Treball Social

Comunitari

• Tema 1: El treball comunitari i l’acció comunitària

Ma. Antònia Buenaventura Rubio
Curs 2022-2023
• El poder és el que sorgeix entre els homes quan actuen junts i desapareix en
el moment que es dispersen. El poder és l’energia que manté aquest espai tot
ell fet de possibilitats, on les paraules no estan buides i els fets no són brutals,
on les paraules no s’utilitzen per amagar intencions sinó per descobrir realitats
i els actes no s’usen per violar i destruir sinó pre establir relacions i crear noves
realitats”

• H. Arendt, 1998
 1. El treball comunitari i l’acció comunitària

1.1. La comunitat com a espai cultural i d’interessos comuns

1.2. L‘acció comunitària i les seves dimensions

1.3. El Treball comunitari com un procés organitzatiu en l’àmbit de la intervenció social

per a promoure un projecte de desenvolupament social

1.4. El valor de l’acció comunitària en el context social actual

1.1. La comunitat com a espai cultural i d’interessos comuns

La comunitat no és un territori

• Habitualment s’identifica la comunitat amb una població-barri

en un àmbit local. Aquesta relació comunitat-territori esta reforçada
per la territorialització de l’administració pública.

• La comunitat avui en dia pot ser un concepte imaginari que juga a

favor dels que tenen veu, dels que esdevenen portaveus del programa
de la comunitat.

• Podem parlar de població, de territori, de barri, de grup,

d’associacions però no sota el paraigua de comunitat.
1.1. La comunitat com a espai cultural i d’interessos
comuns (1)

• Comunitat d’interessos, per organitzar una comunitat, l’organitzador

ha de comprendre que la societat és dinàmica, per tant la comunitat
significa “comunitat d’interessos” i no comunitat “física” (Alinsky, 1976).
• Comunitat subcultural en aquest àmbit és factible una repercussió
participativa si s'aplica el procediment d’organització i desenvolupament
de la comunitat (Porzecansky, 1984).

Comunitat és una construcció mental (i per tant subjectiva) dels individus,

que fa que al compartir diferents símbols, es defineixen unes fronteres que
els separen d’altres individus. En les fronteres, múltiples i sobreposades és
on l’individu crea la seva identitat individual i social, on es defineix
una part molt important del diferent accés a recursos i oportunitats que
tenen els individus (Sancho, 2005)
1.1. La comunitat com a espai cultural i d’interessos comuns
(3)
 Acció Col·lectiva és el procés de mobilització social en els quals uns actors socials
prenen consciència de l’existència d’uns interessos comuns i s’organitzen com un grup
per tal d'elaborar i dur a terme un projecte de desenvolupament social.

S’organitzen de
manera col·lectiva

Uns actors socials prenen

consciència I es mobilitzen entorn
interessos comuns objectius col·lectius
1.1. La comunitat com a espai cultural i d’interessos comuns
(4)
Espai d’interessos
Vella comunitat comuns que
com a paradís configura identitat
En
perdut evoca
general
remet a
No és
Confon mirada necessari
compartir
Comunitat territori

Conjunt persones amb trets

comuns
Avui
Territori Pot ser
Noves
(comunitat
geogràfica, comunitats
comunitat
local,…)
Millor utilitzar concepte
Oblida
Però millor
Com a motor
Multiplicitat punts
Xarxes socials
de vista i interessos ideològic
1.2. Conceptes per anomenar "fer comunitat":
Participació comunitària, desenvolupament
comunitari, organització comunitària, acció
comunitària i treball comunitari

Participar significa ser part, formar part, ser tingut en compte, involucrar-se, intervenir,
influir, responsabilitzar-se. La participació és un procés que enllaça necessàriament els
subjectes i als grups; la participació relaciona a la persona amb les persones que estan
implicats. Ser participant implica ser coagent, cooperant, coautor, corresponsable …
(Giménez, 2002)

Hem d’entendre la ciutadania com un conjunt de drets (civils, polítics i socials) però
també com una responsabilitat. Avui hem d’assumir el repte de crear i desenvolupar els
espais i les condicions estructurals i culturals necessàries per la participació. I així anar-nos
construint plegats com a ciutadans. (Folgueiras, 2006)
1.2. Conceptes per anomenar "fer comunitat": Participació
comunitària, desenvolupament comunitari, organització
comunitària, acció comunitària i treball comunitari (1)

• Abarca un conjunto de acciones • Proceso de capacitación democrática,

desarrolladas por multitud de actores,
que pueden incorporar o no a
profesionales, y que hacen referencia a
espacios y escenarios compartidos. En
dichas acciones se consensuan
objetivos y se pactan significados de
cara a alcanzar unas metas que se
orientan hacia la transformación social
(Llena i Úcar, 2006).
en el que las personas analizan sus
problemas, buscan soluciones e
intervienen en las decisiones que les
afectan, lo cual desarrolla la conciencia
de sus cualidades y potencialidades, y
les permite asumir la responsabilidad de
su propio desarrollo individual y
colectivo (Kisnerman, 1983).
1.2. Conceptes per anomenar "fer comunitat":
Participació comunitària, desenvolupament
comunitari, organització comunitària, acció
comunitària i treball comunitari (2)

• L’acció comunitària no pot ser vista com una recuperació de les idealitzades comunitats
existents abans de l’era de la individualització ni el remei ideal per les situacions de
fragmentació social, d’exclusió i desafiliació (Úcar i Llena, 2006)

• Evitar visió platònica de la comunitat i reconèixer certa incompatibilitat i tensió entre

seguretat/llibertat i comunitat/individualitat (Bauman, 2003)

• Només s’aconseguirà donar un nou sentit a la cohesió si es parteix del reconeixement de

que l’individualisme, la diversitat i l’escepticisme formen part indissoluble de la cultura
occidental actual (Beck, 2003)
2.3.1. Participació i acció comunitària: formes de canalitzar la
participació ciutadana per
Una a la millora
societat més de societat
inclusiva i
integradora

Polítics Una nova

governança

Desenvolupament
comunitari
Tècnics

Sistema de
participació
Procés ciutadana
d’organització
Ciutadans comunitària
Associacionisme

Activisme
cívic Participació
1.2.1. Xarxes socials creatives i capital
social construir comunitat i teixir
xarxes

• Construir comunitat implica l’existència d’identitats compartides i de projectes comuns aglutinadors.

• Les xarxes socials ofereixen un estadi intermedi de l’articulació social, menys identitari, més fluid i compatible
amb diverses comunitats que poden compartir objectius en un moment determinat.
• El foment de xarxes articuladores destinades a assolir objectius socials concrets pot ser un propòsit fonamental
de les propostes participatives permetent un adequat equilibri entre l’autonomia de la societat civil i la seva
capacitat de participar amb l’estat en processos de renovació democràtica de les polítiques públiques
• En la mesura en que aquests processos, sumats a d’altres més generals, progressin, s’aniran construint noves
formes de comunitat, en tant que xarxes més cohesionades i sostenibles. Carles Riera (2005)
1.2.1.Xarxes socials
creatives i capital social (1)

Podem definir les xarxes socials com un conjunt ben delimitat d’actors, individus, grups,
organitzacions, societats globals, etc.- vinculats uns als altres a través d’una relació o un
conjunt de relacions socials. Les característiques d’aquestes relacions o lligams poden ser
utilitzats per interpretar els comportaments socials de les persones implicades.

El capital social es defineix com el contingut de certes relacions socials entre individus
(com actituds de confiança i conductes de reciprocitat i cooperació) que fan possibles
majors beneficis dels que es podrien aconseguir sense aquests actius (Putman, 1999). Lin
(2001) afegeix que aquests recursos es troben centrats i distribuïts en l’estructura de les
relacions o xarxes (Lin, 2001).
1.3.L’acció comunitària i les seves dimensions

• Procés de conscienciació, identificació de l’actor o actors que permeten la

identificació col·lectiva dels membres del grup o intergrup. Necessitat de
construir una comprensió comuna dels problemes i de les solucions
(Freire1969).

• Procés de mobilització, construcció d’una relació de forces i negociació

sobre els reptes col·lectius i socials amb els actors institucionals. Es refereix al
poder acumulat en el procés i a la capacitat que tenen les persones per a
resoldre els problemes més enllà dels seus interessos (Alinsky, 1976).

• Procés d’organització, reforçar els vincles de cooperació interns i externs.

Referit als aspectes més “econòmics” des del punt de vista de l’acció, a
l’economia de l’acció (la seva racionalitat interna), amb les seves expectatives
d’eficàcia (Henderson, 1980;Twelvetress, 1988).
2.2. Dimensions de la dinamització de l’acció comunitària

Fomentar la Reforçar vincles

identificació de cooperació
col·lectiva interns i externs

Conscienciació Organització

Acció Comunitària

Mobilització

Construir relació de forces

i negociar amb actors
institucionals
• La construcció de noves formes de consciència i de
mobilització es produeix a través de la
implicació/participació en processos socials. Els processos
socials només són possible quan estem organitzats. En
tot grup constituït hi ha tres pols de funcionament:

• Contingut: projecte de desenvolupament social

• Relacions: animació i motivació
• Formalització dels procediments organitzatius
 EL GRUP COM A SUBJECTE DEL TREBALL COMUNITARI

SOCIETAT, HUMANITAT

ATUREM LA GUERRA

ALTRES GRUPS O
INTERGRUPS

Ajuntament

GRUPO O INTERGRUPO

Escola Pública “C. Freinet”

INSTITUCIONS

ENTITATS DIVERSES

ESPAI SOCIAL ON S’INTERVÉ, LOCALITAT, SOCIETAT PRÒXIMA

1.4. El valor de l’acció
comunitària en el context
social actual

a) La crisi de l’Estat del Benestar

b) La crisi del govern tradicional i l’emergència de noves formes de govern: la governança o govern en xarxa

c) Creixement important del l’associacionisme

d) Crisi de les institucions tradicionals que canalitzaven el procés de socialització

e) L’augment de la vulnerabilitat de les classes populars

a) Crisi de l’estat del benestar:

• Incapacitat Estat per respondre a l’increment de necessitats socials

• Ineficàcia de la política social

• De l’Estat del Benestar a la Societat del Benestar

• Necessitat de responsabilitzar la societat civil de la provisió del benestar:

desestatització de la provisió del benestar social que suposa una cert traspàs d’aquestes
responsabilitats al mercat, la família i la comunitat
b) Crisi govern tradicional i emergència noves
formes de govern: governança o govern en xarxa

Crisis model de govern tradicional que afavoreix l’emergència de noves formes de govern més flexibles i
preocupades per la participació dels actors socials implicats en una situació social determinada: la governança.

• El reconeixement, l’acceptació i la integració de la complexitat com un element intrínsec al poder polític.

• Un sistema de govern a través de la participació d’actors diversos dins el marc de xarxes plurals superant
la fragmentació del govern.

• Una nova posició dels poders públics en els processos de govern, l’adopció de nous rols i la utilització
de nous instruments de govern

• L’autoritat com a capacitat d’influència i de lideratge sobre el conjunt de la xarxa

c) Creixement important del
l’associacionisme (Ariño,2004)

Durant les dues darreres dècades del segle XX s’ha produït un gir històric en l’associacionisme espanyol
interpretat de diverses maneres:

• L’horitzó utòpic: Nova era de la participació i aprofundiment de la democràcia.

• Perspectiva critica. El discurs voluntarista com a coartada pel desmantellament de l’Estat del Benestar.

• Perspectiva integrada. Creixent institucionalització tercer sector junt i complementari a l’Estat i al Mercat.

Ariño,A. (2004) “Asociacionismo, ciudadanía y bienestar social” a : Papers nº 74. UAB

d) Crisi institucions tradicionals i
creixement individualisme negatiu

• Desinstitucionalització i desvinculació respecte marcs objectius que

estructuraven vida subjectes: família, treball, habitat, religió, etc.

• Creixement de l’individualisme negatiu. Predomini en la societat actual

de la concepció racional i econòmica del ser humà (la persona és egoista i
persegueix el seu propi interès, excloent comportament altruista).
e) L’augment de la vulnerabilitat
de les classes populars

• Creixement de la immigració econòmica al nostre país.

• Envelliment de la població
• Augment de l’atur
• Canvis a les famílies i increment llars monoparentals (canvis en l’atenció dels menors i de la gent gran)
• Avanços mèdics: més supervivència de persones amb greus afeccions, accidents de trànsit, etc.
• Noves malalties (Sida, Alzheimer,…)
• Situacions d’emergència social
• Dificultats pels joves en el seu trànsit a la vida adulta