Psicologia dels Grups

Formació i desenvolupament
dels grups
Introducció
El grup social és dinàmic. Es troba en continu moviment i evolució. Per tant, no es
pot concebre amb una estructura rígida i immòbil.

A partir del anys 80-90 els factors temporals guanyen protagonisme. El temps es
converteix en un element clau per a la comprensió dels fenòmens grupals (Ziller, 1977;
McGrath, 1990).

Resulta necessari que les investigacions tornin a situar les conductes o processos
dins del context del grup, per a estudiar-los com a parts d’un sistema continu
d’interacció social i temporal.
Formació i desenvolupament d’un grup

Principals fases:

• Origen i formació dels grups.

• Desenvolupament dels grups al llarg del temps.
• Terminació/finalització o dissolució dels grups.

La durada de cada fase pot variar segons el grup, però la seqüenciació no.
Formació
Formació d’un grup

Procés continu que implica un conjunt de persones que tendeixen

progressivament i alternativament a ser membre d’un grup (Moreland, 1987).

Importància de les primeres interaccions entre els membres del grup, ja que
estructuraran en bona part les futures relacions i, per tant, l’estructura del grup.

El procés que seguim per arribar a formar part d’un grup pot provocar-nos
ansietat (Brown, 1988).
Formació
Formació d’un grup

Inici definit i data de

Origen: límits difusos
fundació identificable

La majoria
Formació
Formació d’un grup
Basat en Forsyth, 1990

Criteris instrumentals i funcionalistes Criteris basats en l’atracció personal

• Necessitats psicològiques: • La similitud percebuda
• d’afiliació • La reciprocitat
• de poder • La complementarietat de
• Necessitats interpersonals: necessitats
• recerca de suport social • Les característiques dels
• Necessitats d’informació: membres
• procés de comparació social. • La proximitat
• Necessitats col·lectives: • L’atractiu físic
• consecució de fites que
només un grup pot assolir

No sempre resulten clarament distingibles.

Desenvolupament
Desenvolupament del grup

Sovint les etapes o fases de desenvolupament dels grups s’entrellacen de forma

que resulta difícil observar les característiques de cada una i delimitar el seu inici
i final.

Excepció: l’etapa inicial de formació i l’etapa final de dissolució.

Existència de semblances en les fases per les que passen els diferents grups, tot i
que les característiques concretes depenguin de la classe de grup i els seus
objectius.
Desenvolupament
Models de desenvolupament del grup (Banet, 1976)
Lineal Del cicle vital
El desenvolupament del grup es (Schütz, 1976)
considera un moviment ordenat, Estableix un paral·lelisme entre les
seqüencial i progressiu. I es dóna a 2 etapes de desenvolupament del
nivells: les relacions i la tasca. grup i les dels individus.

Dialèctic Espiral o recurrent

Plantejament de problemes o El desenvolupament com a
adopció de posicions antagòniques. moviment regressiu amb tendència
La confrontació que sorgeix fa a centrar-se en un nombre reduït de
avançar en el desenvolupament del problemes fonamentals i aprofundir-
grup. hi.
Desenvolupament
Models de desenvolupament del grup (Gil i Alcover, 1999)
Intents d’establir les fases o etapes que marquen l’evolució o el
desenvolupament dels grups.
Lineals No lineals
El desenvolupament del grup es Postulen absència de qualsevol tipus
considera un moviment ordenat, de seqüència de fases.
seqüencial i progressiu. S’ha de Visió dels grups com sistemes
superar totes i cadascuna de les fases oberts, on les influències de l’entorn
per a què es consideri que un grup i les relacions amb l’exterior són
ha assolit un cert grau de maduresa. molt importants.
El model més influent d’aquesta Un dels models més representatius
perspectiva és el proposat per és el de Gersick (1988).
Tuckman i Jensen (1977).

Integradors
Resulten del intent de síntesis o integració dels coneixements acumulats sobre
aquest tema.
Hi ha diversos models d’aquest tipus, un és el de Morgan, Salas i Glickman (1994).
Desenvolupament
Model de Tuckman i Jensen (1977)

Formació
Familiarització de membres. Avaluació del grup. Determinar pertinença o no i paper a desenvolupar.

Tempesta o conflicte
Conflictes de relacions i de tasca. Resistència a influències del grup i demandes de la tasca. Rebel·lió envers el líder.

Normativa
Superació de conflictes gràcies a cohesió i sentiments positius. Noves normes i rols.

Execució o rendiment
Es resolen problemes estructurals, el que facilita l’execució de la tasca i flexibilitat de comportaments.

Clausura
Assoliment fites, tant de rendiment com de relacions. A partir d’ara poden seguir o dissoldre’s.

Torna a Models
Desenvolupament
Model de Gersick (1988)

Grups evolucionen de manera discontínua, per tant hi ha

períodes estables que són alterats per períodes de transició, on
es reavaluen els progressos realitzats; es revisen processos,
procediments i plans utilitzats en les tasques; i es reorienten
esforços i feina per assolir els objectius.

Torna a Models
Desenvolupament
Model de Morgan, Salas i Glickman (1994)
Fase I:
Preformaci 1a Reunió.
Començament.
- Tempesta
ó Formació - Normatiu
- Execució I

Terminació. Final. Fase II: Transició.

Conformació. - Execució II Reformulació.

Etapes relativament informals i

solapades. No sempre
Tancament progressen de manera lineal,
ni es comença en la mateixa
etapa. La durada de cadascuna
és diferent.
Desenvolupament
Crítiques als models de desenvolupament del grup
(Cissna, 1984)

Dubtes seriosos envers l’existència o no d’aquestes fases, i en el cas d’existir,

que puguin ser aplicades a tots els tipus de grups.
Finalització
• Què passa quan un grup desapareix?

• Per què els membres decideixen dissoldre un grup?

• Com procedir al seu trencament quan són agents externs als grup qui
prenen la decisió?

• ...

No hi ha respostes. Falta recerca.

Finalització
Gil i Alcover (1999) distingeixen entre:

Terminació de grup Escissió de grup

Situacions en que un grup desapareix Sorgiment d’un o varis grups nous que
definitivament. es desenvolupen a partir d’un grup
anterior al qual tots hi pertanyien.
Finalització
Terminació del grup

Diferents subfases (Rose, 1989)

1. Preterminació. Etapa anterior al final que moltes vegades pot comportar

l’anticipació del que suposarà la terminació.

2. Preparació prèvia al final real. Obertament es comença a tractar la immediatesa

de la dissolució del grup.

3. Terminació. Dissolució del grup. Podria concretar-se en un dia.

4. Posterminació. Depenent del grup poden existir activitats de seguiment.

Finalització
Terminació del grup

Motius (Napier i Gershenfeld, 1993)

1. No acord en la solució del problema o realització de la tasca.

2. El grup realitza demandes excessives o no raonables.
3. Conducta d’algun membre resulta molt desagradable, dominant...
4. La dinàmica del grup impedeixi utilitzar coneixements o habilitats dels membres.
5. Les normes imposen sèries restriccions a les conductes dels membres fora del grup.
6. La pertinença al grup és avaluada negativament per persones alienes.
7. El nivell de competència entre grups és molt alt i els membres perceben el seu grup
com el “perdedor”.
8. La persona percep que un altre grup satisfarà millor les seves necessitats, li resulta
incompatible pertànyer a 2 o més grups, o li falta de temps per dedicar al grup.
9. Algun membre resulta negativament valorat, sent víctima o marginat per la resta.
Finalització
Escissió del grup
Situacions on es manté el grup antic, però es forma un de nou per l’abandonament
d’alguns membres, o per la formació de subgrups...

La similitud dels grups escindits amb el La majoria d’escissions implica una

grup original pot ser molt variada. solució a un conflicte intragrupal.
Pot ser que difereixin o que s’assemblin Depenent del trencament, pacífic o
molt. traumàtic, és possible que es doni una
situació de conflicte, ara, intergrupal.
Referències bibliogràfiques
• Canto, J. M. (1998). Psicología de los grupos. Estructura y procesos. Málaga: Ediciones
Aljibe
• Canto, J. M. (2000). Dinámicas de grupos. Aspectos técnicos, ámbitos de intervención
y fundamentos teóricos. Málaga: Ediciones Aljibe.
• Gil, F. i Alcover, C. M. (1999). Introducción a la psicología de los grupos. Madrid:
Ediciones Pirámide.