La connexió telegràfica entre Europa i Amèrica. Les agències de notícies internacionals.

Les agències de notícies internacionals són aquelles empreses que són les corresponents
encarregades de distribuir la determinada informació, aquestes tenen una gran xarxa de
fonts de notícies que li permeten cobrir tots els succeïments mundials de gran
importància.
El veritable origen de les agències d’informació fa referència a la segona meitat del segle
XIX. Les primeres agències internacionals eren tecnològiques, de transports i
comunicacions que permetien la captació, difusió de notícies i distribució més ràpida i
gran de les publicacions. En canvi, les segones eren econòmiques i polítiques. Hi va haver
una destacable internacionalització de tot el món fent referència també a la política, ja
que era l’època colonial i interessava el que passava a la resta del món, mentre que es
produeix una internacionalització econòmica on el capitalisme creix.
En aparèixer van causar greus conseqüències dels diaris, ja que publicaven notícies
ràpides, abundants i allunyades, donaven arguments de credibilitat i van augmentar
l’extensió, qualitat i varietat dels continguts. Van ampliar els horitzons de lectors,
perquè era més clar i concret, menys polític i retòric.

En primer lloc, els inicis de les agències internacionals eren empreses menudes i
familiars, les quals se situaven al costat de les línies del telègraf o oficines de correus i
prop d’un lloc on es trobava una zona on hi havia una plaça econòmica forta. Les
primeres tasques que feien era transmetre ràpidament informacions econòmiques i
també la traducció d’extractes estrangers. Per una banda, els clients eren persones de
negocis acostumades a diverses situacions. Per altra banda, hi havia un gran interès
públic i polític per la informació. Així que, les agències, ampliaven la seva xarxa
informativa, ja que no eren transmeses d’una manera tan directa, gràcies a això van
aconseguir un gran èxit econòmic i això al seu torn va provocar un canvi estructural en
l’empresa. En aquell mateix moment van passar de ser liderades per una sola persona a
ser unes grans societats anònimes, aquestes van fer accions i van col·laborar entre elles,
cal incloure que va fer una gran inversió de capital privat, la gran importància d’aquestes
empreses era el fet de suportar la rapidesa de les contínues transformacions. En
conseqüència es van dedicar a modernitzar les línies de comunicació, els cables
submarins, etc.
La consolidació de les agències internacionals passa per dues etapes, la primera és una
fase nacional, primer van tenir el control absolut del monopoli de la informació
internacional en el territori nacional. Tota la informació internacional que arribava a un
país havia de passar per aquestes agències, el que aquestes feien era captar tots els
clients i per tal de guanyar prestigi havien de ser ràpids, objectius i eficaces i havien de
tenir preus competitius. Tot i que eren privades, tenien una relació molt privilegiada
amb els seus governs, això suposava l’obtenció de diverses subvencions, privilegis tan
econòmics com la reducció de les tarifes, com és l’exemple de les del telègraf o postals.
Tenien també privilegis informatius, les agències eren les primeres a rebre les
informacions dels governs, fet que va causar una certa dependència.
Val la pena recordar, que també hi va haver lloc pels obstacles en referència a aquestes
agències, ja que era una inversió molt forta tenir fonts d’informació per tot el món, era
un mercat molt atractiu i podien trobar-se una forta competència. Consegüentment, es
va solucionar gràcies a una cort internacional amb tres grans agències internacionals, on
el 1870 es van repartir el món.
La zona de major competència era Amèrica del Sud perquè era molt rica i va quedar
neutral, però amb molta competència, el resultat va ser una optimització de les
despeses, on després d’això es creen zones restringides i la limitació de les àrees de cada
agència. Cada agència recollia la informació i la distribuïa a tot el món, això va reduir la
competitivitat perquè hi havia un acord, aquesta determinada unió va impossibilitar
l’aparició de noves agències internacionals, ja que eren molt poderoses i dominants
arreu del món. De manera que, cada agència va enviar corresponsals a les grans capitals
del seu territori i es van crear les sucursals.

En segon lloc, les agències internacionals es van associar amb agències nacionals, que
podien ser privades o oficioses, aquestes agències nacionals només podien actuar al seu
territori nacional. L’acord entre les agències internacionals i nacionals era que es venien
i es compraven informacions, les agències nacionals presentaven per a les internacionals
una font d’informació fixa. Era el centre únic de distribució de notícies i un punt
estratègic per arribar a les agències nacionals, aquestes donaven una imatge molt més
nacional, on de vegades la informació era manipulada i menys objectiva perquè
s’utilitzava en benefici propi. Mentre que, l’agència internacional posava totes les
notícies internacionals a la disposició de les agències nacionals.
S’ha de tenir en compte un fet important com és la creació de la connexió telegràfica
entre Europa i Amèrica, el 1866 el vaixell més gran de l’època (SS Great Eastern) va
aconseguir passar el cable al llarg de l’Atlàntic Nord, això va provocar que es reduís el
temps d’arribada dels missatges de setmanes a hores.

En conclusió, les agències internacionals eren per les que passava tota informació
internacional, les quals tenien una relació privilegiada amb els governs, així obtenien
subvencions i privilegis. Mentre que, gràcies al constant augment de prestigi de les
agències es va poder arribar la connexió telegràfica entre Europa i Amèrica.