Tema 2

TEMA 2: GOVERN OBERT. DADES OBERTES. PARTICIPACIÓ I COL·LABORACIÓ CIUTADANA.

ELS GRUPS D’INTERÈS. EL REGISTRE DE GRUPS D’INTERÈS DE CATALUNYA. PROTOCOL
D’ACTUACIÓ DELS ALTS CÀRRECS I PERSONAL DIRECTIU EN LES SEVES RELACIONS AMB
UN GRUP D’ INTERÈS. SUPERIOR DE LA GENERALITATTEMA 2: GOVERN OBERT - 2

NORMATIVA:

• Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon

govern
• Ley 19/2013, de 9 de diciembre, de transparencia, acceso a la información pública y buen
gobierno (àmbit estatal)
• ACORD GOV/82/2016, de 21 de juny, pel qual s'aprova el Codi de conducta dels alts càrrecs i
personal directiu de l'Administració de la Generalitat i de les entitats del seu sector públic, i
altres mesures en matèria de transparència, grups d'interès i ètica pública.
TEMA 2: GOVERN OBERT - 4
1. GOVERN OBERT

Govern obert: mesures per a establir una relació i diàleg permanents i bidireccionals entre
l’Administració i les persones per definir i aplicar polítiques públiques, i per a introduir i desenvolupar
instruments de participació i col·laboració ciutadana en els assumptes públics.

Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern

Article 65. Principis i impuls del govern obert

1. El govern obert es fonamenta en els principis següents:

a) Diàleg permanent entre l’Administració pública i ciutadans.

b) Presa de decisions públiques tenint en compte necessitats i preferències dels ciutadans.
c) Participació i col·laboració ciutadana en definir polítiques públiques rellevants.
d) Transparència i informació pública per a fer efectiu el govern obert.
e) Millora continuada de la qualitat dels serveis.
f) Avaluació permanent de la gestió administrativa i processos de participació, per mitjà
d’indicadors objectius.
g) Retiment de comptes i assumpció de responsabilitat davant els ciutadans per les decisions
adoptades.

2. L’Administració pública ha d’impulsar el govern obert per mitjà de mecanismes i instruments que
permetin la interrelació amb els ciutadans, preferentment amb l’ús de mitjans electrònics i les
tecnologies de la informació i la comunicació.
COS SUPERIOR DE LA GENERALITAT
Article 66. Mesures de foment del govern obert

1. Els ciutadans poden intervenir, de manera individual o col·lectiva, per mitjà d’entitats de caràcter
representatiu, en la definició i l’aplicació de les polítiques públiques.
2. L’Administració pública ha de fomentar la participació i col·laboració ciutadanes en la presa de
decisions públiques i en el seguiment i l’avaluació de l’aplicació d’aquestes decisions.

1/10
 Tema 2

3. Els instruments i les formes de participació i col·laboració ciutadanes s’han de donar a conèixer per
mitjà del Portal de la Transparència i de la resta de canals de difusió per a permetre’n un
coneixement tan generalitzat com sigui possible.
COS SUPERIOR DE LA GENERALITATEMA 2: GOVERN OBERT - 10
4. Els instruments de participació i col·laboració s’han d’adreçar al conjunt de la ciutadania, i
l’Administració ha de posar a la seva disposició eines de formació pertinents perquè en pugui dominar
l’ús. També es poden destinar als sectors de la ciutadania i d’entitats directament afectats per les
polítiques públiques.
OS SUPERIOR DE LA GENERALITATEMA 2: GOVERN OBERT - 11
Article 67. Garanties per a l’efectivitat del govern obert

1. El govern obert permet als ciutadans i a les entitats fer arribar a l’Administració pública
propostes, suggeriments i opinions sobre qualsevol assumpte en què aquesta sigui competent.
L’Administració té l’obligació de donar-los-en una resposta motivada.

2. L’Administració pública ha d’establir procediments de participació i col·laboració ciutadana en

l’elaboració de plans i programes de caràcter general i en la definició de les polítiques públiques més
rellevants.

3. En els supòsits a què fa referència l’apartat 2, l’Administració ha de complir les obligacions

següents:

a) Donar informació, amb antelació suficient, sobre les propostes sotmeses a la consideració dels
ciutadans.
b) Subministrar d’una manera adequada, sistemàtica i entenedora la informació relativa a les
propostes que sigui necessària per tal de valorar-les adequadament.
c) Valorar el resultat del procés participatiu en el moment de la presa de decisió.
d) Informar els ciutadans que han participat en el procés sobre les decisions adoptades i motius
que les justifiquen.

4. Resten excloses de l’àmbit d’aplicació dels apartats 2 i 3 les actuacions següents:

a) Les que es tramiten o s’aproven amb caràcter d’urgència.

b) Les que tenen com a únic objectiu la seguretat pública.
c) Les que poden donar lloc a l’aplicació dels límits d’accés a la informació pública establerts per llei.

Bon govern a la Generalitat

La Generalitat es planteja 4 grans reptes en matèria de govern obert:

1. Garantir una aplicació rigorosa i efectiva de la Llei de transparència.

2. Implantar un sistema de govern obert dins l’Administració catalana que integri les polítiques de
transparència, dades obertes i participació ciutadana.
3. Lluitar contra la corrupció: màxima transparència i informació pel que fa a la contractació i
subvencions públiques.
4. Contractar de forma legalment i èticament impecable, socialment responsable i
econòmicament eficient.

2/10
 Tema 2

Els ciutadans poden participar en les polítiques de govern obert a través de diferents portals impulsats
per la Generalitat:

• transparenciacatalunya.cat El portal és gestionat per la Generalitat i incorpora la informació de

les administracions locals i d’altres administracions i entitats catalanes.
• dadesobertes.gencat.cat És el portal on estan publicades les dades de caràcter públic de la
Generalitat amb l’objectiu de fomentar-ne l’ús i la reutilització.
• participa.gencat.cat És el portal de participació ciutadana des d’on es pot accedir als òrgans
estables de participació i als processos de participació ciutadana promoguts per la Generalitat. En
cas que els ciutadans no hi trobin la informació que busquen, poden fer ús del seu dret d’accés a la
informació pública, que permet sol·licitar a través d’un formulari específic tota mena d’informació
pública.

L’àrea de govern que té per missió impulsar i promoure el govern obert dins la Generalitat és la
Secretaria de Govern Obert, adscrita al Departament d’Acció Exterior Relacions Institucionals i
Exteriors i Transparència.

Altres òrgans sorgits arran de l’aplicació de la política de govern obert dins la Generalitat són:
• Comissió Interdepartamental de Govern Obert (CIGO) Té per objecte la coordinació
interdepartamental de les polítiques de transparència i govern obert de la Generalitat.
• Comitè Assessor d’Ètica Pública Té com a missió garantir el compliment del Codi de conducta
d’alts càrrecs i directius i contribuir a millorar i enfortir la relació de confiança de la ciutadania envers la
gestió dels afers públics.
• Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública (GAIP) És l’òrgan independent
de tutela del dret d’accés a la informació de la ciutadania a Catalunya, davant del qual qualsevol
persona pot presentar una reclamació si una administració catalana li ha denegat, totalment o
parcialment, l’accés a la informació que havia sol·licitat.
COS SUPERIOR DE LA GENERALITATCOS SUPERIOR DE LA GENERALITAT
2. DADES OBERTES
COS SUPERIOR DE LA GENERALITATTEMA 2: GOVERN OBERT - 22
Les dades obertes (open data en anglès) són conjunts de dades produïdes o recopilades per
organismes públics que les administracions públiques posen a disposició de la ciutadania
perquè les puguin utilitzar lliurement de manera senzilla i còmoda. Les dades obertes tenen un
gran valor potencial i són essencials per a la transparència de les administracions públiques,
l’eficiència i la igualtat d’oportunitats a l’hora de crear riquesa.

El principal objectiu de l’obertura de dades és posar a disposició de la societat i fer públiques les
dades que gestiona l’Administració, de manera que qualsevol persona o organització pugui utilitzar-
les. Amb aquest servei, les administracions augmenten la transparència, i a més, la reutilització de
dades obertes per part d’empreses, entitats, associacions i ciutadania en general permet l’elaboració
de nous productes i serveis que aporten valor, innovació, coneixement i oportunitats de negoci.
COS SUPERIOR DE LA GENERALITAT
Característiques de les dades obertes

• Públiques: no subjectes a cap tipus de privacitat, seguretat o altre tipus de restricció, excepte les
que estiguin restringides per llei.

3/10
 Tema 2

• Detallades: han de ser les mateixes dades primàries i originals, sense processar (dades en
brut). S’ha d’informar de com s’ha obtingut la informació i on es troben els documents primaris; així la
persona usuària pot comprovar que és un procés transparent i que les dades no s’han manipulat.

• Actualitzades: han d’estar a disposició de la ciutadania amb la freqüència necessària perquè no

perdin el seu valor i siguin sempre precises i actuals. S’ha de donar prioritat a aquelles dades la
utilitat de les quals depèn del factor temps.

• Accessibles: per al major nombre d’usuaris possible, i que no hi hagi restriccions pel propòsit
d’ús ni barreres, com sol·licitar formalment la informació ni fer qualsevol altre tràmit.

• Automatitzades: disponibles en formats electrònics d’ús generalitzat i estructurades perquè

puguin ser processades automàticament en qualsevol ordinador.

• Sense registre: obertes per a tothom, sense necessitat d’haver de registrar prèviament per a
poder consultar-les.

• Format obert: no poden tenir propietari ni dependre d’una empresa determinada i han d’estar
lliures de restriccions d’ús legals i econòmiques.

• Lliures: l’ús de les dades no ha d’estar sotmès a cap tipus de regulació que en restringeixi la
reutilització. Per tant, les dades han d’estar lliures de drets, patents, copyright i no estar subjectes a
drets de privacitat ni de seguretat o normes.
CO
Principis de les dades obertes

Perquè les dades obertes compleixin la seva finalitat han de ser:

1. Dades obertes per defecte: suposa un gran canvi en el funcionament dels governs i com
interactuen amb els ciutadans, que hauran de justificar el manteniment de les dades tancades.
2. Actualitzades i comprensibles: les dades obertes només són valuoses si són rellevants.
Tindran èxit si es publiquen de manera ràpida i exhaustiva.
3. Accessibles i fàcils d'utilitzar: les dades han de ser gratuïtes, sota llicència oberta, fàcils de
trobar i llegibles per màquina.
4. Comparables i interoperables: les dades tenen un efecte multiplicador. Es podrà obtenir més
valor d'aquells datasets de qualitat que siguin comparables i puguin interactuar entre ells.
5. Per a la millora de la governança i la participació ciutadana: les dades obertes permeten
saber als ciutadans què fan els funcionaris i els polítics. Aquesta transparència pot millorar els serveis
públics i ajudar els governs a rendir comptes.
6. Per a la innovació i el desenvolupament inclusiu: les dades obertes poden ajudar a impulsar
el desenvolupament econòmic inclusiu.

S SUPERIOR DE LA GENERALITATEMA 2: GOVERN OBERT - 26

Dataset
COS SUPERIOR DE LA GENERALITATTEMA 2: GOVERN OBERT - 27
El terme dataset es refereix a un conjunt de dades, habitualment estructurades, que s’han
utilitzat per a construir una informació publicada en catàlegs de dades o bé es mostren d’una
manera independent.

4/10
 Tema 2

Les dades en brut s’organitzen en datasets per a poder ser indexades i localitzades més fàcilment; per
a aconseguir això, s’utilitzen diferents camps que defineixen el grup de dades com ara la descripció, la
freqüència d’actualització, el format o la llicència d’ús, entre d’altres.

Actualment, el Portal de dades obertes de la Generalitat de Catalunya integra datasets organitzats en

diversos formats, categories i fonts de dades que permeten a la ciutadania disposar d’un gran ventall
de dades diferents. Es poden utilitzar dades molt diverses dels diferents organismes de la Generalitat:
dades geogràfiques, meteorològiques, estadístiques, econòmiques, administratives, turístiques,
jurídiques, de mobilitat, entre d’altres.

Format reutilitzable
COS SUPERIOR DE LA GENERALITAT
Un format reutilitzable és un format estructurat, obert i que no té propietaris, per exemple, un CSV o
XML. Són formats de dades dissenyats perquè d’altres programes o aplicacions en puguin fer ús, per
exemple, per a analitzar-los, creuar-los amb d’altres fonts de dades, o crear-ne visualitzacions en
gràfics o mapes. Exemples de formats reutilitzables:

CSV / TSV, JSON, XML, RDF-XML, RSS, KML/KMZ, SHP, GeoJSON, Original

Al contrari d’aquests, tindríem formats de dades com el PDF, dissenyats per a la consulta de dades i
informació, però que no en permeten la reutilització de manera senzilla.

3. PARTICIPACIÓ I COL·LABORACIÓ CIUTADANA. http://participa.gencat.cat/COS SUPERIOR

DE LA GENERALITAT
Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern
COS SUPERIOR DE LA GENERALITATMA 2: GOVERN OBERT - 32
Article 69. Participació ciutadana en l’elaboració de les normes

1. Les persones tenen el dret de participar, per mitjà de la presentació de propostes i

suggeriments, en les iniciatives normatives que promou l’Administració pública. Aquest dret es pot
exercir amb relació a les iniciatives normatives en què, per la importància que tenen o per la matèria
que regulen, l’Administració pública considera pertinent obrir aquest procés participatiu des de l’inici
de la tramitació del procediment administratiu.
2. Els òrgans encarregats de tramitar el procediment administratiu, per a facilitar la participació
ciutadana han de publicar en el Portal de la Transparència la iniciació de la tramitació, la versió
inicial del projecte normatiu i la documentació complementària que l’acompanya, i han de donar-hi
informació sobre l’estat de la tramitació. Sempre que sigui possible s’ha d’incentivar la participació
ciutadana per mitjà de la comunicació a les entitats representatives dels col·lectius directament
afectats per la iniciativa.
3. Les persones poden trametre llurs propostes i suggeriments amb relació a les iniciatives
normatives que correspongui abans del tràmit d’audiència i informació pública. El sol fet de
participar en una iniciativa normativa no atribueix als ciutadans la condició d’interessats, però
l’Administració ha de fer una valoració general de les contribucions, que s’ha de publicar en el Portal
de la Transparència.
4. El que estableix aquest article s’entén sens perjudici dels tràmits d’audiència i d’informació
pública determinats per la legislació de règim jurídic i de procediment administratiu i la
legislació de règim local.

5/10
 Tema 2

TEMA 2: GOVERN OBERT - 34

Article 70. Dret de proposar iniciatives normatives

1. Les persones legitimades per a promoure la iniciativa legislativa popular tenen el dret de
presentar a l’Administració pública propostes d’iniciativa normativa de caràcter reglamentari.

2. Les propostes s’han de referir íntegrament a competències de l’Administració pública a la

qual s’adrecen, i no poden correspondre a matèries excloses per la llei reguladora de la iniciativa
legislativa popular.

3. Les propostes han de complir els requisits que s’estableixin per reglament i tenir el suport de,
com a mínim, 15.000 mil signatures per a les iniciatives que es presenten davant l’Administració
de la Generalitat. Les que es presenten davant l’Administració local es regeixen per la seva legislació
específica.
COS SUPERIOR DE LA GENERALITAT
4. L’òrgan competent per a iniciar el procediment administratiu ha de valorar la proposta pel que fa
a la necessitat de la norma, els costos que comportaria, l’oportunitat de la regulació per a l’interès
públic i els efectes que produiria sobre el sector i els interessos concernits, i ha d’adoptar una decisió
en el termini de 3 MESOS. Si en aquest termini no s’adopta i es notifica la resolució, la proposta
s’ha d’entendre desestimada per silenci administratiu.

5. La resolució ha d’exposar els motius pels quals la proposta és acceptada o rebutjada, i ha d’ésser
comunicada als proponents.

6. La decisió sobre la proposta només pot ésser objecte de recurs fonamentat en la vulneració dels
elements reglats aplicables a l’exercici del dret, però no pel que fa a l’oportunitat de la decisió d’iniciar
o no la tramitació de la iniciativa.

4. ELS GRUPS D’INTERÈS. EL REGISTRE DE GRUPS D’INTERÈS DE CATALUNYA. PROTOCOL

D’ACTUACIÓ DELS ALTS CÀRRECS I PERSONAL DIRECTIU EN LES SEVES RELACIONS AMB
UN GRUP D’INTERÈS.

Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern

Grups d’interès: persones físiques o jurídiques de caràcter privat que fan actuacions de
participació activa en polítiques públiques o processos de presa de decisions a Catalunya amb
la finalitat d’influir en l’orientació d’aquestes polítiques en defensa d’un interès propi o de
tercers, o d’un interès general.

Article 46. Principis generals

1. El Registre de grups d’interès ha d’ésser públic, i les dades que contingui han d’estar disponibles
per mitjà del règim de transparència establert per aquesta llei.
2. L’establiment i el funcionament del Registre han de respectar els principis de proporcionalitat,
igualtat i no-discriminació.
3. La creació del Registre no pot impedir ni restringir l’exercici dels drets que legalment corresponen a
les autoritats o als càrrecs públics o als que són inherents al mandat parlamentari o dels càrrecs
electes.

6/10
 Tema 2

Article 47. Persones i activitats incloses en el registre.

1. S'han d'inscriure en el registre de grups d'interès:

a) Persones i organitzacions que, independentment de la seva forma o estatut jurídic, en interès

propi, d'altres persones o d'organitzacions, duen a terme activitats susceptibles d'influir en
l'elaboració de lleis, normes amb rang de llei o disposicions generals, o en l'elaboració i
l'aplicació de les polítiques públiques. 2: GOVERN OBERT - 48
b) Plataformes, xarxes o altres formes d'activitat col·lectiva que, tot i no tenir personalitat jurídica,
constitueixen de facto una font d'influència organitzada i duen a terme activitats incloses en
l'àmbit d'aplicació del Registre.

2. S'han d'inscriure en el Registre totes les activitats dutes a terme amb la finalitat d'influir
directament o indirectament en els processos d'elaboració o aplicació de les polítiques i la
presa de decisions, amb independència del canal o mitjà utilitzat, incloent-hi els contactes amb
autoritats i càrrecs públics, diputats, funcionaris i personal al servei de les institucions, i també les
contribucions i la participació voluntàries en consultes oficials sobre propostes legislatives, normatives,
actes jurídics o altres consultes.

Article 48. Persones i activitats excloses del Registre

Resten excloses del Registre de grups d’interès les activitats relatives a la prestació
d’assessorament jurídic o professional vinculades directament a defensar els interessos
afectats per procediments administratius, les destinades a informar un client sobre una situació
jurídica general, les activitats de conciliació o mediació dutes a terme en el marc de la llei, o les
activitats d’assessorament dutes a terme amb finalitats informatives per a l’exercici de drets o
iniciatives establerts per l’ordenament jurídic.

Article 49. Contingut del Registre

1. El Registre de grups d’interès ha d’incloure:

a) Relació ordenada de persones i organitzacions que actuen amb la finalitat d’influir en
l’elaboració i l’aplicació de les polítiques públiques, i la seu de llur organització.
b) Informació que han de subministrar les persones i organitzacions a què fa referència la lletra a,
especialment amb relació a les activitats que duen a terme, a llur àmbit d’interès i a llur
finançament.
c) Codi de conducta comú.
d) Sistema de control i fiscalització, que ha d’establir els mecanismes de denúncia aplicables en el
cas d’incompliment del que estableix aquesta llei o del codi de conducta a què fa referència la lletra c.
2. El Registre ha de donar publicitat de les actuacions dels grups d’interès, especialment de les
reunions i audiències tingudes amb autoritats, càrrecs públics, membres electes o diputats, i de les
comunicacions, els informes i altres contribucions amb relació a les matèries tractades.

Article 50. Obligacions dels declarants

1. La inscripció en el Registre de grups d’interès comporta les obligacions següents:

a) Acceptar que la informació proporcionada es faci pública.

7/10
 Tema 2

b) Garantir que la informació proporcionada és completa, correcta i fidedigna.

c) Complir el codi de conducta.
d) Acceptar l’aplicació del règim de control i fiscalització i les mesures corresponents, en el cas
d’incompliment del codi de conducta o del que estableix aquesta llei.
2. Els declarants han d’informar les institucions de les activitats que duen a terme, dels clients,
persones o organitzacions per als quals treballen i de les quantitats econòmiques que reben, si escau,
i les despeses relacionades amb llur activitat com a grup d’interès.

Article 51. Contingut mínim del codi de conducta

El codi de conducta a què fa referència l’article 49.1.c ha d’incloure, com a mínim:

a) Nom i dades del declarant que el subscriu.
b) Entitat o organització que representa o per la que treballa el declarant, i interessos, objectius o
finalitats que persegueixen els seus clients.
c) Compromís del declarant de no obtenir ni tractar d’obtenir la informació o influir en la presa de
decisions de manera deshonesta.
d) Compromís del declarant de proporcionar informació actualitzada i no enganyosa en el moment de
la inscripció en el Registre i de mantenir-la actualitzada posteriorment.
e) Compromís de no incitar, per cap mitjà, autoritats, càrrecs públics, diputats o funcionaris a infringir
la llei o les regles de comportament establertes pel codi de conducta.
f) Compromís d’acceptar i complir les mesures adoptades en el cas d’incompliment de les
obligacions establertes per aquesta llei o pel codi de conducta.

Article 52. Mesures aplicables en cas d'incompliment

1. L’incompliment de les obligacions establertes per aquesta llei o pel codi de conducta pot donar
lloc a la suspensió temporal de la inscripció en el Registre de grups d’interès o, si l’incompliment
és greu, a la cancel·lació de la inscripció.
2. La suspensió i la cancel·lació de la inscripció en el Registre comporten la denegació d’accés a les
oficines i els serveis de les institucions i els organismes públics de les persones afectades i, si escau,
de les organitzacions a les quals pertanyen i la publicació de la sanció en el Registre.
3. Qualsevol persona està legitimada per a presentar una denúncia fonamentada en fets
materials, si sospita que les persones o les organitzacions compreses en aquest títol incompleixen les
obligacions establertes per la Llei o pel codi de conducta.
4. El procediment de tramitació de les denúncies i d’investigació ha d’ésser dut a terme pels
responsables del Registre i ha de garantir l’audiència de l’afectat.

Actuació davant grups d’interès

ACORD GOV/82/2016, de 21 de juny, pel qual s'aprova el Codi de conducta dels alts càrrecs i
personal directiu de l'Administració de la Generalitat i de les entitats del seu sector públic, i
altres mesures en matèria de transparència, grups d'interès i ètica pública.

Els alts càrrecs i el personal directiu de l'Administració de la Generalitat i del seu sector públic han
d'ajustar les seves relacions amb els grups d'interès a les pautes d'actuació següents.

1. Deure de coneixement

8/10
 Tema 2

1.1 Els alts càrrecs i el personal directiu han de conèixer el marc regulador dels grups d'interès i, de
forma particular, la definició legal de grup d'interès, els subjectes i les activitats que s'han d'inscriure
en el Registre de grups d'interès i el Codi de conducta i la resta d'obligacions aplicables a aquests
grups.

1.2 Així mateix, han de procurar que aquests coneixements siguin compartits pel conjunt de persones
dependents o adscrites a les seves unitats directives i, en particular, pels seus col·laboradors més
propers i directes, així com pels empleats públics que puguin establir contactes amb els grups
d'interès. 2: GOVERN OBERT - 44

2. Inscripció registral i relacions amb els grups d'interès

2.1 La inscripció en el Registre de grups d'interès de l'Administració de la Generalitat i del seu

sector públic és obligatòria i s'ha de formalitzar, a instància del grup d'interès, per mitjà de la
sol·licitud presentada per la persona o persones que el representen. Els alts càrrecs i el personal
directiu tenen el deure de promoure i facilitar que aquestes inscripcions es facin efectives.

2.2 Els alts càrrecs i el personal directiu poden mantenir contactes amb un grup d'interès quan estigui
acreditada la seva inscripció en el Registre de grups d'interès o, subsidiàriament, si el grup d'interès
acredita que ha formalitzat la sol·licitud d'inscripció.

2.3 Amb aquesta finalitat, abans de mantenir reunions o de realitzar activitats conjuntes amb els grups
d'interès, els alts càrrecs i el personal directiu han de comprovar que els grups d'interès afectats es
trobin inscrits en el Registre de grups .

2.4 Amb caràcter excepcional, es poden mantenir contactes amb un grup d'interès que no hagi
sol·licitat prèviament la seva inscripció en el Registre de grups d'interès si les persones que el
representen formalitzen per escrit, per mitjà del model normalitzat, el compromís a presentar la
sol·licitud d'inscripció dins dels 10 DIES SEGÜENTS al contacte mantingut.

3. Agendes oficials

3.1 Els alts càrrecs i el personal directiu han d'incorporar a les seves agendes oficials els contactes
que mantinguin amb els grups d'interès (audiències, reunions i actes).

3.2 El registre del contacte en l'agenda oficial ha de recollir la denominació del grup d'interès,
el número o identificador únic que tingui assignat i una referència succinta del contingut de la
reunió o activitat.

3.3 Els alts càrrecs i el personal directiu també han de garantir la conservació dels documents que
aportin els grups d'interès en relació amb la tramitació de projectes o avantprojectes normatius per tal
de donar compliment a les obligacions de publicitat activa aplicables en aquest àmbit.
COS SUPERIOR DE LA GENERALITAT
CODI DE CONDUCTA COMÚ DELS GRUPS D'INTERÈS

Decret 171/2015, de 28 de juliol, sobre el Registre de grups d'interès de l'Administració de la

Generalitat i del seu sector públic

9/10
 Tema 2

Article 17. Acceptació i compliment

1. Els grups d'interès, com a requisit previ a la seva inscripció en el Registre de grups d'interès de
l'Administració de la Generalitat i del seu sector públic, han d'acceptar de forma expressa el codi de
conducta comú.
2. Els grups d'interès s'han de comportar d'acord amb les regles ètiques que conformen el codi de
conducta comú en la pràctica d'activitats de participació activa en polítiques públiques o en processos
de presa de decisions de l'àmbit de l'Administració de la Generalitat i del seu sector públic.

Article 18. Contingut

UPERIOR DE LA GENERALITATTMA 2: GOVERN OBERT - 50
1. El codi de conducta comú constitueix un mínim estàndard ètic. Amb total indemnitat de l'estàndard
ètic comú, els declarants poden afegir-hi compromisos més rigorosos de conducta.

2. Els grups d'interès i les persones que els representen han de complir la legislació vigent i les
normes de conducta següents:
a) Respectar les institucions i persones amb qui es relacionen quan desenvolupen la seva activitat.
b) Actuar de forma transparent.
c) Informar les autoritats, càrrecs electes i resta d'empleats públics que estan actuant com a grups
d'interès i que estan inscrits en el Registre de grups d'interès de Catalunya.
d) Facilitar informació sobre la identitat de la persona o organització a qui representen i objectius
i finalitats representades.
e) Garantir l'exactitud, completesa, precisió i actualització de la informació que s'inscriu en el
Registre.
f) No difondre informació de caràcter confidencial que coneguin en l'exercici de la seva activitat.
g) Actuar amb integritat i honestedat en el desenvolupament de la seva activitat i no dur a terme
cap activitat corrupta, deshonesta o il·legal.
h) No posar les autoritats, càrrecs electes i resta d'empleats públics en cap situació que generi
conflicte d'interessos.
i) No influir ni intentar influir en la presa de decisions de manera deshonesta.
j) No incitar, per cap mitjà, les autoritats, els càrrecs electes i la resta d'empleats públics a infringir
la llei o les regles de comportament establertes en els codis de conducta..
k) Informar les persones o organitzacions a qui representin de l'existència del codi de conducta
i dels principis i les obligacions que inclou.
l) No fer ús abusiu de la inscripció registral per donar-se publicitat.
m) Garantir que el personal al seu servei compleixi la normativa relativa a la prohibició
d'intervenir en activitats privades després del cessament dels alts càrrecs i altres normes
d'incompatibilitats dels alts càrrecs, diputats, funcionaris i personal al servei de les institucions.
n) Acceptar que la informació proporcionada es faci pública.
o) Acceptar i complir les mesures que s’adoptin en cas d’incompliment de les obligacions
establertes per la llei o per aquest codi, d’acord amb el que preveu la Llei 19/2014, de 29 de
desembre.

10/10