Solucionari activitat de seminari 23 de febrer de 2023

Notícia 1. PDF Noruega

Model de sistema de mitjans: Democràtic Corporatiu

Dimensions:
-Professionalització:
+ l’alt nivell de professionalització queda explicitat en el reconeixement que es fa
de l’opinió dels professionals integrant-los a la comissió creada pel Parlament. La
presidència de la comissió recau en un experiodista vinculat a una fundació per al foment
de la llibertat d’expressió (que es pot considerar un exemple d’autoregulació
institucionalitzada).

-Paper de l’Estat en el sistema de mitjans de comunicació.

+Clarament s’aprecia una forta intervenció, però amb protecció per a la llibertat
de premsa. La pròpia creació de la comissió per al foment del pluralisme per part del
Parlament és un exemple.
+Premsa subvencionada: al penúltim paràgraf hi ha una bateria de propostes de
subvenció.
+Forta radiotelevisió com a servei públic: sisè paràgraf, propostes sobre la
propietat d’una emissora pública (fundació independent); referència als valors de servei
públic.

Notícia 2 La BBC anuncia 382 despidos y la reducción de su servicio exterior

Model de sistema de mitjans: Liberal

Dimensions:
-Paral·lelisme polític. Baix nivell de paral·lelisme. El partit al govern es queixa d’un
suposat biaix i manca d’imparcialitat, el que evidencia la independència dels mitjans
públics.

-Paper de l’Estat. Excepcionalitat del Regne Unit (i Irlanda) dins el model liberal per
l’existència d’una radiotelevisió pública forta (finançament amb cànon). Amb tot, la
noticia evidencia com s’està qüestionant per part del govern, el que l’acostaria cap al
model liberal pur.

Notícia 3 Un estudio constata cómo la publicidad institucional deteriora la democracia y

altera la pluralidad mediática
Model de sistema de mitjans: pluralista polaritzat

Dimensions:
-Indústria de la premsa. A l’avantpenúltim paràgraf es parla de l’existència de mitjans
que depenen o viuen de la publicitat institucional. Això denota una indústria feble
econòmicament.

-Paral·lelisme polític:
+alt nivell de paral·lelisme polític; alta capacitat d’influència i control de la
premsa per part de les administracions públiques mitjançant la forma en què es distribueix
la publicitat institucional i comercial. Els governs de diferent signe beneficien
econòmicament a empreses mediàtiques afins (9è paràgraf)
+Pluralisme extern. Existència de pluralisme extern, però la manera en què es
transfereixen fons públics als mitjans privats condiciona la pluralitat de mitjans,
especialment en moments de crisi (setè paràgraf)
-Professionalització: baix grau de professionalització. Instrumentalització política dels
mitjans per part de governs a través del repartiment de recursos econòmics, com la
publicitat institucional i comercial. La falta de transparència en la planificació i
contractació de la publicitat facilita la instrumentalització, a través del finançament
encobert dels mitjans de comunicació. D’altra banda la instrumentalització també es pot
exercir per part d’empresaris amb interessos polítics, per aquesta raó es demana
transparència en la propietat dels mitjans (al registre mercantil i a les seves webs).

-Paper de l’Estat: forta intervenció a través de la transferència de fons públics (publicitat

institucional i comercial). Es demana que no s’utilitzi la publicitat de l’Administració com
una forma de subvenció encoberta (paràgraf 17 es reclama estudiar la possibilitat de
destinar més fons a subvencions directes i indirectes als mitjans, ja que és aquesta i no la
publicitat institucional la fórmula adient de foment del pluralisme).
També s’adverteix el fort paper de l’Estat com regulador, però en el sentit que el govern
controla el regulador “independent”, la Comisión Nacional de los Mercados y la
Competencia (paràgraf 18).