TEMA 6.

EL
PROJECTE,
L’ACCIÓ
COL·LECTIVA
I TREBALL SOCIAL
COMUNITARI
L’AVALUACIÓ 2022-2023
Ma. Antònia
Buenaventura
 L’avaluació és un instrument fonamental en l’actuar
estratègic propi de l’acció comunitària (i tota acció que
vol promoure canvis socials). És tracta d’una forma
d’observació i anàlisi sistemàtic del funcionament d’una
acció comunitària, del seu disseny i dels seus resultats
per tal de poder valorar en quina mesura s’han assolit
els seus objectius i, així, poder promoure redefinicions o
ajustos que convinguin en les futures accions.

(Barbero i Cortès, 2005)

 • La participació en l'elaboració del
projecte permet gestar nous hàbits, noves
formes de pensar i d’actuar, així com
inversions personals en un procediment
6.1. col·lectiu que té les següents funcions
subjacents (Gillet, 2006) :
Construir • Una funció de significació que es
la paraula recolza en el sentit
• Una funció de negociació, de
comú mediació que s’obre a la diversitat
• Una funció política amb un
compromís social i una
responsabilització
• Una funció didàctica, d’aplicació de
coneixements teòrics i “processals”
apuntant cap una acció
 • QUE es va a fer: la naturalesa del projecte i la seva denominació
• PERQUÈ es va a fer: fonamentar l’acció a partir de les necessitats i les

6.2.
possibilitats detectades en el diagnòstic.
• PER A QUÈ es va actuar: els objectius que es pretenen assolir amb
l’acció a emprendre.
L’elaboració • A QUI es dirigeix l’acció: quins són els destinataris de l’acció
• COM es va a fer: les activitats i tasques a utilitzar per assolir els
del projecte objectius. També la metodologia a utilitzar, l’organització més
convenient per posar el projecte en marxa i la manera que es pensa

col·lectiu
avaluar.
• AMB QUI es compta: quins són els recursos humans necessaris (equip
de coordinació, equips de recolzament, col·laboradors,...), com es
relacionaran i com es distribuiran les responsabilitats.
• AMB QUE es comptarà: els recursos materials i econòmics necessaris i
quins són els que ja estan disponibles
• QUAN es durà a terme: el calendari
• ON es va a fer: l’abast del projecte i els espais en els que es va a
intervenir.
 • Taller per decidir el futur (Norinberg, 2001)
• Els tallers del futur són una tècnica dinàmica que
permet passar de l’expressió de les dificultats i del

6.3.
malestar a una fase d’utopia creativa per a destapar
projectes concrets.

• a) La fase de preparació: Reunions preparatòries. Què

fer junts per viure millor en el barri ? El barri es mou.
• b) La fase de la crítica: Què ens impedeix viure millor en
L’aplicació
el barri?. La gent respon individualment i de manera
anònima amb frases curtes que són enganxades en un
mural que després seran discutides i classificades.
estratègica
• c) La fase de la imaginació: En un primer moment es
tracta de transformar el negatiu en positiu. En un segon
moment es parteix de les frases positives per a pensar
del projecte
individualment situacions ideals i s’agrupen totes les
visions personals .En un tercer moment el grup descriu la
situació ideal que desitgen.
col·lectiu
• d) La fase de construcció: Es tracta d’escollir prioritats i
tornar al principi de realitat
Estràtegia consensual

• En el cas dels Plans de desenvolupament comunitari (PDC)

sovint l’intergrup ja té, bona part dels recursos necessaris per
tal de desenvolupar els projectes. Aquesta viabilitat es veu
afavorida pel fet que, en part, es tracta de reordenar i integrar
els recursos ja existents.

• No hi ha dubte que si les entitats (públiques i/o privades) que

disposen de recursos per a l’acció social han estat implicades
en el procés des del començament serà més fàcil que es
comprometin en el desenvolupament de nous projectes.
 Estratègia amb resistències institucionals
• Les propostes no s’ajusten a les prioritats de les polítiques institucionals
Orientacions (Henderson i Thomas, 1992)

• Les presses de posició dels grups locals han d’estar ben estructurades i
argumentades, suport de pers. Significatives.
• Pressió només a través d’establir relacions de confiança entre el grup i les
personalitats polítiques influents.
• Important el moment en que s’aborden els problemes (esp. Urbanisme i habitatge).
• La negociació, part més significativa, però també més vulnerable. Cal tenir en
compte: Formular exigències, modular amenaces, ser raonablement obstinat.
• Practicar i preparar-se, dona confiança i competència als líders.
• Aparèixer com raonable o moderat és útil.
 Estratègia conflictivista amb les institucions
• Les propostes no s’ajusten a les prioritats de les
polítiques institucionals
Orientacions (Alinsky, 1976))
• El poder no només és el que tens sinó el que l’adversari
penses que tens.
• No surtis de l’experiència de la teva gent i surt del
camp de l’experiència de l’adversari.
• Posa a l'adversari davant del seu propi evangeli.
• Que la gent gaudeixi i que l’aplicació de la tàctica no
sigui massa llarga.
• Mantenir la pressió sobre l’adversari, que ha d’estar
suficientment focalitzat, aprofitant els esdeveniments.
• L’atac no pot tenir èxit més que tenint una solució
alternativa i eficaç.
 6.4. Avaluar i redefinir el projecte col·lectiu

Classificació de les avaluacions

Avaluació del disseny,

Avaluació del context (o de les necessitats)

PROJECTE

Avaluació dels processos (o formativa)

Avaluació dels resultats (o sumativa)

ELEMENTS D’UN PROJECTE I RELACIONS ENTRE ELLS DE CARA A L’AVALUACIÓ

CONTEXT/ ENTORN
De les necessitats i de la
intervenció
EFECTES de
transformació
sobre l'entorn
PROGRAMA D'ACCIÓ O
EFECTES de D'INTERVENCIÓ
transformació Objectius, organització,
sobre l'entorn activitats, metodologies,
relacions, recursos varis,etc

EFECTES de
transformació
de la
RESULTATS, intervenció
CONSEQÜENCIES
 Avaluació del procés
• Funcionament de l’organització del procés (organització
grups, dinàmica de treball, aprenentatges obtinguts,…)
• Funcionament del projecte de millora (disseny,
mitjans,…)

Avaluació dels resultats:

• Millora de les condicions socials i organitzatives per la
millora del benestar social (suport institucional,
plataformes de treball, diversitat i amplitud de la xarxa,
procés de càrrega d’energia)
• Millora de les situacions socials problemàtiques
(impacte de les activitats, eficàcia dels projectes,
creació de noves organitzacions
• Divulgació externa de l’experiència (obertura xarxa,
publicacions i audiovisuals, participació jornades,…)
Proximitat entre dispositius d’intervenció i investigació avaluativa

Major proximitat entre

dispositius d'acció i els
d'investigació

+
Autoavaluació

Avaluació interna

Avaluació externa
Més gran implicació
en l'orientació de la
intervenció
- +
Exemple d’operatització del conceptes

FENÒMEN DIMENSIONS en les quals es INDICADORS mesures o

descomposa el fenòmen. referents de les dimensions

1.1.1.Ingressos insuficients.
1.1.2.Manca d'ocupació.
1.1.Precarietat material 1.1.3.Condicions de l'habitatge.
general 1.1.4.Entorn urbà degradat.

1.2.1.Llunyania dels serveis.

1.2.Precarietat del context 1.2.2.Descoordinació serveis
1.“Pobresa” 1.2.3.Dissenys inadequats.
(precarietat que 1.2.4.Prejudicis socials.
pot afectar
múltiples 1.3.Precarietat en les 1.3.1.Analfabetisme.
situacions de la condicions cognitives i 1.3.2.Manca d'ofici.
vida). aptitudinals. 1.3.3.Inexperiència en el món
laboral.
1.4.1.Manifestacions de
1.4.Actituds i dependència.
hàbits.institucional 1.4.2.de passivitat.
i social. 1.4.3.d'inconstància.
1.4.4.de desconfiança en les pròpies
capacitats
1.4.5.de no-planificació.
Exemple d’instrument d’avaluació

Molt Satisfactori -
-
- +
- + +
- + + + + + + + + + +
- + + +
- + + +
- + +
-+ +
- + +
- +
-
-
Satisfactori -

Poc
Satisfactori

Inici periode avaluat Final periode avaluat

Característiques de les avaluacions en les
accions comunitàries

• Qualitatives
• Toves (que permetin la participació dels no-experts)
• Que contribueixin a l’aprenentatge (formatives)
• Que afavoreixin la construcció de criteris i interpretacions
comuns entre els protagonistes del projecte (culturals),
• Centrades en els processos (en les metodologies i en l’acció
comunitària com a experiència significativa).
Alguns instruments i tècniques pel
desenvolupament d’avaluacions participatives i
formatives:
• El relat de l’acció comunitària continguts descriptius, interpretatius, valoratius)
• El diari de camp
• L’autoanàlisi (problemes, causes, solucions)
• El quadern d’avaluació (preguntes obertes, processos d’objectivació de les impressions, etc.)
• Arxiu de l’acció comunitària (cronològic, per temes, d’informes, memòries i documents oficials.
• La dramatització
• (…)
 Gràcies per la vostra
atenció, participació,
implicació i compromís
amb l'assignatura de
treball social comunitari

17