Cinco medios denuncian la discriminación de Ayuso y

Almeida en el reparto de la publicidad institucional

La noticia es refereix a la denuncia de cinc mitjans de comunicació (La Marea,
El Salto, CTXT, infoLibre i Carne Cruda) sobre la discriminació en el repartiment
de la publicitat institucional per part de les administracions de Madrid.

Aquests mitjans afirmen que durant l’última legislatura no han rebut ningun
contracte de publicitat institucional per part d’aquestes administracions, tot i tenir
una trajectòria consolidada, un considerable impacte i nivells significatius de
visites diàries, i fins i tot distribució de revistes en paper a nivell nacional. A més
a més, destaquen que totes les empreses editores tenen les seves seus fiscals
a Madrid i han estat generant treball a la ciutat i a la comunitat de Madrid.

Els mitjans signants de la carta denuncien que aquesta exclusió es deu a una
discriminació ideològica, ja que consideren que la seva línia editorial crítica i
molesta pels interessos del Partit Popular ha estat el motiu pel qual no han estat
considerats per a rebre contractes de publicitat institucional. Al·leguen que el
diner públic s’ha assignat de manera arbitrària a mitjans amb línies editorials
conservadores i ultraconservadores, inclús a aquelles que manquen de
presència a les xarxes socials, redacció o xifres de difusió comprovables.

Igualment, assenyalen que alguns mitjans sense nom ni abast demostrable han
rebut contractes publicitaris que representen una part significativa dels seus
ingressos anuals, mentre que ells han estat exclosos sistemàticament. Davant
aquesta situació, els cinc mitjans han decidit unir forces i presentar requeriments
de cessació de l’actuació davant les administracions madrilenyes, exigint que es
contractin campanyes publicitàries amb base a la seva acreditada audiència i
abast com a mitjans d’informació.

En el cas de no rebre una resposta satisfactòria i cessar la discriminació, els

mitjans signants duran la Comunitat de Madrid i l’ajuntament de Madrid als
tribunals. També han enviat una carta a la Federació d’Associacions de Premsa
d’Espanya (FAPE), la Associació de la Premsa de Madrid (APM) i el Sindicat de
Periodistes de Madrid (SPM) per sol·licitar el seu posicionament i denunciar
aquesta situació com un atropellament i un atemptat a la pluralitat que viola la
Constitució i la Llei de Publicitat Institucional.

La notícia vista pot estar relacionada amb la llibertat de premsa i el pluralisme

informatiu. Són principis fonamentals en una societat democràtica; la notícia
menciona que els mitjans de comunicació es troben en la tessitura de necessitar
apropar-se a certes forces de poder per obtenir fonts de finançament, aquesta
necessitat pot qüestionar la seva independència i capacitat per informar de
manera imparcial i objectiva. La relació amb forces de poder pot posar en perill
la llibertat de premsa i el pluralisme informatiu.
En el temari es podria abordar aquesta qüestió i examinar fins a quin punt els
mitjans són independents i lliures de pressions polítiques o econòmiques. S’hi
podria analitzar com la necessitat de finançament afecta la seva autonomia i com
les relacions amb forces de poder poden influir en la seva capacitat per informar
de manera crítica i plural.

A més, també s’hi podria incloure l’estudi del marc legal i les garanties per a la
llibertat de premsa, així com les mesures per promoure el pluralisme informatiu i
evitar la concentració dels mitjans de comunicació en unes poques mans. S’hi
podrien debatre les polítiques de regulació i promoció de la diversitat de veus i
opinions en els mitjans de comunicació, així com les implicacions ètiques i
professionals pels periodistes i els mitjans en la seva tasca d’informar la societat
de manera independent i responsable.
Histórica multa de 1.200 millones de euros a Meta por enviar
datos de los europeos a EEUU
La notícia tracta sobre una multa històrica imposada a Meta, la matriu de
Facebook, Instagram, WhastApp, per part de la Comissió de Protecció de Dades
irlandesa. La multa ascendeix als 1.200 milions d’euros i s’ha imposat degut a
que Meta ha enviat dades personals dels europeus a Estats Units sense protegir-
los de la vigilància indiscriminada de les agències de seguretat estatunidenques.
El regulador irlandès, encarregat d’aplicar les lleis de protecció de dades a
Europa afirma que la companyia no ha complert amb la normativa europea de
privacitat.

Aquesta sanció es la major imposada fins ara en virtut del Reglament General
de Protecció de Dades (RGPD) europeu i es produeix prop del cinquè aniversari
de la seva entrada en vigor. És superior a la multa imposada a Amazon el 2021
per qüestions de privacitat. A més a més de la multa, l’organisme irlandès ha
ordenat a Meta suspendre qualsevol transferència futura de dades personals a
Estats Units en un termini de cinc mesos.

La multa i l’ordre de suspensió es deuen al fet que Meta ha continuat durant

gairebé tres anys una pràctica que va ser declarada il·legal pel Tribunal de
Justícia de la Unió Europea el juliol de 2020. Segons el tribunal, les
transferències d’informació personal dels europeus realitzades per empreses
digitals com Meta violen la legislació comunitària, ja que un cop que les dades
arriben als Estats Units, es converteixen en accessibles per a les agències de
seguretat sense les mateixes garanties judicials que tindrien dins la Unió
Europea.

Com a resposta a la multa, Meta ha anunciat que apel·larà tant a la sentència

com a la multa imposada i sol·licitarà la suspensió de l’ordre davant els tribunals.
La companyia assegura que no hi haurà una interrupció immediata de Facebook
a Europa i que la seva prioritat es garantir que els usuaris puguin seguir gaudint
de Facebook mentre les seves dades es mantenen segures.

El context de la notícia es remunta a una denuncia realitzada per l’estudiant de

dret austríac Max Schrems el 2013, qui va acusar a Facebook de violar els drets
dels europeus en permetre l’accés de l’Agència de Seguretat Nacional dels
Estats Units a les seves bases de dades sense restriccions. El 2015, el Tribunal
de Justícia de la Unió Europea va anul·lar l’acord entre la UE i els Estats Units
per a la transferència de dades personals, conegut com “Safe Harbor”.
Posteriorment, es va ratificar un nou tractat anomenat “Privacy Shield”, que
també fou anul·lat pel tribunal el 2021.

Aquestes decisions judicials han generat incertesa sobre la legalitat de les

transferències de dades a EEUU realitzades per Meta i altres multinacionals
digitals. Max Schrems, ara president d’honor de la ONG pro-privacitat Noyb, ha
presentat denúncies contra aquestes transferències en diverses agències de
privacitat europees, qual cosa podria dur a més multes en un futur.

En relació amb aquest cas, s’han plantejat qüestionaments sobre el paper

d’Irlanda en la protecció de dades, ja que el govern irlandès ofereix beneficis
fiscals a les multinacionals digitals estatunidenques que estableixen les seves
seus al país. Això ha dut a la UE a establir una supervisió especial de les
investigacions de protecció de dades i a considerar canvis al RGPD per prendre
decisions conjuntes des de Brussel·les.

S’aborda el tema de la independència dels mitjans de comunicació vers el control

governamental i la supervisió política. Seria interessant que formés part en algun
punt del temari, sobretot per entendre que tot i la llibertat dels mitjans de
comunicació com poden ser les xarxes socials en aquest cas, cal sotmetre certs
aspectes a supervisions i controls ja siguin polítics, governamentals, privats...
Netflix logra en seis meses cinco millones de usuarios
activos mensuales de su plan de suscripción con anuncios

La notícia destaca el mèrit de Netflix en assolir cinc milions d’usuaris actius

mensuals al seu pla de subscripció amb anuncis en només sis mesos. Aquesta
estratègia forma part de l’evolució de Netflic per a impulsar el seu creixement en
un mercat altament saturat, especialment als Estats Units. L’objectiu del pla de
subscripció amb publicitat és atraure nous clients en un moment en què
convèncer els consumidors dels avantatges de les plataformes de streaming s’ha
tornat més difícil degut a l’abundant oferta disponible. El pla de subscripció amb
anuncis de Netflix té un preu més baix que la seva oferta més popular, qual cosa
el fa més atractiu pels consumidors.

Durant la presentació de novetats a Nova York, Netflix va ressaltar la importància

de la publicitat en el seu model de negoci, i es va mencionar que la paraula
“publicitat” fou la més pronunciada durant l’esdeveniment. Encara que els usuaris
mensuals no necessàriament són abonats individuals i alguns poden estar
compartint plans, la xifra de cinc milions d’usuaris actius mensuals mostra que
l’oferta de Netflix amb publicitat ha tingut un bon començament. Aquestes dades
positives són especialment rellevants considerant l’amenaça d’una vaga de
guionistes que va dur Netflix a realitzar una convocatòria virtual enlloc d’una cita
presencial en un teatre de Nova York.

També es destaca la posició dominant de Netflix al mercat global de streaming,

superant amplament els seus competidors, inclòs Disney+. Netflix s’enorgulleix
del seu gran catàleg de contingut que abasta diversos gèneres i que ha
demostrat ser exitós tant en programes de televisió com en pel·lícules. Durant la
presentació es van anunciar noves temporades de series populars, adaptacions
literàries i produccions originals en diferents idiomes i dirigides a audiències
internacionals. A més a més, es va mencionar la importància d’associar-se amb
talents reconeguts a nivell mundial per tal d’oferir històries originals i de qualitat.

La notícia conclou amb el CEO de Netflix, Ted Sarandos, ressaltant la

importància de la publicitat en el futur de l’streaming i prometent avenços
significatius en aquest àmbit. Es destaca la intenció de construir escala en la
publicitat i crear un “futur millor per a l’streaming recolzat per anuncis”. La
sinèrgia entre l’streaming i la publicitat es presenta com una fórmula exitosa que
contribuirà al creixement continu de Netflix.

La notícia es relaciona amb el temari de finançament i independència dels

mitjans de comunicació, que es pot incloure en l’àmbit de les polítiques de
comunicació.
Mediaset pone fin a Sálvame el 16 de junio y entrega las
tardes de Telecinco a Ana Rosa Quintana

Informa sobre la decisió de Mediaset de posar fi al programa “Sálvame” el 16 de

junt i entregar les tardes de Telecinco a Ana Rosa Quintana. Aquesta mesura
forma part de la remodelació de la cadena després de la sortida de Paolo Vasile
i té com a objectiu renovar la imatge de Mediaset.

“Sálvame” ha estat un programa emblemàtic de Telecinco des de la seva estrena

l’abril del 2009. Es tracta d’un programa d’entreteniment que va dur els
programes del cor a una nova dimensió i ha sigut un generador constant de
polèmiques, personatges i audiències destacades. Tanmateix, Mediaset ha optat
per cancel·lar-lo de manera abrupta, buscant canviar la direcció i contingut de la
cadena.

En canvi, a partir de setembre, Ana Rosa Quintana, reconeguda periodista i líder

indiscutible dels matins televisius amb el seu programa, assumirà l’espai de les
sobretaules a Telecinco. Aquesta decisió forma part de l’estratègia de Mediaset
per tal de canviar la imatge de la cadena i atreure noves audiències. La
productora de Ana Rosa, Unicorn Content, guanyarà poder en detriment de La
Fábrica de la Tele, responsable de “Sálvame” i altres programes.

Rere aquesta reestructuració es troba la sortida de Paolo Vasile com conseller

delegat de Mediaset i l’arribada del nou CEO, Alessandro Salem. Aquesta
transició ha generat tensions entre les dues productores, Unicorn Content i La
Fábrica de la Tele, ambdues participades en un 33% per Mediaset. La decisió de
Mediaset de donar major prominència a Ana Rosa Quinana i acabar amb
“Sálvame” marca una victòria a la guerra freda entre ambdues productores.

La cancel·lació de “Sálvame representa la fi de més de 30 anys de programes

de “telebasura” a la televisió espanyola, essent un dels últims exponents d’aquest
format. La nova direcció de Mediaset ha expressat el seu desig d’allunyar-se
d’aquest tipus de contingut i enfocar-se en una televisió més familiar,
respectuosa i amable.

La notícia es podria relacionar amb la relació dels mitjans amb les forces de
poder. S’inclouria en el context del debat sobre la llibertat i la independència dels
mitjans de comunicació.

La temàtica es podria abordar en un apartat dedicat a l’ètica i la responsabilitat

dels mitjans de comunicació dins d’un programa d’estudis de periodisme,
comunicació o ciències de la comunicació. Es tractaria de comprendre fins a quin
punt els mitjans poden ser objectius en la seva cobertura informativa.

Un possible lloc on es podria incloure la temàtica al temari seria dins de l’apartat

sobre ètica i deontologia del periodisme.
Adiós al check azul si no pagas en Twitter: esto es todo lo
que acaba de cambiar en la red social

Informa sobre un canvi important a Twitter relacionat amb el sistema de

verificació de comptes. Anteriorment, el famós “check blau” s’atorgava a comptes
verificades basades en criteris de reputació i notorietat. Tanmateix, ara el tic
blacu està vinculat a la subscripció de Twitter Blue, el servei de pagament de la
plataforma. Això implica que aquells comptes que no paguin per Twitter Blue
perden la insígnia de verificació, qual cosa solia ser útil per tal de preveure
suplantacions d’identitat.

Aquest canvi ha dut a que comptes prèviament verificades, com la del New York
Times i Bill Gates, ja no mostrin el tic blau perquè han optat per no subscriure’s
a Twitter Blue. D’altra banda, usuaris notables com Tim Cook, que s’han subscrit
a aquest servei, conserven la insígnia.

La notícia també ens proporciona informació sobre les condicions per tal de rebre
la marca de verificació blava a Twitter, que inclouen l’antiguitat del compte, l’ús
actiu i tenir un perfil complet amb nom i foto. També, es mencionen les marques
de verificació gris i daurada. El tic gris es dona a organitzacions governamentals
o multilaterals, així com funcionaris governamentals, i és necessari completar un
formulari de petició i propocionar una identificació governamental. El tic daurat
s’atorga a empreses, organitzacions sense ànim de lucre i institucions
governamentals que no qualifiquen pel tic gris, i requereix d’un procés d’aplicació
i el pagament d’una tarifa mensual.

Aquests canvis a Twitter han estat implementats des que Elon Musk va adquirir
la plataforma i han generat confusió entre els usuaris degut a les actualitzacions
constants del sistema de verificació i les opcions de subscripció. Molts usuaris,
incloent-hi periodistes i celebritats, han expressat la seva falta de disposició per
pagar Twitter Blue i obtenir la insígnia de verificació, encara que aquest servei
ofereix característiques exclusives, tals com l’edició de tweets i publicació de
missatges més llargs.

La notícia tracta sobre la independència dels mitjans de comunicació i les seves

fonts de finançament. S’explica com el finançament dels mitjans pot condiciona
la seva independència i com la necessitat de buscar fonts de finançament pot
portar-los a acostar-se a certes forces que els poden condicionar.

Aquesta temàtica podria incloure’s a l’apartat sobre la independència dels

mitjans i els seus models de finançament. Aquesta informació pot ser rellevant
per entendre com els mitjans de comunicació es financen i com aquest
finançament pot influir en la seva objectivitat i independència. També es podria
relacionar amb els avantatges i inconvenients dels diferents models de
finançament, com el cànon de finançament o els impostos especials.
A part del punt de les fonts de finançament, es pot relacionar amb la regulació i
control dels mitjans de comunicació.

En molts països, les administracions públiques tenen un paper important en la

regulació dels mitjans de comunicació per a garantir el compliment de les seves
obligacions de servei públic. Això pot incloure la supervisió de la informació
veraç, plural i independent, la promoció de la diversitat i el pluralisme en els
continguts, i la protecció dels drets dels ciutadans en relació amb els mitjans de
comunicació.

Cal assegurar la independència dels mitjans i evitar que estiguin sotmesos a

forces de poder externes que puguin influir en la seva llibertat i objectivitat
informativa, com és el cas de l’adquisició d’Elon Musk.

Totes aquestes notícies han estat escollides seguint el bon criteri del professor
Jan Gonzalo, repiulejades a Twitter, però seleccionant les que més podrien
ajustar-se al temari.
:)