BLOC I.

RELACIONS ENTRE
DESENVOLUPAMENT I
EDUCACIÓ
CANVIS EVOLUTIUS I EDUCATIUS
GRAU: Psicologia
Prof.: Verónica Jiménez
veronica.jimenez1@uvic.cat
 OBJECTIUS
• Conèixer i comprendre les principals alternatives conceptuals que fan referència a les
relacions entre el desenvolupament humà i l’educació, identificant les diferents
maneres d’entendre el procés de desenvolupament i els factors explicatius subjacents
a cada una d’aquestes.

• Conèixer i entendre les diferents concepcions sobre les diferències individuals i els
factors explicatius d’aquestes.

• Entendre l’educació com a fenomen social i socialitzador, valorant les pràctiques

educatives com a factor fonamental i autèntic motor del desenvolupament personal.
ÍNDEX TEMÀTIC
1. El desenvolupament com a procés necessari o com a procés
mediat per l’educació

2.- Les concepcions de les diferències individuals

3.- Desenvolupament, aprenentatge, cultura, educació i

escolarització
1. EL DESENVOLUPAMENT
COM A PROCÉS NECESSARI
O COM A PROCÉS MEDIAT
PER L’EDUCACIÓ
Abans de començar...
Què produeix / provoca el
desenvolupament psicològic
de les persones?
Feu un llistat.
 DESENVOLUPAMENT PERSONAL I
EDUCACIÓ
• Les característiques físiques i psíquiques de les persones es modifiquen al
llarg dels anys.
• Quan s’intenta explicar els processos de canvi evolutiu apareixen
interrogants:

Els canvis que

Hi ha relació entre el experimentem al llarg del
temps es produirien en el Pot l’educació optimitzar (millorar)
desenvolupament el comportament de les persones,
mateix sentit
psicològic i les pràctiques o les característiques de cadascú
independentment de la
educatives? nostra participació en altres determina l’educació?
contextos?
ELS FACTORS EXPLICATIUS DEL DESENVOLUPAMENT HUMÀ: DEL
DESENVOLUPAMENT NECESSARI AL DESENVOLUPAMENT MEDIAT

Desenvolupament • El desenvolupament:
com a procés - Apareix de forma espontània
- Es produeix de manera natural
necessari per - Resultat de factors interns: biològics
l’educació

Desenvolupament • El desenvolupament:
com a procés - Producte de la influència de factors
externs (experiències educatives)
mediat per
l’educació
Tornem al llistat inicial...
L’educació es troba entre els factors que heu
identificat com a factors de desenvolupament?

Segons la vostra llista, de quina de les dues

posicions que acabem de presentar és més a
prop?
DESENVOLUPAMENT COM A PROCÉS
NECESSARI PER L’EDUCACIÓ
Considera el
Són canvis comuns a
desenvolupament com Són canvis irreversibles
tots els membres de
un procés de canvis i duradors al llarg del
l’espècie humana:
globals en la conducta temps.
UNIVERSALS.
de les persones.

El desenvolupament Desenvolupament
psicològic és natural, psicològic va en
espontani i fora de paral·lel amb el
control: creixement físic i
INCONSCIENT. orgànic.
DESENVOLUPAMENT COM A PROCÉS
MEDIAT PER L’EDUCACIÓ
Desenvolupament mediat
socialment i culturalment:
costums, pensaments,
creences, ideologies...
La mediació cultural incideix
en els factors que intervenen
en el desenvolupament
passant pel filtre del context
cultural en el qual es
produeix.
El desenvolupament humà
comporta l’accés i el domini
del bagatge cultural del grup
social en el qual es creix.

Les pràctiques educatives

La interacció social té un
precedeixen el
paper decisiu en el
desenvolupament. Són
desenvolupament.
motor.
Quadre comparatiu de doble
entrada
Indicador / dimensió Desenvolupament com a procés Desenvolupament com a procés
necessari mediat

Concepte de desenvolupament
Es poden modificar els factors
que intervenen en el
desenvolupament?
Com s’entén el desenvolupament
psicològic?
Quin és el paper de la cultura i la
societat?
Quin és el paper de l’educació?
 Indicador / dimensió Desenvolupament com a procés Desenvolupament com a procés mediat
necessari
Concepte de Canvis globals en les conductes de les Canvis psicobiològics i culturals producte de la
desenvolupament persones resultat de factors biològics. influència de factors externs.
Es poden modificar els No. Fixos, estables, irreversibles, universals Depèn. Varien en funció de la interacció.
factors que intervenen en i inconscients.
el desenvolupament?
Com s’entén el De dins enfora. Intern i individual. De fora endins. Extern en interacció (activitat
desenvolupament Universal, predeterminat. conjunta).
psicològic?
Quin és el paper de la No hi juga cap paper. L’evolució millora i Mediatitza el desenvolupament.
cultura i la societat? amplia les relacions socials.
Quin és el paper de No s’esmenta. Va per separat del Peça cabdal del traspàs de competències
l’educació? desenvolupament. culturals. Està interrelacionada amb el
Si s’esmenta, no pot interferir en el desenvolupament, és el motor.
desenvolupament natural o en tot cas, fer
de suport a l’avenç evolutiu.
 2.- LES CONCEPCIONS
SOBRE LES DIFERÈNCIES
INDIVIDUALS
Abans de començar...

Les persones sóm diferents entre nosaltres…

Què ens fa diferents?
CONCEPCIONS SOBRE LES DIFERÈNCIES
INDIVIDUALS
Concepció estàtica o innata.

Concepció ambientalista o situacional.

Concepció interaccionista.
 El què diem segons com ho diem…
• Classifiqueu les següents verbalitzacions sobre alumnes en la concepció sobre les
diferències individuals més afí.

“amb aquestes “no ens ajustem

“és un cas
companyies és prou al què “ha tocat sostre”
perdut”
carn de canó” necessita”

“hauríem de “no és prou

“l’entorn no “amb els pares
pensar un altre madur (o és
l’afavoreix” que té…”
tipus d’activitats” immadur)”
ESTRATÈGIES DE RESPOSTA EDUCATIVA
A LA DIVERSITAT
Estratègia selectiva.

Estratègia d’adaptació d’objectius.

Estratègia temporal.

Estratègia de neutralització o compensació.

Estratègia d’adaptació de les formes i els mètodes d’ensenyament.

 ELS PRINCIPIS DE L’ENSENYAMENT ADAPTATIU

Equitat
L’ensenyament adaptatiu és un
ensenyament que es basa en
mantenir la referència d’uns
objectius i aprenentatges comuns, i
disposar d’un ampli ventall de Coordinació Excel·lència
mètodes i estratègies d’instrucció
que s’utilitza de manera flexible en
funció de les necessitats educatives
dels alumnes.

Inclusió
ELS PRINCIPIS DE L’ENSENYAMENT ADAPTATIU
Des d’un punt de vista psicoeducatiu, els principis de l’ensenyament adaptatiu operen com a mínim a
dos nivells:
• 1. EL DISSENY I PLANIFICACIÓ DELS PROCESSOS EDUCATIUS:
Assegurar que la planificació contempli la possibilitat d’utilitzar diferents formes i
mètodes d’ensenyament i que asseguri l’existència de les condicions necessàries per a poder
posar-los en pràctica de manera ajustada a les característiques dels alumnes.

PROCESSOS DE MACROADAPTACIÓ

• 2. LA POSADA EN PRÀCTICA A L’AULA:

Els docents, siguin capaços d’adaptar contínuament la seva acció educativa i instruccional a
les característiques dels alumnes i dels processos que aquests duen a terme.

PROCESSOS DE MICROADAPTACIÓ
ACTIVITAT
3. DESENVOLUPAMENT
PERSONAL I EDUCACIÓ
 LES PRÀCTIQUES EDUCATIVES COM A CONTEXTOS DE
DESENVOLUPAMENT
• L’educació és el motor del desenvolupament. Aquesta postura defensa que el
desenvolupament és un procés mediat per l’educació. Els arguments bàsics
són:

3. Existeixen a les societats un

conjunt ample de pràctiques socials
2. A l’espècie humana, aquest
1. El comportament en general i el que tenen com a funció ajudar els
aprenentatge té un caràcter
desenvolupament humà en nous membres d’aquest grup social a
essencialment social i cultural, a
particular tenen un caràcter flexible, aprendre i apropiar-se d’aquells
diferència del que succeeix en
plàstic, obert a l’aprenentatge. sabers culturals que són necessaris
d’altres espècies.
per al procés de desenvolupament
personal.
NATURALESA SOCIAL I FUNCIÓ SOCIALITZADORA DE
L’EDUCACIÓ ESCOLAR

L’educació escolar com un projecte de naturalesa social que pren forma en una
institució també social.

L'educació escolar és un dels instruments que utilitzen les societats per a

promoure el desenvolupament i la socialització dels seus membres més joves.

La finalitat de l'educació escolar és la socialització i el desenvolupament

personal: justifica plenament la institucionalització, generalització i
obligatorietat de l’educació escolar.
CARACTERÍSTIQUES D’UN PROCÉS EDUCATIU
Algú aprèn alguna cosa: orientat a l’adquisició de coneixements.
Procés d’adquisició de coneixements orientat intencionalment per un dels
participants del procés.
El procés ha de ser relativament continuat en el temps.
Els canvis que es pretenen aconseguir han de ser relativament permanents i amples.
Afecten a molts àmbits educatius.

L’ESCOLA...
El tipus de contingut que ajuda a aprendre.
Lloc desvinculat de les activitats quotidianes i específic.
Té un nivell de planificació i de sistematicitat molt més elevat que d’altres contextos
educatius.
Les formes d’organització social de l’aprenentatge són diferents a l’escola que en
d’altres contextos.
El tipus de relació afectiva entre el que ensenya i el qui aprèn.
L’instrument fonamental de l’aprenentatge és el llenguatge escrit.
 SÍNTESI DELS CONTINGUTS
• Hi ha dues grans posicions de les relacions entre desenvolupament i educació: la que defensa que educació i
desenvolupament són processos essencialment separats i fonamentalment independents, i la que sosté que
educació i desenvolupament són processos estretament interrelacionats.
• Això condueix a la distinció entre dues maneres de conceptualitzar el procés del desenvolupament humà: la
noció de desenvolupament com a procés necessari, (pes important dels factors de tipus biològic), i la noció de
desenvolupament com a procés mediat (rellevància dels factors de tipus social i cultural).
• La presentació i discussió de les idees que han proposat amb relació a aquests temes dos marcs teòrics clàssics
de l’estudi del desenvolupament humà són la teoria genètica que formulà originalment per Jean Piaget i la
teoria de l’origen social dels processos psicològics superiors que formulà L.S. Vigotsky.
• Les relacions entre desenvolupament personal i educació està fortament inspirada en les idees de Vigotsky i en
les d’altres autors que se situen en una perspectiva sociocultural i ecològica pel que fa al canvi evolutiu humà.
• Aquesta proposta intenta integrar les nocions de desenvolupament, aprenentatge, cultura i educació en un
marc explicatiu articulat.
• L’educació s’ha de veure dins de l’òptica d’un factor central en l’explicació del desenvolupament humà; això
significa que l’hem d’interpretar com un procés obert a l’aprenentatge i mediat des del punt de vista social i
cultural.
• Descrivim les pràctiques educatives com a contextos de desenvolupament personal.