Deu anys que van canviar els

mitjans a Espanya (2006-2016)

Lectura 1
1. CARACTERÍSTIQUES DE LA AUDIÈNCIA A
ESPANYA (2006-2016)
- Creixement progressiu i continuat de la televisió privada respecte a la
pública.

- Assentament progressiu de cadenes temàtiques.

- Desplaçament del consum cap a plataformes tecnològiques i altres

ofertes de pagament.
- Mediaset i Atresmedia:
augment ens els nivells
d’audiència

- Entitats públiques i
autonòmiques:
disminució dels nivells
d’audiència
2. EL PAPER DE LA PUBLICITAT
Circumstàncies que afecten en aquest període:

- Grans cadenes → economia basada en ingressos publicitaris.

- Debilitament de les opcions d’oferta del sector públic → disminució dels

nivells l’audiència.

- Fusions empresarials: Mediaset i Atresmedia → Duopoli que concentra la

titularitat de la televisió
2. EL PAPER DE LA PUBLICITAT
Resultats:

- Formació de grups marginals al voltant del duopoli

- Les empreses privades obtenen grans ingressos publicitaris

- Les empreses públiques passen a dependre de subvencions per part del govern

- 2016 → Mediaset aconsegueix uns beneficis nets de 171 milions d’euros anuals i
Atresmedia de 129.2 milions.
3. LA TELEVISIÓ DE PAGAMENT

- Apareixen altres formes de consum → Companyies de telecomunicacions

(Orange, Movistar).

- 2016 → 20.4% del consum televisiu a Espanya és a través de plataformes de

pagament.

- Audiència potencial → 16 milions de persones.

4. CAIGUDA GENERALITZADA DE L’ESPAI
EMISSOR PÚBLIC
- Televisió pública nacional → pèrdua del 42.7% de l’audiència.

- L’espai emissor públic passa a dependre de les aportacions governamentals per

subsistir.

En general hi ha un debilitament de la televisió pública…

- Qualitat dels informatius
- Duració excessiva (Duplica els temps)
- Desatenció de necessitats informatives
5. ENVELLIMENT I MIGRACIÓ DEL PÚBLIC
TELEVISIU
- Evolució de la audiència → envelliment dels espectadors en suports tradicionals

- Noves audiències → Canvis de suport

- A partir del 2012 → descens del consum de totes les franjes d’edat menys els
majors de 65 anys.

- + 65 → 2016: 354 minuts de recepció televisiva

2006: 314 minuts de recepció televisiva
La indústria televisiva a Espanya.
Crisis i noves oportunitats

Lectura 2
 IDEES PRINCIPALS Crisis econòmica
- Augment de la taça d’atur
- Major consum

Canvi en el mode de consum Influència de grans companyies

- Nous usos socials
tecnològiques
- Fragmentació de l’audiència
- Google i Apple ingressen al mercat
audiovisual
Televisió global i connectada
- Distribució de contingut variat degut Finançament de les televisions
a internet privades
- Inversió publicitària
Evolució a “Televisió Híbrida” Descens en la inversió publicitària de
- Convinació de consum la televisió pública
1. POLÍTIQUES DE COMUNICACIÓ EN MATERIA
TELEVISIVA: BENEFICIS PER LA TELEVISIÓ PRIVADA

- Fragmentació de les audiències

- Falta de visió a llarg termini en les lleis

- Formació de grans grups de televisió privada

- Distribució digital i Pirateria

2. INCERTIDUMBRES I OPORTUNITATS PER
ALS OPERADORS DE TELEVISIÓ
- Impacte de la recesió econòmica a Espanya
- Taxa d’atur com a audiència potencial

- Accessibilitat de la televisió

- Decliu de la televisió de pagament

- Impacte de les retallades en la televisió pública

- Problemes per a la televisió pública
3. NOUS AGENTS DE LA TELEVISIÓ CONNECTADA I NOVA OFERTA

● Ingrés de Nous Agents

● Oferta de Continguts
● Televisió Online a Espanya
● Identitat de Marca d'operadors
tradicionals
4. FINANÇAMENT A TRAVÉS DE PUBLICITAT: LA VERITABLE CRISI PER A
LES TELEVISIONS

● Finançament de les Televisions Privades

● Crisi en la Inversió Publicitària
● Fragmentació d'audiències
● Polarització a la Inversió Publicitària
● Perspectives sobre Finançament Futura
L’autoria en temps de NETFLIX
Les plataformes de transmissió en directe (o ‘streaming’) estan invertint diners
en el treball creatiu. Però també estan modificant i eclipsant a la figura de
l'autor.

Proporcionen grans oportunitats perquè els creadors guanyin diners

i es connectin directament amb la seva audiència

Afectant la forma en què es percep i es relaciona la figura de l'autor en l'era digital.

- La interactivitat, la comunitat i la pressió per la monetització influeixen en la identitat i l'autonomia de l'autor

- Influeixen en el mecenatge, l'estil, la logística, la propietat i la forma en què s'enriqueix culturalment l'art i
l'entreteniment.
PARADIGMA DEL ART MEDIEVAL ¿?

- sabem el nom dels reis i els bisbes que van encarregar els murals i les catedrals, però no el dels
artistes que els van fer

Diferència notable en l'atenció i reconeixement que reben els qui financen o encarreguen obres d'art (els
patrocinadors) en comparació amb els propis artistes que realitzen aquestes obres, que sovint queden en segon
lloc sense el mateix reconeixement
Primer podcast original de Spotify
sobre crims reals en espanyol

- notes de premsa/articles citen a Spotify +

actor narrador de la història
sense citar el guionista/autor

RESPOSTA de l'autor: “et puc dir que Fausto no s'hagués realitzat

sense el seu suport”, perquè “el treball es va fer en conjunt i en gran part
gràcies a que Spotify va creure en mi”.
NETFLIX

el primer missatge que comunica en els primers segons de totes les seves produccions/publicitat:
“Una sèrie original de Netflix”, fent que els espectadors es puguin oblidar més fàcilment
de l'autor, qui queda ocultat en comparació a la marca que pertany l'obra

- Stranger Things és obra dels germans Duffer

- Sex Education Laurie Nunn

HBO

va demanar a Jean Marc Vallée, director de la primera temporada de Big Little Lies que reedités en secret els episodis i que
tornés a filmar algunes escenes de la segona temporada, confiada posteriorment a la directora Andrea Arnold.

- L'objectiu era conservar l'estil visual de la reeixida primera temporada,

encara que per a això es violentés l'estil d'una artista de gran prestigi.
Arnold no ha pogut fer cap declaració sobre aquest tema.
Hi ha milers
de clàusules en els contractes de les
plataformes.
DEBAT

1. Quins canvis hauria de realitzar l’espai emissor públic per tal d’equipararse amb el
privat en nivells d’audiència?
2. Creieu que els pròpis autors han normalitzat el fet de no tenir el mateix
reconeixement que els que financiadors?
3. Penseu que és important defensar la propietat intel·lectual dels artistes davant la
verocitat de les corporacions?
4. La televisió pública hauria de tornar a tindre publicitat i tenir així un major
pressupost?