Free TOTES TEMES ESTRUCTURES PDF

ESTRUCTURA DE LA
COMUNICACIÓ SOCIAL
Tema 1: Introducció a anàlisi de l’estructura dels mitjans
Tema 2: Mitjans i grups de comunicació a l’Europa occ
Tema 3: Mitjans i grups de comunicació a EUA
Tema 4: Mitjans i grups de comunicació espanyols
Tema 5: Els mitjans i grups de comunicació a Catalunya
a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-5452582
T1: INTRODUCCIÓ A L'ANÀLISI DE L’ESTRUCTURA DELS
MITJANS
Comunicació social → procés de producció, recepció i intercanvi de signi cats a través del qual la
realitat social és produïda, compartida, conservada, controlada i transformada.
- èmfasi en el paper de la comunicació en el funcionament de les societats
És un paper fonamental en el funcionament de les societats, ja que es conserven, transformen i posen en

dubte la realitat i les maneres d’entendre els conceptes. El llenguatge permet donar signi cat a la forma en
què veiem el món i condiciona aquesta visió.
● Que caracteritza els mitjans de comunicació i les diferències d’altres formes de comunicació?
a. nivell d’organització social (en el que es produeix el procés
de comunicació)
Els mitjans són organitzacions especialitzades en la
producció i difusió de missatges, dirigits al conjunt de la
societat, involucra a més persones, condiciona l'esfera
pública
b. formes de producció i difusió dels missatges

És una forma de comunicació conseqüència de la industrialització de la comunicació i la cultura,
indústries culturals / comunicació de masses.
Gràcies a les noves tecnologies s’ha anat difonent cada vegada més fàcil: l'aparició del telègraf,
ràdio, televisió…
La producció industrial comporta a la idea de l’estandarització dels processos de producció i els

productes i la divisió del treball de la industrialització té a veure en com funciona la comunicació i
la cultura.
ELS MITJANS DE COMUNICACIÓ
Característiques de la comunicació de masses
• A gran escala i impersonal → l’emissor no coneix l’audiència. Aquest emet un missatge sense
conèixer de manera personal l’audiència
• Unidireccional i asimètrica —> l’audiència no té la mateixa capacitat de retorn, els MCS tenen un
gran poder d’enviar missatges a la població i, en canvi, l’audiència no.
• Generada per organitzacions professionalitzades, especialitzades i centralitzades.
• Estandarditzada
• Mercantilitzada —> Missatges que tenen un valor econòmic
Amb l’arribada d’internet el canvi principal que trobem és la individualització del contingut, i a més
passa a ser simètric, ja que qualsevol persona pot crear contingut i té “poder”. Amb l’arribada la
fragmentació de les audiències i la individualització dels consums mediàtics apareixen noves formes
d’entendre la comunicació pública.
● Característiques de la comunicació digital

○ horitzontalitat i descentralització
○ individualització i heterogeneïtat dels consums
○ intel·ligència col·lectiva i cultura participativa (interactivitat, presumidors…)
○ continguts i actors globalitzats
○ mercantilització i economia de l’atenció
L’ANÀLISI DE L’ESTRUCTURA DELS MITJANS
Elements d’anàlisi
Propietat Governança
- mitjans públics / mitjans privats. - presa de decisions.
- processos de concentració de la propietat. - marc regulador.
- independència respecte els interessos de la
- relació entre la propietat dels mitjans i altres
propietat?
sectors econòmics.
Model de negoci Tecnologia

- fonts de nançament → publicitat / - dispositius
pagament usuaris / fonts públics / donacions. - què permet fer la tecnologia? continguts,
- cadena de valor → producció / ensamblatge / pràctiques, professionals.
distribució
- actors → col·laboració / competència
Usuaris i usos Continguts

- qui és i com és l’audiència - tipus de continguts i gènere (informació,
- usos socials i evolució cció, entreteniment)
- producció / apropiació de continguts - mitjans generalistes/ temàtics / personalitzats
Impacte i funcions
- impacte social, cultural, econòmic, polític
Quan parlem i estudiem els mitjans, utilitzem diferents metàfores:

estructura → disposició o forma d’estar relacionades les diferents parts d’un conjunt.
sistema → conjunt de coses que relacionades entre si ordenadament contribueixen a un determinat

objectiu.
ecologia → ens parla dels mitjans i les empreses com a ambients, fen referència a la seva relació,
evolucionen alhora i s’adapten entre ells. Es creen relacions de competició però també de col·laboració.
ECOSISTEMA
○ Els mitjans com a “ambients”
○ “Cap mitjà existeix sol o té significat sol, sinó que en permanent relació amb els altres mitjans”
McLuhan
○ Ecologia dels mitjans (estàtic) > Evolució dels mitjans
Què passa amb resta de mitjans quan apareix un mitjà/tecnologia nou?adaptaS’ o se substitueix?
Quan un nou mitjà apareix, inicialment acostuma a imitar les formes, gèneres i continguts dels mitjans
anteriors, ns que creadores i audiència entenen les possibilitats d’aquest i desenvolupen el seu llenguatge.
També quan un mitjà s’estableix com a dominant in ueix a la resta de mitjans i hi ha evolucions i
in uències mútues.
L’evolució dels mitjans es dona a raó d’aparèixer la tecnologia ja que hi ha una evolució i es creen nous
mitjans. Quan es donen amb aquells que ja existien es pot donar:
- substitució → ens quedem amb el nou mitjà perquè evoluciona a millor, per exemple dels vinils
es passa ns el spotify
.
- adaptació i coexistència → el que ja existia s’arreplega en aquells fets que el fan diferent dels
nous. Per exemple la TV tot i que combina imatge i veu, no aconsegueix acabar amb la ràdio. Sí
que és cert que abans la ràdio estava al centre de la llar i ara aquest lloc l’ocupa la televisió. Però, la
TV és capaç de sobreviure i a més a diferència d’aquesta la ràdio és mòbil (la trobem al cotxe
també). En néixer la ràdio es basava en el directe i estava vinculada amb la immediatesa. Tanmateix,
la premsa no pot competir amb això i, per tant, acaba evolucionant en un periodisme més
profund. En aparèixer els mitjans digitals també ha d’evolucionar s’adapta a l’internet publicant
molt més ràpid i li dona molta més importància a les imatges.
Són evolucions i in uències mixtes.
Els mitjans com a “ambients” que ens donen forma (ciutadania i institucions). MEDIATITZACIONS
TEMA 2: MITJANS I GRUPS DE COMUNICACIÓ
A L’EUROPA OCCIDENTAL
LA PREMSA
Característiques
• és el primer mitjà de comunicació de masses, està vinculat a les democràcies.
• es desenvolupa dins les front es estatal o lingüístiques.
• està poc regulat tradicionalment.
• actualment, està en un moment de crisi i de canvi del model. A causa que és la que més està patint
l’arribada d’internet, ho està patint a escala d'audiències, però sobretot a nivell de negoci (diners). I
també està així perquè mai es va recuperar de la crisi del 2008.
Punts històrics
És fruit directe de l’aparició de la impremta (1640) la qual permet descentralitzar els centres de
coneixement. A partir del s.XVII es donen els primers precedents i als segles XVIII - XIX comença el
mitjà amb característiques semblants a les d’ara.
• Vinculat a les necessitats d’un nou grup social: la burgesia (En ella es reflecteix allò relacionat amb
ells, des del comerç fins a les seves opinions polítiques)
• Informació comercial i expressió de l’opinió pública.
• Lluita per la llibertat d’expressió i informació paral·lela a la lluita per la democràcia. Les
democràcies liberals es donaran al s.XVIII - XIX.
• S’estableixen publicacions regulars com una recopilació de peces escrites per diferents autors i
organitzades per un editor.
• És de caràcter públic, s’adreça al conjunt, no a gent en concret.
Als països escandinaus és on primer es va reconèixer la llibertat d’expressió.
Fins a la 2a meitat del s.XIX, la premsa es converteix en un mitjà de masses, arriba a un volum
important de persones, per tant, és quan realment s’estableix com un sector comercial.
- producció industrial i millores tècniques i de transport.
- naixement de les agències de notícies (ex:Renters a Uk /Europa Press a Espanya)
- publicitat: aparició de la premsa popular. La seva entrada baixa el preu de l’exemplar, per tant, es
venen més i arriba a més gent.
- expansió de l’alfabetització
La premsa sempre ha estat molt més popular al nord d’Europa que al sud. Això és perquè al sud la
religió de la majoria ha estat el catolicisme i per això havia bastant analfabetització ns al s.XX. Mentre que
en el nord la majoria són protestants, religió en la qual la lectura és molt important.
Consolidació de la premsa al s.XX - 2008.
- La premsa es consolida com a mitjà informatiu de caràcter comercial.
- A partir de la 2a GM es dona l’establiment dels mercats de premsa contemporanis, dominats per

dos tipus de diaris: premsa informativa - interpretativa i premsa popular - sensacionalista.
- Diferències importants en la penetració i establiment de la premsa en diversos països europeus.
- S’estableix una forma de nançament doble: publicitat + pagament d’exemplars.
- Establiment de mercats d’àmbits nacional / estatal amb diversos diaris en competència >
paral·lelisme polític
- diversos graus de politització de la premsa, clientelisme, instrumentalització.
TIPUS DE PREMSA
○ PREMSA D’OPINIÓ O DE PARTITS

- important ns la 2a GM
- vinculada a l’església, partits
polítics, sindicats.
- funcions de mobilització i
socialització
○ PREMSA INFORMATIVA -
INTERPRETATIVA
- apareix al XIX i es converteix en la
dominant (prestigi)
al llarg del s. XX.
○ TABLOIDES (PREMSA POPULAR / SENSACIONALISTA)
- apareix a mitjans / nals del s.XX i es converteix en la més llegida en molts països europeus.
Les fonts d’ingressos dels mitjans de comunicació:

Publicitat → els mitjans venen temps / espai als anunciants per emetre publicitat: accés a
les audiències.
Pagament per part de l’audiència → l’audiència paga per accedir a uns continguts
Finançament públic → assegura la presència de determinats continguts del sistema mediàtic.
Donacions → audiència o institucions públiques i privades donen diners voluntàriament per
nançar el mitjà
Regulació
Tradició de poca regulació → perill del clientelisme
Autoregulació: els consells de premsa
> redactar codis deontològics.
> reben i arbitren les queixes dels ciutadans.
> en alguns casos poden emetre multes com a Suècia, poden obligar la premsa a publicar els seus
informes negatius com Alemanya i Àustria. En els països mediterranis tenen poca tradició i pes.
El debat sobre la regulació de la premsa al Regne Unit, amb la Comissió Levenson.
La crisi de la premsa (2008 - actualment)

A partir de 2008 hi ha la gran crisi econòmica amb la caiguda de la inversió publicitària. Hi ha una
migració de l’audiència i la publicitat a internet i això provoca una forta crisi del sector.
⇾ Contenció de despeses: reduccions de plantilla, del nombre de pàgines o dels dies d'impressió i
tancament de rotatives.
⇾ Les empreses editores de diaris acumulen pèrdues des de 2010.
⇾ Canvis en la propietat i augment de la concentració.
A partir del 2008: respostes a la crisi del sector en forma d’estratègies digitals com canvis en la lògica de
treball (redaccions integrades i ràpides “online rst”) i canvis en el disseny i el llenguatge.
Models de negoci a Internet

- Mantenir l’edició en paper? En molts casos, la majoria d’ingressos provenen encara de l’edició en
paper.
- Les di cultats de la publicitat online. Un lector en paper genera + ingressos publicitaris que un de
digital.
- Cap a un model majoritàriament de pagament? Resistències a pagar pels continguts dels diaris
digitals.
- Models en obert vs models de pagament (The Guardian VS Financial Times)
LA RÀDIO I LA TELEVISIÓ
Característiques bàsiques__________________________________________________
• Tradicionalment, la ràdio i la televisió són els dos mitjans que han dominat el temps de consum
mediàtic.
• El consum de la ràdio i la televisió és complementari - vinculat a rutines diàries.
• Són dos mitjans caracteritzats pel directe i la serenitat.
• Tradicionalment, importància de la programació dels continguts: el mitjà és qui proposa quan es

consumeixen els continguts.
Tipus de canals
Segons la propietat del canal
- Canals públics → propietat de l’estat

- Canals privats → propietat d’empreses privades
Segons les fonts de nançament / Accés als continguts
- Canals en obert
- Canals de pagament
Segons els continguts
- Canals generalistes
- Canals temàtics
Segons la temporalitat dels continguts
- Televisió
- Ràdio
- Vídeo on Demand
Fonts de nançament de la RTV

• Finançament públic → assegura la presència de determinats continguts en el sistema mediàtic -
RTV Públiques
• Publicitat → els mitjans venen temps / espai als anunciants per emetre publicitat - RTV públiques
i privades
• Pagament per part de l’audiència → l’audiència paga per accedir a continguts - TV privada, SVOD
• Donacions → l’audiència o les institucions públiques i privades donen dines majoritàriament per
nançar un mitjà.
Fins al 2010 la televisió és el principal mitjà en inversió publicitària. En canvi, la ràdio és un mitjà amb
poca inversió publicitària. A partir del 1990 veiem també que hi ha una importància creixent dels ingressos
de la televisió de pagament.
Importància del nançament públic > estancament.
El model fundador de la RTV a Europa (1920 - 1970)______________________________

El model establert amb la ràdio es dona als anys 1920 i posteriorment aplicat a la televisió cap als anys 50.
Els ens de RTV públics a Europa:

- Regne Unit → BBC (British Broadcasting Corporation)
- França → Radio France + France Television
- Alemanya → ARD i ZDF (creació posterior a la 2a GM)
- Itàlia → RAI
Raons per establir el monopoli públic de RTV:

1. Tecnològiques → escassetat de freqüències
2. Polítiques, socials i culturals → gran impacte de la RTV
Calia assegurar un ús responsable de la RTV, preservant-la de les pressions del mercat.
La RTV és gestionada per ens públics independents del govern i veiem que hi ha poques emissores / canals
i d’àmbit preferentment nacional. Aquesta és nançada per un cànon, impost especial, i als anys 70 en
alguns països introdueixen la publicitat.
- estructura autosu cient
- actuació guiada pel concepte de servei públic
La RTV ha de ser capaç de criticar els governs, els partits polítics, poder parlar de tots els temes amb certa
independència. Encara que sigui pública no ha de ser un altaveu del govern, és a dir, teòricament ha d’anar
independentment del govern.
El concepte de servei públic:

○ Programació generalista (diversitat): equilibri en les funcions d’informar, educar i entretenir,
continguts adreçats a tothom.
○ Cohesió social - Democratització del coneixement, establir lligams entre la ciutadania.
○ Identitat / cultura nacional.
○ Donar accés al ciutadà als esdeveniments principals de la vida pública → enfortir la democràcia.
○ Enfortir la indústria audiovisual nacional o estatal
La qüestió de la (in)dependència política
Models d’organització → el paper de governs i parlaments en l’elecció dels membres dels òrgans directius.
El per l de les persones que formen part d’aquests òrgans directius.
Qui controla l’acció de la TV pública? Parlament vs Autoritats Independents. En la majoria de països

s’estableix un control parlamentari que se suma al control d’altres òrgans que regulen i vigilen el sector
audiovisual.
La del monopoli públic en la TV (1980 - present)

Als anys 70 / 80, l’entrada limitada de canals privats amb obligacions de serveis públics.
• grups europeus audiovisuals més importants → RTL / Prosieben
Al nal dels anys 80 grans empreses editores comencen a comprar canals locals i els ajunten per crear-ne de
nacionals: Tele5 / Italia5 / Rette4.
Berlusconi decideix comprar els tres i per més que siguin tres canals diferents acaben sent part de la
mateixa persona.
Desregulació a parir dels anys 90. Veiem que hi ha una multiplicació de canals privats. Aparició de noves
formes de canals de pagament, la TDT (l'apagada analògica el 2012). i arriben nous serveis de VoD com
Net ix, HBO, etc. Cada vegada hi ha menys obligacions pels canals privats, un entorn més segmentat.
Cal repensar el paper de la TV pública actualment

Conseqüències per la TV pública de l’entrada de les televisions privades
- Crisi d’audiència → a mesura que entren més canals privats es va reduint encara més l’audiència
pública. En la majoria de països continuen sent els canals públics els més vistos, però aquí no.
Perdre audiència en la televisió pública suposa una desestabilització del cànon, un impost per
poder nançar la televisió pública. Es posa en dubte el fet de per què hem de pagar una televisió
que no veiem.
- Crisi econòmica → si ningú mira la TV pública, les marques no es volen promocionar, depenem
molt de la publicitat.
- Crisi d’identitat → estratègia d’identi cació amb les privades per no perdre audiència o ingressos.
A partir dels 2000 comença aquesta lògica comercial que per no perdre rellevància comencem a fer
els mateixos continguts que les TV privades. Tanmateix, això crea encara més valors intrínsecs, per
què mantenim els públics si fan el mateix que les privades?
- Crisi de legitimitat → és rendible en el sector econòmic? distorsiona el mercat? afavoreix el sector

audiovisual?
Respostes a la crisi de la RTV pública:
⇾ Augment dels canals públics davant la multiplicació de canals privats
⇾ Presència de la TV pública a Internet i els nous mitjans
⇾ El debat sobre el nançament
⇾ Importància de la producció nacional
⇾ Importància de la producció nacional: TV pública com a dinamitzadora del sector de producció
audiovisual.
⇾ La TV pública com a entitat que “ xa l’estàndard de qualitat”
El sector televisiu a Europa (2010 - actualitat)

El consum de TV lineal es manté fort però en decreixement, a favor d’altres formes de consum dels
continguts televisius i forta fragmentació de les audiències.
Evolució de les fonts de nançament:
1. el sector publicitari televisiu resisteix millor la migració cap a internet que altres sectors (premsa).
2. els serveis de pagament (tv de pagament i serveis VoD / Streaming són el segment amb un nivell de
creixement major).
3. el nançament públic es manté estancat.
TEMA 3: MITJANS I GRUPS DE COMUNICACIÓ ALS EUA
Concentració i convergència dels sectors audiovisuals: cinema, televisió, telecos i internet
RÀDIO I TELEVISIÓ
El model fundador de la RTV (1927 - 70)

Relacions entre el sector del cinema i la televisió: per què les majors no entren en el sector televisiu?
• Anys 20: degut a l’escassetat de freqüències i els perills potencials de la ràdio, es decideix que cal
regular aquest mitjà.
• Sistema nascut el 1927 (Radio Act) i consolidat el 1934 (Communicacions Act)
• La televisió s’organitzarà seguint la mateixa estructura que la ràdio, es decideix que cal regular aquest
nou mitjà.
CARACTERÍSTIQUES
- Emissores comercials d’abast local / regional nançades per anunciants
- Límits a la propietat molt estrictes
- Sistema de networks i emissores
- Autoritat independent → Federal Communications Commission
• Aviat s’estableix un oligopoli de la NBC, CBS i ABC, que es manté en la televisió (‘the big 3’)
• De mica en mica, les tres networks abandonaran el mercat ràdio per concentrar-se en el de TV.
• S’estableix un sistema televisiu molt competitiu i comercialitzat.
Relacions entre el sector del cinema i la televisió: per què les majors no entren en el sector televisiu?
• 1943 → es prohibeix que les majors puguin ser propietàries d’estacions i networks televisives.
• A partir dels anys 60 → produiran continguts per les networks.
La RTV pública
Desencant per la vocació exclusivament comercial d’estacions i networks.
El 1969 neixen la National Public Radio (NPR) / Public Broadcasting Service (PBS)
Característiques:
- especialització i complementarietat - pes minoritari
Desregulació i concentració (1985 - present)

Es exibilitzen les limitacions a la propietat (ràdio, televisió i cinema)
Conseqüències:
- Fusions i forta concentració: creació potents grups comunicació que integren TV i cinema
- A partir de 2011: entrada de grans empreses de telecomunicacions en el sector Comcast
El procés de concentració: formes d’expansió de les empreses mediàtiques
1. CREIXEMENT VERTICAL
⇾ Dins d’un mateix mitjà.
⇾ Creació/adquisició d’empreses que duen a terme tasques diferents de la “cadena de valor”.
⇾ Resultat: empreses integrades verticalment.
⇾ Per exemple, un canal de televisió que compra una productora de TV.
2. CREIXEMENT HORITZONTAL
⇾ Dins d’un mateix mitjà
⇾ Creació/adquisició d’empreses que duen a terme tasques diferents de la “cadena de valor”.
⇾ Per exemple, un canal de televisió que compra un altre canal de televisió.
3. CREIXEMENT DIAGONAL
⇾ Creació / adquisició d’empreses de sectors mediàtics diferents.
⇾ Per exemple, un canal de televisió que compra una productora de cinema.
**Mirar grà cs power
Els nous actors digitals (streaming i SVoD)

Ens trobem en l’inici d’un canvi de model.
- El 2006 YouTube és comprat per Google → continguts “no - professionals” i l’amenaça de la
pirateria.
- El 2007 comença l’inici dels serveis de streaming com a nestra d’explotació dels continguts
televisius. Serveis dels mateixos canals de televisió. Hulu i Net ix
- Els canals de cable, és a dir, els de pagament són els més perjudicats pel nou model.
NETFLIX
Neix el 1999 com un videoclub. El 2007 comença a fer cinema i sèries en streaming, però no és ns al 2013
que comença a fer producció pròpia i continguts d’estrena.
Destaca la importància de les dades dels usuaris per tal de poder recomanar sèries i pel·lícules d’interès als
usuaris. Comissionar contingut + algoritme de recomanació.
Ha fet una gran expansió internacional i té presència en 190 països, tot i que actualment han aparegut
nous competidors com Amazon, HBO, Diseny +... creant així una tensió dels grups de comunicació.
No és el mateix ingressos que bene cis, ja que es poden tenir ingressos però estar en pèrdues.
Ingressos principals de Net ix dels últims anys:
- 2019 → 20.100M€ - 2020 → 24.000M€ - 2021 → 29.600M€
El cost terminal és el que costa produir una unitat més. Per tant, s’ha d’invertir més. En el streaming
aquest cost és molt baix. Per exemple, si en un principi es pensa fer 1000 DVD en fer un mes hauràs de
comprar una carcassa més, un transport més… a Net ix això no passa i doncs, és igual tenir un usuari més
o un menys.
Les plataformes de vídeo i les xarxes socials es troben controlades / dividides en 3 models:
Model bit tec: són grans tecnològiques de USA. Fins ara l’Estat tenia una supervisió de les empreses
baixes, perquè ja els anava bé.
Model big state: propi de Xina i la part asiàtica. Té un potencial tecnològic industrial impressionant i és
un model tancat.
Model d’Europa: es troba entre mig, perquè menys població i menys àrea d’in uència. Per això la unió
europea fa dos anys va crear una directiva que regulava la presència d’Europa al camp de les xarxes i les
plataformes. En aprovar-la el que va fer va ser dir als països que en dos anys havien de crear una direcció
que recullis aquesta llei audiovisual. Espanya, tot i que el setembre del 2021 va complir dos anys, encara
no l’ha aprovat. El que s’ha de fer, per tant, és que de tots els ingressos que es donen a les plataformes
integrin els doblatges catalans (tot i que hi ha molts per TV3 o pagats per la Generalitat), molts cops
s’excusen de problemes tècnics.
Això de què els mateixos països produeixen en les seves llengües a Net ix li surt rendible perquè no els
sortiria bé que tots fos del mateix lloc (EUA) i amb els mateixos temes.
EL CINEMA
L’era daurada de Hollywood (1920 - 1940)
Es crea un oligopoli
• Majors → Paramount, Metro Goldwyn Mayer, Twentieth Century FOx, Warner, RKO
• Minors → Columbia. Universal, United Artists
Es caracteritza per unes infraestructures de producció pròpies i control sobre el “talent”, un domini del
mercat nacional, i també Europeu i estan integrades verticalment per producció, exhibició i distribució.
La de l’era durada de Hollywood (1950 - 1980)

Característiques de les majors:
- Infraestructures de producció pròpies i control sobre el “talent”.
- Integrades verticalment (producció - exhibició - distribució)
- Domini del mercat nacional i Europeu.
CAUSES
• Decret Paramount (efectiu el 1948) → obliga a les majors a despendre’s de les sales d’exhibició i
prohibeix les pràctiques abusives en la distribució dels lms.
• Aparició de la televisió i pèrdua d’espectadors → prohibició d’entrar en la TV (1943)
• Canvis en l’estructura de les majors → deixen de tenir control sobre el “talent” i cedeixen el control
creatiu. Les seves tasques principals són nançar i distribuir lms.
• Nous tipus de lms → superproduccions + nou cinema americà.
• Entrada al sector televisiu → producció + explotació dels catàlegs de lms.
• Les majors són comprades per conglomerats d’altres sectors.
El retorn de les majors (80’s - present)

Comença la recuperació (70 - 80’s)
- Jaws i Star Wars → el naixement dels blockbusters
- Nous ingressos de la televisió en obert, el cable i vídeo
Anys 80 - 90: concentració i fusions
- Les majors de Hollywood formen part de grans grups de comunicació
- Creació d’adquisició de lials de “cinema independent”
- A partir de 2010 → pressió per canviar l’organització de nestres d’explotació
- Ara al 2020 → Diseny + HBOMax
ELS NOUS ACTORS DIGITALS
Antecedents → Arpanet
El 1994 la www s’obre al públic amb cercadors com Google i portals com Yahoo.
El 2004 apareix la web 2.0. Plataformes amb continguts generats pels usuaris com blogs wikis… Hi ha una
tendència a produir monopolis per l’efecte xarxa: el valor d’una xarxa de comunicació augmenta
exponencialment en relació amb el nombre de persones que hi estan connectades.
GOOGLE (ALPHABET)
Importància del seu cercador com a porta d’entrada a la www → l’algoritme de cerca
El 85% de les fonts d’ingressos es basen en la publicitat
⇾ Google, cercador, gmail, YouTube… posició i preu dels anuncis determinant pel preu ofert
‘qualitat i rellevància’ del contingut i l’historial de clics.
⇾ Google Network
La inversió publicitària a Internet i les dades dels usuaris són un actor molt dominant.
Google fa una expansió a diferents serveis i el 2006 va comprar Youtube i fa una adscripció de chrome,
gmail, maps, calendar, news… Ha sabut fer molt bé la transició del desktop a mobile.
FACEBOOK
Va ser creat el 2004, però ns al 2009 no va obtenir bene cis. El 2014 fa la sortida a borsa i el 2019 tenia
1.660 M d’usuaris actius diaris.
El 98% de les fonts d’ingressos també es basa en la publicitat. Sobretot la publicitat en dispositius mòbils,
ja que el 2014 representa un 69% dels ingressos.
Fa una expansió on compra Instagram i Whatsapp i en total al 2019 té 2.260M d’usuaris actius de tots els
serveis. La clau de l’èxit ha estat en el nombre de dades dels usuaris.
És Facebook una alternativa a Google?
- Facebook com a jardí tancat
- Porta alternativa als continguts d’Internet
- Maximitzar el temps dins de l’aplicació.
TWITTER
Va ser creada el 2006, però ns al 2019 no va aconseguir bene cis. El 2013 va fer la sortida a borsa i té 152
milions d’usuaris diaris. El 90% dels seus ingressos es troba en la publicitat, un 85% de publicitat mòbil.
Hi ha certs dubtes sobre el seu model de negoci.
Elements que afavoreix la consolidació de gegants a Internet:

1. Efecte xarxa
2. Els sistemes de recomanació
3. Agregació de continguts
Tres debats sobre els nous actors digitals:
1. Algoritmes, individualització i polarització - cambres de ressonància i lter bubbles
2. Dades i privacitat - capitalisme de plataformes
3. El debat sobre la neutralitat de la xarxa → entrada del sector de les telecomunicacions (proveïdors
d’Internet) a l’àmbit dels continguts.
TEMA 4: MITJANS I GRUPS DE COMUNICACIÓ ESPANYOLS
LA TELEVISIÓ
Conceptes bàsics de l’estrcutura de la televisió:

- propietat → TV pública / TV privada
- accés → canals en obert / canals d’accés condicional (tv de pagament)
- fonts d’ingressos:
⇾ fons públics (directes i indirectes)
⇾ publicitat
⇾ pagaments dels usuaris
⇾ donacions
AFEGIR IMATGE DE COM FUNCIONA LA PUBLI
Entre el 2003 i el 2017, la televisió és qui fa més inversió publicitària, seguit dels diaris i Internet, aquest
últim en augment. El que més és consumeix al dia és la TV, però Internet cada vegada va guanyant més.
Com es mesura l’aduiència de TV a Espanya? (a través del televisor)
• Panel audimètric → llars representatives socialment a partir de les quals es fan estimacions.
• Adímetre → emmatgatzema la informació sobre el consum de televisió segon a segon i l’envia
l’empresa responsable de processar-la.
• Kantar Media → monopoli espanyol, 4755 audímetres (11.500 individus), 530 a Catalunya
• Pèrdua de abilitat en canals minoritaris
• Últimes innovacions → time - shifted viewing, Twitter TV ratings, mesures censals a través de
televisors connectats.
• Qualitatives → pànel GfK.
TIME SHIFT O AUDIÈNCIA EN DIFERIT

Continguts televisius visionats dins els 7 dies després de l’emissió i vist a través de l’araell de televisió.
L’audímetre reconeix els continguts per l’àudio.
88% de les llars a Espanya tenen capacitat per veure aquest continguts, però encara és una part petita del
visionat.
Indicador per la mesura d’audiències:

- Audiència mitjana (rating) → la mitjana aritmètica, el nombre d’espectadors que veuen el
programa entre el total de minuts que dura.
- Quota de pantalla (share) → quanta gent graba el teu programa respecte a la gent que estava
mirant la TV. Si tothom que el veu el graba tenim un 100% de share. A dia d’avui el que passa s’un
15% ja és un èxit televisiu.
- L’audiència acumulada (reach) → quanta gent diferent ha mirat el programa.
LA TELEVISIÓ PÚBLICA (TVE)_______________________________________
A. Naixement de TVE (1956 - 1980)
● La televisió neix com a monopoli públic
● Cap concepció de servei públic: model autoritari
● Característiques
○ subordinada al poder
○ la publicitat com a font quasi exclusiva de nançament
○ 1 canal (+ un segon canal el 1966) d’àmbit estatal
○ orientada a l’entreteniment
B. La democratització de RTVE: “Estatuto de RTVE (1980)

● Es manté el monopoli públic televisiu
● S’intenta apropar la TV pública espanyola al model europeu de televisió de servei públic:
○ RTVE es converteix en un ens públic autònom del govern
○ S’encarrega a TVE missions de servei públic
● Ara bé, es mantenen importants dè cits
○ manca d’autonomia política real (model governamental)
○ dependència de la publicitat com a font de nançament
○ descentralització territorial limitada
○ no s’especi quen les missions de Servei Públic
○ Control parlamentari (sense autoritat independent)
C. La del monopoli públic (1990 - 2004)

● 1988 → Llei de la televisió privada. El 1990 comencen a emetre Telecinco i Antena3.
● Conseqüències negatives per a TVE:
○ pèrdua d’audiència
○ pèrdua d’ingressos publicitaris
○ estratègia d’identi cació

○ crisi d’identitat i legitimitat
D. La reforma de RTVE (2004 - present)

● 2004 → nou govern del PSOE, Zapatero. Procés de reforma de RTVE per intentar solucionar els
seus dè cits històrics.
● Canvis legislatius el 2006 (Ley de Radio i TV de titularidad estatal) i el 2009 Reforma del
nançament.
● El 2012, amb el nou canvi de govern (PP / Rajoy) s’introdueixen algunes modi cacions al model
que reverteixen alguns dels canvis fets en el període del 2006 - 2010.
Característiques del nou model de RTVE!!!!!!!
○ Més autonomia política —> model parlamentari
- modi cacions importants el 2012 (Govern PP) que tornen a limitar l’autonomia política
de RTVE. El 2017 es torna al model anterior.
○ Especi cació de les missions de SP: mandat marc
○ Reducció del nombre de treballadors. El 2006 es fa un pla de sanejament. Es passa de 9.200
treballadors a 6.300.
○ Reforma nançament RTVE
- més ingressos públics a partir de 2006 (500M€) → retallades a partir de 2012
- eliminació de la publicitat al 2010. I el 2012 s’introdueixen els patrocinis culturals
○ Ingressos aternatius (2010)
- 3% ingressos operadors de TV privada en obert i 1,5% TV de pagament
- 0,9% ingressos operadors de telecomunicacions
- taxa radioelèctrica
E. Cap al concurs públic (2018 - 2020)

● Acord per celebrar un concurs públics que proposi els membres del consell d’administració i
presidència de l’ens al Congrés i el Senat, perquè siguin votats.
● Les baralles partidistes sobre qui ha de valorar les propostes, els recursos freqüents entre el
centenar d’opositors i la situació de provisionalitat política embarranquen el concurs. A març de
2020, hi ha 20 nalistes que reclamen que es resolgui.
● Rosa Maria Mateo, administradora única provisional durant més d’un any i mig.
● El concurs es va acabar amb una reunió entre PP i PSOE i ells van nomenar que era d’aquí
LA TELEVISIÓ PRIVADA____________________________________________
A. Llei de la televisió privada 1988
- Objectiu → + pluralisme
- Nous canals: 2 canals en obert (T5 i Antena 3) i 1 de pagament (Canal +)
- “Servei públic indirecte”, però amb poques obligacions.
- Control → Ministeri d’Indústria ns el 2013.
B. Obligacions de les TV privades

- Quotes de producció europea (51%) i independent (10%)
- Límits publicitat → 12 min /h, telepromoció 3 min/h
- 1999 → obligació a invertir en cinema, animació, tele lms i sèries europees (5% ingressos i a partir
del 2010: 60% de la inversió s’ha de fer en cinema.) Però creen productores ròpies per seguir fent
economies d’escala i promoció de l’star system propi.
- Límits a la propietat cada cop més laxes, menys estrictes.
- 2010 → horari de protecció infantil
- En els últims anys, denuncien greuge comparatiu amb les OTT
C. Evolució (T5 / A3)
- Inicis complicats i canvis constants de la propietat. A partir de l’any 2000 → gran ben cis
- Presència de grups de comunicació europeus en la propietat (Mediaset i Bertelsmann)
- Sortida a la borsa el 2003 / 2004 → més pressió comercial
- Homogeneïtzació de l’oferta
- Importància de la cció televisiva espanyola i el sector de la producció independent.
- Apropament des del 2018 a les OTT, per compartir la producció de sèries. A3 amb Net ix i T5
amb Amazon.
- Exploren el mercat de la televisió de pagament amb ofertes pròpies.
⇾ AtresPlayer Premium, centrat en sèries i opcions per veure programació sense anuncis.
⇾ Mitele +, centrat en futbol i també amb opcions per veure programació sense anuncis.
D. La TDT (2004 - present)

- Fragmentació de l’audiència i problemes de viabilitat econòmica.
- Programació de baix cost. Els operadors petits lloguen les freqüències a grups nord - americans.
- Canvis en la regulació:
⇾ Canvi límits propietat tv privades:
• Mediaset compra Cuatro (2009)
• Atresmedia compra La Sexta (2011)
⇾ Nou concurs de llicències al 2015 → Real Madrid, Atresmedia, Mediaset, COPE (13
TV), Radio Blanca (KissTV) i Central Broadcaster Media.
- Creada el 2013. Intent semifrustrat del CEMA nascut el 2010 i integrat a la CNMC, que
supervisa els sectors de la RTV, les telecomunicacions, els transports, els correus i l’energia.
- Supervisa la ràdio i televisió espanyola pública i privada. Té capacitat sancionadora. Examina
continguts, horari infantil i límits de publicitat, però entrant poc en política o qüestions ètiques.
No assigna llicències.
- 10 membres designats pel govern cada 6 anys.
- Supervisa les missions de SP de RTVE, controla els operadors privats (expedients sancionadors:
publicitat i horari de protecció infantil)
- 2016 → 33% de les llars espanyoles hi estaven subscrites. La previsió per 2021 és del 41%.
- Sector tradicionalment dominat per Canal + (PRISA)
- 2014 / 2015 → Forta concentració del sector (tal i com passa al món). Les ‘telecos’ entren en la
distribució i, algunes, en la producció.
⇾ Movistar compra Canal + = Movistar + (per satèl·lit i Adsl)
⇾ Vodafone compra Ono
⇾ Orange compra Jazztel
LA TELEVISIÓ DE PAGAMENT_______________________________________
Un 64% dels espanyols d’entre 16 i 69 anys tenen algun servei OTT, segons Deloitte.
- Net ix lidera el sector, amb una quota de mercat del 29%
- Movistar el 22%
- Amazon Primer Video 19%
- HBO 11%
- Vodafone 10%
- Orange 5%
L’últim EGM del 2019 recollia penetració del pagament del 53,8%, que és el doble que al 2015.
LA RÀDIO
La ràdio és el 3r mitjà en penetració i 2n temps de consum. El moment de màxima audiència, el prime

time, es dona als matins. És un consum complementari al de la televisió.
Com es mesura l’audiència de ràdio a Espanya?

● Estudio General de Medios (EGM)
○ Mesura multimèdia
○ Fet per l’Asociación para la Investigación de Medios de Comunicación (AIMC):
representants d’anunciants, mitjans i empreses d’estudis d’audiència.
○ acabar
● La ràdio d’àmbit estatal està sota el domini de 3 grans empreses privades

- PRISA → SER / 40 Principales / Cadena Dial
- Atresmedia → Onda Cero / Europa FM
- COPE → COPE / Cadena 100
● Paper menor de la ràdio pública estatal RNE.
● Mitjà encara analògic (fracàs de la digitalització: DAB, però amb un creixement important a
Internet. Podcasts.
● Concursos periòdics per assignar freqüències (comunitats autònomes) → màxima explotació de

l’espectre radioelèctric.
● Mitjà encara analògic, fracàs de la digitalització → DAB, però amb un creixement rellevant a
Internet. Els podcasts.
● Concursos periòdics per assignar freqüències → màxima explotació espectre radioelèctric
3. LA PREMSA
TIPUS DE PREMSA
Els diaris informativo - interpretatius que dominen el mercat són una combinació de:
- Premsa burgesa nascuda a nals del s.XIX i principis del XX ABC / La Vanguardia
- Premsa nascuda durant la transició i primers anys de democràcia El País / El Periódico de
Catalunya / El Mundo
Paper destacat de la premsa esportiva i del cor.
Com es mesura l’audiència de la premsa (en paper) a Espanya?

● Difusió (d’exemplars distribuïts) → O cina de Justi cació de la Difusió
● Audiència (lectors) → Estudio General de Medios (EGM)
○ Fet per l’Asociación para la Investigación de Medios de Comunicación (AIMC):
representants d’anunciants (agències de mitjans), mitjans i empreses d’estudis d’audiència.
○ Mesura multimèdia
○ Enquestes: 30.000 enquestes anuals → +45.000 enquestes telefòniques per premsa
○ Important per la premsa i la ràdio
La premsa és el mitjà que més ha patit perquè s’alimentava per la publicitat que ara s’ha desplaçat cap als
grans mitjans digitals (Facebook, Twitter…, ja que aquí es pot consultar informació gratis).
La in uència és un factor molt determinant en el diari. La vanitat també és important, Je Bezos es va

comprar un diari, tot i ja ser l’home més ric del món.
EVOLUCIÓ DEL SECTOR

El 2008 la crisi de la premsa és evident. Inicialment i durant molt de temps la premsa regalava els seus
continguts a Internet. Es pujaven gratuïtament perquè si no realment la gent a Internet no pagava. Això
els va permetre estar entre les webs més buscades, però llavors van pensar en com monetitzar-lo. Creien
que ho podien fer amb els banners. Però, aquests funcionen calculant impressions i poca gent clicava. En
aquest moment apareix el Clickair. Els diaris s’adonen que gasten molts diners en crear contingut i
pujar-lo gratuïtament i no té èxit. Llavors apareix el Clickbait, el qual provoca el desprestigi de la marca.
Això implica que la portada digital perdi pes. No importa quin diari es llegeix, sinó que la gent llegeix més
per articles. Desapareix la idea que el diari ven una mirada comprensiva i àmplia del món. I a més, com en
molts casos accedim a través de la xarxa. per exemple ho vaig llegir a Facebook.
NY Times és l’únic que s’adona que això no funciona i engega una campanya molt forta per revaluar la
marca.
Hi ha una crisi de la premsa a conseqüència de la crisi econòmica (pèrdua inversió publicitat), la

migració dels lectors a Internet i és difícil trobar un model de negoci a la xarxa. Entrada de nous actors
digitals, però diaris amb edicions en papers és manten forts també a Internet.
Distingim 3 tipus de venda diferents, a part de la distribució gratuïta:
1. Venda del número → vas a la botiga i el compres
2. Venda de la subscripció → arriba diàriament el diari a casa per subscripció
3. La subscripció col·lectiva → les empreses compren per subscripcions i a canvi que els facin
publicitat. Per exemple un diari anava a Telefònica que volia fer publicitat en ell. Llavors el que es
feia és que ho pagaven a través de comprar subscripcions i així creixia la fama, perquè hi ha més
gent que els llegei
Propostes del sector a la crisi:

Retallar les despeses:
- reduccions de plantilles
- reducció del nombre de pàgines i dels dies d’impressió
- tancament de rotatives
- cooperació → comercialització conjunta de la publicitat
Internet com a nestra d’explotació
- gran nombre de consumidors d’informació a Internet
- però di cultats x aconseguir ingressos publicitaris a Internet + retorn premsa online pagar?
- canvis en la lògica de treball: redaccions integrades i imperatiu de rapidesa
LA POLITITZACIÓ DEL SECTOR

Fort paral·lelisme polític.
Clientelisme i instrumentalització → la premsa no fa una autèntica funció de vigilància del poder
Sense tradició de consell de premsa: Comisión arbitraje / Quejas y Deontología de la Federación de
Asociaciones de Periodistas de España (2004)
PROPIETAT
Forta concentració. Hi ha sis grans diaris en l'àmbit nacional, tot i que els venen quasi un 70% són els que
estan lligats a les províncies. Aquests juguen amb un valor molt important i és que estan lligats a les
províncies, aquests juguen amb un valor molt important que és que són propers i per això han suportat
millor la crisi.
- Grups audiovisuals: Planeta / Atresmedia, Mediaset, Mediapro. Augmenta la concentració en el

sector televisiu amb la crisi com a excusa: Mediaset i Planeta.
- Grups de premsa: Els grups de premsa s’expandeixen a l’àmbit audiovisual RTV abans de la crisi.
Fort endeutament i problemes econòmics conseqüència de la crisi. A partir del 2009: Vocento i
Unidad Editorial abandonen l’intent de convertir-se en grups multimèdia. Prisa abandona la televisió,
però es manté en el sector radiofònic.
- Una part important dels grups de comunicació espanyols encara són empreses familiars com Planeta.
Presència del món nancer en la propietat de Prisa (conseqüència de l’endeutament) i RCS
Mediagroup.
● EL PAÍS → és el diari més venut a Espanya, format pel grup PRISA (empresa molt rellevant
propietària també de Santillana o el canal +). Diari progressista, proper al PSOE. Molt vinculat a la
transició, de fet el seu conseller delegat, el representant dels accionistes, qui d’alguna manera mana per
sobre del director general, és Cebrian. Aquest va ser un periodista durant la transició.
● EL MUNDO → és un diari d’autor, destaca la gura de Pedro J. Ramírez que va tenir una relació
molt propera amb Aznar. La crisi li va suposar di cultats econòmiques i durant ella van investigar la
corrupció del PP i Rajoy no va estar content amb com estava fet. Van canviar molt de directors en poc
temps. Abans tot ser un diari de proaznar era lliberal i progressista, però ara són els que donen més
cobertura a Vox.
● ABC → diari monàrquic, catòlic i conservador que va viure molt bé el franquisme. Durant la guerra
civil tenia una doble edició, a Andalusia era diferent. Diari més antic.
● LA RAZÓN → és un diari de Planeta, fundat el 1998 per Luis Maria Anson. Espanyolista. Format
tabloide. En els últims anys el relleu cap a Francisco Marhuenda. Diari molt famós per fer moltes
enquestes.
Que un diari sigui el més comprat no vol dir que sigui el més venut, actualment ambdós és el país, però
durant molts anys el més llegit va ser el diari Marca, ja que a l'estar als bars molta gent llegia el mateix
exemplar.
EGM, desembre 2020

- Diari + llegit → Marca, seguit de El País i As
- Revista + llegida → National Geographic, Muy Interesante, Vogue
- Total lectors revistes setmanals → Protnot, Hola, Lecturas
TEMA 5: ELS MITJANS I GRUPS DE COMUNICACIÓ A
CATALUNYA
1. LA TELEVISIÓ A CATALUNYA
La Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA)

Neix el 1983 i el 1984 es crea la Llei del tercer canal. Es un ens públic que gestiona la TV de Catalunya i
Catalunya Ràdio. Neix amb una organització semblant a RTVE, dè cit.
A partir del 2000 es fan importants reformes del sistema RTV català:
- Consell de l’Audiovisual de Catalunya (2000)
- Llei de la comunicació audiovisual de Catalunya (LCA, 2005)
- Contractes Programa 2002 i Mandats Marc 2010
- Reforma de la CCMA (2007)
Tria dels òrgans del govern

• 1983 - 2007 → model governamental
• 2007 → model parlamentari i professional. A la pràctica: dè cits.
• Canvis importants 2012 → pèrdua d’independència política.
• 2018: nova llei?
Missions de Servei Públic

• Especi cades en la LCA 2005, Mandats Marc i Contractes Programa.
• En especial:
⇾ difusió de la llengua i cultura catalana
⇾ rellevància social
⇾ TVC: Foment de la indústria audiovisual catalana, TV i cinema.
Respecte a la possibilitat de veure la tele en els 3 territoris, és molt difícil perquè no hi ha espai d’on
posar-les, i també per raons polítiques. Sempre que s’ha volgut posar en algun dels territoris ha manat el
PP que no considera les llengües com una mateixa i no volia aquesta unió.
Aleshores la manera moderna de forçar-ho és que cada vegada més, produeixen series junts, que estrenen la
mateixa hora mateix territori, i cadascú ho veu en un canal però el mateix contingut. I ja pot ser més social,
formar part de la conversa… són TV3 (Catalunya), A punt (València), IB3 (Balears).
MISSIONS CCMA (LCA)
a) L’impuls del coneixement i el respecte dels valors i els principis continguts en la Constitució espanyola,
l’Estatut d’autonomia, el dret comunitari originari i els tractats internacionals.
b) La transmissió d’una informació veraç, objectiva i equilibrada, respectuosa amb el pluralisme polític,
social i cultural, i també amb l’equilibri territorial.
c) La difusió de l’activitat del Parlament, dels grups parlamentaris, de les organitzacions
polítiques i socials i dels agents socials de Catalunya.
d) La garantia de la màxima continuïtat en la prestació del servei i de la plena cobertura del conjunt del
territori. D’una manera particular, la garantia de l’accés de tots els ciutadans a les diferents prestacions
integrants, en cada moment, del servei públic de comunicació audiovisual.
e) La garantia que les persones amb discapacitat puguin accedir d’una manera efectiva a tots els
continguts emesos.
f) La promoció, el coneixement i la difusió de la llengua i la cultura catalanes, dins el marc general de la
política lingüística i cultural de la Generalitat, i també de l’aranès en els termes establerts per la legislació
vigent. Llei de la comunicació audiovisual de Catalunya
g) La promoció activa de la convivència cívica, el desenvolupament plural i democràtic de la societat, el
coneixement i el respecte a les diverses opcions i manifestacions polítiques, socials, lingüístiques,
culturals i religioses presents al territori de Catalunya. En aquest context és necessari l’ús de tots els
llenguatges, formats i discursos que dins el respecte i l’atenció a la diversitat i el pluralisme, permetin el
diàleg, la comprensió i la cohesió entre les diverses opcions, i entre les diverses àrees del territori de
Catalunya.
h) La promoció activa de la igualtat entre dones i homes, que inclou la igualtat de tracte i
d’oportunitats, el respecte a la diversitat i a la diferència, la integració de la perspectiva de gènere, el
foment d’accions positives i l’ús d’un llenguatge no sexista.
i) El reforç de la identitat nacional com un procés integrador, en evolució constant i obert a la diversitat.
j) El subministrament de continguts i serveis audiovisuals dirigits als sectors més amplis i diversos
de l’audiència, amb una atenció especial als col·lectius més vulnerables, tot promovent el coneixement,
la in uència i el prestigi del servei públic dins el marc general de l’espai català de comunicació
audiovisual.
k) La de nició, l’aplicació i l’impuls, dins l’espai català de comunicació audiovisual, d’un model de
comunicació basat en la qualitat, la diversitat en l’oferta, el foment de la innovació, el respecte dels
drets dels consumidors i l’exigència ètica i professional.
l) L’afavoriment de l’accés dels ciutadans de Catalunya a la formació, la difusió, el coneixement i la
divulgació màxims dels principals esdeveniments polítics, socials, econòmics, cientí cs i esportius
de la societat de Catalunya i les seves arrels històriques, preservant d’una manera especial la memòria
històrica i el patrimoni dels seus testimonis, i la promoció de les expressions i manifestacions culturals
més diverses, particularment de les vinculades a l’ús dels mitjans audiovisuals.
m) La contribució a estrènyer els vincles, mitjançant la cooperació i les activitats que li són pròpies, amb la
resta de comunitats de llengua i cultura catalanes.
n) La contribució al desenvolupament de les indústries culturals catalanes, especialment les
audiovisuals, la promoció de la creació audiovisual i de noves formes d’expressió en aquest àmbit.
o) La difusió del servei públic de comunicació audiovisual de la Generalitat més enllà del territori de
Catalunya com a mecanisme de projecció exterior de la cultura, la llengua i els valors de la
societat catalana mitjançant la utilització de les tecnologies més adequades a aquest efecte.
p) La contribució al desenvolupament de la societat del coneixement utilitzant les diverses
tecnologies i vies de difusió i els serveis interactius, desplegant nous serveis i afavorint l’apropament de
l’administració pública als ciutadans.
L’audiència de la televisió a Catalunya (1991 - 2015)
Seguim amb el punt de missions de servei públic:
• Mandat Marc. Principis generals que han de guiar la

programació de la CCMA durant 6 anys. Aprovat pel
Parlament, el primer s’aprova el 2010.
• Contractes programa: Concreció de les missions de servei públic i indicadors per avaluar el grau de
compliment. Aprovat pel Consell de Govern de la CCMA i la Generalitat de Catalunya.
Supervisat pel CAC, 2002 - 2005 / 2006 - 2009 actualment s’està redactant el tercer.
○ Quantitatius → hores de programació
○ Qualitatius → percepció dels ciutadans
○ D’audiència → rellevància social
○ De gestió → despeses i personal
Fonts de nançament
• Fons públics, el 70% aprox. en descens per les retallades al sector públic. Publicitat, 20% aprox.
Control
• Control parlamentari i del consell de l’Audiovisual de Catalunya
El procés li ha anat molt bé a TV3 perquè capitalitza un element molt important, que està passant a
Catalunya i és molt barat fer contingut sobre el procés.
El Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC)

El CAC és el consell de l’audiovisual de Catalunya. Té moltes atribucions, però té un problema i és que al
ser un organisme autonòmic, Espanya té les seves pròpies lleis i, per tant, en cas de contradir-se les
catalanes queden anul·lades.
Va ser creat el 2000 amb autoritat independent.
- Àmbit d’actuació → RTV (operadors autonòmics i locals, públics i privats)
- Funcions → Atorgar llicències, controls i sancionar els operadors privats, controlar les missions de
SP dels operadors públics, fer recomanacions.
- Hi ha 6 membres escollits pel Parlament amb un per l teòricament professional.
La TDT i la televisió privada
El model de TDT creat el 2004 preveu 12 canals de TV autonòmica per Catalunya: pública i privada.
TV3 fa un intent per emetre amb València i les Balears,

però no s’aconsegueix. Només TV3 ja té quatre canals
públics. Amb 8TV s’intenta triomfar amb la TV privada,
però no ho obté, ja que la TV privada es nança amb
anuncis, i no es té una inversió tan forta com es necessita.
El 2014 el govern espanyol en reorganitzar

l’espectre radioelèctric elimina el tercer
múltiple català (4 canals).
8TV (Godó)
- Baixa audiència (3,6% de màxim històric el 2009)
- Problemes econòmica: 38,5M de pèrdues des de 2008.
- El 2015 Mediaset compra el 40% de 8TV. El 2017 Godó recompra el 100% de 8tv.
- El 2016 hi ha una dependència de dos programes (Arucity: 25% publicitat, 8 al día: 62%)
- Actulament el tancament de programes i dubtes sobre el futur.
2. LA TELEVISIÓ LOCAL
Naixement
Inicis el 1980, la TV neix i es desenvolupa sense una llei que reguli, però segueix perquè no fa competència
ni molesta als grans grups. El 1995 s’intenta ordenar mitjançant una llei, sense èxit. Tipus de canals:
- Canals locals públics i privats → programació de proximitat
- Canals propietat de grups de comunicació espanyols i catalans (emissió en cadena)
No generen prou impacte per produir recursos.
La TDT local
La TDT és vista com una manera de posar ordre al sector.
Unitat → demarcació (àmbit comarcal i supracomarcal). Catalunya té 21
demarcacions i 96 canals.
Canals públics i privats.
CAC assignació de llicències TDTL privada al 2006.
3. LA RÀDIO
A Catalunya emeten un total de 321 emissores amb programació pròpia, que ocupen 787 freqüències de
radiodifusió (2017).
Ràdio pública_________________________________________________________
Pel que fa a les ràdios públiques tenim l'estatal (RTVE té vàries com RNE), nacional (cat ràdio) i la local.
Un dels debats oberts al sector que ns ara a Catalunya ràdio i TV3 han actuat de forma independent. De
fet, des de la ràdio es pensa que la TV a vegades afavoreix més a rac 1 que és la seva competència privada.
El que creuen és que ha de ser com la BBC, la mateixa marca per les dues. Ajuntar departaments i equips.
No és la mateixa marca que empresa, marca és cada cadena i l’empresa seria el mitjà.
L’emissora líder és RAC1, després Catalunya

Ràdio i després la cadena SER. Si mirem
l’audiència de Catalunya Ràdio que havia sigut
líder durant molt de temps. Mentre SER i Cat
Ràdio anaven lluitant entre ells i de mentre RAC1
va pujar. El que interessa és que RAC1 ha
augmentat els oients, ha creat nous oients que no
escoltaven cap de les dues altres ràdios i per això els
ha superat. No és que Catalunya ràdio hagi perdut
oients que se n'han anat a Rac1, sinó que s’ha
creat una nova audiència catalana.
Ràdio privada_________________________________________________________
Tenim menys freqüències. Pel que fa a la local només té sentit quan pertanyen a diaris que han estat
potents. Per tant, les ràdios sovint que funcionen estan vinculades a diaris que han estat potents.
OndaCero és una ràdio generalista. En l'àmbit privat tenim:
• Godó → RAC1, rac105 • Estel → RàdioEstel

• Flaix → FlaixFm i Flashback • Prisa → Cadena SER
A partir del 2007 el CAC s’encarrega de la concessió de les llicències radiofòniques. Tendències:
⇾ Reforçar la presència de grups catalans
⇾ Limitar el creixement dels grups radiofònics estatals
⇾ Creació de grups de comunicació comarcals
Regulació (de la ràdio en general)

Obligacions de les emissores que emeten a Catalunya:
• 25% de la programació diària ha de fer-se a Catalunya.
• 50% del temps d’emissió de producció pròpia han de ser en català. El 25% de les cançons cantades
han de ser en català.
• Límits a la publicitat de les ràdios públiques (6min/h)
• Subvencions a la ràdio en català.
3. LA PREMSA
Domini de la premsa d’àmbit català publicada a Barcelona:

○ La Vanguàrdia → diari conservador de prestigi molt adaptable
○ El Periódico de Catalunya → va néixer durant la transició amb la voluntat de fer un diari popular
○ El Punt-Avui → són dos diaris junts, el punt era catalanista i el avui també però era de Girona.
○ Ara → voluntat de fer un diari digital
Conviuen amb diaris editats a Madrid amb redaccions i seccions catalanes.

Important tradició de premsa comarcal i local. 3 tipus de premsa:
- prestigi
- popular
- tabloides
L’audiència es calcula amb l’EGM

Free TOTES TEMES ESTRUCTURES PDF

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Free TOTES TEMES ESTRUCTURES PDF

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

ESTRUCTURA DE LA

Tema 1: Introducció a anàlisi de l’estructura dels mitjans

Tema 2: Mitjans i grups de comunicació a l’Europa occ

Tema 3: Mitjans i grups de comunicació a EUA

Tema 4: Mitjans i grups de comunicació espanyols

Tema 5: Els mitjans i grups de comunicació a Catalunya

- èmfasi en el paper de la comunicació en el funcionament de les societats

És un paper fonamental en el funcionament de les societats, ja que es conserven, transformen i posen en

b. formes de producció i difusió dels missatges

La producció industrial comporta a la idea de l’estandarització dels processos de producció i els

• Generada per organitzacions professionalitzades, especialitzades i centralitzades.

• Mercantilitzada —> Missatges que tenen un valor econòmic

● Característiques de la comunicació digital

Model de negoci Tecnologia

Usuaris i usos Continguts

Quan parlem i estudiem els mitjans, utilitzem diferents metàfores:

sistema → conjunt de coses que relacionades entre si ordenadament contribueixen a un determinat

○ Els mitjans com a “ambients”

○ Ecologia dels mitjans (estàtic) > Evolució dels mitjans

• es desenvolupa dins les front es estatal o lingüístiques.

• està poc regulat tradicionalment.

• Informació comercial i expressió de l’opinió pública.

• És de caràcter públic, s’adreça al conjunt, no a gent en concret.

Als països escandinaus és on primer es va reconèixer la llibertat d’expressió.

- naixement de les agències de notícies (ex:Renters a Uk /Europa Press a Espanya)

- A partir de la 2a GM es dona l’establiment dels mercats de premsa contemporanis, dominats per

- Diferències importants en la penetració i establiment de la premsa en diversos països europeus.

- S’estableix una forma de nançament doble: publicitat + pagament d’exemplars.

○ PREMSA D’OPINIÓ O DE PARTITS

Les fonts d’ingressos dels mitjans de comunicació:

> reben i arbitren les queixes dels ciutadans.

La crisi de la premsa (2008 - actualment)

⇾ Les empreses editores de diaris acumulen pèrdues des de 2010.

⇾ Canvis en la propietat i augment de la concentració.

Models de negoci a Internet

• El consum de la ràdio i la televisió és complementari - vinculat a rutines diàries.

• Són dos mitjans caracteritzats pel directe i la serenitat.

• Tradicionalment, importància de la programació dels continguts: el mitjà és qui proposa quan es

Segons la propietat del canal

- Canals públics → propietat de l’estat

Segons les fonts de nançament / Accés als continguts

Segons els continguts

Segons la temporalitat dels continguts

Fonts de nançament de la RTV

El model fundador de la RTV a Europa (1920 - 1970)______________________________

Els ens de RTV públics a Europa:

Raons per establir el monopoli públic de RTV:

Calia assegurar un ús responsable de la RTV, preservant-la de les pressions del mercat.

El concepte de servei públic:

○ Cohesió social - Democratització del coneixement, establir lligams entre la ciutadania.

○ Identitat / cultura nacional.

○ Enfortir la indústria audiovisual nacional o estatal

Qui controla l’acció de la TV pública? Parlament vs Autoritats Independents. En la majoria de països

La del monopoli públic en la TV (1980 - present)

Cal repensar el paper de la TV pública actualment

- Crisi de legitimitat → és rendible en el sector econòmic? distorsiona el mercat? afavoreix el sector

⇾ La TV pública com a entitat que “ xa l’estàndard de qualitat”

El sector televisiu a Europa (2010 - actualitat)

3. el nançament públic es manté estancat.

Concentració i convergència dels sectors audiovisuals: cinema, televisió, telecos i internet

El model fundador de la RTV (1927 - 70)

Desregulació i concentració (1985 - present)

Els nous actors digitals (streaming i SVoD)