE GRUP

Model de la Identitat Social

dels Grups (Stephen Worchel,
Dawna Coutant-Saussic,
Michele Grossman, 1992,
1994, 1996)

ETAPA O PERÍODE DE DESCONTENTAMENT

Sentiment de membres de que el grup no satisfà les seves necessitats: falta d’identificació amb el
grup (alienació, disminució de la sensació de pertinença, falta de suport...).

Part del grup amb poder pot:

1) tractar-ho amb condescendència o ignorar-ho, i prolongar el problema.
2) enfrontar-se obertament a la dissidència. → Esdeveniment precipitant: apertura d’hostilitats.
3.1 FORMACIÓ I DESENVOLUPAMENT GRUPAL
3.1.4 SOCIALITZACIÓ GRUPAL
Estudi de les fases o etapes de socialització dels membres del grup.

Desenvolupament Consideren el grup com un “tot”

grupal que passa per diferents etapes.
Diferències Línies de recerca
entre complementàries
Socialització Centrada en l’evolució de les
grupal relacions entre els membres i el
grup.

Les persones passen per diverses fases en la seva pertinença al grup. Diferents membres poden
estar en fases diferents en un mateix moment.
3.1.4 SOCIALITZACIÓ GRUPAL

Model de socialització grupal John Levine i Richard Moreland (1982 a 1994)

Cada persona passa per diverses fases en la seva pertinença al grup.

Criteri de decisió i Transició de

Fase Individu Grup
rol
Futur membre Reclutar membres que Criteris d’entrada (equilibri
Reconeixement dels grups puguin contribuir als obligacions i expectatives).
Investigació que puguin satisfer les objectius grupals Transició de rol: entrada,
pròpies necessitats membre nou
Rites/cerimònies

Membre nou Assimila (canvi) al nou Criteris d’acceptació si se

Intenta acomodar al grup per membre per a que superen els nivells.
Socialització a que satisfaci les seves contribueix als objectius Transició de rol: membre de
necessitats personals grupals ple dret
3.1.4 SOCIALITZACIÓ GRUPAL

Model de socialització grupal John Levine i Richard Moreland (1982 a 1994)

Fase Individu Grup Criteri de decisió i Transició de rol

Negociació del rol Negociació de rol Per damunt de criteri de divergència:

Intenta definir un rol Intenta definir un rol alts nivells de compromís → Membre
específic que li permeti especialitzat per a ple dret
Manteniment
satisfer necessitats l'individu per a satisfer Per sota de criteri de divergència:
pròpies objectius grupals fracàs de negociació → Membre
marginal
Membre marginal Intenta assimilar Per damunt de criteris de sortida:
Intenta acomodar (canviar) al nou convergència de criteris → Membre de
Resocialització (canviar) al grup per a membre per a que ple dret
satisfer les seves contribueix als objectius Per sota de criteris de sortida→ Ex-
necessitats personals grupals membre
3.1.4 SOCIALITZACIÓ GRUPAL

Model de socialització grupal John Levine i Richard Moreland (1982 a 1994)

Criteri de decisió i Transició de

Fase Individu Grup
rol
Ex-membre Record de les Sentiment de compromís
Record de la pròpia aportacions fetes al mutu (tant de l’ex-membre
Remembrança contribució grup. com del grup)
Forma part de la història
del grup