LA TELEVISIÓ PÚBLICA:

UN GRAN DEBAT
Després de realitzar un seguit d’entrevistes relacionades amb la televisió pública
d’Espanya i el concepte que en té la gent de diferents gèneres i edats hem arribat a
diverses conclusions interessants.

Sorprenentment, del primer que ens hem adonat és que independentment de la

franja d’edat en la que ens fixem, la gent no sol tenir clara la diferència entre
televisió pública o privada i oberta o tancada.
Així doncs, la diferència entre el concepte de televisió pública i privada és que la
primera està subvencionada per l’Estat (com a Espanya) o per cànons (com al
Regne Unit) mentres que la segona està controlada per una empresa privada. En
canvi, quan parlem de televisió oberta o tancada ens referim a la televisió disponible
des de qualsevol dispositiu de manera gratuïta o aquella la qual s’ha de pagar per
poder obtenir el seu servei.

Un cop feta aquesta aclaració, els entrevistats relacionaven certs valors amb la
televisió pública i altres amb la privada. Per exemple, la majoria d’ells estaven
d’acord que la TV havia de ser universal, col·laborativa i promotora de la cohesió i
de la diversitat. També estaven d’acord que el seu objectiu principal era informar i
entretenir, així com difondre cultura i donar veu a la ciutadania, sempre des d’una
perspectiva objectiva.
Aquests valors i objectius reflecteixen qualitat i professionalitat, trets molt apreciats i
fonamentals pels espectadors de la TV.

En canvi, la televisió privada era definida amb valors més negatius com la
subjectivitat o la fredor cap a l’espectador, fet que conduïa a un contingut molt
menys familiar i de caràcter més comercial. Així doncs, la majoria dels entrevistats
estaven d’acord que l’objectiu de la televisió privada és purament econòmic i els
seus programes són de menys qualitat ja que es basen en els rànquings d’audiència
i que aquesta és la principal diferència amb la televisió pública.

Tanmateix, vam rebre també forçes comentaris no tan positius de cara a la TV

pública, sobretot pel que fa la seva imparcialitat. Tant els joves com els adults
opinaven que els ideals que la televisió pública vol transmetre i el que realment
mostra no acaben de coincidir ja que estan massa polititzades i sotmeses a les
pressions del govern. Conseqüentment, la TV perd certa objectivitat i imparcialitat.
Potser per aquest motiu, entra d’altres, alguns entrevistats - sobretot joves - no
estarien disposats a pagar un cànon per garantir aquest servei públic. Aquesta
resposta però, variava molt segons la franja d’edat de la persona entrevistada.
Així doncs, de les 9 persones que vam entrevistar podem parlar de dos grups molt
diferenciats tant pel que fa a les opinions com per la seva manera de relacionar-se
amb la TV. Per una banda podem agrupar tots els adults entrevistats, dels quals
trobem tres dones i dos homes que superen la franja dels 45 anys. Per l’altra banda,
els joves, representats per tres dones i un home de menys de 25 anys.

El tema de pagar un cànon per garantir una televisió pública de qualitat genera molt
de debat. Al Regne Unit es paga un cànon de 147 euros anuals per la televisió i
ràdio públiques i si consumeixes algun d’aquests serveis sense pagar, et multen.
Això permet a la BBC garantir la qualitat dels seus continguts i la independència dels
sectors privats, perquè a partir d’aquest cànon es poden finançar al cent per cent i
no els cal la publicitat. Tanmateix, aquest tipus de finançament significa que les
persones amb menys recursos no poden accedir a la televisió pública de qualitat.

Altres respostes molt variables entre ambdós grups eren les relacionades amb el fet
de mirar o no la TV. Els adults tenen un hàbit molt arrelat pel que fa al consum de
televisió pública, sobretot pel telenotícies ja que se senten ben informats i reflectits.
A més, ells es veuen més connectats i identificats amb aquest tipus de televisió i
aposten d’una manera molt més forta per la protecció i qualitat d’aquest servei.
Per altra banda, els joves solen preferir invertir el seu temps lliure en altres
plataformes relacionades amb el món audiovisual, com per exemple les xarxes
socials, ​YouTube​, plataformes de ​streaming​… És més, quan consumeixen
programes de la televisió pública solen no fer-ho en directe, gràcies a que la majoria
de canals pengen els continguts online en plataformes a la carta. D’aquesta manera,
poden veure únicament els programes que els interessa en qualsevol moment del
dia, sense haver d’esperar o ser interromputs per la presència constant d’anuncis.

La davallada en l’audiència per part dels joves és un aspecte preocupant que

s’hauria de solucionar replantejant la televisió pública i els seus continguts. Els
informatius hi han de ser presents perquè suposen una font d’informació fiable per a
totes les edats; tanmateix, la resta de continguts s’haurien d’adaptar per tal d’atraure
a les noves generacions. És molt important potenciar el sector d’internet i la televisió
a la carta per tal que es puguin veure els continguts a qualsevol lloc i hora. Produir
programes amb empreses privades, com és el cas d’Operación Triunfo, és una
opció amb molts bons resultats pel que fa a l’audiència: els continguts es poden
veure a la televisió un cop a la setmana, durant les gales, però també es poden
seguir cada dia des de Y​ouTube​, una plataforma molt a l’abast dels joves. Els
programes d’aquest tipus, tot i que tinguin la finalitat d’entretenir, haurien de
transmetre bons valors i tenir un component educatiu.
El tema de la publicitat és un altre punt que dóna peu a molt debat. Tant a Espanya
com a Catalunya, els fons públics han anat reduint la inversió per la televisió pública
a causa de la crisi i les retallades, entre d’altres. És per aquest motiu que la TV
pública depèn més de la publicitat i no dels diners de l’estat. Aquest problema de
finançament existeix a nivell europeu però sobretot a Espanya. El fet que obrir la
televisió signifiqui un bombardeig constant de pauses i talls per publicitat és un fet
molt negatiu que els entrevistats van expressar envers la televisió pública. Alguns
d'ells, sobretot joves, estaven en contra que un servei públic hagués de dependre
d'empreses privades per poder finançar-se.
Per tant, trobar tanta publicitat a la televisió pública és un altre factor pel qual el
jovent decideix no mirar-la.

Malgrat això, la televisió sembla que està canviant i adaptant-se al nou món
contemporani digital i de les xarxes socials. De mica en mica van incorporant nous
elements i fórmules d'internet com els ​tweets,​ la comunicació a través de ​likes​... Els
adults veuen molt clar que s'ha d'apostar per aquests recursos, ja que són una
manera d'apropar-se al públic juvenil i fer-los la televisió pública més atractiva. Els
joves que vam entrevistar també estan d'acord amb aquesta introducció
d'estructures pròpies de les xarxes socials, ja que d'aquesta manera hi ha una
participació més directa per part d'ells i això agrada.
Així doncs, es dóna veu al ciutadà més activament i ajuda a veure els diferents
punts de vista de la gent.

Tot i això, una minoria composta per entrevistats d'ambdós grups opinava que el fet
d'introduir fórmules tan pròpies de les xarxes socials i, per tant, fórmules tan poc
regulades i professionalitzades, podia suposar un perill per la credibilitat de la qual
presumeixen les televisions públiques, sobretot en plena era de les ​fake news​.

Si ho comparem amb la definició de televisió pública donada per la ​European

Broadcasting Union la qual es centrava en la universalitat, independència (del
govern, d’empreses privades…), excel·lència, responsabilitat, cohesió i innovació, el
fet d’introduir les xarxes socials clarament trenca amb el concepte tradicional de TV
pública.

Una solució per assegurar la fiabilitat seria filtrar amb molta atenció els ​tweets i
altres publicacions de xarxes socials per tal que només els professionals o altres
persones públiques amb credibilitat poguessin opinar. És un fet que veure opinions
provinents de la massa popular, és a dir, provinents de persones semblants a
nosaltres, crida més l’atenció perquè t’hi sents identificat. Tot i així, deixar aparèixer
missatges en pantalla sense filtre és un risc massa gran pels valors de la televisió
pública.
Pel que fa a la independència, seria impossible introduir les xarxes socials sense
perdre aquest valor, ja que actualment no hi ha cap xarxa social important a mans
públiques. Una opció interessant i molt viable podria ser crear una plataforma digital
pública on aquests professionals poguessin donar la seva opinió sobre temes
d’actualitat.
Així doncs, malgrat que la majoria d’entrevistats estan a favor d'aquesta introducció
de les xarxes a la televisió pública, encara hi ha un gran debat i moltes incògnites
sense resposta.

Seguidament, vam plantejar un hipotètic món on l'internet fos un bé públic

proporcionat per l'estat del benestar i, per tant, disponible de manera gratuïta per
tots els ciutadans, com l'educació o la sanitat. Altre cop el debat aquí va ser molt
extens i les opinions dels entrevistats molt diferents, tot i que l'opinió més popular va
ser la que hi estava a favor. Aquest grup defensava que una xarxa d'internet pública
anivellaria les oportunitats de la ciutadania a la cerca d'informació i coneixement, ja
que tots podríem connectar-nos a les mateixes fonts d'informació i disposaríem dels
mateixos recursos. A més a més, al ser completament oberta a tots els públics, no
només el nombre de cerques augmentaria sinó que també ho farien les
publicacions, fet que al seu torn faria créixer de nou el nivell de coneixement que
podem adquirir a través de la xarxa. D'aquesta manera es crearia un cercle
autoalimentatiu: com més creixés la informació disponible, a més usuaris es podria
satisfer i aquests encara utilitzarien més la xarxa, fent que altre cop augmentés el
nivell d'infomació i es tornaria a iniciar la cadena infinitament.

Tanmateix, un altre sector dels entrevistats opinava que tot i la bellesa d'aquesta
teoria, realment no és més que una utopia. Aquests opinaven que la importància de
les dades dels usuaris juntament amb el gran poder i influència de les grans
empreses que controlen el món audiovisual - tant de la televisió com de l'internet-
feien impossible una xarxa d'internet pública sostenible. A més a més, si seguim el
plantejament de l'article ​We need a full public service internet – state-owned
infrastructure is just the start, ​escrit per Christian Fuchsen, en el que s'insinua que
justament aquestes empreses són les que a través d'impostos i donacions haurien
de fer-ho possible, les probabilitats que funcionés en el món capitalista actual
encara disminueixen més.

Vam demanar als nostres entrevistats qui creien que influia més en el posicionament
d’una web en una pàgina de resultats, si els clicks dels usuaris o les grans
empreses, i la majoria opinaven que són les empreses. Encara que internet fos una
plataforma pública, és evident que hi seguirien havent interessos pel mig i es faria
comerç amb les dades dels usuaris per beneficiar aquestes grans empreses.
Tot i les diversitats d'opinions, tots estaven d'acord que era una idea molt interessant
i que, si realment funcionés tal com ho planteja el text esmentat anteriorment i tan
empreses com usuaris en fessin un bon ús, suposaria un gran impacte positiu tant
social com econòmic.

Concluint, aquest treball ens ha fet adonar que hi ha força desinformació sobre la
televisió pública; en un món en què dominen els ​smartphones, la gent cada vegada
consumeix menys televisió i es decanta cap a altres serveis més accessibles a
qualsevol hora i lloc. És un fet que la televisió es segueix mirant, però els programes
amb més cuota són o informatius o de contingut comercial: La isla de las
tentaciones, Sálvame, Tu cara me suena… això ens porta a pensar que la televisió
pública ha d’evolucionar o acabarà quedant obsoleta amb el pas dels anys. No ha
de començar a produir programes amb cap tipus de valor educatiu com Sálvame,
però sí que hauria d’apostar per formats que interessin més als joves: xarxes
socials, televisió a la carta o altres plataformes de ​streaming​.
El finançament és i serà un gran entrebanc mentre els fons públics siguin els
actuals, però es podria solucionar coproduint continguts amb empreses privades per
tal de poder eliminar la publicitat o a partir de cànons com al Regne Unit.
Pel que fa a l’internet com a servei públic, seria un punt molt positiu per a la societat
si fos completament sense interessos d’empreses privades.

En definitiva, la televisió pública sempre ha sigut motiu de debat, sobretot ara que
per culpa dels canvis i innovacions en el sector s'ha allunyat força dels seus origens
més tradicionals. A més a més, amb l'incorporació de canals privats i tencats,
plataformes de ​streaming… ​ la TV pública ha de definir-se i trobar de nou el seu lloc
dins l'oci de la societat actual. Tanmateix és molt important matenir-la, sobretot des
d'una perspectiva social i educativa, ja que és una recurs comunicatiu molt eficient i
accesible que ajuda a reduïr el desequilibri d'informació i coneixements dels
ciutadants.
 ANNEX
L’entrevista

1.Com definiries el concepte de RTV pública? Quines funcions creus que ha de fer?

2. Quina és la diferència entre televisió pública i privada? I entre televisió oberta i tancada?

3.Universalitat, cohesió, diversitat, col.laboració, oberta de ment. Quins d'aquests adjectius

creus que són més adequats alhora de descriure els valors del RTV publica? N'afegiries
algun?

4. En el moment en que venem aquests serveis (ràdio i tv), és a dir, els privatitzem, canviem
els valors comentats anteriorment? Cap a millor o pitjor? Algun exemple?

5. Mires o escoltes els seus continguts? Si no ho fas, perquè és?

6. Estaries disposat a pagar un cànon directament a les empreses per garantitzar un RTV
pública?

7. Que et sembla la introducció d'estructures pròpies de les xarxes socials (likes, tweets...) a
les fòrmules televisives? Creus que barrejar aquests dos sectors de masses fa que tingui
més impacte en el públic?

8. Poden coexistir les fòrmules i pressions d'internet amb la TV tradicional?

9.Creus que una xarxa d'internet pública és sostenible? A nivell social i econòmic
funcionaria millor o pitjor que l'actual, que està dominat per les empreses privades?
10. En el moment en que venem aquests serveis (ràdio i tv), és a dir, els privatitzem,
canviem els valors comentats anteriorment? Cap a millor o pitjor? Algun exemple?

11. Qui influeix més en els resultats de les cerques les grans empreses o els interessos i
clicks dels usuaris?
 Núria Lorente
Maria Bru
Aina Martínez
09/02/2020