Teoria de la comunicació

Tema 4
La perspectiva interpretativa de
les teories de la comunicació
T. 4. La perspectiva interpretativa de les teories de la
comunicació
• Introducció

• 1. L’Escola de Palo Alto

• 2. El construccionisme. La construcció social de la realitat

• 3. L’interaccionisme simbòlic

• 4. Erving Goffman: aportacions a les teories de la comunicació

T. 4. La perspectiva interpretativa de les teories de la comunicació

Introducció

• La perspectiva interpretativa té com a objecte d’estudi original la comunicació interpersonal de la vida

quotidiana.

• Aproximació que considera la comunicació com subjectiva

L’interès no és com la comunicació informa de la realitat
Interessa com la comunicació negocia, comparteix i construeix una aproximació subjectiva de la realitat.

• Interessa la intersubjectivitat de les relacions socials que es manifesta en la comunicació.

• Visions subjectives ▶️intersubjectivitat ▶️ societat
• La visió personal és compartida i negociada amb els altres en la comunicació. Els acords són la
intersubjectivitat
• La intersubjectivitat suposa el fonament de la societat
T. 4. La perspectiva interpretativa de les teories de la comunicació

1. L’escola de Palo Alto

• Origen en la psiquiatria. Gran importància en les dècades dels 60 i 70

• Principis de la comunicació segons l’Escola de Palo Alto:

1.1. La impossibilitat de no comunicar

1.2. El doble vincle

1.3. La realitat de primer ordre i de segon ordre

T. 4. La perspectiva interpretativa de les teories de la comunicació

1. L’escola de Palo Alto

1.1. La impossibilitat de no comunicar
• Sempre comuniquem
A partir d’aquest axioma, la incomprensió forma part de la comunicació perquè el sentit
atribuït pel receptor pot no coincidir amb les intencions comunicatives de l’emissor
Generem més missatges dels que són conscients
L’abundància de missatges sempre genera una interpretació parcial
T. 4. La perspectiva interpretativa de les teories de la comunicació

1. L’escola de Palo Alto

1.2. El doble vincle
Comunicació: contingut + relació
• La interrelació estableix la interpretació correcta del contingut
• La relació és un marc variable de les interaccions dins d’una comunicació

Explicitació del doble vincle: paradoxes pragmàtiques (i habituals) de la comunicació

Paradoxa pragmàtica resolta amb èxit per la correcta interpretació metacomunicativa (relació)
Interès:
Complexitat del treball interpretatiu: missatges, context, intencions, interessos, estat de
l’interlocutor, experiències....
La interpretació de la comunicació humana no pot ser objectiva
La significació de la comunicació humana és producte de la flexibilitat i la intuïció.
Interpretació correcta: coherència interpretativa dins d’uns límits intersubjectius.
T. 4. La perspectiva interpretativa de les teories de la comunicació

1. L’escola de Palo Alto

1.3. La realitat de primer ordre i de segon ordre

• La realitat de primer ordre seria aquella que és verificable (realitats empíriques: fets)
• La realitat de segon ordre és la realitat simbòlica (veritat, explicació, opinions...)
• Arribem a la realitat a partir de representacions (arbitràries i intersubjectives)
• El que interpretem com realitat no és real, sinó acords intersubjectius
• La comunicació en la nostra vida quotidiana es refereix a les realitats de segon ordre, que són les
que donen significació i valors als fets.
T. 4. La perspectiva interpretativa de les teories de la comunicació

2. El construccionisme. La construcció social

Corrent molt important dins de les perspectives interpretatives. Influent en moltes

disciplines (psicologia, sociologia, teoria de la comunicació...).
La construcció social de la realitat (P.L. Berger i T. Luckmann).
Estudi de la vida quotidiana per saber com es construeix significativament la societat.

2.1. Principis del construccionisme

2.2. La construcció de la realitat social
2.3. La societat com a realitat objectiva
2.4. La societat com a realitat subjectiva
T. 4. La perspectiva interpretativa de les teories de la comunicació

2. El construccionisme

2.1. Principis del construccionisme

• La realitat social és una construcció comunicativa

• Socialització innata. A partir de la vida quotidiana, integrem les regles de
nostre món
• Funció principal del llenguatge: construcció de mons humans
• Les interpretacions són subjectives. L’objectivitat no és res més que
intersubjectivitat.
• La veritat és relativa
• El context és el que dóna significació
T. 4. La perspectiva interpretativa de les teories de la comunicació

2. El construccionisme

2.2. La construcció de la realitat social

La realitat de la vida quotidiana és un món intersubjectiu compartit amb els altres mitjançant el sentit comú
Construcció de la realitat social intersubjectiva?
· La comunicació: eina per compartir i construir la realitat social
· Construcció a partir de la vida quotidiana (interaccions). L’acceptació o rebuig majoritari consoliden o
transformen la societat.
· La realitat social es considera “la realitat” (sentit comú), sense necessitat de verificacions.
· Atenció a la vida quotidiana i adequació del comportament individual a la realitat social
· Eficàcia social gràcies a les tipificacions: coneixement previ de les persones i situacions
· L’existència de realitats individuals tenen una significació limitada (subjectivitat) i estan determinades
pel nostre context.
· Els fenòmens que trenquen el sentit comú, els donem un sentit per incorporar-los a la vida quotidiana
T. 4. La perspectiva interpretativa de les teories de la comunicació

2. El construccionisme

2.3. La realitat social esdevé una realitat objectiva

· La construcció de la societat és relativa (arbitrària i no objectiva), l’establiment és intersubjectiu

(negociació), però el seu funcionament és objectiu (marc de referència).
Societat: referència objectiva per la nostra identitat i comprensió de la realitat
Construcció de l’objectivat de la realitat social a través de l’activitat quotidiana:
· La repetició d’activitats dóna lloc a l’habituació
· La generalització i reconeixement social d’un comportament dóna lloc a la institucionalització (normes)
· La institucionalització genera la legitimació. Fórmules que justifiquen i expliquen les normes

Realitat social objectiva subjecta a moltes tensions (individuals i col·lectives). Conflictes i transformacions
Societats amb major pluralitat de coneixements, més tensions de la realitat social objectiva
El pluralisme i la crisi de sentit a l’Occident actual
Mitjans de comunicació protagonistes acceleradors de la socialització i de les crisis.
T. 4. La perspectiva interpretativa de les teories de la comunicació

2. El construccionisme

2.4. Interiorització de la realitat social en el subjecte

Construccionisme. Una volta la societat esdevé el marc estable (objectiu), conforma la subjectivitat dels
individus que reforça l’objectivitat de la societat

Constitució de la societat dins del subjecte (socialització):

· Interiorització. Comprendre les persones i realitats

· Objectivació. Consideració dels continguts interioritzats com naturals, com objectius

· Externalització. Participació activa en la construcció de la realitat social a través de la vida quotidiana

Socialització exitosa: alt grau de simetria entre la realitat subjectiva (individual) i objectiva (intersubjectiva,
social)
T. 4. La perspectiva interpretativa de les teories de la comunicació

3. L’interaccionisme simbòlic

• Els símbols (llenguatge verbal i no verbal) permeten la comunicació entre persones.

Aquesta comunicació estableix la societat.
• Mitjançant la interacció permanent amb els símbols construïm el sentit de les situacions
socials de la vida quotidiana: adequació i expectatives del nostre comportament
comunicatiu
• Interès per l’actuació individual comunicativa en societat a través dels símbols
• Importància en la dècada dels 50. Canvi en la perspectiva d’estudi:
• Comprèn la complexitat del procés comunicatiu
• Posa l’èmfasi en la construcció del sentit per part de les persones i en el coneixement
social
T. 4. La perspectiva interpretativa de les teories de la comunicació

3. L’interaccionisme simbòlic

3.1. Principi de l’interaccionisme simbòlic

Adaptació recíproca dels comportaments en la interacció quotidiana per formar
una societat
El nostre comportament quotidià està emmarcat per un coneixement previ: ens adeqüem i
exigim adequació

Objecte d’estudi: descripció i interpretació de les accions humanes i anàlisi del sentit que
se’n deriva.
La conducta és una construcció subjectiva (contrari al conductisme) sobre mi mateix, sobre els
altres i sobre les exigències socials que es produeixen en la vida quotidiana.
T. 4. La perspectiva interpretativa de les teories de la comunicació

3. L’interaccionisme simbòlic

3.2. Conceptes de l’interaccionisme simbòlic

• La realitat social. La societat és un sistema de significats compartits a partir d’intercanvis
simbòlics
La rutina dels intercanvis els converteix en convencions socials que són interioritzades pels individus
Les interpretacions compartides entre tots els membres resulten en una objectivació de la realitat
Aquestes interpretacions són susceptibles de negociació
• La conducta humana. Influència social, però indeterminada. És un acte creatiu.
• La identitat personal. El mi mateix és una construcció personal de significats dins de la
interacció simbòlica.
• Jo: reaccions personals
• Mi: Acomodació social ( interiorització del valors socials)
• Mi mateix (self): Actuació quotidiana en cada intercanvi. Conseqüència de la interrelació entre el jo i
el mi
T. 4. La perspectiva interpretativa de les teories de la comunicació

3. L’interaccionisme simbòlic

3.3. Aplicació als mitjans de comunicació

Propostes de gran importància als estudis sobre mitjans de comunicació als anys 80.

• Variabilitat de resposta dels individus, ja que es produeix un procés de intermediació (identitat

personal)

• La connexió interdependent de totes les formes de comunicació (interaccionisme generalitzat)

• Els mitjans de comunicació són els pilars dels corrents discursius de la nostra societat, determinen
els intercanvis simbòlics de la nostra societat
T. 4. La perspectiva interpretativa de les teories de la comunicació

4. Erving Goffman: aportacions a les teories de la comunicació

• Sociòleg interessat per la microsociologia

• Interès per l’actuació comunicativa individual a la vida quotidiana
• Conformació de la identitat individual a partir d’aquestes interaccions
• Dramatúrgia social. Analitza la vida quotidiana a partir de la dramatúrgia social
• Efectivitat social conseqüència del nostre personatge

4.1. Principis de la teoria.

· La societat presenta un ordre i els actors ens integrem (adopció d’un paper) per aconseguir
una finalitat.
· Els papers són expectatives legítimes de la interacció.
· Les contribucions poden ser adequades (gratificades) o inadequades (castigades)
· Les conductes són significatives dins d’una societat únicament
T. 4. La perspectiva interpretativa de les teories de la comunicació

4. Erving Goffman: aportacions a les teories de la

comunicació

4.2. Conceptes de la teoria

a. Actuació social. Tota interacció representa una actuació teatral.
Actor (suport biològic)/ personatge (imatge de si mateix)
Tota interacció representa una actuació en públic.

b. La identitat (funcionals o estigmatitzades)

S’interessa per aquelles identitats que no poden representar un paper social per estar
estigmatitzades. Imposició social d’etiquetes sobre la identitat personal (identitats
deteriorades) que els impedeix representar una sèrie de papers
T. 4. La perspectiva interpretativa de les teories de la comunicació

4. Erving Goffman: aportacions a les teories de la

comunicació

4.3. El marc (frame). La teoria de l’emmarcament (framing)

Marc
Sistema de premisses, d’instruccions necessàries per a desxifrar i donar un sentit al flux
d’esdeveniments.
· Framing. Interacció necessària dels participants per identificar adequadament la
relació que dóna sentit a la seva comunicació
· El marc estableix els límits del comportament apropiat a cada situació, però també és
flexible i s’adapta a la interacció
· D’especial rellevància per l’estudi dels mitjans de comunicació
T. 4. La perspectiva interpretativa de les teories de la comunicació

4. Erving Goffman: aportacions a les teories de la comunicació

• El framing aplicat als mitjans de comunicació. Emmarcament dels esdeveniments

per interpretar significats particulars

• Els esdeveniments són emmarcats per una...

1. Selecció d’alguns aspectes d’una realitat percebuda
2. Definició diferent dels mateixos esdeveniments
3. Interpretació causal diferent
4. Conseqüència moral dels esdeveniments

• Negació de la pretensió de l’objectivitat periodística

• Notícies: reconstrucció discursiva dels esdeveniments
Condicionants dels discursos: ideologia, condicions de producció, format dels mitjans.