TEMA 9:

MODELS D’EVOLUCIÓ GRUPAL

1. MODELS LINEALS

Model on impera la seqüència progressiva en FASES dels esdeveniments grupals. El grup

no progresa i no arriba a la MADURESA si no ha estat capaç de superar les diferents fases.
Referentes de los modelos lineales:
→ Bennis i Shepard
→ Model fàsico de Tuckman

BENNIS I SHEPARD (1967)

Tenen dos grans moments, els grups, i cada moment 3 submoments:

1. DEPENDÈNCIA I RELACIONS D’AUTORITAT

Primera fase del grup (meitat de la vida del grup) on es desenvolupen els càrrecs d’autoritat
i cada persona del grup depèn de l’autoritat (líder).

● 1ª SUBFASE: DEPENDÈNCIA I FUGA

Comportament característic: la fugida. Es parla de qüestions externes. Fenomen
d’intimidació per l’experiència. Alta dependència cap al líder. FUGA: parlar de coses
de fora del grup, de coses de la vida de cadascun, per així formar el grup.
● 2ª SUBFASE: CONTRADEPENDÈNCIA I LLUITA
Comportament característic: lluita per la sobre dependència cap a l’instructor i a la
vegada no veure correspostes les expectatives del mateix. Contradependència: ara
ja no volem el que ens donen, ja no volem fer el que ens diu la mama pero la volem
quan necessitem diners. Lluita contra la figura d’autoritat. Es lluita contra el que
representa la persona en si, es a dir, PODER, no en la persona (mama). Els
adolescents volen la seva part de poder.
● 3ª SUBFASE: RESOLUCIÓ I CATARSIS
La responsabilitat és del grup, ja es pot discutir sobre la figura de l’autoritat i la
distribució de poders. Instructor=membre més del grup. La relació entre tots és del
mateix nivell, encara que tinguin autoritat.

2. INTERDEPENDÈNCIA I RELACIONS PERSONALS

Ens parla de les relacions entre les persones del grup, no de les persones amb el lider, Hi
ha 3 subfases per a que aquestes relacions siguin lo més bones i compromeses possible.

● 4ª SUBFASE: ENCANTAMENTO I FUGA

Han d’estar contents per pertànyer al grup (com a norma), segueix existint la
possibilitat de dissolució del grup.
● 5ª SUBFASE: DESENCANTAMENTO I FUGA
Divisió grupal en subgrups, es sent com obligatòria la apertura de la intimitat dels
membres.
● 6ª SUBFASE : VALIDACIÓ CONSENSUAL
S’apropa el fi del grup. El grup aconsegueix fer-se amb la direcció del grup i
s’aconsegueix comunicar i clarificar les relacions interpersonals. És quan hi ha més
productivitat.
MODEL FÀSIC DE TUCKMAN (1965)
Està més enfocat en la tasca, i no en les relacions del grup.

1. FASE DE FORMACIÓ (Forming)

● ESTRUCTURA DE GRUP
Existeix por, dependència respecte d’un líder, s’examina la situació i la qüestió d’un
comportament adequat. El grup comença a estructurar-se.
● ACTIVITAT DE TREBALL
Les persones del grup accepten el treball que el líder ordena, les regles i el mètode
adequat.

2. FASE CONFLICTIVA (Storming)

● ESTRUCTURA DE GRUP
Conflicte entre subgrups, rebel·lió contra el líder, opinions oposades, oposició a ser
controlat/da pel grup.
● ACTIVITAT DE TREBALL
Oposició emocional contra els esforços que exigeix el treball. Oposició a nivell
emocional, es fan les coses que mana el líder però amb mala llet.

3. FASE NORMATIVA (Normig)

● ESTRUCTURA DE GRUP
S’enforteix la cohesió del grup, apareixen normes, l'oposició és superada i se resolen
els conflictes. Suport mutu i aparició d’afecte cap al grup.
● ACTIVITAT DE TREBALL
Intercanvi obert de punts de vista i de sentiments: es desenvolupa la cooperació.

4. FASE DE PRODUCTIVITAT (Performing)

● ESTRUCTURA DE GRUP
S’han resolt problemes interpersonals, l’estructura interpersonal està al servei de
l’activitat de treball, els papers són flexibles i funcionals.
● ACTIVITAT DE TREBALL
Apareixen solucions a problemes, esforços constructius per a acabar el treball,
l’energia està disponible per a un treball efectiu (aquesta etapa és la principal).

MODELS NO LINEALS

• Els MODELS NO LINEALS postulen l’absència de qualsevol tipus de seqüencia de fases

en l’evolució del grup. Les influencies de l’entorn i de les relacions amb l’exterior tenen més
importància. Les fases que es donen no tenen per què estar ordenades.
• Tots els models inclosos en aquesta perspectiva tenen una visió del grup com a SISTEMA
OBERT, on les influències de l’ambient extern, de l’entorn i de les relacions intergrupals
cobren importància.
GERSIK (1988)

EQUILIBRI PUNTAT DEL DESENVOLUPAMENT DE GRUP

Els grups evolucionen i canvien de forma discontinua. Existeixen períodes estables a on es

desenvolupen rutines habituals i per períodes inestables, a on queden alterades les rutines
habituals. Totes aquestes fase es van donant constantment, és a dir, els grups es van
reestructurant..

FASE 1
Marc inicial de relacions interpersonals i d’activitats implicades en la tasca.

TRANSICIÓ
Re avaluació i reorientació que canvien el mode d’afrontar la tasca, a causa d’un conflicte.

FASE 2
Moviment a partir de lo aparegut en la transició. Es reestructura el grup.

FINALITZACIÓ
Esforç final per a aconseguir els objectius.

MODELS INTEGRADORS

• Són models actuals, que intenten integrar els coneixements acumulats en relació als
aspectes importants de l’existència dels grups. Tan des de postures d’evolució-temporals
com de variables de l’entorn i/o de les relacions intergrupals
• WORCHEL (1996): planteja un model d’identitat social dels grups, considerant al
grup com a una unitat dinàmica que es desenvolupa a través d’una sèrie predictible
d’estadis
• WHEELAN (1999): etapes que travessen tots els tipus de grups.

WORCHEL (1992; 1996)

Les persones ens unim a

grups nous perquè sortim
d’altres grups on estàvem
malament. Per tant, ja
entrem en el grup de
manera descontenta per les
experiències anteriors.
Desencadenante: tiene que
ver con algo de este grupo
nuevo que hace que nos
unamos. Puede ser algo
externo que hace que las personas se unan (por ejemplo, el hecho de tener que confinarse
juntos por el covid, por algo externo). Entonces aparece la identificación grupal, el grupo
establece sus formas para funcionar. Solo cuando se da la identificación grupal, el grupo
será productivo. Hay un momento en el que empiezas a desmembrarse del grupo y estás
más centrado en tus necesidades, seguimos siendo un grupo pero también escuchas tus
objetivos. Acabas marchándote del grupo (declive).

WHEELAN (1994; 1999)

ETAPA 1 • Dependència i inclusió

ETAPA 2 • Contradependència i lluita
ETAPA 3 • Confiança i estructura
ETAPA 4 • Treball
ETAPA 5 • Finalització

Puede ser que de la etapa 2 pasen a la 5, no es lineal.

TANCAMENTS GRUPALS

Hem de donar temps als tancaments dels grups, com si fos un dol. Un mal tancament de
grup pot significar un mal començament d’un altre grup.

COM TANQUEN ELS GRUPS?

- TANCAMENTS PREMATURS (abans de començar)

- TANCAMENTS FORÇATS O OBLIGATS (força la sortida d’alguna persona del grup o de
vàries persones)
- TANCAMENT CIRCUMSTANCIAL (temporalitat en la sortida del grup per impossibilitat de
temp)
- TANCAMENT PLANIFICAT (hi ha acord en que s’han aconseguit els objectius i es tanca
el grup. Acord per acabar el grup).

ACABAR SENSE FINALITZAR

- PRE-ACABAR (anticipar el final del grup)

- PREPARACIÓ PRÈVIA AL FINAL DEL GRUP (es gestiona la dissolució del grup)
- FINALITZACIÓ (es determina l’últim dia de sessió o reunió del grup)
- POST-TANCAMENT (inclouen les activitats de seguiment posteriors al grup, el periode
d'estar tot junts s’ha acabat però es segueixen veient)

TIPOLOGIA DE FINALITZACIONS DE GRUP

- PLANIFICAR (esperada)
- NO PLANIFICADA (imprevisible)
- REGULAR (totes les persones acaben simultàniament)
- GRADUAL (disminueix progressivament el número de persones)
- INDIVIDUAL (una persona abandona el grup)
- GRUPAL (tot el grup decideix dissoldre’s)
ESCISIÓ DE GRUP

- És la creació d’un o diversos grups nous que es desprenen del grup anterior al que tots
anteriorment pertanyien.
- Per tant, es formen nous grups. Tot i que la similitud entre l’anterior i el nou pot ser
variable.
- Un grup de 10 persones, s’acaba el període per estar tots junts i 3 persones
d’aquell grup es segueixen veient, formen un grup entre elles.

MODEL DE SOCIALITZACIÓ GRUPAL

MORELAND I LEVINE (1994)

Els grups són llocs on les

persones aprenen formes de
relacionar-nos amb les
persones.

PROCESSOS PSICOLÒGICS DE LA SOCIALITZACIÓ GRUPAL (Moreland i Levine, 1994)

1. AVALUACIÓ
- Esforços de la persona i del grup per a avaluar i maximitzar les recompenses
2. COMPROMIS
- Es basa en les creences de la persona i també del grup sobre els beneficis de la
relació i de les alternatives
3. TRANSICIÓ DE ROL
- Quan el compromís supera el nivell crític (o criteri de decisió) i implica la
reformulació de la relació de la persona i del grup recíprocament

FASES DE LA SOCIALITZACIÓ GRUPAL (Moreland i Levine, 1994)

1. INVESTIGACIÓ
- La persona és només un futur membre, el grup realitza un procés de reclutament, la
persona busca un grup que li permeti satisfer les seves necessitats. Es produeix el
reconeixement quan ambdues parts superen els nivells de criteris d’entrada, es
produeix la transició de rol d’entrada i la persona es converteix en membre nou
2. SOCIALITZACIÓ
- La persona ja pertany al grup, i el grup intenta canviar a la persona per a que
contribueixi més a la seva eficàcia, però la persona també intenta canviar al grup per
a que contribueixi a satisfer les seves necessitats personals. Si el grup aconsegueix
el seu propòsit es produeix ASSIMILACIÓ de la persona, i si és la persona qui
aconsegueix l’èxit es produeix ACOMODACIÓ. Si la persona cedeix i fa coses que el
grup li agraden es produeix assimilació, és a dir, accepta les necessitats del grup. Si
el grup deixa que la persona faci les seves necessitats, es produeix l’acomodació.
- Si els nivells de compromís d’ambdues parts es superen (CRITERIS
D’ACCEPTACIÓ) la persona passarà a ser membre de ple dret.

3. MANTENIMENT
- Grup i persona s’impliquen en negociar el rol del nou membre del grup, el grup
busca l’especialització per a la persona; i la persona vol definir més el seu rol per a
satisfer les seves necessitats. Si ambdues parts arriben a nivells alts segueix la
relació, però si pel contrari arriben a nivells per sota dels criteris de divergència té
lloc la transició de rol de divergència i la persona es converteix en membre marginal.

4. RESOCIALITZACIÓ
- Persona i grup busquen restablir les contribucions de la part contraria. Un per a
satisfer les seves pròpies necessitats, i l’altre per a arribar a les metes grupals. Si els
dos intents recíprocs es produeixen satisfactòriament es dóna assimilació de nou i
acomodació; si els dos nivells de compromís superen els criteris de divergència, es
convertirà en membre de ple dret. Si no es superen els nivells, és a dir, queden per
sota dels criteris de sortida, es produeix la sortida i la persona passa a ser membre.

5. REMEMBRANÇA
- En aquesta fase el grup recorda (remembrança) les aportacions de la persona
(ex-membre) per a arribar a les metes grupals i passa a ser part de la història del
grup i tradició del mateix. També la persona recorda el que li va aportar el grup a les
seves necessitats personals. Fenòmens de tradició i reminiscència.
TEMA 10:
COHESIÓ I CONFLICTE

COHESIÓ

CONCEPTE DE COHESIÓ

Lewin i French (1941)

● Forces que mantenen unides a les persones del grup

Festinger (1950)
● DEFINICIÓ SISTEMÀTICA: és la resultant de totes les forces que actuen sobre les
persones per a que es mantinguin en el grup.
● Més tard ho DEFINEIX DE FORMA OPERATIVA anomenant la cohesió com una
atracció interpersonal.
● Aquesta idea de la cohesió com a ATRACCIÓ INTERPERSONAL es manté fins als
anys 80.

COHESIÓ = Atracció interpersonal

Des d’aquesta postura es defineix que les persones depenen unes de les altres per a
satisfer les seves necessitats i desenvolupen sentiments d’atracció mútua.
MECANISMES:

1. INTERDEPENDENCIA: la dependència mútua per a aconseguir les metes.

2. SIMILITUDS INTERPERSONAL: la similitud d’actituds i valors que afavoreixen la
atracció

COHESIÓ = Atracció intragrupal

• A partir dels anys 80, amb la teoria de la identitat social apareix una altra postura per a
explicar la cohesió grupal.
• El grup s’explica per un conjunt de persones que es perceben a si mateixes com a
membres d’una CATEGORIA SOCIAL, les conseqüències són les similituds intracategorials
i les diferencies intercategorials.
• Segons HOGG (1990) la cohesió ve donada per l’atracció intragrupal.
• La cohesió com a atracció intragrupal no exclou l’atracció interpersonal sinó que pot fer
que aquesta última augmenti.
• La relació entre ambdues pot seguir diferents PAUTES:
• El compartir una mateixa identitat pot originar més proximitat, cooperació, etc. que
augmenti l’atracció interpersonal.
• Les variables que augmenten l’atracció interpersonal augmenten la identificació.
• Els processos de categorització social produeixen una percepció estereotipada de
un/una mateix/a i de l’endogrup, augmentant la percepció de similitud intragrupal.
• El desig de mantenir una autoestima positiva fa que les persones es sentin atretes
per l’endogrup.
• La cohesió es veu augmentada en la mesura que es comparteix més TEMPS junts, quant
més s’agraden les persones del grup.
• Si les experiències i recompenses del grup son positives i hi ha èxits augmenta la cohesió.
Les amenaces externes augmenten la cohesió.
• Els/Les LÍDERS poden augmentar la cohesió fomentant sentiments de cordialitat, etc.
• Si existeix cohesió, el grup pot viure durant més temps. Augmenta el RENDIMENT.
• La cohesió augmenta la conformitat a les NORMES, s’accepten els objectius, decisions,
etc. Existeix més pressió a la conformitat, mesures per fer front a la oposició i la negativa al
consens.

COHESIÓ I RENDIMENT

CONFLICTE
“No hay cambio sin conflicto” María Palacín

• El conflicte és inevitable i pot ser positiu per varies raons:

• Posa en discussió valors establerts del grup, equilibri entre necessitats individuals i
grupals • Posa en discussió l’estructura del grup, obliga a analitzar relacions de
poder
• Impedeix el pensament grupal, millors decisions
• Redueix la possibilitat de que es desenvolupi la ganduleria social, millor
aprofitament de capacitats i habilitats.
• Tot i així, pot ser destructiu, tot conductor de grup ha de ser capaç de valorar la capacitat
de suport i gestió del conflicte.

ESTILS PERSONALS EN LA GESTIÓ DEL CONFLICTE

• CONFORMITAT (1-9)
• Descuida els problemes personals per a ocupar-se dels problemes dels altres
• Accepta les orientacions d’altres quan preferiria no rebre-les
• Cedeix davant el punt de vista de les altres persones
• EVITACIÓ (1-1)
• No lluita ni pels seus interessos ni pels dels demés, no afronta el conflicte
• Esquiva els problemes
• Espera temps millors per a afrontar-los
• S’allunya de situacions amenaçadores
• COL·LABORACIÓ (9-9)
• Treballa amb l’altre part per a trobar alguna solució que satisfaci plenament a
ambdues parts
• Analitza els conflictes i aprèn dels altres
• S’aconsegueix una situació en la que s’evita la competició pels recursos
• Afrontant el conflicte i trobant una solució
• COMPETICIÓ (9-1)
• Persegueix els seus propis interessos a costa dels interessos de l’altre part, utilitza
habilitat dialèctica, sancions econòmiques, etc.
• Defensa els seus propis drets, defensant les postures que creu que són correctes,
sempre busca guanyar
• COMPROMIS (5-5)
• Troba solucions expeditives, acceptables per ambdues parts, aconsegueix
concessions per totes les parts.

ESTRATEGIES DAVANT EL CONFLICTE

• EVASIÓ / DISTANCIAMENT
• S’abandona la situació del conflicte. Pot suposar deixar-ho tot en mans de l’atzar
• ATENUACIÓ
 • Es simula que tot va bé quan, en realitat, existeixen autèntics conflictes. No
funciona a llarg termini
• IMPOSICIÓ
• Batalla en la que una de les partes sortirà com a clara guanyadora i l’altre com a
perdedora
• NEGOCIACIÓ
• Cada part cedeix alguna cosa, però al mateix temps obté certs beneficis
• RESOLUCIÓ DE PROBLEMAS
• Les parts s’enfronten al conflicte en lloc de entre elles

CONDICIONS PSICOLÒGIQUES PER A L’ADEQUADA GESTIÓ DEL CONFLICTE

• Es refereix a la capacitat de compartir la responsabilitat en els conflictes del grup i en la
gestió del grup:
• Reconeixement de les diferencies
• Tolerància davant les diferencies
• Desfocalització en un/a mateix/a
• Flexibilitat mental
• Consciència de les pròpies limitacions
• Valoració del jo real
• Equilibri entre el jo real i el jo ideal
• Consciència de interdependència de desti

COM ACTUAR DAVANT DELS CONFLICTES

• Identificant les creences irracionals que paralitzen la nostra capacitat assertiva • Substituir
les creences irracionals per d’altres que ens mobilitzin a actuar
• Evitar els atacs personals
• Actuar sincerament amb les demés persones
• Evitar els “combats” amb resultats de guanyadorperdedor
• Orientar-se en la recerca de solucions i no a la de responsables
• Motivar-se en identificar punts d’acordconcentració-intercanvi