IMPLICACIONS DELS

MITJANS DE COMUNICACIÓ
DIGITALS EN ADOLESCENTS

GRUP DE PIONERS I CARAVEL.LES DEL CAU

DE TERRASSA, TORRENT DE LES BRUIXES

Mariona MartÍnez Mata

1456448@uab.cat
Treball Final de Grau
Antropologia Social i Cultural curs 2022/23
INDEX

DADES GENERALS, RESUM, PARAULES CLAU ............................................................................... 1

INTRODUCCIÓ ............................................................................................................................... 2

MARC TEORIC ................................................................................................................................ 3

OCI DIGITAL ........................................................................................................................... 3

LA CIBERCULTURA EN EL CONTEXT ACTUAL ......................................................................... 4

CREACIÓ DE LA IDENTITAT VIRTUAL...................................................................................... 5

LES COMUNITATS VIRTUALS ................................................................................................. 6

REDUCCIÓ DE L'ESPAI ENTRE PRODUCCIÓ I CONSUM .......................................................... 7

TEORIA DE LA CO-CONSTRUCCIÓ DEL CONEIXEMENT .......................................................... 8

INFLUÈNCIA ENTRE IGUALS EN L'ÀMBIT DIGITAL.................................................................. 9

ESTATUS SOCIAL .................................................................................................................. 11

CONSIDERACIONS BÀSIQUES PER A LA FORMULACIÓ DE TEORIES .................................... 11

CONTEXT SOCIO-CULTURAL .......................................................................................................12

METODOLOGIA............................................................................................................................ 14

DEFINICIÓ DE CONCEPTES ................................................................................................... 14

UNITAT D'OBSERVACIÓ ....................................................................................................... 14

TAULA DE PERFIL D’INFORMANTS....................................................................................... 15

TÈCNIQUES DE RECOLLIDA I ANÀLISI D'INFORMACIÓ ......................................................... 16

RESULTATS .................................................................................................................................. 18

AFECTACIONS DE LA IMMEDIATESA.................................................................................... 19

IMPLICACIONS DEL CONTACTE CONSTANT ......................................................................... 19

AFECTACIONS DE LES XARXES SOCIALS ENTRE IGUALS ....................................................... 21

LES MÈTRIQUES QUANTITATIVES, AUTO-MARQUETING .................................................... 22

CO-CONSTRUCCIÓ I COMPENSACIONS DE COMPORTAMENT ............................................ 22

CONCLUSIONS ............................................................................................................................. 23

CONTINUÏTAT DEL PROJECTE ...................................................................................................... 24

FACTIBILITAT DE CONTINUACIÓ DEL PROJECTE .................................................................. 24

DIFICULTATS ........................................................................................................................ 25

APLICABILITAT ..................................................................................................................... 25

BIBLIOGRAFIA .............................................................................................................................. 26
DADES GENERALS

IMPLICACIONS DELS MITJANS DE COMUNICACIÓ DIGITALS EN ADOLESCENTS DEL CAU

DE TERRASSA

Mariona Martínez Mata

Grau en Antropologia Social i Cultural
Departament d’Antropologia Social i Cultural
Universitat Autònoma de Barcelona

RESUM

En el següent treball exposo les implicacions que tenen els mitjans de comunicació digitals,
com les xarxes socials, bloggs, plataformes de vídeos, xats en comunitats virtuals, etc, en el
context del Cau de Terrassa. Les implicacions analitzades, s’han portat a terme a un grup
d’adolescents que pertanyen a una generació caracteritzada per néixer en un entorn digital, en
un context d’expansió generalitzada d’internet. La majoria de llars a dia d’avui, tenen accés a
internet, al 2021 era un 96% (INE, 2021) i les dades tendeixen a augmentar. Per tant, les
conclusions que he exposat tenen a veure amb el fenomen, explorant qüestions relacionades
amb la manera en la qual els adolescents incorporen aquests nous mitjans en el seu dia a dia
en un context amb característiques molt específiques. La informació s’ha obtingut triangulant
dades qualitatives i recursos teòrics, a través d’un procés d’investigació, amb l'objectiu de
resoldre interrogants que envolten el tema; He pogut concloure mitjançant les dades
observades que existeix una tendència a la desvinculació dels adolescents amb l’espai públic i
l’oci tradicional. És aquest fenomen conseqüència de l’increment de l’ús de les tecnologies en
els adolescents?

PARAULES CLAU

[oci digital, oci tradicional, espai públic, espai privat, adolescents, generació z, xarxes socials,
TIC, mitjans de comunicació digitals]

1
INTRODUCCIÓ

Quan observava els adolescents del Cau de Terrassa, El Torrent de les Bruixes, vaig poder
extreure molts possibles temes de recerca. Alguns em cridaven més l'atenció que d’altres, però
si més no, alguns apareixien amb recurrència en les transcripcions realitzades. Aquests temes
eren: l'expressió identitària a través de la imatge en els adolescents, vocabulari i dialèctiques
col·loquials, arribada i integració de nous participants, etc. Però un dels que més apareixia era
en relació amb l'ús de les tecnologies, i és que cada dia hi havia una activitat o una acció que
requeria algun tipus d'ús improvisat o organitzat de les tecnologies. A més, la reiteració del
tema de l'esfera digital tenia una clara relació amb els canvis socials i de nous models
comunicatius que la pandèmia va potenciar. El context de descobriment de la hipòtesi va ser
donat en el moment en què es portaven a terme activitats en places públiques on es
compartia espai amb diferents tipologies d'oci (restauració, parcs infantils). Vaig observar que
els adolescents del grup escolta de Terrassa, en espais públics, no estaven tan receptius a
relacionar-se entre ells i amb l’entorn, com en l’espai privat del local del Cau.

Així doncs, podent haver vist l'increment de l'ús quotidià de les tecnologies i la desvinculació
dels espais públics en els adolescents del cau, seria viable la contrastació a causa de tenir
clares les dues variables: oci digital/oci tradicional, així com espai considerat públic / espai
privatitzat. A més, tenint informació d'activitats, i comportaments portats a terme en els dos
espais, així com la possibilitat d'extreure informació d'altres tècniques o recursos. Suposant,
per tant, que existeix una decreixent desvinculació en l'espai públic, fet observat en el treball
de camp, la pregunta primordial és si existeix relació entre els dos esdeveniments socials
mencionats, és a dir, si l'increment d'oci digital en els adolescents té un impacte, sigui directe o
indirecte, en la pràctica d'oci i socialització en els espais públics en un context urbà. També,
com influeixen les institucions presents que caracteritzen el context, així com les activitats
extraescolars i la urbanitat, en l'augment d'oci digital i en la decreixent presència dels joves al
carrer.

HIPÒTESI I/O PREGUNTES DE RECERCA.

Així doncs, poder assenyalar els factors que influeixen i de quina manera impacten en el dia a
dia dels ciutadans adolescents de les ciutats amb models urbans similars a la ciutat de Terrassa
i per ser més específics, el centre urbà d’aquesta. La proposta d'hipòtesis va concloure en:

La creixent realització d'oci digital té com a conseqüència una tendència creixent a la

desvinculació de l'oci tradicional en l'espai públic urbà entre adolescents de barris cèntrics de
les ciutats.

Més endavant modificaria la hipòtesis limitant el marc d’observació afegint i concretant el

col·lectiu estudiat, va passar a ser; La tendència creixent a la desvinculació de l’oci tradicional i
en espais públics és a causa de la creixent presencia de l’oci digital entre els adolescents del
Cau de Terrassa.

Veiem tant en una com en l’altre que la variable independent és la creixent realització de l’oci
digital en adolescents i la variable dependent la conseqüència d’aquest, la desvinculació cap a

2
l’espai públic urbà, així com de les pràctiques d’oci tradicionals.

MARC TEORIC

El valor que li donem al temps lliure és una percepció adherida al context social i econòmic en
el qual ens trobem. En el dia d'avui, en el nostre context, l'oci és considerat de gran
importància a causa de dos motius principals aportats per Viñals (2013). En primer lloc, pel
creixement de capital i de desenvolupament humà d'empreses i tecnologies dedicades a l'oci,
i, per altra banda, el desenvolupament personal així com l'experimentació de valors vitals
positius, com l'autorealització, satisfacció, llibertat, etc. En el segon dels casos és en el que
recau aquest apartat.

OCI DIGITAL

Atributs com el descans, diversió, desconnexió de rutina és un senyal de salut, d'aquesta

manera interpretem l'oci com un conjunt d'experiències personals i complexes centrades en
actuacions escollides lliurament, amb finalitat per si mateixa, i personals (Cuenca, 2006, citat
en Blanco, 2013, p.160). Cal mencionar que el valor productiu d'aquestes pràctiques és
prescindible. Una altra aportació d'interès per la recerca és la que esdevé d’una categorització
segons el nivell de compromís de les pràctiques ocioses. Tal com explica el sociòleg Stebbins,
aquest nivell de compromís depèn de la tipologia de motivacions i beneficis que es poden
extreure de les pràctiques. La primera tipologia de nivell de compromís és "l'oci seriós” i la
segona “l’oci substancial" (Stebbins, 2008, citat en Blanco, 2013, p. 162). Els ocis seriosos són
totes aquells que requereixen i tenen un major nivell de compromís i que es porten a terme en
major quantitat per part del subjecte, aquest busca un nivell de satisfacció intensa. L'altra
variable oposada és: l'oci casual o substancial. Aquest últim, ofereix una recompensa
immediata on l'entrenament o la formació no és necessària per gaudir.

En aquest sentit, dins de l'oci casual, la influència de les TIC i internet ha estat de gran
importància, ja que la societat veu el temps lliure com un bé preuat, la voluntat de consumir
fast-oci és imperant. Així doncs, l'abaratiment i la democratització i en general l'accessibilitat a
internet ha permès aquest consum d'oci ràpid i l'oci digital en moltes ocasions s'ha convertit
en un oci "simultani" i "a-temporal", aquestes noves formes i com impacten en els adolescents
seran explicades en apartats posteriors. Però abans d'avançar, cal remarcar quelcom útil i és
que tal com exposen els autors de l'article Re-thinking digital Leisure, la introducció de l'oci
digital a la teoria científic-social va fer replantejar-se qüestions sobre la categoria d'oci i com
les relacions de poder es desenvolupen dins d'aquests nous mitjans. Cal entendre que l'oci
digital no es pot entendre com un fenomen allunyat de la cibercultura que serà aclarida en el
punt posterior. Per tant, aquesta cultura emergent ha d'estar en el focus dels estudis de les
relacions digitals. D'aquesta manera l'oci digital ha fet que ens replantegéssim noves formes
de comprar, de jugar de relacionar-se de consumir continguts, tots aquests nous patrons han
alterat la nostra comprensió de les relacions el dia d'avui. Aquests autors consideren que part
del problema exposat, és la rapidesa en què avancen les tipologies d'ús d'oci digital i la lentitud
i la falta de recursos dels investigadors socials. Aquests estudis serien, per tant, de gran utilitat
no només en l'àmbit discursiu sinó en l'àmbit pràctic i funcional a causa de la clara importància
de l'oci en les societats modernes. (Silk, Millington, Rich, Bush, 2020 p.714)

3
Finalment, veiem un altre esquema conceptual basat també en dos conceptes exposats en
l'article de Vinyals (2013); L'oci tradicional digitalitzat i, per altra banda, nous ocis emergents
lligats a l'esfera virtual (p.166). Aquestes són dues variables dins de l'oci digital. El que uneix les
dues variables són els nous formats d'entreteniments i el mitjà en les quals es porten a terme.
L'oci tradicional digitalitzat vindrien a ser pràctiques establertes tradicionalment en la societat
i que es porten fent des de fa molt temps. Per exemple: Llegir, escriure, dibuixar, comprar,
parlar, jocs tradicionals, etc. Però durant el segle XXI totes aquestes pràctiques han estat
digitalitzades. Així i tot, mantenint les pràctiques d'oci tradicional en línia, n’han sorgit de
noves pensades i originades per ser desenvolupades a través d'un mitjà únicament digital,
aquestes serien exposades per l'autora com “nou oci digital”, o “nous ocis emergents”, aquests
s'haurien d'interpretar sense la necessitat d'encaixar-ho amb la dicotomia d'oci seriós o oci
substancial, exposada anteriorment, (Vinyals, 2013, p. 168). Això és degut a que, com veurem
a posteriori, la línia que divideix el tipo de compromís (seriós o substancial) en l’oci digital està
cada cop més difuminada.

Per concloure veiem en comú en la majoria de fonts teòriques que els joves són els
protagonistes i principals usuaris de les xarxes socials virtuals utilitzades dins del temps de
lleure. Un estudi presentat en l'article de Vinyals, realitzat per Elogia e lab Spain al gener del
2013 es mostra que un 56% dels usuaris a les xarxes socials virtuals accedeixen a través del
telèfon intel·ligent. Aquests majoritàriament són joves d'entre 18 i 30 anys. (p. 169).

LA CIBERCULTURA EN EL CONTEXT ACTUAL

Bauman, fent referència al context social postmodern, l'exposa com un context inestable i de
constants canvis en el que el consum de l'oci digital creix amb rapidesa i Igarza afegeix
considerant-lo com "pequeñas píldoras de fruición" o "burbujas de ocio" o “intersticios
temporales” 1 (Igarza, 2009, p. 43 citat en Vinyals, 2013, p. 164 ). Per altra banda, en l'estudi
guiat pel dr Dr. Rahman, veiem que a Irlanda, les xarxes socials en línia s'han convertit en una
característica dominant en el temps lliure dels adolescents, en 9 de cada 10 adolescents de 9 a
16 anys tenen un perfil a les xarxes socials d'ús diari. A més la majoria d’adolescents en països
occidentals (més del 90% a Estats Units) dediquen moltes hores al dia a realitzar diverses
tipologies d’oci digital (Jain, Sharma, Singh, 2020, p.48).

Tenint en compte aquest panorama i afegint que l'evolució dels adolescents que transiten a
joves, fent un seguiment de l'oci que consumeixen, al final de l'adolescència l'oci casual és
substituït per l'oci comercialitzat on els adolescents solen reafirmar la independència dels
progenitors (Rainer, 2015, p. 832 citat en Jain, Sharma Singh, 2020, p.48). Aquesta manera
d'entendre l'oci comercialitzat parteix d'una base de la cultura material que probablement la
cultura del que és material ha evolucionat a la cultura de materialitzar experiències.

La cibercultura doncs, podríem exposar-la des de la pre-base teòrica d'Arturo Escobar fent
referència a la primera d'elles, la intel·ligència artificial i com aquesta s'articula en les
4

1. O Oci Intersticial; Breus espai temporals on es consumeix individualment contingut audiovisual a través dels mitjans
digitals. Estan caracteritzats per esdevenir-se breument però no necessàriament efímers i volàtils. L'autor les presenta
com accions adaptades al nou context on s'intenta optimitzar el moviment relacionant-lo així amb la mobilitat en la
urbanitat. Igarza, 2009, p.4)
 construccions del que és social, no del que és biològic, que seria biotecnologia. (Escobar, A. ,
2005. p.18). La mirada analítica que es fa sobre els nous patrons de comportament que
s'expressen com a formes culturals d'internet són els estudis de la cibercultura, aquesta
categoria és construïda de manera emic amb una premissa bàsica que li dóna sentit: Les
relacions interconnectades construeixen una esfera diferenciada amb patrons diferents de
l'esfera fora de línia. (Ardévol, Martí, Mayans, 2002, p.03)

Aquest argument és defensat partint de la base que els aspectes identitaris són construïts
col·lectivament a partir d'unes regles de comportament, vocabulari, resolució de conflictes i
sentiments de pertinença a grups que són particulars i únics en l'esfera virtual. D'aquesta
manera veiem l'existència de nombrosos estudis que parlen d'una cultura d'internet
diferenciada de l'off-line, ja que els processos d'enculturació, la conformació dels sistemes de
creences, normes i processos de configuració d'identitat són processos diferents i variants en
l'esfera virtual. Seguint amb la definició de cibercultura.

Tal com exposa Ardèvol (2002).

El análisis de las formas culturales de Internet aglutina aquellas estrategias de investigación

centradas en el estudio de los aspectos culturales vinculados a la interacción social mediadapor
ordenador. En este sentido, el concepto de cibercultura haría referencia a los rasgos culturales
que caracterizarían a las comunidadesvirtuales y a las diversas formas culturales que
emergerían a través de la interacción en línia. (p.03)

Una gran aportació d’Escobar en referència al context en el qual es desenvolupala cibercultura

és que tots aquests patrons tenen en comú el mitjà pel qual es porten a terme, l'esfera digital.
Aquest mitjà és extern al control d'aquests patrons, és portat en la majoria de casos per
empreses privades que es nodreixen de la participació activa dels usuaris. (Escobar, 2005,
p.16).

CREACIÓ DE LA IDENTITAT VIRTUAL

Gértrudix, Borges, & García (2017) treballen amb el concepte de l'efecte Hawthorne 2, un
experiment social que justificaria la voluntat constant de plasmar la millor imatge d'un mateix
a les xarxes socials. El fet de poder exposar-se com a millor persona i la capacitat de modificar,
manipular i triar fotografies així com les publicacions, fa que només calgui ser observat per un
públic per tal de donar el millor d'un mateix. Així doncs, veiem com les xarxes socials virtuals,
són dimensions de la realitat on es desenvolupen relacions de projecció de perfil i identitats
que es creen, es modifiquen i s'actualitzen constantment gràcies a un discurs presentat i
compartit que serveix per a la integració en una col·lectivitat (Redon, 2020, p.2). Tot i així, en
l'article de Redon s'explica com els valors, els sistemes de creences o ideologies, així com les
activitats socials són mediatitzades i passades pel filtre del consens públic. I, per tant,
existeixen normes explícites i implícites que cal tenir en compte i fan aprendre a l'usuari el que

2 . Efecte Hawthorne; Mayo va definir el concepte analitzant els experiments en una fàbrica d'obrers als anys 1924 i
1932, on es va concloure que el bon rendiment dels obrers durant l'estudi no es devia als canvis proposats sinó al fet que
els treballadors milloraven al ser conscient que estave sent subjectes d'estudi. En aquest sentit, els autors citats
relacionen la millora del rendiment i estar més actius en xarxes al fet que els usuaris saben que estan sent observats.
(Gértrudix, Borges i García, 2017, p.64-65, citat en Redon, 2020, p.3)
es pot o no es pot fer en els espais virtuals (p.2). La manera en com aquestes noves formes de
racionalitat actuen sobre els adolescents serà exposat més endavant. En aquest apartat
m'agradaria remarcar el fenomen del llenguatge en els xats i com aquest ajuda a entendre
l'entorn i a reforçar la mateixa identitat en comunitats virtuals com en xats genèrics. Els
estudis de llenguatge existien des d'abans d'internet i en aquest sentit hi ha hagut instruments
que han revolucionat el llenguatge i els processos comunicatius. La impremta, per exemple, o
en aquest sentit el correu electrònic (Planells, 2002).

A l’article de Planells (2002) s’exposa com la lingüística i la tecnologia s'han estudiat com a
camps demarcats i diferenciats, com a dues disciplines poc relacionades. En el cas de tractar el
llenguatge dins els xats s'ha fet d'una manera pejorativa, en el sentit que les tecnologies
influencien cap a negatiu al llenguatge. Així doncs, és necessària per a tot investigador, una
anàlisi sobre el fenomen aïllat de tot allò que acabi en una ideologia positivista naturalista, és
a dir, allunyar-se de tots aquells estudis realitzats anteriorment on la tecnologia i el registre
lingüístic són quelcom aliè, separat, estable (Planells, 2002, p.103). D'aquesta manera i seguint
amb les aportacions de Planell, la tecnologia cal entendre- la com quelcom en connexió amb el
llenguatge, i que cap de les dues esferes són estàtiques, és a dir una es nodreix de l'altre i estan
en constant interacció. En aquest sentit, encaixa la perspectiva de la "teoria d'actor-red" o
teoria de “l'actor xarxa” de Callon i Latour que aporta mètodes analítics de teoria socials que
permeten l'estudi dels fets socials en relació amb la tecnologia sense percebre la cultura i la
naturalesa com agents separats i sense diferenciar humans i no humans, creant així una
espècie d'eines conceptuals per a poder entendre les relacions complexes entre humans i no
humans. (Sanmartín, Luján, 1992, citat en Escobar, A. 2005, p.17).

Judith Butler (1991, 1993) exposa i analitza el procés de realització i creació del "jo" com un
procés d'acord amb un conjunt de normes preestablertes amb l'objectiu de crear una ficció de
la imatge virtual. Aquest és un acte performatiu que permet la interacció estable i segura per a
l'establiment de relacions i activitats a les xarxes (Redon, 2020, p.02). Altres estudis socials
s'enfoquen en la delimitació i definició de la identitat gràcies i davant l'alteritat, ja que significa
un mecanisme de validació per al mateix perfil. Així doncs, existeix una producció d'estudis
científics socials que assenyalen les xarxes socials com un espai per fer tangible el jo construït i
fer a l'altre com un agent interdependent per a la consolidació de la identitat virtual.

LES COMUNITATS VIRTUALS

Paral·lelament veiem com és d'important la identitat virtual i com es construeix sobretot en

els estudis de les comunitats virtuals, aquestes definides per Howard Theingold citat per
Castells (1996), com una nova tipologia de comunitat que reunia a la gent en plataformes en
línia entorn de valors i interessos compartits. (Theingold, 1993, citat en, Castells, 1996, p. 386).
També com una xarxa electrònica auto-definida i co-construïda de comunicació interactiva
organitzada entorn de interessos o fins compartits, encara que la comunicació ja és el fi en si
mateix.

6
 Seguint amb la idea de la creació de comunitats virtuals aquestes van començar a aparèixer
sobretot a partir dels anys noranta, la majoria d'elles a EEUU, i es creaven tant de manera
esporàdica com de manera organitzada a través de taulons d'anuncis o conferències per
ordinador. Així doncs, la necessitat i el plaer d'auto-expressar-se lliurement així com el
reconeixement d'un jo creat a partir d'un imaginari comú, és el que explica el sorgiment de
comunitats virtuals. Una d'elles, estudiada en el llibre Etnografia digital és la comunitat Otaku i
Gamer, aquest aporta una etnografia molt interessant sobre els rituals de cosplay, una
performance amb sentit simbòlic, ja que es presenten dins la comunitat i és reafirmen com a
integrants del grup a través de les mal anomenades disfresses en un context performatiu que
permet fer tàcit tot l'imaginari col·lectiu. Les autores del llibre aporten la importància
d'aquesta performance pel fet que les capes existents en la societat off-line que conformen la
identitat de les persones (gènere, classe, ètnia...) perden importància a través de l'exposició
pròpia d'una identitat basada en un personatge de la ficció anime (Pink, 2016, p.144).

Aquesta idea de reafirmar una identitat i una posició en una comunitat a través d'accions o
rituals (cosplay) és posterior als comportaments que reafirmen la identitat a través dels xats.
Els patrons lingüístics utilitzats en els xats acostumen a ser basats en incorreccions normatives
que tenen poc a veure amb l'alta o baixa educació acadèmica dels participants. Així ho exposa
Planells en el seu article sobre la incorrecció normativa en els xats, l'estudi conclou en tres
principals afirmacions, aquestes són; En primer lloc, l’anti-normativisme no exposa un accident
ni reflecteix ignorància del codi normatiu. En segon lloc, les raons de l'anti- normativisme són
funcionals, és a dir, factors com la immediatesa, la brevetat o l’expressivitat. I en tercer lloc,
l'humor és considerat un atribut de rellevància per la identitat virtual i un instrument funcional
i simbòlic, a causa del fet que la immediatesa del xat obliga o condiciona a la voluntat de reduir
frases i paraules, i a la vegada aquestes reduccions són preses amb humor, algunes expressions
informals són iròniques, un tret que té gran valor pels usuaris, ja que així reafirmen la identitat
dins de la comunitat. El primer descobriment mencionat i que m'agradaria explicar amb
detenció, és que els codis i les expressions anti-normatives es nodreixen de les normatives, és
a dir, no podrien existir les incorreccions si no hi hagués un coneixement del llenguatge
normatiu, per exemple: GG; Good Game, o ets un G, fent referència a “ets part de la colla”,
provinent de la paraula Gangster. O per exemple, A2, fent referència a adiós . (Planells, 2002,
p.113-115).

Així doncs, veiem que tant la reafirmació de la identitat virtual a través de rituals off-line
(cosplay) com a través dels xats virtuals (llenguatge virtual) és del tot necessària per pertànyer
a una comunitat virtual, identitat de la qual és reforçada a través d'aquestes incorreccions i la
llibertat i diversitat de recursos lingüístics que aquestes proporcionen.

REDUCCIÓ DE L'ESPAI ENTRE PRODUCCIÓ I CONSUM

Part de les aportacions sobre com l'atmosfera digital passa a ser de gran importància per les
nostres vides, té a veure amb l'ús que els hi donem als dispositius i aparells per tal de
connectar. Gilmore, mencionat en l'article Re-thinking digital Leisure, explica com la capacitat
d'estar lligat a un cos, és el que ens fa fer habituals pràctiques rutinàries, i com els mòbils
s'estan convertint en part de la nostra estructura física sent aquest una extensió dels nostres

7
braços. Seguint aquesta teoria els autors de l'article afegeixen que aquestes extensions
compliquen i eliminen els límits de les categories binàries; com carn/digital, oci/projectes,
producció/consum (Gilmore, 2015, p.2, citat en, Silk, Millington, Rich, Bush, 2016, p.113)
Mirar certa pel·lícula, en quin idioma, a través de quin xat parlar al teu amic, quin artista
escoltar, a través de quina tipologia de so i des de quin aparell. Són petites decisions preses
diàriament a cada minut algunes d'aquestes decidides esporàdicament i d'altres pensades amb
detenció, però moltes d'elles fetes sense una preparació prèvia. Així doncs, una de les novetats
que ens ofereix les tecnologies són el número elevat de possibilitats que ens ofereixen,
presentades com a serveis, experiències o productes així com eines de consum i de producció.
Però d'altra banda, existeix un factor no tan evident que els autors de Re-thinking Digital
Leisure, observen com a característica comuna en les xarxes i és la falta de regulació pública
institucional i privada, és a dir, la clara mancança de lleis que regulin la protecció de dades
privades. Aquestes lleis preses de manera que beneficiïn la intimitat dels consumidors i dels
productors de contingut, així doncs, que les dades dels usuaris (big data) no puguin ser usades
o venudes per fer campanyes de publicitat i estudis de màrqueting en beneficis desconeguts
en mans d'empreses privades. (Silk, Millington, Rich, Bush, 2016, p.721).

En el passat, la feina i la producció s'ha vist com un dualisme i en contrast a l'oci. Aquestes
dues esferes eren portades a terme en espais molt separats tal com diu Carnicelli incloïa
demarcacions molt clares (Carnicelli, 2016, p. 15). Els espais eren físics i en moltes ocasions era
difícil realitzar oci en espais de treball i treballar en espais destinats a l'oci. L'interès de l'autor
va recaure en veure com aquests comportaments quotidians en referència a l'ús de les
tecnologies influenciava en aquestes dues esferes (treball/oci) i (públic/privat). El resultat
d'investigacions prèvies dels autors van ser que aquests nous usos i noves formes de
comunicació digitals comportaven la pèrdua dels espais consagrats utilitzats únicament per
dur a terme accions d'una de les dues esferes. De la mateixa manera que Foley i McGillivray
citats per Carnicelli (2016, p. 16), l'accés fàcil i la disponibilitat total de plataformes a través
d'aparells tecnològics proporcionaven a l'usuari una gran varietat de llocs on poder treballar.
De la mateixa manera observen que en els espais de treball s'acostumava a fer servir els
aparells per tenir moments esporàdics d'oci digital.

TEORIA DE LA CO-CONSTRUCCIÓ DEL CONEIXEMENT

La teoria del desenvolupament fora de línia (teoria tradicional sobre el desenvolupament

adolescent) podia explicar certes inquietuds que envoltaven la comprensió de les interaccions
entre iguals a partir de la comunicació digital. Va ser quan la teoria de la co-construcció apareix
donant per suposat que els adolescents utilitzen la comunicació digital en espais en línia com a
mitja per explorar els mateixos problemes que ocorren en espais fora de línia, però afegint que
aquests espais són construïts per ells, participants actius, i per tant seran creats com entorns
que facilitin les necessitats de desenvolupament. Per tant, aquells patrons i accions que
suposaven incomoditat i que eren necessaris per relacionar-se en fora de línia, a través de la
pantalla ja no són necessaris, es creen entorns òptims per l'accessibilitat a la socialització.
(Ehrenreich, 2022 , 86).

8
Així doncs, veiem que s'amplien les possibilitats i seguint aquest mètode teòric es van afirmar
cinc mètodes específics com a fonaments bàsics per entendre els nous patrons en les
interaccions en línia respecte a les fora de línia. Tal com diu Ehrenreich (2022) la primera
novetat d'aquesta teoria és que els mitjans de comunicació socials permeten i fan que
augmenti la freqüència i la immediatesa de les interaccions entre iguals, fent possible i
fomentant el contacte constant i continuo entre els iguals. En segon lloc, augmenten
l'exigència de la disponibilitat completa en les interaccions, és a dir noves expectatives de com
i quan interaccionar, s'espera que la resposta sigui immediat o quasi immediata depenen del
mitjà pel qual s'enviï. En tercer lloc, es posen més èmfasis a les mètriques quantitatives que
mesuren el valor o estatus social tant dins de les plataformes com a fora (likes o seguidors). En
quart lloc, les xarxes fan possible i ofereixen a l'usuari la interacció amb persones llunyanes
físicament, és a dir, compensar i fer possibles interaccions que abans eren impossibles en
l'àmbit físic (p. 86-87). En últim lloc, les xarxes fan possible comportaments socials totalment
nous, no estan creant necessitats noves, però estan fent possible molts d’altres que abans no
ho eren, la qual cosa, per la naturalesa social, és fàcil desenvolupar. Per exemple, la curiositat
per espiar, stalkejar (tafanejar o fer el seguiment d'algú en secret a través de les xarxes socials)

INFLUÈNCIA ENTRE IGUALS EN L'ÀMBIT DIGITAL

De la mateixa manera que un pot stalkejar i realitzar visualització passiva, també i en el mateix
marc o plataforma o entorn digital s'exposa amb una identitat, com ja hem acarat en punts
anteriors, i ,per tant, ensenya i comparteix contingut visible pels altres. D'aquesta manera no
influeixen en els adolescents pel fet que puguin espiar altres vides, sinó també pel fet que
puguin ser observats pels seus iguals. Estudis com el de Somerville de l'any 2013 i Steinber,
'any 2008, demostren la importància de presentar-se davant dels teus iguals en l'adolescència,
aquestes accions permet un desenvolupament neurològic necessari en aquesta etapa.
D'aquesta manera estar present en un mateix espai amb persones iguals fa que s'activin certes
àrees del cervell responsables de la cognició social i la recerca de recompenses (principalment
l'amígdala, l'estriat i l'escorça prefrontal; (Somerville, 2013, Steinberg, 2008, citat en
Ehrenreich, 2022, p. 88). Aquestes regions del cervell s'activen en el cervell d'un adolescent tot
i estar físicament sol en el cas que estigui connectat a alguna xarxa social, això és degut segons
l'autor a la consciència dels usuaris que les activitats compartides estan sent vistes i jutjades
pels companys. Així doncs, gràcies a aquest estudi citat en l'apartat exposat veiem la
hipersensibilitat en la influència entre iguals en aquest període d'edat. També com que els
adolescents busquen els comportaments adequats i desitjats en els altres, tots són vist com a
possibles models, construint així la seva pròpia noció de persona i identitat. Això, expressa
Ehrenreich pot desenvolupar-se per difuminar la línia entre normes proximals, és a dir,
conductes i patrons normatius amb coneguts propers, i la línia entre les normes distals o
globals, els companys llunyans, confonent així en quina categoria, nivell de proximitat en la
vida d'ego estàs sent vist (p.89).

Seguint el fil veiem com la presència d'iguals és de clara importància i la manera en com
arribem a entendre l'alteritat i sobretot a presentar-nos davant d'ella influencia a una persona

9
adolescent. En una circumstància fora de línia, física, estar acompanyat o sentir la presència
dels iguals s'objectiva, estant o no estan. En el context de les xarxes es demostra tal com diu
Ehrenreich que la companyia és més subjectiva o més aviat abstracte, no es valora amb límits o
barreres físiques, geogràfiques marcades per espais demarcats. D'aquesta manera les xarxes
permeten als adolescents sentir-se acompanyats o sentir la presència dels seus iguals tot i
estar físicament sols. En Aquest sentit, un estudi de FMRI, mencionat en el capítol confirma
que s'han trobat patrons d'activació neurològica que legitimen la teoria que la influència dels
iguals quan estan en un estat físic és la mateixa que quan un adolescent rep un like, és a dir
s'activen patrons neuronals molt similars (p.88). Veiem doncs també, com aspectes que
valoren la presència de més o menys persones observadores és quantificable amb números, fa
no només que tingui un estatus social major (en parlarem més endavant) sinó que aquesta
capacitat d'influència tant per ego com per l'alteritat sigui major, sobretot en adolescents.

En l’estudi de Rahman (2020) es realitza una investigació qualitativa i amb una mostra de 460
adolescents, que cursen estudis de batxillerat en àmbits científics i no científics, entre la franja
d'edat de 16 a 19 anys pertanyents a la regió alta de l'Índia; part del nord, central i nord-est de
l'Índia, així com dues escoles seleccionades aleatòriament de Bhutan. En l'estudi veiem que la
puntuació mitjana de l'oci digital dels nois i de les noies és diferent. En el cas dels nois ,el
nivell d'activitat en el lleure digital és major que la de les noies que tenen una taxa inferior,
això és degut a la implicació en activitats domèstiques que les noies requereixen en el context
asiàtic, diferent que en els nois adolescents, i que en el cas dels adolescents alumnes de
ciències les activitats en les xarxes és més passiva que els que no són de ciències. Això
mostraria com mantenir-se actiu a les xarxes exigeix d’energia extra i temps lliure (Jain,
Sharma, Singh, 2020, 48-49).

Una de les cares fosques i ocultes de la influència entre iguals a les xarxes és el dels riscos que
aquestes ocasionen, Rahman menciona tres grans temes posats en risc en els nous espais
digitals; risc de contingut, de contacte i de conducta (p.61). Molts estudis anteriors s'han
centrat sobretot en els danys en accés que aquestes tecnologies poden causar en els
adolescents. El Centre d'Investigació sobre l'Assetjament Cibernètic defineix l'assetjament
cibernètic com: "un dany voluntari i repetit causat per l'ús d'ordinadors, telèfons mòbils i altres
dispositius electrònics".

Tot i que també hem mencionat que són espais creats a través d'una co-construcció i, per tant,
amb patrons generats entre iguals pensant a optimitzar i facilitat les interaccions, de la
mateixa manera, els mitjan en el que es desenvolupen les interaccions en aquests espais estan
basats en algoritmes incontrolables (p.61). Així doncs, aquests espais creixen de control
governamental i protecció legal a la major part del món i en moltes ocasions les lleis no
beneficien la intimitat de les dades de les víctimes del cyberbullying, de l'abús sexual, o d'altres
fenòmens. Aquestes problemàtiques existeixen d'abans de l'arribada de les tecnologies, però
aquestes han fet que aquestes interaccions basades en rols de poder agafin noves formes
relacionals amb patrons completament diferents, en el que cal posar el focus per tal de
prevenir i evitar.

10
ESTATUS SOCIAL

Tal com hem parlat amb anterioritat la presentació davant de l'alteritat en l'adolescència és de
clara rellevància i de la mateixa manera ho és la consideració del capital social o l'estatus
social. Així ho mostra Ehrenreich (2022), on explica que aquesta construcció de l'estatus social
es fa a través d'unes eines completament noves i amb unes mètriques quantificables que els
adolescents tenen molt clares. En aquest sentit, l'ambició de no només estar present davant
els altres sinó tenir com a objectiu augmentar el capital social i el prestigi, té molt a veure tal
com diu l'autor amb la proximitat en la qual es presenten persones famoses i riques a través de
Realitys Shows o de les xarxes. Aquesta proximitat permet, que els models o els referents dels
adolescents siguin persones físicament distants a elles, però amb tant contingut que es
percebin com a propers, així doncs, tal com expressa l'autor del capítol la fama pren un gran
èmfasi com a valor en l'atmosfera de les xarxes socials. Aquesta voluntat fa que prenguin com
a aprenentatge de manera autodidàctica l'ús d'eines que els facilitin pujar de jerarquia social,
aquestes eines són preses de manera estratègica i amb intel·ligència per tal de presentar-se
davant els altres de la manera que més interessi a l'usuari. Marquick, un altre autor citat al
capítol, interpreta aquestes accions com accions molt similars al màrqueting i que els
adolescents en les xarxes es dediquen a l'automarca, self-branding, utilitzant estratègies de
publicitat i màrqueting molt similars a les estratègies de comerç tradicionals (Marquick, 2015,
citat en, Ehrenreich, 2022, p. 92).

Aquestes noves estratègies i objectius que fan possible les xarxes no són portades a terme per
la majoria d'adolescents, és important posar sobre la taula, tal i com he mencionat amb
anterioritat, que gestionar les eines per controlar i pujar l'estat social comporta molt d'esforç i
energia per part dels adolescents. L'autor confirma que en molts casos es fa servir de manera
passiva i en algun tan sols per mantenir una posició "mediocre" dins la jerarquia.

Cal mencionar que a part d'aquestes eines gestionables pels usuaris també n'hi ha d'altres no
gestionables i que surten del control de tot usuari, parlem de l'algoritme de cada xarxa social.
Aquests són funcionaments interns informàtics ocults que decideixen quin contingut mostrar i
a qui mostrar, les recomanacions dels vídeos seleccionats prèviament per l'algoritme
funcionen en el sentit que són cada cop més individualitzats i adaptats als gustos individuals de
cada consumidor.

CONSIDERACIONS BÀSIQUES PER A LA FORMULACIÓ DE TEORIES

Les propostes que encapçalen el marc teòric del futur tenen a veure amb una re direccionalitat
de l'anàlisi, l'autor de l'obra mencionada en el paràgraf anterior, Ehrenreich (2022), exposa
que cal focalitzar-se en com les xarxes socials canvien amb el temps, quines són les tendències
d'ús comunes en totes i l’especialitat de cada una d’elles, així com aquestes reflecteixen
patrons d'interacció diferents tant en l'on-line com en l'off-line. Una de les aportacions que
l'autor destaca són les set característiques principals, aquestes són; la sincronia, la
permanència, la publicitat, la disponibilitat, l'absència de senyals, el que és quantificable i la
visualitat (p.92). Veiem com en el cas de la disponibilitat i la sincronitat o la permanència són
11
característiques que configuren la comunicació digital i que permeten als adolescents que
mantinguin conversacions sobre els seus propis termes o normes, així doncs, com hem
comentat en els primers apartats s'eviten conversacions avorrides, incòmodes o interaccions
desafiants, ja que poden eludir-les amb tan sols un clic. Aquest fet el menciona l'autor
Ehrenreich exigint un enfocament teòric basat en els comportaments i processos que s'estan
produint en les plataformes digitals i com aquestes canvien a través d'aquests nous mitjans
influenciant a la creació de nous espais o eines i aquestes a la influència de nous patrons i
mètodes de relacions entre iguals (p.94).

CONTEXT SOCIO-CULTURAL

Avui dia més de 31 milions de persones formen part de grups d'escoltisme per tot el món, en
el cas de Catalunya hi ha aproximadament 205 agrupaments que formen part de la FCEG,
federació que engloba els grups d'Acció Escolta de Catalunya, Escoltes Catalans, Minyons
Escoltes i Guies de Catalunya arreu del territori. En la postguerra van tenir un gran paper en els
joves, sobretot comunitari. A partir dels anys setanta l'escoltisme era dirigit per universitaris
implicats en l'actualitat i foren influïts pels esdeveniments nacionals antifranquistes i la
influència ideològica i política anti-guerra que arribava d'Europa. En els anys setanta estan
remarcats per la renovació dels mètodes pedagògics i les estructures organitzatives que
afectaren les diverses associacions una d'elles els caus de Catalunya, que passaran a ser
disponibles i de caràcter públic. S’incrementaran el nombre de nens afiliats i de totes les
classes socials.

El cau de Terrassa se situa en un dels barris cèntrics de la ciutat més ben valorats
econòmicament, el barri de Sant Pere. El primer factor que influència en aquesta avaluació és
que forma part del centre històric on s'acumula la major part del comerç i de les zones amb
més ofertes de productes i serveis. D'entre altres factors també està envoltat pel Parc
Vallparadis considerat el parc central de la ciutat. Més enllà del que observo en les
immobiliàries on el preu per metre quadrat està entorn als 2.000 €/m2, identifico en
l'observació de camp que els fills de les famílies que participaven en el cau tenien la llar en el
mateix barri o a barris molt pròxims. Per tant, podríem confirmar que el nivell de la renda
familiar que predomina en les famílies del cau no és precària ni de classe baixa.

La situació del cau en el Torrent de les Bruixes de Terrassa es troba que hi ha una llista d'espera
d'anys per entrar, els pares dels nens els apunten i no és fins que es desapunta algú ja inscrit, que no
poden entrar nous associats, ja que tenen un límit de persones. Tot i ser molts nens inscrits cada any,
pocs arriben a desenvolupar les funcions de Caps i en alguns casos han hagut d'incorporar monitors
de lleure educatiu externs , és a dir, que no han format part del Cau, fet poc comú i que trenca amb
la tradició.

12
Figura 1
El Barri de Sant Pere de la Ciutat de Terrassa

Nota. Captura de pantalla extreta de Google Maps, 2022.

13
METODOLOGIA

DEFINICIÓ DE CONCEPTES

L'oci digital com esfera de realització d'accions i activitats personals o col·lectives que
construeixen experiències escollides lliurament i que es realitzen en espais de plataformes
virtuals que requereixen el lliure accés a les noves tecnologies.

La manera en com s'aplicarà el concepte d'oci digital no té a veure amb una senzilla oposició
vinària a l'oci tradicional. És a dir, no són conceptes excloents, ja que, parteixen d'una mateixa
base i les dues compleixen les mateixes funcions. Per aquest motiu farà falta explicitar que
aplicaré dos conceptes principals com variants de l'oci digital: l'oci tradicional digitalitzat i en la
mateixa línia, nous ocis digitals. El que els uneix són els nous formats d'entreteniment, però
l'oci tradicional digitalitzat vindria a ser pràctiques establertes tradicionalment en la societat i
que es porten a terme des de fa molt temps. (llegit, escriure, dibuixar..) Però no ha estat fins al
segle XXI que totes aquestes pràctiques s'han consolidat com a pràctiques digitalitzades. Tot i
així, mantenint les pràctiques d'oci tradicional pur i oci tradicional digitalitzat, han aparegut
noves tipologies de pràctiques i activitats, originades i pensada per l'ús exclusiu dels mitjans
digitals, aquestes seran nomenades en el meu treball com; Nou oci digital. Són terminologies
amb significacions e indicadors diferents, però que parteixen de la mateixa base; Exercir
satisfaccions (comunicar-se, organitzar-se, socialitzar-se, distreure's), i, per tant, no són termes
oposats o excloents. Així doncs, poden ser aplicats a la mateixa vegada en una mateixa pràctica
o activitat. Per exemple: Adolescents reunits en un banc d'una plaça comparteixen vídeos de
Youtube cantant junts la cançó que han escollit.

En conseqüència, he definit el concepte d'oci digital tenint en compte les dues variables que el
conformen, continuant així el treball de Viñals Blanco, A. 2013. Las Redes Sociales Virtuales
como Espacios de Ocio digital. A més he afegit la no oposició d'amb dos conceptes ni l'exclusió
classificatòria en l'anàlisi d'una pràctica observada.

UNITAT D'OBSERVACIÓ
El treball de camp va ser portat a terme en el grup de Caravel·les delimitat per una franja d'edat
d'entre 13 a 17 anys. Amb un total de 29 participants en total tot i així l’observació participant es va
realitzar amb el grup de persones que assistien de manera habitual a les quedades. Aquest grup, per
tant, tenia els requisits necessaris per poder considerar la representativat adequada per a la
investigació, ja que reunia persones d'edats diverses i de barris diversos (encara que tots de la zona
cèntrica). Com a resultat, el marc de mostreig són totes aquelles persones que vaig poder veure i
transcriure els seus comportaments durant l'observació participant, és a dir un total de 15/20
persones. Així doncs, la unitat d'observació són els adolescents que pertanyien i participaven en el
grup escolta de Terrassa i que conformaven el grup de Caravel·les durant el període de temps del
2019/2020, aquests incloïen tant a adolescents menors d’edat com als Caps o monitors majors
d’edat.

14
 El tipus de mostreig que es va portar a terme és el no probabilístic, intencional o no aleatori.
Ja que la intenció no recau en l'extrapolació de les dades amb relació a la quantitat o a dades
genèriques, sinó que em va interessar extreure informació detallada i concreta d'una unitat
d'observació concreta.

TAULES DE PERFIL D’INFORMANTS

Les taules de perfils d'informants que presento a continuació són una aproximació a la informació
bàsica de tres informants clau. Considero important exposar-les, ja que és una eina eficaç per
categoritzar la informació dels participants de manera sintetitzada.

La raó per la qual he escollit aquests tres perfils d'informants és pel valor útil de la informació
adquirida gràcies a ells. Així doncs, han pres rellevància tant en les transcripcions com en les
entrevistes. Aquesta importància recau en el fet que pertanyen a grups d'edats i rols diferenciats dins
del grup i han tingut participacions vinculades amb la hipòtesi. Entendre qui son i les característiques
diferenciades de cadascun d’ells fa que el anàlisis de les transcripcions sigui més complet.

23 de gener del 2021 / Fitxa Individual 1

Nom Txell
Gènere Femení
Edat 20 anys
Adreça Barri cèntric
Nivell estudis Batxillerat científic i cursant Grau Universitari
Lloc d’origen Terrassa
Vinculació a altres membres És cap del Cau actualment. Ha passat per tots
els nivells del cau per tant porta des de el 4
anys. Té un grup conformat de membres que
exerceixen de Caps o són ex-membres del
Cau, i es consideren un grup d’amics. El rol
dins del grup és el d’esdevenir guia per els
adolescents que configuren el grup.

23 de gener del 2021 / Fitxa Individual 2

Nom Fuad
Gènere Masculí
Edat 19 anys
Adreça Barri cèntric de terrassa
Nivell estudis Batxillerat social
Lloc d’origen i dades d’interés Terrassa. Va ser adoptat durant l’infància.

15
Vinculació a altres membres La relació que té amb els altres es de Cap, tot
i el seu curt recorregut en el cau de Terrassa,
(incorporació tardana) va optar per ser cap
ja que faltaven voluntaris.

23 de gener del 2021 / Fitxa Individual 2

Nom Bern
Gènere Masculí
Edat 15 anys
Adreça Barri cèntric de terrassa
Nivell estudis Estudiant ESO
Lloc d’origen i dades d’interés Terrassa. Família cristiana i practicant
Vinculació a altres membres Esta molt integrat sobretot en el grup femení.
Porta des dels 4 anys al Cau. A vegades li han
de cridar l’atenció, per exemple, perquè
deixi la pilota pels altres.

Com he mencionat amb anterioritat tots els participants en la unitat d’observació tenen en
comú pertànyer al barri cèntric de la ciutat de Terrassa. Per tant, tenint en compte que el barri
de cada adolescent configura la seva rutina diària, la relació dels subjectes amb el problema
d'investigació pot ser variant depenen del barri al qual resideixin. En el cas hipotètic d'observar
a joves provinent de barris perifèrics la relació d'aquests amb els espais públics que els
rodegen probablement seria molt diferent dels observats. Per tant, també cal tenir present
com influencien els recursos de mobilitat, recursos urbans, col·lectius implicats, indicadors
com la renta mínima i màxima de cada barri, d'entre d'altres necessaris per contextualitzar.

TÈCNIQUES DE RECOLLIDA I ANÀLISI D'INFORMACIÓ

Les principals tècniques de recollida tenen en comú el valor qualitatiu on s'explicita el rerefons
del fenomen amb tota la seva complexitat. Es van portar a terme dues tècniques, l'observació
participant i les entrevistes, dues d'elles de llarga durada i cinc de curta. A continuació em
detindré a explicar breument en què consisteixen i sobretot la importància en referència a la
hipòtesis en qüestió.

OBSERVACIÓ PARTICIPANT:

L'observació participant és una de les tècniques més importants en l'antropologia, permet a

l'observant aproximar-se al col·lectiu amb la menys mínima influència possible de la seva
presència. Per tant, la seva aplicació configura un gran conjunt de pautes imprevisibles les
quals envolten la integració de l'estudiant al col·lectiu, adoptant així un rol més d'aquest.
Aquesta integració es produeix de manera lenta i progressiva, per aquest motiu és necessari
16
una persona que ja pertany al grup ajudi a introduir-te. En el meu cas l’informant clau em va
facilitar la integració tant als primers dies, presentant-me al grup, com també també facilitant-
me accés en els espais tant físics com digitals.

El treball de camp es va dur a terme al Cau de terrassa anomenat El torrent de les Bruixes, tal
com explicitat en el context, aquest es troba en una zona de vianants del barri de Sant Pere a
Terrassa. La realització de l’observació participant té un gran sentit útil per a la investigació
científica-social i en concret per la meva hipòtesi, per dos aspectes importants i que considero
bàsics. El primer, perquè va ser el context de descobriment de la hipòtesi principal i de les
variables. El segon aspecte pel qual considero pertinent el treball de camp és la posada en
pràctica la contrastació de la hipòtesi principal un cop ja generada. En el sentit de la hipòtesi
principal veiem que era possible la contrastació a través de l'observació participant, ja que a
causa de les dues variables, definides en l'operacionalització; oci digital/oci tradicional així
com espai considerat públic i urbà/ espai privatitzat veiem accions, activitats, comportaments,
dinàmiques, problemàtiques on s'apliquen aquestes variables i sobretot d'on es pot treure
informaciórellevant per l'anàlisi del treball.

Per exemple un fet que explicita la importància de les transcripcions va ser la anàlisis i
categoritzacions d’aquesta, permeten una modificació de les variables de la hipòtesi. En
referència a aquestes veiem com per exemple, la variable dependent; existeix una
desvinculació i menor presència dels joves de Terrassa en els espais públics. Aquesta hipòtesi
auxiliar no es pot verificar de manera clara a través de l'observació participant en el Cau de
Terrassa, caldria fer més observacions ampliant la mirada, ja que trobem casos d'adolescents
que quan assisteixen a les quedades vénen de casa i en acabar tornen a casa, i d'altres casos
que aprofiten en acabar les quedades del cau per anar amb amics pels carrers del centre, seria
interessant veure aquestes pràctiques fora de l'àmbit del cau de Terrassa. Així i tot, cal
remarcar que s'ha pogut observar que, durant el curs, cada cop assisteixen menys persones a
les sortides, quedades o activitats, i que segons la Txell (informant clau) tot i que hi ha una
llista d'espera d'infants apuntats pels pares, cada any tenen problemes amb l'assistència d'un
nombre elevat de persones. Aquests esdeveniments van fer que calgués concretar que la
hipòtesis auxiliar també estava emmarcada en un context del Cau de Terrassa, per tant, no tots
els adolescents tendeixen a desvincular-se. I tot i que hi ha algun cas de desvinculació, que
podríem acreditar com creixent, la majoria dels adolescents del cau de Terrassa estaven
mínimament implicats en les activitats que els vinculen amb l’espai públic urbà. Així doncs,
aquesta hipòtesi auxiliar va ser refutada a través dels anàlisis posteriors de les transcripcions
del diari de camp que posteriorment explicaré més detalladament.

ENTREVISTA LLARGA DURADA

Vaig portar a terme un total de tres entrevistes semiestructurades de durada aproximada

d’una hora. Aquestes entrevistes es caracteritzen per ser el mitjà pel qual extreure dades
qualitatives però amb més focalitzades en la hipòtesis que el diari de camp. A part, l’explicació
profunda per part dels entrevistats a través de les preguntes formulades han servit sobretot
per ampliar la mirada de la hipòtesi i les seves variables associades al context en el qual la
hipòtesi s'emmarca. Les preguntes van ser pensades amb anterioritat perquè responguessin
17
inquietuds respecte a la hipòtesi principal. Les preguntes estaven organitzades amb blocs
temàtics i subtemes fet que m'ha facilitat l'entrevista a l'hora de guiar-la. És una tècnica
apropiada pel fet que és flexible i permet un diàleg més recíproc i dinàmic entre l'entrevistada i
l'entrevistadora. En els dos casos, juntament amb la tercera realitzada a l'assignatura de
tècniques, van portar-se a terme de manera conversacional, com un diàleg obert. També es
poden obtenir dades qualitatives molt fiables en el cas que l'entrevista sigui profitosa i es
pugui extreure informació suficient per a poder contrastar la hipòtesi

ENTREVISTA CURTA DURADA

Aquestes entrevistes característiques de un major enfocament en la hipòtesi però amb un

número inferior de preguntes. Es van portar a terme un total de quatre entrevistes curtes. Vaig
triar de totes les preguntes generades a partir dels tems i subtemes. Deu preguntes la resposta
de les quals , com he mencionat, podria anar més focalitzada a la meva hipòtesi. És a dir vaig
reflexionar sobre les possibles respostes i què és el que em podria aportar cada una d'elles i en
quines preguntes es veien més representades les possibles solucions al problema de la
hipòtesi. Primerament, vaig escollir deu preguntes la qual tres d'elles estaven errades, ja que
els temes i subtemes alguns se n'anaven molt de les hipòtesis plantejades un cop corregits el
guió de temes i subtemes per a l'entrevista llarga, les 10 preguntes per a l'entrevista curta van
canviar.

RESULTATS

Abans de presentar els resultats principals, m’agradaria categoritzar dues agrupacions

d'interpretacions de l'oci digital principals basades en els models teòrics exposats per poder
sitar els resultats empírics exemplificant-ho amb les diverses situacions trobades tant en el
diari de camp com en les entrevistes.

La primera perspectiva és la de les tecnologies com quelcom que possibilita i facilita funcions
socials preexistents a les tecnologies, aquests funcionen per assolir els mateixos objectius de
socialització en el món fora de línia. En aquesta línia trobem autors com Ehrenreich, amb la
teoria de la co-construcció, on s'exposa que els adolescents estan creant aquests espais en un
esforç per satisfer les seves necessitats de desenvolupament fora de línia (p.85). També Jain,
Sharma i Singh, ens parlen de les activitats tradicionals s'ha transformat des dels patrons antics
a patrons totalment nous, però mantenint la finalitat preexistent; rebre suport, fer amistats i
explorar interessos i identitats, tot allò que envolta l'esfera de la sociabilitat off-line (p. 50). La
segona mirada o perspectiva fa referència a la cibercultura, aquesta estudiada com a nous
models culturals basats en les comunitats virtuals, la inter-connectivitat i la intel·ligència
col·lectiva.
D’aquesta manera, cal mencionar que focalitzaré els resultats en la primera perspectiva, ja que
les observacions van ser realitzades en espais tradicionals, és a dir, en una comunitat fora de
línia amb patrons de comunicació tradicionals i preexistents a les tecnologies. La manera en
com s'incorporen i quins són els patrons que transformen els nous mitjans de comunicació en
els espais tradicionals de lleure és en el que centraré les troballes empíriques del treball.
18
AFECTACIONS DE LA IMMEDIATESA

Per començar, veiem en l'observació del cau de Terrassa, repetits casos on l'aparició d’aparells
tecnològics són utilitzats tot i l'intent dels caps de mantenir-se aïllats d'ells. Més endavant
entendre'm per què. Veiem per exemple, quan a la Gal.la li falten dades per omplir una
sol·licitud d'inscripció, dubte al cap si és possible usar el mòbil per preguntar-li la informació, la
resposta per part del cap és; bé si és per aquestes coses sí que es pot fer servir el mòbil. (Diari
de camp. p.17), en aquest sentit tal com diu Ehrenreich (2022) els mitjans de comunicació
virtuals augmenten la freqüència i la immediatesa de les interaccions, per tant fan que els
adolescents i en general les persones que les fan servir tinguin unes expectatives d'ús basades
en la immediatesa dels demandants (P. 86), és a dir, molt probablement degut a la urgència
momentània de l'ocasió, en aquest sentit, la Gal.la esperava que el seu pare li contestes en un
temps d'espera molt inferior al que podríem esperar dels mitjans tradicionals. Seguint amb les
implicacions de la immediatesa de la comunicació d'escrita Ehrenreich té sentit que repetides
entrevistes la resposta a la pregunta; “Has tingut alguna experiència negativa envers les xarxes
socials?”, sigui la dificultat per arreglar conflictes interpersonals a través del xat virtual. La
clara, per exemple, explica;

El malentès físicament no dura més que dir; "anda era conya. En canvi, per whats no te da
tregua, si l'has cagat una mica jugues en contra de la percepció de l'altre. Però si són una
discussió molt mínima, l'altre depèn de com estigui d'humor doncs ja l'has liado un poco
(Entrevista Clara.2022 p. 6).

El Fred, Cap i participant exposa malentesos, desenvolupar conductes tòxiques o sobretot el

límit del llenguatge escrit per Whatsapp, aquest llenguatge digital diu que es fa establint uns
estàndards que limiten el contingut. Ell té el temor que aquests estàndards de
comportament en les xarxes es reprodueixin en el dia adia real de les persones.

Així doncs, veiem que la immediatesa amplifica les exigències de contacte i que en algunes
situacions pot ocasionar conflictes, però que a la vegada amplifica també la possibilitat d'un
contacte constant.

IMPLICACIONS DEL CONTACTE CONSTANT; REDUCCIÓ ENTRE VARIABLES BINÀRIES

D'ESPAI I TEMPS.
Quan entenem el lleure educatiu com un espai lliure de productivitat cal entendre que existeix
un esquema de variables diferenciades unes pertanyen dins d'altres, en el context tractat en
l'observació participant (cau de Terrassa) veiem com les categories d'oci tradicional, espai
públic i espai natural, són categories que els participants defensen, protegeixen i busquen per
sobre de les categories oci digital, espai privat i espai urbanitzat.

En aquesta línia veiem discursos com els que menciona la Marta en l'entrevista on explica el
perquè prioritzen els espais naturals; entenem la natura com un espai per aprendre i créixer de

19
millor manera que en mig d'una ciutat. Per altra banda, veiem altres temes mencionats
reiteradament que pertanyen aquest punt com una perspectiva de valors diferenciats
(naturals/urbà) atribuint connotacions positives als espais naturals i a l'oci tradicional, com per
exemple el Fred que considera que quedant-se a casa, et perds coses, o en el cas del Marc que
considera que perds empatia si no hi ha un contacte directe. Es repeteix en diverses ocasions
que aquest oci tradicional ajuda a consolidar uns valors conscients i inconscients tant en els
caps com en els nens, aquests poden ser de consciència col·lectiva, de convivència com el
respecte, etc.

Així doncs, veiem el valor afegit en referència a l'oci tradicional i com el cau intenta evitar l'ús
de l'oci digital entre els adolescents. Veiem com en les preguntes (que posteriorment vaig
eliminar) de motivacions acadèmiques, laborals, percepcions de l'èxit. Etc., els caps
entrevistats prefereixen un futur a prop d'espais naturals. Viure al camp, a pobles amb sistema
de subsistència i mitjans de producció propis. Podríem resultar, doncs, que igual que en les
comunitats virtuals definides per Castells, citant a Theingold, com una nova tipologia de
comunitat que reunia a la gent en plataformes on-line entorn de valors en interessos
compartits (p. 424). La definició de comunitat tradicional sent la mateixa, menys pel que fa a el
mitjà per la qual interactuen, els valors, les practiques i els interessos compartits del Cau de
Terrassa tenen molt poc a veure amb l'esfera digital. Per tant, la separació de les dues esferes,
per part dels participants, era molt clara, molt definida i constantment reforçada pels
discursos. Així i tot, en la pràctica, es mesclaven les variables; oci tradicional /oci digital, quan
en més d'una ocasió participant usaven el mòbil durant un joc tradicional, tot i que el grup
tendia a aïllar l'internauta del joc, era un fet comú i reiterat en les observacions. En les
entrevistes reiteraven la denúncia dels usos actuals dels aparells tecnològics com quelcom que
les distreu de la productivitat, que els fa perdre el temps i aïllar-se de la resta del món, amb la
falsa creença de la connectivitat. Per exemple la Clara aporta:

El que utilitzo normalment se l'insta i no m'agrada gaire la conclusió és que .. Mm no, perquè
quan ho estic fent servir doncs bien entretenimiento, però quan porto temps sense ferla servir i
miro des de fora penso, en aquell moment que estava mirant la xarxa? que m'aportava?.
Pensava que si i en veritat no m'aportava res (entrevista, p.5).

La Marta afegeix: Jo crec que ara mateix als xavals no se'ls deixa avorrir...Ei m'estic avorrint el
més fàcil ésdir, vale, doncs et deixo el mòbil, vull dir ara mateix hi ha nens de sis anys o set que
tenen el mòbil (entrevista, p.4).

Aquests fets mencionats, d'entre molt d'altres exemplifiquen la teoria de Silk, Millington, Rich i
Bush, sobre l'adhesió dels aparells digitals als nostres cossos materials i als tendons carnosos,
així doncs, fent difícil la separació i alterant, per tant, les variables binàries; Producció i
consum, expliquen els autors que els aparells poden ser vistos com a extensions del cos que
impossibiliten la separació de les categories. En conseqüència, les experiències de consum
seran viscudes en connexió amb el treball i viceversa, les experiències de producció seran
viscudes connectades a estímuls de consum d'oci (p. 713). Per altra banda, Carnicelli,
McGillivray i McPherson, anuncien l'extinció dels espais sacrosants i l'amenaça de la
comprensió fixa del temps de l'espai i de la geografia.
20
AFECTACIONS DE LES XARXES SOCIALS ENTRE IGUALS

Veiem com en la majoria dels Caps valoren les tecnologies de manera positiva, fan referència a
plataformes o eines digitals que els hi ha permès coneixements culturals, o que els hi permet
inspiració per realitzar-se artísticament. En el cas de la Júlia per exemple utilitza algunes xarxes
socials per connectar amb les "mogudes" dels joves amb els quals treballa, així poder
entendre'ls millor. Però, per altra banda, el Marc explica que cada cop que se'n va a dormir ha
d'eliminar l'aplicació d'Instagram perquè sino, no controla. Ell tot i intentar voler fer servir
l'Instagram per a inspirar-se o aprendre al final sempre acaba mirant altres coses perquè
l'algoritmo te persigue (Marc, entrevista llarga, 2022).

En aquest sentit, per trobar implicacions del tema específic en observació era necessari haver
fet etnografia digital, on podria haver percebut i analitzat l'activitat dels caps en Instagram
Twitter, Facebook. En aquest sentit, l'estudi que presenta Jaim, c. Sharma mencionen que en
una enquesta a Algèria, Egipte, l'Iraq i l'Aràbia Saudita el 2013 van trobar que els 10 o 12 anys
era l'edat més comuna d'obtenció del primer mòbil. L'any 2015 l'edat habitual a les Filipines
era al cap de deu anys i en el cas d'Hondures als 12. (UNICEF, 2017, p.82-83 citat per Sharma i
Jaim, p. 60). En aquest estudi conclouen que les persones actives a les xarxes acostumen a ser
nens i no nenes, ja que aquestes últimes tenen tasques a les llars familiars, aquest fet denota
tal com diu Ehrenreich, que l'ús de les xarxes socials de manera que promoguin l'estatus social
requereix una quantitat important de competència social i un gran esforç, per tant, d'invertir
temps. En aquest sentit gran part de la comunitat estudiada eren adolescents amb poc temps
lliure, per tant, la seva presència en xarxes escasses i tenien una opinió sobre elles relacionada
amb la desvinculació. Per exemple en el Cas de la Marta exposa: Tampoc profunditzo gaire en
elles. Bé si, doncs si tinc un insta, que a veure no hi dedico, no es allò que m'hi posi (entrevista,
pag.6). En el cas de la Clara que exposa que usa l'insta com a observadora no activa: Em van
dir, si vols trobar alguna cosa així interessant entra aquí i són coses curioses i et pots anar
interessant, o jo que se les notícies... Des de l'insta ho segueixo (entrevista p.5). En les
entrevistes curtes trobem que la voluntat i la manera que tenen de fer servir les xarxes té a
veure amb la inspiració i adquirir coneixements i informacions que tinguin a veure amb la seva
feina i vocació o simplement, i quan es deixen en portar per aquestes, observen la vida dels
altres o contingut poc rellevant que en alguns casos reconeixen no interessar-los realment. En
Aquest sentit, podem trobar que els nens que s'han aculturat en espais de lleure educatiu i
d'altres activitats extraescolars que els hi ocupa la major part del temps lliure, utilitzen les
xarxes de manera més passiva.

Per altra banda, veiem segons Ehrenreich que els atributs negatius que s'associen als usuaris
més actius com persones amb més probabilitats de tenir ansietat, etc., son discurs fals, exposa
que el posting i la interacció activa té millors resultats que la passiva. En aquest sentit,
quan la majoria de les persones entrevistades expressen sensacions d'angoixa de diferents
tipus relacionades amb les xarxes, és quan veiem que hi ha una clara relació entre la mancança
de temps lliure i l’ús passiu de les xarxes com a entreteniment, això produeix un increment
d’angoixa i disconformitat cap a les xarxes.

21
LES MÈTRIQUES QUANTITATIVES, AUTO-MARQUETING

Veiem com de necessària se la presència d'iguals i la possibilitat de presentar la identitat

pròpia i que sigui acceptada pel entorn d'un adolescent quan en un moment donat el grup
observat explica entre rialles les experiències d'unes colònies passades, l'única persona que
s'ha incorporat recentment i, per tant, no va viure les colònies expressa incomoditat, ja que
tots poden intervenir menys ella a causa de no va poder viure l'experiència, finalment em diu:
Sempre surt la mateixa anècdota cada any són molt pesats (diàri de camp, p. 21). Les
aportacions d'Ehrenreich, afirmen que els adolescents estan molt influenciats per la percepció
precisa o inexacta de ser vists i jutjats pels seus iguals. Tal com diu l'autor, estar en presència
de companys augmenta la susceptibilitat dels adolescents, ja que la influència dels iguals
augmentant el funcionament de les regions del cervell responsables de la cognició social i la
recerca de recompenses principalment l'amígdala, l'estriat i l'escorça prefrontal (Somerville,
2013, Steinberg, 2008, p.88).
Així doncs, tal com veiem en la teoria i en la pràctica vista quan una persona del Cau parla en
un debat davant de la resta de participants, la presència és objectiva, és una realitat
compartida en un moment donat que pot durar minuts o segons. En el context on-line, segons
Ehrenreich, la quantificació i les mètriques de seguidors i likes poden fer intensificar
l'experiència. L'exemple més clarificador d'aquest tema en el nostre treball d'observació és la
dificultat per dinamitzar els debats a causa de la vergonya que als adolescents sentien al parlar
davant dels seus iguals, ja que les reaccions dels seus iguals podien ser d'importància per a ells.
En aquest sentit, caldria veure com són els comportaments dels mateixos nens a les xarxes i si
en el cas que expressin opinions al públic, com ho experimenten si amb major o menor
impacte.

CO-CONSTRUCCIÓ I COMPENSACIONS DE COMPORTAMENT

Quan els nens i nenes del cau es reunien a plataformes virtuals, a través de la pantalla,
preferien parlar pel xat abans que connectar el micròfon això reforçaria la teoria de la co-
construcció dels adolescents, en quant que segons Ehrenreich, els adolescents creen espais
virtuals en un esforç per satisfer les seves necessitats de desenvolupament off-line. És a dir,
així com al principi exposo la perspectiva teòrica en la qual enfoco el treball basat en el fet que
l'on-line i el off-line són esferes sobreposades i una es nodreix de l'altre i viceversa, la manera
en com els adolescents utilitzen les plataformes virtuals hi té molt a veure. Parlen per xat com
que parlar per micròfon és menys òptim per ells, ja pot ser degut al fet que se'ls escoltaria des
de les seves habitacions a altres de la casa, per vergonya o perquè el xat ofereix recursos
lingüístics que el llenguatge oral.

En aquest sentit, trobem les teories de Castells, on exposa que els recursos que ofereixen les
incorreccions normatives del xat són funcionals (a causa del context) i simbòliques. L'humor és
considerat un atribut de rellevància per la identitat virtual i un instrument funcional i no
simbòlic. Els codis i les expressions anti-normatives es nodreixen de les normatives. La identitat
és reforçada a través de les incorreccions i la llibertat que aquestes proporcionen.
22
CONCLUSIONS

Tots els treballs elaborats d'investigació han servit de gran ajuda sobretot per aprofundir en el
coneixement que han pogut fer possible el desenvolupament de la hipòtesis.

En aquest apartat em disposo a sintetitzar el desenvolupament i els resultats obtinguts en

referència a la hipòtesis. Cal mencionar com he dit en apartats anteriors que la hipòtesi es basa
sobretot en una esfera i un entorn molt concret que és el cau de Terrassa, amb unes
característiques pròpies del grup. Probablement, aquestes característiques les tenen en comú
amb altres grups de lleure educatiu, però que ben segur moltes d'altres són especials. Per tant,
veiem com en el cau de Terrassa els nens s'aculturen en un espai que tendeix a reivindicar l'ús
compartit dels espais públics i de l'oci tradicional en la ciutat, però que per sobre reivindiquen
l'ús d'espais més naturals com una forma de socialització més sana. Per altra banda veiem que
tot i percebre les tecnologies com quelcom perillós, additiu o una zona hostil, sobretot pels
caps amb una edat més elevada, aquestes són utilitzades de manera "positiva" per a
comunicació i assolir objectius comuns. I tal hi com veiem en el marc teòric també són
utilitzades per la creació de vincles entre iguals a través d’un marc amb patrons d’interacció
basats en la co-construcció. Així doncs, per finalitzar veiem que la reivindicació existeix, però
que també degut a les grans utilitats que la tecnologia ofereix és difícil escapar-se de manera
absoluta, ja que influeix de manera directa i indirecta en el comportament i actituds dels nens.
Tal com diu l'Amber:
El fet no se soluciona treien els mòbils, és una actitud ja integrada en els nens d'avui en dia . O
el que diu la Paula sobre el canvi en els referents; on abans trobaves suport de coneguts
propers, ara se segueixen a referent llunyà i aquests no els hi proporcionen un feedback
comunicatiu proper (entrevista, 2021).

Per aquests motius concloc que en el cas del cau influència de manera molt subtil l'ús de les
tecnologies en la pertinença de l'espai, però aquest fet és pel fet que es forcen situacions i
espais, és a dir, es lluita constantment perquè no sigui així. Uns dels valors més potents del cau
(consciència col·lectiva/convivència) fa que aquestes conductes individualitzades no es
reprodueixen de manera continuada tant els dissabtes a la ciutat com en les sortides o
campaments. Els caps tenen eines per a dinamitzar que fan que no tan sols, sovint, s'allunyin
de la presència física d'aparells tecnològics sinó que potencien quasi involuntàriament, un
caràcter de valor simbòlic que fa referència a la participació, a la comunicació assertiva i que
proporciona una consciència col·lectiva que xoca i que sembla que conviu paral·lelament amb
les conductes individuals i excloents generades per la presència constant de l'oci digital.
En definitiva el tema que engloba el treball i pel qual he basat les anàlisis i els resultats són els nous
mitjans de comunicació digital i com afecten aquests en els adolescents. Així doncs, per accedir a
resultats adients també he hagut de generalitzar a l'hora de fer el marc teòric, intentant no allunyar-
me de la hipòtesi, però sí que aproximar-me de manera més allunyada a tot el que integra el marc
estudiat. De la mateixa manera a l'hora de realitzar preguntes en entrevistes, i de manera addicional,

23
vaig ampliar el tema per tractar qüestions com perspectives de futur, motivacions laborals i
acadèmiques. Aquests temes en primera instància no tenien una relació directa amb la hipòtesi, però
les respostes van ocasionar una relació directa amb els valors diferenciats entre oci digital i oci
tradicional, així com els valors associats a l'espai natural i l'urbà. La conclusió resultant va ser que en
l'espai del Cau de Terrassa, tot i configurar-se per una generació de natius digitals, i usar els mitjans
digitals de manera quotidiana, comparteixen una jerarquia de valors on la naturalesa és prioritzada
per sobre de la urbanitat.
Així doncs, veiem molts factors i patrons nous que els adolescents han adoptat com a part de la seva
vida de manera ràpida i eficaç a causa de la seva condició adaptativa, i que a la vegada ha resultat en
un canvi de patrons comunicatius, amb noves formes relacionals i noves comunitats amb
característiques molt especifiques. Aquests nous mitjans també han tingut com a conseqüència
efectes considerats negatius per l'associació a la soledat i a malalties mentals. Així i tot, com hem vist
en el cas pràctic del Cau, la informació i conscienciació sobre els usos dels nous mitjans fan que les
prioritats entre els adolescents i joves tinguin a veure amb la desconnexió de l'excés d'estímuls,
associats a la tecnologia, i a la vegada l'aproximació a la naturalesa.

CONTINUÏTAT DEL PROJECTE

FACTIBILITAT DE CONTINUACIÓ DEL PROJECTE

Tal com hem comentat, una de les característiques que tenen en comú la mostra la qual em vaig
basar per fer l'observació era que eren adolescent que habitaven de manera habitual barris cèntrics
de Terrassa, ja que tenen la seva llar allà. Aquest tipus de factors no influencien la nostra hipòtesi,
perquè aquesta la vaig delimitar en un context més reduït. Però per veure com la procedència de
l'habitatge influencia, en l'ús de les tecnologies i de l'espai públic, caldria entrevistar o fer enquestes
a persones que visquin a barris perifèrics. Si la hipòtesi principal hagués estat més àmplia, el mostreig
realitzat en aquest treball hauria estat esbiaixat, ja que, la investigació s'ha centrat en un perfil de
participants d'un context social molt concret. Així doncs, va ser necessari afegir a la hipòtesi; L'oci
digital influència en les pràctiques d'oci tradicional en els nens que habiten en zones cèntriques de
Terrassa o que participen en el Cau de Terrassa. Això és degut al fet que hi ha dinàmiques que no són
compartides en els adolescents i joves de barris perifèrics, això ho he pogut observar a petita escala
durant l'entrevista amb la Clara, treballadora d'espai jove en el districte del barri de Sant Lorenzo.
La dificultat per arribar als joves de diferents barris és el temps i l'accessibilitat.

D'aquesta manera, a causa del fet que al principi la meva hipòtesi principal era una mica més
genèrica, i tota la investigació fins ara anava limitada pels filtres del context on s'ha realitzat, vaig
dissenyar una enquesta que en el cas de la continuació del projecte passaria a adolescents i joves que
no pertanyen a cap organització de lleure educatiu, i a la vegada que no acostumin a habitar barris
cèntrics de Terrassa. Així poder recollir el màxim de respostes possibles, per tal de poder ampliar la
mirada i fer una petita comparació dels comportaments diferenciats. Així i tot, perquè sigui profitós
caldria ampliar el qüestionari i millorar-lo, veure com arribar aquests joves i si és possible, fer alguna
observació en barris perifèrics, així com entrevistes.

24
DIFICULTATS

Cal mencionar una de les grans dificultats a l'hora de realitzar transcripcions amb valor empíric
i analític a través de plataformes virtuals com el discord. Entendre les noves formes de
comunicació per tal d'entendre on estaven els límits de les transcripcions, quines dades podien
ser transcrites i quines no, i, per altra banda, com interpretar-les. El context social en el qual
van ser portades les transcripcions fou d'un gran valor sobretot també degut a la concordança
amb el meu tema escollit. Els canvis d'interaccions des d'espais tradicionals a espais virtuals
em van servir de gran ajuda i de gran utilitat peles posteriors interpretacions. Però les
dificultats van ser notòries, la manera en com els participants em percebien va canviar,
tornaven a preguntar qui era l'usuari que apareixia en línia, ja que no el relacionaven amb mi.
La comunicació al ser diferent tenia limitacions a l'hora d'adaptar-me al grup i tenir una
integració sana o còmode pels assistents o per mi. Tot i que la meva presència era recolzada i
explicada pels caps en els espais virtuals, per mi va suposar un esforç extra per redirigir un rol
nou, una manera d'estar present diferent de la que abans tenia, veient i entenen noves
dificultats i facilitats totalment diferents de les d'observació participant tradicionals.

APLICABILITAT

L'aplicabilitat de les conclusions extretes poden ser útils ja que per molt que s’intenti mantenir
lleures protegits de les xarxes digitals d'informació, és impossible separar els dos espais de
manera rígida dins del context social estudiat, tal com hem vist en el marc teòric. Veure els
beneficis que pot aportar aquests usos, les facilitats dels nous patrons de comunicació, com
entendre l'oci dels adolescents a través d'un seguiment directe tenint en compte totes les
implicacions és del tot necessari per a què les vinculacions entre els adolescents no perdin
qualitat i no afecti negativament al creixem social d'aquests. Cal doncs, i per acabar, inversió
pública que faciliti i faci possible l'aplicabilitat d'aquest tipus d'estudis a nous projectes dirigits
als aprenentatges digitals i, per altra banda, l'aplicabilitat dels coneixements digitals que
incloguin una mirada reflexiva i critica en tota tipologia de disciplines i matèries escolars.

25
BIBLIOGRAFIA

Ardèvol, Elisenda. Martí, Josep. Mayans, Joan. (2002). Cibercultura/cibercutures: la cultura

d’internet o l’anàlisis cultural dels usos socials d’internet. IX Congrés d’antropologia FAAEE.
Universitat Oberta de Catalunya. Barcelona.

Bauman, Zygmunt (1999): Modernidad líquida. Buenos Aires: Fondo de Cultura Económica.

Carnicelli, S., mcgillivray, D., & mcpherson, G. (Eds.). (2016). Digital leisure cultures: Critical
perspectives. Taylor & Francis

Castells, Manuel (2006): La Sociedad Red. Barcelona: Alianza Editorial.

Del Prete, A., & Redon Pantoja, S. (2020). Las redes sociales on-line: Espacios de socialización y
definición de identidad. Psicoperspectivas, 19(1), 86-96.

Ehrenreich, S. E. (2022). 4 Peer Relationship Processes in the Context of Digital

Media. Handbook of Adolescent Digital Media Use and Mental Health, 85-96

Escobar, A. (2005). Bienvenidos a Cyberia. Notas para una antropología de la

cibercultura. Revista de estudios sociales, (22), 15-35.

Gértrudix Barrio, M., Borges Rey, E., & García García, F. (2017). Redes sociales y jóvenes en la era
algorítmica. Telos, 107, 62-70.

Igarza, R. (2009). Burbujas de ocio: nuevas formas de consumo cultural. La Crujía

INE, Base (2022) Hogares que tienen acceso a Internet y hogares que tienen ordenador.
Porcentaje de menores usuarios de TIC. Disponible en.
https://www.ine.es/ss/Satellite?L=es_ES&c=INESeccion_C&cid=1259925529799&p=%5C&pag
ename=ProductosYServicios%2FPYSLayout&param1=PYSDetalle&param3=1259924822888

Jain, C., Sharma, A., & Singh, S. S. (2020) Leisure-Time, Socialising With Peers; Digital Leisure As
A Mediator Or Distemper For Net Generation. Science, Technology And Innovation, 48.

Planells, J. M. I. (2002). De la incorrección normativa en los chats. Revista de investigación

lingüística, 5(2), 101-116.

Pink, S., Horst, H., Postill, J., Hjorth, L., Lewis, T., Tacchi, J. & Filella, R. (2019). Etnografía digital
(1.a ed.). INVESTIGACIÓN.

Rheingold, H. (1996). La comunidad virtual: una sociedad sin fronteras (Vol. 32). Barcelona:
Gedisa.

Silk, M., Millington, B., Rich, E., & Bush, A. (2016). (Re-) thinking digital leisure. Leisure
Studies, 35(6), 712-723.

Viñals Blanco, A. (2013). Las redes sociales virtuales como espacios de ocio digital. Instituto de
Estudios de Ocio – Universidad de Deusto.

26
VALORACIÓ DE LA SEQÜÈNCIA

La seqüència des del primer any, ha estat llarga, però a la vegada ha servit per fer un
seguiment extens i profund del tema escollit, on totes les assignatures obligatòries han tingut
un gran pes en la construcció del treball. En aquest sentit gran part del treball realitzat, així
com el plantejament, s’ha portat a terme en assignatures prèvies i molt enriquidores de cara a
completar l’estudi que m’havia proposat. Penso també, que tinc molt contingut descartat i de
importància, com per exemple la codificació d’entrevistes, plantejament de possibles
tècniques com qüestionaris dissenyats, que no s’han pogut adjuntar degut a les limitacions de
la llargada del treball final.

27