GRUPS

T-10: LIDERATGE: TEORIES I MODELS

Tots ens hem trobat en una determinada situació on hi ha persones que resalten sobre les altres i
exerceixen una determinada funció de conducció del col·lectiu ⇒ Persones líders
- Líder vol dir: conduir/portar cap a x lloc
- No tothom és líder ja que, és una característica que només assumeixen algunes poques
persones.

➢ DEFINICIÓ:
- Tema que genera força controvèrsia i per això hi ha múltiples definicions:
Bass, 1990: Entenem com a lideratge la interacció entre dos o més membres d’un grup que
implica la reestructuració de les percepcions i les expectatives d’aquests, a partir del procés
d’influència d’un membre que actua com agent de canvi sobre la resta i en modifica les
motivacions o competències.

➢ EVOLUCIÓ HISTÒRICA DE LES TEORIES SOBRE EL LIDERATGE

Teories del lideratge vinculades amb els trets // Teories del gran home

- Situem aquestes teories a finals del segle XIX i principis del segle XX
Perquè neixen teories sobre teories del lideratge en aquell moment? ⇒ Perquè a finals del segle XIX,
principis segle XX es constitueix la societat de massa
- (Froid, vol comprendre el comportament d’un individu en una massa: corrent psicoanalític).
- O també altres autors com Lowin comencen a tenir interès sobre els factor d’influència
grupal i transformació dels comportament en el marc de grup-
En aquest punt, no s’ha d’oblidar que hi ha un canvi de epoca i comencen a sorgir lideratges polítics
però també mediàtics (ex: naixement del cinema ⇒ universialitzacio d’agents culturals)
En definitiva, per les pròpies característiques de la societat s'exigeix l’estudi del lideratge

1
 GRUPS

1) Quin va ser el primer element a investigar sobre el lideratge? PERSONALITAT

- Una persona és líder perquè té unes determinades característiques de la seva
personalitat que el fan lider
- El lideratge és un factor associat a la personalitat
❖ LIDERATGE I PERSONALITAT:

● Basada en Teoria del Gran Home / Teoria dels Trets.

● Context: segle XIX i principis del segle XX.
● Tesi principal: La persona líder té unes qualitats innates que la fan superior a les
altres.
● Com funcionaven les primeres investigacions sobre el lideratge? ⇒ Investigació:
Identificant a persones líders i analitzant les seves característiques de personalitat,
quines són les qualitats universals que converteixen una persona en un lider

¿Quines són aquestes característiques?

➢ CARACTERÍSTIQUES D’UN LÍDER:

1) Motivació de fita:
- Persones amb un desig innat a plantejar se objectius i a voler assolir aquests.
- Ex: “Hi ha persones que van fent però sense matar-se” VS “Persones que han
de marcar-se una fita i no poden estar quietes fins assolir-lo”.
2) Motivació d’influència:
- En els grups hi ha persones que tenen tendència natural a viure i deixar viure
(no es fica en la vida dels altres) VS Persones que tenen una energía innata
per a influir en els altres.
3) Coneixement de conducció de grups:
4) Competència cognitiva per analitzar grans volums d’informació: Són persones amb
alta inteligencia. Perquè tenen alta capacitat cognitiva (demostrada) per analitzar
grans volums d'informació.
- Tu li planteges molt volum d'informació no fuig sino que, s’ho pren com un
repte.
5) Grans habilitats socials: Les persones líders són persones que saben parlar en public
d’una manera que sedueix; son persones amb capacitat de poder explicar els coses
de la manera més adequada; tenen una empatia important per entendre necessitats
i reptes.

2
 GRUPS

- Inteligencia social molt desenvolupada

6) Autoconfiança: Confiança en elles mateixes. I alhora, autoestima
- Per poder estar davant d’un grup i per plantejar li que és el que han de fer tu
has de tenir molta seguretat en tu mateix.
- Saben acceptar errors; no s’infravaloren
7) Fiabilitat
8) Flexibilitat:
Persones líders generen confiança amb les altres persones. (Els membres d’un grup saben que li
poden explicar en confiança alguna cosa sense patir). Saben que el líder sempre actuará en benefici a
elles.
Acaba aquesta etapa amb la Segona Guerra Mundial.

A partir de la segona guerra mundial s'obre un nou període en el qual les teories sobre el lideratge viuen una
transformació:
- Sobretot les teories de Karl Lowin (Persona que des de la seva teoria del camp va suposar una
transformació a l’hora d’entendre el lideratge.

Ens trobem a la meitat del segle XX i deixem enrere les teories del trets de personalitat per
entendre el lideratge i introduïm les teories sobre els estils del lideratge.
¿Com entenem aquest procés evolutiu?

1) Les Primeres teories del lideratge estan centrades en la personalitat del líder (afirmem que el
lideratge és un element associat a la persona
- (El grup no té res a veure) // (També considerem que el lideratge ´és un element
innat)
2) Les Segones teories del lideratge fan esment a Karl Lowin. Lowin desde la teoria del camp i
interaccionisme s’adona que el lideratge no és un element que està associat a la personalitat
de la persona.
- Ens diu que lògicament el lideratge té a veure amb la personalitat, però també fa
esment a la importancia d’un altre factor ⇒Propia presencia del grup (una persona
és líder perquè hi ha un grup que accepta aquest lideratge)
- En definitiva, segons Lowin podem entendre el lideratge com una pràctica de poder
*Recordem la definició de poder que fa Lowin: Poder és la màxima força que exerceix un individu
sobre un altre dividit per la máxima resistencia que aquest individu avantposava enfront aquesta
força.

3
 GRUPS

❖ LIDERATGE I COMPORTAMENT

● Teoria dels Estils de Lideratge.

● Context: meitat del segle XX.
● Tesi principal:
- El lideratge no és un element innat
- Teoria més positivista ⇒ La persona líder aprèn a exercir el lideratge a partir de
l’experiència d’interacció en grups. (el lideratge es basa en l’aprenentatge a partir
de l'experiència de la interacció en el marc dels grups).
● Investigació:
- Si el lideratge no està associat a la personalitat, sino que està associat a unes
funcions. Estem parlant d’estils de lideratge
- La investigació posa el focus en identificar els estils de lideratge que desenvolupen
els líders.

➢ ESTILS DE LIDERATGE

1) Binomi tasca – procés.

- Aquest estil, afirma que hi ha líders que son més favorables a exercir un
lideratge desde una perspectiva de la tasca que s’ha de fer i en canvi hi ha
altres líders més favorables en les tasques vinculades en els processos
emocionals, afectius…
- Exemple grups d'experiència: Hi ha líders en els nostres grups . Podem
identificar fàcilment aquestes persones. Observarem que l’estil de lideratge
que exerceixen algunes d’elles és més de cuidar a les persones (aquelles líders
que es preocupen per tu). EXEMPLE LIDERATGE CENTRAT EN EL PROCÉS
- Exemple grups d'experiència: Hi ha altres líders que volen empènyer al grup
a l’assoliment de x fita (Vinga va fem això…) EXEMPLE LIDERATGE CENTRAT
EN LA TASCA
2) Binomi directivisme – participació.
- Aquest estil afirma que hi ha persones líders que tenen un estil més centrat a
donar instruccions (directivisme) VS altres líders que tenen un estil que es
centra més en que tothom participi (participació).

4
 GRUPS

3) Trinomi poder: autocràtic, democràtic i liberal.

- 3 estils diferents de lideratge

● AUTOCRÀTIC: Lideratge autoritari en el qual s’exerceix la influencia per pressió utilitzant la

por com un element per a transformar i modificar les expectatives i motivacions de les
persones del grup.
● LIBERAL: Lideratge (deixar fer). El líder té una presència i és una figura important dins del
marc grupal (la gent li fa cas) però, s’observa poca incidencia/motivació per exercir un
directivisme en el marc del grup.
● DEMOCRÀTIC: Segons Livint i White consideraven que era l’estil de Lideratge que feia que
quan es donava en el marc d’un grup aquell grup tingues més èxit i fos un grup més eficaç
que no pas els altres
Lliçó que aprenem des de la teoria del lideratge per a la intervenció pedagògica?

Quan nosaltres exercim el lideratge hem d’exercir-lo desde un estil democratic. Si ho fem desde un
estil autocratic o liberal els grips sera menys eficaços i en conseqüència, assoliran menys les fites
proposades. I els límits de motivació seran més baixos.
● És cert que el lideratge democràtic en certa mesura comporta més temps, negociació,
comporta una serie d'aspectes que a simple vista la persona líder pot pensar que son pèrdua
de temps pero que no ho son en absolut. Aquests elements estan facilitant el procés que a
mig termini donarà molt més bons resultats que si no és fa d’aquesta manera.

❖ LIDERATGE SITUACIONAL

•Teories de l’Intercanvi o de la Contingència

•Context: anys 60-80 del segle XX → Va ser una gran influència fins a la data d’avui, tot el que és la
comprensió de la investigació d’aquest lideratge de les teories d’intercanvi.

•Tesi principal: Diferents contextos i diferents situacions requereixen una combinació diferent
d’èmfasi de les funcions i rol de lideratge.

•Investigació: Identificar quins són els rols més adequats per a la diversitat de grups.

→ Autor important: Fiedler

→ Plantegen la necessitat d'observar que depèn del context, el lideratge que s’ha d'exercir ha de
ser un o un altre. És a dir, els estils de lideratge no són sempre permanents o universals, sinó que
en funció de les característiques del context del grup o les situacions, exercirem un determinat

5
 GRUPS

estil de lideratge o un altre.

→ La tesi principal: que diferents contextos o diferents situacions requereixen una combinació
diferent èmfasi en les funcions i rols de lideratge.

→ Exemple:Hi ha un accident de vaixell i comença a enfonsar-se. Aquesta situació requereix un

lideratge d’alguna persona que digui que és el que s’ha de fer i que l’estil de lideratge en aquest
context no serà un lideratge liberal o democràtic (no farem una assemblea de qui està a favor de
fer x o no). Una situació d’emergència, exigeix un lideratge absolutament directivista per part de
la persona que té més coneixement.

→Teoria de la contingència psicològicament: quins són els rols de lideratge més adequats en
funció a la diversitat de grups. Un lider pot tenir diferents rols de lideratges segons el context,
moment o situació.

❖ DIRIGIR UN GRUP:

• Fiedler (1964):

1. Qualitat de les relacions del líder amb el grup. → Pot ser

alta, baixa o mitja, condiciona en l’estil de lideratge que
un líder pot exercir al grup.

2. Grau de claritat i estructura de la tasca.

3. Nivell d’autoritat del líder sobre el grup.

● Com a pedagogia quin lideratge he d’exercir?

Serà en funció de les capacitats del grup, si el grup és capaç o no de sotmetre un objectiu i la
motivació que té el grup per poder tirar endavant per fer aquella tasca:

- Quan trobem un grup que sap i té motivació l’estil de lideratge que es recomana és el de
delegació, que el líder tingui un comportament molt liberal. Un líder que no sigui liberal en
aquest grup provoca una actitud negativa per part del grup.

- Quan un grup no té la competència per assolir l'objectiu però té la motivació → Estil de

lideratge centrat en la formació. El que el grup està demanant a la persona líder és que li
doni les eines per poder conseguir el seu objectiu.

- Quan un grup té la competència però no té motivació → Persuasió. Capacitat de suadir el

grup per fer-lo sentir-se motivat per assolir la fita és un dels elements.

- Quan un grup no té la competència ni la motivació → generar un procés de trencament, de

reestructuració del context i situació. Per tant, estil de innovació, pensar formules creatives
que desencagin aquest grup.

❖ LIDERATGE TRANSFORMACIONAL

6
 GRUPS

•Teories del Nou Lideratge. → Conjunt de factors que identifiquen que la nostra societat esdevé
molt més complexa, procesos de globalització política, econòmica, cultural… Processos on
intervenen també les tecnologies de la informació d’una manera massiva, que transformen les
formes en què les persones ens relacionem amb el nostre món. Apareix un nou element: carisma
personal.

•Context: finals del segle XX.

•Tesi principal: La persona líder té un carisma que empeny les altres a creure en si mateixes i
treballar pels objectius grupals. Aquest carisma el poden utilitzar d’una manera negativa o
positiva per emprendre a les altres persones.

•Investigació: Identificar les estratègies mitjançant les quals la persona líder afavoreix el
creixement personal dels membres del grup.

DIFERÈNCIES ENTRE LIDERATGE TRANSACCIONAL I TRANSFORMACIONAL

❖ LIDERATGE DISTRIBUÏT:

● Teories de la Complexitat.
● Context: principis del segle XXI.
● Tesi principal: La persona líder és aquella que inverteix els seus esforços perquè la resta de
persones del grup esdevinguin líders. I per tant, la persona que té més influència, és el que
es dedica i vol aconseguir amb el conjunt de membres.
● Investigació: Identificar els processos de transferència i aprenentatge de la influència.

❖ LIDERATGE COMPARTIT:
Quin dels 3 és millor? Tots els membres d’un grup són únics i imprescindibles. El líder el que
fa és enfortir i que totes se sentin liders

7
 GRUPS