CULTURA

AUDIOVISUAL II
Els mitjans de comunicació de masses:
Ràdio, Televisió i Internet
 Introducció
Què són els mitjans de comunicació de masses?
El terme anglès Mass Media sorgeix a la dècada del 1920, poc després del naixement de la ràdio, i es
refereix a aquells mitjans de comunicació concebuts i dissenyats per a arribar al màxim nombre de
receptors possible.

Context: edat contemporània i societat industrial

A conseqüència de la Revolució Industrial es consolida el sistema econòmic liberal (capitalisme). La
nova societat industrial del s.XIX s'organitza en grans ciutats superpoblades i això genera noves
dinàmiques de comunicació entre els ciutadans.

Funció dels mitjans de comunicació massius

Els mitjans de comunicació de masses persegueixen tres objectius bàsics i no excloents: formar,
informar i entretenir. No obstant això, s'ha de tenir present que les grans corporacions de mitjans són
institucions amb interessos sociopolítics. Per tant, també són mitjans que busquen generar opinió,
in uir en els pensaments i repercutir en la conducta dels seus espectadors.
fl
Cronologia bàsica
Segle XV: Invenció de la impremta, al voltant de 1450 per part de Johannes Gutenberg
1605: Es publica a Alemanya el primer diari
1826: Nicéphore Niépce realitza la primera fotogra a
1854: Antonio Meucci inventa el telèfon
1895: Els germans Lumière projecten públicament les primeres imatges cinematogrà ques a París
1906: Reginald Aubrey Fessenden realitza la primera transmissió radiofònica da la història
1927: La BBC realitza les primeres emissions públiques de televisió a Anglaterra
1975 i 1976: Fundació de Microsoft (Bill Gates i Paul Allen) i Apple (Steve Jobs i Steve Wozniak)
1991: Tim Benders-Lee anuncia la creació d'internet (World Wide Web)
1996: Nokia llença al mercat el Communicator 9000, el primer telèfon mòbil amb internet
fi
fi
 Comunicació és directa, sense mitjans. Presencial i lligada
Mitjans Primaris
al cos humà. No necessita l'ús de tecnologia.
(propis)
Ex.: Narrador, capellà, teatre

No necessita cap eina per a rebre el missatge emès, però sí

Mitjans Secundaris
requereix un mitjà (objecte) diferent que el propi emissor.
(objectes)
CLASSIFICACIÓ DEL Ex.: Llibre, diari, revista
DIFERENTS TIPUS DE
MITJANS DE COMUNICACIÓ El receptor necessita un mitjà, màquina o sistema general
Mitjans Terciaris
que li permeti accedir als continguts de comunicació.
(màquines)
Ex.: Ràdio, televisió, tocadiscs

Necessiten l'ús de tecnologies i permeten la interacció. La

Mitjans Quaternaris
divisió entre emissor i receptor tendeix a desaparèixer.
(digitals)
Ex.: Xat en línia, xarxes socials
Ràdio
 Què és?
La ràdio és un mitjà sonor de ux que es
transmet mitjançant la modulació d'ones
electromagnètiques amb freqüències per
sota de les de la llum visible.

Es caracteritza per la seva portabilitat, fet

que li ha permès sobreviure a l’aparició
de la seva gran competidora: la televisió.
El seu consum és complementari al de la
televisió, és a dir, que s’escolta la ràdio en
els moments del dia que no es mira tant
la TV.
fl
 Temps diari dedicat a escoltar la ràdio
per part dels oients (Espanya, del 1997 al 2021)

Percentatge de població que escolta la ràdio a les

diferents comunitats autònomes espanyoles
 Història de la ràdio
És difícil atribuir la invenció de la ràdio a una
única persona.

Aleksandr Stepànovitx Popov (Rússia) va inventar

la primera antena radioelèctrica, Nikola Tesla
(EEUU) va fer importantíssims avenços en el camp
de l'electricitat i les telecomunicacions i Guglielmo
Marconi va construir la primera estació de ràdio a
l'illa de Wight (Anglaterra).

Però és a l'any 1906 quan es realitza la primera

transmissió radiofònica de la història, obra de
Reginald Fessenden.

L'any 1914 la ràdio ja suposa un element estratègic

clau en el con icte bèl·lic de la Primera Guerra
Mundial.
fl
 Nikola Tesla
Figura primordial en el camp de
la investigació de l'electricitat i la
comunicació sense ls, referent
per a la resta d'inventors
fi
Aleksandr Stepànovitx Popov
L'any 1896 inventa la primera
antena radioelèctrica. També
construeix el primer receptor
d'ones electromagnètiques
Guglielmo Marconi
Construeix la primera estació
de ràdio del món per a realitzar
experiments a l'illa de Wight,
Anglaterra, l'any 1897
 Gèneres radiofònics
Existeixen multitud de gèneres radiofònics que
responen a les necessitats de les cadenes de ràdio
i, sobretot, a la demanda de l'audiència.

Aquests gèneres es poden classi car en gèneres

de cció i gèneres de no- cció.

Els gèneres de cció varen tenir molta fama

abans de l'expansió de la televisió i el cinema, i
avui en dia han estat substituïts pràcticament del
tot pels pòdcasts.

Els gèneres de no- cció es poden classi car en:

- Informatius: busquen l'objectivitat
- Interpretatius: abordar una notícia en
profunditat i aportant opinió
- D'opinió: com les tertúlies, on l'única cosa
que compta és l'opinió del/s locutor/s
fi
fi
fi
fi
fi
fi
 La guerra de los mundos
La ficció radiofònica d'Orson Welles que va paralitzar el món l'any 1938
Televisió
 Què és?
La televisió és un sistema de telecomunicació
per a l'emissió de sons i d'imatges en
moviment i a distància, un mitjà de
comunicació de masses que persegueix tres
objectius bàsics i no excloents: formar,
informar i entretenir.

Tot i que el seu consum està veient-se afectat

pel gran impacte d'internet i dels dispositius
mòbils, la televisió encara és avui dia un dels
canals de transmissió de telecomunicacions
més in uents en l'opinió pública.
fl
Temps (en minuts) de consum diari de televisió als diferents continents
(Any 2021)
Història de la televisió
L'any 1926, l'enginyer escocès John Logie Baird
efectua la primera demostració mundial del
sistema de televisió.

Poc després, l'any 1927, la BBC realitza les primeres

emissions públiques de televisió a Anglaterra.

Anys 40: es comença a regular l'explotació

televisiva, amb la creació d'estàndards de senyal i
programació. La televisió es converteix en la
bandera tecnològica dels països.

Anys 50: arribada de la televisió en color.

1975: HBO, primera retransmissió per satèlit.

Anys 80: procés de digitalització de la televisió.

Glossari televisiu
Canal generalista: ofereix en la seva graella tota mena de gèneres televisius i temàtiques diferents
Canal especialitzat: només emet un tipus de temàtica concreta (monotemàtics)
Gènere televisiu: els diferents models de programes que trobem en la programació o graella televisiva
Graella de programació: llistat de programes ordenats per dia i hora que s’emeten en cada canal
Careta: fragment de vídeo introductori a un programa de TV, que es repeteix en cada emissió
Falca: fragment d’àudio introductori a un programa de ràdio
Falca publicitària: fragment publicitari que es col·loca a les pauses entre programes (a TV i a ràdio)
NTSC: National Television System Committee, és el sistema de TV analògic (l'estàndard ns a 2009)
Sintonia: composició musical que s’utilitza per identi car un espai audiovisual (a TV i a ràdio)
Unitat mòbil de TV: vehicle dotat del sistema bàsic de realització i d’emissió en televisió
fi
fi
Internet
 Què és?
Internet és una xarxa pública i global de
telecomunicacions formada per la unió de milions
de subxarxes. Un dels serveis que utilitza Internet
com a mitjà de transmissió i que ha tingut més
èxit és la World Wide Web (WWW, o "la Web"), ns
al punt que és habitual la confusió entre els dos
conceptes.

Internet ha permès formes completament noves

d'interacció social, activitats, i organització,
gràcies a les seves característiques bàsiques com
l'accés generalitzat.
fi
Avantatges d'Internet
Accés a la informació
Avui dia, Internet compta amb gairebé 5.000
milions d'usuaris arreu del món. La majoria l'utilitza
principalment per a la cerca d'informació.

Col·laboració entre usuaris

Per primer cop a la història, podem interactuar i
cooperar a l'instant amb persones des de qualsevol
ubicació del món.

Llibertat d'expressió
Internet permet que tothom pugui expressar
lliurement les seves opinions. Usuaris que potser
estarien cohibits de fer-ho en altres contextos, a
Internet comparteixen els seus punts de vista amb
menys tabús.
 Perills i riscos d'Internet
Aïllament social
El fàcil accés a la informació i l'entreteniment
genera que algunes persones acabin dedicant el seu
temps només a estar davant dels seus ordinadors i
dispositius mòbils. Aquesta addicció és una malaltia
diagnosticada pròpia del s.XXI.

Falta de privacitat
L'any 2018, un estudi del CIS (Centre d'Investigacions
Sociològiques), recollia que al 75% dels usuaris
d'Internet els preocupa la seva privacitat i el 25% es
penedeix a vegades d'allò que comparteix a les
xarxes socials.

Deshumanització en l'anonimat
Tot i que l'amenaça i la difamació a la xarxa està
tipi cada com a delicte, Internet és un espai on els
usuaris es deshumanitzen amb més facilitat, fruit
de l'aparent protecció que ofereix l'anonimat
fi
 The social dilemma
Fitxa tècnica
Direcció: Je Orlowski (EEUU)
Guió: Je Orlowski i Vicky Curtis
Estrena: 9/09/2020 a Net ix i al Sundance Film Festival
Gènere: Documental (docudrama)

Sinopsi
The social dilemma és un documental que explora l'augment
en l'ús de les xarxes socials i els danys que aquest ha causat
a la societat, centrant-se en l'explotació de dades i com el
disseny de les xarxes socials està pensat per a generar
addicció entre la població més jove.
ff
ff
fl