ESTRUCTURA DE LA COMUNICACIÓ

INTRODUCCIÓ

• Comunicació: pràctica o activitat bàsicament humana (NO exclusivament)

o Humans à comunicació verbal + no verbal
o Comunicar à acció dual (enviar + rebre)
§ Posada en comú de significats (intercanvi de signes)
§ Requisits: codi compartit (= mateix llenguatge)
§ Objectius (possibilitat de fracàs): influir en els altres amb finalitats persuasives,
per canviar una conducta, etc.
o Comunicació humana: activitat vital que consisteix a posar en comú o intercanviar
significats mitjançant un codi compartit, amb unes finalitats primordials: influir,
arribar a l’entesa o controlar

E à M (canal) à R
ß ---------------- (feedback)

o E: emissor; codificador
o M: missatge
o R: receptor; descodificador

• Tipus de comunicació (E/R):

o Comunicació intrapersonal: mateix individu (pensar, escriure un diari, alarma per
recordar alguna cosa...)
o Comunicació interpersonal: individus diferents (directa o indirecta)
o Comunicació de grup: individus à grup
o Comunicació de masses: comunicació social per excel·lència de les societats
§ Característiques:
• Periodicitat: regularitat
• Estabilitat
• Rapidesa
• Ubiqüitat: a tot arreu i de tot arreu
§ Emissor à institució (NO individu)
§ Canal à artificial (tecnologia; ‘comunicació mediada’)
§ Receptor à gran nombre de persones (caràcter públic)
• Heterogeni (edat, sexe, classe social...) i anònim (E i R no es coneixen i els
R no es coneixen entre ells)
• Relació E – R unidireccional (E à R)

19/02/2019
• Canvi de paradigma à digitalització (anys 90)
o Convergència tecnològica, econòmica, empresarial...
o Reducció pes comunicació masses
o Nou tipus de comunicació: selecció i producció individualitzada, personalitzada...

• Canvi de paradigma = canal tecnològic (comunicació de masses / digital)

• Canvis en l’emissor
o Emissor à institució / individu (MCM)
o Nous mitjans o nous actors institucionalitzats (ex: NETFLIX)
§ Qualsevol de nosaltres, YouTubers, Instagramers... (NO són institucions)
• Canvis en el receptor
o Més nombrós i major dispersió geogràfica
o – anònim; - heterogeni (interessos compartits)
• Relació E/R: + bidireccionalitat (‘feedback’) / - unidireccionalitat
o Comunicació de un a molts à Comunicació de molts a molts
Sistema de comunicació
• Mitjans de comunicació i sistema polític
• Sistema de comunicació: conjunt de mitjans / formes de comunicació d’una societat.
La seva organització varia en funció del sistema polític de la societat (democràcia,
dictadura...).

• Teories sociopolítiques:
• Four Theories on The Press, 1956 – F. Siebert, Th. Peterson i W. Schramm
o Sistemes polítics de tots tipus:
§ Autoritària; liberal; comunista (eliminada en la part en castellà);
responsabilitat social
§ Teoria autoritària:
• Vigència: històrica / contemporània: societats i tendències
• Seguretat de l’Estat à MC al servei de l’Estat (control SC)
o Subordinació MC i professionals
o Falta d’independència MC i professionals
1. L’Estat decideix qui té dret a difondre i què es difon
2. Censura, restriccions a la importació de continguts...
3. Receptor

§ Teoria liberal:
• Vigència: històrica / actual (Estats Units à primer país que aplica
aquesta teoria)
o Societats liberals democràtiques: reconeixement constitucional
de les llibertats; límits à altres llibertats o drets fonamentals;
conflictes à via judicial
• L’individu, al centre: marc de llibertats
o Lliure empresa: mercat (els individus tenen dret a crear la seva pròpia
empresa)
o Llibertat intel·lectual: llibertat de pensament / expressió
o Funcions dels MC: informar, entretenir, vendre i vigilar les institucions
governants; promoure el debat (pluralitat de punts de vista)
o NO censura, NO prohibició importació continguts...; llibertat i
independència professionals

§ Teoria responsabilitat social:

• Aplicació a la pràctica de la teoria liberal à contradiccions amb els
principis à s’obtenen resultats contraris als principis à resposta à
teoria de la responsabilitat social
• Llibertat d’expressió i llibertat d’empresa VS concentració de la
propietat i reducció del pluralisme
• Finançament à publicitat à els mitjans de comunicació depenen dels
anunciants i cerquen audiències ‘rendibles’ (econòmicament)
• Teoria de la responsabilitat social (després de la SGM)
o MC: funcions essencials en política (democràcia) i cultura
§ Independència davant del mercat, però amb obligacions davant
de la societat
§ Propietat privada dels MC, introducció servei públic MC
o Organismes públics de radiotelevisió
o Valor més important à professionalisme
o Intervenció governs per limitar efectes i pressions mercat: límits
publicitat, límits concentració empresarial, control parlamentari,
ajuts econòmics als mitjans...
* Cànon / ‘licence fee’: impost finalista que paguen els ciutadans britànics que recull l’Estat i
que l’utilitza per finançar la BBC

§ Teoria comunista (eliminada en castellà): URSS, països comunistes.

Influència històrica, quatre teories sobre la premsa i evolució (Xina)

GRUPS DE COMUNICACIÓ

• Context: model liberal: empresa privada (EUA; premsa) à creixement per països i al
món
• Grups de comunicació: convergència empresarial i econòmica
o Els grups s’organitzen a partir de la propietat privada à creació de grans grups de
comunicació (processos de fusió)
o D’aquests processos trobem tres tipus:
§ Integració vertical: una empresa comença amb activitat econòmica en un sector i
es va expandint durant tot el procés fins controlar tot el procés productiu. Ex:
Editorial Planeta

§ Concentració horitzontal: es dona dins del mateix sector, dins del mateix àmbit
d’activitat. Ex: unes emissores de ràdio que estaven separades es fusionen en una
de sola.

§ Concentració multimèdia: acumular diversos mitjans. Ex: Grup Godó (La

Vanguardia, RAC 1, 8TV)

o Resultats d’aquests processos: pocs grans grups controlen els mitjans de

comunicació a escala mundial (oligopoli) à concentració molt alta i creixent
§ USA: Comcast, Newscorp, Disney, Viacom, The Warner Company i CBS
§ Tres sectors principals (convergència): mèdia, telecomunicacions i informàtica
§ TOP 10:
• AT&T Communications (WarnerMedia, AT&T Latin America i Xandr)
• Alphabet Inc. / Google – Cercador, programari (Google Chrome, Google
Android, Gmail, Google +, YouTube...)
• Comcast – T/C, TV cable: va començar com una teleoperadora de
comunicacions, però s’ha transformat després de la seva fusió amb
NBCUniversal (fusionada antigament amb Universal). Comcast la va comprar
i ara tenen 26 canals de televisió
• Walt Disney: van començar sent uns estudis per fer pel·lícules, però passen
a ser una distribuïdora de pel·lícules. Després passen a multimèdia, ABC,
canals d’esports, canals infantils, parcs temàtics...
• Charter Communications – T/C: negoci del cable; no tenen producció pròpia,
però s’alia amb HBO i ABC per oferir continguts.
• Facebook – Xarxa Social: té Instagram, WhatsApp, totrs les variants de
Facebook (jocs comercials, Messenger, etc,)
• Sony Entertainment (única de Japó) (Sony Computer Entertainment, Film
and Television, Sony Music Entertainment)
• News Corp: aquest grup ara ha quedat integrat a l’àmbit de premsa. Té diaris,
però ha baixat moltes posicions
• Tencent Holdings (única de Xina): primera gran empresa que se situa en
jocs en línia (LoL, Fortnite)
• Amazon: comerç digital al detall, serveis web (Amazon Prime, Prime Video),
expansió internacional (mercats emergents à India)
 § Conseqüències:
• Concentració molt alta i cada cop més creixent
• Oligopolis à reducció pluralisme
• Continguts à dependència dels anunciants
• La idea del model liberal és que tothom pot crear el seu propi mitjà de
comunicació, però a la pràctica veiem que no tothom té dret, perquè
dominen les grans empreses.

• Comunicació. Models de negoci:

• Comunicació: doble mercat
o Tradicionalment en els mitjans de comunicació de masses hi havia hagut dues vies
de finançament: una pagada per les persones sobre els continguts (si vull anar al
cinema, pago l’entrada / si vull Movistar Plus, l’haig de pagar) o bé per via de la
publicitat (si llegeixo el diari veig anuncis / si veig la televisió, veig publicitat)
§ Formes diferents del pagament dels continguts:
§ En l’àmbit audiovisual hem passat d’un model de Hollywood o ‘de les
finestres’ a un model anomenat ‘Long Tail’:
• Model de Hollywood: propi de l’època de la comunicació de masses. Model
pensat pels estudis cinematogràfics de Hollywood. Es basa en la
comercialització en mercats successius. Cadascun d’aquests mercats
s’anomena “finestra”. Seqüència planificada d’estrenes per finestres,
mercats, sales, televisió de pagament, vídeoDVD, televisió en obert...
Aquest model funcioa mentre hi ha audiència de masses, però el públic
cada cop menys va al cinema, el CD / DVD desapareix i el sistema entra
en crisi. Entrem en una època on la comunicació està més
individualitzada, on cada cop hi ha mes televisió. Però en canvi,
augmenta el consum a la carta sota demanda (YouTube, Spotify, etc.)
• Model del ‘Long Tail’: quan surt al mercat una nova peça hi pot haver un
període curt on hi hagi una alta demanda. En canvi, hi ha un període de
temps llarg en el qual hi ha una demanda minoritària però sostinguda.
Com que som a l’època digital, per les empreses no és una despesa
mantenir l’arxiu digital dels productes durant molt de temps, doncs els hi
surt a compte. El negoci el fan quan la suma de descàrregues amb el pas del
temps permet mantenir el negoci.

GRUPS DE COMUNICACIÓ. ESPANYA I CATALUNYA

• Centralitat de les activitats de l’audiovisual (de la producció de ficció a la difusió

d’esdeveniments esportius) i de l’entreteniment com a motors de negoci
• Principals grups de comunicació a escala espanyola:
o Telefònica: grup de T/C (telecomunicacions)
§ Anys 2000: ven el que té a l’àmbit mèdia (Planeta) à només opera en l’àmbit de
T/C
§ Anys 2010: torna a invertir en l’àmbit mèdia
§ 2015: Adquisició DTS (a Prisa) à Movistar TV (televisió de pagament)
§ Estratègia de concentració: 2014 quintuple play (telefonia fixa i mòbil, banda ampla
fixa i mòbil, i tv de pagament)
§ Captació d’abonats: Continguts (esports; ficció (Netflix))
§ NO tenien producció pròpia
§ Empresa privada amb múltiples accionistes (BBVA: 5,28%; Blackrock Inc (fons
d’inversió): 5,08%; CaixaBank: 5,01%)
§ Dimensió internacional: ESP, UK, Ale, Arg, Bra, Col, Mèx, Per
o Planeta:
§ Naixement Editorial Planeta: José Manuel Lara, Barcelona, 1949
§ Grup editorial à integració vertical i concentració horitzontal*
§ Anys 2000 à Multimèdia: TV (Antena 3: 2003), ràdio, premsa (diari i revistes)
§ Dimensió Internacional: ALE, FRA, POR, ITA
§ 100% propietat de la família Lara, però president à José Creuheras (designat
per José Manuel Lara)
§ Planeta Corporación: 100% Família Lara
§ Seu a Barcelona fins octubre 2017 à Madrid
§ Deute: - 700
§ Editorials: 100 editorials: Grupo Planeta, Editis (van haver de vendre l’editorial a
França per fer front als deutes) Grup 62, Planeta Portugal, Amèrica Llatina (9
països)
§ Mitjans de comunicació: La Razón; Atresmedia; Lonely Planet, Traveller,
Interiores, Playboy...
§ Cinema i producció audiovisual: Atresmedia Cine
§ Publicitat

o Imagina Media Audiovisual à Mediapro:

§ Gestió de drets esportius:
• Exclusivitat LaLiga
• Titular Espanya drets UEFA Champions / Europa League
• Titular Espanya drets Lliga Francesa, Copa Alemanya i Copa Libertadores
• Titular França Ligue 1 (2020-2021)
• Titular Europa i Àsia Lliga Brasil
• Exclusivitat FIBA a Espanya
§ Producció de continguts cinema...
• Mi obra maestra (2018)
• Fe de errates (2016, per Netflix)
§ Producció continguts televisió
• 1-O (TV3)
• El Intermedio (La Sexta)
• Estoy vivo (La 1)
• Aguila roja (La 1)
§ Producció i gestió canals TV: GolTV, beIN CONNECT (versió esportiva Netflix),
beIN Sports, beIN LaLiga, Real Madrid TV, Porto TV, (Manchester) City TV
§ Palanca TV (Angola); Pasiones, Teleamazonas Internacional, Centroamérica
Televisión, Televisión Dominicana; Fórmula 1 TV (ALE i EUA); fins temporada 2014-
2015: BarçaTV à 2015-2016, Telefònica
§ Participació a Atresmedia (4,22%: LaSexta)
§ Serveis audiovisuals: platós (EUR, ALE i EUA). transmissions (Overon, satèl·lit)
§ Co-fundadors: Jaume Roures (12%) i Tatxo Benet (12%) à es manté
§ 2018: Orient Hontai Capital (fons d’inversió xinès) adquireix el 53,5% de
participacions d’Imagina Media Audiovisual à màxim accionista
§ 22,5% - WPP (grup britànic de comunicació i publicitat) à es manté

o Prisa:
§ Origen: Diario El País (1972 à 1976)
§ Editorial Santillana (1958, Jesús de Polanco) – 1984: President Grupo Prisa
§ Anys 1980: Ràdio: Cadena Ser (1984)
§ Anys 1990: Ràdio – Prisa Radio (80% Prisa + 20% Godó)
§ Televisió: Canal + (1990); Canal Satélite Digital (1997) à introducció TV privada
a Espanya: Antena 3, Tele5, Canal +...
§ Anys 2008 (crisi) à desinversions (deixen d’invertir, venen)
§ Ràdio:
 • Generalista: Cadena SER
• Musical: 40, Cadena Dial, Radiolé, Màxima FM...
§ Deute: 3,306M d’euros (des de 2013)
§ Pla de refinançament per reduir el deute
§ Venda Canal + (2014): 56% a Telefònica i 13,68% a Mediaset
§ 2018: nou pla de refinançament del deute
§ Canvis:
• Allargar el termini de 2018 a 2022
• Ampliació del capital (accionistes significatius (2017 à 2018)) à Amber
capital: 26,3% (fons d’inversió) à principal accionista grup PRISA (Joseph
Oughourlian)
§ Direcció:
• President: Juan Luís Cebrián (2017) à President no executiu: Manuel
Polanco (2018) à Javier Monzón (2019)
o Conseller: Manuel Mirat (des de 2018)
§ Àrees d’operació:
• Educació: Santillana
• Premsa: Prisa Noticias (El País, Cinco Días, As, El Huff Post (50%)...)
• Ràdio: Prisa Radio (Generalista (SER) i musical (40, Cadena Dial, Radiolé,
Màxima FM); Espanya i Amèrica)
• Audiovisual: Portugal (TVI)

o A3Media:
§ Accionariat:
• Grupo Planeta: 41,7%
• UFA Grup Bertelsmann: 18,65%
• Imagina Mediapro: 4,23%
§ President: José Creuheras (Planeta)
§ Sector principal: televisió en obert à Duopoli
• Atresmedia Televisión: A3 i LaSexta
o 6 canales; 2 generalistes (A3 i LaSexta), 4 especialitzats (Neox, Nova,
Mega i A3Series HD)
• Ràdio: 1 generalista (Onda Cero) + 2 especialitzades musicals (Europa FM,
Melodia FM)
• Digital: pàgines web cadenes TV i ràdio à Atresplayer i Flooxer

o Mediaset:
§ Mediaset España: conseller delegat à Paolo Vasile (1999)
§ Sector principal: audiovisual / línia principal de negoci: explotació de la
publicitat (televisió, Internet i digital)
• Mediaset à fusió entre Tele5 i Cuatro
o 1 generalista: Tele5
o 6 especialitzats: Cuatro, FDF, Boing, Divinity, Energy, Be Mad
o 28,8% Audience Share (2018)
o Mercat publicitari: 43,3% dels ingressos
• Digital: mitele.es
• Publicitat: PubliEspaña
• 2018 à plataforma de productors de televisió per crear Mediterráneo

o Grup Vocento:
§ 2001: fusió entre Grupo Correo + Prensa Española ABC
§ Accionistes de control: Bergareche, Ybarra
§ President: Ignacio Ybarra
§ Sector principal à premsa (+80% ingressos)
§ Audiovisual:
 • TDT: autonòmica i estatal (55%) à NET TV: Sense continguts propis:
lloguer a Paramount Channel i a Disney Channel
§ Ràdio: acord de fusió ABC Punto Ràdio – COPE (2013)
§ Producció audiovisual: iZen Producciones

o Unidad Editorial:
§ 2007: Unidad Editorial (El Mundo) abosrbeix Recoletos (Marca) à Unidad
Editorial
§ Pertany a RCS MediaGroup (Itàlia): 99,87%
§ Soci de referència: 2016: Cairo Urbano Roberto: 59,83%
• Venda de publicitat a Grup Cairocommunication
§ RCS MediaGroup:
• Diaris (Corriere della Sera, La Gazzetta dello Sport)
• Llibres (Solferino)
• Revistes (Oggi)
• Ràdio i televisió: La 7 (2013); Torino Channel (2017)
• Publicitat (RCS Pubblicità, Diario Medico)
• Esports i esdeveniments (RCS Sport, Last Lap)
§ Unidad Editorial:
• Diaris (El Mundo, Marca, Expansión, Diario Médico)
• Revistes
• TV: Veo TV: sense continguts propis à lloguer: DMAX i Gol

GRUPS DE COMUNICACIÓ PRINCIPALS A CATALUNYA:

• Grup Godó:
o Família Godó (100%)
o President – Editor: Javier Godó
o Conseller delegat: Carlos Godó
o Àrea principal d’activitat: Premsa diària
o Diaris: La Vanguardia, Mundo Deportivo
o Digital: La Vanguardia, Mundo Deportivo, RAC1, RAC105
o Publicitat: Publipress Media
o Serveis: Impressió (rotativa) i distribució (premsa)
o Ràdio – Catalunya: 100% RAC1 (generalista) i RAC105 (musical)
§ Espanya: 18% Prisa Ràdio
o Televisió: 100% Emissions Digitals de Catalunya (MUX Catalunya) à MUX TDT
privada autonòmica: continguts propis 8TV (generalista), RAC105TV (especialitzada)
+ lloguer BarçaTV
o Nova Veranda (amb Boomerang TV) à OHD, Merlí, La competència...

• Grupo Zeta:
o Origen: Interviu (1976), El Periódico (1979)
o Família Asensio (100%); President: Antonio Asensio
o Pèrdues i deute à 03/16: entrada de nous socis à família Lara (5,75%), a títol
personal, a El Periódico de Catalunya SL; EROs, vagues (maig 2017); possible venda
d’El Periódico...
§ Venda a Prensa Ibérica *pendent de confirmació*:
§ Acord amb la banca (Santander, CaixaBank)
• Quitament 70% del deute
• Pagament 30%: 30M €
• Pagament a Antonio Asensio: 10M €
• Altres candidatures: Mediapro
o Àrees:
§ Premsa diària: El Periódico de Catalunya, El Periódico Extremadura, de Aragón,
Mediterráneo, Córdoba, La Crónica de Badajoz...
§ Premsa esportiva: Diari SPORT, Diari La Grada
§ Revistes: Cuore, Viajar...
o Anunciants:
§ Espanya: 2018: 28% dels diners invertits en publicitat
• Anunciant: qualsevol persona o empresa que encarrega un anunci
§ 10 grups d’anunciants: 17-18% (2018) (Wolkswagen: 86,9M € en publicitat, El
Corte Inglés 85,3M, Orange España 74,1M, Línea Directa 69,9M, Procter &
Gamble 69,9M...)
§ Continguts
§ Audiència à ‘vendes’ + dades sobre l’audiència
o Anunciants - Continguts:
• 2019 (Bloomerang) – Disney i Nestlé à deixen en suspens la publicitat a
YouTube
o Anunciants à mercat i audiència:
§ Finançament publicitari: interès per conèixer les vendes, el consum per part de
les persones
§ Els anunciants paguen més o menys segons la quantitat de vendes / persones
§ Per arribar a persones amb perfils determinats
o Mercat: exemplars de premsa venuts, nombre d’abonats a un servei (llars
amb fibra)...
o Audiència: nombre de persones que escolten / veuen...
§ Informació acreditada per tercers (validada, auditada)
§ Premsa (exemplars venuts / distribuïts): impresa + digital
§ Origen: EUA Audit Bureau of Circulation (EUA, 1914)
o Espanya, 1963
§ Información y Control de Publicaciones SA
• OJD (Oficina de Justificación de la Difusión)
o Premsa de pagament (impresa)
o Difusió: exemplars venuts
• PGD (Publicaciones Gratuitas Ejemplares Distribuibles)
o Premsa gratuïta (impresa)
o Exemplars distribuïbles
• OJD Interactiva
o Pàgines web
o Auditoria mitjans electrònics
§ Difusió i distribució de publicacions periòdiques i trànsit d’Internet
o Estudi d’audiència:
§ Audiència (lectors, oients, espectadors...)
§ AIMC (Asociación para la Investigación de Medios de Comunicación, 1988), -
Anunciants i agències + MC
§ Estudio General de Medios (EGM)
§ Objecte d’estudi à població (univers) à selecció d’una mostra representativa
d’individus de 14 anys + consum de mitjans de comunicació
§ Estudi anual:
• Mostra anual multimèdia: 30.000 entrevistes (27.000 en persona + 3.000 en
línia) ESP + ampliacions monomèdia + 12.100 per telèfon (Ràdio CAT)
o Entrevistada per terços (tres onades) à estacionalitat del consum mediàtic
o Any natural:
o 1/3: Gener – Març (resultats a l’abril)
o 2/3 Abril – Juny (resultats al juny)
o 3/3: Setembre – Novembre (resultats al novembre)
o Audiència (televisió)
§ Televisió privada a Espanya: finals anys 80
 § Kantar Media à audímetre: aparell que mesura l’audiència de la població
espanyola (a partir dels 4 anys)
o Per evitar el problema de la estacionalitat, agafa una mostra
representativa (llars) i la manté durant uns anys (pànel)
o Audimetria a Espanya – Què és mesura=
§ 1990: televisió (lineal)
§ 2015: lineal + a la carta (diferit)
§ Març 2017 (proves) à Març 2018: TV lineal + a la carta (en diferit) + convidats
o Share: total de persones que miren un canal o programa de televisió representat en
percentatge. No representa el total de persones que miren la televisió (aquest valor és
desconegut), però si el número de persones que miren un canal o programa sobre el
total.
o Anunciants – Audiència
§ Diversitat de mesures...
§ OJD Interactiva
§ AIMC à EGM va introduir l’any 1996 un sistema basat en una enquesta
“Navegantes de la Red” + 2013: pànel internautes
o 2011: Concurs per mesurador oficial à comScore à fins finals 2018
• Metodologia híbrida: pànel d’usuaris* (mostra que es manté durant uns anys) +
mesura actuació usuaris
• Principals resultats:
o Usuaris únics (“persones diferents”)
o Pàgines vistes
o Mitjana diària de visitants
o 2015: WPP (agència de publicitat que havia adquirit Kantar Media) à 20% ComScore
§ Comencen a treballar en una “audiència cross media” à CMAM: Cross Media
Audience
o 2017: Convocatòria de nou concurs: AIMC, International Advertising Bureau (IAB Spain)
i AEA (Asociación Española de Anunciantes)
o Període: 2019-2021: prorrogable fins a 2023
o Mesura: persones > 4 anys amb accés a Internet almenys l’últim mes
o Informació sobre el dispositiu, lloc de consum (incloent mobilitat)
o AIMC, IAB i AEA decideixen que cap dels candidats és l’adequat à pròrroga amb
ComScore

• Actors – Estat
o Teories sociopolítiques i models mediàtics (Hallin i Mancini)
o Estat i democràcia: premsa vs. Ràdio i televisió
o Premsa: liberal
o Llibertat d’empresa à propietat privada
§ Finançament à privat: publicitat + venda exemplars
§ Llibertat d’expressió i resolució de conflictes a través de l’àmbit judicial
o Premsa:
§ Teoria responsabilitat social (EUR): finançament públic: subvencions
o EUR (França, Suècia, Finlàndia...): distribució o difusió, foment del
pluralisme, modernització
o Espanya: Govern central / comunitats autònomes: foment de la lectura
(Andalusia) o tipus de publicacions (País Basc, Espanya); publicacions
periòdiques i mitjans digitals en català o en aranès; gallec...
• Teoria responsabilitat social: finançament públic: publicitat institucional
o Radiotelevisió:
§ Dos models clàssics (fins anys 90): EUA i EUR
§ Diferència amb la premsa à espectre radioelèctric: recurs natural i estratègic
/ ús de freqüències (Estat)
§ EUA – Model liberal
 o Organisme de regulació: Federal Communications Comission (FCC,
1934)
§ Agència independent del govern
§ Formada per cinc membres nomenats pel president, però confirmats
pel Senat. Només pot haver-hi un màxim de tres proposat per un mateix
partit (sistema bipartidista)
§ 2017: president de FCC: Agit Pai
§ Regulació de ràdio, televisió, cable, satèl·lit, Internet...
§ Enfocament econòmic: promoure el desenvolupament i la innovació
o Ràdio i televisió privades – FCC: concurs per donar llicències per
emissores (freqüències):
§ “Interès públic”, convivència i necessitat
§ Assignació, renovació
Llicències locals à cadenes estatals: ABC. CBS, NBC (“Big Three”),
Fox...
§ Continguts ‘indecents’ (contingut sexual, llenguatge groller, retràs
violents): ràdio i televisió per ones
§ Concentració de la propietat (fusions)
o FCC – Internet:
§ Neutralitat de la xarxa (‘net neutrality’)
§ Context:
o Gestió del tràfic de dades à ISPs (Internet Services Providers)
o Concepte tècnic à implicacions polítiques, econòmiques i socials
o El model de neutralitat de la xarxa el va crear Tim Wu l’any 2003;
telecomunicacions: neutralitat entre aplicacions, entre dades, igualtat en la
qualitat del servei
• Internet à el mateix tracte per a tot el tràfic de dades (sempre i quan siguin
continguts legals)
o EUA – FCC
§ FCC: Regulació: febrer 2015 à vigència juny 2015
§ Normes per a continguts legals:
o No bloquejar
o No ralentitzar
o No prioritzar
§ Aquesta normativa va en contra a proveïdors com Movistar, en tant que
els interessa que els seus continguts propis es venguin més (tenen una
xarxa també) i per això prefereixen prioritzar-los en velocitat. No
obstant, a Netflix o Google ja els hi va bé.
o 2017
§ Donald Trump à Ajit Pai, president: Restoring Internet Dreedom
§ Trump promet durant la campanya electoral canviar la normativa si guanya. El maig
de 2017 Trump fa el pla per revertir la política anterior
§ El desembre de 2017 es retiren les mesures de 2015 sobre la neutralitat de la xarxa
§ Donaven suport a aquesta mesura Comcast (= Movistar), AT&Tm, Verizon...
§ La criticaren Google, Facebook, Netflix...
§ Va entrar en vigor el juny de 2018.
o Entre 2018 i 2019:
§ Sistema de velocitats diferents
§ Possibilitat (legal) de bloqueig i de ralentització d’uns serveis i de priorització
d’altres (aquells que requereixin pagament addicional)
§ Transparència: informar en un espai accessible (web corporatiu) com es gestiona
el tràfic d’Internet, ‘tarificació’ dels serveis, etc. Cada proveïdor de serveis pot fer el
que vulgui, però ha d’informar de quines són les seves condicions, quines tarifes
aplica, com gestiona el tràfic d’Internet i quines són les tarifes que s’han de apagar
pels seus serveis
o Radiotelevisió – EUR:
§ Teoria de la responsabilitat social: Intervenció de l’Estat: 1r) RTV: pública (no
pot ser privada)
§ Model democràtico-corporatiu
§ Organismes públics de radiotelevisió: model britànic (independent del govern):
British Broadcasting Corporation (BBC, 1927; BBCompany, 1922-1926) à
radiotelevisió de servei públic
§ Marc definit: Royal Charter (2017-2027) i Agreement
• La BBC ha de ser independent en tots els aspectes, especialment pel que fa
a les decisions editorials i creatives, i en els horaris
o BBC – Royal Charter: 2017-2027
o Organització i gestió:
§ Supressió del BBC Trust (òrgan de regulació sobirà)
§ Sota control d’un regulador extern à Ofcom
§ Finançament: cànon (taxa per tinença de receptor, licence fee)
• El model de la BBC es va estendre per Europa, però amb algunes adaptacions:
o Model democràtico-corporatiu (mínimes):
§ Cànon, missions de servei públic clares, independència, suport polític
i social...
o Model pluralista-polaritzat (significatives):
o Fase I – Radiotelevisió governamental (França, Itàlia, Espanya...)
o Fase II (anys 1960-1980)
§ Desgovernamentalització: Fra, 1960. Ita, 1979, Esp, 1980...
§ Corporacions públiques – Especificats:
§ Finançament públic (no cànon) + publicitat
§ Control parlamentari (comissions de control) + consells d’adminsitració
§ Més intervenció governamental à nomenaments
o Espanya – RTVE:
§ 2006: Llei de la ràdio i la televisió de titularitat estatal
• Servei públic: producció de continguts, edició i difusió de canals
generalistes i temàtics (en obert o codificats), en l’àmbit nacional i
internacional
§ 2009: Llei de finançament de la Corporació de Ràdio i Televisió
Espanyola:
• Supressió de la publicitat en televisió a partir de l’1 de gener de
2010
• Finançament: recursos Estat + taxa espectre (distribució d’ones)
+ % operadors privats televisió + % operadors T/C
§ 2012: Reial Decret-Llei de modificació del règim d’administració de
la Corporació RTVE:
• Consell d’administració: 9 membres nomenats pel Congrés per
majoria absoluta
• President: majoria absoluta Congrés (2012)
§ 2017: llei de reforma de la llei de Radiotelevisió espanyola (recuperar
independència Corporació RTVE + pluralisme elecció parlamentària
òrgans)
• Consell d’administració: 10 membres (6 escollits Congrés + 4
Senat; majoria à 2/3; absoluta 2a volta)
• Congrés à president entre els 10 membres (majoria 2/3)
• Entrada en vigor de la llei à 3 mesos: normativa per seleccionar
membres del Consell d’administració i president per concurs
públic (concurs públic à Congrés + Senat)
§ 2018: final mandat Consell d’administració (sistema 2012: 9+1)
• Finals Juliol: Rosa María Mateo à administradora provisional
única RTVE
 o Convocatòria concurs públic (elecció membres)
• Agost: Constitució comitè experts
• Desembre: informe d’avaluació de la idoneïtat dels candidats (95)
+ pre-selecció de 20 (Congrés 6 + 4 Senat)
§ 2019:
§ Gener: impugnacions
§ Febrer: convocatòria eleccions generals
§ Març: dissolució de les corts à procediment en suspens
o Catalunya – CCMA:
§ 1983: llei de creació de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió: ràdio i
televisió públiques autonòmiques
§ 2007: llei de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA)
§ 2012: llei de modificació de diverses lleis en matèria audiovisual
§ Missió de servei públic
§ Consell de govern: 6 membres (president inclòs), elegits pel Parlament
(majoria absoluta)
o President del Consell de Govern à màxim executiu
§ Núria Llorach: vicepresidenta i presidenta en funcions (proposada per
CiU)
o Director TV3 (2017 - ): Vicent Sanchís
• Finançament: fons públics (pressupostos Generalitat) + publicitat (límits,
televisió i ràdio)
o Radiotelevisió – Europa:
§ RTV pública + RTV comercial i/o privada: liberalització
§ Regne Unit, 1954: televisió comercial à duopoli BBC (televisió comercial i de
servei públic)
§ Anys 1970-1980: liberalització
o Naixement TV privada: Itàlia, 1976: televisió local à creació cadenes estatals
• Privatització: França; TF1, 1987
• Espanya, 1988 (llei TV privada): inici emissions Antena 3 (gener 1990); Telecinco i
Canal + (codificada)
§ Unió Europea (UE) à Directiva Televisió Sense Fronteres, 1989; 1996; 2007;
2018 (mentre es produeix la liberalització dels mitjans de comunicació)
o Directiva à objectius que han de complir els Estats
§ Restricció publicitat (continguts + durada)
§ Protecció infància / adolescència
§ Obres audiovisuals europees (> obres audiovisuals americanes,
asiàtiques): emissió + inversió
§ Autoritats independents de regulació
• UE: Directiva de Serveis de Comunicació Audiovisual (2007; versió codificada,
2010; Audiovisual Media Services Directive)
• Espanya, 2010: transposició Llei general comunicació audiovisual
§ Directiva 2007/2010: de televisió a servei de comunicació audiovisual:
o Finalitat principal à proporcionar programes amb l’objecte d’informar,
entretenir o educar el públic en general
o Emissió de radiodifusió televisiva (servei lineal “ofert per un prestador de
servei de comunicació per al visionat simultani de programes sobre la
base d’un horari de programació”) / emissió de televisió
o Servei a petició (servei no lineal ofert per un prestador del servei de
comunicació per al visionat de programes en el moment elegit per
l’espectador i a petició pròpia sobre la base d’un catàleg de programes
seleccionat pel prestador de serveis)
• D’aplicació per a tots:
o Comunicacions comercials:
§ Fàcilment identificables com a tals i separades dels continguts dels
programes
 § Prohibides les de cigarrets i tabac; medicaments i tractaments que
només es puguin obtenir amb recepta...
• Gradació en la regulació: serveis a petició – serveis lineals
• Serveis a petició: continguts que puguin perjudicar greument el desenvolupament
físic, mental o moral dels menors, únicament garantint que “normalment, els
menors no veuran ni escoltaran aquests serveis de comunicació audiovisual a
petició”.
o 1989-1997 à TV lineal / 2007 à SCAV (lineals / a petició (base comuna))
• Espanya, 2010/2012
o Catàlegs separats per als continguts que no hagin de ser d’accés de menors
+ dispositius, programes o mecanismes fàcils d’utilitzar que permetin el
control parental a través del bloqueig dels continguts perjudicials per als
menors
• Serveis lineals:
• Protecció de menors:
o Prohibició programes que puguin “perjudicar greument el desenvolupament
físic, mental o moral dels menors i, en particular, programes que incloguin
escenes de pornografia o violència gratuïta” à condicions à hora +
mesures tècniques (que “normalment els menors no veuran ni escoltaran)”
o 2010: prohibició emissió “en obert”
o 2012: prohibició de l’emissió + “maltractament” i “violència de gènere”
o Programes perjudicials: emissió entre 22h-06h + avís acústic i visual previ
+ avis visual permanent
o Horari protegit menors: 06-22h
§ Franges de protecció reforçada:
• Feiners: 8-9 hores + 17-20 hores
• DS, DG i festius estatals: 9-12 hores
• No continguts recomanats per a majors de 12 anys
• No comunicacions comercials que promoguin el culte al cos...
• Serveis a petició:
o Fomentar “quan sigui possible i pels mitjans adequats la producció d’obres
europees i l’accés a aquestes obres”; pot ser mitjançant el finançament o la
inclusió i/o prominència en el catàleg
o ESP, 2010: quota (30% del catàleg) a OE
o Finançament d’OAE
o OAE: proporció majoritària del temps de difusió; almenys el 10% emissió (o
10% del pressupost) a OE de productors independents
o ESP 2010: 51% del temps de canal o conjunt de canals a OAE; 10% a
productors independents
• Serveis lineals:
• Comunicacions comercials:
o Publicitat televisiva
o Patrocini i televenda
o Emplaçament de producte
• Regulació: base comuna amb serveis no lineals
• Límits quantitatius: anuncis màx. 20% hora de rellotge; espais televenda: mín.
15’ ininterrompudament
• Revisió directiva:
o 2014: comissió Juncker à estratègia del mercat únic digital: prioritat à Revisió
Directiva SCAV
o Novembre de 2018: aprovació directiva modificada
o Publicació JOUE à Estats membres: 21 mesos per transposició (2020)
• Context: convergència TV i internet
• Aplicació:
 o Serveis amb la finalitat principal de proporcionar programes per informar,
entretenir o educar
o Serveis que incloguin contingut audiovisual dissociable de l’activitat principal
del proveïdor de serveis; ex: diaris físics / digitals (amb contingut audiovisual)
• Directiva modificada – Aplicació:
o Xarxes socials à entraran dins de la directiva sempre que la provisió de
programes i VGU (Vídeos Generats per Usuaris) constitueixen una
funcionalitat essencial del servei”
o Previsió: línies d’orientació per a l’aplicació pràctica d’aquest criteri
o Ampliació de la cobertura de la Directiva a plataformes com YouTube, i a
serveis audiovisuals compartits a xarxes socials com Facebook:
o Protecció de menors a Internet: en serveis de vídeo a la carta i plataformes de
vídeo compartit: responsabilitat dels ‘organitzadors del continguts’, no dels
responsables del contingut
o Liberalització comunicacions comercials:
§ 6-18 à publicitat i televenda à < 20% d’aquesta franja (sense comptar
patrocini, emplaçament producte, anuncis programes propis); 18-24 à
§ EP permès en tots els SCAV i plataformes de vídeo compartit, amb
excepcions (notícies, pr. Religiosos, pr. Infantils (ara: prohibit, amb
excepcions)
o Flexibilització en protecció de menors: desapareix la menció “continguts que
puguin perjudicar greument”: “els continguts més nocius, que poden perjudicar
el desenvolupament físic, mental o moral dels menors, però que no
necessàriament es una ofensa criminal, hauran d’estar subjectes a les
mesures més estrictes com el xifrat i un control parental eficaç, sense perjudici
de l’adopció de mesures més estrictes pels Estats membres”