Xènia Sallent Puigneró Canvis educatius i evolutius.

Uvic

BLOC 1: RELACIONS ENTRE DESENVOLUPAMENT I EDUCACIÓ

Desarrollo personal y educación, Mariana Miras Mestres i Javier Onrubia Goñi

ABANS DE LA LECTURA

1) Llegeix el títol de l’article. Què et suggereix a priori? Quina penses que és la relació
entre educació i desenvolupament?

Amb el títol de Psicologia de l’educació sembla que parlarà de les diferents maneres
d’ensenyar o educar més efectives utilitzant la psicologia.
Penso que la relació entre educació i desenvolupament la trobem en que no podem ser
ensenyats o educats si no hi ha un desenvolupament de les nostres habilitats, tan en els
nens com en els adults.

2) Existeix algun tipus de relació entre el desenvolupament psicològic i les pràctiques

educatives? Pot l’educació potenciar les capacitats de les persones o, al contrari, són
les capacitats que ja tenen les persones les que determinen la seva possible
educació?

Sí, tal com he respost a la pregunta anterior, crec que el desenvolupament psicològic de
totes les persones és el que permet que les pràctiques educatives facin algun efecte i
poguem aprendre.

Totes les persones som capaces d’aprendre per igual perquè tots hem evolucionat igual.
Penso que pot haver gent que li resulti més fàcil o menys depenent dels factors externs en
les seves vides, però totes tenim les mateixes capacitats, més “amagades” o menys i amb
l’ajuda d’una bona educació i constància totes nosaltres podem arribar a potenciar les
nostres capacitats al mateix nivell.

3) Ha d’atendre l’escola a tots els alumnes siguin quines siguin les seves capacitats i
característiques? És convenient que els més petits assisteixin a una escola infantil?

Tots els nens i nenes, tinguin les característiques, facilitats o complicacions que tinguin han
de poder rebre la mateixa educació (amb ajudes si es requereix) i mai amb un nivell inferior.
Penso que està bé que els més petits vagin a una escola infantil per començar a aprendre
les coses més bàsiques i estar en companyia de altres persones, en aquest cas nens i
nenes de la mateixa edat i que es troben en el mateix nivell d’aprenentatge.

4) La lectura, presenta les idees i teories de dos autors referents en Psicologia de

l’educació: Jean Piaget i Lev Vygotsky. Què saps d’aquests dos autors? Busca
Xènia Sallent Puigneró Canvis educatius i evolutius.
Uvic

informació i resum, breument, les idees fonamentals d’ambdós (màxim 6 línies). No

oblidis citar les fonts.

Jean Piaget va néixer a Neuchâtel, Suïssa, al 1896 i va morir a Ginebra el 1980. Va

ser un psicòleg constructivista i els seus estudis sobre el desarroll intelectual i
cognitiu del nen van exercir una influència transcendental en la psicologia evolutiva
i en la pedagogía moderna. 1

Lev Semiónovich Vigotsy, va néixer a Orsha al 1896 i va morir a Moscú el 1934. Va

ser un psicòleg soviètic que va investigar sobre el procés de conceptualització en els
esquisofrènics (El desarroll dels processos psicològics superiors, Pensament i
llenguatge), i el seu seguiment posterior de l’obra dels seus deixebles va exercir una
gran influència en la psicologia occidental.2

DURANT LA LECTURA

5) Què és el desenvolupament? Fes una definició. Elabora un quadre de doble

entrada contraposant les dues perspectives sobre el desenvolupament psicològic i
les seves relacions amb les pràctiques educatives.

Podem definir el desenvolupament com a procés de canvis físics, cognitius, emocionals i

socials que es donen al llarg del cicle vital.

Factors i relació amb les Procés necessari Procés mediat

pràctiques educatives

Factors de tipus biològic Canvis programats des del

punnt de vista biològic

Canvis globals duraders i

irreversibles.

Son modificacions
universals.

Desenvolupament psicològic
natural i espontani.

1 Fernández, Tomás y Tamaro, Elena. «Biografia de Jean Piaget». A Biografías y Vidas. La enciclopedia biográfica en
línea [Internet]. Barcelona, Espanya, 2004. Disponible a https://www.biografiasyvidas.com/biografia/p/piaget.htm.
2 Fernández, Tomás y Tamaro, Elena. «Biografia de Lev Vigotsky». A Biografías y Vidas. La enciclopedia biográfica
en línea [Internet]. Barcelona, Espanya, 2004. Disponible a https://www.biografiasyvidas.com/biografia/v/vigotski.htm
Xènia Sallent Puigneró
Uvic
Es produeix de manera
paral·lela amb el procés de
creixement físic i orgànic.
És un procés natural, intern,
universal i individual.3
Factors de tipus social i
cultural
Processos educatius Educació i
desenvolupament com a
processos independents.
“Educació com a simple
acompanyant o dependent
del procés de
desenvolupament”. ( Miras,
M. Onrubia, J. 2003, 17)
6) Sintetitza els tres principis mitjançant els quals la psicologia genètica caracteritza
el desenvolupament cognitiu humà.
3 Miras, M. i Onrubia, J. (2003). Desarrollo personal y educación. En C. Coll (Coord.) Psicología de la
Educación. Barcelona: Ediciones de la UOC.
4 Miras, M. i Onrubia, J. (2003). Desarrollo personal y educación. En C. Coll (Coord.) Psicología de la
Educación. Barcelona: Ediciones de la UOC.
Canvis educatius i evolutius.
Importància als components
socials i culturals.
Factors biològics i
ambientals NO actuen de
manera immediata, passen
pel filtre de context cultural.
Cada persona obté
informacions d’herència
cultural que influencia al seu
desenvolupament.
Adquisició fortament
modelades x la cultura.
És un procés social i
cultural.
Interacció social amb altres
persones. 4
L’educació és indispensable
pel desenvolupament de les
persones i el que permet un
“traspàs de competències
culturals”. ( Miras, M.
Onrubia, J. 2003, 17)
Xènia Sallent Puigneró Canvis educatius i evolutius.
Uvic

El primer principi descriu la inteligència humana com una adaptació biològica, la qual
proporciona un equilibri en les seves relacions amb el medi.

Segons el segon principi, el coneixdement prové d’un procés de construcció, en el qual son
elaborades les nostres nocions i categories. L’herència aporta els reflexes inicials i
determinades invariants funcionals, responsables de la direccionalitat i organització del
procés.

El tercer principi diu que el coneixement s’elabora i neix en els intercanvis entre subjecte i
5
objecte. Conèixer implica actuar sobre la realitat de manera transformadora i activa.

7) Explica breument el procés de desenvolupament cognitiu segons Piaget.

Caracteritza cadascun dels estadis en un quadre de doble entrada.

Piaget descriu el desenvolupament cognitiu com una successió d’estadis, tots aquests amb
qualitats diferents. Piaget organitza les accions amb esquemes d’acció i estructures.

Primer trobem els Esquemes d’acció física, d’on en surten, per un cantó les Estructures
sensorio-motrius (grup de desplaçaments) i per l’altre els Esquemes d’acció representatius
(operacions). D’aquest últim en surten les Estructures de l’operacionisme concret del qual
diferenciem dos últims punts: els Esquemes d’acció representatius (pre-operacionals) i les
Estructures de l’operacionisme formal. 6

Estadi Operacions Possibilitat

sensoriomotriu concretes d’ampliació del
potencial cognitiu

2 primers anys de Enriqueixement

vida progressiu,
diversificació i
coordinació
d’esquemes d’acció
física.

Elaboració de
nocions bàsiques.

5 Miras, M. i Onrubia, J. (2003). Desarrollo personal y educación. En C. Coll (Coord.) Psicología de la

Educación. Barcelona: Ediciones de la UOC.
6 Miras, M. i Onrubia, J. (2003). Desarrollo personal y educación. En C. Coll (Coord.) Psicología de
la Educación. Barcelona: Ediciones de la UOC.
Xènia Sallent Puigneró Canvis educatius i evolutius.
Uvic

Adquisició de la
funció simbòlica.7

Entre els 2 i els 10- Domini progressiu

11 anys dels esquemes
d’acció interioritzats i
de les possibilitats
que ha obert a la
funció simbòlica.

Possibilitat de
combinar i coordinar
els esquemes
d’acció entre si.

Possibilitat d’utilitzar
operacions de
pensament racional.

Comprenció més
avançada dels
fenòmens del món
exterior i la
causalitat. 8

Desde els 10/11 Possibilitat d’ampliar

fins als 15/16 el potencial cognitiu
de les operacions.

Capacitat de
raonament sobre el
que és real, hipotètic
i possible.9

8) Identifica els factors del desenvolupament des de la teoria genètica i descriu-los

breument.

Primer l’autor ens parla de la maduració describint-la com “una condició imprescindible per
el desenvolupament intel·lectual”(Miras, M. Onrubia, J. 2003, 23) ja que ajuda a

7 Miras, M. i Onrubia, J. (2003). Desarrollo personal y educación. En C. Coll (Coord.) Psicología de la

Educación. Barcelona: Ediciones de la UOC.
8 Miras, M. i Onrubia, J. (2003). Desarrollo personal y educación. En C. Coll (Coord.) Psicología de la
Educación. Barcelona: Ediciones de la UOC.
9 Miras, M. i Onrubia, J. (2003). Desarrollo personal y educación. En C. Coll (Coord.) Psicología de la
Educación. Barcelona: Ediciones de la UOC.
Xènia Sallent Puigneró Canvis educatius i evolutius.
Uvic

desencolupar capacitats perceptives o la coordinació de la visió. La maduració és un factor

indispensable per entendre l’ordre en el qual succeixen els diferents estadis.10

Tot seguit, entenem l’experiència logicomatemàtica com a l’interactuació amb els

objectes, és a dir, l’experiència que se’n obté. 11

En tercer lloc, l’autor parla de l’experiència amb les persones, que ajuda a exercitar i
modificar els esquemes (Miras, M. Onrubia, J. 2003, 23). Tot i així, la coordinació
intel·lectual depèn de les possibilitats de coordinació dels esquemes que s’hagin aconseguit
anteriorment. 12

Per últim, el mecanisme d’equilibració l’entenem com a factor determinant que ens
possibilita explicar la “direccionalitat i el caràcter integrador de la sequència d’estadis del
desenvolupament intel·lectual”. Aquesta equilibració forma un tipus de funcionament
intel·lectual que persisteix durant tot el desenvolupament cognitiu i ajuda a equilibrar els
intercanvis entre subjecte i medi. Ho fa organitzant i articulant l’ació dels tres factors
anteriors sense sobreposar-se com un factor més, sinó que actua com a coordinador.13

9) Explica com entén Vygotsky les relacions entre la línia natural i social del
desenvolupament. Sintetitza la “llei de doble formació de les funcions psicològiques
superiors” utilitzant els conceptes de “internalització” i de “Zona de
Desenvolupament Proper”.

Per Vygotsy, la interrelació entre la línia natural i la social del desenvolupament és que el
desenvolupament natural assumeix la funció de condició necessària del desenvolupament
cultural. És el factor decisiu en el desenvolupament, és a dir, l’experiència social i cultural.14

La zona de desenvolupament pròxim és la regió dinàmica on es dur a terme la

internalització (trancisió desde el funcionament intermental fins al intramental). I la definim
com la diferència que hi ha entre el nivell d’allò que algú pot fer sol i el nivell del que pot fer

10 Miras, M. i Onrubia, J. (2003). Desarrollo personal y educación. En C. Coll (Coord.) Psicología de

la Educación. Barcelona: Ediciones de la UOC.
11 Miras, M. i Onrubia, J. (2003). Desarrollo personal y educación. En C. Coll (Coord.) Psicología de
la Educación. Barcelona: Ediciones de la UOC.
12 Miras, M. i Onrubia, J. (2003). Desarrollo personal y educación. En C. Coll (Coord.) Psicología de
la Educación. Barcelona: Ediciones de la UOC.
13 Miras, M. i Onrubia, J. (2003). Desarrollo personal y educación. En C. Coll (Coord.) Psicología de
la Educación. Barcelona: Ediciones de la UOC.
14 Miras, M. i Onrubia, J. (2003). Desarrollo personal y educación. En C. Coll (Coord.) Psicología de
la Educación. Barcelona: Ediciones de la UOC.
Xènia Sallent Puigneró Canvis educatius i evolutius.
Uvic

amb ajuda.15 D’acord amb la “Llei de doble formació de les funcions psicològiques
superiors”, “els processos de la línia social i cultural del desenvolupament s’originen entre
persones: es fan patents en el pla de la relació amb els altres i després sorgeixen en el pla
individual”(Miras, M. Onrubia, J. 2003, 40).

15 Miras, M. i Onrubia, J. (2003). Desarrollo personal y educación. En C. Coll (Coord.) Psicología de

la Educación. Barcelona: Ediciones de la UOC.