DRET MERCANTIL

Formem part del món, un món que a poc a poc ha anat construint-se com un lloc més
just i igualitari per viure. Una de les raons per la qual podem viure en aquest món en
una uniformitat més o menys controlada són els drets humans. Els drets humans són
una sèrie de lleis les quals et són atorgades pel simple fet d'haver nascut i de viure a la
nostra societat mundial, sense importar la teva raça, el teu gènere, el teu idioma, la teva
cultura o les teves creences. L’objectiu principal d’aquesta declaració de drets és que tots
comptem amb llibertat, dret a la vida i no esclavització ni tortures. Aquests drets, però,
no estan garantits a cap Estat, és a dir, van per sota de; per exemple, la Constitució.

Els Drets Humans, però, no sempre han existit ni tampoc han estat sempre igual. A
mesura que ha anat avançant el temps s’ha anat formant una forma d’interpretar el món
més igualitària i justa. Alguns drets han estat inclosos en les lleis molt abans que altres,
que només han estat acceptats després de llargues lluites socials. Per això podem
classificar els drets en grups, que se solen denominar les tres generacions dels drets
humans.

- La primera generació inclou els drets civils i polítics. Aquests drets van ser els
primers a ser reconeguts legalment a finals del segle XVIII, a la Independència
dels Estats Units i a la Revolució Francesa. Són drets que intenten garantir la
llibertat de les persones. La seva funció principal consisteix a limitar la
intervenció del poder a la vida privada de les persones, així com garantir la
participació de tots en els assumptes públics. Els drets civils més importants són:
el dret a la vida, el dret a la llibertat ideològica i religiosa, el dret a la lliure
expressió i el dret a la propietat. Alguns drets polítics fonamentals són: el dret a
vot, el dret a la vaga, el dret a associar-se lliurement per formar un partit polític o
un sindicat, etc.

- La segona generació recull els drets econòmics, socials i culturals. Aquests

drets van ser incorporats a poc a poc a la legislació a finals del segle XIX i durant
el segle XX. Intenten fomentar la igualtat real entre les persones, oferint a tots les
mateixes oportunitats perquè puguin desenvolupar una vida digna. La seva
funció consisteix a promoure l’acció de l’Estat per garantir l’accés de tots a unes
condicions de vida adequades. Alguns drets de segona generació són: el dret a
l'educació, el dret a la salut, el dret a la feina, el dret a un habitatge digne, etc.
 - La tercera generació de drets s'ha anat incorporant a les lleis a finals del segle
XX i començaments del segle XXI. Pretenen fomentar la solidaritat entre els
pobles i les persones de tot el món. La seva funció és promoure unes relacions
pacífiques i constructives que ens permetin afrontar els nous reptes a què
s'enfronta la Humanitat. Entre els drets de tercera generació podem destacar els
següents: el dret a la pau, el dret al desenvolupament i el dret a un medi
ambient net que tots en puguem gaudir.

A més de molts altres drets, també importants, que no han estat mencionats en el
redactat anterior. Un d’ells és el dret mercantil, és a dir, el que nosaltres comentarem.
Gairebé des dels seus orígens, l’ésser humà ha comerciat amb béns i serveis. De fet, el
comerç és un dels grans responsables de l’evolució de les societats i de la unió entre
civilitzacions. Però no va ser fins a la Edat Mitjana quan es va dur a terme una regulació
de les activitats comercials, cosa que va donar lloc al dret mercantil. Aquesta branca dins
la disciplina del dret ha evolucionat amb el pas del temps, però continua sent igual
d'important que en els seus orígens o, fins i tot, més important ara a causa de la
globalització.

Dintre del dret mercantil hi ha diferents rames, les quals són: Dret bancari, dret
societari, dret concursal, dret contractual, dret canviari i dret marítim i aeri.

Per entendre quan s’utlitza el dret mercantil posarem un exemple d’una pàgina web que
hem trobat (esmentem el link a la bibliografia de la pàgina) : Una botiga d'accessoris
tecnològics a Zamora necessita reposar determinats articles: cables de càrrega per a
dispositius mòbils o altaveus portàtils. A la llista de proveïdors habituals hi ha un venedor
a l'engròs amb la seu a Hong Kong. El propietari de la botiga li fa una comanda de 100
elements i paga per ells 500 euros. Aquesta transacció es considera un acte de comerç
regulat pel Codi de Comerç i les normes internacionals que siguin aplicables en aspectes,
com el pagaments d'impostos de duanes —o l'exempció d'aquests per assolir-se un acord
comercial que així ho estableixi— o les normes que protegeixen el transport internacional
de mercaderies.

Aquesta mateixa operació es pot traslladar a nivell nacional, ja que les activitats
comercials no són només internacionals. Un fabricant de sabates i una botiga de calçat,
una empresa càrnia i un restaurant, o una empresa de subministraments energètics i un
edifici d'oficines: som aquí davant d'una relació de proveïdor-client que queda dins
l'àmbit del dret comercial.

El dret mercantil, com veurem a continuació, ha anat canviat al llarg del temps.

- La legislació mercantil es va començar a modificar per dos motius, el primer la

integració d'institucions europees i la segona les noves mesures que volien
reformar aspectes com els avenços tecnològics o mercat internacional. A partir
 d’aquests fets el paper de l’estat va disminuir i es va quedar en mantenir les
normes que permeten la lliure competència i garantir els drets dels
consumidors.

El dret mercantil ha evolucionat al llarg de les generacions per adaptar-se als canvis
estructurals en l'economia i la societat.
➔ A la primera generació, el dret comercial es va centrar en les regulacions i
restriccions per protegir els comerciants locals i controlar el comerç
internacional.

➔ A la segona generació, es va posar èmfasi en la lliure competència i l'eliminació

de les barreres comercials per promoure el comerç i el creixement econòmic.

➔ A la tercera generació, s'ha centrat en la protecció dels consumidors i en la

regulació de la competència deslleial.

➔ Actualment, a la quarta generació, es fa èmfasi en el comerç electrònic i la

regulació de les noves tecnologies, així com en la protecció dels drets de
propietat intel·lectual en el comerç en línia.

Els drets humans han afectat directament al dret mercantil perquè obliga als estats
adaptar un tipus de mesures per la protecció d’aquests drets.
Tenim diferents tractats de lliure comerç que van ser molt importants d'ençà que van
sortir els drets humans.
- Tractat de Lliure Comerç entre Guatemala i Mèxic
- Tractat de Lliure Comerç entre Guatemala amb República Dominicana i Estats
Units
- Tractat de Lliure Comerç entre Guatemala i Taiwan

Convenció de les Nacions Unides sobre els contractes de compravenda

Internacional de mercaderies (Viena 1980)
En aquesta convenció es volia crear un règim modern, estable i igualitari pels
contractes de compravenda internacional, això millorava la seguretat jurídica i reduïa
les despeses d’operacions.

Parlant una mica del context històric del dret mercantil va sorgir a l’edat mitjana en
els segles XI i XII a causa d'evolucionar d’una economia de caràcter feudal i agrària a una
urbana i comercial. El feudalisme va ser l’organització principal social de l’edat mitjana,
estava basada en l’agricultura i es negava al tràfic comercial perquè ho consideraven
deshonrós. Llavors va sorgir la Burgesia comerciant, una classe social que va ajudar
molt en la riquesa monetària.
La ideologia Cristiana era la religió oficial de l’imperi romà, tenia la idea que l’esclavitud
no era bona per tant s'utilitzava el terme de servitud, que quasi era el mateix.
Com el comerç internacional es va paralitzar perquè les tribus germanes
van fomentar implicar-se en la caiguda de l'imperi Romà. Europa en canvi es va tancar a
través d’aquest sistema feudal.
El comerç torna a ressorgir gràcies a l’Església catòlica quan el Papa proposa que “s’ha
d’anar a reconquistar Terra Santa”. Sorgeixen les croades i l’objectiu comercial.

Després d’un temps, el govern estava més implicat en altres aspectes com guerres. Per
això van sorgir els gremis que eren uns espais on s’ajuntaven tots els treballadors del
mateix ofici per aprendre i defendre el seu interès.

Aquestes corporacions de comerciants van establir el seus propis tribunals anomenats

Consolats, aquí es resolien els conflictes entre comerciants i finalment efectuava
sentències.
La resolució d’aquestes sentències va formar estatuts i ordenances, això significava
que si hi sortien de nou aquests conflictes es pogués resoldre de manera més ràpida.
Encara que també es legalitzada en altres països com: Colombia, Ecuador, Perú, Brasil,
Bolivia, Chile, Argentina, Italia, Portugal, Suiza, República Checa, Bélgica, Estonia,
Moldavia y Australia

Valoració crítica:

BIBLIOGRAFIA:
1.6. Las fuentes del Derecho mercantil - Derecho UNED
Comercio y derecho mercantil - Bing video
https://www.unir.net/derecho/revista/derecho-comercial/