Mar González i Aina Kolkman

FONAMENTS DE LA COMUNICACIÓ MEDIATITZADA

TEMA 2
TEXTOS MEDIÀTICS

1
 Mar González i Aina Kolkman
FONAMENTS DE LA COMUNICACIÓ MEDIATITZADA

2
 Mar González i Aina Kolkman
FONAMENTS DE LA COMUNICACIÓ MEDIATITZADA

1. LA CREACIÓ DE SIGNIFICATS PER PART DELS MITJANS

● Tots consumim mitjans de molts diversos tipus (premsa, ràdio, TV, música, etc.).
● Per a poder etiquetar-los, entendre la seva funció i el seu significat, cal atendre a
tres aspectes:
1) La seva forma física: DVD, premsa paper, cel·luloide, paper fotogràfic.
2) El seu valor econòmic (l’entrada de cinema, per exemple).
3) Per la creació de significats que generen els mitjans tant en l’àmbit individual
com general.
➢ Aquest darrer punt és el que ens interessa. Cal fer-se preguntes sobre els
discursos que generen els mitjans i com aquests influeixen en la societat.

1.1 TROBAR SENTIT ALS DISCURSOS DELS MITJANS

● Una de les principals característiques de la societat actual és la rapidesa amb
la qual ens arriba i donem sentit a tot allò que generen els mitjans.
● Donar-li sentit a tot allò que rebem dels mitjans és una cosa habitual en el
nostre dia a dia.
● Per fer-ho, cal tenir present:
a) El significat que li volen donar els seus autors.
b) El que li donem nosaltres a partir del nostre context cultural, social i
històric (allò que hem viscut).
c) La manera com consumim i gaudim dels mitjans (un fet similar a l’ús
de la nostra llengua materna). Els mitjans ens acompanyen des del
nostre naixement.

1.1.1 Conseqüències
● Els punts anteriors generen una relació entre els productors dels
mitjans de comunicació i els consumidors d’aquests mitjans.
● Gràcies a això podem veure com els textos mediàtics i els seus
significats sempre estan contextualitzats.
● Un exemple el trobem a la tipografia:

1.2 PER QUÈ ANALITZAR TEXTOS MEDIÀTICS

● Per desenvolupar la nostra habilitat critica a l’hora d’analitzar les formes i els
significats dels diferents models cal pensar que aquests no són així perquè
sí.
● Que ens presentin el món d’una determinada manera no ens ha de fer
pensar que és l’única.
● Els mitjans es presenten molt sovint amb frases com “una finestra al món” o
“les coses reals”.

3
 Mar González i Aina Kolkman
FONAMENTS DE LA COMUNICACIÓ MEDIATITZADA

1.2.1 Resposta crítica

● Davant aquestes afirmacions la primera lliçó és observar com
aquestes recullen la nostra manera habitual de consumir mitjans.
● Poques vegades els consumidors veuen amb “distància crítica” allò
que els presenten els mitjans.
● Sabem el que ens volen dir, però poques vegades ens parem a
pensar sobre allò que ens presenten i aquells punts que més es
destaquen.

1.3 VISIÓ CRÍTICA SOBRE LA INFLUÈNCIA DELS MITJANS

Long i Wall presenten un model d’anàlisi per observar i estudiar l’omnipresència dels
mitjans de comunicació i com aquests influeixen en la nostra vida diària en la
societat en general.

1.4 EINES PER ANALITZAR ELS TEXTOS DELS MITJANS

● Molts de nosaltres a l’hora de valorar els continguts dels mitjans de

comunicació ho fem de manera poc precisa i concreta, habitualment, a partir
de les nostres impressions més personals.
● En canvi a escala científica cal fer-ho a partir de:
✓ Conceptes clars
✓ Definicions
✓ De manera sistemàtica i metòdica.
● Per aquests autors existeixen dues maneres d’aproximar-nos a l’hora
d’explicar com la selecció i organització de recursos utilitzats pels mitjans
desenvolupen significats.
● Aquestes aproximacions responen als diferents aspectes dels textos de
maneres diverses, plantejant diferents qüestions, però treballant
conjuntament per oferir interpretacions de com funcionen els seus
significats, mentre reivindiquen la seva importància en l’àmbit social.

1.5 EINES ANALÍTIQUES: RETÒRICA

● Per molts l’experiència de consumir textos mediàtics és un sentiment molt

personal i connectat íntimament a la percepció que tenim de nosaltres
mateixos i de com interactuem amb els altres.
● Així ens trobem continuament “envoltats” de textos mediàtics gràcies al fet
que els seus creadors utilitzen unes tècniques de producció (retòrica dels
mitjans).
● El primer pas en la nostra aproximació és comprendre la manera com
aquests textos creen significats per, posteriorment, ser capaços d’elaborar
una anàlisi retòrica.

4
 Mar González i Aina Kolkman
FONAMENTS DE LA COMUNICACIÓ MEDIATITZADA

1.5.1 Preguntes anàlisi retòrica

● Com es combinen els textos multimèdia?
● De quina manera s’organitzen i es presenten els significats?

➢ L’anàlisi retòrica ens aproxima als textos i els seus significats i ens
permet construir tècniques, estils i convencions adaptats a cada mitjà.
➢ L’objectiu de la seva construcció és posicionar a les audiències de
manera particular amb l’objectiu de provocar respostes emocionals,
psicològiques i psíquiques.

1.5.2 Anàlisi retòrica

● Darrerament l’objectiu dels mitjans a l’hora de crear significats i
aconseguir audiències és que aquestes prestin atenció.
● En aquest sentit ajuda la cognició, l’operació mental per la qual
interpretem, en aquest cas, els textos audiovisuals.
● Això ens permet examinar, per exemple, la fotografia, la tipografia, els
frames de les pel·lícules, el disseny de les pàgines web, les
convencions musicals i el so (un cop més cal recordar a McLuhan: “el
mitjà és el missatge”).
● Els mitjans actuals estan involucrats en una complexa i sofisticada
activitat de comunicació social. Això no ho veiem perquè els
comunicadors presenten la seva feina d’una manera que ens pot
semblar “natural” i “obvia”.

1.5.3 Retòrica, llenguatge i significat

Estem davant de tres conceptes clau en l’estudi dels mitjans.
● Llenguatge: és el material que en primera instància ens facilita
unitats bàsiques (paraules i oracions, imatges i sons) o ens ajuda a
organitzar els textos (gramàtica i sintaxi).
● Retòrica: és la manera com utilitzem el llenguatge en funció d’un
propòsit particular. Busquen una reacció (per exemple, en el cas dels
mitjans pel terror causat per una pel·lícula o l’excitació per un joc de
vídeo).
● Significat: fa referència a la interpretació dels missatges que fa el
lector d’un text, per exemple.

1.5.4 Objectiu retòrica

● Exemples com aquest mostren com la retòrica van més enllà d’una
comunicació simple.
● Mentre que a la gramàtica s’organitza a partir d’unes regles, la
retòrica presta atenció als resultats.
● Aquesta resposta emocional és coneguda com a “resposta afectiva”.
● La retòrica és l’art de manipular aquesta resposta afectiva.

5
 Mar González i Aina Kolkman
FONAMENTS DE LA COMUNICACIÓ MEDIATITZADA

1.5.5 Convencions retòriques i mitjans de comunicació

● Cal comprendre les respostes emocionals i intel·lectuals dels textos
mediàtics.
● Per això cal:
1→Aprendre 2→practicar 3→comprendre les tècniques retòriques.
✓ Tots els mitjans presenten tècniques retòriques, però cadascú les aplica
de manera particular.

1.5.6 Eines i tècniques retòriques dels mitjans

➢ Retòrica verbal: aquesta es refereix a la paraula escrita i parlada.
➢ Retòrica de presentació/ representació: recull una gran varietat
de factors a tenir present a l’hora d’analitzar els significats que
mostren els mitjans.
* Podem començar la nostra anàlisi investigant per exemple que
passa amb les paraules un cop escollides i desplegades en textos
multimèdia.

1.5.7 Retòrica de presentació/representació

● El mateix passa amb com es parla als mitjans: accent, volum, èmfasi,
ritme, pauses, etc.
● Aquestes eines contribueixen a com nosaltres responem a la
naturalesa de les paraules escollides.
● Si posem atenció podem observar com s’utilitzen les paraules per
manipular de manera deliberada creant complexitat i afecte. Així
veiem com es diuen les coses, fet que també s’acompanya de gestos.

1.5.8 Recursos retòrics verbals

● Al·literació: Repetició, volguda o no, d’uns mateixos sons (no sempre
d’unes mateixes lletres), sovint al començament de dos o més mots
consecutius o situats a curts intervals.
● Rima i al·lusió: consisteix a evitar un signe lingüístic i cridar al mateix
temps l’atenció damunt d’ell per mitjà d’alguna expressió que
indirectament hi connecta i el suggereix.
● Eufemisme: Figura que consisteix a emprar un mot o una expressió
suau, inofensiu, en lloc d’un de dur, indelicat, desplaent, etc
● Metàfora: Figura de dicció que hom fa quan empra un mot que expressa
literalment una cosa per a manifestar-ne una altra que tingui una certa
semblança amb aquella.

6
 Mar González i Aina Kolkman
FONAMENTS DE LA COMUNICACIÓ MEDIATITZADA

● Metonímia: Figura que consisteix a designar una cosa amb el nom d’una
altra prenent l’efecte per la causa, el contingut pel continent, etc, o
viceversa.
● El·lipsi: Fenomen que consisteix a no explicitar en la parla uns elements
determinats, posat cas que en resulti clara la interpretació, bé per les
circumstàncies externes a la pròpia llengua en què hom doni la
comunicació, bé pel mateix context informatiu.
● Tòpic o clixé: Frase o expressió que ha esdevingut estereotipada de
tant ésser repetida.

1.5.9 Retòrica de la representació

→ So
En la retòrica de la representació també està present la manera com es
pot utilitzar el so creant ambients.

→ Posada en escena
Un altre aspecte important en el món audiovisual és l’elecció de decorats,
localitzacions o, per exemple, les característiques de les fotografies
presentades en una pàgina de premsa o una web.
● Els més importants són: decorat, vestuari, maquillatge, moviments
(cine, TV, videojocs, vídeo webs).
● La retòrica ens mostra que més enllà de la paraula, tot i la seva
importància principal, aquesta només és un element més de la posada
en escena. I són tan rellevants com els gestos, la interpretació i la
figura que el protagonitza.
● La manera com aquestes estan presentades, i fins i tot absents, ens
recorden que la comunicació mediàtica és molt més que paraules.

1.5.10 Presentació retòrica

→ Eines fotogràfiques
● Composició
● Retoc
● Enquadrament
● Juxtaposició
● Muntatge

→ Retòrica editorial
Aquesta categoria fa referència a l’organització de la imatge en moviment
tot i que també té rellevància per a mitjans d’àudio com la ràdio i la música
i de fet a l’ús del so a la televisió i el cinema.

7
 Mar González i Aina Kolkman
FONAMENTS DE LA COMUNICACIÓ MEDIATITZADA

1.5.11 Anàlisi i perspectiva individual

Cal preguntar-se com podem analitzar els significats i les repercussions que
podem aconseguir en la majoria del públic?

1. La nostra primera resposta sempre serà intuïtiva.

2. Amb tot i més enllà de considerar la nostra experiència de
consumidors com un punt de partida, cal ser conscient dels nostres
límits.
3. Per aquest motiu és necessari pensar una posició retòrica implícita
per al públic (com em demana que respongui aquest text?).
→ Resposta
L’objectiu final és aconseguir que responguem a les històries de manera
adequada i reconeguem la base de les interpretacions compartides

1.6 EINES ANALÍTIQUES: SEMIÒTICA

● Semiòtica (IEC): “Ciència que estudia el funcionament dels signes en la vida

social”.
● La semiologia és molt utilitzada per estudiar les ciències de la comunicació.
● En el capítol 1 hem vist com els mitjans operen com a mediadors en el
procés comunicatiu.
● La semiologia pren una altra perspectiva: busca identificar els factors que
contribueixen a la manera com es fa el significat.

1.6.1 Semiòtica, subdivisions

1) Comunicació, s’encarrega de l’intercanvi i la distribució d’informació a partir
d’un senyal entre emissor i receptor.
2) Significació, és la manera com s’estructura un signe, o d’una altra manera “el
perquè un signe diu el que diu”.
3) Producció, procés a través del qual es construeix un objecte significant i del
rol que aquesta significació juga sobre el producte final.

● Els creadors de la semiologia van ser el lingüista Ferdinand de Saussure

(1857-1913) i el filòsof Charles Sanders Peirce (1839-1914).

1.6.2 Semiòtica, conceptes clau

1. Els textos mediàtics han de ser vistos com a “construccions”, no són
ocurrències. Responen a una sèrie d’eleccions.
✓Uns dels objectius de l’anàlisi semiòtica és examinar les convencions dels mitjans
amb allò que escriu o parla amb la intenció de crear significats.
2. Cal acceptar que els significats són el resultat d’una convenció social.
La seva manera d’interpretar-los pot ser correcta o no.
3. El llenguatge (escrit, parlat o dels mitjans) respon a unes convencions
socials. El significat d’aquest és el resultat d’aquestes convencions i la
intenció d’aquells que van produir els textos.

8
 Mar González i Aina Kolkman
FONAMENTS DE LA COMUNICACIÓ MEDIATITZADA

1.6.3 Semiologia des de l’anàlisi textual: signe, significant i

significat
● La unitat bàsica del sistema de comunicació és el signe (senyals de trànsit,
colors del semàfor).
● El significant es refereix a les propietats del signe. En el cas de la parla
seran les ones que produeix el so, en el cas de l’escriptura, les paraules,
l’escriptura, les línies, les formes enregistrades amb tinta.
● El significat és l’aspecte conceptual del signe: l’associació o idea evocada
per la nostra percepció del significant.

→ Exemple, anàlisi textual des de la semiologia

● Aquesta fotografia ens presenta com a signe un gos.

● El significant seria la imatge en si mateixa, bidimensional, formada
per punts de tinta de colors.
● El significat presenta els gossos dels punts anteriors i aquest gos de
la imatge (el meu?).

1.6.4 Utilitat de la semiologia en els mitjans

● La semiologia ens ofereix eines per donar sentit a la precisió de significat en
ús, però també a la manera en què aquesta precisió del significat pot
utilitzar-se.
● A més també a la manera en què aquest significat pot escapar-se de la
intenció de l’autor (no he caigut que era el teu gos!).
● Aquesta anàlisi es pot aplicar als mitjans per identificar els signes i les
pràctiques de tota classe de productes: jocs d’ordinador, programes de TV,
publicitat, pel·lícules, etc.
● A la semiologia el significat es veu determinat per la selecció de signes i la
seva combinació amb els textos.
● Ajuda a donar sentit al procés comunicatiu mostrant resultats a partir de la
selecció i combinació d’elements.

9
 Mar González i Aina Kolkman
FONAMENTS DE LA COMUNICACIÓ MEDIATITZADA

1.6.5 Denotació i connotació: nivells de significació

● Quan percebem signes, no pensem només en una idea, sinó potencialment
en tot un ventall d’idees generades pel signe.
● Això va ser estudiat pel teòric francès Roland Barthes.
Una de les seves principals aportacions la trobem en els termes denotació i
connotació.
● Exemples dels dos conceptes els podem trobar a les banderes dels diferents
països.

1.6.6 Relacions signe - objecte

Peirce va proposar tres possibles models de relació entre signes i objectes.
a) Semblances o icones: aquesta recull característiques psicològiques similars
entre el signe i l’objecte (emoticones).
b) Indicacions o índexs: se centra en la relació del signe entre la causa i l’efecte
(per exemple, unes petjades al camp).
c) Signes generals o símbols: aquí la relació entre signe i objecte és habitual o
convencional (paraules escrites o parlades).

1.6.7 ​Organització de signes en textos: retòrica i significació

dels mitjans
● Hem vist com la retòrica ens presenta la manera com els signes es mostren i
s’organitzen per crear el seu significat.
● Com passa amb la gramàtica hem de saber utilitzar aquests elements per
crear interpretacions, diferents lectures.
● Cal pensar també que aquestes lectures poden canviar en funció de com
evoluciona la societat (un exemple el trobem als anuncis televisius dels anys
seixanta.

1.6.8 Codificació i descodificació (Eco)

● Umberto Eco crea un nou model de comunicació a partir del que va fer
Shannon i Weaver.
● Aquest gira entorn del concepte de codi i la descodificació per part del
destinatari (influència de Jakobson).
● Per Eco existeixen una gran varietat de codis, contexts i circumstàncies que
fan possible diverses descodificacions.
● Considera necessari, com a mínim, un codi en comú perquè la comunicació
sigui efectiva.

1.6.9 Subcodi d’Eco

● Planteja com innovació en el seu model un nou concepte: el subcodi.
● Aquest subcodis poden ser ideològics, estètics, afectius, etc. Són elements
que afegeixen nova informació en el procés de descodificació.
● Els subcodis són personals i per tant cadascú pot fer una lectura individual i
diferent d’un mateix missatge.

10
 Mar González i Aina Kolkman
FONAMENTS DE LA COMUNICACIÓ MEDIATITZADA

1.6.10 Descodificació aberrant

● Aquesta es produeix quan la lectura del destinatari no coincideix amb la que
volia l’emissor. És una interpretació errònia segons la intenció de l’emissor,
però coherent amb el mateix codi vist des d’un altre context (o subcodi).
● A més, considera que els destinataris no reben missatges sinó conjunts
textuals i no comparen els missatges amb codis, sinó amb un conjunt de
pràctiques textuals dipositades. L’audiència fa el que vol i no se la pot
manipular.
● Eco coincideix amb corrents que donen major autonomia al receptor
(l’experiència personal és important i la interpretació d’un missatge es basa
en l’experiència vital i en una acumulació anterior d’altres missatges i inputs).

1.6.11 Model d’Eco

● El semiòleg italià diferencia entre el contingut del missatge i el text interpretat.
Contingut→ agrupació de codis com a font d’expressió.
Text→ és el sentit que li dona el destinatari segon els seus contextos i subcodis.
● El model d’Eco fa èmfasi en la importància del receptor i trasllada el significat
des del missatge als subcodis del mateix destinatari. Són els subcodis els
que donaran un sentit o un altre.

2. L’ORGANITZACIÓ DE SIGNIFICATS EN TEXTOS MEDIÀTICS:

GÈNERE I NARRATIVA
Aquests són conceptes que es tracten en detall a Història dels Models i a Llenguatge
i Narrativa Audiovisual i guió.
GÈNERE: paraula francesa de difícil definició, similar a categoria, o tipus.
● S’utilitza per classificar continguts o estils mediàtics i continguts a partir dels
seus codis particulars i convencions
● Ens permet localitzar-los amb facilitat, també ajuden als productors a
classificar de manera fàcil les preferències dels consumidors.
● Cada gènere disposa del seu sistema de codis i convencions compartits per
productors i consumidors.

2.1 DINAMISME I ESGOTAMENT DELS GÈNERES

● Tots els gèneres, passen per una etapa de creixement, declivi i a vegades
desaparició (western, musical Hollywood, propaganda Nazi i Soviètica,
música electrònica, anuncis de tabac).
● Cas curiós és el tractament de la vida al Regne Unit durant la Segona Guerra
Mundial a la televisió, el cinema i els còmics. Per Long i Allen aquest gènere
desapareix cap al 1979. Caldria pensar que ha passat en els darrers anys.
● A vegades es poden trobar productes híbrids amb l’objectiu de captar noves
audiències (Star Wars, Thelma y Louise).
● Un dels gèneres de més èxit a TV en les dues darreres dècades és el reality.
● El pioner va ser “Gran Hermano”, al que segueixen altres com “Gandia
Shore” o “La Isla de las Tentaciones”.
● La lluita per les audiències és aferrissada i en aquest sentit combinar
innovació i repetició és clau per aconseguir l’èxit.

11
 Mar González i Aina Kolkman
FONAMENTS DE LA COMUNICACIÓ MEDIATITZADA

2.2 PROTAGONISME DELS GÈNERES

● El gènere té una funció tan important com la que ofereixen l’estètica, la
retòrica i la significació semiològica.
● El seu paper és fonamental per entendre la manera com s’organitzen els
mitjans. Això els permet guanyar públics regulars i previsibles.
● També són rellevants pel públic. En general és un plaer per l’espectador
trobar repeticions i noves expectatives en un gènere concret.
● És interessant observar la relació que s’estableix entre mitjans, gèneres i
públic (lectors i consumidors mediàtics) -> Star Trek, Expediente X, Dr. Who.

2.3 GÈNERE I LIMITACIONS EN L’HORITZÓ D’EXPECTATIVES

● Els gèneres, tenen un paper molt important que va més enllà del seu
significat i de les seves dinàmiques.
● Els gèneres, ofereixen una manera de veure el món al mateix temps que
poden excloure altres. Podem considerar que tenen una naturalesa
“ideològica”.
● Un exemple d’això el trobem en els estereotips que presenten els mitjans.

2.4 COM IDENTIFICAR UN GÈNERE

Cal veure quins són els punts en comú que constitueixen un gènere, i especialment
allò que ho fa tirar endavant. Això ho podem fer des de diferents vies:
a) Conjunt de codis i convencions sobre contingut, història, significació, i
tractament temàtic (dimensió estètica i estilística).
b) Forma de produir text multimèdia amb l’objectiu d’organitzar
audiències/consumidors/lectors (en la seva dimensió econòmica).
c) Com una manera que tenen les audiències de trobar els tipus de textos amb
el que poden satisfer les seves expectatives (des del punt de vista del
consumidor).

2.5 ESTRUCTURA NARRATIVA

➢ Narrativa: fa referència a com organitzem els elements textuals en un patró
on també està present el temps, l’espai i la perspectiva (aquí entra des de la
successió temporal d’esdeveniments als fets puntuals).
➢ Anàlisi de l’estructura narrativa: Roman Jakobson i Vladimir Propp van ser
els primers a plantejar la seva importància.
● Propp en el seu llibre Morfologia del conte (1928) fixa una sèrie de 31 punts
que es donen en les narracions populars, així com un llistat de personatges
tipus. Els crítics l’acusen d’oblidar la literatura.
● Qualsevol gènere és susceptible de ser analitzat seguint el model de Propp.
● Per exemple, el western al llibre Six guns and Society (1975), Will Wright.
● Fins i tot Eco amb l’espia més famós de la història: The Bond Affair (1966).
● No totes les pel·lícules tenen la mateixa estructura narrativa.
● Amb tot des dels inicis del cinema es van fixar una sèrie de convencions per
les pel·lícules de ficció.
● Un model molt comú seria:
Món estable → disrupció → cadena de causes i efectes → Resolució →
Restauració món estable

12
 Mar González i Aina Kolkman
FONAMENTS DE LA COMUNICACIÓ MEDIATITZADA

2.6 TRAMA HISTÒRIA

● Els Formalistes russos van estudiar la diferència entre aquests dos
conceptes en les primeres dècades del segle XX.
● Introdueixen el concepte de fabula similar al que per nosaltres és la història.
● Cal plantejar significats que siguin comprensibles més enllà de nosaltres, és
un procés social més que una qüestió de caprici individual.
● La trama s’utilitza per narrar el material per a la construcció de la nostra
fabula. “El rei va morir i poc després ho va fer la reina” (història). “El rei va
morir i poc després també, de pena, la reina” (trama).

2.7 NARRACIÓ, RECURSOS

- “Lògica” narrativa (Casablanca, Seven, El sisè sentit)
- Temps (Memento, Pulp Fiction, Lost).
- Espai (La Soga, La ventana indiscreta).
* Cal tenir present també els punts de vista de la narració.

2.8 OBJECTIU FINAL: ANÀLISI TEXTUAL DELS MEDIA

● El gènere i la narrativa ens ajuden a donar sentit als significats que creen els
media.
● Aquests dos conceptes es mostren clarament tot i que es manifesten de
manera complexa.
● I si sumem la retòrica i la semiologia podem fer anàlisis textuals molt
exhaustives (no només cal descriure aquests textos, cal interpretar-los).
● A més, la seva presentació, repetició, convenció i ordenació ens dona pistes
de les idees i mites que vivint en cada moment.

3. LES REPRESENTACIONS MEDIÀTIQUES

4. BIBLIOGRAFIA
● Altman, Rick. (2013). Los géneros cinematográficos. Barcelona: Paidós.
● Eco, Umberto. (1999). La estructura ausente. Introducción a la semiótica. Barcelona
Lumen.
● Long, Paul Wall, Tim (2012). Media studies: texts, production, context. Harlow:
Pearson.
● Rodrigo, Miquel; Estrada, Anna. (2008). Les teories de la comunicació. Barcelona:
UOC.

13