Conducc - Grups - Apunts INEFC16

CONDUCCIÓ DE GRUPS
Assignatura: Activitats en el Medi Natural

Curs 2015-16
INEFC- Barcelona
Professora: Dra. Betlem Gomila Serra

ACTIVITATS EN EL MEDI NATURAL
Conducció de Grups
Curs 2015-16
ÍNDEX
Nocions bàsiques sobre les dinàmiques de grup ............................................................... 2
FITXA model ....................................................................................................................... 5
TEMA 1 L’animació. Marc conceptual.............................................................................. 6
TEMA 2 La figura de l’animador físic-esportiu................................................................ 11
TEMA 3 El grup.................................................................................................................... 17
• Què és un grup? Característiques. El grup sa i elements que el distorsionen.
• Naturalesa del grup. Classificació. Tamany.
• Els rols en el grup. Tipus de rols
• L’evolució dels grups; etapes en la vida del grup.
TEMA 4 El lideratge............................................................................................................ 26
TEMA 5 Habilitats socials................................................................................................... 30

• Estils de conducta
• L’assertivitat
TEMA 6 La comunicació..................................................................................................... 35
• El procés de la comunicació
• Habilitats i característiques d’un bon emissor
• L’escolta activa com a habilitat essencial en la comunicació
• Barreres i obstacles en la comunicació
• Els territoris i les zones en la comunicació
TEMA 7 La motivació.......................................................................................................... 41
TEMA 8 El conflicte i la seva resolució...............................................................................45

• Conflicte intern o personal. Conflicte interpersonal
• Gestió del conflicte: prevenció i procés de resolució
• Tècniques creatives per a la solució de problemes
1
Activitat en el Medi Natural
Conducció de Grups.
Curs 2015-16
Objectiu general
Entendre un poc més la dinàmica del comportament personal (propi) i la dels altres
(grup)
A partir d’aquí: CONDUIR/DINAMITZAR un grup

I entendre l’aplicació a les
Activitats Esportives en el Medi Natural (AEMN)
Quins procediments utilitzarem?
1- DINAMIQUES RELACIONALS.
Amb la vivència del màxim número d’experiències de relació amb els demés,
processant el que succeeix a nivell:
Ø individual (Com em sento? Com ho visc? Què necessito? Què vull expressar? Què
vull compartir? Què no? quines resistències sento? Quins mecanismes de defensa
m’observo? etc)
Ø i grupal (Com veig al grup? Com sento que em veu? Com és? Com el percebo?
Com actua? Quina estructura té? Quin perfil? Quines personalitats apareixen? Què
em mouen els demés? Quines emocions em surten? Què projecto en l’altre? Què
projecten en mi? M’agrada l’experiència? M’ha quedat clar l’objectiu?...)
2- APARTAT TEÒRIC.
Oferint els conceptes bàsics teòrics relacionats amb la CONDUCCIÓ DE GRUPS i

veient algunes aplicacions en les AEMN.
2
Curs 2015-16
Apartat pràctic: Dinàmiques relacionals
Índex:
1. Tècniques de dinàmiques de grups

2. Fitxa de tècnica dinamitzadora
1. Tècniques de dinàmiques de grups
Són un conjunt d’eines per portar a terme una metodologia d’intervenció determinada, no
són un fi en sí mateixes, si no un mitjà per a desenvolupar els procediments necessaris per a
obtenir els objectius proposats.
Les tècniques d’animació són un “pretext” per a facilitar que el grup participi, reflexioni,
dialogui, comparteixi, analitzi, etc, partint de la seva pròpia realitat i experiència, d’una
forma amena, motivant que susciti i mantingui el seu interès.
En el moment de seleccionar la tècnica, l’animador ha de tenir en compte:
- Les característiques del propi grup, la seva situació, els seus codis i llenguatges, el
seu grau de cohesió i coneixement personal, la seva disposició, etc
- Els objectius que es volen aconseguir en aquest moment del procés, els temes que es
pretenen abordar, les preguntes que haurien de sortir, etc
- Les condicions del temps, espai, tamany del grup, recursos disponibles, etc
D’acord amb aquests criteris bàsics s’elegiran aquelles tècniques que siguin més idònies.
L’animador no és el “savi” que aporta totes les respostes, si no el que ajuda a que el grup es
formuli les preguntes necessàries i trobi les respostes. No es pretén “adoctrinar” si no que
es propícia la “recerca participativa”. Així i tot, és molt important que es conegui el tema
que s’està tractant, per saber quines són les preguntes fonamentals i per a orientar
adequadament el procés de reflexió col·lectiva.
3
Curs 2015-16
Recomanacions per a la utilització d’una tècnica
Aquestes recomanacions ens ajudaran a desenvolupar ordenadament el procés de discussió

i reflexió:
1. Motivació inicial per a centrar la temàtica: que els participants s’ubiquin en el tema
que es tractarà (en el cas de les dinàmiques vivencials, aquesta ubicació s’ha de
realitzar de forma general per a que la dinàmica no perdi la seva força ni
espontaneïtat).
2. Un cop realitzada la dinàmica i d’acord amb el tipus de tècnica que utilitzem,

preguntar-nos:
a. Què hem escoltat?
b. Què hem vist?
c. Què hem sentit?
d. Què hem llegit o presentat?
Aquest pas ens permet fer un primer ordre col·lectiu, reconstruint o reordenant els
principals elements.
3. Una vegada superada l’etapa anterior, passarem a analitzar més a fons els elements
de la tècnica: el seu sentit, el que ens fa pensar: què pensem sobre els elements vists,
dits, o viscuts?
4. Llavors fem la reflexió: quina relació té tot això amb la realitat? En aquest moment
la tècnica que va servir per motivar, es deixa de costat per a entrar de ple en
analitzar els aspectes de la realitat que interessen. Ex: hem treballat una dinàmica on
s’ha vist com una persona emet un missatge inicial i com aquest a mesura que van
passant participants, es va transformant; un cop feta la dinàmica, revisaríem la
realitat del nostre grup: en quin moment hi ha hagut una falta de comunicació?
Quins podrien ser els motius que la van ocasionar? Què farem per millorar-ho?, etc.
5. Arribar a una conclusió o síntesis del que s’ha discutit:

a. Quina conclusió podem treure?
b. Què hem après?
Aquests suggeriments sobre l’ús de les tècniques les hem d’assumir amb creativitat i
de forma flexible. Aquests elements ens permetran portar a terme un procés
educatiu que sigui participatiu , democràtic, profund i sistemàtic.
4
Curs 2015-16
2. Fitxa model per recollir les dinàmiques
Títol:
Objectius:
Durada:
Lloc:
Destinataris:
Nombre de persones:
Materials necessaris:
Etapa del grup:
Desenvolupament:
Avaluació i Conclusions:
5
Curs 2015-16
Apartat teòric
TEMA 1. L’animació. Marc conceptual
Introducció
Fins fa poc temps, els qui condueixen qualsevol activitat es formaven a partir de processos
experiencials i situats a l’exterior dels sistemes educatius formals. Aquest tipus de formació
era suficient quan la tasca dels animadors es definia bàsicament en termes de voluntariat o
d’una professionalització molt recent i escassa. L’extensió progressiva de serveis,
institucions i programes d’animació ha anat creant la necessitat d’incrementar l’índex de
professionalització dels seus agents, i a conseqüència, també el seu nivell de capacitació i
reconeixement social i acadèmic. Aquest procés ha conduit a l’establiment d’estudis i
titulacions ubicades en el sistema educatiu formal, que pretén oferir la formació i
l’acreditació pertinent al desenvolupament professional.
L’animador i la cultura
Ser animador i conduir un grup suposa prèviament una presa de consciència real i
profunda de la realitat pròpia i del grup. Les carències i les necessitats que té. De quin
entorn cultural prové el grup i fer propostes de mobilització a partir d’aquí, des d’aquesta
perspectiva i realitat.
La tasca del dinamitzador o conductor de grup serà convertir a “l’espectador” en un
veritable “protagonista” de la seva pròpia vida, animant-lo a tenir un esperit crític, amb
capacitat d’elecció i d’actuació.
L’animació és una activitat o pràctica social basada en la pedagogia participativa perquè la

gent aconsegueixi el seu propi desenvolupament sociocultural.
1.3. Què és animar? Què és animació?
Animar és moure a la participació, a la creativitat, a l’expressió. Acompanyar en

l’aprenentatge de viure utilitzant totes les possibilitats que l’home té.
Un/a animador/a ajudarà a:
Ø Passar d’espectador a protagonista:

Castro, diu: “Davant d’un món massificat, unidimensional i amb perill d’idiotització
mitjançant uns medis de comunicació molt potents, urgeix la formació de quadres,
associacions culturals creadores d’homes capaços de decisions personals i amb
capacitat creadora que sàpiguen fugir d’un món alienant i robotitzat”
6
Curs 2015-16
Ø Descobrir allò que els hi fa falta:

“És bo:
portar-lis cantants, però és més important que ells cantin les seves cançons,
portar-lis ballarins, però millor encara que ells ballin els seus propis ritmes,
portar-lis escriptors i conferenciants, però és més important que ells escriguin, descobreixin i
coneguin la seva pròpia filosofia,
portar-lis teatre, però millor encara que ells facin el seu teatre i el seu muntatge escènic,
portar-lis esportistes, però millor encara que ells exercitin l’esport”
Fundamentalment es tracta que ELLS “SIGUIN”.
Ø Incitar a la participació i la creativitat:

Es tracta de fer propostes, i oferir-lis un espai perquè les puguin “viure”.
El més important és que els individus del grup adquireixin una visió del món i
augmentin la capacitat de judici crític sobre la realitat en que viuen.
Ø Es pretén:
Ø Despertar quelcom que està viu a dins de cadascú.
Ø Ampliar el sistema de pensament i l’anàlisi dels fets i posteriorment la presa de
decisions.
IMP:
• Els mètodes sempre són canviants i s’aniran moldejant d’acord amb l’ambient i les
persones a les que van dirigits. És per això que l’animador ha de ser un veritable
artista, un creador que partint de la realitat ha de ser capaç de descobrir quin és el
mètode més apropiat per aquestes persones i per aquest ambient.
• L’animació és un procés, ja que és dinàmic i en constant evolució.
Amb tot el que hem parlat podem determinar:
Objectius generals de l’animació
Ø El desenvolupament personal integral dels participants

Ø El desenvolupament del grup o comunitat que hi està implicat
Finalitats de l’animació
Ø Des de la visió social:

• Desenvolupament cultural, social, esportiu, recreatiu, educatiu,...
• Desenvolupament de la creativitat i la innovació
• Difusió cultural, social, esportiva,...
• Facilitador de l’expressió
• Creador d’espais socials, culturals, esportius,...
7
Curs 2015-16
• Ajuda a retrobar la identitat del grup

• Facilitador de la comunicació i interrelació
• Millora de la qualitat de vida
• Fomenta la transformació de la societat
• Conscienciació de l’activitat fisico-esportiva
• Mobilitza
• Ajuda a la integració de la gent marginal
• Potencia la igualtat
• Incrementa la participació
• Afavoreix la descentralització
• Construeix una societat més oberta
Ø Des de la visió personal:

• Actua sobre la formació integral de la persona i el ple desenvolupament de la
seva personalitat
• Un es compren millor a si mateix/a
• Potencia l’autonomia personal
• Ajuda a l’emancipació
• Possibilita la formació permanent
• Desenvolupament de l’esperit crític
• Facilita la iniciativa personal
• Ajuda als individus a expressar els seus valors i necessitats
Principis metodològics
És el com es fa per aconseguir aquests objectius:
Metodologia activa: el subjecte no és un simple espectador.

Metodologia participativa: el subjecte pren les decisions, es tracta de deixar-lo participar.
Metodologia pluralista: es tracta d’abraçar el major camp d’experiències possibles i que a
més parteix de les necessitats i interessos dels membres del grup.
Metodologia oberta: a totes les categories d’individus.
Metodologia relacional: que fomenta les relacions entre persones i grups.
Metodologia emancipadora: que permet l’autonomia personal.
Què és la cultura?
De la cultura neix el concepte d’animació en diferents facetes, per això és important

conèixer el significat de cultura.
El terme cultura és molt discutit i equívoc. Tots els pensadors parlen del contingut
d’aquesta paraula. Totes les persones la utilitzen, cada una amb una apreciació distinta: del
nen que estudia batxiller s’en diu que té més “cultura” que els seus pares que no van
8
Curs 2015-16
estudiar, dels països d’alt nivell de vida se’n diu que són més “cultes”, alguns que viuen a
la ciutat es confonen dient que els pagesos són gent “sense cultura”. Però, què és cultura?
Tyler (1871) parla de cultura com “complex que inclou coneixements i creences, art, lleis,
moral, costums i qualsevol altra capacitat i hàbits adquirits per l’home en quan a
membre que és d’una societat”.
Baix aquesta concepció “cultura” es refereix a tot aquells coneixements, valors, tradicions,
costums, procediments i tècniques, normes i formes de relació...que es transmeten i
adquireixen mitjançant l’aprenentatge. És la informació que es traspassa socialment i no
genèticament, el que s’hereta i es genera en la vida social i no el que es transmet i
desenvolupa en el pla de la pura biologia.
Alguns tipus de cultura:
• Cultura oficial i dominant:

o estableix els patrons estètics, legals, religiosos i econòmics que
dirigeixen l’activitat en els demés sectors.
o Rep influències individuals, de savis, d’artistes, ...
o Marca i té prestigi.
o És normativa.
• Cultura de masses:
o Basada en la producció i el consum estandaritzat (la moda).
o Respon a pautes fixades internacionalment (coca-cola, pepsi-cola).
o Es recolza en relacions impersonals.
o En la majoria dels casos no arrela de forma prolongada.
• Cultura popular:
o Respon a allò pròxim i local (el meu barri, el meu poble,...)
o Fora de la localitat no té sentit.
o Basada en relacions personals molt properes.
Segons Folliet, “La cultura no consisteix en ingerir manuals, si no en dominar-los, tampoc

en assimilar un diccionari, si no en utilitzar-lo,...No hi ha cultura sense coneixements,
però aquets sols no fan la cultura”.
“Saber apreciar un paisatge i un quadre, una simfonia i una melodia popular, una poesia i
un raonament, un pensament dens i la bellesa d’un gest. És el fet que un home
verdaderament cultivat pel qual cap cosa humana li resulta indiferent”.
“La cultura és el conjunt de tècniques i d’activitats amb les que l’home tracte de
conèixer-se a sí mateix i de conèixer la naturalesa, a fe de ser ell el protagonista de la
seva existència i adquirir cada cop més “coneixement” sobre el món que l’envolta”.
9
Curs 2015-16
Conclusions
Per “saber apreciar” tot aquests fets, és important tenir una base i una instrucció, però el més
necessari és la capacitat de reflexió i la sensibilitat. El cultiu de la consciència. Això és
el que convertirà aquesta matèria en cultura.
El cultiu de la consciència: El que fa l’home ser home, no és principalment saber

coses, si no saber que sap, i saber què és el que sap, i saber que sap que sap, és a dir el
desenvolupament de la reflexió sobre el que pensa i el que fa, de tal manera que no
només pensa i obra, si no que és espectador del seu pensar i de la seva obra. L’home viu i té
consciència del seu viure, del sentit crític de la seva vida.
El cultiu de les actituds: deixar-te sentir els que surt d’un mateix, sense jutjar-te, i veure
als demés sense jutjar-los. Intentar entendre i posar comprensió veient el lligam entre la
part inconscient i la conscient.
El cultiu de les aptituds: cada persona és apta per a quelcom. La cultura té com a objecte
el cultiu d’aquestes aptituds. En aquest sentit la formació professional, els oficis, les
diverses carreres, les escoles i universitats són mitjans de cultura que haurien de ser
accessibles a tots, amb una autèntica igualtat d’oportunitats.
El cultiu dels coneixements: El saber no és la part principal de la cultura, però la cultura

implica coneixements i aquests fecunden la intel·ligència de l’home.
L’animador tindrà com a objectiu desenvolupar totes les facultats que l’home té en el
seu germen, per fer d’aquest una persona capaç de comprendre’s a sí mateix. Que
pugui entendre als que l’envolten i entendre el món en el que viu.
L’ésser humà pot:

Ø Reflexionar i estarà bé acompanyar-lo amb la reflexió.
Ø Sentir, i l’ajudarà que el guiïn per descobrir la seva sensibilitat.
Ø Comunicar els seus pensaments i sentiments parlant i escrivint.
10
Curs 2015-16
TEMA 2. La figura del animador físic-esportiu
Introducció
Degut a la diversificació de les pràctiques físico-esportives han aparegut noves ocupacions

laborals per a cobrir espais d’intervenció laboral no suficientment entesos: turisme esportiu
i en el medi natural, animació esportiva en instal·lacions municipals i barris, manteniment
físic en gimnasos...En definitiva activitats físico-esportives fora del context federat i que
constitueixen els esports recreatius o de temps lliure. Lògicament aquestes activitats han de
ser dirigides, organitzades i dissenyades per uns especialistes: els tècnics en animació
físico-esportiva.
Funcions i tasques de l’animador físic-esportiu
La principal tasca és la de coordinar i estructurar la marxa general del grup sense que es
trenqui la dinàmica general de l’activitat.
Per aconseguir-ho és important:
- Ajudar al grup a identificar les seves necessitats, a proposar-se un objectiu, intentar-

lo aconseguir i avaluar el que s’ha fet.
- Cuidar que el grup es mantingui fidel als objectius que s’ha proposat.
- Organitzar, dissenyar i estructurar programes físic-esportius.
- Orientar i dirigir l’activitat com autèntic coneixedor del que es porta entre mans.
- Garantir la unió entre els membres del grup resolent els possibles conflictes de
forma positiva i constructiva.
- Motivar i reforçar als membres del grup perquè progressin.
- Aconseguir un ambient propici on sigui possible desenvolupar les iniciatives dels

participants.
- Crear un clima de confiança i recolzament on cada un tingui el seu espai dins un

ambient solidari i no competitiu.
- Donar resposta als sentiments i conductes sobre tot amb el seu propi exemple.
11
Curs 2015-16
Pot semblar que portar endavant totes aquestes tasques és costos i difícil, però és bo
recordar que les dinàmiques i els nostres recursos ens ajudaran a aconseguir-ho. A més,
també podem demanar suport a algú de confiança.
Activitats que realitza l’animador
- Informació a clients o usuaris sobre aspectes relacionats amb la pràctica de

l’entrenament físic-esportiu.
- Adaptació de les diferents activitats a les característiques del medi i als usuaris.
- Ensenyança i direcció de les activitats concretades.
- Animació i dinamització de grups.
- Organització, direcció i desenvolupament, al seu nivell en: events, empreses,
activitats físic-esportives, lúdiques, etc.
Lloc i ambient de treball
- Espais convencionals o inespecífics, coberts o al aire lliure, amb il·luminació

natural o artificial,...
- Medi natural o en ambients canviants.
- Piscines amb humitat i ambient vaporós.
- Espais tancats, o oberts, sorollosos, al descobert, sota les inclemències del temps,...
El perfil professional de l’animador
Cada animador té una realitat personal, una formació determinada i a més vindrà
condicionat per la seva personalitat i pel seu caràcter, al mateix temps que el seu estil anirà
prenent forma amb la pràctica.
En aquest punt parlarem sobre les característiques, actituds i capacitats que hauria de
cultivar l’animador però sense oblidar mai que per sobre de tot, és una persona de carn i
os amb les seves virtuts i defectes, i el que sí ha d’aprendre és a conèixer les seves pròpies
limitacions.
Ho enfocarem des de: allò personal i allò operatiu

PERSONAL
- Interès per les relacions humanes. Cordialitat a l’hora d’establir les relacions amb
els usuaris i altres companys de l’organització o empresa on estem implicats.
- Respectar a les persones i les diferències individuals en el sentit més ampli

utilitzant procediments integradors o individualitzadors en alguns casos però mai
amb procediments selectius o discriminatoris. Conèixer l’existència de possibles
tendències ideològiques entre les persones participants.
12
Curs 2015-16
- Ser positius i optimistes. Les actituds derrotistes són contraproduents per un

mateix i pel grup.
- Assumir la responsabilitat que ens pertoqui (seguretat en els nens, prevenció de

riscos, de salut, formativa, etc)
- Adoptar una actitud d’obertura i de disposició al canvi. Adaptació a l’evolució

del grup manifestat predisposició per a la resolució de possibles conflictes dins del
grup.
- Observar contínuament, profunditzant i ampliant la visió personal de la realitat.
- Ser comunicatiu i receptiu. Escoltar activament: estar atents, utilitzar els silencis,
eliminar distraccions buscant l’acord i evitant l’ambigüitat. Disposició al diàleg,
sense imposició del propi punt de vista i considerant totes les aportacions propiciant
que els practicants puguin posar en pràctica les seves iniciatives. Ser pacients.
Aquesta actitud en ajudarà a posar-nos en el lloc de l’altre i a dirigir el nostre interès
cap al practicant d’una manera personalitzada i d’acord amb la realitat que viu.
- Orientar els gestos, tons, etc de forma que recolzin el nostre comportament no
verbal. Al igual que nosaltres “llegim” a qui ens rodeja, som contínuament “llegits”
- Afavorir la participació i la interacció dels practicants. Deixar-lis temps perquè

parlin, organitzant les activitats en grups petits, donant-lis responsabilitats
organitzatives de forma que es puguin fer el programa “seu”.
- Tenir capacitat de crítica i autocrítica. Valorar les coses en la mesura justa,

responsabilitzant-se però sense castigar-se.
- Ha de ser una persona assequible i disponible capaç de resoldre dubtes i pors.
- Que transmeti confiança i que sigui capaç de confiar en les potencialitats del
participant per aconseguir resultats positius.
- Motivat i entusiasta. Quan l’activitat que s’està realitzant està sent agradable crea
motivació i això fa que hi hagi més assistència, continuïtat, i en gral més satisfacció.
- Manifestar coherència entre la forma de pensar i treballar. Si es pretén ser

participatiu en el treball, no es pot ser dictatorial.
- Ser capaç de prendre decisions, de forma justa i íntegre.
13
Curs 2015-16
OPERATIU
És fonamental i imprescindible tenir una sòlida i bona formació per poder desenvolupar la
labor correctament i aportar qualitat. Aquesta formació serà reglada, com ara aquest
curs, i també vindrà per mitjà de la pràctica al incorporar-se al lloc de treball. Aquí
l’animador es podrà enriquir molt de l’equip de professionals.
La formació ha de ser continua sempre renovant i adquirint nous coneixements.

L’Animador físic esporti (afe) ha de procurar:
- tenir clars els seus objectius. Aquests estaran marcats pel coordinador de l’equip de
treball on s’incorpori. Els objectius han de ser: atractius i possibles, i per
aconseguir-los serà bo que les sessions de treball siguin, variades, divertides i riques
en experiències.
- Dinamitzar les activitats de manera que resultin efectives i motivants.
- Dirigir i assessorar a individus i grups en les activitats, a més de procurar i garantir
unes condicions de seguretat.
- Adaptar-se als canvis tecnològics, organitzatius, econòmics i socials que incideixin
en l’activitat professional.
- Posseir una visió global i integrada del funcionament de les instal·lacions, dels
equips, i les dimensions tècniques, organitzatives, econòmiques i humanes del seu
treball.
- Crear i innovar.
- Procurar un bon ambient de treball amb la resta dels membres de l’equip.
Capacitat de treball en equip.
- intercanviar experiències amb altres entitats similars.
- Comunicar-se i actuar de manera coordinada en totes les seccions o departaments
amb els que s’interactuïn.
- Tenir en compte l’entorn i àmbit de treball. Disposar d’un programa clar per
saber on intervé la nostra actuació.
- Conèixer de forma objectiva les característiques psicològiques i el perfil dels
destinataris, i també realitzar un anàlisi de l’entorn per determinar els factors
influents.
- Portar a terme una avaluació objectiva per valorar la consecució dels objectius.
Analitzar les diferents accions que realitzem per comprovar si funcionen i si estan
realment adaptades al destinatari. Valorar la nostra pròpia actuació, els recursos
utilitats, les activitats proposades, les instal·lacions, horaris...
14
Curs 2015-16
Suggeriments pràctics
Quan es treballa amb persones és difícil manejar totes i cadascuna de les situacions que van
sorgint i en funció del perfil del practicant ens podran o no servir les mateixes actituds.
Suggeriments:
- És molt important situar-se dins l’entorn real en el que treballa. No és el mateix
treballar amb gent gran, que amb nens, que amb mestresses de casa, ni en un gimnàs
que en un club. Cada grup social és un món amb les seves característiques. L’afe ha
de saber quina és la realitat en la que treballa i saber adaptar-se.
- És bo que s’aprofiti l’experiència de l’esport que hagi practicat i desenvolupar el

seu propi estil. El fet de conèixer l’esport fa que disposi de molta informació útil
(què resulta atractiu, conseqüències, etc).
- Mantenir un llenguatge amb els practicants adequat i correcte, en funció dels

seus coneixements, perfil, etc. Evitar insults, menyspreu, ni ridiculitzar. El respecte
a l’altre és innegociable i independent del rendiment o l’edat. Evitar frases que
puguin ferir l’autoestima del practicant.
- Cuidar molt el tracte amb les persones. Estar atents a situacions delicades amb
persones amb poca confiança en sí mateixes, poca estima personal. Obrir les
experiències perquè puguin practicar i descobrir. Potenciar la seva autoconfiança i
autoestima. En tots els casos l’afe ha de posar més esforç a tot l’apartat personal i
mantenir en segon pla el resultat només físic esportiu.
Resumint, l’animador físic esportiu, ha de ser una persona dialogant, no autoritària,

respectuosa amb els demés, de mentalitat oberta, tolerant, propici a establir relacions i
amb una visió global del grup i de l’activitat físico-esportiva.
Punts clau en les relacions humanes

1- Parlar amb les persones.
2- Dirigir-se pel seu nom. Per casi tothom, la música més suau és sentir el seu nom.
3- Parla i actua amb tota sinceritat. El que facis fes-ho perquè sents que ho vols fer.
4- Interessa’t sincerament pels demés. Saps el que saps, però no saps el que saben altres
5- Anima i dóna confiança.
6- Aprèn a captar els sentiments dels demés. Hi ha el teu angle i el de l’altre.
15
Curs 2015-16
Estils d’animadors
La psicologia humanista (i més a partir de múltiples anàlisis de Kurt Lewin) parla de

diferents estils d’animadors. Fonamentalment considera els estils:
- autoritari
- permissiu
- democràtic
Aspectes del paper de Autoritari Democràtic Permissiu

l’animador
Marc de trobada Ho preveu tot. Casi no hi Preveu certes coses i ho A part del lloc de
(local, recursos, etc) ha discussió amb el grup. debat amb el grup per trobada, pràcticament no
introduir millores o preveu res més.
canvis segons el q es
detecti.
Elecció de l’objectiu Convoca al grup per Demana al grup que Fa un planteig molt
discutir sobre un objectiu formuli els seus general de l’assumpte i
que ell ja ha escollit i objectius per ajudar-lo a deixa que el grup vagi al
que no sotmet a elecció. escollir. És el grup el seu aire. L’objectiu corre
És molt estricte amb el que decideix. Una el risc de no ser
tema de la fidelitat a vegada feta l’elecció, veritablement escollit pel
l’objectiu tal i com ell manté enèrgicament al grup, si no imposat pels
l’entèn. En cas que es grup en l’objectiu que líders naturals. D’aquí
produeixi desacord en el s’ha marcat. Dóna a tots les frustracions que
grup, tracta de posar el l’oportunitat d’expressar apareixen en alguns
seu parer. com veuen l’objectiu. membres del grup.
Elecció de Preveu amb antelació els Proposa un ventall de Quasi no pensa en
procediments i activitat procediments i activitats. procediments i activitats proposar procediments, i
Informa al grup però possibles, i en sol·licita si ho fa és vagament. El
sense demanar feed- d’altres. Ajuda al grup a grup és dirigit pels líders
back. No accepta fer la seva elecció i a naturals, encara que no
desviacions de cap tipus, mantenir-la. convinguí. Apareixen
això causa així frustracions.
abandonaments.
16
Curs 2015-16
TEMA 3. El grup
Introducció
L’ésser humà al relacionar-se amb el seu entorn físic i social, es realitza i perfecciona en
comú unió amb els demés. Necessita ajuda afectiva i biològica des dels primers moments
d’existència, i es troba immers en el grup primari com a família. En aquest mateix ambient
familiar anirà progressant i madurant, adquirint unes pautes de conducta que el marcaran
durant tota la seva existència. Els amics, la colla, l’escola i altres institucions socials
(associacions, grups voluntaris, confraries, agrupacions esportives, culturals, recreatives,
etc) conformaran la seva adaptació personal al medi que els envolta.
La socialització és un dels signes més refrescants de la nostra societat, sempre i quan no es
perdin les característiques i peculiaritats personals.
Heidegger (1974) va escriure SOMOS-CON-NOSOTROS.
L’individu recorre uns camins i etapes evolutives on les relacions humanes són
fonamentals. Des de una immaduresa fisiològica i psicològica ens movem cap a una
maduresa i independència que difícilment arribem a trobar en la plenitud.
L’animació, en qualsevol dels seus àmbits professionals, assumeix com element bàsic de
treball, la vida en grups i col·lectius socials, amb un dinamisme propi i una organització
interna cap a la recerca d’uns objectius comuns. L’animador ha de conèixer les tècniques de
grup, les seves característiques i metodologies i els seus nivells d’aplicació. Animador i
grup formen un tot, amb finalitats objectives i compromisos compartits. D’aquí que
l’animador s’hagi d’especialitzar i formar en el domini de la naturalesa dels grups, del seu
naixement i evolució, dels possibles conflictes que sorgeixen en la relació, en les tècniques
que possibiliten l’optimització de totes les seves intervencions, etc.
Què és un grup? Característiques. El grup sa i elements que el distorsionen. Per què

es pertany a un grup?
Què és un grup?
Les persones es reuneixen, treballen juntes, assisteixen a esdeveniments esportius en
massa...però possiblement no formin un grup, potser només un agrupament. La línia
divisòria entre grups i no grups, no sempre és nítida, ja que els grups difereixen entre ells.
Vegem les definicions de grup diferents autors:
Catell (1980): “Un grup és un conjunt de subjectes en el qual l’existència de tots és

necessària per a la satisfacció de les necessitats de cadascú”.
Munné (1987): “Un grup és una pluralitat de persones que es relacionen per a
desenvolupar cada una un rol determinat en funció d’uns objectius comuns, més o menys
compartits i que interactuen segons un sistema de pautes establert”.
17
Curs 2015-16
Kisnerman (1983): “Anomenem grup a un conjunt d’individus que interactuen amb

referència a un objecte determinat”.
Schäfers (1984): “un grup consisteix en un determinat número de membres, els quals per
obtenir un objectiu s’inscriuen durant un temps prolongat en un procés relativament continu
de comunicació i integració, i desenvolupen un sentiment de solidaritat (de nosaltres). Per
aconseguir aquest objectiu els seus membres s’han d’estructurar i organitzar amb la qual
cosa apareixen les normes i els rols específics de cada grup”.
Kurt Lewin (1963): (pare de la dinàmica de grups) “un grup és un tot dinàmic que es
basa en la interdependència dels seus membres”.
Tejada (1997): “un grup és un conjunt de persones que s’interrelacionen , que
persegueixen objectius comuns, més o menys compartits, es defineixen així mateixos i són
definits pels demés com a membres del grup, constitueixen normes relatives a assumptes
d’interessos comuns i participen en un sistema de rols entrellaçats”.
Característiques d’un grup.
- Les persones del grup tenen una certa interdependència entre elles.
- És una unitat reconeixible.
- Comparteixen certs objectius.
- Obtenen certa satisfacció personal.
- Amb diversos graus, desenvolupen uns rols o pautes de comportament que els hi són
particulars.
- Existeixen emocions i sentiments col·lectius.
- Tenen una estructura i organització que els hi facilita la consecució dels objectius.
- Els seus integrants posseeixen un sentiment de pertinença o consciència de formar part
del grup (del “jo” al “nosaltres”). Identitat i cohesió.
- És una entitat dinàmica en continu moviment i creixement, amb normes i valors
comuns.
- Són unitat, pels objectius comuns que persegueixen, i diversitat per la personalitat
específica de cada individu que el forma.
Els dos components essencials que caracteritzen un grup són: el coneixement mutu i la
interacció.
Per això la massa d’espectadors que assisteixen a un partit, ni es coneixen entre ells, ni
interactuen i per la qual cosa, no constitueixen un grup. Així i tot, dins d’aquesta massa
poden existir autèntics grups com ara “penyes esportives”, grups de seguidors organitzats,
etc.
Els grups han de constar com a mínim de dues persones. Ésser suficientment petits per a
proporcionar coneixement mutu, interacció, interdependència i continuïtat en el temps.
Què és un grup sa?
L’animador ha de tractar formar grups sans. Grups de persones que comparteixin objectius,
i on els conflictes i tensions (que sempre existeixen) tinguin solucions viables i pràctiques.
Els grups sans afavoreixen el desenvolupament personal i el benestar de cada membre,
18
Curs 2015-16
animen a l’individu, potencien la seva capacitat de creació i permeten manifestar-se

lliurement, sense temors, ni crítiques que obstaculitzin.
Ens el grups sans predomina el clima de solidaritat i d’acceptació dels demés tal i com són
(es voldria que ningú hagués d’estar a la defensiva) i es prioritza la cooperació.
Els seus membres tracten de “sentir” realment a l’altre, amb les seves necessitats més
profundes i d’estimular en les seves qualitats humanes i potencial individual.
L’animador sigui quin sigui el seu àmbit professional, ha de procurar formalitzar grups sans
on tots els membres siguin sensibles a les necessitats i possibilitats de cada ú, on la totalitat
del grup valori i respecti a cada un dels seus membres per si mateix i on hi s’intenti crear
una corrent afectiva que promogui la confiança entre els membres.
En el grup sa també existiran conflictes, el que canvia és la forma de tractar-los. Es
discuteix amb la major sinceritat possible i obertura. Cada membre intenta acceptar els
distints punts d’opinió cercant la coherència grupal.
Característiques del grup sa en la decisió:

- Els membres diuen el que pensen, senten i projecten.
- Escolten i intenten comprendre el que els demés proposen.
- Les opinions delicades troben temps per ser discutides.
- Els membres involucrats en el problema són escoltats amb atenció.
- L’opinió d’un membre és examinada sempre amb respecte.
Característiques del grup sa en l’acció:

- Les activitats de creativitat i inventiva són animades i afavorides.
- Els membres que experimenten situacions problemàtiques o difícils en la seva vida
personal, són sostinguts i recolzats pel grup.
- Es fugirà d’explotar les debilitats o defectes dels seus membres.
- Es reforçaran la participació dels membres amb intercanvis basats en la comprensió
mútua.
El grup sa i elements que el distorsionen
El grup sa és un “ideal” al qual s’ha de tendir, però s’ha de tenir en compte que dins la vida
de qualsevol grup sa poden aparèixer alguns elements que distorsionen:
1- autoritarisme: domini d’un sobre l’altre. A vegades apareix clarament i d’altres està
encobert. Es recolza en la por al càstig, al ridícul, a la pèrdua d’afecte o protecció, en
l’admiració incondicional. Aquest autoritarisme pot venir del dinamitzador o de qualsevol
membre del grup.
2- competència: apareix una lluita interna callada entre els membres pel poder, el prestigi,
l’afecte del qui mana, el reconeixement, etc.
3- lluita pel poder: lluita entre l’autoritat formal pel control del grup o entre els líders
naturals.
4- humiliació: sigui oberta o encoberta. Burla, ironia, intolerància davant l’errada, etc.
5- missatges duals: doble codi, distorsió de la comunicació.
19
Curs 2015-16
6- discriminació: exaltació d’uns i desvaloració dels altres. Distinció entre els “brillants” i
els “mediocres”. Menyspreu pels perdedors i marginació.
7- distància: fretat, incomunicació, indiferència. Desinterès pels problemes dels demés.
Ridiculització d’allò efectiu.
8 depressió: Passivitat, tedi, falta d’estímuls positius. Falta de vitalitat i entusiasme.
L’animador ha d’intentar guiar al grup perquè poleixi aquests aspectes.
Naturalesa del grup. Classificació. Tamany.
Classificació
Hi ha multitud de formes de classificar els grups: tamany, durada, grau de formalització,
estructura interna, etc. Cap d’elles resulta definitiva.
Distingim:
• Grup afectiu: els objectius són principalment de caràcter relacional i està definit pels
llaços comuns, afectius i afeccions.
• Grup de treball: els objectius estan relacionats amb la consecució o elaboració de fites
definides. L’eficàcia augmenta quan les relacions afectives entre els membres són
cordials i positives.
• Grups naturals: espontanis o lliures: quan les relacions són afectives, espontànies.
Tots són acceptats.
• Grups artificials: quan la raó de la seva formació és exterior a la voluntat directa dels
membres. També es denominen grups imposats.
• Grups ocasionals: limitats en el temps.
• Grups de llarga durada: es mantenen durant un període llarg de temps.
• Grup primari: grup petit, composat per un nombre reduït de membres entre els quals
hi ha comunicació, coneixement i acceptació. Les relacions es donen cara a cara (ex:
família, amics, grup classe,...)
• Grup secundari: les relacions no són tant directes i el to afectiu i la interrelació és
menor. Un ex típic és l’empresa on es treballa (no el grup de treball) o un club esportiu
del que s’és membre.
• Grup homogeni: constituït per persones amb unes mateixes característiques personals:
edat, sexe, situació social,...
• Grup heterogeni: constituït per persones entre les que no hi ha coincidències o són
mínimes. En aquest tipus de grup hi ha més riquesa d’opinions i això afavoreix que
siguin més oberts.
Hi ha altres formes de grup que es diferencien pel tipus d’interrelació existent entre els seus
membres, grups anàrquics, autocràtics o democràtics,...
Altres classificacions es fan pel nombre de membres: petits, mitjans o grans.
20
Curs 2015-16
Tamany
Al augmentar el tamany del grup:

1. augmenta la gama de coneixements, habilitats i aptituds de les quals es poden disposar.
2. majors són els problemes d’organització.
3. és més fàcil que es formin subgrups s’ocasionin conflictes.
4. hi ha menys membres que participen en les activitats.
5. disminueix la quantitat de temps que disposa cada membre per a participar.
6. El grup es fa més estructurat i el paper del líder es concentra en una persona. És més
probable que surti un líder d’un grup gran que d’un petit.
7. al ser la participació de cada membre menor, i és més difícil establir relacions
personals, els membres se senten menys integrats i satisfets.
8. És més difícil aconseguir consens però els membres solen mostrar més conformitat amb
els judicis de la majoria degut a la major pressió del grup.
9. Proporciona més oportunitats i tracte amb les persones que interessen.
10. Per les persones tímides pot tenir un major atractiu ja que hi ha més anonimat.
• Un grup on els membres siguin parells en general produeix forts desavinences i corrents
oposades d’opinió, mentre que el grup amb número senar facilita la formació d’una
majoria i pressa de decisions.
Resumint, el tamany del grup ha d’harmonitzar la interacció ( - membres) i riquesa
( membres).
Els rols en el grup. Tipus de rols
Cada persona del grup té un comportament concret envers i en relació a la resta de

membres. Això és el rol.
Per exemple, el “rol d’entrenador” representa: instrucció dels esportistes, direcció del grup,
establiment d’estratègies, planificació d’entrenaments, etc.
En tots els grups hi ha dues categories generals de rols: formals i informals.
Els formals són els que estan assignats explícitament pel grup o organització; ex: director
de centre, professor, delegat de curs,... Cada un d’aquests té un rol de lideratge assignat
formalment.
Per altra part, els rols informals sorgeixen com a resultat d’interaccions que tenen lloc entre
els membres; ex: el rol del “graciós”, “empollon”, “pilota”,...
Una altra manera de definir rol (com suma de factors):

Paper que un decideix jugar en el grup + paper que creu haver jugat +
paper que els demés esperen d’ell + paper que els demés li imputen +
paper que ha jugat en realitat = ROL
21
Curs 2015-16
Tipus de rols
Hi ha moltes classificacions, aquí se’n mostra una d’elles:

Rols relacionats amb la tasca:
• El creatiu: recomana noves idees, noves formes d’apropar-se als problemes.
• L’informador: proporciona opinions, valors, sentiments, continguts,...
• El coordinador: mostra la rellevància de cada idea i la seva relació amb el conjunt dels
problemes.
• El crític o avaluador: sotmet a anàlisi les realitzacions grupals i avalua l’eficàcia dels
procediments.
• El perfeccionista: veu els més mínims detalls de la tasca.
• ...
Rols socioemocionals o afectius:
• El positiu: tot ho ve amb ulls optimistes, no veu els problemes, i si ho fa els hi dóna la
volta. Veu el got mig ple i no mig buit.
• El reforçador: recompensa als altres donant acord i afecte. Reconeix el bon treball dels
demés. També se li diu motivador.
• l’intermediari: fa de mediador en els conflictes entre els membres del grup.
• L’observador: es fixa en el comportament dels demés. Es fixa en qualsevol detall.
• El seguidor / fidel: accepta les idees que venen dels demés i les segueix amb fidelitat.
• El líder: és el membre més influent sobre els demés. L’escolten més que als altres. La
millor manera que aparegui és de forma natural. Sempre té seguidors.
• El divertit: la seva faceta és la del bon humor.
• El “graciós”: qui fa gràcies però fora de lloc o en moments poc oportuns.
• El negatiu “cenizo”: sempre pessimista davant qualsevol tasca o situació.
Rols individuals:
• El “notes”: és al que li agrada cridar l’atenció amb el seu comportament extravagant,
expressant idees que surten de context...
• El “retret”: es mostra passiu, indiferent, poc parlador.
• L’agressiu: mostra rebuig cap als demés. Ataca freqüentment al grup. Està gelós de les
proposicions dels altres.
• El “llest”: ho sap tot i ho posa de manifest en moments poc oportuns.
• El problemàtic: està sempre en contra. S’oposa sense raons ni arguments.
• El cregut: vol atreure tota la atenció. Actua sempre de manera forçada.
• El dominador: vol imposar el seu control sobre el grup.
• El perdedor: vol adquirir la simpatia del grup confessant inseguretat personal.
• Recercador de reconeixement: cerca l’atenció sobre ell mateix, presentat els seus
mèrits o èxits. També anomenat egocèntric.
• ...
22
Curs 2015-16
L’evolució dels grups; etapes en la vida del grup
Tots el grups humans tenen un desenvolupament evolutiu, igual que les persones. Aquests
processos de creixement han estat estudiats per múltiples autors.
Aquesta evolució, s’entén com la successió de fases per les que travessa un grup en la seva
continua dinàmica i transformació, des de que es constitueix i inicia el seu treball fins que
es dissol.
La funció de l’animador és que la formació dels grups es faci dins d’un clima d’acceptació i
d’atenció personal a cada membre. El coneixement de l’etapa en la que es troba el grup, li
servirà de termòmetre per a prevenir reaccions inesperades, i encaminar-se a la consecució
dels objectius proposats.
Podem distingir 4 etapes:

1a etapa: de naixement, inicial, individual o d’orientació.
2a etapa: de creixement, identificació o desenvolupament.
3a etapa: de maduració, producció, integració o cohesió.
4a etapa: de desintegració, de dissolució o final.
1a etapa: de naixement, inicial, individual o d’orientació.

Al principi hi ha un sentiment d’ansietat, curiositat i incertesa: com serà la gent? Ens
compenetrarem bé? Em cauran bé els demés? Cauré bé?
En aquesta etapa tant en allò interpersonal com en la tasca, hi ha una marcada recerca
d’orientació i informació; és una etapa de tanteig i de coneixement mutu.
Alguns comportaments típics d’aquesta etapa són:

- Recerca d’orientació i informació; els membres del grup no es coneixen entre sí.
Grans dosis d’inseguretat i de silencis.
- Participació vacil·lant, buscant el recolzament, tanteig i prova. Es tendeix a la
unanimitat.
- Conducta centrada en l’individualisme.
- Intent de descobrir conductes acceptades pel grup.
- L’individu no sap quin lloc ocupa en el grup. Es mou amb excessiva prudència.
- Els rols emergeixen dels contactes diaris.
Els membres d’un grup que s’està formant necessita activitats que afavoreixin el seu
coneixement fonamentalment. Quan ja es coneixen una mica, el grup comença a organitzar-
se establint-se condicions de funcionament.
23
Curs 2015-16
Les dinàmiques pròpies per aquesta etapa són:

- De Presentació
- De coneixement i autorrevelació
- De comunicació
- De percepció i sensació de confiança
- De participació i interacció
2a etapa: de creixement, identificació o desenvolupament
Les persones es van coneixent i això fa que es manifestin d’una forma més personal. Es
discuteix més obertament i no es mouen amb l’excessiva prudència del començament.
Els participants comencen a actuar de forma crítica. Solen aparèixer aliances i subgrups:
qui pensa com jo?, qui em recolza?... Hi ha més alegria espontània i energia grupal.
En aquesta etapa les persones ja són capaces de treballar juntes. Es camina cap a la
confiança intergrupal, abandonant les caretes i intentat ser un mateix. Es busca agradar i
establir les primeres normes de funcionament.
En tot grup és inevitable passar per una època de certa hostilitat entre els seus membres, i
poden aparèixer conflictes ja que estan prenent constantment decisions i abordant tasques.
És important tenir present que conflicte no és un terme negatiu, si no una força propulsora
que produeix millores en les situacions o noves solucions per a les tasques.
Les causes més comuns del conflicte són:

- Enfrontament d’interessos personals.
- Falta de compromís en les responsabilitats de grup.
- Incompliment de normes.
- Disparitat d’opinions.
- Deficiències en el procés de comunicació.
- No sinceritat.
- Grups ocults.
- Competitivitat dins del grup
- Impaciència per complir els objectius
S’ha d’abordar el conflicte si volem que es solucioni, encara que no tot el que s’afronta es
soluciona, però millor intentar-ho. Els conflictes que no s’enfronten, queden ocults,
generant tensió i incidint negativament en el grup.
3a etapa: de maduració, producció, integració o cohesió.
El grup té identitat i estructura definida: alterna entre la profunditat en les relacions mútues
i l’eficàcia en la relació de tasques. És un moment de consens, col·laboració i compromís.
24
Curs 2015-16
En aquesta etapa està cohesionat, hi ha un grau d’atracció que els membres senten cap al
grup i una consciència del “nosaltres”. Aquestes característiques impliquen un alt grau de
col·laboració entre els membres juntament amb un sentit crític, clar i obert.
En l’etapa anterior havien sorgit els valors de les persones mitjançant els conflictes i ara
s’accepta, tant bo com dolent, no és necessari dissimular: hi ha conflictes que es toleren
millor perquè es confia més en el grup i, a més es tenen habilitats de resolució.
El grup és atractiu: ambient distès amb recompensa als que expressen sentiments amistosos
i pressió útil als que expressen sentiments aversius.
Augmenta clarament l’eficàcia i el rendiment. L’atmosfera és informal, còmode i

estimulant. S’aconsegueix un alt grau de comunicació eficaç. Hi ha moltes més discussions
en les que prenen part casi tots i s’escolten recíprocament. Les crítiques són freqüents,
franques i no provoquen excessives tensions.
Hi ha desacords, no són reprimits ni eliminats, i s’intenten escoltar i estudiar curosament.
Les decisions es prenen amb certa unanimitat, es confia en les responsabilitats de cada u i
tenen un major grau de solidaritat.
Les dinàmiques més utilitzades en aquesta etapa són:

- Treball de casos
- Role-playing
- Debats
- Taules rodones
4a etapa: de desintegració, dissolució o final
Quan arriba aquesta etapa, tot el grup sap que la seva vida queda limitada en el temps. Tots
els grups al final es dissolen.
Poden aparèixer sentiments negatius, de pèrdua, sobre tot si les relacions afectives han estat
estretes. Per aquest motiu pot ésser un moment de dificultat emocional.
L’animador ha d’impulsar als membres perquè no es detinguin en la separació, si no que
avancin cap endavant mitjançant les noves experiències. Seria convenient que l’animador
s’anticipés a aquesta situació de malestar i animi als membres a trobar-se posteriorment i a
mantenir el contacte entre ells.
En aquesta última etapa resulten adequades les tècniques o dinàmiques per a finalitzar, amb
el fi de revisar tots els esdeveniments que hi ha hagut durant tot el procés de formació del
grup.
“Un grup possibilita aconseguir fites o tasques i agrupa, protegeix i ofereix possibilitat de desenvolupament
personal, de ser creatiu, de fer-se una imatge nova de sí mateix i de tenir les necessitats afectives cobertes”.
25
Curs 2015-16
TEMA 4. El lideratge
Introducció
En l’animació influeix a més dels objectius, mètodes i tècniques, la relació persona a

persona. Aquest és un aspecte central i l’ambient del grup serà el resultat d’aquestes
relacions.
L’actitud i el mètode de direcció de l’animador crearà una determinada atmosfera de la que
dependrà que augmenti o disminueixi el plaer que el grup senti i en conseqüència l’eficàcia
de l’aprenentatge o de la diversió.
Aquesta actitud i mètode de direcció estan determinats i influïts per la personalitat de
l’animador, la seva cultura, els seus coneixements, filosofia de vida, concepció del món, etc
Sigui com sigui, l’animador desenvolupa una sèrie de rols en la seva tasca i un d’ells és ser
líder. Els objectius d’una animació liderada convenientment són:
- desenvolupar una actitud psicològica positiva.
- fer eficaç l’aprenentatge o animació.
Què és el lideratge?
“Si vols construir un vaixell, no comencis per tallar les fustes i distribuir el treball, si no
que primer has de saber evocar en els homes el desig del mar lliure i obert”. (A. De Saint
Exupéry).
El lideratge és un tema difícil de definir, si fem aquesta pregunta hi haurà tantes definicions
com persones a les que demanem, però hi ha cert consens: no hi ha líder sense un col·lectiu
amb el que es relacioni, és a dir, no hi ha líder sense grup.
En el món de les organitzacions s’entén per lideratge qualsevol intent que pretengui influir
sobre la conducta dels altres individus del grup. En la vida diària, hem de treballar amb
altres i per això els líders eficaços seran aquelles persones que aconsegueixin que els
processos es realitzin de forma fluida.
Cartwright i Zander (1972), donen una de les definicions més completes d’aquest terme:
“les accions per part del membre del grup que ajudin a determinar les seves fites, a fer que
el grup vagi cap a elles, millori la qualitat de les interaccions entre els membres,
desenvolupi la cohesió del grup i a facilitar recursos”.
Aquestes accions poden ésser desenvolupades per un membre del grup o varis, però a més
el que es constata és que l’element que destaca més en les nombroses investigacions sobre
el lideratge és que implica un procés d’influència entre el líder i els seguidors. El líder
posseeix formes d’influència pe modificar el comportament dels membres del grup.
Altres autors consideren que el líder és aquell que porta al grup en la direcció que ell vol i
que pot o no coincidir necessàriament amb els objectius del grup. En aquest cas no ajudaria
al grup a aconseguir els seus objectius, ni a mantenir bon funcionament.
26
• Marcar fites al grup.
• Mobilitzar cap a aquestes fites.
• Millorar la qualitat d’interaccions entre els membres.
• Desenvolupar la cohesió del grup. Curs 2015-16
• Facilitar recursos. Professora: Dra. Betlem Gomila Serra
• Posseir la visió i saber-la contagiar.
Això vol dir que algú pot tenir un gran poder, per exemple el de president d’un banc, i així i
• Recolzar, ajudar i reforçar.
tot, no tenir cap influència personal en els persones que estan sota el seu càrrec; seria això
• Facilitar la comunicació.
un bon líder? En canvi, una altra persona, per ex: Gandhi o Nelson Mandela, no tenien cap
• ... poder oficial, fins al punt que el “poder” que existia en aquell moment els va intentar
eliminar (anys de presó, etc) però ells així i tot van ser capaços de mobilitzar tota una nació;
eren aquests bon líders?
LIDERAR
Lideratge, poder i autoritat
En la majoria de definicions de lideratge i líder proposades dins l’àmbit de les dinàmiques

de grups i de la psicologia dels grups, no es fa al·lusió directe al poder ni a la coacció. No
podem oblidar, en aquest sentit que el moviment del grup s’origina en un context
democràtic. En tot cas i partint d’una concepció àmplia de lideratge com un procés
d’influència, el poder es podria entendre com el potencial d’influència que posseeix un
líder.
French i Raven, van realitzar un anàlisi interessant sobre el poder des del lideratge:
• El poder de recompensa: capacitat per oferir incentius i recompenses quan es realitzen
les conductes desitjades.
• El poder coercitiu: es basa en la por, és la possibilitat de castigar aquelles conductes
que no són apropiades.
• El poder expert: es relaciona amb la capacitat, competència, coneixement i domini
d’una matèria. És com quan un emmalalteix es crida al doctor pq se suposa domina la
ciència del curar.
• El poder de la connexió: es basa en les relacions o connexions del líder amb persones
influents o importants dins o fora del grup.
• El poder de la informació: fet que el líder posseeix o té accés a informació que es
considera valuosa.
• El poder legítim: s’identifica amb “estatus” o “autoritat” o poder oficial que ocupa.
• El poder de relació: basat en les característiques personals del líder i que el
converteixen en objecte d’admiració i d’identificació. Aquest poder també és conegut
27
Curs 2015-16
com poder referent o carismàtic amb el que influeix als seus seguidors pel seu
magnetisme personal. Per les seves característiques o forma de ser, crea un clima de
confiança i provoca que els demés s’incorporin al seu projecte, ja que senten que ho han
de fer.
Com es fonamenta cada tipus de poder?
Tipus de poder Fonament

Recompensa Premi, benefici
Coercitiu Por, càstig
Expert Coneixement
Connexió Influències
Informació Dades
Legítim Normes
Carismàtic magnetisme, persuasió,
atracció, seducció
Estils de lideratge: estils de direcció
Després de la II Guerra Mundial, van proliferar els estudis del fenomen grupal i la
influència dels diversos tipus de lideratge en el funcionament del grup. Kurt Lewin va ésser
un dels estudiosos capdavanters. En aquest estudi es va comprovar que el lideratge és una
forma de poder representat per una línea contínua que depenent del poder que exerceix el
líder sobre el grup es situa en un lloc a altre de la línea:
Autoritari -----------------------------------------------------------------------------Democràtic
(autocràtic, coercitiu...) (persuasiu, participatiu)
D’aquesta idea en va néixer una altra basada fonamentalment en l’existència de 3 tipus de

lideratge o direcció:
• Estil autoritari o autocràtic
• Estil democràtic
• Estil permisiu
Estil autoritari o autocràtic

- El líder concentra tot el poder i la presa de decisions.
- És un lideratge unidireccional, els demés només han d’obeir.
- Hi ha un control estricte i és el líder el que marca els objectius, planifica les tasques,
escull els materials, fixa les normes, ...tot sense comptar amb la resta de gent.
- Adopta un to d’autoritat en posició de superioritat.
- En el grup hi ha poca comunicació i el clima serà tens.
28
Curs 2015-16
Estil democràtic
- Anima a que els membres del grup participin en la presa de decisions i activitats.
- Es basa en la col·laboració i participació de tots els membres. Líder i la resta funcionen
com a una unitat.
- Anima al grup a organitzar-se, a que col·laborin proactivament.
- El líder proposa un ventall de procediments, activitats i objectius; sol·licita al grup que
faci les seves propostes per a elegir la millor entre totes.
- Afavoreix la comunicació entre el membres, l’activitat espontània i la predisposició al
treball comú.
- Crea un clima distès de confiança i amistat que fa eficaç l’aprenentatge.
Estil permissiu
- Dóna als membres plena llibertat i el líder intervé mínimament.

- El líder no exerceix la seva funció, ni es responsabilitza del grup; els hi deixa la
iniciativa.
- Deixa que tot passi de forma passiva, sense intervenir, desinteressant-se del procés
formatiu i esperant que el grup resolgui el problema per sí sol.
- Al deixar que el grup vagi al seu aire corre el risc que els líders naturals del grup
imposin el seu criteri.
- Apareix un sentiment de frustració per la sensació d’ineficàcia i pèrdua de temps.
- Les relacions en el grup són inestables, es dóna l’aïllament en determinats membres.
- Reina un sentiment de desconcert i inseguretat dins del grup. Es produeix així un
decaïment general amb tendència al formació de clans i creixents rivalitats.
- La participació és fluctuant, el líder deixa fer, sorgeixen iniciatives per part d’alguns
membres i passivitat per part d’altres.
4.5 Característiques d’un bon líder
• Coneixement del grup.

• Capacitat de diagnòstic.
• Capacitat d’aplicar l’estil de lideratge correcte (fases: 1-controlar, 2-supervisar, 3-
assessorar, 4-delegar).
• Capacitat de potenciar el millor de cada membre del seu grup. Reforçador del talent
dels membres.
• Capaç de motivar.
• Bona gestió de la diversitat (s’allunya dels prejudicis).
• Capaç de donar recolzament i generar confiança.
• Bon comunicador.
29
Curs 2015-16
TEMA 5. Habilitats socials
Estils de conducta
ESTIL INHIBIT
Es caracteritza per una comunicació d’escassa convicció, tendeix a l’ambigüitat, a la falta
de claredat, a la no implicació i, si no pot fugir d’ella, entra en l’obediència i submissió.
Comportament extern:
Fugida del contacto ocular. Inseguretat per saber què fer
- Volum en veu baixa. Mirada baixa. i dir.
- Parla poc fluida. Cara tensa. Postura tensa, incòmoda.
- Bloquejos. Llavis tremolosos. Queixes del tipus: “X no me
- Tartamudejos. Mans nervioses. compren; és un egoista que
- Silencis. Rosegar-se les ungles. s’aprofita de mi”.
Patrons de pensament:
- Consideren que així eviten - “El que jo senti o pensi o - “És necessari ser estimat i
molestar u ofendre als desitgi, no importa”. apreciat per tot el món”.
demés. - “Importa el que tu sentis, - Constant sensació de ser
- Són persones sacrificades. pensis o desitgis”. incomprès, manipulat, no
tingut en compte.
Sentiments:
- Impotència. - Deshonestedat emocional. - Ansietat.
- Molta energia mental, Pot sentir agressivitat, - Frustració.
poca externa. hostilitat, etc però no ho - Baixa autoestima.
manifestarà inclús o podrà
- Freqüents sentiments de negar aquest sentiment
culpabilitat. davant de sí mateix.
30
Curs 2015-16
ESTIL IMPULSIU O AGRESSIU
Es tracta de persones amb excessos conductuals, que violen o ignores els deures i drets dels
demés. La seva conducta pot incloure actes de violència verbal i física, burles,
provocacions, baralles, discussions sobre conflictes ja “resolts”, desafiaments a l’autoritat,
irresponsabilitat, necessitat de cridar l’atenció, baixos nivells de satisfacció, sentiment de
culpabilitat, etc. Habitualment no negociarà, ni demanarà permís, ni comprendrà els
sentiments dels demés, etc.
Comportament extern
- Volum en veu elevada. - Contacte ocular reptador. - Tendència al contraatac.
- A vegades parla poc fluït - Mans tenses. - Utilització d’insults i
per ser massa precipitat. - Interrupcions. amenaces.
- parla taxativament. - Postura que envaeix
l’espai de l’altre.
Patrons de pensament
“Ara només importo jo. El Pensa que si no es Poden donar-se creences:
que tu pensis o sentis no comporten d’aquesta forma “hi ha gent dolenta i vil que
m’interessa”. són excessivament mereix ser castigada”. “Es
vulnerables. horrible que les coses no
Ho situen tot en termes de surtin com a jo
guanyar-perdre. m’agradaria”.
Sentiments
- Ansietat - Baixa autoestima (si no, Enfado cada vegada més
- Soledat no es defensarien tant). constant i a més persones i
- Sensació incomprensió - Sensació de falta de situacions.
- Culpa control. Sembla que al mostrar el
- Frustració. seu enfado són honestos
emocionalment. Ells també
ho creuen.
31
Curs 2015-16
ESTIL ASSERTIU (de l’anglès: to assert = afirmar, declarar, fer valdre els propis drets).
Capacitat d’expressar de forma adequada i directe, les pròpies conviccions, opinions i
sentiments. Defensar els propis drets, sense deixar-se manipular i sense manipular les
demés persones.
Per a què?
Per a que les relacions amb els demés siguis vertaderes i satisfactòries i per saber afrontar
adequadament qualsevol situació social.
Comportament extern
Defensa sense agressió. Honestedat.
Parla fluïda Capacitat de parlar dels propis gustos i
Seguretat. interessos, de discrepar obertament, de
Sense bloquejos. Contacte ocular directe, demanar aclariments, de dir “no”.
però sense desafiament. Relaxació
corporal. Comoditat postural. Capacitat per saber acceptar errors
Expressió de sentiments tant positius com

negatius.
Patrones de pensament
Coneixen i creuen en uns drets per sí i pels Les seves conviccions són en la seva
demés. majoria “racionals”.
Sentiments
Bona autoestima, no se senten inferiors ni
superiors als demés. Sensació de control emocional.
Satisfacció en les relacions. Respecte per sí mateix/a.
L'assertivitat
Per ser assertiu/va es necessita:

1- Tenir un bon autoconcepte.
2- Tenir pensaments adequats que facilitin les relacions amb els demés.
3- Saber reconèixer la part de responsabilitat que un/a té.
4- Saber utilitzar les paraules i gestos adequats a cada situació.
5- Conèixer el moment més adequat per expressar opinions i sentiments.
6- Conèixer els meus drets i els dels demés.
7- Acceptar als demés.
32
Cinc drets assertius fonamentals
Has de reconèixer els teus drets i defensar-los. Si no ho fas, altres persones
t’indicaran el teu paper, amb la qual cosa, deixes de ser tu mateix /a. Activitat en el Medi Natural
v Té dret a qualsevol cosa mentre no suposi un dany per a ningú.
Al mateix temps, ser assertiu demana envers als altres, responsabilitzar-se Conducció de Grups.
v Té dret a conservar la seva dignitat mostrant adequadament assertiu, fins i tot si Curs 2015-16
de un/a mateix/a i de les teves accions. Acomplint els acords i assumint les
això fereix a un altre, mentre la seva manera sigui assertiu, no agressiu.
possibles errades.
v Sempre té dret a demanar-li alguna cosa a altres mentre accepti que els altres
Elacercle
tenen dret social satisfactori
dir NO.
v Si en qualsevol situació interpersonal, no estan clars els drets, té dret a parlar
1- Suposaiuna
sobre el problema base de seguretat.
aclarir.
2- Inclou diversos tipus de relacions tant superficials como íntimes.
v Té dret a obtenir els seus drets.
3- Respondre a necessitats específiques.
4- Canvia constantment.
Moldejar i role-playing
Què és?
És una tècnica de dramatització en grup que ajuda a modificar conductes i actituds.
Com es fa?
• Alguns integrants del grup interpreten una situació.
• Conduïts per una animador (director)
• Davant la resta dels integrants del grup (públic).
Per a què serveix?

• Per ampliar el camp d'experiències de l'individu.
• Per posar-se al lloc de l'altre.
• Per fer assajos conductuals de l'habilitat a aconseguir potenciadors de la representació de
papers.
33
Curs 2015-16
El subjecte ha de:
1 - Acceptar participar.
2 - Tenir informació sobre el contingut del paper a exercir.
3 - Ser capaç d'improvisar.
4 – Comprometre’s amb la conducta i opinió que va a simular.
5 - Ser recompensat per dur a terme la representació.
Com es realitza el role-playing?
1 - Seleccionar els actors:

• (Actor principal): Algú del grup descriu una situació de la seva vida en la qual es va
manifestar socialment inhàbil.
• (Coactors): Integrants del grup que representaran una persona important relacionada amb
la situació descrita.
2 - Reflectir el més fidelment la situació:

• L'instructor ha de recollir l'actor principal informació sobre:
o descripció del lloc (com va ser, que va passar, etc)
o Caràcter del coactor / s.
o fets anteriors que van influir en la situació.
3 - Abans de començar la representació:

• Els instructors indiquen els papers i responsabilitats dels participants.
Actor principal i els passos conductuals a seguir
Observadors i les conductes a observar.
La representació contínua fins que tots els integrants del grup han exercit el paper de l'actor
principal.
4-Al final de la representació: Retroalimentació
34
Curs 2015-16
TEMA 6. La comunicació
Introducció
1) És important generar idees, però el fonamental és saber-les fer arribar:

Per a què me serveix tenir un bon servei per oferir si no el puc transmetre? El més
important no és que jo ho entengui, si no que els que ho han d’aplicar siguin capaços de
posar-ho en pràctica adequadament.
2) És impossible no comunicar:
A vegades, el silenci pot ser més dur i difícil que qualsevol paraula, i això també comunica.
Seguem o no conscients, permanentment estem comunicant. Així, els nostres gestos o
comportaments externs expressen filies o fòbies, atraccions o rebuig...Per què ens adrecem
a unes persones i no a altres? Per què donem atenció a uns i ignorem als restants? Ex: les
nostres actituds transmeten molt: què pensaran els nostres alumnes si cada dia arribem tard
a la classe d’aeròbic? Què pensaran si mostrem empatia i proximitat?...Amb aquestes
actituds permanentment estem comunicant.
3) La naturalesa ens ha donat dues oïdes, dos ulls i una sola boca:
La nostra estructura anatòmica sembla que ens indica una prioritat, primer escoltar, després
parlar. Escoltar dóna coneixement d’allò extern.
4) l’organització que no comuniqui no podrà sobreviure:

La comunicació és un element fonamental per a la dinamització d’un grup. Les possibilitats
de vida del grup, la cohesió dels seus membres i la consecució dels seus objectius, dependrà
de les interaccions existents, que són necessàries a nivell intel·lectual (per a la transmissió
del saber) i a nivell afectiu (per al funcionament òptim del grup).
L’animador haurà d’afavorir les xarxes de comunicació i estar també atent als missatges no
verbals per saber interpretar-los correctament.
El procés de comunicació
És el procés mitjançant el qual es transmeten i intercanvien idees, coneixements, propòsits,

sentiments, etc mitjançant qualsevol medi.
És important diferenciar entre els conceptes comunicació i informació. Aquesta última és
exclusivament el conjunt de dades, fets, aconteixements recollits, enregistrats o acumulats,
independentment que aquests hagin o no d’ésser comunicats o utilitzats. La comunicació es
refereix al fet mateix de la transmissió de la informació.
Per tant, la informació és el MISSATGE i la comunicació és el PROCÉS de transmissió.
Aquesta transmissió és quelcom dinàmic, canviant i continu; els seus components
interaccionen contínuament, és a dir, cada un d’ells influeix sobre els demés.
35
context canal descodificar
Curs 2015-16
EMISOR idea MISSATGE comprensió RECEPTOR
Elements que intervenen en la comunicació:

codi percepció escolta
FEED-BACK
RETROALIMENTACIÓ
1r- Trobar una idea o expressar sentiments. Abans de parlar he de tenir molt clar el que
vull comunicar. Quan més es domina un tema serà més fàcil transmetre’l.
2n- La comunicació serà més fluida i eficaç quan el MISSATGE sigui:
- Clar, ordenat i fàcil de comprendre: vocabulari senzill i adequat al públic, sense

tecnicismes innecessaris. El significat de les paraules no està en les paraules, està en les
persones. Tampoc hem de donar per suposat que el receptor tingui interès pel tema ni
coneixements previs sobre el mateix. Recordar que les persones reben la informació a
diferents velocitats. Per uns, entendre és més fàcil que d’altres.
Hi ha d’haver connexió i relació entre unes coses i altres dins del missatge.
- Interessant i atractiu:. Per aconseguir que sigui amè, tenir en compte el ritme al parlar,
la varietat, el volum de la veu, la longitud de les frases, passar de l’estil informatiu al
interrogatiu, humor, anècdotes, etc.
- Senzill però complet.
- Creïble i consistent: Hi ha tres elements que donen consistència; el verbal (les
paraules), el vocal (l’entonació, projecció i ressonància de la veu) i el visual (el que
ensenyem de nosaltres als que escolten). Quan hi ha un equilibri entre aquests tres
elements, hi ha consistència i credibilitat en el missatge. L’emoció i l’entusiasme de la
veu treballa junt amb l’energia i el moviment de la cara i el cos per reflectir la confiança
i la convicció del que es diu (col·locació al seure, posició del cos, cames, etc). Aquí les
paraules, la veu i l’estil són una sola cosa, i el missatge es transmet.
36
Curs 2015-16
3r- el RECEPTOR:
Major deformació del missatge com més nombrós sigui el grup de receptors.
Les tres deformacions mes freqüents:
- Reducció del missatge: el receptor tendeix a reduir la quantitat d’informació rebuda. El
missatge perd riquesa en detalls, es fa més curt, més resumit.
En tot procés es dóna una reducció:
§ el que es vol dir (100%)
§ el que es diu (90%)
§ el que es sent (80%)
§ el que s’escolta (70%)
§ el que es comprèn (60%)
§ el que es retè (50%)
§ el que es reprodueix (40%)
- Agudització: el receptor posa en relleu el més especial per a ell.
- Interpretació: el receptor interpreta el missatge des dels seus propis sentiments i
valors, modificant i a vegades tergiversant la intenció de l’emissor i el contingut del
missatge.
Una mala comunicació pot crear equívocs, confusions, pèrdues de temps, conflictes...per
això és important tenir-ho present quan siguem emissors.
Dos factors essencials en la recepció:

- L’escolta: en el 70% del nostre temps ens comuniquem. D’aquest, el 45% escoltem.
Mantenir sempre la concentració per a l’escolta és difícil, ja que pensem molt més ràpid
que parlem. Per escoltar millor el receptor ha de revisar i resumir mentalment el
contingut del missatge i posar atenció en la comunicació “no verbal” per afegir
significat al que es sent.
- La percepció: el receptor rep molta inf de l’emissor. Cada subjecte selecciona i
organitza la informació d’una forma molt personal. A vegades entenem més del que ens
diuen, d’altres entenem una cosa diferent.
És important tenir en compte que l’emissor i el receptor, intercanvien constantment els

papers.
37
Curs 2015-16
La responsabilitat d’una comunicació correcta és de l’emissor i no del receptor. Això vol

dir que quan ens adrecem a un grup l’emissor s’ha d’assegurar que s’entén el missatge (ex:
fent preguntes o provocant el diàleg).Aquí apareix el feed-back o retroalimentació.
el feed-back o retroalimentació: és una de les majors fonts d’informació per conèixer com
ens perceben, entendre perquè les nostres relacions són com són i en base a aquest
coneixement decidir si vull fer algun canvi.
- És molt normal tenir por del feed-back perquè desitgem ésser perfectes davant dels
demés i per aquesta raó intentem allunyar la informació que “deteriora” aquesta
desitjada imatge, que no deixa de ser una il·lusió.
- El més habitual és que ens faltin habilitats per a proporcionar-lo i rebre’l.
- El feed-back ha de ser constructiu, respectuós, orientat al present i futur (és bo també
ressaltar les coses positives i no només les negatives. Dir que quelcom està malament i
prou, no ajuda a millorar-ho, s’ha de concretar el que opinem que seria adequat.
- El prescindir del feed-back porta unes conseqüències:
§ La gent no es´conscient de com ho està fent.
§ Si ho fan bé, no saben que van pel bon camí, i si ho fan malament no
saben perquè i no tenen possibilitat de millorar.
Un bon animador ha de manejar amb facilitat els mecanismes del feed-back i crear
l’ambient de confiança adequat.
Habilitats i característiques d’un bon emissor
Empatia: és el nostre “radar social” amb el que podem captar i interpretar adequadament
les emocions alienes, percebre i respondre a les preocupacions o sentiments no expressats i
comprendre els problemes que s’amaguen darrera. Es posar-se en el lloc de l’altre.
Si tenim desenvolupada aquesta capacitat serem capaços d’anticipar-nos i orientar millor
els servei al “nostre client”, que és l’interlocutor.
Observar: escolta passiva. “llegir” al nostre receptor.
Escoltar: és una de les més importants. Això vol dir estar obert als dubtes i suggeriments
del receptor. No interrompre’l i permetre que acabi les frases.
Ser assertiu: Qualitat molt positiva que ha de tenir tot comunicador. En contraposició al
comportament agressiu que busca imposar-se al seu interlocutor, la persona assertiva és
capaç d’aconseguir els seus fins sense atacar l’altra part, intentat encaixar ambdós
interessos. En els equips de treball l’assertivitat és una habilitat fonamental molt necessària
38
Curs 2015-16
per poder dir NO de manera que l’interlocutor no es molesti per la negativa. Es tracta de dir
el que “jo” com emissor, opino. Tinc el dret de dir-ho, sempre i quan no ataqui l’altre.
Coordinar la comunicació verbal i no verbal: dins la “no verbal” hi ha el llenguatge

corporal i el parallenguatge. Com ja hem vist, el primer fa referència a les gesticulacions
corporals i facials fetes conscient i inconscientment (somriure, picar l’ullet, la mirada, etc).
El parallenguatge parla de la informació que arriba pel to, el volum de veu, els silencis, etc.
L’escolta activa com a habilitat essencial en la comunicació
Sentir no és el mateix que escoltar.

Moltes vegades al escoltar, en lloc de posar atenció, estem pensant el que direm nosaltres
en la pròxima intervenció, originant la sensació en l’altra persona que no l’hem escoltat
activament i per tant no haurem captat amb fidelitat el contingut de la informació produint
incomoditat.
L’escolta activa pretén captar posant tota l’atenció la totalitat del missatge que s’emet
Interpretar el significat de la forma més aproximada possible, prestant atenció al comunicat
verbal i no verbal, i donant el feed-back del que hem entès.
Les persones que demostren interès i entusiasme al escoltar, és a dir, escolten activament,
fan que els “escoltats” es sentin important, afalagats i segurs.
Goethe va escriure: “Parlar és una necessitat, escoltar és un art”.
Avantatges de l’escolta activa

- Demostrem consideració per les persones, voluntat d’entendre-les i comprendre-
les, creant un clima de receptivitat i confiança.
- Ambdues parts estan més relaxades i receptives, disminueixen les tensions.
- Si hi ha un enfado o malestar, la persona enfadada es tranquil·litza al sentir que
escolten els motius del seu malestar.
- Captem fàcilment les necessitats de l’altre, els objectius i fites.
- Al escoltar nosaltres, l’interlocutor també està més disposat a escoltar-nos.
- Permet més temps per pensar i avaluar les respostes.
39
Curs 2015-16
Barreres i obstacles en la comunicació

A- Barreres de l’EMISSOR
- Falta d’organització en els seus pensament: és important tenir tres o quatre idees
claus i a partir d’aquí estructurar-les. Evitar ambigüitats i malentesos.
- Expressar-se amb imprecisió: l’emissor ha de conèixer bé al públic al que s’està
dirigint, així podrà adaptar el seu llenguatge al grup.
- Massa contingut en el mateix enunciat: missatges breus i clars.
- Falta de confiança en la capacitat de comprensió dels interlocutors: adaptar el
llenguatge sí, però sense subestimar els seus coneixements i aptituds.
- Prejudicis: (culturals, origen, sexe, nacionalitat, ...) fan que el missatge es transmeti
d’una forma que no s’espera.
B- Barreres del RECEPTOR

- Falta d’atenció: per manca d’interès o perquè no cobreix les seves expectatives.
- Comunicació defensiva: es manifesta en la forma com l’emissor ignora o rebutja
les expectatives, suggeriments o dubtes del receptor, reaccionant com si es tractes
d’un atac.
- Implicacions personals: quan sents quelcom que va en contra de les teves
conviccions es complica la comunicació entre emissor i receptor. Vols no sentir-ho.
- Està pensant la seva resposta i l’assaja en lloc d’escoltar.
- Es fixa en detalls i no en la informació principal.
- Quan no entén quelcom tracta d’encabir-ho en els seu propis esquemes: interpreta,
modificant exageradament o reduint la informació.
Els territoris i les zones en la comunicació

Quasi tots els animals consideren com a propi un cert espai al voltant dels seus cossos.
L’home al igual que altres animals, té també el seu propi espai. L’amplitud de la zona
personal està determinada pel tipus de cultura. En la cultura japonesa per exemple, es
prefereix la proximitat, mentre que en altres civilitzacions escullen els espais més amplis.
Distàncies zonals
Dividim el radi que ens envolta en 4 zones ben diferenciades:
- Zona íntima (15 – 50 cm)
- Zona personal (50 cm– 1.25 m)
- Zona social (1.25 m– 3.5m)
- Zona pública (més de 3.5m)
Zona íntima (15 – 50 cm): és la que més cuidem com la nostra propietat privada. Només
es permesa l’entrada a la gent molt pròxima emocionalment: pares, fills, parella, amics
íntims,...
Zona personal (50 cm– 1.25 m): és la distància que separa a les persones en una reunió
social, oficina, festa,...
Zona social (1.25 m– 3.5m): distància que ens separa dels estranys, gent que no coneixem
bé (el carter, nous empleats de feina, etc).
Zona pública (més de 3.5m): distància còmode per dirigir-nos a un grup de persones
(teatre, conferència, etc)
40
Quan un individu es sent compromès amb l'activitat per lliure elecció i control personal, més
intrínsecament motivat estarà. Per contra, a més pressió coacció o controls, la sensació
d'autodeterminació disminuirà, al mateix temps que ho fa la motivació. Activitat en el Medi Natural
Curs 2015-16
TEMA 7 La motivació
Introducció
La motivació és un tema de gran importància i no es limita només a un major o menor

rendiment; incideix també en l’aparició de conflictes, en el clima del grup i en l’assistència.
Una de les majors dificultats que té és el fet que és invisible i es manifesta pel
comportament dels individus. Per un animador és essencial conèixer quin és el nivell de
motivació del grup, què és allò que el motiva, i per quines causes.
Què és la motivació?
És energia i direcció, força per actuar, per perseverar quan tot sembla que està acabat, es
gaudir de fer quelcom, recrear-se en l'acció. Quan ens passa això es diu que estem motivats.
La gent pot fer coses a base d’ordres i per costum durant un temps, però només
s'aconsegueix el màxim de les persones quan hi ha voluntat per part d'aquestes, és a dir,
quan existeix un motiu intern, llavors serà quan la implicació, el compromís i la motivació
seran perdurables en el temps.
Què podem fer com animadors per aconseguir que el grup estigui motivat?
1- Gestionar voluntats i seduir

Aconseguir no només que les persones facin quelcom, sinó que ho vulguin fer, que ho
assumeixin com a propi, que ho valorin i assumeix el compromís. Buscar la creativitat.
2- Conèixer a les persones

Per saber el que vol el grup has de conèixer tots els membres que el conformen. Mostrar
interès continu per la gent, saber què és el que els mou, què és el que necessita cadascú en
cada moment. Ser capaç de preveure com les circumstàncies afectaran a cada ú. Cada
persona té distints talents, independentment de la seva experiència, intel·ligència i
motivació. Hem de saber ajustar els talents a les tasques.
3- Establir expectatives
Definir clarament els objectius i permetre que cada u trobi el millor camí per a arribar a
ells. Recordar 3 idees importants:
a) evitar la perfecció (si sempre es busca de forma obsessiva la perfecció, sempre queda
una sensació de frustració que du a la desmotivació)
b) fugir de l’excés de control.
41
Curs 2015-16
c) no crear falses expectatives (els miracles no existeixen). És important ajustar-se a la

realitat i no fer creure el que no és.
4- Concentrar-se en les fortaleses i no en les debilitats
5- Evitar les fugues d’energia del grup.

El líder té la possibilitat de NO desmotivar, més que de motivar (això hem vist que era
quelcom més intrínsec i depèn fonamentalment d'un mateix). Per aconseguir-ho hauré de:
a) conèixer les raons per les que cada individu fa les coses, que vol aconseguir. (identitat
individual)
b) conèixer els valors de les persones del grup, allò que realment vol aconseguir el grup
(identitat grupal).
Tenir present:
• els valors d'uns i altres són diferents
• els valors poden canviar
• cap valor és millor que un altre
• és important distingir el que un realment valora del que a un li agrada
• quan els valors individuals no coincideixen poden aparèixer conflictes de grup.
c) marcar els objectius en consonància amb els valors
• claredat i transparència.
• a curt, mig i llarg plaç
• mesurables
• realistes i imaginables
• difícils però possibles (ambiciosos)
• comuns, en la mesura possible, al grup.
• flexibles, que puguin ser modificables
6- Retroalimentar
Comunicar i informar als membres del grup de com percebem el seu comportament. Fer-ho
de forma positiva estimulant canvis positius en el comportament.
7- Reconeixement, recolzament. Reforç positiu

El control excessiu sobre les persones ens porta a la desmotivació i desconfiança, fins i tot a
la inseguretat. La funció del líder no és enfonsar, si no informar sobre els punts dèbils i
trobar en cada individu aquells aspectes que el fan sobresortir.
Motivació en els esports d'equip (Dr. Wayne Halliwell)
Què pot fer l'entrenador?

• Transmissió d’entusiasme i energia als seus jugadors. Els jugadors són molt
intuïtius i es donen compte de l'estat d'ànim de l'entrenador (auto-motivació).
• Reconèixer i reforçar la contribució particular de cada jugador a l'equip. Fer-los
sentir importants per a l'equip. Parlar individualment amb ells i reconèixer la seva
vàlua. Dedicar especial atenció als de la banqueta i als lesionats.
42
Curs 2015-16
• Planificació dels objectius de l'equip. Apostar per unes fites comuns. Entusiasmar-
los i il·lusionar-los, fent que també siguin conscients que necessiten entrenar els
aspectes tècnics, físics i psicològics.
• Centrar l’atenció en l’execució i en la millora. No pensar tant en els resultats: "l’èxit
s’aconsegueix quan tens la tranquil·litat d’haver fet el possible dins de les teves
capacitats. Explotar el teu propi potencial".
• Jugar amb:
o intensitat i intel·ligència: no puc canviar l’errada que he comès, però si puc
canviar la forma de plantejar la pròxima jugada.
o concentració.
o confiança: en sí mateix, recordant les seves virtuts i aportacions.
o calma (saber esperar resultats i objectius).
o control.
o entusiasme, emoció, entreteniment (passar-ho bé dins i fora del camp; crear
un clima propici).
Saber elogiar i reforçar positivament quan calgui, però també ser ferma i coherent. Els atacs
personals sempre porten a l'empitjorament de la situació. Ser crítics, però de forma
constructiva: informar i no atacar.
En els partits i entrenaments, no entrar en coses generals com "has de treballar més", si no
donar informació molt més concreta i específica per corregir el que volem.
El respecte
• Respecte mutu, és esencial.

• Els jugadors respectats per altres jugadors, tenen un gran efecte motivador sobre
ells.
Llista de 10 aspectes relacionats amb la capacitat de l'entrenador de suscitar respecte als

seus jugadors:
• Mostra un interès sincer pel jugador com a individu, sense sotmetre’l ni entrant en la
devaluació ni humiliació.
• Obert a suggeriments: flexible, escolta les aportacions dels ajudants i jugadors.
• Honest i just amb els jugadors.
• Desig de millorar: obert a nous coneixements, aprendre, investigar i autoavaluar-se.
• Bon nivell d’autoconeixement: contagia la calma i la serenitat.
• Bons hàbits de treball: respectar els horaris i eficiència.
• Bon comunicador: explicar amb claredat i saber escoltar.
• Bon organitzador: entrenament, reunions, viatges,...
• Disponibilitat: tenir temps pels jugador.
• Alta motivació: intensitat, compromís i implicació.
43
Curs 2015-16
Què poden fer els esportistes per a desenvolupar la seva pròpia motivació?
• Fixar els objectius de rendiment i millora que esperen obtenir.

• Reunir-se amb altres jugadors en diferents moments de la temporada per fixar un pla
de desenvolupament personal:
PLA DE Físic Psicològic Tècnic Tàctic Estratègic

DESENVOLUPAMENT
Objectius
Estratègia
Progrés
• Desenvolupar habilitats de planificació i gestió del temps.

• Utilitzar la tècnica de la visualització (imaginar-se jugades, moments, rutines
prèvies...per anticipar i entrenar mentalment el que pot venir).
• Imaginar-se estats d’ànims bons, disposat i amb confiança.
• Utilitzar vídeos on surtin bones jugades o bé reproduir-ho amb la memòria (així
també es recupera l'autoconfiança i l’optimisme).
44
Curs 2015-16
TEMA 8. El conflicte i la resolució
Definició. Conflicte intern o personal. Conflicte interpersonal
Definició de conflicte
És una tensió de oposats, sigui per valors, objectius, interessos, personalitats, etc
Aquesta tensió pot produir-se en un mateix (conflicte personal o intern) o entre dues o més
persones (interpersonal, entre grups,...)
Conflicte intern o personal:Es produeix dins d’un mateix (ex: vida privada, no saber el
que volem, el que fem, etc)
Conflicte interpersonal, entre grups: el que vol un no coincideix amb el que vol l’altre /s.
Sorgeixen objectius diferents, opinions divergents, forces oposades que aspiren al poder,
competències, invasions de rol, necessitat de recursos que no arriben, etc.
Factors que afavoreixen l’aparició del conflicte: personals, estructurals
Factors personals
Són aquells que mostren les diferencies entre les persones: habilitat (ex: ràpids i lents; si
es fa un joc de velocitat ningú voldrà els lents), personalitat, percepcions, valors i ètica (tots
tenim els nostres propis valors, hem de cuidar el respecte cap a ells, és fonamental),
emocions i barreres de comunicació (poden ser motiu de conflicte l’idioma, les distorsions
en el missatge, l’ambigüitat, els prejudicis, etc).
Factors estructurals
Són els relacionats amb l’estructura d’organització (relacions d’autoritat, ex: cap i
treballador; els recursos comuns (compartir-los és un conflicte potencial); la
interdependència (quan les persones depenen unes de les altres per aconseguir els
objectius), etc.
45
Curs 2015-16
Tipologia del conflicte: funcional, disfuncional

És el conflicte quelcom negatiu?
Els conflictes són un fet natural dins d’un grup, són inevitables. Van associats de forma
natural a l’existència humana, encara que el llenguatge popular l’associa a problemes o
inconvenients.
En funció de com tractem el conflicte serà funcional o disfuncional.
Conflicte funcional
És quan el desacord, la tensió, l’oposició...és saludable i constructiva. Ens ajuda a generar
més idees i aprenentatge. Estimula la creativitat i per tant la productivitat. Ajuda a alliberar
tensions, a aprendre noves habilitats com la de negociar. Atenua els egocentrismes, evitarà
l’estancament, millorarà les relacions i la nostra capacitat d’escolta i de col·laboració, etc.
Conflicte disfuncional
Aquí el desacord, la tensió, l’oposició, etc és insana, destructiva. El conflicte passa a ser
una fatalitat i l’origen sol ésser emocional i molt arrelat (l’orgull juga aquí un paper
important). Les persones involucrades tenen tendència a actuar abans de pensar. Acostumen
a amenaçar i abusar verbalment. Deteriora la cooperació, augmenta la desconfiança,
disminueix la motivació, es fomenten conductes hostils i agressives, es perd temps,
augmenta l’absentisme, etc. Per això el problema no és el conflicte, si no “com es gestiona i
soluciona”.
Gestió del conflicte: prevenció i procés de resolució

Prevenció
El primer que hem de fer com animadors és crear un bon clima de grup:
- Ser comprensius i respectuosos davant la diversitat.
- Potenciar la bona comunicació.
- Potenciar el bon lideratge.
- Motivar adequadament.
- Acceptar la crítica.
- Ser flexibles.
- Generar confiança.
- Crear orgull de pertinença (cohesió en el grup).
- Fomentar la creativitat.
- Ser tolerants,...
46
Curs 2015-16
Resolució
1. Coneixement de les dues parts es fan conscients que existeix el conflicte.
2. Diagnòstic (avaluar el cost del conflicte). Hi ha una alta energia emocional: por,
agressió o atac, reacció d’auto-defensa, poc raciocini, etc.
3. Actitud Mental Positiva: veure el conflicte com una oportunitat de millora i no
com un problema terrible. Aconseguir aquesta actitud no és fàcil, és bo deixar
passar un poc de temps per atenuar les reaccions emocional. Quan s’aconsegueix és
el principi del camí, és el punt d’inflexió.
4. Estratègia pera solucionar (guanyar - guanyar):
a. Recollida de informació
b. Ser conscient de l’altra part: Evitar que una vagi contra l’altra. Es tracta que
ambdues parts vagin contra el “problema”. S’entenen les diferències, es
redueix el nivell d’energia destructiva i els sentiments negatius. Hi ha una
acceptació de les diferències. En aquest punt:
- s’escolten reflexivament per assegurar la comprensió.
- S’intenta mantenir la relació per sobre de tot.
- Es distingeixen entre posicions i interessos.
- Es cerquen resultats mútuament beneficiosos.
c. Escoltar reflexivament
d. Cuidar la relació
e. Distingir entre posicions i interessos
f. Cerca de resultats mútuament beneficiosos
ESTRATÈGIES NO VALIDES
Resultat del conflicte Estratègies de resolució
Pedrer – perdre Evitació (fugir, allunyar-se)
Perdre – guanyar Suavització (adaptació de l’altre)
Guanyar – perdre Imposició (tàctiques per guanyar)
5. Construcció de l’acord / compromís: es descriu un acord en el que les dues parts hi

estiguin conformes i la puguin acceptar.
47
Curs 2015-16
Tècniques creatives per a la solució de problemes

“La capacitat creadora pot desenvolupar-se fins a límits insospitats, mitjançant
l’entrenament i la pràctica” (Allen)
Molts dels problemes del treball i la vida quotidiana exigeixen per a la seva solució
l’aplicació d’una mentalitat creativa. Aplicar aquesta mentalitat no és senzill ja que
generalment estem acostumats a treballar amb la lògica.
Què és la imaginació creativa?
És relacionar idees que anteriorment no es relacionaven.
Les barreres de la creativitat.
Tota una sèrie de barreres psicològiques ens impedeixen ésser creatius:
1. “una resposta correcte”: aquesta és la 1a trampa; una forma d’enfocar
creativament ens porta a un conjunt de respostes no necessàriament correctes, però
sí diferents a lo lògic. Arribar a elles pot ser molt útil.
2. “autoimposada”: suposa sortir del paradigma que nosaltres mateixos ens
autoimposem.
O O O O O O
O O O O O O
O O O O O O
La majoria de nosaltres no sortiríem dels límits “suposadament” establerts. Això fa
impossible resoldre el problema. La nostra part creativa trenca qualsevol paret i troba
solució.
3. “la conformitat”
Quants quadrats pot veure la majoria de nosaltres? La majoria ens quedem amb l’evidència
i ens conformem amb 17 (16 petits i 1 gran). El no conformar-se fa que busquem,
investiguem i que mostrem inquietud per trobar la millor solució.
48
Curs 2015-16
4. “desafiar allò evident”

Per ex: el ferro no sura, tot i així els vaixells són de ferro i gràcies a la creativitat humana
suren.
5. “avaluar les idees precipitadament”
La clau està en no menysprear cap idea per irreal que sembli, ja que això ens pot portar a
idees excel·lents.
6. “la por a fer el ridícul”
Així doncs, la tècnica creativa va encaminada a aconseguir que una persona o grup
produeixin un gran núm d’idees en un espai curt de temps. L’èxit de la tècnica depèn:
• Evitar tot comentari o pensament valoratiu de les idees durant el procés que es
generen.
• Deixar volar la imaginació, deixant actuar els nivells del subconscient.
• Cercar quantitat d’idees i qualitat.
• Tenir en compte idees ja generades i a partir d’elles elaborar-ne de noves.
49

Conducc - Grups - Apunts INEFC16

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Conducc - Grups - Apunts INEFC16

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

CONDUCCIÓ DE GRUPS

Assignatura: Activitats en el Medi Natural

Professora: Dra. Betlem Gomila Serra

Professora: Dra. Betlem Gomila Serra

TEMA 1 L’animació. Marc conceptual.............................................................................. 6

TEMA 2 La figura de l’animador físic-esportiu................................................................ 11

TEMA 5 Habilitats socials................................................................................................... 30

TEMA 8 El conflicte i la seva resolució...............................................................................45

A partir d’aquí: CONDUIR/DINAMITZAR un grup

Quins procediments utilitzarem?

Oferint els conceptes bàsics teòrics relacionats amb la CONDUCCIÓ DE GRUPS i

Apartat pràctic: Dinàmiques relacionals

1. Tècniques de dinàmiques de grups

1. Tècniques de dinàmiques de grups

En el moment de seleccionar la tècnica, l’animador ha de tenir en compte:

Recomanacions per a la utilització d’una tècnica

Aquestes recomanacions ens ajudaran a desenvolupar ordenadament el procés de discussió

2. Un cop realitzada la dinàmica i d’acord amb el tipus de tècnica que utilitzem,

5. Arribar a una conclusió o síntesis del que s’ha discutit:

2. Fitxa model per recollir les dinàmiques

TEMA 1. L’animació. Marc conceptual

L’animació és una activitat o pràctica social basada en la pedagogia participativa perquè la

1.3. Què és animar? Què és animació?

Animar és moure a la participació, a la creativitat, a l’expressió. Acompanyar en

Ø Passar d’espectador a protagonista:

Ø Descobrir allò que els hi fa falta:

Fundamentalment es tracta que ELLS “SIGUIN”.

Ø Incitar a la participació i la creativitat:

Amb tot el que hem parlat podem determinar:

Objectius generals de l’animació

Ø El desenvolupament personal integral dels participants

Ø Des de la visió social:

• Ajuda a retrobar la identitat del grup

Ø Des de la visió personal:

És el com es fa per aconseguir aquests objectius:

Metodologia activa: el subjecte no és un simple espectador.

De la cultura neix el concepte d’animació en diferents facetes, per això és important

Alguns tipus de cultura:

• Cultura oficial i dominant:

Segons Folliet, “La cultura no consisteix en ingerir manuals, si no en dominar-los, tampoc

El cultiu de la consciència: El que fa l’home ser home, no és principalment saber

El cultiu dels coneixements: El saber no és la part principal de la cultura, però la cultura

L’ésser humà pot:

TEMA 2. La figura del animador físic-esportiu

Degut a la diversificació de les pràctiques físico-esportives han aparegut noves ocupacions

Funcions i tasques de l’animador físic-esportiu

Per aconseguir-ho és important:

- Ajudar al grup a identificar les seves necessitats, a proposar-se un objectiu, intentar-

- Organitzar, dissenyar i estructurar programes físic-esportius.

- Motivar i reforçar als membres del grup perquè progressin.

- Aconseguir un ambient propici on sigui possible desenvolupar les iniciatives dels

- Crear un clima de confiança i recolzament on cada un tingui el seu espai dins un

Activitats que realitza l’animador

- Informació a clients o usuaris sobre aspectes relacionats amb la pràctica de

Lloc i ambient de treball

- Espais convencionals o inespecífics, coberts o al aire lliure, amb il·luminació

El perfil professional de l’animador

Ho enfocarem des de: allò personal i allò operatiu

- Respectar a les persones i les diferències individuals en el sentit més ampli

- Ser positius i optimistes. Les actituds derrotistes són contraproduents per un

- Assumir la responsabilitat que ens pertoqui (seguretat en els nens, prevenció de

- Adoptar una actitud d’obertura i de disposició al canvi. Adaptació a l’evolució

- Observar contínuament, profunditzant i ampliant la visió personal de la realitat.