T.

11: DESENVOLUPAMENT GRUPAL

Els grups tenen etapes de desenvolupament i mirant al desenvolupament individual hi ha una certa
similitud amb aquestes etapes. Els grups tenen una etapa d’infantesa, una etapa de juventud, arriben
també a la seva adultesa i a la mort.

Wheelan treu un llibre al 1994 clau per entendre el desenvolupament grupal ‘’processos de grup’’, i
que d’alguna manera actualitza el model de Tuckman de 1965.

- La primera etapa la definirem com a etapa de formació de grup, caracteritzada per processos
de dependència i inclusió.
- Etapa posterior: confrontació. Caracteritzada per processos de contradependècia i lluita.
- Tercera etapa: confiança. Caracteritzada per la normativització, i per la generació d’estructura
grupal.
- Si hem aconseguit tenir èxit, succeeix la fase de productivitat. En la qual l'element central és
el treball. Aquesta etapa es pot mantenir, es pot retrocedir, però hi ha la possibilitat de
tancar aquesta etapa i entrar en una altra fase.
- L’última fase, la terminació.

Una bona pedagoga és aquella que davant un grup sap observar els comportaments que té endavant
d’un grup, i a partir d’aquests comportaments sap diagnosticar en quina fase, etapa de
desenvolupament es troba el grup, i des d’aquest diagnostic, intervenir de la manera més adequada.
En els grups depèn de quin sigui el moment en el qual es troba el grup, haurem de fer un procés de
facilitació i d’actuació com a pedagogues, la nostra intervenció ha de tenir una serie de
característiques que hauran de ser aquelles i no unes altres si volem tenir èxit.

- Depèndencia
● Altes expectatives: tots els membres dels grups dipositen altes expectatives en el grup.
Sensació de nervis, ganes de fer-ho, espero que es compleixin les meves expectatives. Cada
persona té una expectativa. NO és motivació, vol dir expectant del que pasara.
● Bona relació però superficial: no hi ha conflictes al principi, tothom creu que hi haurà bona
relació, no hi ha vincle entre les persones.

1
 ● Fenomen de gran grup predominant: se’ls diu que són un grup i van tots junts en un inici.
● Efecte “lluna de mel”: quan comença un grup,els membres construeixen una mena de
sensació de que el grup és ideal, el que sempre han esperat i que tot anirà bé.
● Confiança en el conductor del grup: hi tenen molta confiança, la relació amb el conductor
acostuma a ser positiva. Pel conductor és una mica cansat perquè no hi ha estructura de
grup hi ha una inquietud i tothom pregunta.
● Clarificació d’objectius: gran necessitat per saber que hem de fer, on volem arribar, que cal
assolir.
● Absència de lideratges: no hi ha líders aparents. Si hi ha algú que al inci ja fa de líder el grup
el posa en el seu lloc i l’atura. Ex: les 4 persones que van sortir per formar els grups de
manera a l’atzar el primer dia.

- Contradependència
● Formació de subgrups: ja no hi ha gran grup, es formen grupets perquè a gent es comença a
conèixer, no és un element negatiu, si un grup passa de ser un ramat a formar subgrups, vol
dir que el grup s’ha desenvolupat, ha avançat. L'única etapa on no hi ha subgrups és a la
inicial.
● Tensió i lluita entre els seus membres: existeix el conflicte entre ells. Molts d’aquests
subgrups són excloents dels altres. Hi ha gent que no vol estar únicament en un grup però els
subgrups necessiten fidelitat, o ets d’un grup o ets d’un altre. Ex: sobretot a l’ESO ‘’que fas
parlant amb elles?’’, control i desig de fidelitat. A tots els grups d’experiència hi havia
subgrups.
● Aparició dels individus “marginats”: Hi ha individus amb el qual ningú vol anar o que ell no
vol anar perquè no es sent comode amb el subgrup.
● Centrat en el procés més que en la tasca: Són grups que no estan per la feina, sinó més per
les relacions, aquestes dues líders que s’han enfrontat… No és el moment de donar el
màxim com a grup amb la tasca.
● Descrèdit del conductor del grup: és rebutjat, tothom pensa que el que passa és per culpa
seva perquè no sap dirigir. Quan és responsabilitat del grup i no de ningú més. En algun grup
d’experiència ha succeït.
● Incompatibilitats personals: si soc del grup A,el grup B és el pitjor i no ens podem posar
d’acord, falta d’empatia amb la resta. Al grup d’experiència no ha succeït tant.
● Lideratges destructius: no ha succeït gaire. No són constructius o estàs amb mi o estàs en
contra de mi.
● No és una etapa negativa, forma part del desenvolupament grupal i tots els grups han de
passar per aquesta.
*Quan nosaltres vam començar els grups d'experiència era plenament conscient que al principi tots
passariem per un procés de contradepencia i així ha estat*
⇒ NO ENS HA DE GENERAR INQUIETUD JA QUE ÉS COMPLETAMENT NORMAL

El què ens ha d’inquietar ⇒ Un grup es quedi estancat en aquesta fase (normalment cap grup es
queda en la fase de dependència).
- Podem trobar algun grup que es quedi estancat en la segona fase i això és un gran problema
per a nosaltres pedagogs i pedagogues. (Cap dels 4 grups d’experiència s’ha quedat estancat
en aquesta fase de contradepèndencia).

2
 Després de la fase de contradependencia evoluciona i avança cap a la fase de generació de
confiança:

Confiança:
1) Establiment de comunicació entre subgrups
Els individus del grup son conscients que aquestes oposicions de un subgrups no tenen gaire sentit
perquè a banda de trobar diferències comencen a trobar que també tenen algunes semblances i que
comparteixen un objectiu comú. (Aquest objectiu no el podran assolir si no treballen de forma
conjunta).
Comença a establir un cert grau de comunicació entre ells: (ser contradependent i estar en lluita i
tensió és esgotador.
Els subgrups no desapareixen (neixen en la fase de contradependencia i ja son fins al final pero en la
fase de confiança aquests subgrups comencen a comunicarse.
Com a pedagogues ho tenim facil per saber en quina fase ens trobem
● Jo miro un gran grup en el qual hi ha subgrups i aquests no es parlen ⇒ fase de
contradepencia
● Jo miro un gran grup en el qual hi ha subgrups i aquests parlen ⇒ fase de confiança.
2) Negociació dels objectius grupals:
Comencen a decidir què és el que volen ser (tots 4 grups hem passat per aquest moment ⇒ “Deixem
els jocs de conèixer i plantegem-nos un objectiu”).
Exemple d’objectius grupals:
- Que el grup sigui un espai de diàleg i de compartir experiències
- Elaboració d’una activitat pels altres grups
Hem anat elaborant un procés de comunicació intern en el qual hem establert que volem per
nosaltres (moment de maduresa molt important en comparació el punt 0 d’inici dels grups
d’experiència).
3) Identificació de fites comunes
Malgrat tenir subgrups tots dos formem part d’un grup més gran i aquí hem d’assolir unes fites i uns
reptes compartits.
4) Lideratges constructius
- Els lideratges en la fase de contradependència en front qui era el conductor del grup son
bastant destructius.
- En aquesta etapa els lideratges son constructius
(Ex: Grup d'experiències, una vegada superada l’etapa complexa sobre la puntualitat ⇒ ens
oposem al professor per què tanca la porta).
● Més endavant però, quan en un moment determinat quan hi ha hagut algun tipus de
situació que no ha acabat de funcionar aquesta oposició ha desaparegut). Ex: Si una

3
 persona no arribava el grup ja no intentava defensar mentres que al mes d’octubre
aquest va ser el tema principal.
En definitiva, es pasa de una etapa destructiva (ens oposem al profesor perquè tanca la porta) a
una etapa constructiva (malgrat que no tothom està d’acord amb la norma es respecta).

5) Rol del conductor com mediador

El conductor és la persona com que estableix ponts entre els diferents membres del grup.
En relació la tasca del conductor, el conductor:
6) Retorna al gran grup
7) Estableix normes grupals
- També normes implícites
- Estableixen una forma de funcionar, moment en el qual es solidifica l’estructura de grup com
a tal. ¿Per què? ⇒ Per donar pas a la següent etapa de desenvolupament grupal (etapa de
màxim rendiment).

- Treball
Quan hem arribat a aquesta etapa podem dir que el grup està en ple funcionament
Característiques:
1) Focus en la tasca per damunt del procés:
Grups centrats en el rendiment.
- S’han plantejat fer unes accions i els grups posen tot el seu èmfasi en aixo (no se centren en
discutir temes sobre normes, subgrups…)
2) Clarificació de rols i tasques al si del grup:
Moment en que la gent es distribueix les coses (tu t’encarregues d’això, tu d’allò…)
⇒ Grup totalment avocat a l’activitat.
3) Màxima productivitat grupal:
Moment de màxima productivitat grupal (aqui apretem al 100%)
Sentim satisfacció de ser grup en relació al principi
4) Lideratges inclusius:
No individus marginats
5) Rol del conductor com regulador:
- Está en segon plànol ja que el grup té suficient potencia per treballar per si sol
- Si intervinc com a pedagoga estic cometent un error ja que, no és el que necessita el
grup.
6) Resolució positiva de conflictes:
- Malgrat estar en aquesta fase també poden aparèixer conflictes però, en aquest
moment, el grup és prou madur i té suficients capacitats per saber resoldre aquests
conflictes.

4
 - A diferència en la fase de contradependència que els conflictes eren negatius i
trencaven al grup, en aquesta fase la gent té ganes de resoldre'ls positivament.
7) Estructura estable:
- En arribar a l’activitat grupal amb la resta de companys tothom ja sap com poder anar les
coses.

Terminació:
Característiques pròpies d'un grup que se situa en el marc d’acabarse.
Ex: Quan un grup de la ESO mor perquè s’acaba la ESO… Els grups d’amics també moren. Quan un
grup mor també té unes característiques:

1) Alta emotivitat (després de la productivitat). Deixem de banda la feina i tornem a la

emotivitat de les primeres etapes (pero en aquest cas de forma positiva⇒ emocions a flor de
pells).
2) Consecució dels objectius:
- Ja hem assolit fer les 15 sessions del grup d'experiència.
3) Impossibilitat de productivitat:
- Allò important ja no és fer més sinó, del que tenim ganes és de recordar aquest trajecte, de
parlar com ens sentim…

4) Efecte de “revival”:
- Te'n recordes quan… te'n recordes de x?
- Moment de síntesi en el que els membres del grup tenen desig de recordar els bons
moments
5) Efecte d’idealització”:
AL igual que fem els individus amb la nostra pròpia vida (per sobreviure hem d’oblidar els elements
negatius i quedar-nos amb els positius). Amb els grups passa el mateix:
Quan un grup arriba al final intenta idealitzar el que ha estat el seu procés i procura olvidar-se dels
problemes i conflictes que ha tingut perquè vol guardar un bon record.
● Abandonament de membres del grup:
- És possible que en aquesta fase molts membres es despenjin i ja no fagin cas perquè
ja s’ha acabat el grup i s’observa un cert relaxament…
- Hi ha grups que acaben perquè s’abandonen
● Escissió del grup:
- Hi ha grups que acaben perquè es divideixen
● Expulsió de membres:
- Hi ha grups que acaben perquè s’expulsen membres

Hi ha grups que s’acaben perquè l’activitat ha acabat. No hem d'oblidar que quan un grup acaba un
altre comença i els processos que tu com a persona desenvoluparas en aquell nou grup seran els

5
mateixos que en el grupo anterior (fase de formació, contradepencia/lluita normativa i confian,
productivitat i terminació).