EL LLENGUATGE TELEVISIU

ELS GÈNERES TELEVISIUS

CARACTERÍSTIQUES TÈCNIQUES

ELS PROFESSIONALS

L’AUDIÈNCIA

LA
TELEVISIÓ
CULTURA AUDIOVISUAL

JORDI VILAR
CULTURA AUDIOVISUAL 2 BATXILLERAT

1 EL LLENGUATGE TELEVISIU [“La conseqüència més inquietant

1.1 EL PODER DE LA TELEVISIÓ
Si observem la configuració de la sala d’estar de
qualsevol família catalana de classe mitja, veurem
que majoritàriament s’organitza al voltant del
televisor, que s’ha convertit, des de la seva aparició
a mitjans del s. XX, en l’eix de l’atenció familiar. Un
gran nombre de catalans s’informa únicament a
través del televisor, ja que en pràcticament totes
les llars (98%) hi ha almenys un receptor. Tot i que
l’ús d’internet i dels nous dispositius electrònics
(smartphones, tablets i portàtils) ha fet disminuir la
mitjana d’hores que passem davant del televisor,
segueix sent encara el mitjà de comunicació més
de la revolució electrònica i gràfica
és aquesta; que el món que ens
dóna la televisió ens sembla
natural, no estrany. La pèrdua de la
sensació del que és estrany és un
senyal d'adaptació, i el grau al qual
ens hem adaptat és una mesura
del grau en què hem estat canviats.
L'adaptació de la nostra cultura a
l'epistemologia de la televisió és
gairebé completa; hem acceptat
tan totalment les seves definicions
de veritat, coneixement i realitat
que la irrellevància ens sembla
important i la incoherència ens
sembla eminentment raonable.”
NEIL POSTMAN
Divertim-nos fins a morir]

utilitzat.

En els seus inicis, la televisió tenia com a objectius informar, formar i entretenir
l’audiència. Però un cop ha esdevingut el mitjà de masses per excel·lència, ha
superat aquests objectius inicials per a esdevenir el principal mediador social,
oferint constantment models de comportament, opinió, valors i, fins i tot, creences.

Un espectador que no coneix les tècniques de realització del missatge televisiu està
indefens davant del possible ús malintencionat dels nombrosos artificis del llenguatge
audiovisual, que estan destinats a convèncer-nos de qualsevol cosa. No resulta
estrany, doncs, el gran interès que tenen els poders polítics i econòmics en controlar
les programacions dels canals de televisió.

El poder de suggestió de la televisió es sosté en tres factors principals:

 La confusió entre el món real i la ficció. L’espectador tendeix a identificar

les imatges amb la realitat de forma inconscient. Això ofereix grans
possibilitats de manipulació. Són molts els programes que creen una ficció i la
presenten com a realitat; i l’espectador no té instruments per a verificar-ne
l’autenticitat.
 La indefensió de l’espectador-receptor (passiu) davant de l’emissor (actiu).
El receptor no té la possibilitat de respondre a l’emissor; rep els missatges
sense poder interpel·lar, qüestionar o contra argumentar.
 La programació de l’emissor està al servei dels interessos econòmics,
polítics, etc. De les diferents cadenes. La televisió no només presenta
programes informatius, formatius o d’entreteniment, sinó que és el mitjà
preferit per la publicitat. El missatge publicitari aconsegueix en la televisió la
seva màxima eficàcia.

8. LA TELEVISIÓ
JORDI VILAR ESCOLA PIA SARRIÀ-CALASSANÇ

De fet, la supervivència dels canals comercials es basa en l’audiència que obté la

seva programació, de manera que els anunciants, a través de les agències
publicitàries, condicionen el seu finançament a aquesta dada. La rendibilitat
econòmica és el criteri que mana per damunt de qualsevol altre. Així, la captació de
l’espectador es converteix en el primer objectiu dels canals comercials. I això no
sempre es duu a terme competint amb la qualitat de la programació. Aquí intervenen
tots els mitjans de persuasió que pot proporcionar el llenguatge audiovisual. Per tot
plegat, el coneixement del llenguatge televisiu cobra una importància cabdal.

1.2 QUÈ ÉS LA TELEVISIÓ?

La televisió s'incorpora als mitjans de

comunicació de masses als anys 60 del segle
XX, quan altres mitjans (ràdio i cinema) ja
estaven plenament desenvolupats. L'articu-
lació del llenguatge televisiu ha sorgit de
fusionar els llenguatges propis del cinema i
la ràdio.

La televisió comparteix amb el cinema l'ús

Fig. 1 Una família americana davant d'un televisor als anys 60. del llenguatge audiovisual i el muntatge de
les imatges, és a dir, cinema i televisió
utilitzen la mateixa gramàtica audiovisual: la forma d'explicar històries o elaborar
194
discursos, mitjançant l'articulació d'imatges, plans, enquadraments i moviments.

Amb la ràdio, la televisió comparteix la immediatesa i el llenguatge verbal. Tots dos

són mitjans “calents”, no precisen que el receptor estigui alfabetitzat i treballen en
“directe”. Tot i que per televisió s’emeten programes gravats, pel·lícules, sèries,
etc., el format més característic de la televisió és el programa en directe basat en el
muntatge en temps real.

El format de programa en directe s’aplica a diversos programes o gèneres televisius:

telenotícies, informatius setmanals generals o especialitzats, retransmissions de tota
mena, programes de varietats o espectacles, debats, magazines diaris
d’entreteniment i, en general, tots aquells programes que ja sigui pel seu contingut,
la periodicitat o perquè les necessitats de la producció de la cadena ho exigeixen,
requereixen una emissió el més propera possible al desenvolupament dels fets que
presenten o relaten. Però “en directe” no significa “improvisat”, requereix una
preparació exhaustiva i tot ha d’estar previst.

La televisió és, en essència, un seguit d’imatges que se succeeixen i es combinen.

Les imatges se succeeixen sense interrupció, durant les 24 hores, organitzades en
unitats fragmentades. La narrativa de la televisió es caracteritza per la
FRAGMENTACIÓ i el MUNTATGE MÚLTIPLE d'imatges, fins i tot dins d'un mateix
programa.
CULTURA AUDIOVISUAL 2 BATXILLERAT

EL DISCURS TELEVISIU ES:

 FRAGMENTAT. Els programes estan pensats com a unitats pensades per a ser
presentades en blocs, però s'alternen amb espais de publicitat. En alguns
programes s'alternen blocs d'humor, música, esports, informació, entrevistes,
videoclips, etc. Les sèries de ficció introdueixen fractures en el seu propi
relat mitjançant intervals entre capítol i capítol.

 CONTINU. El discurs televisiu (successió de fragments) no conclou mai, és el

propi espectador qui determina la durada del missatge.

 ESPECTACULAR. La televisió busca l'espectacularitat mitjançant: imatge,

música, il·luminació, color, ritme...

 INCITADOR AL CONSUM. La publicitat és la principal font de finançament de

les televisions. Les empreses anunciants exerceixen una alta influència en la
tipologia dels programes i els models d'audiència a construir. Les
programacions estan destinades a competir per a crear audiència.

 BANALITZADOR DE CONTINGUTS.
Discurs apreciable per tothom; missatge
que sigui entès per les grans masses de
consumidors. Discursos amb una mínima
profunditat i una màxima extensió dels
temes. Els anunciants no inverteixen en
publicitat per a programes de baixa
expectació. Prefereixen una programació
massiva i totalitzant, d’aquí l’èxit de
Fig. 2 El programa "Hombres y mujeres y viceversa"
l’anomenada telebrossaI o tele escom- de Telecinco és un exemple de telebrossa.
braria.

 CALENT. Predomina allò emocional per damunt d'allò racional.

8. LA TELEVISIÓ
JORDI VILAR ESCOLA PIA SARRIÀ-CALASSANÇ

2 ELS GÈNERES TELEVISIUS

La programació és un conjunt de peces audiovisuals que conformen l'emissió diària i

contínua d'una cadena de televisió. Aquestes peces són individuals, però la
programació utilitza elements que donen continuïtat a l'emissió; cohesionen els
diferents programes en un discurs continu:
- Avanços de programació
- Presentadors que introdueixen programes
- Falques publicitàries d'altres programes

Podem classificar els programes per:

 MODALITAT D'EMISSIÓ: Retransmissió, directe, diferitII, gravat

 ESTRUCTURA: magazines, especialitzats, debats, etc.
 CONTINGUTS: informatius, esportius, musicals, documentals, religiosos, etc.
 PERIODICITAT: única, diària, setmanal, de cap de setmana, mensual o anual.

Ens centrarem en la classificació per continguts temàtics i pel públic al que es

dirigeix:

 INFORMATIUS. Són totes aquelles

produccions que tenen com a objectiu
informar dels fets d’actualitat i
196
d’interès general, ja sigui des de la
fórmula periodística de la noticia o
des de qualsevol dels seus subgèneres
(entrevista, crònica, reportatge, etc.).
o Telenotícies, resums setma-
nals, especials informatius, Fig. 3 El telenotícies de TV3.
debats informatius, entrevistes, informació meteorològica, informació
del trànsit, avanços informatius, etc.

 FICCIÓ. Són programes de

reconstrucció o representació
dramàtica dialogada, interpretada per
actors, que recreen o reconstrueixen
fets històrics o ficticis (producte de la
imaginació de l’autor). Els formats
depenen del seu tractament (comèdia
o tragèdia), estructura narrativa o Fig. 4 "The Big Bang Theory" és un exemple de sit com
format de producció: americana.

o Ficció dramàtica (teatre,

fulletons –“culebrones”-, telesèries, etc.)
o Ficció còmica (telecomèdies, comèdies de situació –sitcomsIII-)
o Llargmetratges i Curtmetratges
o Telefilms
CULTURA AUDIOVISUAL 2 BATXILLERAT

 VARIETATS. Són tots aquells programes en els que domina l’estil i esperit de
l’espectacle com als musicals, magazins lleugers, etc. El gènere inclou
temàtiques específiques com concursos,
actuacions artístiques, monòlegs, humor,
màgia, etc.
o Concursos, Talk showsIV, especta-
cles, programes d’humor, progra-
mes satírics, Late nightV, etc.

Fig. 5 Andreu Buenafuente presenta late night shows.

 MUSICALS. Són programes en els que la
música és l’element dominant del seu contingut.
o Òperes, operetes, sarsueles i música clàssica; comèdies musicals;
ballet i dansa; música lleugera; videoclips; jazz; folklore, etc.

 ESPORTIUS. El seu element central és l’esport, en qualsevol de les seves

manifestacions, ja siguin competitives o no.
o Retransmissions esportives, notícies, magazines, esdeveniments, etc.

 DIVULGATIUS I DOCUMENTALS. Es dediquen al camp específic del

coneixement o de la realitat social i adopten la forma documental o de
revista periòdica. Els agrupem per àrees d’interès.
o Art, ciències, cultura i humanitats, oci i consum.

 EDUCATIUS. S’ajusten a temes relacionats amb la formació i l’educació. Els

agrupem en funció del públic al que van destinats.
o Adults, escolars i preescolars, universitaris i post-universitaris.

 RELIGIOSOS. Es basen en les diferents

formes de culte o d’inspiració similar.
Comprenen els serveis religiosos (misses) i
els programes informatius o magazins
dedicats a la temàtica religiosa.

 PUBLICITAT. Són els espais constituïts per

unitats de publicitat o spots, que tenen
com a finalitat la informació comercial i Fig. 6 El programa "Signes dels temps" de TV3 és un
magazin sobre actualitat religiosa.
persuasiva sobre diferents productes.
Conforma aquest gènere la publicitat ordinària, els publireportatges, la
publicitat institucional i la propaganda política.

 ALTRES PROGRAMES: Taurins, loteries, avanços de programació, promocions

de programes, cartes d'ajust, transicions, etc.

8. LA TELEVISIÓ
JORDI VILAR ESCOLA PIA SARRIÀ-CALASSANÇ

3 CARACTERÍSTIQUES TÈCNIQUES

3.1 LA REALITZACIÓ MULTICÀMERA

El mitjà televisiu aportà una novetat tècnica que defineix al propi mitjà: la
possibilitat de transmetre en directe un esdeveniment des de diferents punts de vista
simultanis, gràcies al que anomenem la realització multicàmera.

La realització multicàmera consisteix en dirigir i coordinar diferents elements de

producció audiovisual des d'una sala de control, que pot estar ubicada tant a l'estudi
com en una unitat mòbil. L'objectiu és crear un producte tan acabat com sigui
possible per a recórrer el mínim possible a la postproducció. Implica la coordinació
de moltes tasques tècniques i accions d'un complex grup professional.

La figura clau és el realitzador (director i responsable final del programa).

S'encarrega de dirigir tota la maquinària: càmeres, àudio, gràfics... i de tractar amb
el personal: tècnics (al control) i personal de plató.

La realització multicàmera té molts avantatges: sense perdre en cap moment l'acció,

es poden obtenir preses des de diferents angles (a cada càmera se li encomana una
cobertura específica), modificar l'enquadrament i canviar els seus emplaçaments.
Això permet realitzar un programa sense talls perquè les imatges obtingudes es
poden combinar a temps real. L'articulació dels plans s'aconsegueix mitjançant la
198
taula de mescles, que segons les ordres del realitzador, dóna pas a una o altra
càmera.

3.2 LA CONTINUÏTAT

En la realització multicàmera cal cuidar la continuïtat entre preses, escenes i

segments, per a què l'espectador vegi el programa com un discurs continu sense salts
que el confonguin. Aquesta continuïtat facilita la relació de l'espai i el temps en la
successió de dos plans, seqüències o escenes; ja que permet percebre aquests plans
seguits com a consecutius, encara que estiguin gravats en escenaris o dies diferents.

3.3 ELS MITJANS TÈCNICS

El lloc físic on es realitzen els programes de televisió és l’estudi. Per estudi entenem
tot el complex necessari per a posar un programa en antena, tot i que moltes
vegades es confon amb el platóVI, que és l’espai físic on s’ubica el decorat on té lloc
allò que veu l’espectador. També existeixen platós virtuals o platós croma, espais
coberts amb una superfície de color verd o blau on s’incrusta un decorat generat
digitalment, és el que es coneix com a chroma keyVII. Aquesta tècnica s’utilitzava
habitualment en els espais informatius sobre el temps o el trànsit; actualment, la
trobem en programes com Polònia, Espai Terra o als informatius del 3/24.
CULTURA AUDIOVISUAL 2 BATXILLERAT

L’estructura de l’estudi de
televisió té com a antecedent
l’estudi cinematogràfic; és
també un espai tancat i
diàfan, sense pilars, bigues o
a altres estructures que
entorpeixin la visió o el
Fig. 3 Plató virtual del programa "Espai Terra" moviment. Convé que tingui
amb un fons digital incrustat.
un sòl pla i anivellat, així com
un accés de grans dimensions que permeti la circulació de
Fig. 2 Plató del programa "Espai grues o qualsevol element que hagi de ser introduït al plató.
Terra" de TV3; hi observem el Ha d’estar dotat d’una estructura situada al sostre que
fons croma.
permeti la instal·lació dels equips d’il·luminació que aniran
penjats (graella d’il·luminació).

La dotació tècnica del plató, independentment del tipus de programa que es vulgui
realitzar, sol constar dels següents elements:

CÀMERES. Al plató es situa el que

s’anomena “cap de càmera”, és a dir,
l’estructura que suporta la part òptica i els
controls de focus i zoom, ja que els
controls de diafragma, colorimetria,
balanç de blancs, etc. Es realitzen des del
control d’imatge.

MONITORS. Al plató en podem trobar de

Fig. 7 Plató del programa "Divendres" de TV3.
dos tipus, els de seguiment de programa
(sortida de mesclador o d’un altra senyal seleccionada des de control), utilitzats pel
regidor o els presentadors, i els que s’integren dins del decorat com un element més.

TELEAPUNTADORVIII (o TELEPROMPTER). És un element proveït d’un monitor amb la

senyal invertida, que es reflexa sobre un mirall translúcid (que adreça el text)
col·locat a l’eix de la càmera i que permet al presentador llegir un text mentre
“mira a l’espectador”.

IL·LUMINACIÓ. Al plató de televisió normalment s’il·lumina des de

dalt per raons òbvies, doncs cal deixar el sòl el més lliure possible
per a facilitar la circulació de càmeres i persones. La graella
d’il·luminació consisteix en una estructura reticular situada a prop
del sostre, envoltada amb passarel·les que permeten l’accés i de
la qual pengen els pantògrafs1 a l’extrem dels quals els situen els
aparells d’il·luminació. La regulació es duu a terme des de la taula
Fig. 8 Pantògraf.
d’il·luminació, situada al control d’imatge.

1
Mecanisme articulat metàl·lic en forma d’acordió que subjecta un aparell d’il·luminació d’unaestructura
reticular suspesa del sostre.

8. LA TELEVISIÓ
JORDI VILAR ESCOLA PIA SARRIÀ-CALASSANÇ

SO. La correcta captació del so es realitza

mitjançant els diferents tipus de micròfons,
adequats per a cada situació. Des dels que
pengen d’una girafa o dirigits amb una perxa
per l’operador, fins als de corbata utilitzats
pels presentadors.
Fig. 9 Plató del programa "Els matins" de TV3. Apreciem la
graella d'il·luminació.

CONTROL DE REALITZACIÓIX. És el “cervell” de l’estudi. S’hi prenen les decisions

que corresponen al tractament tècnic del senyal de vídeo i àudio, l’elaboració
narrativa i la seva emissió en antena o gravació. Cadascuna de les àrees bàsiques de
treball té al mateix temps un control específic on desenvolupar la seva tasca:
controls d’imatge, il·luminació i so, així com les sales de vídeo.

Al control de realització hi trobem un panell vertical amb monitors, cadascun dels

quals mostra una de les fonts d’imatge (càmeres, senyals externes, generadors
d’efectes, transicions, etc.) que confluiran en la taula de mescles per a ser
sincronitzades.

Davant del panell de monitors d’imatge

trobem la taula de realització. La seva
200
configuració varia segons la dotació de
l’estudi, des d’un simple commutador de
senyals fins a una potent taula de control
que podria estar configurada de la següent
manera: al centre es troba el lloc del
realitzador, amb la intercomunicació
(micròfons, altaveus i panell selector) i
monitors d’ordinador per a seguir
Fig. 10 Taula de realització. l’escaleta2 i el guió. A un costat, la taula
de mescles, on es sincronitzen i
seleccionen els senyals d’imatge que entren i surten del control. També hi trobaríem
el generador d’efectes digitals, títols, imatges, controls remots de magnetoscopis,
videodiscos o càmeres, control del teleapuntador i monitors d’escolta.

Per a conèixer millor la tasca del realitzador, ens acostem al testimoni de la Patrícia
Artigas, que treballa al Departament d'Informatius de TV3 des de fa molts anys. Tot i
que no la veurem mai al Telenotícies Migdia, ella sempre hi és. N'és la realitzadora.
La Patrícia fa moure totes les peces des de dins perquè el telenotícies surti bé. I com
es fa, això?

2
Tipus de guió més funcional que el guió convencional, on apareixen tots els passos minut a minut però
no inclou els textos literals de la presentació. Sol ocupar un sol full i actua com a partitura general o guió
bàsic per a tot l’equip.
CULTURA AUDIOVISUAL 2 BATXILLERAT

A LA REDACCIÓ

Quina és la feina d’una realitzadora?

–Consisteix bàsicament a posar imatge al que
expliquem. El realitzador i el seu equip
s’encarreguen de donar forma i buscar les
imatges que s’adiuen més a cada notícia, des
d’un vídeo, fotos... fins a un gràfic.

I com és, un dia de la teva feina?

–La meva feina cada dia té dues parts: la
preparació i el directe. A les nou fem una reunió
on decidim quins temes tractarem. Llavors hi
treballem durant tot el matí a la redacció, a
partir d’una escaleta (guió). I a dos quarts de
tres fem el programa en directe, que dura una
hora.

AL CONTROL DE REALITZACIÓ

I a dos quarts de tres...

–Comença el programa i ha d’estar tot llest. Fig. 11 Redacció d'informatius de TV3.

Aquest telenotícies té la gràcia (o la dificultat!)
que es fa en un moment que passen moltes coses: pot ser que al matí preparem un tema d’una manera i
que després tot canviï, perquè hi ha hagut un terratrèmol, un anunci dels consellers o dels ministres a les
tres de la tarda... Si cal hem de canviar sobre la marxa, i no ens podem allargar. De vegades, una notícia
que algú ha preparat durant tot el matí, malauradament no acaba sortint. Fins i tot en directe hi pot haver
canvis.

Però si tu ets a dins, com ho pots saber?

–Perquè estic contínuament comunicada amb tot l’equip. Porto uns auriculars amb micro i puc parlar amb
tothom: els tècnics, el plató, els conductors (presentadors), el director, els enviats en directe, els càmeres i
la redacció.

Deu ser molt difícil, sentir tantes veus i no fer-se un embolic...!

–Sempre he estudiat amb la televisió, amb molts sorolls i he après a separar el que és important del que
no. Sí que en moments puntuals parla tothom alhora, però no és sempre així. T’hi acostumes.

Us ha passat mai, que no aparegui una imatge, o falli alguna cosa...

–Moltes vegades!! Un programa en directe pot anar sol, està molt pautat. Però poden passar coses
imprevistes: que es pengi un vídeo a mig emetre’s, que s’espatlli el teleprompter i els conductors hagin
d’improvisar... Per sort són molt professionals.

I què fas, llavors?

–Depèn... Per exemple, si falla una connexió en directe normalment tornes al conductor, si és que està
preparat; jo sempre vigilo de no agafar-lo fora de joc. De vegades es nota més i d’altres menys; intentem
3
fer-ho al màxim de bé.

3
Entrevista a Patrícia Artigas. Cavall Fort, núm. 1198.

8. LA TELEVISIÓ
JORDI VILAR ESCOLA PIA SARRIÀ-CALASSANÇ

202

Fig. 12 Patrícia Artigas al control de realització dels informatius de TV3.

CULTURA AUDIOVISUAL 2 BATXILLERAT

4 ELS PROFESSIONALS

En la realització de programes audiovisuals es treballa en equip i intervé sempre un

gran nombre de professionals. Les dimensions de l'entitat productora determinen la
complexitat de l'organigrama del personal. Farem un presentació sintètica de les
funcions dels professionals que intervenen en la construcció de programes de
televisió.

En la primera fase de projecte i direcció es desenvolupa el principal esforç de

planificació i s'ha de diferenciar entre aquells que treballen en relació amb la
concepció creativa del programa i aquells que coordinen els mitjans precisos per a la
seva realització executiva.

En una cadena de televisió, la responsabilitat de posar en marxa un projecte recau

sobre el cap de producció d'àrea: d'informatius, de dramàtics, d'educatius,
d'esportius, d'entreteniment, etc. Aquest responsable tria un director sobre qui
delega l'execució del projecte, el qual decideix sobre els continguts, intèrprets,
presentadors i és la figura que coordina les diferents aportacions convergents per al
disseny i realització del programa.

L'entitat productora assigna un realitzador sobre el qual recauran les decisions

tècniques i de llenguatge. És el responsable final de la transformació d'un guió en un
programa.

El director artístic o escenògraf crea, en estreta relació amb el director, realitzador

i productor, la posada en escena d'un programa.

El guionista o l'equip de guionistes, a partir d'una idea, original o adaptada d'una

obra ja existent, elabora un text que serà la base principal per a la seva
transformació en guió tècnic abans de la seva realització definitiva. En ocasions
precisen de l'ajut de persones especialitzades en la construcció de diàlegs: els
dialoguistes.

La coordinació de mitjans humans i materials recau sobre l'equip de producció. La

direcció d'aquesta tasca la porta un productor que amb la col·laboració de l'ajudant
de producció i d'altres auxiliars de producció, confecciona el desglossament del guió,
busca localitzacions, negocia el repartiment i els contractes, gestiona materials i
serveis i fa el pla de treball juntament amb el director i realitzador del programa.

L'ajudant del realitzador coordina el treball de l'equip tècnic i artístic descarregant

al realitzador de la preocupació que tots aquests equips estiguin preparats abans de
l'enregistrament. Segons el volum de la producció comparteix la seva feina amb un
segon ajudant de realització.

8. LA TELEVISIÓ
JORDI VILAR ESCOLA PIA SARRIÀ-CALASSANÇ

El regidorX és el responsable de la disciplina i

organització en el plató mentre s'assaja o grava un
programa.

Durant la fase d'enregistrament intervé el màxim

número de professionals, fonamentalment l'equip
tècnic i artístic, coordinats pels responsables de la
direcció, realització i producció, que contrasten en
la realitat, el funcionament de tot el que s'ha
Fig. 13 El regidor dóna indicacions a tots els
planejat en la fase anterior. professionals del plató, també al públic i als
convidats, si n'hi ha.

L’operador de càmeraXI o l'equip de càmeres s'encarrega de la presa d'imatges amb

la càmera a l'esquena, sobre pedestals o sobre altres tipus de grues o tràvelings,
segons les instruccions que rep del realitzador. Altres professionals, com el
maquinistaXII, s'encarreguen dels moviments de les grues o dels dispositius sobre els
quals es col·loca el càmera. Els
il·luminadors, amb l'ajut dels
elèctrics, dirigeixen, controlen
i distribueixen la llum per tal
d'obtenir la màxima qualitat
tècnica i expressiva en el
programa. Fig. 14 Els operadors de càmera estan sempre en contacte amb el control de
realització. 204
A l'estudi de televisió, el tècnic de control d'imatge s'ocupa d'igualar i corregir el
color i les característiques de les imatges que capten les diferents càmeres situades
al plató, imatges que són seleccionades pel mesclador. El so, captat directament pels
tècnics de presa de so, a vegades mitjançant la intervenció de les girafes o perxes,
al final de les quals es col·loca el micròfon, entra a la sala de control on és tractat
pels enginyers de so que regulen, ajusten i mesclen les diferents fonts de so que
conformen la banda sonora del programa.

La realització pràctica de la posada en escena

recau sobre el decorador i el seu equip d'ajudants:
ambientadors de decorat, maquetistes, etc. Altres
professionals s'encarreguen de la conformació dels
actors, presentadors, convidats, etc.: vestuari,
maquillatge i caracterització, perruqueria, etc. El
decorador i el responsable de vestuari han de
vigilar que cap objecte o peça de roba provoqui
Fig. 15 Efecte moiré provocat per les ratlles de la moiréXIII, un efecte òptic que produeixen
camisa.
determinat teixits estampats, a ratlles o quadres
que a certa distància de la càmera fan un efecte de distorsió.

Els actors es classifiquen en categories diferents segons el seu grau de protagonisme

en el conjunt de l'obra. Hi ha protagonistes o principals, secundaris, episòdics,
CULTURA AUDIOVISUAL 2 BATXILLERAT

col·laboracions especials, figurants, invitats a programes de televisió, i també el

públic assistent a les gravacions, el qual pot ser objecte d'un cert protagonisme en el
desenvolupament del programa.

La base electrònica del vídeo i la televisió obliga a disposar d'un equip de

professionals de disseny i manteniment tècnic on treballen especialistes en
telecomunicació i electrònica, tècnics informàtics, especialistes i auxiliars.

A la fase d'acabat l'equip es redueix al mínim i la feina se centra especialment en el

muntatge del qual s'ocupa l'encarregat de muntatge o tècnic de postproducció. Pel
que fa al vessant sonor, la responsabilitat de l'execució recau sobre el tècnic de
postproducció de so, que comptarà sovint amb l'ajuda d'un ambientador musical i, si
es precisa, de locutors i actors de doblatge, per tal de construir una banda sonora
definitiva.

La infografia o imatge sintètica per ordinador està cada dia més present en les
produccions audiovisuals, per la qual cosa es compta amb la col·laboració de
grafistes, dibuixants i tècnics infogràfics que apliquen tot un ventall de tècniques
informàtiques, cada vegada més freqüents en les produccions actuals.

8. LA TELEVISIÓ
JORDI VILAR ESCOLA PIA SARRIÀ-CALASSANÇ

5 L’AUDIÈNCIA

Actualment, tots els mitjans televisius estudien la seva audiènciaXIV potencial i real
abans de crear els diferents espais o incorporar novetats. L’estudi de l’audiència de
ràdio i televisió és molt similar i s’estableixen una sèrie de paràmetres que depenen
de variables sociològiques i psicològiques (edat, sexe, nivell socioeconòmic,
professió, hàbits, horaris, aficions, dimensions de la llar, composició de la família,
estat civil, nombre de nens, etc.) per al seu anàlisi. En ambdós casos s’estudien els
comportaments regulars de l’audiència en terminis concrets. És el que anomenem
perfil de l’audiència.

Un mitjà audiovisual necessita conèixer la resposta potencial de la seva audiència a

través d’una mostra, les estimacions de la qual duen a terme empreses alienes al
mitjà de comunicació interessat en l’estudi. Els diferents mitjans contracten
empreses especialitzades i paguen per a conèixer les dades que els interessen.

A l’hora d’estudiar les audiències hi ha

diferents sistemes d’anàlisi, alguns d’ells
obsolets o pràcticament abandonats, com
l’enquesta telefònica, l’enquesta escrita o
Fig. 16 Audímetre. l’enquesta a peu de carrer. Actualment, el
sistema més utilitzat consisteix en la
206
instal·lació d’uns aparells anomenats audímetresXV, que en realitat són uns
dispositius electrònics que registren el temps que els espectadors consumeixen
determinada programació en diferents llars. En el cas de la televisió, aquest aparell
es connecta al televisor i recull els canvis de canal i les persones que en cada
moment estan mirant la pantalla4. Totes les dades recollides sobre el consum de
televisió en aquella llar queden emmagatzemades en una memòria i són enviades a
un ordinador central a través del canal telefònic; dades que estaran disponibles en
menys de 24h. Els audímetres solen romandre a cada llar durant uns cinc anys,
després canvien de casa.

A partir de les dades recollides s’elaboren unes estimacions quantitatives que

informen de les preferències dels teleespectadors de forma bastant fiable, sobre els
seus hàbits d’atenció, zapping o abandonament del senyal, tenint sempre present el
perfil d’aquella audiència5.

Finalment, s’obtenen dues grans dades: l’audiència total o rating i la quota de

pantalla o share. L’audiència total o ratingXVI fa referència al nombre total
d’espectadors que han vist un determinat programa televisiu i al percentatge que

4
L'audímetre està organitzat a partir de diversos paràmetres: les llars es consideren agrupacions de
persones que viuen juntes. Aquestes persones es divideixen en tres tipologies d'individus: la mestressa, el
cap de família i els convidats de més de quatre anys (les persones de menys de 4 anys no computen).
5
La mostra està organitzada a partir de diferents paràmetres: la província i l'àmbit rural o urbà;
paràmetres demogràfics (edat de la mestressa, idioma de la llar,…); i paràmetres relacionats amb
l'equipament (nombre de televisions, vídeo, ús del comandament a distància,…).
CULTURA AUDIOVISUAL 2 BATXILLERAT

representen sobre el total de la població. La quota de pantalla o shareXVII fa

referència al percentatge que representen els espectadors d’un determinat programa
televisiu respecte al nombre total de persones que en aquell mateix moment miraven
la televisió.

Les cadenes de televisió posen especial atenció en atraure el màxim d’audiència

possible durant l’horari de màxima audiència, quan hi ha més espectadors davant
dels televisors (prime timeXVIII). És en aquesta franja horària quan els mitjans
perceben més beneficis a través de la publicitat.

RECORDA
AUDIÈNCIA TOTAL o RATING
Nombre total d’espectadors que han vist un
determinat programa televisiu i al percentatge
que representen sobre el total de la població.

QUOTA DE PANTALLA o SHARE

Percentatge que representen els espectadors
d’un determinat programa televisiu respecte al
nombre total de persones que en aquell mateix
moment miraven la televisió.

8. LA TELEVISIÓ
JORDI VILAR ESCOLA PIA SARRIÀ-CALASSANÇ

PRÀCTICA 1

REALITZACIÓ D’UN ESPAI TELEVISIU

Per parelles o grups de 3, realitzeu un espai televisiu d’un màxim de 3 minuts

utilitzant la tècnica del croma. Podeu crear un programa del gènere que vulgueu:
informatiu, publicitari, entreteniment, etc.

PRÀCTICA 2

CLASSIFICACIÓ DE PROGRAMES

Completeu la següent graella:

GÈNERE TIPUS NOM PROGRAMA I DURADA PÚBLIC AL QUE CARACTERÍSTIQUES

PROGRAMA CADENA VA DIRIGIT TÈCNIQUES (tipus
d’il·luminació, colors
dominants, etc.)
INFORMATIUS ENTREVISTA

DEBAT

SETMANAL 208

FICCIÓ FICCIÓ
DRAMÀTICA
FICCIÓ CÒMICA

TELEFILM

VARIETATS TALK SHOW

PROGRAMA
SATÍRIC
LATE NIGHT

ESPORTIUS MAGAZIN

NOTÍCIES

DIVULGATIUS CIÈNCIES

OCI
CULTURA AUDIOVISUAL 2 BATXILLERAT

VOCABULARI
I
TELEBROSSA. És el terme que popularment es fa servir per definir una manera de
fer televisió amb l’únic objectiu d’aconseguir el màxim d’audiència televisiva i
augmentar la quota de pantalla per a obtenir el màxim de beneficis econòmics, en
detriment de la qualitat i de qualsevol funció, servei o benefici social.

II
EMISSIÓ EN DIFERIT. És aquella que es produeix quan s’enregistra un fet o
esdeveniment tal i com succeeix en temps real i s’emet hores després sense editar-
lo. L’exemple més característic són els esdeveniments esportius o musicals sobre els
que la cadena no té drets d’emissió en directe però si de remissió a posteriori.

III
SIT COM. La comèdia de situació (situation comedy o sitcom en anglès) és un
gènere de comèdia originari de la ràdio i actualment molt popular a la televisió. La
comèdia de situació consisteix en un grup recurrent de personatges en un format en
el qual hi ha almenys un guió de caràcter humorístic desenvolupant-se en un entorn
comú, com ara la casa familiar o el lloc de treball. L’enregistrament generalment es
duu a terme amb públic present, com si es tractés d’un teatre.

IV
TALK SHOW. Com la traducció literal apunta, és un programa d’entrevistes (show o
espectacle parlat). També hi podem incloure els debats i tertúlies, qualsevol format
on la conversa i l’ús de la paraula siguin protagonistes. Als programes d’aquest tipus
que s’emeten en torn de la mitjanit se’ls denomina late shows.

V
LATE NIGHT SHOW. És un format propi de la franja horària entre les 23:00 i les
3:00, sobretot habitual entre les 0:00 i les 2:00. És un gènere que abraçaria des del
clàssic talk show (monòlegs i entrevistes dins d’un programa de varietats) emès en
horari nocturn, fins els sketches satírics, la parodia i la imitació, o la crítica política.

VI
PLATÓ. És la zona de l’estudi on s’enregistren les gravacions o es fan les
transmissions en directe. És una àrea tancada on s’instal•len els decorats i on
treballen els artistes, actors, presentadors o convidats. Dintre del plató és on hi ha
les càmeres de televisió.

VII
CROMA-KEY. És un terme anglès que fa referència a la pantalla totalment blava o
verda davant de la qual se superposen els mapes de la previsió meteorològica o del
trànsit, i on es situarà el presentador especialitzat que n'ha d'informar. També es
refereix a la superfície dels mateixos colors que cobreix tot un plató on s’incrusta un
decorat generat digitalment.

VIII
TELEAPUNTADOR. (o Teleprompter) És un aparell electrònic que reflexa un text,
prèviament carregat en un ordinador, en un vidre transparent que es situa a la part
frontal d’una càmera. En alguns casos es controla a través d’un pedal als peus del
presentador que, al trepitjar-lo, fa avançar el text.

8. LA TELEVISIÓ
JORDI VILAR ESCOLA PIA SARRIÀ-CALASSANÇ

IX
CONTROL DE REALITZACIÓ. És l’espai físic on es col•loca l’equip de realització del
programa i des de on surten les ordres de caràcter tècnic a l’emissió o
l’enregistrament del programa. És on es troben els monitors i les taules que
controlen aspectes tecnològics com ara el so, la llum, o la barreja d’imatges.

X
REGIDOR. Persona que treballa a les ordres del responsable de l’atrezzo i
s’encarrega de proporcionar tots els objectes necessaris per al rodatge. Forma part
de l’equip de producció.

XI
OPERADOR DE CÀMERA (o CAMERAMAN). És el tècnic responsable del manejament
de la càmera, sota el control immediat del director de fotografia i d’acord amb les
indicacions del director. Acostuma a ajudar-lo el foquista.

XII
MAQUINISTA. Tècnic especialitzat en el desplaçament o modificació de certes
parts dels decorat, de la il·luminació i dels accessoris de la càmera.

XIII
MOIRÉ. És un terme francès que fa referència a l'efecte òptic que provoquen
determinat teixits estampats, a ratlles o quadres que a certa distància de la càmera
provoquen un efecte de distorsió; sembla com si les ratlles vibressin, els colors es
creuessin i perden definició.

XIV
AUDIÈNCIA. L'audiència dels mitjans de comunicació, és la quantitat de persones
que segueixen un mitjà de comunicació, sigui aquest una televisió, ràdio o, cada cop 210
més, una pàgina web.

XV
AUDÍMETRE. És un aparell que es connecta a la televisió i mesura automàticament
l'audiència de forma permanent. Les dades s'empren per a obtenir dades
estadístiques. L'aparell no pot ser adquirit, ni tampoc ningú pot oferir-se
voluntàriament per a l'estudi. L'empresa encarregada realitza els estudis
corresponents i els ofereix a un grup estadísticament significatiu de persones.
Aquestes persones no reben cap pagament per l'estudi, però poden aconseguir premis
per part de l'empresa, com electrodomèstics, però no aparells de televisió ja que
això alteraria la mesura.

XVI
AUDIÈNCIA TOTAL o RATING. Nombre total d’espectadors que han vist un
determinat programa i percentatge que representen sobre el total de la població.

XVII
QUOTA DE PANTALLA o SHARE. Representa el percentatge de consum d'un mitjà
determinat en relació amb el consum total de tota la demanda.

XVIII
PRIME TIME. És un terme anglès que s'utilitza en programació per parlar del
conjunt d'emissions de la graella que cobreix la franja horària principal de la nit i que
correspon a l'hora de màxima audiència televisiva. A Catalunya el Prime time es
considera que comença a partir de les 21:00 i coincideix amb els informatius de
vespre.