Psicologia dels grups i

de les organitzacions

Estructura grupal
Estructura i processos grupals

Estructura i procés són dues coordenades bàsiques i inseparables, d’organització i

desenvolupament de la vida del grup.

Estructura Procés

Permanència i Moviment i canvi

estabilitat del grup del grup

Dimensions complementàries

Els membres dels grups esperen estabilitat i es resisteixen als canvis, mentre
esperen que el grup vagi desenvolupant-se, canviant.
Estructura
Algunes consideracions sobre l’estructura…

• No hi ha grup sense una mínima estructura interna.

• L’estructura s’origina per la interacció social que es dóna en el grup.
• Comporta l’organització interna del grup.
• Té més probabilitats que es desenvolupi en grups més aviat permanents.
• Es pot iniciar des del primer moment que es forma un grup.
• No es canvia amb facilitat, però pot evolucionar, no és quelcom tancat.
• Funcions: incrementar l’eficàcia, la comunicació i la interacció.
Estructura

Principals elements estructurals dels grups

1. Posició, estatus i rol

2. Lideratge
3. Normes socials
4. Cohesió
5. Comunicació
Posició, estatus i rol

Els elements característics de l’estructura grupal

Posició
Lloc social que una persona
ocupa en un grup.
Estatus
Prestigi que té un membre d’un grup. Aquest
prestigi és una funció del grau en què la seva
contribució és crucial per a l’èxit del grup,
juntament amb la quantitat de poder que té
(Baron, Kerr i Miller, 1992).

Rol
Conjunt d’expectatives que els membres del grup
comparteixen, relatives a la conducta d’una
persona que ocupa una posició determinada en el
grup.
Posició, estatus i rol
Els elements característics de l’estructura grupal

• Si els rols ens indiquen el comportament que hem d’esperar segons el lloc o
posició que ocupen els individus, l’estatus ens indica la valoració adjudicada a
aquesta posició, amb un major o menor prestigi.

• Les persones amb un estatus superior són: més influents, estan millor ubicades
en les xarxes de comunicació i tenen permesa una certa desviació respecte a
les normes, sempre que mostrin la seva preocupació pel grup i pels seus
objectius (Canto, 2000).
Posició, estatus i rol

Raons que expliquen la diferenciació de rols

(Brown, 1988)

1. Impliquen una divisió del treball entre els membres per facilitar
l’assoliment d’objectius del grup.
2. Ajuden a aportar ordre al grup, sobretot perquè permeten predir la
conducta dels membres.
3. Formen part de la nostra autodefinició dins el grup i per tant
contribueixen a la nostra identitat.
Posició, estatus i rol
Rols formals i informals
Segons l’origen de la seva formació

Formal Informal
Establerts directament pel Apareixen com resultat de
grup les interaccions socials entre
els membres.

Les expectatives per a les conductes de les persones que ocupen

rols informals no són tan clares com en rols formals.
Posició, estatus i rol

Tipologia de rols
(Benne i Sheats, 1948)

Relacionats amb la tasca Socioemocionals

Rols que tenen com a prioritat realitzar Accions que van encaminades a
la tasca que el grup té com a objectiu.
satisfer les necessitats afectives
dels membres del grup

Individuals
Intent dels membres de satisfer
necessitats individuals.
Posició, estatus i rol
Rols relacionats amb la
tasca
Iniciador: recomana noves
idees i formes d’apropar-
se als problemes.
Coordinador: mostra la
rellevància de cada idea i
la seva relació amb el
conjunt dels problemes.
Informador: proporciona
opinions, valors,
sentiments.
Avaluador/crític: sotmet a
anàlisi les realitzacions
grupals i avalua l’eficàcia
dels procediments.
Rols socioemocionals
Encoratjador: recompensa
els altres donant acord i
afecte.
Harmonitzador: fa de
mitjancer en els conflictes
entre els membres.
Observador/comentarista:
assenyala els aspectes
positius i negatius de la
dinàmica grupal.
Seguidor: accepta les idees
donades pels altres i serveix
com a audiència per al grup.
Rols individuals
Agressor: posa en dubte
la competència dels
altres, desaprova les
seves accions.
Buscador de
reconeixement: crida
l’atenció sobre ell
mateix, els seus mèrits
o èxits.
Bloquejador: negativista,
reticent, sovint en
desacord sense raons
objectives
Dominador: intenta
imposar el seu control
sobre el grup.
Posició, estatus i rol
Més sobre els rols...

Ambigüitat de rol Conflicte de rol

Quan no estan clars els requeriments Quan una persona, pel seu rol, ha de
de conducta específics d’un rol realitzar conductes que no vol realitzar
determinat. o ha d’atendre alhora demandes que
són contradictòries.

Vincle rol – identitat

El desenvolupament d’un rol durant un llarg període tindrà influències sobre la
identitat.
Lideratge

Líder
Individu amb habilitat per influir, motivar i capacitar a d’altres perquè
contribueixin a l’efectivitat i l’èxit de les organitzacions [grups] de les quals en
són membres (Hartog et al., 1997).

Lideratge
Implica un procés d’influència entre el líder i els seus seguidors
(Hersey i Blanchart , 1977)
Lideratge
Lideratge

Poder referencial Poder legítim

atracció líder-seguidors atorgat per l’organització

Poder coercitiu Poder expert

basat en la por coneixements i habilitats
del líder

Poder de connexió
Poder d'informació relacions o Poder de recompensa
líder té accés a una connexions del líder capacitat del líder per
informació valuosa per amb persones aconseguir recompenses
resta grup influents o per altres persones
importants de dins o
fora del grup
Lideratge
Concepcions del lideratge (Bass, 1981)
 El líder com a focus de l’activitat, dels canvis i dels processos de grup
(influència).
 El lideratge és fruit d’un conjunt de trets i característiques de la personalitat
del líder
 El lideratge és aquell comportament que executa una persona mentre és líder.
 El lideratge és un rol específic i diferenciat, el rol que pertany a la persona que
ocupa una posició determinada.
 El lideratge només existeix quan i en la mesura en què és reconegut per les
persones que formen part del grup (seguidors).
 El lideratge és una forma de persuasió, una forma d’induir canvis en les
actituds, creences i comportaments dels seguidors.
Lideratge
Funcions del líder
 Organització del grup.
 Definició de les situacions en les quals es troba el grup (determinació de què
passa i proposta de què cal fer).
 Té cura de les relacions a l’interior del grup (preserva la cohesió del grup).
 Manteniment i promoció dels valors de la ideologia del grup
 Representació del grup en relació a dinàmiques tant internes com externes.

Tots els líders tenen poder, tots exerceixen influència, tots tenen seguidors i tots
persegueixen l’eficàcia dels seus grups respectius
Lideratge
Estils de lideratge
(Lewin, Lippitt i White, 1939)

Autoritari o autocràtic Democràtic

•Decideix la tasca, designa els
membres per fer la feina i distribueix
les tasques.
•Tendeix a personalitzar les lloances i
crítiques de la feina.
•No participa activament en el grup.
•Anima i assisteix, però la tasca es
decideix en grup.
•Els membres decideixen amb qui
treballar i la divisió de tasques.
•Les lloances i crítiques són basades
en fets.

Laissez Faire
•No participa activament, deixa llibertat
complerta.
•No participa en discussions i deixa clar que
només facilitarà informació quan se la demanin.
•No intenta valorar o regular el curs dels
esdeveniments.
Lideratge
Estils de lideratge
(Muczyk i Reimann, 1987)
Actualització de la classificació clàssica de Lewin, Lippitt i White

Permissiu democràtic Permissiu autocràtic

Les decisions són participatives i El líder pren les decisions i deixa
deixa als membres del grup molta autonomia als membres del grup per
autonomia. realitzar les tasques.

Directiu democràtic Directiu autocràtic

Les decisions són participatives i el El líder pren les decisions i controla
líder controla de molt a prop la de molt a prop las tasques que
realització del treball dels membres realitzen els membres del grup.
del grup.
Lideratge
Estils de lideratge

Moltes teories del comportament defensen que segons la modalitat de conducta

que desenvolupa, un líder pot ser:

Líder orientat a la tasca Líder orientat a les relacions

Conductes dirigides a la consecució Conductes que prioritzen les
d’objectius i/o a la realització de la relacions entre els membres del grup.
tasca.
Lideratge

Alta orientació a les relacions

Persuadir Participar

Alta orientació a la tasca Baixa orientació a la tasca

Dirigir Delegar

Baixa orientació a les relacions

A mesura que augmenta el nivell de maduresa, el líder ha de reduir

progressivament el seu lideratge de tasca i augmentar el lideratge de relació.
Lideratge
Les deu causes principals del fracàs al lideratge
(Cortese, 2005)

1. Incapacitat per a organitzar detalls.

2. Mala disposició a prestar serveis molestos.
3. Expectatives de gratificació pel que saben, i no pel que fan amb el que
saben.
4. Temor a la competència dels seguidors/es.
5. Falta d’imaginació.
6. Egoisme.
7. Intemperància (falta de sobrietat, moderació).
8. Deslleialtat.
9. Accentuació de l’autoritat del lideratge.
10. Insistència en el títol (acadèmic).
Lideratge
Enfocaments teòrics en l’estudi del lideratge
Sánchez, 2002

1. Centrats en la persona del líder

2. Contingents
3. Centrats en els seguidors
4. Centrats en la interacció entre el líder i els seguidors
5. Integradors

Veure document específic

Lideratge
Per acabar...

Cartwright i Zander (1972) donen una de les definicions més complertes del terme,
definint el lideratge com:

Les accions* fetes pels membres d’un grup que ajuden a determinar les fites del
grup, a fer que el grup es mogui cap a aquestes fites, a millorar la qualitat de les
interaccions entre els membres, a desenvolupar la cohesió del grup i a facilitar
recursos.

*Aquestes accions poden estar fetes per una persona o vàries.

Normes socials
Norma
Regles de conducta. Defineixen quins són els comportaments i actituds
acceptables dins del grup, per tant proporcionen la base per predir la conducta
dels demés.
Escala de valors que defineix un rang de conductes i actituds acceptables.

Tenen un efecte uniformador sobre els membres del grup.

Poder normatiu del grup

Estudis de Newcomb i Asch sobre la tendència de les persones a conformar-nos
amb les normes del grup. Perquè depenem informativament i som susceptibles
a les sancions del grup.
Normes socials
Tipus i característiques

Explícites Formals Prescriptives

Implícites Informals Proscriptives
Normes socials
Emergència de normes
Les investigacions sobre el procés de normalització diuen que...
“romanem fidels a la norma creada pel grup, que es manté, independentment
dels membres del grup del qual va emergir” (Jacobs i Campbell 1961).

Efecte autocinètic (Sherif, 1936)

Normes Els patrons inicials de Cristal·lització de la

evolucionàries comportament són els que
Les que emergeixen tenen més possibilitat de
de la interacció entre convertir-se en a normes. Les
els membres del conductes adaptatives d’un
grup. membre són imitades pels
altres (aprenentatge social).
norma
S’instaura la norma i es
genera una formulació
acceptada pel grup.
Normes socials
Manteniment de normes

Socialització grupal Publicitat

Transmetre normes, De vegades no
valors,... aconsegueix l’efecte
desitjat.

Procés de normalització Control social

Es guia el nou membre, es Mecanismes definits i
donen “senyals” de quines són amenaces explícites i
les normes. S’aprova o anima a altres tipus de
fer coses que concorden amb comportaments més
les normes i s’adverteix o avisa subtils.
amb les que no les segueixen.
Normes socials
Funcions de les normes del grup

Operativa Cognitiva Emocional Diferencial

Coordina els Aporta Preveu l’aparició Assegura la

esforços dels estructures per de conflictes i idiosincràsia del
membres per conèixer la redueix l’ansietat grup.
assolir l’objectiu realitat. en el grup.
del grup.
Normes socials

Funcions de les normes del grup

Control/Regulació
Especifica el comportament per a cada
membre i regula les relacions entre ells
(expressió de sentiments, decisions
d’autoritat, qui i qui no pot ser membre,
l’èxit...).
Valora què és l’important pel grup
Integració
Faciliten sentiments de connexió.
Qui accepta les normes queda
integrat.
Afavoreix la cohesió grupal
Normes socials

Transmissió i relacions de manteniment

Crèdits Institucionals
Flexibles
idiosincràtics Voluntàries
Normes socials
Desviació respecte les normes
Normalment, primer s’intenta que la persona que ha trencat normes, torni a
acceptar-les.

Hostilitat i sanció cap al membre desviat.

Penalització, estigmatització i alienació grupal cap al membre que ha trencat les

normes.

Els membres d’estatus alt que tenen més llicència per desviar-se de les normes del
grup.
Normes socials
Normes institucionals (I) : regulació social i canvi

“Las tipificaciones de las acciones

habitualizadas que constituyen las
-Relació instituciones, siempre se
Procés d’activitats
d’institucionali comparten, son accesibles a todos
-Identificació i los integrantes de un determinado
tzació de les construcció de
normes: grupo social y la institución misma
rols tipifica tanto a los actores
rutines, -Transmissió
significat individuales como a las acciones
- individuales” (Berger, P y Luckman,
compartit, etc
T (1967) La construcción de la
realidad social, Madrid: Amorrortu-
Murguía, 1986
Normes socials
Normes institucionals (II) : regulació social i canvi

Mecanismes -Separació
dissenyats ex Processos de “naturalització” de les
voluntària o normes
profeso de involuntària
control i -No acceptació
regulació del Procés d’”estigmatització”,
-Ruptura “identitat deteriorda” i “alienació
seguiment o no voluntària o
de les normes grupal” (*E. Goffman)
involuntària
Normes socials
Dinàmiques en les relacions de control social:

Tomás Ibáñez (1982) :

 “No hay por qué reducir el control social a los procesos que aseguran la internación de las
normas sociales, aunque esto constituya una de sus facetas más importantes. El control
social puede ejercerse, y de hecho se ejerce diariamente, a través de la coacción o de la
coerción, amén de más sutiles técnicas de manipulación.
 Por fin, sería una equivocación igualar ‘control social’ con mantenimiento y reproducción
mecánica del orden social. El ‘control social’, y esto constituye una de sus facetas
sistemáticamente ignoradas, promueve y orienta los cambios sociales, encauzándolos en las
direcciones compatibles con las características básicas del orden social instituido.”
Normes socials
El canvi social i la resistència:

 “Las instituciones guían de manera sistemática a la memoria individual y encauzan

nues­tra percepción hacia formas que resultan compatibles con las relaciones que
ellas autori­zan. Fijan procesos que son esencialmente dinámicos, ocultan sus
influencias y excitan nuestras emociones sobre asuntos normalizados hasta un
punto igualmente normaliza­do. […] Para nosotros, la esperanza de independencia
intelectual radica en la resistencia, y el primer paso necesario para dicha
resistencia consiste en descubrir cómo se apodera la garra institucional de nuestra
mente.”
 Douglas, M. (1986). Cómo piensan las instituciones (p. 137). Madrid: Alianza.
Cohesió social
Concepte de cohesió grupal

Cohesió
etimològicament del llatí cohaesus = adherir-se, estar junts

Cohesió grupal
condició indispensable per poder parlar de grup

No cal la presència física ni la proximitat constant de cada un dels seus membres.

Ara bé, allò a què no pot renunciar un grup que vol perdurar un mínim de temps és
que els seus membres estiguin i se sentin units i cohesionats (Canto, 2000).
Cohesió social
Concepte de cohesió grupal
Definicions que fan referència a la Definicions que es refereixen a la
cohesió de tasca cohesió social
Grau amb el que membres treballen Grau que senten simpaties mútues i
junts per aconseguir objectius comuns gaudeixen de la companyia
interdependència atracció interpersonal

Un procés dinàmic que es reflexa en la tendència grupal de mantenir-se junts i

romandre units en la persecució de les seves fites i objectius (Carron, 1982).

La cohesió és la resultant de totes les forces que actuen sobre els membres perquè
romanguin en el grup (Festinger, 1950).

Es concep la interdependència com la via fonamental per a la constitució i

formació dels grups, i amb ella la importància del paper desenvolupat per
l’atracció interpersonal com a procés pel qual es cohesiona el grup (Canto,
2000).
Cohesió social
Factors influents en la cohesió
Johns (1992)
• La existència d’amenaces externes. Perill ambientals o conflictes intergrupals
incrementen cohesió.
• L’èxit. L’èxit dels grups tendeix a fer-los més cohesionats que no pas el fracàs.
• La semblança dels membres. Aquesta semblança incrementarà l’atractiu del
grup. Però l’homogeneïtat excessiva pot no ser funcional.
• La mida del grup.
• La severitat de la iniciació com a criteri d’acceptació en el grup.

Diversos autors
• Interdependència. Els grups amb activitats que exigeixen treballar junts i
conjugar recursos per les fites estaran més cohesionats.
• Recompenses. Els grups més gratificants produiran més cohesió.
• Parentesc. En algunes cultures com a criteri automàtic de cohesió.
Cohesió social

Efectes de la cohesió en els grups

Cartwright (1968)

 Un grup amb cohesió fa que els seus membres es mantinguin en el grup.

 Quanta més cohesió, més poder posseeix el grup sobre els seus membres.
 En augmentar la cohesió, augmenta la freqüència en la comunicació entre
els membres i la participació en les activitats del grup;
 Augmenta l’autoestima dels seus membres i produeix un descens de la seva
ansietat.
Cohesió social

Efectes Negatius de la cohesió excessiva en els grups

Janis (1982)

 El “pensament grupal”
 Imovilitat de canvi i pèrdua atracció pel grup
Cohesió social
Variables relacionades amb la cohesió grupal
Shaw (1976)

 Interacció. La quantitat i la qualitat de la interacció estan relacionades amb la cohesió

grupal. La cohesió facilita la interacció verbal i pot repercutir en el contingut mateix de
la interacció.
 Influència social. Quan els membres se senten atrets pel grup, hi ha una motivació per
comportar-se segons els desitjos dels altres membres per tal de facilitar el
funcionament grupal.
 Productivitat. Els grups amb cohesió assoleixen aquells objectius que consideren com a
propis amb més eficiència que els grups sense cohesió.
 Satisfacció. La cohesió en termes d’atracció, difícilment algú se sentiria atret per un
grup que no li proporcionés alguna mena de satisfacció.
Comunicació

No hi ha grup social sense interacció i no hi ha interacció sense comunicació

(Canto, 2000).

La comunicació es converteix en l’element fonamental per a la interacció i

productivitat grupal (Marín i Medina, 1997).

L’increment en la quantitat i qualitat de les comunicacions interpersonals facilita

la cohesió i propicia els processos d’identificació dels individus com a membres
del grup al qual pertanyen (Tajfel, 1984).
Comunicació
Tipus de comunicació
En funció del criteri emprat o l’origen, trobem classificacions diferents.

• Interpersonal
• En grup petit • Verbal • Lingüística
• Organitzacional • No verbal • Escrita
• Col·lectiva • Oral
• Massiva (de masses)
• No lingüística
• Visual
• Presencial (cara a cara) • Gestual
• Mediàtica (o de masses)
• Vertical • Acústica
• Virtual
• Descendent
• Ascendent
• Unidireccional
• Horitzontal
• Bidireccional
Comunicació
La comunicació és un element determinant en la vida d’un grup que s’ha marcat uns
objectius comuns per a tots els seus membres.

Dependrà de:

 El nombre d’interactuants.
 La seva proximitat física (o la no presencial).
 La seva capacitat per rebre o donar feedback de forma immediata.
 El nivell de formalitat dels rols comunicatius.
 La capacitats dels interactuants per adaptar missatges a les necessitats
específiques dels altres.
 El grau de planificació i estructuració dels objectius i propòsits comunicatius.
Comunicació
La comunicació interpersonal
Què influeix sobre la nostra manera de comunicar-nos?
 Trets personals. Variables personals i psicològiques: extraversió, competència
comunicacional...
 Aspectes de les relacions amb els altres. Variables psicosocials: actituds,
creences, valors, expectatives, atribucions, impressions, estereotips, prejudicis,
categoritzacions...
 Aspectes de la situació o context. Variables contextuals: cultura, ambient,
normes, costums, íntima/pública, formal/informal, grupal, organitzacional...

Les nostres accions influeixen la nostra comunicació i la comunicació controla i

influeix les nostres accions: persuasió, dissuasió, entreteniment, preocupació,
avorriment, enuig, humiliació, lloança...
Comunicació
Xarxes de comunicació

La disposició dels canals pels quals flueix la informació fins arribar als seus
destinataris. Aquestes xarxes són sistemes d’interaccions, formals o informals, que
s’utilitzen dins la pròpia organització i entre organitzacions

Formalitat
Les xarxes formals seran aquelles
que s’estableixen oficialment per
part de l’organització, mentre
que les informals sorgeixen de
forma espontània a partir de les
relacions socials dels membres
de l’organització.
Centralitat
Existeixen diferents tipus de xarxa en funció
d’aquesta característica. Les centralitzades
són aquelles en les que una o vàries persones
controlen i distribueixen la comunicació,
mentre que en les descentralitzades la
informació és compartida per tots els
membres d’igual forma.
Comunicació
Xarxes de comunicació

Roda Y Cercle Tots els canals

Comunicació
Diferències segons segons el grau de centralització o descentralització

Organitzacions amb una estructura A menys diferències d’estatus i

clarament jeràrquica i moltes diferències menor rellevància dels rols de
d’estatus entre els membres acostumen lideratge, la comunicació serà més
a fomentar pautes de comunicació més descentralitzada
centralitzades.

Roda
Qui ocupa la posició central (líder) Tots els canals
controla el procés de distribució de la No té restriccions
informació i té plena capacitat per comunicatives
restringir l’accés.
Comunicació
Diferències segons segons el nivell d’eficàcia i satisfacció
Bavelas (1950, 1951) i Leavitt (1951)

Roda
Facilita l’emergència de lideratge, és més
eficient per a tasques senzilles.
Menys satisfactòria per als membres del
grup i més per les persones que ocupen
llocs centrals (disposen de més informació).
Cercle
No és apta per a tasques senzilles, porta
a cometre errors i és més lenta. Funciona
bé en tasques complexes i produeix
major satisfacció.
Y
Igual d’eficient en tasques senzilles
que la roda, però la supera en el fet
que provoca un nivell de satisfacció
lleugerament superior.
Tots els canals
Es multipliquen els problemes a l’hora
de fer tasques senzilles i té més
avantatges a l’hora de realitzar tasques
complexes.
Els grups descentralitzats mostren més
satisfacció.
Comunicació
Xarxes de comunicació

El sitio de Juan
http://psicologiasocial.uab.es/juan/index.php?option=com_content&view=article&i
d=16:comuicacion&catid=3:laboratorio&Itemid=141
Referències bibliogràfiques
• Canto, J. M. (1998). Psicología de los grupos. Estructura y procesos. Málaga:
Ediciones Aljibe
• Canto, J. M. (2000). Dinámicas de grupos. Aspectos técnicos, ámbitos de intervención
y fundamentos teóricos. Málaga: Ediciones Aljibe.
• Cortese, A. (2005). Las diez causas principales del fracaso en el liderazgo. En línea.
Disponible en: http://www.gestiopolis.com/canales2/rrhh/1/10liderazgo.htm
• Gil, F. i Alcover, C. M. (1999). Introducción a la psicología de los grupos. Madrid:
Ediciones Pirámide.
• Muñoz, J.M. (1999). Individu, grup i dinàmica de grup a l’aula. En T. Ibáñez et al.,
Psicologia Social de l’Ensenyament. Barcelona: UOC.