Tema 1: Introducció a l’anàlisi de

l’estructura dels mitjans

Estructura de la Comunicació Social (20374)

Prof.: Mercè Oliva

1. La comunicació social

Definició:
Procés de producció, recepció i intercanvi de significats a
través del qual la realitat social és produïda, compartida,
conservada, controlada i transformada.

 Èmfasi en el paper de la comunicació en el funcionament de

les societats.
2. Els mitjans de comunicació

Què caracteritza els mitjans de comunicació i els

diferencia d’altres formes de comunicació?
2. Els mitjans de comunicació
Trets distintius:
a) Nivell d’organització social en el que es produeix
Els mitjans són organitzacions especialitzades en la
producció i difusió de missatges adreçats al conjunt de la
societat (paraules clau: esfera pública)
 Nivells d’organització social en els que es
produeixen processos de comunicació

Tota la societat
(Mitjans de comunicació)

Institucional /
organitzacional

De grup
De grup

Interpersonal

Adaptat de McQuail (2000)

2. Els mitjans de comunicació
Trets distintius:
a) Nivell d’organització social en el que es produeix
Els mitjans són organitzacions especialitzades en la
producció i difusió de missatges adreçats al conjunt de la
societat (paraules clau: esfera pública)

b) Formes de producció i difusió dels missatges

És una forma de comunicació conseqüència de la
industrialització de la comunicació i la cultura (paraules
clau: indústries culturals, comunicació de masses)
 Breu història de les formes de comunicació

Oralitat Escriptura Industrialització Internet i

de la digitalització
• Límits en • El coneixement
es pot comunicació i la
l’emmagatzem Societat de la
emmagatzemar cultura
ament del informació,
coneixement i pot viatjar Mitjans de Societat Xarxa,
comunicació “de Cultura de la
(memòria) • Permet masses”
organitzacions convergència...
• Grups socials • Permet
petits socials més l’establiment de les • Horitzontalitat i
complexes democràcies descentralització
• Importància modernes: ‘gestió’ • Individualització i
• Impremta 
dels rituals naixement dels de la població heterogeneïtat
• Educació i dels consums
estats moderns democratització del
coneixement
• Intel·ligència
• Establiment d’un col·lectiva i
centre mediàtic amb cultura
poder i influència participativa
• Naixement de la (interactivitat,
societat de consum prosumidors…)
• Àmbit • Continguts i
(majoritàriament) actors
nacional globalitzats
 Breu història de les formes de comunicació

Oralitat Escriptura Industrialització Internet i

de la digitalització
• Límits en • El coneixement
es pot comunicació i la
l’emmagatzem Societat de la
emmagatzemar cultura
ament del informació,
coneixement i pot viatjar Mitjans de Societat Xarxa,
comunicació “de Cultura de la
(memòria) • Permet masses”
organitzacions convergència...
• Grups socials • Permet
petits socials més l’establiment de les • Horitzontalitat i
complexes democràcies descentralització
• Importància modernes: ‘gestió’ • Individualització i
• Impremta 
dels rituals naixement dels de la població heterogeneïtat
• Educació i dels consums
estats moderns democratització del
coneixement
• Intel·ligència
• Establiment d’un col·lectiva i
centre mediàtic amb cultura
poder i influència participativa
• Naixement de la (interactivitat,
societat de consum prosumidors…)
• Àmbit • Continguts i
(majoritàriament) actors
nacional globalitzats
 Breu història de les formes de comunicació

Oralitat Escriptura Industrialització Internet i

de la digitalització
• Límits en • El coneixement
es pot comunicació i la
l’emmagatzem Societat de la
emmagatzemar cultura
ament del informació,
coneixement i pot viatjar Mitjans de Societat Xarxa,
comunicació “de Cultura de la
(memòria) • Permet masses”
organitzacions convergència...
• Grups socials • Permet
petits socials més l’establiment de les • Horitzontalitat i
complexes democràcies descentralització
• Importància modernes: ‘gestió’ • Individualització i
• Impremta 
dels rituals naixement dels de la població heterogeneïtat
• Educació i dels consums
estats moderns democratització del
coneixement
• Intel·ligència
• Establiment d’un col·lectiva i
centre mediàtic amb cultura
poder i influència participativa
• Naixement de la (interactivitat,
societat de consum prosumidors…)
• Àmbit • Continguts i
(majoritàriament) actors
nacional globalitzats
2. Els mitjans de comunicació

Característiques de la comunicació ‘de masses’:

2. Els mitjans de comunicació

Característiques de la comunicació ‘de masses’:

• A gran escala i impersonal

• Unidireccional i asimètrica
• Generada per organitzacions
professionalitzades, especialitzades i
centralitzades
• Estandarditzada
• Mercantilitzada
2. Els mitjans de comunicació

Característiques de la comunicació ‘de masses’:

• A gran escala i impersonal

?
• Unidireccional i asimètrica
• Generada per organitzacions
professionalitzades, especialitzades i
centralitzades
• Estandarditzada
• Mercantilitzada

Què passa amb l’arribada d’internet?

2. Els mitjans de comunicació

Característiques de la comunicació digital:

• Horitzontalitat i descentralització
• Individualització i heterogeneïtat dels
consums
• Intel·ligència col·lectiva i cultura participativa
(interactivitat, prosumidors…)
• Continguts i actors globalitzats (i
concentració)
• Mercantilització i economia de l’atenció
2. Els mitjans de comunicació

Característiques de la comunicació digital:

 Amb l’arribada d’internet i les xarxes socials,

la fragmentació de les audiències i la
individualització dels consums mediàtics
apareixen noves formes d'entendre la
comunicació pública
 Breu història de les formes de comunicació

Oralitat Escriptura Industrialització Internet i

de la digitalització
• Límits en • El coneixement
es pot comunicació i la
l’emmagatzem Societat de la
emmagatzemar cultura informació, Societat
ament del
i pot viatjar Mitjans de Xarxa, Cultura de la
coneixement comunicació “de convergència...
(memòria) • Permet masses” • Horitzontalitat i
• Grups socials organitzacions • Permet descentralització
petits socials més l’establiment de les • Individualització i
complexes democràcies heterogeneïtat dels
• Importància modernes: ‘gestió’ consums
• Impremta 
dels rituals naixement dels de la població • Intel·ligència
• Educació i col·lectiva i cultura
estats moderns democratització del participativa
coneixement (interactivitat,
• Establiment d’un prosumidors…)
centre mediàtic amb • Continguts i actors
poder i influència globalitzats
• Naixement de la • Desregulació
societat de consum
• Àmbit
(majoritàriament)
nacional

‘Vells’ i ‘nous’ mitjans conviuen

 De la televisió a les xarxes socials –
D’allò col·lectiu a allò individual

Black Mirror (National Anthem)

Black Mirror (Nosedive)

2. Els mitjans de comunicació

Característiques de la comunicació digital:

 Cultura de la convergència:
“En la que els mitjans tradicionals i els nous
mitjans xoquen, en la que els mitjans propietat
d’empreses i els mitjans no professionals es
creuen, en la que el poder dels productors
mediàtics i dels consumidors mediàtics
interactuen de formes impredictibles (...) Es
caracteritza pel fluxe de continguts a través de
diverses plataformes mediàtiques, la cooperació
entre múltiples indústries mediàtiques, i el
comportament migratori de les audiències,
capaces d’anar a gairebé qualsevol lloc per tal de
trobar el tipus d’entreteniment i experiències
que volen”
(Jenkins, Convergence Culture)
3. L’anàlisi de l’estructura dels mitjans

Quan parlem i estudiem els mitjans, utilitzem diferents metàfores:

Estructura / Sistema / Ecologia

 Estructura: Disposició o forma d’estar relacionades les diferents parts d’un

conjunt

 Sistema: Conjunt de coses que relacionades entre si ordenadament

contribueixen a un determinat objecte
 Empreses de
Televisió telecomunicacions
(transport del senyal)
Empreses de serveis Ràdio
auxiliars (platós...) Canals
(en obert, de
pagament, públics, Emissores Cadenes
privats, generalistes, (públiques, privades,
temàtics...) generalistes,
Productores temàtiques...)

Agències de
notícies

Cinema Premsa Diaris

Productores
Sales de cinema
(Exhibidors) Fans i productors de
continguts no professionals
Distribuïdores
 Empreses de
Televisió telecomunicacions
(transport del senyal)
Empreses de serveis Ràdio
auxiliars (platós...) Canals
(en obert, de
pagament, públics, Emissores Cadenes
privats, generalistes, (públiques, privades,
temàtics...) generalistes,
Productores temàtiques...)

Agències de
notícies

Cinema Premsa Diaris

Productores
Sales de cinema
(Exhibidors) Fans i productors de
continguts no professionals
Distribuïdores
 Empreses de
Televisió telecomunicacions
(transport del senyal /
serveis web)
Empreses de serveis Ràdio
auxiliars (platós...) Canals
(en obert, de
pagament, públics, Emissores Cadenes
privats, generalistes, (públiques, privades,
temàtics...) generalistes,
Productores temàtiques...)
Podcasts

Plataformes de www
streaming (Netflix,
Spotify, Movistar) Internet
Agències de
Plataformes de notícies
compra online Cercadors
(itunes) Plataformes (Google)
de P2P

Xarxes socials: Youtube,

Instagram, Facebook
Cinema Twitter, Twitch
Premsa Diaris
Productores
Sales de cinema Influencers i
(Exhibidors) Fans i productors de creadors de
continguts no professionals continguts
Distribuïdores
3. L’anàlisi de l’estructura dels mitjans

Quan parlem i estudiem els mitjans, utilitzem diferents metàfores:

Estructura / Sistema / Ecologia

Els mitjans com a ‘ambients’:

 “Cap mitjà existeix sol o té significat sol, sinó en permanent relació

amb altres mitjans” (McLuhan, Understanding media)
Tecnologia Fabricants de Economia Marc Legal Sistema Polític
hardware i aparells
Anunciants Parlaments
Governs
Agències de publicitat i mitjans

Aparell de TV Empreses de
Televisió telecomunicacions
(transport del senyal / Ràdio
serveis web)
Empreses de serveis Ràdio
auxiliars (platós...) Canals
(en obert, de
pagament, públics, Emissores Cadenes
privats, generalistes, Smart TV Tauleta (públiques, privades,
temàtics...) generalistes,
Productores temàtiques...)
Ordinador Podcasts
Mòbil

Plataformes de www
streaming (Netflix,
Spotify, Movistar) Internet
Agències de
Plataformes de notícies
compra online Cercadors
(itunes) Plataformes (Google)
de P2P

Xarxes socials: Youtube, Rotatives

Instagram, Facebook
Cinema Twitter, Twitch
Premsa Diaris
Productores
Sales de cinema Influencers i
(Exhibidors) Fans i productors de creadors de
continguts no professionals contingut
Distribuïdores Projector
Projector
analògic
digital

Usos socials
Audiència/Usuaris
 3. L’anàlisi de l’estructura dels mitjans

Elements d’anàlisi:

Propietat Governança Model de negoci Tecnologia

• Mitjans Públics / Mitjans Privats
• Processos de concentració de la
propietat
• Relació entre propietat dels mitjans i
altre sectors econòmics
• Presa de decisions
• Marc regulador
• Independència respecte els
interessos de la propietat?
• Fonts de finançament: Publicitat / • Dispositius
Pagament usuaris / Fonts públics / • Què permet fer la tecnologia 
Donacions continguts, pràctiques
• Cadena de valor: Producció / professionals...
Ensamblatge / Distribució
• Actors: col·laboració, competència

Usuaris i usos Continguts Impacte i funcions

• Qui és i com és l’audiència • Tipus de continguts i gèneres • Impacte social, cultural, econòmic i
• Usos socials i evolució (informació, ficció, entreteniment...) polític
• Producció/Apropiació de continguts • Mitjans generalistes / Temàtics /
Personalitzats
 3. L’anàlisi de l’estructura dels mitjans

Cultura de la convergència:

“En la que els mitjans tradicionals i els nous mitjans xoquen, en la que els mitjans
propietat d’empreses i els mitjans no professionals es creuen, en la que el poder
dels productors mediàtics i dels consumidors mediàtics interactuen de formes
impredictibles (...) Es caracteritza pel fluxe de continguts a través de diverses
plataformes mediàtiques, la cooperació entre múltiples indústries mediàtiques, i el
comportament migratori de les audiències, capaces d’anar a gairebé qualsevol lloc
per tal de trobar el tipus d’entreteniment i experiències que volen”

(Jenkins, Convergence Culture)

Activitat:

En grups de 2 a 4 persones, busqueu un exemple vinculat al món dels fans i la

seva relació amb la indústria mediàtica que permeti entendre, al vostre parer,
les característiques de l’actual ecologia mediàtica (i la seva evolució).

És a dir, busqueu un exemple de les relacions (de conflicte, cooperació,

explotació) que s’estableixen contemporàniament entre indústria audiovisual i
audiència.

Intenteu vincular l’exemple amb alguns dels elements que formen part de
l’estructura dels mitjans (propietat, governança, tecnologia, regulació,
continguts, usuaris i usos i/o model de negoci).

 Discussió a classe + Entrega Aula Global (450 paraules)

3. L’anàlisi de l’estructura dels mitjans

Quan parlem i estudiem els mitjans, utilitzem diferents metàfores:

Estructura / Sistema / Ecologia

Els mitjans com a ‘ambients’:

 “Cap mitjà existeix sol o té significat sol, sinó en permanent relació

amb altres mitjans” (McLuhan, Understanding media)

 Ecologia dels mitjans > Evolució dels mitjans

3. L’anàlisi de l’estructura dels mitjans

Quan parlem i estudiem els mitjans, utilitzem diferents metàfores:

Estructura / Sistema / Ecologia

Els mitjans com a ‘ambients’:

 “Cap mitjà existeix sol o té significat sol, sinó en permanent relació

amb altres mitjans” (McLuhan, Understanding media)

 Ecologia dels mitjans > Evolució dels mitjans

Què passa amb la resta de mitjans quan apareix un
mitjà/tecnologia nou?
 Substitució?
 Adaptació i coexistència?
a) Substitució
3. L’anàlisi de l’estructura dels mitjans

Quan parlem i estudiem els mitjans, utilitzem diferents metàfores:

Estructura / Sistema / Ecologia

Els mitjans com a ‘ambients’:

 “Cap mitjà existeix sol o té significat sol, sinó en permanent relació

amb altres mitjans” (McLuhan, Understanding media)

 Ecologia dels mitjans > Evolució dels mitjans

Què passa amb la resta de mitjans quan apareix un
mitjà/tecnologia nou?
 Substitució?
 Adaptació i coexistència?
 b) Adaptació i coexistència

S.XVIII

S.XIX

1920s

1930s 1950s

1895
S.XVIII

S.XIX

1920s

1930s 1950s

1895

1990s
 b) Adaptació i coexistència

S.XVIII

S.XIX

1920s

1930s 1950s

1895

1990s
Scolari (Media Evolution)
 Quan un nou mitjà apareix, inicialment acostuma a imitar
les formes, gèneres i continguts dels mitjans anteriors, fins
que creadores i audiència entenen les possibilitats d’aquest i
desenvolupen el seu llenguatge.
 Quan un mitjà s’estableix com a dominant
influencia la resta de mitjans

‘Quan un mitjà entra en decadència imita

els seus botxins’ (Scolari, 2020)
 Evolucions i influències mútues
3. L’anàlisi de l’estructura dels mitjans

Quan parlem i estudiem els mitjans, utilitzem diferents metàfores:

Estructura / Sistema / Ecologia

Els mitjans com a ‘ambients’:

 “Cap mitjà existeix sol o té significat sol, sinó en permanent relació amb
altres mitjans” (McLuhan, Understanding media)

 Ecologia dels mitjans > Evolució dels mitjans

 Els mitjans com ‘ambients’ que ens donen forma (ciutadania i

institucions). Mediatitzacions
 Estudi de cas: La
mediatització de la
política
Estudi de cas: la mediatització de la
política
• Els ecosistemes mediàtics també tenen la capacitat d’incidir en el
funcionament i regles d’altres camps i institucions (el camp polític,
econòmic...)
 Tendència que s’aprofundeix perquè les institucions que volen
aparèixer representades en els mitjans s’han d’adaptar a la lògica
mediàtica (mediatització).
Estudi de cas: la mediatització de la
política
• Els ecosistemes mediàtics també tenen la capacitat d’incidir en el
funcionament i regles d’altres camps i institucions (el camp polític,
econòmic...)
 Tendència que s’aprofundeix perquè les institucions que volen
aparèixer representades en els mitjans s’han d’adaptar a la lògica
mediàtica (mediatització).

• La comunicació política contemporània és fruit de la influència de la

publicitat, la televisió i les xarxes socials
Estudi de cas: la mediatització de la
política
Evolució de la comunicació política:
o Personalització
o Importància de l’aparença física i les capacitats comunicatives
o Estètica de la simplificació
o Emocionalitat, negativitat
Major presència dels polítics en gèneres i mitjans
d'entreteniment (revistes de cor, programes
d’humor, late night shows..). Impacte en:
• Llenguatge i to (registre informal, humor) i temes
• Temes (experiència directa, vida privada,
obertura emocional)

“L’entreteniment i els seus respectius gèneres

proporcionar el marc cultural dominant a
través del qual s'interpreten política. Els codis
i convencions d'aquests gèneres afavoreixen
allò individual per sobre dels processos, les
motivacions psicològiques sobre les
estructures de poder i les accions personal
sobre d’explicacions socials abstractes” (Van
Zoonen, 2005: 69)
Estudi de cas: la mediatització de la
política
Evolució de la comunicació política:
o Personalització
o Importància de l’aparença física i les capacitats comunicatives
o Estètica de la simplificació
o Emocionalitat, negativitat
o Política pop:
 Formes i gèneres de l’entreteniment
 Celebritització i importància creixent de l’esfera privada i “l’autenticitat”
“Paradoxalment, la 'normalitat' és un tret cada vegada més important
en el context de la celebrity politics contemporània. Els polítics volen
promoure la imatge de que són 'com nosaltres', en oposició a una
imatge segons la qual són clarament 'diferents' i estan aïllats dels
reptes quotidians (...) Així doncs, identifiquem un gir del glamour de la
catifa vermella de les estrelles cinematogràfiques cap a alguna cosa
més pròxim a la telerealitat, en què l'habilitat d'un individu de semblar
ordinari, imperfecte, quotidià i normal és celebrada(Wood et al., 2016:
582)
4. Efectes dels mitjans
4. Efectes dels mitjans

A/ Creació de l’agenda temàtica:

Els mitjans, en donar visibilitat a uns temes per
sobre d’uns altres, incideixen en les preocupacions
de la societat.
4. Efectes dels mitjans

B/ Formació de climes d’opinió (espiral del

silenci):
Per evitar l’exclusió social, tendim a expressar les
nostres opinions quan percebem que són
dominants i a no expressar-les quan percebem que
són minoritàries.
4. Efectes dels mitjans

B/ Formació de climes d’opinió (espiral del

silenci):
Per evitar l’exclusió social, tendim a expressar les
nostres opinions quan percebem que són
dominants i a no expressar-les quan percebem que
són minoritàries.
 Els mitjans són la font més assequible a l’hora
d’avaluar quin és el clima d’opinió
4. Efectes dels mitjans

C/ Desigualtats cognitives:
Els mitjans poden anivellar o desanivellar les
desigualtats en els coneixements fruït de
desigualtats socioeconòmiques
Premsa

Ràdio

TV

Internet
 Premsa

Ràdio

Televisió

Cinema

Internet

Penetració dels mitjans a Espanya

(Febrer-Novembre 2018)
Font: Estudio General de Medios
 Penetració dels mitjans a
Espanya
(Octubre 2012 – Maig 2013)
Font: Estudio General de Medios (AIMC)
4. Efectes dels mitjans

D/ Construcció social de la realitat

Els mitjans són fonts d’estàndards, models i
normes socials.
Poden visibilitzar o invisibilizar grups socials,
donar-ne una imatge diversa o estereotipada
4. Efectes dels mitjans

E/ Xarxes socials: Cambres de ressonància (Eco

Chambers)
Estudiat en xarxes socials com Twitter
Els usuaris tendeixen a seguir comptes propers als seus
punts de vista.
Això crea ‘cambres de ressonància’, en les que
determinades visions del món són amplificades, mentre
que altres idees són ignorades.
Polarització i emocionalització dels missatges
French retweet networks: Blue represents Sarkozy supporters
and pink Hollande supporters
Filter Bubbles
5. Les funcions assignades als mitjans

Quines funcions assignem als mitjans?

 El paper i funció dels mitjans en la societat:
tot depèn des de quina posició teòrico-ideològica es mira

Quin tipus de relacions caracteritzen les

societats occidentals?
Conflicte

a rx ista
s d’arrel m
e
Teori crítica,
(teor
ia
p o l ítica)
Me co n o mia
Què té més dia e
Punt de vista ti Punt de vista
influencia? tza
mediacèntric ci on sociocèntric
s

Funcionalisme

Consens
5. Les funcions assignades als mitjans
A/ Funcions socials
Cohesió:
• Integració normativa: els mitjans forgen allò que tenim en comú amb
els altres membres de la societat
• Integració funcional: absència de conflictes

Control:
• Manteniment de l’ordre i l’estabilitat social (els mitjans com a força
conservadora)
• Donar prestigi i legitimitat a les institucions democràtiques

Innovació:
• Afavorir el canvi i progrés social, transmetre nous valors
5. Les funcions assignades als mitjans
B/ Funcions polítiques
Esfera pública:
• Els mitjans són un espai en el que es discuteixen temes rellevants
per a la societat
• Punt de trobada entre institucions polítiques i societat
• Lligat a la lliure formació d’opinió

Vigilància del poder:

• Els mitjans com a “gos guardià”

• És el límit a la funció de control social

5. Les funcions assignades als mitjans

C/ Funcions culturals:
• Difusió i manteniment de la llengua, cultura i l’imaginari
• Democratització de la cultura
• Innovació i creativitat

D/ Funcions econòmiques:
• Generar ocupació i riquesa
• Espai publicitari
 6. Les polítiques de comunicació

Actuacions públiques en l’àmbit de la informació i la

comunicació amb l’objectiu d’organitzar i guiar l’actuació
dels mitjans d’acord amb l’interès públic.

McQuail (2000)
 6. Les polítiques de comunicació

Llibertat
• Valors transversals que podem
Diversitat identificar en les polítiques de
Igualtat comunicació dels països occidentals.
Qualitat informativa • Ara bé, cada país intentarà garantir
aquests valors de maneres diferents.
Ordre social
Qualitat cultural • No tots els valors es regulen amb la
mateixa intensitat.
Benestar econòmic

McQuail (2000)
 6. Les polítiques de comunicació

Llibertat d’expressió
Llibertat i informació
Diversitat
Igualtat
Qualitat informativa
Ordre social
Qualitat cultural
Benestar econòmic

McQuail (2000)
 6. Les polítiques de comunicació

Llibertat Representació de diferents opinions i

ideologies; cultures i llengües.
Diversitat Continguts adreçats a diferents
Igualtat necessitats, gustos i grups socials

Qualitat informativa
Ordre social
Qualitat cultural
Benestar econòmic

McQuail (2000)
 6. Les polítiques de comunicació

Llibertat
Diversitat
Igualtat
Qualitat informativa
Ordre social
Qualitat cultural
Benestar econòmic

McQuail (2000)
 6. Les polítiques de comunicació

Llibertat
Diversitat
Igualtat Veracitat; Objectivitat i imparcialitat;
Informació pertinent i contextualitzada;
Qualitat informativa Evitar el sensacionalisme;
Ordre social Independència

Qualitat cultural
Benestar econòmic

McQuail (2000)
 6. Les polítiques de comunicació

Llibertat
Diversitat Legitimar les institucions i l’autoritat
Igualtat No posar en perill la seguretat nacional
o el funcionament de les institucions
Qualitat informativa No promoure comportaments
antisocials
Ordre social Respecte als drets bàsics dels ciutadans:
Qualitat cultural no incitar a l’odi, respecte a la dignitat,
dret a l’honor, dret a la intimitat...
Benestar econòmic Moral, decència i bon gust
Protecció de col·lectius vulnerables

McQuail (2000)
 6. Les polítiques de comunicació

Llibertat
Diversitat
Igualtat
Qualitat informativa
Ordre social Qualitat
Preservar el llegat cultural i la
Qualitat cultural llengua
Benestar econòmic Creativitat i originalitat

McQuail (2000)
 6. Les polítiques de comunicació

Llibertat
Diversitat
Igualtat
Qualitat informativa
Ordre social
Qualitat cultural
Benestar econòmic

McQuail (2000)
 6. Les polítiques de comunicació

Llibertat
Diversitat
Igualtat
Qualitat informativa
Ordre social
Qualitat cultural
Benestar econòmic

McQuail (2000)
 7. Les polítiques de comunicació

Llibertat Els debats sobre la necessitat de regular els

mitjans de comunicació:
Diversitat
• Llibertat com a valor absolut vs.
Igualtat Responsabilitat social dels mitjans

Qualitat informativa • Llibertat vs. Ordre social

Ordre social • Benestar econòmic vs. Benestar polític,
social i cultural
Qualitat cultural
Benestar econòmic  No regular fa que als mitjans siguin
vulnerables a les pressions econòmiques

McQuail (2000)
Font:
McQuail i
van Cuilenburg
(2003: 184)