EL LLENGUATGE TELEVISIU

ELS GNERES TELEVISIUS

CARACTERSTIQUES TCNIQUES
ELS PROFESSIONALS
LAUDINCIA

LA
TELEVISI
CULTURA AUDIOVISUAL

JORDI VILAR

CULTURA AUDIOVISUAL

1 EL LLENGUATGE TELEVISIU
1.1 EL PODER DE LA TELEVISI
Si observem la configuraci de la sala destar de
qualsevol famlia catalana de classe mitja, veurem
que majoritriament sorganitza al voltant del
televisor, que sha convertit, des de la seva aparici
a mitjans del s. XX, en leix de latenci familiar. Un
gran nombre de catalans sinforma nicament a
travs del televisor, ja que en prcticament totes
les llars (98%) hi ha almenys un receptor. Tot i que
ls dinternet i dels nous dispositius electrnics
(smartphones, tablets i porttils) ha fet disminuir la
mitjana dhores que passem davant del televisor,
segueix sent encara el mitj de comunicaci ms
utilitzat.

2 BATXILLERAT

[La conseqncia ms inquietant

de la revoluci electrnica i grfica
s aquesta; que el mn que ens
dna la televisi ens sembla
natural, no estrany. La prdua de la
sensaci del que s estrany s un
senyal d'adaptaci, i el grau al qual
ens hem adaptat s una mesura
del grau en qu hem estat canviats.
L'adaptaci de la nostra cultura a
l'epistemologia de la televisi s
gaireb completa; hem acceptat
tan totalment les seves definicions
de veritat, coneixement i realitat
que la irrellevncia ens sembla
important i la incoherncia ens
sembla eminentment raonable.
NEIL POSTMAN
Divertim-nos fins a morir]

En els seus inicis, la televisi tenia com a objectius informar, formar i entretenir
laudincia. Per un cop ha esdevingut el mitj de masses per excellncia, ha
superat aquests objectius inicials per a esdevenir el principal mediador social,
oferint constantment models de comportament, opini, valors i, fins i tot, creences.
Un espectador que no coneix les tcniques de realitzaci del missatge televisiu est
indefens davant del possible s malintencionat dels nombrosos artificis del llenguatge
audiovisual, que estan destinats a convncer-nos de qualsevol cosa. No resulta
estrany, doncs, el gran inters que tenen els poders poltics i econmics en controlar
les programacions dels canals de televisi.
El poder de suggesti de la televisi es sost en tres factors principals:

La confusi entre el mn real i la ficci. Lespectador tendeix a identificar

les imatges amb la realitat de forma inconscient. Aix ofereix grans
possibilitats de manipulaci. Sn molts els programes que creen una ficci i la
presenten com a realitat; i lespectador no t instruments per a verificar-ne
lautenticitat.
La indefensi de lespectador-receptor (passiu) davant de lemissor (actiu).
El receptor no t la possibilitat de respondre a lemissor; rep els missatges
sense poder interpellar, qestionar o contra argumentar.
La programaci de lemissor est al servei dels interessos econmics,
poltics, etc. De les diferents cadenes. La televisi no noms presenta
programes informatius, formatius o dentreteniment, sin que s el mitj
preferit per la publicitat. El missatge publicitari aconsegueix en la televisi la
seva mxima eficcia.

8. LA TELEVISI

JORDI VILAR

ESCOLA PIA SARRI-CALASSAN

De fet, la supervivncia dels canals comercials es basa en laudincia que obt la

seva programaci, de manera que els anunciants, a travs de les agncies
publicitries, condicionen el seu finanament a aquesta dada. La rendibilitat
econmica s el criteri que mana per damunt de qualsevol altre. Aix, la captaci de
lespectador es converteix en el primer objectiu dels canals comercials. I aix no
sempre es duu a terme competint amb la qualitat de la programaci. Aqu intervenen
tots els mitjans de persuasi que pot proporcionar el llenguatge audiovisual. Per tot
plegat, el coneixement del llenguatge televisiu cobra una importncia cabdal.
1.2 QU S LA TELEVISI?
La televisi s'incorpora als mitjans de
comunicaci de masses als anys 60 del segle
XX, quan altres mitjans (rdio i cinema) ja
estaven plenament desenvolupats. L'articulaci del llenguatge televisiu ha sorgit de
fusionar els llenguatges propis del cinema i
la rdio.
La televisi comparteix amb el cinema l's
Fig. 1 Una famlia americana davant d'un televisor als anys 60. del llenguatge audiovisual i el muntatge de
les imatges, s a dir, cinema i televisi
utilitzen la mateixa gramtica audiovisual: la forma d'explicar histries o elaborar
discursos, mitjanant l'articulaci d'imatges, plans, enquadraments i moviments.
Amb la rdio, la televisi comparteix la immediatesa i el llenguatge verbal. Tots dos
sn mitjans calents, no precisen que el receptor estigui alfabetitzat i treballen en
directe. Tot i que per televisi semeten programes gravats, pellcules, sries,
etc., el format ms caracterstic de la televisi s el programa en directe basat en el
muntatge en temps real.
El format de programa en directe saplica a diversos programes o gneres televisius:
telenotcies, informatius setmanals generals o especialitzats, retransmissions de tota
mena, programes de varietats o espectacles, debats, magazines diaris
dentreteniment i, en general, tots aquells programes que ja sigui pel seu contingut,
la periodicitat o perqu les necessitats de la producci de la cadena ho exigeixen,
requereixen una emissi el ms propera possible al desenvolupament dels fets que
presenten o relaten. Per en directe no significa improvisat, requereix una
preparaci exhaustiva i tot ha destar previst.
La televisi s, en essncia, un seguit dimatges que se succeeixen i es combinen.
Les imatges se succeeixen sense interrupci, durant les 24 hores, organitzades en
unitats fragmentades. La narrativa de la televisi es caracteritza per la
FRAGMENTACI i el MUNTATGE MLTIPLE d'imatges, fins i tot dins d'un mateix
programa.

194

CULTURA AUDIOVISUAL

2 BATXILLERAT

EL DISCURS TELEVISIU ES:

FRAGMENTAT. Els programes estan pensats com a unitats pensades per a ser
presentades en blocs, per s'alternen amb espais de publicitat. En alguns
programes s'alternen blocs d'humor, msica, esports, informaci, entrevistes,
videoclips, etc. Les sries de ficci introdueixen fractures en el seu propi
relat mitjanant intervals entre captol i captol.

CONTINU. El discurs televisiu (successi de fragments) no conclou mai, s el

propi espectador qui determina la durada del missatge.

ESPECTACULAR. La televisi busca l'espectacularitat mitjanant: imatge,

msica, illuminaci, color, ritme...

INCITADOR AL CONSUM. La publicitat s la principal font de finanament de

les televisions. Les empreses anunciants exerceixen una alta influncia en la
tipologia dels programes i els models d'audincia a construir. Les
programacions estan destinades a competir per a crear audincia.

BANALITZADOR
DE
CONTINGUTS.
Discurs apreciable per tothom; missatge
que sigui ents per les grans masses de
consumidors. Discursos amb una mnima
profunditat i una mxima extensi dels
temes. Els anunciants no inverteixen en
publicitat per a programes de baixa
expectaci. Prefereixen una programaci
massiva i totalitzant, daqu lxit de
lanomenada telebrossaI o tele escombraria.

Fig. 2 El programa "Hombres y mujeres y viceversa"

de Telecinco s un exemple de telebrossa.

CALENT. Predomina all emocional per damunt d'all racional.

8. LA TELEVISI

JORDI VILAR

ESCOLA PIA SARRI-CALASSAN

2 ELS GNERES TELEVISIUS

La programaci s un conjunt de peces audiovisuals que conformen l'emissi diria i
contnua d'una cadena de televisi. Aquestes peces sn individuals, per la
programaci utilitza elements que donen continutat a l'emissi; cohesionen els
diferents programes en un discurs continu:
- Avanos de programaci
- Presentadors que introdueixen programes
- Falques publicitries d'altres programes
Podem classificar els programes per:

MODALITAT D'EMISSI: Retransmissi, directe, diferitII, gravat

ESTRUCTURA: magazines, especialitzats, debats, etc.
CONTINGUTS: informatius, esportius, musicals, documentals, religiosos, etc.
PERIODICITAT: nica, diria, setmanal, de cap de setmana, mensual o anual.

Ens centrarem en la classificaci per continguts temtics i pel pblic al que es

dirigeix:

INFORMATIUS. Sn totes aquelles

produccions que tenen com a objectiu
informar dels fets dactualitat i
dinters general, ja sigui des de la
frmula periodstica de la noticia o
des de qualsevol dels seus subgneres
(entrevista, crnica, reportatge, etc.).
o Telenotcies, resums setmanals, especials informatius, Fig. 3 El telenotcies de TV3.
debats informatius, entrevistes, informaci meteorolgica, informaci
del trnsit, avanos informatius, etc.
FICCI.
Sn
programes
de
reconstrucci
o
representaci
dramtica dialogada, interpretada per
actors, que recreen o reconstrueixen
fets histrics o ficticis (producte de la
imaginaci de lautor). Els formats
depenen del seu tractament (comdia
o tragdia), estructura narrativa o Fig. 4 "The Big Bang Theory" s un exemple de sit com
americana.
format de producci:
o Ficci
dramtica
(teatre,
fulletons culebrones-, telesries, etc.)
o Ficci cmica (telecomdies, comdies de situaci sitcomsIII-)
o Llargmetratges i Curtmetratges
o Telefilms

196

CULTURA AUDIOVISUAL

2 BATXILLERAT

VARIETATS. Sn tots aquells programes en els que domina lestil i esperit de

lespectacle com als musicals, magazins lleugers, etc. El gnere inclou
temtiques especfiques com concursos,
actuacions artstiques, monlegs, humor,
mgia, etc.
o Concursos, Talk showsIV, espectacles, programes dhumor, programes satrics, Late nightV, etc.

MUSICALS. Sn programes en els que la

msica s lelement dominant del seu contingut.
o peres, operetes, sarsueles i msica clssica; comdies musicals;
ballet i dansa; msica lleugera; videoclips; jazz; folklore, etc.

ESPORTIUS. El seu element central s lesport, en qualsevol de les seves

manifestacions, ja siguin competitives o no.
o Retransmissions esportives, notcies, magazines, esdeveniments, etc.

DIVULGATIUS I DOCUMENTALS. Es dediquen al camp especfic del

coneixement o de la realitat social i adopten la forma documental o de
revista peridica. Els agrupem per rees dinters.
o Art, cincies, cultura i humanitats, oci i consum.

EDUCATIUS. Sajusten a temes relacionats amb la formaci i leducaci. Els

agrupem en funci del pblic al que van destinats.
o Adults, escolars i preescolars, universitaris i post-universitaris.

RELIGIOSOS. Es basen en les diferents

formes de culte o dinspiraci similar.
Comprenen els serveis religiosos (misses) i
els programes informatius o magazins
dedicats a la temtica religiosa.

PUBLICITAT. Sn els espais constituts per

unitats de publicitat o spots, que tenen

Fig. 5 Andreu Buenafuente presenta late night shows.

com a finalitat la informaci comercial i Fig. 6 El programa "Signes dels temps" de TV3 s un
magazin sobre actualitat religiosa.
persuasiva sobre diferents productes.
Conforma aquest gnere la publicitat ordinria, els publireportatges, la
publicitat institucional i la propaganda poltica.

ALTRES PROGRAMES: Taurins, loteries, avanos de programaci, promocions

de programes, cartes d'ajust, transicions, etc.

8. LA TELEVISI

JORDI VILAR

ESCOLA PIA SARRI-CALASSAN

3 CARACTERSTIQUES TCNIQUES
3.1 LA REALITZACI MULTICMERA
El mitj televisiu aport una novetat tcnica que defineix al propi mitj: la
possibilitat de transmetre en directe un esdeveniment des de diferents punts de vista
simultanis, grcies al que anomenem la realitzaci multicmera.
La realitzaci multicmera consisteix en dirigir i coordinar diferents elements de
producci audiovisual des d'una sala de control, que pot estar ubicada tant a l'estudi
com en una unitat mbil. L'objectiu s crear un producte tan acabat com sigui
possible per a recrrer el mnim possible a la postproducci. Implica la coordinaci
de moltes tasques tcniques i accions d'un complex grup professional.
La figura clau s el realitzador (director i responsable final del programa).
S'encarrega de dirigir tota la maquinria: cmeres, udio, grfics... i de tractar amb
el personal: tcnics (al control) i personal de plat.
La realitzaci multicmera t molts avantatges: sense perdre en cap moment l'acci,
es poden obtenir preses des de diferents angles (a cada cmera se li encomana una
cobertura especfica), modificar l'enquadrament i canviar els seus emplaaments.
Aix permet realitzar un programa sense talls perqu les imatges obtingudes es
poden combinar a temps real. L'articulaci dels plans s'aconsegueix mitjanant la
taula de mescles, que segons les ordres del realitzador, dna pas a una o altra
cmera.
3.2 LA CONTINUTAT
En la realitzaci multicmera cal cuidar la continutat entre preses, escenes i
segments, per a qu l'espectador vegi el programa com un discurs continu sense salts
que el confonguin. Aquesta continutat facilita la relaci de l'espai i el temps en la
successi de dos plans, seqncies o escenes; ja que permet percebre aquests plans
seguits com a consecutius, encara que estiguin gravats en escenaris o dies diferents.
3.3 ELS MITJANS TCNICS
El lloc fsic on es realitzen els programes de televisi s lestudi. Per estudi entenem
tot el complex necessari per a posar un programa en antena, tot i que moltes
vegades es confon amb el platVI, que s lespai fsic on subica el decorat on t lloc
all que veu lespectador. Tamb existeixen plats virtuals o plats croma, espais
coberts amb una superfcie de color verd o blau on sincrusta un decorat generat
digitalment, s el que es coneix com a chroma keyVII. Aquesta tcnica sutilitzava
habitualment en els espais informatius sobre el temps o el trnsit; actualment, la
trobem en programes com Polnia, Espai Terra o als informatius del 3/24.

198

CULTURA AUDIOVISUAL

2 BATXILLERAT

Lestructura de lestudi de
televisi t com a antecedent
lestudi cinematogrfic; s
tamb un espai tancat i
difan, sense pilars, bigues o
a altres estructures que
entorpeixin la visi o el
Fig. 3 Plat virtual del programa "Espai Terra"
moviment. Conv que tingui
amb un fons digital incrustat.
un sl pla i anivellat, aix com
un accs de grans dimensions que permeti la circulaci de
grues o qualsevol element que hagi de ser introdut al plat.
Fig. 2 Plat del programa "Espai
Terra" de TV3; hi observem el
Ha destar dotat duna estructura situada al sostre que
fons croma.
permeti la installaci dels equips dilluminaci que aniran
penjats (graella dilluminaci).
La dotaci tcnica del plat, independentment del tipus de programa que es vulgui
realitzar, sol constar dels segents elements:
CMERES. Al plat es situa el que
sanomena cap de cmera, s a dir,
lestructura que suporta la part ptica i els
controls de focus i zoom, ja que els
controls de diafragma, colorimetria,
balan de blancs, etc. Es realitzen des del
control dimatge.
MONITORS. Al plat en podem trobar de
dos tipus, els de seguiment de programa
(sortida de mesclador o dun altra senyal seleccionada des de control), utilitzats pel
regidor o els presentadors, i els que sintegren dins del decorat com un element ms.

Fig. 7 Plat del programa "Divendres" de TV3.

TELEAPUNTADORVIII (o TELEPROMPTER). s un element provet dun monitor amb la

senyal invertida, que es reflexa sobre un mirall translcid (que adrea el text)
collocat a leix de la cmera i que permet al presentador llegir un text mentre
mira a lespectador.

Fig. 8 Pantgraf.

ILLUMINACI. Al plat de televisi normalment sillumina des de

dalt per raons bvies, doncs cal deixar el sl el ms lliure possible
per a facilitar la circulaci de cmeres i persones. La graella
dilluminaci consisteix en una estructura reticular situada a prop
del sostre, envoltada amb passarelles que permeten laccs i de
la qual pengen els pantgrafs1 a lextrem dels quals els situen els
aparells dilluminaci. La regulaci es duu a terme des de la taula
dilluminaci, situada al control dimatge.

Mecanisme articulat metllic en forma dacordi que subjecta un aparell dilluminaci dunaestructura
reticular suspesa del sostre.

8. LA TELEVISI

JORDI VILAR

ESCOLA PIA SARRI-CALASSAN

SO. La correcta captaci del so es realitza

mitjanant els diferents tipus de micrfons,
adequats per a cada situaci. Des dels que
pengen duna girafa o dirigits amb una perxa
per loperador, fins als de corbata utilitzats
pels presentadors.
Fig. 9 Plat del programa "Els matins" de TV3. Apreciem la
graella d'illuminaci.

CONTROL DE REALITZACIIX. s el cervell de lestudi. Shi prenen les decisions

que corresponen al tractament tcnic del senyal de vdeo i udio, lelaboraci
narrativa i la seva emissi en antena o gravaci. Cadascuna de les rees bsiques de
treball t al mateix temps un control especfic on desenvolupar la seva tasca:
controls dimatge, illuminaci i so, aix com les sales de vdeo.
Al control de realitzaci hi trobem un panell vertical amb monitors, cadascun dels
quals mostra una de les fonts dimatge (cmeres, senyals externes, generadors
defectes, transicions, etc.) que confluiran en la taula de mescles per a ser
sincronitzades.
Davant del panell de monitors dimatge
trobem la taula de realitzaci. La seva
configuraci varia segons la dotaci de
lestudi, des dun simple commutador de
senyals fins a una potent taula de control
que podria estar configurada de la segent
manera: al centre es troba el lloc del
realitzador, amb la intercomunicaci
(micrfons, altaveus i panell selector) i
monitors dordinador per a seguir
Fig. 10 Taula de realitzaci.
lescaleta2 i el gui. A un costat, la taula
de mescles, on es sincronitzen i
seleccionen els senyals dimatge que entren i surten del control. Tamb hi trobarem
el generador defectes digitals, ttols, imatges, controls remots de magnetoscopis,
videodiscos o cmeres, control del teleapuntador i monitors descolta.
Per a conixer millor la tasca del realitzador, ens acostem al testimoni de la Patrcia
Artigas, que treballa al Departament d'Informatius de TV3 des de fa molts anys. Tot i
que no la veurem mai al Telenotcies Migdia, ella sempre hi s. N's la realitzadora.
La Patrcia fa moure totes les peces des de dins perqu el telenotcies surti b. I com
es fa, aix?

Tipus de gui ms funcional que el gui convencional, on apareixen tots els passos minut a minut per
no inclou els textos literals de la presentaci. Sol ocupar un sol full i actua com a partitura general o gui
bsic per a tot lequip.

200

CULTURA AUDIOVISUAL

2 BATXILLERAT

A LA REDACCI
Quina s la feina duna realitzadora?
Consisteix bsicament a posar imatge al que
expliquem. El realitzador i el seu equip
sencarreguen de donar forma i buscar les
imatges que sadiuen ms a cada notcia, des
dun vdeo, fotos... fins a un grfic.
I com s, un dia de la teva feina?
La meva feina cada dia t dues parts: la
preparaci i el directe. A les nou fem una reuni
on decidim quins temes tractarem. Llavors hi
treballem durant tot el mat a la redacci, a
partir duna escaleta (gui). I a dos quarts de
tres fem el programa en directe, que dura una
hora.
AL CONTROL DE REALITZACI
I a dos quarts de tres...
Comena el programa i ha destar tot llest.

Fig. 11 Redacci d'informatius de TV3.

Aquest telenotcies t la grcia (o la dificultat!)

que es fa en un moment que passen moltes coses: pot ser que al mat preparem un tema duna manera i
que desprs tot canvi, perqu hi ha hagut un terratrmol, un anunci dels consellers o dels ministres a les
tres de la tarda... Si cal hem de canviar sobre la marxa, i no ens podem allargar. De vegades, una notcia
que alg ha preparat durant tot el mat, malauradament no acaba sortint. Fins i tot en directe hi pot haver
canvis.
Per si tu ets a dins, com ho pots saber?
Perqu estic contnuament comunicada amb tot lequip. Porto uns auriculars amb micro i puc parlar amb
tothom: els tcnics, el plat, els conductors (presentadors), el director, els enviats en directe, els cmeres i
la redacci.
Deu ser molt difcil, sentir tantes veus i no fer-se un embolic...!
Sempre he estudiat amb la televisi, amb molts sorolls i he aprs a separar el que s important del que
no. S que en moments puntuals parla tothom alhora, per no s sempre aix. Thi acostumes.
Us ha passat mai, que no aparegui una imatge, o falli alguna cosa...
Moltes vegades!! Un programa en directe pot anar sol, est molt pautat. Per poden passar coses
imprevistes: que es pengi un vdeo a mig emetres, que sespatlli el teleprompter i els conductors hagin
dimprovisar... Per sort sn molt professionals.
I qu fas, llavors?
Depn... Per exemple, si falla una connexi en directe normalment tornes al conductor, si s que est
preparat; jo sempre vigilo de no agafar-lo fora de joc. De vegades es nota ms i daltres menys; intentem
3

fer-ho al mxim de b.

Entrevista a Patrcia Artigas. Cavall Fort, nm. 1198.

8. LA TELEVISI

JORDI VILAR

ESCOLA PIA SARRI-CALASSAN

202

Fig. 12 Patrcia Artigas al control de realitzaci dels informatius de TV3.

CULTURA AUDIOVISUAL

2 BATXILLERAT

4 ELS PROFESSIONALS
En la realitzaci de programes audiovisuals es treballa en equip i interv sempre un
gran nombre de professionals. Les dimensions de l'entitat productora determinen la
complexitat de l'organigrama del personal. Farem un presentaci sinttica de les
funcions dels professionals que intervenen en la construcci de programes de
televisi.
En la primera fase de projecte i direcci es desenvolupa el principal esfor de
planificaci i s'ha de diferenciar entre aquells que treballen en relaci amb la
concepci creativa del programa i aquells que coordinen els mitjans precisos per a la
seva realitzaci executiva.
En una cadena de televisi, la responsabilitat de posar en marxa un projecte recau
sobre el cap de producci d'rea: d'informatius, de dramtics, d'educatius,
d'esportius, d'entreteniment, etc. Aquest responsable tria un director sobre qui
delega l'execuci del projecte, el qual decideix sobre els continguts, intrprets,
presentadors i s la figura que coordina les diferents aportacions convergents per al
disseny i realitzaci del programa.
L'entitat productora assigna un realitzador sobre el qual recauran les decisions
tcniques i de llenguatge. s el responsable final de la transformaci d'un gui en un
programa.
El director artstic o escengraf crea, en estreta relaci amb el director, realitzador
i productor, la posada en escena d'un programa.
El guionista o l'equip de guionistes, a partir d'una idea, original o adaptada d'una
obra ja existent, elabora un text que ser la base principal per a la seva
transformaci en gui tcnic abans de la seva realitzaci definitiva. En ocasions
precisen de l'ajut de persones especialitzades en la construcci de dilegs: els
dialoguistes.
La coordinaci de mitjans humans i materials recau sobre l'equip de producci. La
direcci d'aquesta tasca la porta un productor que amb la collaboraci de l'ajudant
de producci i d'altres auxiliars de producci, confecciona el desglossament del gui,
busca localitzacions, negocia el repartiment i els contractes, gestiona materials i
serveis i fa el pla de treball juntament amb el director i realitzador del programa.
L'ajudant del realitzador coordina el treball de l'equip tcnic i artstic descarregant
al realitzador de la preocupaci que tots aquests equips estiguin preparats abans de
l'enregistrament. Segons el volum de la producci comparteix la seva feina amb un
segon ajudant de realitzaci.

8. LA TELEVISI

JORDI VILAR

ESCOLA PIA SARRI-CALASSAN

El regidorX s el responsable de la disciplina i

organitzaci en el plat mentre s'assaja o grava un
programa.
Durant la fase d'enregistrament interv el mxim
nmero de professionals, fonamentalment l'equip
tcnic i artstic, coordinats pels responsables de la
direcci, realitzaci i producci, que contrasten en
la realitat, el funcionament de tot el que s'ha
planejat en la fase anterior.

Fig. 13 El regidor dna indicacions a tots els

professionals del plat, tamb al pblic i als
convidats, si n'hi ha.

Loperador de cmeraXI o l'equip de cmeres s'encarrega de la presa d'imatges amb

la cmera a l'esquena, sobre pedestals o sobre altres tipus de grues o trvelings,
segons les instruccions que rep del realitzador. Altres professionals, com el
maquinistaXII, s'encarreguen dels moviments de les grues o dels dispositius sobre els
quals es colloca el cmera. Els
illuminadors, amb l'ajut dels
elctrics, dirigeixen, controlen
i distribueixen la llum per tal
d'obtenir la mxima qualitat
tcnica i expressiva en el
programa.
Fig. 14 Els operadors de cmera estan sempre en contacte amb el control de
realitzaci.

A l'estudi de televisi, el tcnic de control d'imatge s'ocupa d'igualar i corregir el

color i les caracterstiques de les imatges que capten les diferents cmeres situades
al plat, imatges que sn seleccionades pel mesclador. El so, captat directament pels
tcnics de presa de so, a vegades mitjanant la intervenci de les girafes o perxes,
al final de les quals es colloca el micrfon, entra a la sala de control on s tractat
pels enginyers de so que regulen, ajusten i mesclen les diferents fonts de so que
conformen la banda sonora del programa.
La realitzaci prctica de la posada en escena
recau sobre el decorador i el seu equip d'ajudants:
ambientadors de decorat, maquetistes, etc. Altres
professionals s'encarreguen de la conformaci dels
actors, presentadors, convidats, etc.: vestuari,
maquillatge i caracteritzaci, perruqueria, etc. El
decorador i el responsable de vestuari han de
vigilar que cap objecte o pea de roba provoqui
moirXIII, un efecte ptic que produeixen
Fig. 15 Efecte moir provocat per les ratlles de la
camisa.
determinat teixits estampats, a ratlles o quadres
que a certa distncia de la cmera fan un efecte de distorsi.
Els actors es classifiquen en categories diferents segons el seu grau de protagonisme
en el conjunt de l'obra. Hi ha protagonistes o principals, secundaris, episdics,

204

CULTURA AUDIOVISUAL

2 BATXILLERAT

collaboracions especials, figurants, invitats a programes de televisi, i tamb el

pblic assistent a les gravacions, el qual pot ser objecte d'un cert protagonisme en el
desenvolupament del programa.
La base electrnica del vdeo i la televisi obliga a disposar d'un equip de
professionals de disseny i manteniment tcnic on treballen especialistes en
telecomunicaci i electrnica, tcnics informtics, especialistes i auxiliars.
A la fase d'acabat l'equip es redueix al mnim i la feina se centra especialment en el
muntatge del qual s'ocupa l'encarregat de muntatge o tcnic de postproducci. Pel
que fa al vessant sonor, la responsabilitat de l'execuci recau sobre el tcnic de
postproducci de so, que comptar sovint amb l'ajuda d'un ambientador musical i, si
es precisa, de locutors i actors de doblatge, per tal de construir una banda sonora
definitiva.
La infografia o imatge sinttica per ordinador est cada dia ms present en les
produccions audiovisuals, per la qual cosa es compta amb la collaboraci de
grafistes, dibuixants i tcnics infogrfics que apliquen tot un ventall de tcniques
informtiques, cada vegada ms freqents en les produccions actuals.

8. LA TELEVISI

JORDI VILAR

ESCOLA PIA SARRI-CALASSAN

5 LAUDINCIA
Actualment, tots els mitjans televisius estudien la seva audinciaXIV potencial i real
abans de crear els diferents espais o incorporar novetats. Lestudi de laudincia de
rdio i televisi s molt similar i sestableixen una srie de parmetres que depenen
de variables sociolgiques i psicolgiques (edat, sexe, nivell socioeconmic,
professi, hbits, horaris, aficions, dimensions de la llar, composici de la famlia,
estat civil, nombre de nens, etc.) per al seu anlisi. En ambds casos sestudien els
comportaments regulars de laudincia en terminis concrets. s el que anomenem
perfil de laudincia.
Un mitj audiovisual necessita conixer la resposta potencial de la seva audincia a
travs duna mostra, les estimacions de la qual duen a terme empreses alienes al
mitj de comunicaci interessat en lestudi. Els diferents mitjans contracten
empreses especialitzades i paguen per a conixer les dades que els interessen.
A lhora destudiar les audincies hi ha
diferents sistemes danlisi, alguns dells
obsolets o prcticament abandonats, com
lenquesta telefnica, lenquesta escrita o
lenquesta a peu de carrer. Actualment, el
Fig. 16 Audmetre.
sistema ms utilitzat consisteix en la
installaci duns aparells anomenats audmetresXV, que en realitat sn uns
dispositius electrnics que registren el temps que els espectadors consumeixen
determinada programaci en diferents llars. En el cas de la televisi, aquest aparell
es connecta al televisor i recull els canvis de canal i les persones que en cada
moment estan mirant la pantalla4. Totes les dades recollides sobre el consum de
televisi en aquella llar queden emmagatzemades en una memria i sn enviades a
un ordinador central a travs del canal telefnic; dades que estaran disponibles en
menys de 24h. Els audmetres solen romandre a cada llar durant uns cinc anys,
desprs canvien de casa.
A partir de les dades recollides selaboren unes estimacions quantitatives que
informen de les preferncies dels teleespectadors de forma bastant fiable, sobre els
seus hbits datenci, zapping o abandonament del senyal, tenint sempre present el
perfil daquella audincia5.
Finalment, sobtenen dues grans dades: laudincia total o rating i la quota de
pantalla o share. Laudincia total o ratingXVI fa referncia al nombre total
despectadors que han vist un determinat programa televisiu i al percentatge que
4

L'audmetre est organitzat a partir de diversos parmetres: les llars es consideren agrupacions de
persones que viuen juntes. Aquestes persones es divideixen en tres tipologies d'individus: la mestressa, el
cap de famlia i els convidats de ms de quatre anys (les persones de menys de 4 anys no computen).
5
La mostra est organitzada a partir de diferents parmetres: la provncia i l'mbit rural o urb;
parmetres demogrfics (edat de la mestressa, idioma de la llar,); i parmetres relacionats amb
l'equipament (nombre de televisions, vdeo, s del comandament a distncia,).

206

CULTURA AUDIOVISUAL

2 BATXILLERAT

representen sobre el total de la poblaci. La quota de pantalla o shareXVII fa

referncia al percentatge que representen els espectadors dun determinat programa
televisiu respecte al nombre total de persones que en aquell mateix moment miraven
la televisi.
Les cadenes de televisi posen especial atenci en atraure el mxim daudincia
possible durant lhorari de mxima audincia, quan hi ha ms espectadors davant
dels televisors (prime timeXVIII). s en aquesta franja horria quan els mitjans
perceben ms beneficis a travs de la publicitat.

RECORDA
AUDINCIA TOTAL o RATING
Nombre total despectadors que han vist un
determinat programa televisiu i al percentatge
que representen sobre el total de la poblaci.
QUOTA DE PANTALLA o SHARE
Percentatge que representen els espectadors
dun determinat programa televisiu respecte al
nombre total de persones que en aquell mateix
moment miraven la televisi.

8. LA TELEVISI

JORDI VILAR

ESCOLA PIA SARRI-CALASSAN

PRCTICA 1
REALITZACI DUN ESPAI TELEVISIU
Per parelles o grups de 3, realitzeu un espai televisiu dun mxim de 3 minuts
utilitzant la tcnica del croma. Podeu crear un programa del gnere que vulgueu:
informatiu, publicitari, entreteniment, etc.

PRCTICA 2
CLASSIFICACI DE PROGRAMES
Completeu la segent graella:
GNERE

TIPUS

NOM PROGRAMA I

PROGRAMA

CADENA

DURADA

PBLIC AL QUE
VA DIRIGIT

CARACTERSTIQUES
TCNIQUES (tipus
dilluminaci, colors
dominants, etc.)

INFORMATIUS

ENTREVISTA
DEBAT
SETMANAL

FICCI

FICCI
DRAMTICA
FICCI CMICA
TELEFILM

VARIETATS

TALK SHOW
PROGRAMA
SATRIC
LATE NIGHT

ESPORTIUS

MAGAZIN
NOTCIES

DIVULGATIUS

CINCIES
OCI

208

CULTURA AUDIOVISUAL

2 BATXILLERAT

VOCABULARI
I

TELEBROSSA. s el terme que popularment es fa servir per definir una manera de

fer televisi amb lnic objectiu daconseguir el mxim daudincia televisiva i
augmentar la quota de pantalla per a obtenir el mxim de beneficis econmics, en
detriment de la qualitat i de qualsevol funci, servei o benefici social.
II

EMISSI EN DIFERIT. s aquella que es produeix quan senregistra un fet o

esdeveniment tal i com succeeix en temps real i semet hores desprs sense editarlo. Lexemple ms caracterstic sn els esdeveniments esportius o musicals sobre els
que la cadena no t drets demissi en directe per si de remissi a posteriori.
III

SIT COM. La comdia de situaci (situation comedy o sitcom en angls) s un

gnere de comdia originari de la rdio i actualment molt popular a la televisi. La
comdia de situaci consisteix en un grup recurrent de personatges en un format en
el qual hi ha almenys un gui de carcter humorstic desenvolupant-se en un entorn
com, com ara la casa familiar o el lloc de treball. Lenregistrament generalment es
duu a terme amb pblic present, com si es tracts dun teatre.
IV

TALK SHOW. Com la traducci literal apunta, s un programa dentrevistes (show o

espectacle parlat). Tamb hi podem incloure els debats i tertlies, qualsevol format
on la conversa i ls de la paraula siguin protagonistes. Als programes daquest tipus
que semeten en torn de la mitjanit sels denomina late shows.
V

LATE NIGHT SHOW. s un format propi de la franja horria entre les 23:00 i les
3:00, sobretot habitual entre les 0:00 i les 2:00. s un gnere que abraaria des del
clssic talk show (monlegs i entrevistes dins dun programa de varietats) ems en
horari nocturn, fins els sketches satrics, la parodia i la imitaci, o la crtica poltica.
VI

PLAT. s la zona de lestudi on senregistren les gravacions o es fan les

transmissions en directe. s una rea tancada on sinstallen els decorats i on
treballen els artistes, actors, presentadors o convidats. Dintre del plat s on hi ha
les cmeres de televisi.
VII

CROMA-KEY. s un terme angls que fa referncia a la pantalla totalment blava o

verda davant de la qual se superposen els mapes de la previsi meteorolgica o del
trnsit, i on es situar el presentador especialitzat que n'ha d'informar. Tamb es
refereix a la superfcie dels mateixos colors que cobreix tot un plat on sincrusta un
decorat generat digitalment.
VIII

TELEAPUNTADOR. (o Teleprompter) s un aparell electrnic que reflexa un text,

prviament carregat en un ordinador, en un vidre transparent que es situa a la part
frontal duna cmera. En alguns casos es controla a travs dun pedal als peus del
presentador que, al trepitjar-lo, fa avanar el text.

8. LA TELEVISI

JORDI VILAR

ESCOLA PIA SARRI-CALASSAN

IX

CONTROL DE REALITZACI. s lespai fsic on es colloca lequip de realitzaci del

programa i des de on surten les ordres de carcter tcnic a lemissi o
lenregistrament del programa. s on es troben els monitors i les taules que
controlen aspectes tecnolgics com ara el so, la llum, o la barreja dimatges.
X

REGIDOR. Persona que treballa a les ordres del responsable de latrezzo i

sencarrega de proporcionar tots els objectes necessaris per al rodatge. Forma part
de lequip de producci.
XI

OPERADOR DE CMERA (o CAMERAMAN). s el tcnic responsable del manejament

de la cmera, sota el control immediat del director de fotografia i dacord amb les
indicacions del director. Acostuma a ajudar-lo el foquista.
XII

MAQUINISTA. Tcnic especialitzat en el desplaament o modificaci de certes

parts dels decorat, de la illuminaci i dels accessoris de la cmera.
XIII

MOIR. s un terme francs que fa referncia a l'efecte ptic que provoquen

determinat teixits estampats, a ratlles o quadres que a certa distncia de la cmera
provoquen un efecte de distorsi; sembla com si les ratlles vibressin, els colors es
creuessin i perden definici.
XIV

AUDINCIA. L'audincia dels mitjans de comunicaci, s la quantitat de persones

que segueixen un mitj de comunicaci, sigui aquest una televisi, rdio o, cada cop
ms, una pgina web.
XV

AUDMETRE. s un aparell que es connecta a la televisi i mesura automticament

l'audincia de forma permanent. Les dades s'empren per a obtenir dades
estadstiques. L'aparell no pot ser adquirit, ni tampoc ning pot oferir-se
voluntriament per a l'estudi. L'empresa encarregada realitza els estudis
corresponents i els ofereix a un grup estadsticament significatiu de persones.
Aquestes persones no reben cap pagament per l'estudi, per poden aconseguir premis
per part de l'empresa, com electrodomstics, per no aparells de televisi ja que
aix alteraria la mesura.
XVI

AUDINCIA TOTAL o RATING. Nombre total despectadors que han vist un

determinat programa i percentatge que representen sobre el total de la poblaci.
XVII

QUOTA DE PANTALLA o SHARE. Representa el percentatge de consum d'un mitj

determinat en relaci amb el consum total de tota la demanda.
XVIII

PRIME TIME. s un terme angls que s'utilitza en programaci per parlar del
conjunt d'emissions de la graella que cobreix la franja horria principal de la nit i que
correspon a l'hora de mxima audincia televisiva. A Catalunya el Prime time es
considera que comena a partir de les 21:00 i coincideix amb els informatius de
vespre.

210