Apunts Imprimir

TEORIA DE LA COMUNICACIÓ
BLOC 1. LA COMUNICACIÓ HUMANA

La comunicació és un element comú a totes les formes de vida; així doncs, fins i
tot les plantes i els animals es comuniquen. És un sistema format per signes que
tenen una forma concreta als quals atribuïm un significat. D’aquesta manera, la
comunicació estableix una relació entre dues entitats que transmeten signes que
són compresos per les dues parts.
La comunicació humana és la més complexa de totes les espècies.
·No sabem d’on ve la comunicació humana. Hi ha teories que postulen que es
va donar a causa d’una mutació genètica dels sàpiens
· CARACTERÍSTIQUES del llenguatge humà:
- Flexibilitat: el nostre sistema és molt productiu. Amb una sèrie molt
limitada de signes som capaços de produir un gran nombre de significats.
Els signes del llenguatge oral es creen a partir de fonemes i gràcies a ells
podem construir una gran quantitat de significats.
A més a més, l’escriptura només consta de 27 paraules, però podem
formar molts significats a través de les lletres.
- Imaginació: podem parlar de coses que no existeixen (podem parlar del

passat tot i que aquest no existeix)
Aquestes característiques tenen unes CONSEQÜÈNCIES:
- Transformació del món concret en informació general. D’aquesta manera,
la comunicació ofereix múltiples categories abstractes (podem parlar de
conceptes abstractes). Hem convertit el món en informació ja que
categoritzem les dades que ens donen. Hem transformat el món en una
categoria abstracta i parlem per damunt de la realitat.
- Vertebració complexa de grans societats. Les societats es creen a partir

de la comunicació ja que establim significats comuns. La comunicació és
capaç de crear comunitats (grups de persones que comparteixen, lleis,
valors...). La comunicació forma civilitzacions.
·El sistema de comunicació determina la societat.

·Grans transformacions de la comunicació humana que determina la civilització:
- Aparició del llenguatge oral (70000-30000 anys)
- Escriptura: 3500 A.C. Extensió del llenguatge, creació de l’arxiu. Tot el

tenim abans de l’escriptura es considera prehistòria ja que no tenim
documents. Per exemple, gràcies a l’escriptura es van poder construir les
piràmides d’Egipte. D’aquesta manera, l’escriptura ens aporta un arxiu
històric que ens ajuda a comprendre el món i així evolucionar. Sobre
aquest coneixement anem construint la nostra societat.
- Impremta: s. XV (1455). Quan arriba l’impremta, el coneixement arriba a

tot el món, hi ha una difusió massiva de la informació i una democratització
del coneixement. La societat moderna neix gràcies a l’impremta (abans
no es podia difondre el contingut massivament ja que únicament aquells
que tenien poder tenien accés a la informació).
- Mitjans de comunicació de masses: finals s. XIX i principis del s. XX.

Gràcies a la premsa de masses hi ha una transformació de la societat.
D’aquesta manera, apareixen les grans aglomeracions de persones que
tenen nivells semblants de coneixements; les distàncies cada cop són
més curtes. La comunicació es va estenent arreu del món. Així doncs,
apareix la premsa de masses, cinema, ràdio, televisió... Conformació de
la societat de masses
- Transformació digital de la comunicació: finals del segle XX.

L’aplicació de la tecnologia digital a la comunicació afavoreix el fet que la
informació arribi instantàniament. D’aquesta manera, es conforma la
societat global de la informació. La transformació digital ha causat
l’eliminació de l’espai i el temps i disposició de tot l’arxiu
ESQUEMA GENERAL DE LA COMUNICACIÓ

-La comunicació és l’emissió de signes interpretada correctament per un
receptor. Si un receptor no interpreta correctament la comunicació, no estaríem
parlant de comunicació (la comunicació depèn primordialment del receptor).
·Procés de comunicació:
Un emissor envia a un destinatari, a través d’un canal, un missatge a propòsit
d’alguna cosa, elaborat amb l’ajuda d’un codi.
ELEMENTS DEL PROCÉS DE COMUNICACIÓ:
1. Emissor i receptor:
-Són entitats teòriques (ja que no en tots els casos són persones)
-Tot missatge postula un emissor i un receptor ideal
-Emissor i receptor (participants) estableixen una interacció dins del missatge (el
missatge uneix aquestes dues entitats)
2. Canal:
És el suport físic de la informació transmesa.
3. Referent:
-És allò sobre el qual comuniquem
-No és necessàriament vertader, real o concret
-El referent no és la cosa en sí, perquè aquesta és incomunicable en sí mateixa.

Les coses s’han de convertir en referents per a ser comunicades.
4. Codi:
Regles que permeten atribuir un significat als elements dels missatges i a la
totalitat de la comunicació.
-El codi sempre és un lloc de negociació (cadascú té un codi personal i en cada
moment comunicatiu cadascú té una particularitat d’entendre el missatge). Quan
dues persones comencen a parlar, aquestes busquen/negocien l’establiment
d’un codi comú.
-Els missatges sempre són entrellaçament de codis
-Els codis són, en general, relativament imprecisos, inestables i canviants
5. Missatge:
Està fet de signes (un o molts, d’un sol codi o de diferents)
-El missatge és el producte de tots el altres. El missatge és una porció d’un
referent transformat per un codi i a on es lliga la interacció dels participants
(emissor i receptor), possibilitat transmesa per un canal.
LES 6 FUNCIONS DE LA COMUNICACIÓ

Segons la importància que donem a cadascú dels sis elements de la comunicació
podem distingir sis funcions de la comunicació.
Classificació deguda al lingüista Roman Jakobson:
1. Funció emotiva o expressiva
·Centrada en l’emissor. Posa l’accent en les condicions de l’emissor en el
moment de la comunicació
·No necessàriament humana ni referida a emocions
- Exemple: quan algú expressa un crit de dolor
2. Funció conativa o imperativa
·Centrada en el destinatari. Pretén determinar un comportament actiu o modificar
les condicions d’existència del destinatari
3. Funció referencial
·Centrada en el referent. És essencial a totes les comunicacions informatives
- Exemple: les instruccions de com funciona un rellotge
4. Funció fàtica o de contacte

·Centrada en el canal. Funció que verifica les condiciones necessàries del canal
per a establir la comunicació entre emissor i receptor.
5. Funció metasemiòtica
·Centrada en el codi. Quan uns signes s’utilitzen per a designar altres signes.
- Exemple: els diccionaris
6. Funció poètica
·Centrada sobre la forma del missatge. Posa l’atenció sobre la manera com el
missatge ha sigut modelat.
AVANTATGES I CRÍTIQUES DE LA CONCEPCIÓ CLÀSSICA (ESQUEMA I

FUNCIONS) DE LA COMUNICACIÓ
·Avantatges de l’esquema:
-Valor didàctic i pràctic
-Simplificació de la complexitat i possibilitat d’establir diferents tipologies gràcies
a l’aïllament de les funcions comunicatives
·Crítiques a l’esquema de la comunicació
Inconvenients a aquest esquema de Jakobson:
-Pluralitat de codis i missatges en l’intercanvi (en tota comunicació hi ha múltiples
maneres d’interpretar els missatges i les funcions no són clares totalment)
-El feed-back
-Poca diferenciació entre les sis funcions de la comunicació
Conclusió: l’esquema redueix la complexitat de la comunicació
TEMA 2. L’ESTUDI DELS SIGNES. LA SEMIÒTICA

1. ELS SIGNES
Signe: És un substitut que institueix una correlació entre una porció material de
l’univers (sons, colors, formes, olors, moviments...) i una porció de l’univers
conceptual (objectes, idees, valors, representacions, afectes...).
Porció material: significant. Representació gràfica entre /taula/ (lletres, sons...)
Porció conceptual: significat. Representació gràfica entre <taula> (superfície
construïda, plana i elevada que serveix per diferents utilitats)
Signe: element comú a tots els sistemes de comunicació. Sempre captem un
significant (una olor per exemple) que té un significat concret.
El signe presenta 3 característiques fonamentals:

1. El signe com SUBSTITUT
-El signe permet comunicar (i pensar) la realitat (fins i tot realitats desconegudes
i irreals)
-Principi de substitució econòmica: ajusta la realitat a les nostres necessitats
-Introdueix una perspectiva (particular de cada cultura) sobre la realitat
-No parlem d’objectes concrets, sinó de conceptes
-Exemple: els esquimals tenen 27 significants per tal de referir-se al color blanc
(ja que viuen envoltats de blanc), mentre que per nosaltres no és necessari
establir diferenciacions d’aquest color (això és un principi de substitució
econòmica, ja que ajustem la realitat a les nostres condicions)
-Cada signe introdueix una manera de veure el món
2. El signe com EMPREMTA D’UN CODI
-Codi. Conjunt de regles que permet produir i desxifrar signes
-L’associació entre significat i significant es produeix gràcies a un codi
-Codi és convencional i pot ser explícit o implícit (per exemple: quan veiem una
creu verda, entenem que es tracta d’una farmàcia - codi explícit)
- El signe és conseqüència de la interpretació del receptor a partir d’un codi (no
hi ha signe si no entenem el codi)
3. Els signes com INSTRUMENT D’ESTRUCTURACIÓ DE L’UNIVERS
- L’ús dels signes estructura l’univers
- L’estructuració és relativa i no definitiva (per exemple, abans de la pandèmia
les persones se saludaven amb dos petons, però actualment no és tan comú)
-entenem la realitat a partir d’una estructura comunicativa
2. SEMIÒTICA.
Definició: la semiòtica és una teoria general dels signes. La semiòtica és la
ciència que estudia els diferents sistemes de signes que permeten la
comunicació entre individus, els seus modes de producció, de funcionament i de
recepció. Tots els signes tenen una part conceptual i una part tangible
Història: principis del segle XX, Saussure (lingüista) i Peirce (filòsof). La
semiòtica va arrelar amb força a partir dels anys 60. (aquests estudiosos van
estudiar la manera en què els humans coneixen el món)
Objecte d’estudi: l’estudi dels sistemes de signes explica les maneres

d’interpretar l’entorn i la creació i difusió de coneixements que tenen les persones
dins d’una societat.
Metodologia: aspecte fonamental: tota comunicació es constitueix a partir de
signes arbitraris (els signes no tenen una raó natural). Així doncs, la semiòtica
agafa un sistema de comunicació i explica com funciona. Per tant, aquesta àrea
d’estudi té una funció descriptiva/explicativa (i no normativa)
NIVELLS D’ESTUDI SEMIÒTIC

1. Semiòtica general. Estudi abstracte i molt general del funcionament dels
sistemes de significació (propera a la filosofia del llenguatge, la psicologia...)
2. Semiòtica particular. Descripció teòrica d’un sistema de significació concret i
determinat.
-Un mateix sistema pot incloure diferents codis. Teatre: escenografia, llenguatge
oral i corporal, vestuari...
-Exemple: les ciències són casos de semiòtica particular. A partir d’observacions
de fets, aquests són convertits en signes amb una manifestació material concreta
i un significat. La medicina interpreta quins són les manifestacions tangibles dins
d’un cos humà (significant) i a partir d’aquestes manifestacions estableix un
significat
3. Semiòtica aplicada. Aplicat a objectes concrets de les semiòtiques particulars.
-Exemple: estudi d’una obra de teatre determinada/ un anunci publicitari....
TEMA 3. L’ESTUDI DE LES TEORIES DE LA COMUNICACIÓ I LA

INFORMACIÓ
(Una teoria és un conjunt d’idees coherents que explica un fenomen. No hi ha
tan sols una teoria de la comunicació, sinó que aquesta està formada per
diverses teories i cadascuna d’aquestes presenta uns objectius diferenciats)
1. OBJECTE D’ESTUDI DE LES TEORIES DE LA COMUNICACIÓ I LA
INFORMACIÓ
1) Delimitació de l’objecte d’estudi
Les teories de la comunicació són ciències socials. La diferència entre una
ciència pura i una social és que les ciències experimentals (com la química)
estudien coses universals, mentre que l’objecte d’estudi de les ciències socials
(com la comunicació) va canviant constantment i mai estarà totalment definit. La
comunicació és canviant; per tant, resulta impossible postular una teoria concreta
d’aquest objecte d’estudi.
·Difícil delimitació de l’objecte d’estudi a les ciències socials.
·Dificultat particular de les teories de la comunicació, ja que aquesta és un

objecte inestable i imprevisible
·Dificultat pels canvis socials i tecnològics dels mitjans de comunicació de
masses. Els canvis tecnològics afecten totalment a la comunicació dels mitjans
ja que la tecnologia va canviant constantment.
·Diferenciació entre comunicació i informació.
·2) Dues aproximacions a l’objecte d’estudi: informació i comunicació
Aproximació històrica:
·Als inicis, el primer objecte d’estudi prioritari era la informació ja que a mitjans
del segle XX van aparèixer els models matemàtics:
- Models matemàtics (1948). Transmissions tecnològiques.
·Així doncs, la informació era una dada sensorial suficient per transmetre
correctament o no un missatge verificable empíricament. La informació és allò
que podem verificar (és el contingut que es pot demostrar empíricament), però
la comunicació és molt més complexa.
- Concepció insuficient per definir una comunicació complexa.
·Més tradició acadèmica.
- Informació: contingut rigorós / diferenciat d’entreteniment, publicitat,
audiovisual
· Superació. Separació inoperant entre informació i comunicació.
- Comunicació: terme més general que abasta la complexitat
DELIMITACIÓ TEMÀTICA
· Informació: reservat pel contingut del missatge (verificable). Operativa per la
comunicació entre màquines, per la transmissió d’uns fets...
·La comunicació no restringida a la informació, sinó que és el procés global
(informació, relació intersubjectiva, entreteniment...)
3. La comunicació humana
L’objecte d’estudi de la teoria de la comunicació és la comunicació humana (i, en
el nostre cas, fonamentalment a través dels mitjans de comunicació)
La comunicació humana és un procés històric, simbòlic i interactiu pel qual
la realitat social és produïda, compartida, conservada, controlada i
transformada:
· Procés: la comunicació s’estableix en un termini de temps amb un inici i un final
que va evolucionant.
· Històric: qualsevol tipus de comunicació s’ha d’entendre en funció del moment
històric en què es produeix.
· Simbòlic: la comunicació és simbòlica ja que està formada per una part material
amb un significat. Així doncs, utilitzem paraules, dibuixos... que tenen una
significació.
· Interactiu: en la comunicació hi ha com a mínim dues persones implicades que
mantenen una interacció.
· Producció de la realitat social: la societat existeix ja que hi ha comunicació. La
realitat social és conseqüència de la comunicació.
· Compartida: per tal de mantenir la vida en societat, hem de compartir aquesta
realitat
· Conservada: hem de mantenir les nostres costums per tal de conservar la
societat.
· Controlada: la comunicació serveix per tal de controlar la societat.
·Transformada: si nosaltres transformem la manera de comunicar,
transformarem la comunicació.
Tot el que passa a la societat és conseqüència de la comunicació
2. EVOLUCIÓ HISTÒRICA DE L’ESTUDI DE LES TEORIES DE LA

COMUNICACIÓ APLICADES ALS MITJANS DE COMUNICACIÓ DE MASSES
·Contextualització històrica de les teories de la comunicació
L’estudi de la comunicació comença a prendre importància abans del 1920 en
l’àrea de la sociologia, la qual pretenia explicar la societat moderna.
En aquell període els mitjans de comunicació de masses principals eren la
premsa, la radio i el cinema.
Les primeres aproximacions sobre aquests estudis es va fer a Escola de
Chicago, on es va estudiar primordialment la influència i importància de la
premsa. En aquesta escola hi havia interès en la sociologia per la premsa i la
formació d’opinió pública a la societat de masses. Així doncs, es va estipular que
els mitjans de comunicació de masses són fonamentals pel que fa a la
construcció social → Valoració positiva amb reserves sobre el seu ús.
La societat i la consciència col·lectiva, doncs, es crea a partir de la comunicació
de masses, sobretot a través de la premsa. És fonamental tenir en compte la
influència dels mitjans de comunicació de masses per tal explicar la societat
actual.
·Periodització:
• 2.a. 1920-1940. Les primeres concepcions sobre els mitjans
• 2.b. 1940-1960. Els inicis de la disciplina
• 2.c. 1960-1980. Apogeu i qüestionament de la cultura de masses
• 2.d. 1980-1990. Replantejament sobre la influència dels mitjans

• 2.e. Des de 1990. La comunicació a la societat de la informació
2.a. 1920-1940. Les primeres concepcions sobre els mitjans

Història (context històric):
Període entreguerres
- Europa es troba en un període de molta inestabilitat política a causa de
l’acabament de la Primera Guerra Mundial, mentre que EEUU
experimentava un moment de prosperitat econòmica (feliços anys 29).
Aquesta situació va derivar a la Segona Guerra Mundial.
- Totalitarisme. Neixen societats totalitàries: feixisme, nazisme i
comunisme. Aquests règims feien un ús molt intensiu dels mitjans per la
propaganda política (per exemple, Lenin va estendre les idees comunistes
mitjançant la propaganda)
Disciplina científica. Van aparèixer 3 grans disciplines destaquen la importància
dels mitjans en la conformació social (idees fonamentals per estudiar la
comunicació d’aquell període):
1. Sociologia de les masses: Gustave Le Bon (el concepte de societat de
masses va néixer gràcies a aquest llibre) Comunicació per al control de
les masses. Le Bon considerava que aquestes masses, que eren molt
influenciables, eren perilloses i que, per tractar amb elles, s’han de
modelar (els nous governants/elits han de conduir aquestes masses i així
influir-les)
2. Conductisme psicològic: Pavlov (gos de Pavlov). Reducció del
comportament a l’esquema E-R (estímul-resposta). Model propagandístic
del totalitarisme E-M (Mediació i modificació)-R. Segons aquesta
psicologia, els homes funcionen per estímuls i respostes, de manera que
les persones són molt influenciables (de manera que podem modificar el
comportament de les persones)
3. Escola de Frankfurt → Sociologia marxista heterodoxa. Aquesta escola
pretenia entendre l’èxit de la irracionalitat – la massa proletària està sent
enganyada i aquests no són conscients de la seva situació (els mitjans de
comunicació influencien sobre el comportament de les masses). Segons
Marx, la raó guia l’evolució històrica, però es va comprovar que això no
era del tot cert → psicoanàlisi Freud (estudia el comportament humà i se
n’adona que les persones tenen comportaments irracionals).
Indústria mediàtica
- Època daurada de la ràdio (la ràdio va suposar una nova cultura de
masses global i també el naixement de la música popular )
- Nova cultura de masses (música, cinema, ràdio...)
- La publicitat i la propaganda dels nous mitjans transformen la vida

quotidiana
Primera teoria. Teoria de l’agulla hipodèrmica:
- Harold Laswell va estudiar propaganda durant la Primera Guerra Mundial
l’any 1927, la qual va aconseguir que els EEUU participessin en aquesta
guerra (la propaganda va crear la mentalitat d’un país)
- Lasswell tenia una concepció positiva de la propaganda, ja que aquesta
suposa una eina privilegiada de la democràcia
New Deal – durant la caiguda de la borsa de 1929, els EEUU van sortir
d’aquesta gran crisi gràcies a l’elecció del president Roosevelt, el qual va
fer un programa polític anomenat ‘Nou Tracte’ per tal que la gent tornés a
confiar en l’economia dels EEUU. Per aconseguir aquesta confiança es
va recórrer a la propaganda: Harold Laswell va ser un dels directors de
les oficines de Roosevelt. Així doncs, es van utilitzar els mitjans de
comunicació de masses (es van fer documentals, programes de ràdio...)
per tal de recuperar la confiança dels ciutadans dels EEUU.
- La teoria de l’agulla hipodèrmica postula que la propaganda dels mitjans
és molt poderosa i capaç de determinar completament el comportament
de les masses. Concepció d’una massa passiva a la qual se l’injecta el
missatge sense cap tipus d’intermediació. El receptor és un subjecte
passiu que creu tot el que diuen els mitjans sense posar-ho en dubte (el
poder dels mitjans és absolut davant un ésser passiu que no es qüestiona
la informació que rep)
2.b. 1940-1960. Els inicis de la disciplina

Història (context històric):
- Guerra Freda. EEUU → Defensa ferma de la democràcia liberal i el
capitalisme.
- Gran Implicació del Poder a la comunicació:
o Censura i influència a la indústria mediàtica (es va controlar la
informació)
o El govern va finançar la recerca dels estudis dels mitjans de
comunicació ja que aquest pretenia tenir un gran control i
propaganda eficaços (i així controlar la població)
Disciplina científica (disciplines primordials en aquell període):
- Inicis de la recerca universitària (models empírics → l’empirisme estudia
coses que es poden demostrar)
- Mètode empíric
→Conseqüències:
-Reducció de la complexitat de la comunicació:
o Model matemàtic (Shannon): estudi de la correcta transmissió de

la informació; estudia la correcta transmissió de la informació
(enginyeria de les comunicacions)
o Lasswell (1948). Model descriptiu descomponent la comunicació
en apartats. Segons l’autor, hi havia les següents parts d’estudi
dins la comunicació de masses:
▪ Qui (anàlisis de control) diu què (anàlisi del contingut) per
quin canal (anàlisi del canal) a qui (anàlisi de l’audiència)
amb quins efectes té sobre aquesta audiència (anàlisi dels
efectes).
→Conclusió. Les dades redueixen la potència dels efectes dels mitjans
(els mitjans de comunicació, doncs, no són tan poderosos)
Indústria mediàtica d’aquest període:

- Aparició de la TELEVISIÓ
- Utilització intensiva dels mitjans per a la publicitat per tal de canviar la
mentalitat de la gent (consumisme – naixement de la societat de consum)
i la propaganda política. Influència sobre la investigació*
o Publicitat → es realitzen estudis per augmentar l’eficàcia
o Propaganda. Eficàcia de la propaganda
▪ La investigació també es converteix en propaganda política
(Teoria administrada)
*Per exemple: l’any 1960 es van fer unes eleccions als EEUU i els dos candidats
eren Nixon i Kennedy. El favorable a guanyar era Nixon, però es va realitzar, per
primer cop, un debat que es va transmetre a la televisió i Kennedy va acabar
guanyant → Gran influència de la televisió en la massa.
Teoria dels efectes limitats

·Síntesi de la principal hipòtesi dels estudis de la Mass Communication Research
(Teoria Administrada).
→ Els efectes dels mitjans són limitats per:
-Característiques particulars de les audiències (característiques, conjuntures...)
Cadascú decideix i té la llibertat de consumir el mitjà que vulgui). Negació de
l’esquema E-R
-Llibertat individual: exposició, percepció i retenció selectiva. (Només ens
quedem amb la informació i el missatge que ens interessa ja que hi ha molts
mitjans per triar) → Exposició Selectiva.
-Consonància cognitiva. Reforç d’actituds. (La influencia del mitjans només

reforça les teves idees, en ningun cas influencia a fer un canvi d’actitud radical).
-Els mitjans només poden reconduir actituds i així fer modificacions lleugeres.
→ Teoria dels 2 esglaons de la comunicació

-Aportació més important: les audiències conformen societats que resulten més
influents que els mitjans de comunicació.
-Les relacions socials són definitòries per les actituds
-Els efectes no arriben directament a l’individu, sinó a grups socials. Sense una
circulació social, els missatges dels mitjans no són efectius.
-Líders d’opinió. Líder dins d’un grup social que condiciona les actituds de la resta
de membres
-2 etapes: enviament dels missatges de dels mitjans (primer esglaó) +
interiorització social del missatge (segon esglaó)
2.c. 1960-1980. Apogeu i qüestionament de la cultura de masses

·Història (context històric):
- Fort creixement econòmic i crisi (70)
- Greu crisis social. Revoltes juvenils, contracultura... Atac i qüestionament
a les tradicions socials
- Guerra de Vietnam (EEUU perd).
- La gent jove comença a rebel·lar-se contra l’estat i els governs. Moviments
(o respostes socials contra l’ordre establert) com el hippie, el feminisme i
l’alliberació sexual comencen a agafar força.
- Paradoxa: joves educats sota els mitjans, generació contestària.
·Disciplina científica (disciplines primordials en aquell període):
- Forta inèrcia dels estudis empírics per tal d’estudiar el comportament de
les audiències (funcionalistes) → teoria dels efectes limitats
- Teoria crítica (en conseqüència amb els temps que corren): Escola de
Frankfurt. Arrel marxista i connectada amb la contestació social al
capitalisme. (Herbert Marcuse) → Aquesta teoria qüestiona el
funcionament del sistema capitalista i postula que els mitjans de
comunicació treballen pel capitalisme.
- McLuhan. Adaptació a les tecnologies de la comunicació (preveu moltes
de les coses que passen actualment: la tecnologia de la comunicació ens
afecta la nostra manera de entendre el món). Els mitjans ens transformen
·Indústria mediàtica
El seu desenvolupament és en l’època de l’imperialisme nordamericà
comunicatiu, on apareixen els primers satèl·lits, la indústria musical,… Comença
a anomenar-se als mitjans de comunicació com el 4º poder. Per exemple: la
televisió determina quin serà el president dels EUA (debat televisiu Kennedy-
Nixon en 1960), la retransmissió en directe del soterrament del president per al
món occidental (assassinat Kennedy en 1963), la protesta als EUA atura la
Guerra el 1973 perquè els mitjans fan veure les imatges de la brutalitat dels EUA
cap a Vietnam, un escàndol polític dels EUA als mitjans provoca la dimissió del
president Richard Nixon (Watergate en 1974).
·Eclecticisme teòric
-Continuació de la teoria dels efectes limitats. Nou concepte de gran
importància:
-Agenda setting (establiment de l’agenda). Dins dels efectes limitats,
l’establiment de l’agenda reconeix un paper clau als mitjans per
determinar els temes comunicatius a les societats.
-Continuació de les teories empiristes (les que fan enquestes...)
-Estudis culturals: Consideració activa de les audiències (marginals) → agafen
minories i veien com interpretaven ells els mitjans= s’adonen que les audiències
són actives i creen les seves pròpies cultures, interpreten la informació en relació
a les seves pròpies creences.
-Efectes poderosos:
· Perspectiva crítica (Marcuse). Anàlisi dels discursos dels mitjans com
legitimadors dels valors capitalistes. Construcció cultural subjacent als missatges
(Quan consumeixes els mitjans, estan intentant donar-te una sèrie de valors
capitalistes)
· Perspectiva cognitiva (McLuhan). Transformació cognitiva produïda pels
mitjans (ampliació perceptual). Les tecnologies afecten directament a la nostra
manera de percebre el món i de veure’l. (No es una qüestió social, sinó el que
els mitjans fan sobre nosaltres → patim una transformació
2.d. 1980-1990. Replantejament sobre la influència dels mitjans

- Forta contestació a l’imperialisme mediàtic (Amèrica Llatina, Àsia i Àfrica).
Informe McBride (1980)
- Final de la Guerra Freda. Crisi de les ideologies i enfortiment del
conservadorisme
- Naixement postmodernitat: acabament de les ideologies, del
confrontament entre el capitalisme i el comunisme i conformació de la
societat de la informació.

- Continuació dels efectes limitats i estudi sobre l’agenda setting
- Concepció de les audiències més complexa (audiències actives). Estudis
culturals: pràctiques d’apropiació cultural
- Interès per les transformacions de les TICs
·Indústria mediàtica
- Expansió de la cultura nord-americana (comunicacions per satèl·lit,

música, cinema, videojocs...)
- Resistències locals a l’imperialisme, polítiques defensives: cultura,
informació...
- Etapa de transició. Inicis de la informàtica en la transmissió i
processament de la informació. Només a l’abast dels estats i companyies
més poderosos.
Teories del coneixement

·Interès per saber com els mitjans modifiquen cognitivament les audiències
(Aquestes tecnologies provoquen una diferència entre països rics i pobres, i es
una gran arma per als rics).
Dues perspectives:
1. Social. Circulació desigual de la informació → ampliació de les diferències
entre països i persones
2. Individual. Homogeneïtzació global → Espiral del silenci. Influència dels
mitjans sobre les idees individuals.
o Inhibició de les idees personals per por a l’aïllament social
o Els mitjans influeixen molt en els temes i opinions majoritàries als
quals conformen les nostres opinions públiques
o Espiral del silenci: reforç de les opinions majoritàries i ofegament
de les opinions minoritàries
→CONSEQÜÈNCIA: Homogeneïtat global- homogeneïtzació del món (aldea

global): tots consumim els mateixos productes, la mateixa música..
2.d. Des de 1990. La comunicació a la societat de la informació

- Fi del segle XX. Època plena d’incerteses. Societat i mitjans de
comunicació en mutació accelerada de les TICs (la industria mediàtica
s’ha transformat totalment amb la tecnologia, canvia constantment; ja
ningú compra el diari en paper, el llenguatge de les notícies ha canviat...)
- Societat de la informació. Element central a les societats
- Impossibilitat de destacar un mètode front a un objecte en transformació

permanent
- Els estudis van darrere de les innovacions tecnològiques i les
transformacions socials
·Indústria mediàtica:
La indústria mediàtica s’ha transformat completament gràcies a la arribada
d’internet. Els diaris son productes electrònics, els llenguatges son diferents, la
comercialització, la premsa... No podem dir quin es el model actual perquè està
en constant evolució.
- Domini cultural nord-americà sense competència
- Integració de les tecnologies de la comunicació de masses a internet:
canvis en la producció, distribució, llenguatges, comercialització... :
o Hipertext: tipus de texts a internet, complementat per enllaços que
remeten a altres documents (articles, vídeos, podcast, galeria
d’imatges...) Abans els textos eren limitats, tancats. Actualment hi
ha enllaços, vídeos etc. Anteriorment, els textos tenien un principi i
un final.
o Hipermitjà: integració dels molts llenguatges, abans exclusius de
cada mitjà (premsa, ràdio, tv) en tots els mitjans.
-Multiplicació de canals de comunicació (noves possibilitats tecnològiques):
-Globalització. Multiplicitat de l’oferta de les grans empreses (Tv per cable,
satèl·lit, periòdics i suplements...)
-Localització. Resistència dels mitjans locals, petits i mitjans, amb
continguts autòctons
(Hi ha hagut una gran ampliació de canals de televisió. Abans a Espanya només
hi havia un canal, ara fins i tot el nostre poble pot tenir un canal. Ens arriben
canals internacionals. Ara tot es molt barat, abans no s’ho podien permetre).
BLOC 2. LES TEORIES INTERPRETATIVES DE LA

COMUNICACIÓ INTERPERSONAL
TEMA 4: LA PERSPECTIVA INTERPRETATIVA DE LES TEORIES DE LA
COMUNICACIÓ
Introducció:
·La perspectiva interpretativa té com a objecte d’estudi original la comunicació
interpersonal (comunicació entre persones) de la vida quotidiana
·Aquests estudis interpretatius tenen una part subjectiva i interpreten qüestions
que no son empíriques. A més, no tenen com a referència als mitjans de
comunicació.
·Aproximació que considera la comunicació com subjectiva:
-L’interès no és com la comunicació informa de la realitat
-Interessa com la comunicació negocia, comparteix i construeix una
aproximació subjectiva de la realitat.
-Se centra en l’espai comunicatiu que creem entre nosaltres i en l’efecte
relacional de la comunicació
·Interessa la intersubjectivitat de les relacions socials que es manifesta en la
comunicació. Així doncs, la intersubjectivitat és el fonament de la societat (la visió
compartida i negociada entre els éssers humans, quan els nostres valors són
comuns)
- Visions subjectives → intersubjectivitat → societat
o La visió personal és compartida i negociada amb els altres en la
comunicació. Els acords són la intersubjectivitat
o La intersubjectivitat suposa el fonament de la societat
D’aquesta manera, a partir de la nostra individualitat creem una societat gràcies
a la comunicació (ja que compartim una determinada visió del món)
1. L’escola de Palo Alto :

-Origen en la psiquiatria → Gran importància en les dècades dels 60 i 70.
-Els psiquiatres es plantegen, per exemple, que l’esquizofrènia és un
problema comunicatiu ja que la seva subjectivitat (la qual està molt
marcada) no està en consonància amb la visió del món de resta de
persones. Així doncs, aquestes persones no poden arribar No arriba a un
acord intersubjectiu amb la resta de persones.
-Principis de la comunicació segons l’Escola de Palo Alto:

1.1. La impossibilitat de no comunicar
·Nosaltres sempre estem comunicant (som un emissor comunicatiu) i, en
conseqüència, sempre estem interpretant. Comunicar, doncs, és un exercici
interpretatiu:
-A partir d’aquest axioma, la incomprensió forma part de la comunicació perquè
el sentit atribuït pel receptor pot no coincidir amb les intencions comunicatives de
l’emissor.
-Generem més missatges dels que som conscients
-L’abundància de missatges sempre genera una interpretació parcial
-En tot procés comunicatiu, sempre hi h
1.2. El doble vincle

·Comunicació: contingut + relació (aquesta dona realment la interpretació
correcta del missatge)
L’aspecte més determinat de la comunicació és la relació. Així doncs, la situació
en què s’està produint l’acte comunicatiu té una gran importància.
-La interrelació estableix la interpretació correcta del contingut
-La relació és un marc variable de les interaccions dins d’una comunicació
·Explicitació del doble vincle: paradoxes pragmàtiques (i habituals) de la
comunicació. (per exemple: la ironia és una paradoxa pragmàtica; molts cops
comuniquem una cosa volent dir el contrari. La ironia demostra el treball
interpretatiu que fem en els actes comunicatius) → La nostra comunicació,
doncs, és una qüestió interpretativa lligada amb la intersubjectivitat
→Aquesta paradoxa pragmàtica queda resolta amb èxit per la correcta
interpretació metacomunicativa (relació).
·Interès:
Complexitat del treball interpretatiu: missatges, context, intencions, interessos,
estat de l’interlocutor, experiències....
- La interpretació de la comunicació humana no pot ser objectiva
- La significació de la comunicació humana és producte de la flexibilitat i la
intuïció.
- Interpretació correcta: coherència interpretativa dins d’uns límits
intersubjectius.
1.3. La realitat de primer ordre i de segon ordre

1. La realitat de primer ordre seria aquella que és verificable (realitats empíriques:
fets que es poden demostrar que existeixen)
2. La realitat de segon ordre és la realitat simbòlica (veritat, explicació,
opinions...). De fet, vivim envoltats de realitats simbòliques (per exemple: la mort,
l’amor i la gravetat són realitats de segon ordre).
-Arribem a la realitat a partir de representacions (arbitràries i
intersubjectives). Així doncs, parlem de la realitat a partir d’un
coneixement previ. (el que nosaltres coneixem com a realitat són
interpretacions)
-El que interpretem com realitat no és real, sinó acords intersubjectius
-La comunicació en la nostra vida quotidiana es refereix a les realitats de
segon ordre, que són les que donen significació i valors als fets.
2. El construccionisme. La construcció social

Corrent molt important dins de les perspectives interpretatives. Influent en moltes
disciplines (psicologia, sociologia, teoria de la comunicació...).
Estudi de la vida quotidiana per saber com es construeix significativament la
societat (estudia com es crea una societat a partir de la comunicació). La
societat, doncs, és producte de la comunicació.
La construcció social de la realitat (P.L. Berger i T. Luckmann).
2.1. Principis del construccionisme

-La realitat social és una construcció comunicativa (una societat neix a partir de
la comunicació – sense comunicació no hi ha societat)
-Socialització innata. A partir de la vida quotidiana, integrem les regles de nostre
món (de manera innata nosaltres necessitem socialitzar). Així doncs, a través de
la comunicació de la vida quotidiana entenem com és la nostra societat. Des de
ben petits aprenem com funciona la nostra societat.
-Funció principal del llenguatge: construcció de mons humans
-Les interpretacions són subjectives. L’objectivitat no és res més que
intersubjectivitat. (tota la construcció social no té un fonament objectiu ja que és
subjectiva)
-La veritat és relativa ja que és producte de la nostra comunicació i cultura
(cadascú entén la veritat d’una manera determinada)
-El context és el que dona significació
2.2. La construcció de la realitat social

La realitat de la vida quotidiana és un món intersubjectiu compartit amb els altres
mitjançant el sentit comú.
·Com arribem a acords per tal de construir la societat? Com construïm la realitat
social intersubjectiva?
-La comunicació: eina per compartir i construir la realitat social (en el
moment que s’atura la comunicació, s’atura la societat)
-La construcció es fa a partir de la vida quotidiana (interaccions).
L’acceptació o rebuig majoritari consoliden o transformen la societat.
-La realitat social es considera “la realitat” (la realitat és de sentit comú),
sense necessitat de verificacions.
-Parem atenció a la vida quotidiana i ens adeqüem al comportament
individual a la realitat social per tal d’integrar-nos en una societat.
-Eficàcia social gràcies a les tipificacions: coneixement previ de les
persones i situacions (ens comportem d’una manera diferent en funció de
la situació en què ens trobem)
-L’existència de realitats individuals tenen una significació limitada
(subjectivitat) i estan determinades pel nostre context.
-Els fenòmens que trenquen el sentit comú (i tot allò que trenca les
normes), els donem un sentit per incorporar-los a la vida quotidiana.
2.3. La realitat social esdevé una realitat objectiva

·La construcció de la societat és relativa (arbitrària i no objectiva), l’establiment
és intersubjectiu (negociació), però el seu funcionament és objectiu (marc de
referència). Per a nosaltres, la nostra realitat és una referència natural a la que
ens hem d’adaptar. La societat és una realitat que ens determina com a persones
- Societat: referència objectiva per la nostra identitat i comprensió de la
realitat
·Construcció de l’objectivat de la realitat social a través de l’activitat quotidiana:
-La repetició d’activitats dona lloc a l’habituació
-La generalització i reconeixement social d’un comportament dona lloc a
la institucionalització (normes que ja sabem que hem de seguir)
-La institucionalització genera la legitimació. Fórmules que justifiquen i
expliquen les normes
·Aquesta realitat social objectiva està sotmesa a moltes tensions individuals i

col·lectives (per exemple, una tensió col·lectiva a la nostra societat és el
feminisme). Conflictes i transformacions
-Les societats amb major pluralitat de coneixements (com la nostra) estan
sotmeses a més tensions de la realitat social objectiva (per exemple, a les
xarxes socials hi ha tensions constants)
-El pluralisme i crea una crisi de sentit a l’Occident actual
-Els mitjans de comunicació són protagonistes acceleradors de la
socialització i de les crisis (són elements fonamentals per crear o resoldre
crisis).
2.4. Interiorització de la realitat social en el subjecte

Construccionisme. Una volta la societat esdevé el marc estable (objectiu),
conforma la subjectivitat dels individus que reforça l’objectivitat de la societat
·Constitució de la societat dins del subjecte (socialització):
- Interiorització: comprendre les persones i realitats (comprendre i entendre
tot el món que t’envolta a través de la cultura)
- Objectivació: consideració dels continguts interioritzats com naturals, com
objectius (manera natural i objectiva d’entendre el món)
- Externalització: participació activa en la construcció de la realitat social a
través de la vida quotidiana (utilitzem aquests continguts interioritzats)
Socialització exitosa: alt grau de simetria entre la realitat subjectiva (individual) i
objectiva (intersubjectiva, social)
3. L’interaccionisme simbòlic
L’interaccionisme simbòlic sosté que quan ens comuniquem, estem intercanviant
símbols constantment
·Els símbols (llenguatge verbal i no verbal) permeten la comunicació entre
persones. Aquesta comunicació estableix la societat.
·Mitjançant la interacció permanent amb els símbols construïm el sentit de les
situacions socials de la vida quotidiana: adequació i expectatives del nostre
comportament comunicatiu
·Interès per l’actuació individual comunicativa en societat a través dels símbols
·Importància en la dècada dels 50. Canvi en la perspectiva d’estudi:
- Comprèn la complexitat del procés comunicatiu
- Posa l’èmfasi en la construcció del sentit per part de les persones i en el
coneixement social
3.1. Principi de l’interaccionisme simbòlic

En qualsevol comunicació, trobem una adaptació per part de les dues persones
que formen part de la situació comunicativa (sabem els símbols que són
adequats en qualsevol situació).
·Adaptació recíproca dels comportaments en la interacció quotidiana per formar
una societat:
-El nostre comportament quotidià està emmarcat per un coneixement
previ: ens adeqüem i exigim adequació
·Objecte d’estudi: descripció i interpretació de les accions humanes i anàlisi del
sentit que se’n deriva.
-La conducta és una construcció subjectiva (contrari al conductisme) sobre
mi mateix, sobre els altres i sobre les exigències socials que es produeixen
en la vida quotidiana. (el conductisme entenia el comportament humà d’una
manera molt mecànica: sempre hi havia una resposta per al mateix estímul)
3.2. Conceptes de l’interaccionisme simbòlic

La realitat social. La societat és un sistema de significats compartits a partir
d’intercanvis simbòlics. (la societat, doncs, és un conjunt de valors que es
manifestem en els símbols):
- La rutina dels intercanvis els converteix en convencions socials que són
interioritzades pels individus
- Les interpretacions compartides entre tots els membres resulten en una
objectivació de la realitat
- Aquestes interpretacions són susceptibles de negociació i van canviant
·L’interaccionisme simbòlic sosté que la conducta humana està subjecta a la
influència social, però de manera indeterminada. És un acte creatiu. D’aquesta
manera, estem determinats per la nostra societat, però nosaltres decidim com
actuar en cada situació.
·La identitat personal. El mi mateix és una construcció personal de significats
dins de la interacció simbòlica.
- Jo: reaccions personals
- Mi: Acomodació social (interiorització del valors socials)
- Mi mateix (self): Actuació quotidiana en cada intercanvi. Conseqüència de
la interrelació entre el jo i el mi
3.3. Aplicació als mitjans de comunicació segons l’interaccionisme simbòlic

Propostes de gran importància als estudis sobre mitjans de comunicació als anys
80.
-Variabilitat de resposta dels individus, ja que es produeix un procés de
intermediació (identitat personal)
-La connexió interdependent de totes les formes de comunicació
(interaccionisme generalitzat)
-Els mitjans de comunicació són els pilars dels corrents discursius de la nostra
societat, determinen els intercanvis simbòlics de la nostra societat
L’interaccionisme simbòlic sosté que cadascú té una identitat personal i una
resposta individual als efectes dels mitjans de comunicació (negació del
conductisme), de manera que no som una massa modelable ja que tenim
intercanvis simbòlics amb tot el que ens envolta (negació de la teoria de l’agulla
hipodèrmica)
4. Erving Goffman: aportacions a les teories de la comunicació

-Sociòleg interessat per la microsociologia
- Tenia interès per l’actuació comunicativa individual a la vida quotidiana
-Conformació de la identitat individual a partir d’aquestes interaccions (entre Palo
Alto i l’Interaccionisme Simbòlic)
-Dramatúrgia social. Analitza la vida quotidiana a partir de la dramatúrgia social
-Efectivitat social conseqüència del nostre personatge (interpretem
diferents papers/personatges en funció de la situació comunicativa)
4.1. Principis de la teoria.

-La societat presenta un ordre i els actors ens integrem (adopció d’un paper) per
aconseguir una finalitat.
-Els papers són expectatives legítimes de la interacció.
-Les contribucions poden ser adequades (gratificades) o inadequades
(castigades)
-Les conductes són significatives dins d’una societat únicament (cada cultura té
un determinat registre)
4.2. Conceptes de la teoria

a. Actuació social. Tota interacció representa una actuació teatral.
-Actor (suport biològic)/ personatge (imatge de si mateix)
-Tota interacció representa una actuació en públic.
-Cada actor encarna un paper diferent en funció de la situació comunicativa
b. La identitat (funcionals o estigmatitzades)

S’interessa per aquelles identitats que no poden representar un paper social per
estar estigmatitzades (persones que pel seu aspecte estan marcades). Imposició
social d’etiquetes sobre la identitat personal (identitats deteriorades) que els
impedeix representar una sèrie de papers.
(Per exemple, les persones negres no podien representar papers socials
funcionals en una societat racista com EUA als anys 50)
4.3. El marc (frame). La teoria de l’emmarcament (framing)

·Marc:
Sistema de premisses, d’instruccions necessàries per a desxifrar i donar un sentit
al flux d’esdeveniments.
-Framing: interacció necessària dels participants per identificar adequadament la
relació que dona sentit a la seva comunicació
- El marc estableix els límits del comportament apropiat a cada situació, però
també és flexible i s’adapta a la interacció
-D’especial rellevància per l’estudi dels mitjans de comunicació
Així doncs, Cada situació té uns límits i un comportament, de manera que sabem
les normes de cada situació comunicativa (cada interacció comunicativa té un
framing determinat)
·El framing aplicat als mitjans de comunicació. Emmarcament dels

esdeveniments per interpretar significats particulars
·Els esdeveniments són emmarcats per una...
1. Selecció d’alguns aspectes d’una realitat percebuda
2. Definició diferent dels mateixos esdeveniments
3. Interpretació causal diferent
4. Conseqüència moral dels esdeveniments

·Negació de la pretensió de l’objectivitat periodística
- Notícies: reconstrucció discursiva dels esdeveniments
o Condicionants dels discursos: ideologia, condicions de producció,
format dels mitjans.
Així doncs, resulta impossible aportar informació objectiva ja que som subjectes
(tota la informació sempre tindrà un caràcter subjectiu)
BLOC 3. TEORIES DE LA COMUNICACIÓ DELS MITJANS DE

MASSES
Presentació:
·En aquest bloc, estudiaren les principals teories de la comunicació aplicades als
mitjans de comunicació de masses
·Objecte d’estudi d’aquestes teories:
-Influència dels mitjans de comunicació a la societat
·Arrel comú d’aquestes teories:
-La sociologia
·Aquest bloc agrupa les principals teories de la comunicació relacionades amb

els mitjans de comunicació de masses amb dos grans perspectives
sociològiques:
- Teories funcionalistes: Sociologia funcionalista (A. Comte)
- Teories crítiques: Sociologia marxista (K. Marx)
TEMA 5. LA PERSPECTIVA FUNCIONALISTA DE LES TEORIES DE LA

COMUNICACIÓ
1. Antecedents del funcionalisme i primera aproximació
·Teoria més influent en l’estudi de la comunicació de masses
·És una derivació de la sociologia funcionalista
·Què és la sociologia funcionalista?
- A. Comte (s. XIX). Funcionament social?
o Societat (=organisme viu): òrgans socials amb funcions
necessàries per al manteniment i desenvolupament de la societat
- Paral·lelisme entre els òrgans del nostre cos i la nostra societat: igual que els
òrgans del nostre cos, dins d’una societat tenim diferents òrgans que tenen una
funció social determinada (per exemple, la policia té una funció social)
·Origen positivista (que es pot demostrar mitjançant l’experiència). Coneixement
a partir de l’observació de fets concrets.
1.a. Inicis del funcionalisme. Estudi dels mitjans de comunicació de masses

Sociologia funcionalista. Interès pels òrgans de la nova societat (revolució
francesa) i les seves funcions.
August Comte va estudiar com va evolucionar la societat francesa de l’antic
règim fins a convertir-se en una societat moderna:
·Transformacions:
- Política. Inicis democràcia (tota persona tenia drets polítics)
- Econòmica. Industrial
- Social. Vida urbana (apareixen les grans ciutats)
- Epistemològica. Raó científica (canvi de pensament: la societat s’explica
a través de la ciència)
·Mitjans de comunicació. Element clau d’estructuració d’aquestes noves
societats. Sense mitjans de comunicació, aquesta transformació no hagués estat
possible i, per tant, aquests són fonamentals per la democràcia
·Objecte d’estudi principal teories funcionalistes de la comunicació de masses:
efectes dels mitjans sobre les audiències
1.b. Context de les primeres aproximacions a l’estudi dels mitjans de masses

(1920-1940)
·Context científic influent per l’explicació de la comunicació de masses:
-Conductisme. A partir de E-R, aplicació de E-M-R: possibilitat de manipulació
de la conducta (el conductisme entén que les persones sempre tenim una
resposta a un estímul, per tant, les persones poden fer fàcilment manipulables)
-Freud. Comportament irracional de les persones – hi ha motius irracionals que
determinen el nostre comportament (inconscient)
- Estudi de les masses (1895) - Gustave Le Bonn → Massa: aglomeració sense
estructura (individus aïllats i impersonalitzats). Massa: passivitat i possibilitat de
manipulació (així doncs, els polítics han de conduir les masses per tal que no
siguin perilloses).
·Context històric. Ús intensiu de la propaganda política a través dels mitjans:
- Mobilització de masses: Primera Guerra Mundial, Revolució soviètica,
feixismes (periòdics i cartells)
- Usos democràtics. Persuasió propaganda política (New Deal) i publicitat
comercial.
·Extensió del poder dels mitjans de comunicació. Premsa popular, cinema i
cartell; posteriorment: ràdio
- Modificació de la conducta: parlar, sentir, actuar, consumir, vestir, ballar...
1.c. Primera aproximació: L’agulla hipodèrmica

· Pioner. Tècniques de propaganda a la I Guerra Mundial (H. Lasswell, 1927)
· Harold Lasswell:
- Politòleg. Interès per l’opinió pública i màrqueting polític. Responsable de
comunicació New Deal (gràcies a Lasswell, Roosevelt va poder recuperar
la moral i la confiança dels americans).
·Hipòtesi: els governs democràtics necessiten de la propaganda política:
(per aconseguir l’obediència de la gent, les societats modernes necessiten a la
propaganda)
- Propaganda: substitució de la força
- Propaganda: comunicació social més efectiva en democràcia
→ La propaganda és positiva i té una funció una funció social prioritària en una
societat democràtica (per això l’agulla hipodèrmica és funcionalista)
1.c. Primera aproximació (H. Lasswell): L’agulla hipodèrmica

·Agulla hipodèrmica. Aplicació de la psicologia conductista i les idees sobre la
societat de masses per explicar la nova comunicació social a finals dels anys 20
L’agulla hipodèrmica estipula que els mitjans de comunicació son molt poderosos
i poden manipular fàcilment a la massa, ja que aquesta era homogènia i passiva
-Els missatges dels mitjans s’infiltren en la societat que els obeeix
mecànicament.
-Mitjans: poderosos mecanismes d’influència / audiències: passives i
homogènies
·Creació de l’Institut per l’anàlisi de la propaganda (1937)
- Finançament governamental
- Estudi de la propaganda com a control social
·Estudis posteriors corregirien aquesta primera concepció dels efectes dels
mitjans de comunicació
2. La constitució del funcionalisme. A partir de 1940

Teories de la comunicació funcionalistes a partir de 1940:
- Limitació dels efectes dels mitjans de comunicació (rebuig de l’agulla
hipodèrmica)
Diferents denominacions d’aquestes teories: Teories funcionalistes / Teoria dels

efectes limitats / Mass Communication Research / Teoria administrada
Desenvolupament als EEUU i referent per al món capitalista
2.a. Context ideològic de les teories funcionalistes (Guerra Freda)

·Guerra freda: confrontació entre el bloc capitalista (EEUU) i comunista (URSS).
En aquest context, si defensem l’agulla hipodèrmica, això implica que els
ciutadans no tenen llibertat i que els mitjans els manipulen al seu gust (al món
capitalista no es pot defensar aquesta teoria ja que la societat es basa en la
llibertat i la democràcia). Així doncs, es va estipular que els mitjans tenien efectes
limitats.
·Psicologia conductista i concepció de les masses (de l’agulla hipodèrmica) =
negació dels principis democràtics capitalistes.
·Pilar de la democràcia capitalista: autonomia i capacitat política dels ciutadans
(argument que defensa la societat capitalista). Conseqüentment:
- Propaganda política. Resulta inadmissible l’acceptació de la manipulació
propagandística.
- Publicitat comercial. Inacceptable la manipulació de les masses en favor
del seu benefici particular.
- Indústria mediàtica. Negació d’un poder que la situaria per damunt de la
democràcia.
·Confrontació social amb el model comunista:
-Funcions:
-Propaganda política. Informació al servei de la llibertat de vot
-Publicitat comercial. Satisfacció de les necessitats i desitjos de la
població
-Indústria mediàtica. Informació i serveis en favor de la millora social
2.b. Influència directa sobre les investigacions

·Finançament de la recerca als EEUU. Teoria Administrada:
- Empreses privades amb interessos comercials: sector publicitari, mitjans
de comunicació, grans empreses...
- Públiques. Interessos molt concrets per al seu benefici: exèrcit, partits
polítics, fundacions, administració...
Així doncs, la denominació de ‘teoria administrada’ és despectiva
·El finançament condiciona els objectes d’estudi i els resultats:

→Si tots els poders capitalistes estan subvencionant les investigacions, les
investigacions no poden dir que en aquestes societat no hi ha llibertat i que els
mitjans manipulen als ciutadans. El subvencionament condiciona els resultats
d’aquests estudis (darrera d’aquestes investigacions hi ha empreses i partits
polítics amb interessos comercials).
-Orientació de l’estudi sobre els mitjans:
- Propaganda política (sondejos, màrqueting polític)
- Estudis del contingut (programadors i comunicadors, algoritmes)
- Estudi de les audiències (conèixer el seu comportament per influir-les)
- Estudi dels efectes (estudi sobre la influència al públic)
- Estudi de la formació de l’opinió pública (gran interès per les
administracions)
·Influències metodològiques:
-Finançadors: interès per dades concretes
-Metodologia empírica (dades concretes quantificables): enquestes,
entrevistes, índex d’audiència, control de la difusió, experiments de
laboratori
2.c. Conclusions
· Estudi de les funcions dels mitjans de comunicació a la societat. Interpretació:
- Individu autònom (la societat no és una massa passiva)
- Societat estructurada (no és una societat homogènia que funciona d’igual
manera ja que hi ha diversos grups socials)
→Efectes limitats dels mitjans
·Sintonia ideològica (capitalisme) entre la investigació i les fonts de finançament:
- En el context de Guerra Freda, la teoria funcionalista és una font de
legitimació de la societat capitalista
- El fort recolzament econòmic suposa un gran desenvolupament de la
teoria
- Teoria empirista aplicada als interessos econòmics i polítics (mesuren
qüestions molt concretes)
→ Segons aquestes teories, la comunicació està al servei de la democràcia i
la llibertat (i no de la manipulació)
→ Gran coneixement sobre molts aspectes de la comunicació (índex

d’audiència, consum dels mitjans, eficàcia de la propaganda i la publicitat,
disseny de continguts...)
3. Inici del funcionalisme

3.a. La consolidació de la teoria de la comunicació funcionalista
Inicis de la teoria de la comunicació (mitjan s. XX). Sociologia funcionalista
predominant a Nord-Amèrica i gran interès per la comunicació i els efectes sobre
la societat.
Dues vessants:
1. Funcionalisme estructural. Més analític i teòric.
-Estudia les estructures (òrgans) socials i les funcions que desenvolupen
pel manteniment social. Les funcions s’autoregulen per trobar una
estabilitat social. Els mitjans de comunicació doncs, són un òrgan social.
2. Sociologia més empírica (Lazarsfeld. Mass Communication Research i
Universitat de Columbia)
-Positivisme sociològic: enquestes, entrevistes, resultats numèrics...
-Objectius molt concrets (empírics) demandats pels finançadors i al servei
d’empreses privades
· Investigació aplicada d’estudis d’audiència, efectes o del contingut
dels mitjans de comunicació
· Especial interès per la propaganda i la publicitat.
· Pobresa teòrica (difícilment es pot convertir en una teoria ja que
investiga qüestions molt detallades)
3.b. Les teories de l’abast intermedi

Teoria de l’abast intermedi (Robert Merton): teoria intermèdia entre la sociologia
estructural i empírica (Merton volia postular una teoria unificada que fos
funcionalista entre ambdós vessants).
-Conjugació de lleis generals (estructural) i dades empíriques
La teoria dels 2 esglaons

·Dades empíriques donen una teoria general sobre els efectes dels mitjans
estudiant la influència de la propaganda sobre el vot. Conclusions:
→La decisió del vot és resultat d’una experiència grupal més que influït
per la propaganda, de manera que és conseqüència de la vida social de
l’individu i no de la propaganda (la gent vota en funció del seu entorn). La
propaganda, doncs, no té una influència directa sobre el vot, sinó que
reforça idees preexistents.
Propaganda: eficàcia de la persuasió per reforçar actituds preexistents, no per
canvis d’opinió
→ Conseqüències teòriques:
1. Importància de la comunicació interpersonal (nova concepció de les
audiències: no són passives i modelables, sinó que tenen els seus valors i
opinions propis)
2. Els missatges dels mitjans no arriben directament als individus, sinó als grups
socials (negació agulla hipodèrmica)
3. És la circulació social dels missatges la que determina l’efectivitat (és a dir, el
que ara es coneix com a ‘viralitat’)
4. Els grups socials que influeixen sobre els membres funciones com:
· Canals d’informació
· Fonts de pressió
· Suport social
5. Els líders d’opinió (persones destacades dins dels grups socials).
Estructuració dins dels grups socials amb opinions jeràrquiques legitimades per:
· Competència reconeguda
· Dignes de confiança
· Capacitat de persuasió
· Posició de poder
Lleis generals.
→ Efectes limitats. Els mitjans de comunicació tenen un poder d’influència reduït.
- La societat, la comunicació interpersonal, resulta determinant en la influència
dels mitjans.
- La influència dels mitjans passa per la consonància dels missatges als valors
dels grups socials (reforç)
3.c. Els principis bàsics teòrics del funcionalisme

Perspectiva teòrica positivista:
- Esdeveniments explicats: esdeveniments significatius (explicació lògica

dels esdeveniments significatius)
- Hipòtesi → els esdeveniments tenen una lògica, persegueixen una finalitat
i són resultat d’una estratègia.
→Principis de la construcció teòrica:
· Concepte fonamental del funcionalisme: funció (cada òrgan de la societat té
una funció).
Tipus:
- Funció manifesta → Funció intencional i primària per aconseguir un
objectiu
- Funció latent → Conseqüències desconegudes i imprevistes
o Disfunció. Funció latent indesitjable i negativa per la funció a
desenvolupar d’un determinat òrgan social
- Element afuncional → Pràctica que ha perdut la seva funcionalitat
-Les funcions (o disfuncions) no són una catalogació moral, sinó elements que
participen a la cohesió i funcionament d’un sistema
-L’anàlisi de les funcions informa sobre les exigències d’un sistema social
4. Funcions de la comunicació de masses

4.a. Inventari de les funcions generals dels mitjans de comunicació
4 Funcions generals dels mitjans de comunicació (enumerades per Lasswell i
Wright als anys 40) fonamentals per la preservació social:
1. Vigilància de l’entorn (els mitjans constitueixen una font informació del
que passa al nostre voltant)
2. Correlació i cohesió dels components socials (els mitjans connecten les
persones i així es forma una societat; creen consciència col·lectiva)
3. Transmissió cultural i social (totes aquelles tradicions populars, històries...
han perdurat en el temps gràcies dels mitjans)
4. Entreteniment (és fonamental en tota societat)
→ Darrere d’aquestes 4 funcions generals es donen funcions latents i disfuncions
4.b. Algunes funcions particulars de la comunicació de masses

Funcions específiques de la comunicació de masses que afecten a l’estructura
social. Lazersfeld i Merton detallen 3 funcions (2 funcions i 1 disfunció):
+Atorgar estatus. Funció estructural que reforça la jerarquia social d’opinions i
persones determinades. D’aquesta manera, els mitjans de comunicació són
capaços d’atorgar més autoritat a les persones ja reconegudes.
- En les societats modernes (dinàmiques i horitzontals) els mitjans

garanteixen l’abast generalitzat i ràpid als models socials.
+Imposició de normes socials. La gran publicitat del mitjans a normes socials
establertes, les reforcen, les fan més impositives i exemplars.
-Disfunció narcotitzant. La funció informativa es converteix en disfunció
narcotitzant per l’excés informatiu. La informació excessiva provoca passivitat.
Rebem molta informació però no actuem
5. Usos i gratificacions de la comunicació

La teoria dels usos i gratificacions
Teoria (anys 70) sobre els usos que fan les audiències dels mitjans de
comunicació. Estudi del per què i com les persones utilitzen els mitjans.
· Estudis anteriors sobre funcions psicosocials a les audiències (per això és una
teoria funcionalista)
→ Hipòtesis principals:
-Les audiències són actives en l’ús que fan dels mitjans de comunicació
-El comportament mediàtic de les audiències és funcional. La iniciativa de les
audiències per seleccionar i usar els mitjans està motivada per necessitats
psicosocials.
-La interpretació dels continguts és consonant amb característiques personals
-Les gratificacions produïdes pels mitjans competeixen amb altres
comunicacions i gratificacions.
-Inversió de la direccionalitat emissor – receptor. Són les audiències les que
influeixen sobre els missatges que deuen emetre els mitjans de comunicació
(influència de les audiències sobre els mitjans).
6. La teoria de l’establiment de l’agenda (agenda setting)

L’establiment de l’agenda (McCombs i Shaw, 1972) investiga la relació entre els
temes destacats pels mitjans de comunicació i els temes importants per al públic.
→Conclusió: Relació causal entre el contingut dels mitjans de comunicació i la
percepció pública sobre els temes d’interès. Els mitjans tenen molta importància
sobre els temes d’interès públic
Matisació als efectes limitats. Reconeix la influència dels mitjans per imposar els
temes a l’opinió pública.
- Funció social: donar coherència a la comunitat
·Diferencia 3 agendes: dels mitjans, la pública i la política.

-L’agenda mediàtica resulta la més influent sobre la pública i la política
·Estudi dels aspectes influents que determinen la teoria de l’establiment de
l’agenda:
- Comunicació interpersonal (Distància entre l’agenda mediàtica i l’agenda
pública)
- Consum dels mitjans de comunicació (quantitativa i qualitativa)
- Característiques particulars de l’audiència (coincidència ideològica,
implicació, formació...)
Evolucions de la teoria de l’establiment de l’agenda

Si bé l’agenda mediàtica no sempre aconsegueix imposar-se a l’agenda pública,
resulta impossible a la nostra societat una agenda pública o política sense
participació de l’agenda mediàtica (a una societat amb llibertat de premsa).
Reformulació posterior de la teoria. L’agenda mediàtica no proporciona
únicament temes, sinó temes interpretats des d’una perspectiva que tenen
influència sobre l’agenda pública.
La teoria de l’establiment de l’agenda considera necessària l’ampliació de la
teoria dels efectes limitats:
- Protagonisme mediàtic dels temes de l’agenda pública i política
- Determinació de perspectives per pensar sobre els temes
7. Crítiques al funcionalisme (des de posicions marxistes)

Caràcter conservador del funcionalisme
- Fonts de finançament condicionen els objectes d’estudi i els resultats
(conseqüència del capitalisme)
- Investigació descriptiva: assumpció del correcte funcionament de la
societat i dels mitjans
o Inhibició de judicis en les seves anàlisis
Visió segmentada. Anàlisi superficial que reflecteix l’equilibri extern, però
ignorant de tensions internes
Ahistoricisme. La visió del funcionalisme no contempla l’evolució, la crisi ni la
transformació social en el temps
→ Crítiques metodològiques:
- L’empirisme no pot explicar qüestions qualitatives
- Epistemològic. L’objectivisme proposat pel funcionalisme és irrealitzable
a les ciències socials
TEMA 6. LA PERSPECTIVA CRÍTICA DE LES TEORIES DE LA

COMUNICACIÓ
1. Les perspectives crítiques. Característiques generals i crítica als seus
plantejaments
→Perspectiva crítica: 3 escoles diferenciades d’arrel marxista (Escola de
Frankfurt, Economia política i Estudis culturals). Característiques comunes:
- Influència del marxisme
-Segons el marxisme, la societat era una lluita de classes, de manera que
no hi ha un funcionament equilibrat en la societat
-Hi ha dos nivells en la societat: Estructura econòmica (la que determina
qui té el poder econòmic) / Superestructura ideològica (la que legitima
l’anterior; està formada per idees, moral, valors..)
- Objecte d’estudi: societat capitalista nascuda al segle XX
- Concepció dels mitjans de comunicació de masses: empreses supeditades a la
lògica del capitalisme i sostenidores del sistema
- Els mitjans són instruments ideològics.
-Ideologia: perspectiva concreta que produeix una concepció de la realitat.
-Èxit de la ideologia capitalista: la tenim completament interioritzada
(“naturalitzada”) i considerada com no conflictiva
- La ideologia interioritzada és la imposició de valors d’una elit a la majoria social
que amaga els conflictes socials
- Els mitjans de comunicació, imposant la ideologia de les elits, alienen la
població (manca de consciència de classe)
- Tasca. Revolucionària: denúncia de les estratègies de manipulació dels mitjans
per al manteniment social i desmuntatge de la il·lusió alienant per transformar la
societat. (alienant: sentir que no et correspon a tu i assumir les normes
imposades pel capitalisme)
- Concepció dels mitjans com a manipuladors molt poderosos
- Concepció de les audiències com passives i molt influenciables.
-La teoria crítica pretén despertar les classes obreres
-Els Estudis culturals presenten una posició contrària a aquesta
característica
Crítiques
- Les teories marxisme pretenen denunciar la manipulació dels mitjans i
convèncer la gent treballadora per tal d’iniciar una revolució i així reclamar els
seus drets
- La perspectiva crítica és racionalista i no positivista. No pot comprovar els seus

arguments amb dades empíriques
- Concepció reduccionista dels mitjans (negació total del criteri i llibertat dels
individus). Els mitjans són poderosos i legitimen el capitalisme
- Matisació dels Estudis culturals dins la perspectiva crítica. Els missatges dels
mitjans són adaptats pels usuaris a les seves particularitats.
2.a. Presentació de l’Escola de Frankfurt. Història i principis

Història
·Comença l’any 1923 a l’Institut Universitari (Frankfurt) per un grups
d’intel·lectuals, sociòlegs... amb l’objectiu de fer una anàlisi marxista de la
societat
-L’any 1933, molts d’aquests autors es van exiliar als EEUU / L’any 1950
aquests tornen a Frankfurt
-Autors: M. Horkheimer, T.W. Adorno, E. Fromm, Marcuse... Intel·lectuals
propers: B. Brecht, W. Benjamin, S. Kracauer...
·Molt influïda pel context (feixisme, Segona G.M., Guerra Freda, capitalisme-
consumisme)
·Tasca intel·lectual no pot conformar-se amb ser descriptiva, ha de transformar
la realitat (teoria-praxis)
Principis
·Teoria contrària al funcionalisme (metodologia i política):
- Crítica a l’empirisme ja que aporta un coneixement superficial de la realitat. Les
dades són el resultat de unes causes que no són estudiades en la seva
profunditat
- Metodologia: aplicació del marxisme (condicionants econòmics), però
heterodox (freudisme) perquè Marx explicava que la societat i la raó del canvi
social era econòmica; per això sempre hi havia una lluita de classes.
- Crítica i no descriptiva: desvelar ideologia del capitalisme (distorsió de la
realitat)
- Estudi de la irracionalitat en determinades societats (nazisme, capitalisme). Hi
ha un estudi de la irracionalitat en determinats societats com el nazisme i el
capitalisme. Per tal d’explicar aquesta irracionalitat es van recolzar en l’estudi
de la personalitat de Freud, és a dir, el comportament no sempre és racional, la
gent actua en la seua contra. La lògica capitalista ha imposat una mercantilització
de les persones, és a dir, les persones s’han convertit en un valor econòmic i ho
han acceptat.
- Mitjans de comunicació: sostenidors de les contradiccions que permeten el

capitalisme democràtic. Així doncs, critiquen el funcionament dels mitjans de
comunicació perquè estan reproduint la cultura del capitalisme
2.b. La indústria de la cultura

La cultura significava per als membres de l’Escola una capacitat creativa, llibertat
i progrés. També, la cultura té com a finalitat el desenvolupament de la capacitat
crítica i intel·lectual de la persona.
·Cultura (coneixement alliberador) / Vulgarització consumista: Indústria de la
cultura (conversió en mercaderia i opressió acrítica)
·Els mitjans de comunicació són alienants
- Difusió massiva de discursos -- acceptació acrítica dels discursos i falsa
consciència de la població
- Els mitjans, doncs, produeixen una manipulació massiva i una vulgarització
nefasta de la cultura. És a dir, aquesta cultura no és un producte singular per a
una persona sinó un producte repetitiu que volen satisfer les necessitats de
consum.
·Indústria cultural: mecanismes simbòlics imposen representacions col·lectives
(ideologia)
-El concepte d’indústria cultural és molt pejoratiu perquè implica la subordinació
de la cultura als interessos comercials del capitalisme, és a dir, té finalitats
comercials perquè agafa la cultura i el converteix en un producte de consum més.
També suposa un engany de les masses, és a dir, una reiteració o consumisme
que no produeix aquesta millora intel·lectual, això té com a conseqüència unes
mentalitats homogènies i superficials. Aquesta producció homogènia es fa en
favor de les èlits (informació i entreteniment). Tota la producció dels mitjans de
comunicació és una eina del sistema per manipular la societat en favor de les
èlits.
-La primera tasca de la teoria crítica és denunciar la funció dels mitjans ja que
satisfan els interessos particulars del poder i no a les necessitats socials, és a
dir, tot el que és la cultura no té com a finalitat les necessitats individuals socials
sinó que està al servei dels poders econòmics de la societat.
-Els mitjans de comunicació són alienants, és a dir, tenir perspectives o
sentiments que no són propis a la teua situació, adoptar valors de persones que
estan en una situació diferent (per exemple: la classe obrera accepta de forma
natural la desigualtat econòmica). Els mitjans fan la funció de difondre de forma
massiva de discursos que estan legitimant aquesta perspectiva que beneficia als
poderosos.
-La indústria cultural té mecanismes simbòlics que imposen representacions
col·lectives (ideologia), és a dir, la manera d’entendre la realitat és una ideologia.
Com funcionen diferents sectors de la indústria cultural i com han transformat la

societat: la publicitat crea representacions simbòliques que sostenen una visió
de la societat com a mercat, és a dir, no hi ha individus sinó consumidors (la
identitat es mesura segons el grau de consum). El debat polític, doncs, s’ha
transformat la discussió racional d’arguments per un consum publicitari (imatges,
persuasions, sensacions, etc).
-Respecte a l’entreteniment, és la base de la cultura de masses per dos motius:
en primer lloc, el sector econòmic més destacat; en segon lloc, és el major
consum que fa la societat. Aquest entreteniment té una lògica comercial, busca
el benefici econòmic, produeix els continguts més frívols dels mitjans i això
anul·la la capacitat d’anàlisi de la societat. (l’entreteniment adorm la societat)
-En l’aspecte de la informació hi ha una competència econòmica entre els mitjans
informatius, hi ha una tendència a la rendibilitat, en voltes de difondre informació
d’importància es troba una quantitat de continguts frívols per a vendre més que
la resta dels mitjans (espectacularització)
-Per últim, la cultura es converteix en una pseudocultura en els mitjans perquè
deixa de banda la seua funció crítica per a reduir-se a fórmules d’èxit comercial.
La cultura de masses està centrada en una producció, distribució i venda amb
objectius comercials i no culturals. No tenen com a finalitat produir una cultura
elevada i exigent, sinó busquen ser un producte de consum massiu.
3. Economia política
3.a. Què és l’Economia política? Principis
·L’economia política (anys 60) és d’arrel marxista centra la seva recerca en els
interessos econòmics que determinen el funcionament dels mitjans de
comunicació.
·Diferències amb l’Escola de Frankfurt:
- Objecte d’estudi: característiques empresarials de la indústria cultural
o Principi marxista: la infraestructura social determina la
superestructura (estudia els interessos econòmics del mitjans de
comunicació i de la indústria cultural)
- Metodologia: metodologia més empírica i descriptiva (és racionalista però
no es pot quantificar)
·Crítica als mitjans de comunicació. Explicació de la comunicació de masses a
partir d’interessos econòmics i no per les seves funcions socials (com l’entenia
el funcionalisme).
·Són les raons econòmiques les que expliquen el funcionament dels mitjans i el
sistema cultural que produeixen.
·Principis bàsics de l’economia política en l’estudi dels mitjans de comunicació:

-La lògica i el control econòmics són determinants
-Les estructures mediàtiques tendeixen a la concentració multimèdia
-Creix la integració mediàtica mundial
-Continguts i audiències són convertits en mercaderies
-Disminució de la diversitat
-Marginació de les veus alternatives i d’oposició
-L’interès públic queda subordinat als interessos privats de la comunicació
3.b. La propietat dels mitjans de comunicació

-Els objectes prioritaris de l’Economia Política per tal d’entendre l’actuació dels
mitjans són els propietaris. En aquest sentit, hi ha 3 aspectes d’estudi:
1. L’estructura empresarial: quin tipus d’empresa és qui està produint un
mitjà de comunicació
2. El control empresarial, un tipus de control directe (director) que
s’encarrega de tot el control però també hi ha altres controls indirectes
com la publicitat
3. Les repercussions socials: estudiar com els interessos econòmics de la
propietat dels mitjans determina quin tipus de publicació, discursos
apareixen en aquest mitjans de comunicació i quin tipus de conseqüències
socials té.
-També diferencia dos àmbits d’estudi: el nacional i l’internacional.
-Per últim, és difícil estudiar el poder econòmic que hi ha darrere dels mitjans de
comunicació a causa de tres aspectes: la rapidesa dels canvis empresarials, la
complexitat dels entramats econòmics i l’opacitat de la informació.
4. Estudis culturals
4.a. Què són els estudis culturals?
-Els estudis culturals apareixen a la ciutat de Birminghan (Anglaterra), després
de la Segona Guerra Mundial i tenen el seu esplendor als anys 60.
-És una escola de sociologia i el seu interès està en els canvis culturals de la
societat britànica (com un petit grup sociocultural minoritari crea una determinada
cultura molt particular de la seua classe social).
-És un anàlisi marxista perquè considera que la qüestió socioeconòmica

determina un tipus de cultura, és a dir, diferents classes socials creen cultures
diferencials.
-La importància dels mitjans de comunicació per als estudis culturals és que els
mitjans són la cultura hegemònica (classe privilegiada i dominant), com aquestes
classes minoritàries resisteixen aquesta cultura minoritària amb estratègies.
-Hi ha una diferenciació respecte a l’Escola de Frankfurt (cultura imposada pels
mitjans era opressiva): com cultures minoritàries fan front a aquesta cultura
majoritària, és a dir, consideren que les audiències fan estratègies de resistència
front a aquesta cultura, com cultures minoritàries troben una identitat cultural
pròpia. Així doncs, els estudis culturals s’interessen per cultures no
hegemòniques
-Els estudis culturals a partir de moltes disciplines, s’ocupen de tres aspectes
diferenciats:
1. En primer lloc, estudien algunes condicionants socials de producció
cultural i simbòlica
2. En segon lloc, com un mateix discurs és interpretada de manera diferent
segons el grup social
3.Per últim, la relació entre institucions socials i processos de formació de
noves cultures
4. b. Principis dels estudis culturals

-La cultura és un camp de batalla on hi ha diferents grups socials que lluiten per
resistir front a una cultura dominant o per imposar una cultura en altra cultura
(confrontació d’identitats socials).
-Els aspectes d’interès dels estudis culturals són:
-La creació cultural com identitat d’un grup, una cultura condicionada per
la situació social d’aquest grup
-Les lluites de diferents grups socials a través de les seues manifestacions
culturals (contracultura);
-L’estudi de la producció, difusió i consum dels productes culturals propis
d’un grup
-La cultura dominant és polisèmica i presenta interpretacions diferents
segons el grup social.
4.c. Els mitjans de comunicació
-Els mitjans de comunicació de masses prenen gran importància pel que a als
estudis culturals.
- Els mitjans són un objecte d’estudi privilegiat per la importància social, és a dir,
s’ocupen de cultures actuals en una societat moderna i aquesta plasmació es
dona en els mitjans de comunicació.
-Els mitjans constitueixen el suport de la identitat cultural dels grups socials. En
aquest sentit, hi ha 3 aspectes fonamentals d’interès per als estudis culturals
1. La construcció dels grups socials als mitjans de comunicació de masses.
Aquesta construcció pot ser passiva (la cultura hegemònica construeix
una identitat de grups socials minoritaris); o activa (els grups minoritaris
accedeixen a mitjans de comunicació amb l’objectiu de plasmar la seva
identitat)
2. L’adaptació dels discursos dels mitjans a les necessitats de grups socials.
(és a dir: com els mitjans de comunicació creen grups socials)
3. L’estructuració de grups socials gràcies als mitjans de comunicació.
TEMA 7. LES TEORIES DE LA COMUNICACIÓ A LA SOCIETAT DE LA

INFORMACIÓ
-Les transformacions tecnològiques han prioritzat teories de la comunicació
centrades en les tecnologies comunicatives
-Determinisme tecnològic → Les tecnologies de la comunicació determinen la
història de la humanitat. La comunicació, doncs, està determinada
tecnològicament perquè la tecnologia és el factor més important de la
comunicació:
·Rebuig de qualsevol teoria sobre els efectes limitats dels mitjans de
comunicació
·Rebuig del materialisme econòmic marxista
-Principal escola:
Escola de Toronto (Marshall McLuhan)
7.1. L’escola de Toronto

-Teoria predictiva dels efectes cognitius i sociològics provocats per la revolució
digital
-Determinisme tecnològic. Els mitjans de comunicació són més que un simple
canal. D’aquesta manera, el canal ja no és únicament el mitjà físic de la
comunicació, sinó que determina la comunicació i la humanitat (formes de vida i
cognició dels humans)
-Així doncs, el més important dins la comunicació és la tecnologia ja que aquest
canal ha determinat la història de la humanitat
1.1. Precedents: Harold A. Innis

-Innis era, en principi, un economista. Aquest es va dedicar a l’estudi de les
civilitzacions a partir de les xarxes comercials i de transports
-És la circulació del saber la que produeix els canvis socials i culturals
-La tecnologia (aparició i tipus d’escriptura...) produeix les estructures
socials
-Segons Innis, la civilització arriba a un grau molt més alt quan hi ha una gran
comunicació entre persones, territoris.. Tota la civilització és conseqüència de
tota aquesta comunicació entre diferents cultures
-Aquest interès per les tecnologies de la comunicació serà l’origen de l’Escola de
Toronto (Marshall McLuhan)
1.2. Marshall McLuhan: el determinisme tecnològic

-McLuhan (60-80), científic i comunicador, va anticipar molts dels canvis que
arribarien amb l’època digital.
-Els mitjans de comunicació no només canvien la comunicació, la societat i la
cultura, també transformen els éssers humans (capacitats perceptives i
cognitives). Els mitjans, doncs, són una nova extensió tecnològica dels sentits
humans
-Segons la tecnologia de la comunicació, podem trobar 3 grans civilitzacions pel
que fa a la història de la humanitat:
1. Era prealfabètica (els humans utilitzaven tots els sentits i tenien relació directa
amb l’entorn, de manera que estaven limitats físicament)
-Organització tribal de la humanitat
-Sense acumulació de coneixement, relacions sense jerarquies
-Societat de tradició oral (societats poc complexes)
2. Era alfabètica (predomini visual, representació de l’entorn; aquesta societat
entenia l’entorn gràcies a la lectura i a la representació gràfica )
-En aquesta era els humans van aprendre a llegir i a escriure
-Impremta (Galaxia Gutemberg, 1962): el coneixement arriba a tot el món,
de manera que hi ha una democratització de la informació
-Organització nacional de la humanitat
-Acumulació del coneixement en els poderosos, relacions molt

jeràrquiques
3. Era electrònica (extensió del nostre sistema sensorial, reproducció de l’entorn:
analògica/virtual; podem veure el que passa a una altra part del món i tenim
accés a pràcticament tot el coneixement)
-Retribalització: aldea global. Concepció completament diferent del món
i estructura social per la rapidesa i distància dels mitjans electrònics. La
comunicació entre els individus és molt directa i hi ha menys jerarquies
que abans.
-Distribució del coneixement, disminució de les jerarquies
-“El mitjà és el missatge” (“El mitjà és el massatge” = com els massatges
transformen el cos, els mitjans modelen la nostra manera de percebre el món i,
fins i tot, la nostra noció de la realitat)
-Els missatges transmesos pels mitjans no són tan importants com el mateix mitjà
-La major influència dels mitjans no està en els missatges, sinó en com
modifiquen la nostra percepció de la realitat que ens envolta
-Mcluhan va fer una diferenciació entre els mitjans segons els efectes que
provoquen:
1. Mitjans calents
-Alta definició informativa amb mínima participació interpretativa del
receptor (informen amb molts precisió i quantitat informativa)
-Prolongació d’un únic sentit
-Ex: lectura o un article de premsa
2. Mitjans freds
-Prolongació de més d’un sentit
-Baixa definició informativa i exigència de gran participació interpretativa
-Ex: audiovisual
-Posa de manifest un canvi cultural: audiovisual (produeix més sensacions i
emotivitat) / escrita (més abstracta). Actualment hi ha un predomini dels mitjans
freds.
1.3. L’escola de Toronto després d’internet

-Aplicació dels conceptes de McLuhan a l’arribada d’internet (predomini dels
mitjans freds)
-Transformació dels mitjans de comunicació:
Comunicació de masses Comunicació digital interactiva
Tecnologia analògica (vells Tecnologia digital (nous mitjans)

mitjans)
Difusió: un-a-molts Difusió: molts-a-molts
Seqüencialitat Hipertextualitat
Monomèdia Multimèdia
Passivitat Interactivitat
-Els nous mitjans han produït grans transformacions socials i psicològiques a la

societat actual (”el mitjà és el massatge”)
1. Socials
-Transformació de la concepció de l’espai (actualment no tenim limitacions
físiques gràcies a Internet). El món és una mena d’aldea global ja que
podem veure el que s’està produint a qualsevol lloc del món
-Transformació del temps. Present de l’espectador és acumulatiu, sense
restriccions, de manera que el present està sotmès a una actualització
constant.
2. Psicològiques
-Mitjans nous (freds): ràpids, fragmentaris, participatius, poca abstracció i
molta percepció provoquen una preponderància de les emocions front a
la reflexió.

Apunts Imprimir

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Apunts Imprimir

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

TEORIA DE LA COMUNICACIÓ

BLOC 1. LA COMUNICACIÓ HUMANA

- Imaginació: podem parlar de coses que no existeixen (podem parlar del

- Vertebració complexa de grans societats. Les societats es creen a partir

·El sistema de comunicació determina la societat.

- Escriptura: 3500 A.C. Extensió del llenguatge, creació de l’arxiu. Tot el

- Impremta: s. XV (1455). Quan arriba l’impremta, el coneixement arriba a

- Mitjans de comunicació de masses: finals s. XIX i principis del s. XX.

- Transformació digital de la comunicació: finals del segle XX.

ESQUEMA GENERAL DE LA COMUNICACIÓ

-El referent no és la cosa en sí, perquè aquesta és incomunicable en sí mateixa.

LES 6 FUNCIONS DE LA COMUNICACIÓ

4. Funció fàtica o de contacte

AVANTATGES I CRÍTIQUES DE LA CONCEPCIÓ CLÀSSICA (ESQUEMA I

TEMA 2. L’ESTUDI DELS SIGNES. LA SEMIÒTICA

El signe presenta 3 característiques fonamentals:

Objecte d’estudi: l’estudi dels sistemes de signes explica les maneres

NIVELLS D’ESTUDI SEMIÒTIC

TEMA 3. L’ESTUDI DE LES TEORIES DE LA COMUNICACIÓ I LA

·Dificultat particular de les teories de la comunicació, ja que aquesta és un

2. EVOLUCIÓ HISTÒRICA DE L’ESTUDI DE LES TEORIES DE LA

• 2.d. 1980-1990. Replantejament sobre la influència dels mitjans

2.a. 1920-1940. Les primeres concepcions sobre els mitjans

- La publicitat i la propaganda dels nous mitjans transformen la vida

2.b. 1940-1960. Els inicis de la disciplina

o Model matemàtic (Shannon): estudi de la correcta transmissió de

Indústria mediàtica d’aquest període:

Teoria dels efectes limitats

-Consonància cognitiva. Reforç d’actituds. (La influencia del mitjans només

→ Teoria dels 2 esglaons de la comunicació

2.c. 1960-1980. Apogeu i qüestionament de la cultura de masses

2.d. 1980-1990. Replantejament sobre la influència dels mitjans

·Disciplina científica (disciplines primordials en aquell període):

- Expansió de la cultura nord-americana (comunicacions per satèl·lit,

Teories del coneixement

→CONSEQÜÈNCIA: Homogeneïtat global- homogeneïtzació del món (aldea

2.d. Des de 1990. La comunicació a la societat de la informació

- Impossibilitat de destacar un mètode front a un objecte en transformació

BLOC 2. LES TEORIES INTERPRETATIVES DE LA

1. L’escola de Palo Alto :

-Principis de la comunicació segons l’Escola de Palo Alto:

1.2. El doble vincle

1.3. La realitat de primer ordre i de segon ordre

2. El construccionisme. La construcció social

2.1. Principis del construccionisme

2.2. La construcció de la realitat social

2.3. La realitat social esdevé una realitat objectiva

·Aquesta realitat social objectiva està sotmesa a moltes tensions individuals i

2.4. Interiorització de la realitat social en el subjecte

3.1. Principi de l’interaccionisme simbòlic

3.2. Conceptes de l’interaccionisme simbòlic

3.3. Aplicació als mitjans de comunicació segons l’interaccionisme simbòlic

4. Erving Goffman: aportacions a les teories de la comunicació

4.1. Principis de la teoria.

4.2. Conceptes de la teoria

b. La identitat (funcionals o estigmatitzades)

4.3. El marc (frame). La teoria de l’emmarcament (framing)

·El framing aplicat als mitjans de comunicació. Emmarcament dels

4. Conseqüència moral dels esdeveniments

BLOC 3. TEORIES DE LA COMUNICACIÓ DELS MITJANS DE

·Aquest bloc agrupa les principals teories de la comunicació relacionades amb

TEMA 5. LA PERSPECTIVA FUNCIONALISTA DE LES TEORIES DE LA

1.a. Inicis del funcionalisme. Estudi dels mitjans de comunicació de masses