procés cíclic en diferents etapes, que solen repetir-se en la majoria de contextos. Fase IV: Fase I: Etapa final Orientació
Fase III: Fase II:
Eficiència i Establiment integració de normes Fase I: Orientació • Les persones, que no havien tingut relació abans, experimenten una desorientació afectiva. • Es pregunten: «què passarà?, com he d’actuar?, que pensaran els altres de mi?» • El desconeixement provoca angoixa i inseguretat en la persona, ja que necessita signes d’acceptació de part de la resta. Fase II: Establiment de les normes • El grup sent la necessitat d’establir unes pautes sobre els comportaments. • Les persones del grup assumeixen rols i una lluita de poder per aconseguir el lideratge (necessitat d’influir en la pressa de decisions). • És important que en aquesta fase s’establisca com a norma el diàleg i el respecte, la cooperació i la voluntat per afrontar els conflictes de forma positiva. • Cal que l’establiment de normes es determine per consens. Fase III: Eficiència i integració • En aquesta fase, la comunicació del grup és oberta, els conflictes es resolen amb diàleg, les decisions es prenen per consens... • Apareix un sentit intens d’identitat grupal. • Les persones que formen part del grup senten que satisfan les seues necessitats i açò afavoreix la seua creativitat i eficiència. Se senten vàlides i acceptades. • És la etapa de més eficiència grupal. Fase IV: Etapa final • Una vegada aconseguits els objectius, el grup perd el sentit pel qual va ser creat. • És el moment en que el grup com a tal s’ha de dispersar (encara que algunes persones hi vulguen mantenir el vincle). • És important preparar el moment de la separació, analitzant i avaluant la consecució dels objectius proposats.