IMPERIS, ESTATS I NACIONS.

Estats i nacions en temps de globalització (IV)

Evolució de les societats humanes

Curs 2019-2020
1
 Un ex. de “globalització” antiga: l’Imperi Romà

2
 La primera globalització contemporània

Avui parlem de “primera globalització” contemporània per referir-

nos a l’avançada integració econòmica del planeta esdevinguda els
anys 1870-1914 a causa de l’acceleració tecnològica i de
l’imperialisme i colonialisme europeus.

3
 La primera desglobalització (1914-1944)

La Primera Guerra Mundial (1914-1918), va empènyer els països

europeus a instaurar fortes proteccions aranzelàries per als seus
mercats, que només en part van ser abandonades en la postguerra. I
la crisi de 1929, va accelerar aquest procés, portant a limitacions a
l’ingrés de mà d’obra estrangera i a la circulació de capitals i béns.
4
 La conferència de Bretton Woods de 1944
En aquesta conferència, els EUA i els països occidentals van acordar l’inici d’una
progressiva obertura dels mercats internacionals. I a més van decidir:
 Usar el dòlar com a moneda internacional de pagament (lligat a l’or fins al 1971).

 Crear del Fons Monetari Internacional i del Banc Mundial, organismes

supranacionals encarregats d’ajudar els països amb dificultats econòmiques.

 Anar rebaixant progressivament els impostos duaners per tal d’impulsar els

intercanvis comercials (el que va portar a la firma el 1947 del GATT, o sigui del
5 “General Agreement on Tariffs and Trade”).
 El “compromís de Bretton Woods” (1945-1980)

 Tot i donar inici a la “segona globalització”, els acords preveien una obertura
lenta i progressiva dels mercats internacionals. De fet, el 1980, la integració dels
mercats de capitals i béns encara era inferior a la que existia a la fi del segle XIX.

 D’altra banda, en aquells anys els EUA no van impedir que els països europeus i
postcolonials adoptessin models econòmics desenvolupistes i/o proteccionistes
per, en un moment de confrontació ideològica amb l’URSS, buscar el consens
dels ciutadans a través de polítiques estatals d’industrialització i plena ocupació
o, a Europa, amb la creació d’Estats del Benestar potents.
6
 L’ulterior desregulació dels mercats els anys 80

Ronald Reagan, president dels Margaret Thatcher, primera ministra

7 de Gran Bretanya entre 1979 i 1990
Estats Units entre 1980 i 1989
 El “neoliberalisme” i el paper de l’Estat

“El neoliberalismo es, ante todo, una teoría de prácticas político-económicas

que afirma que la mejor manera de promover el bienestar del ser humano
consiste en no restringir el libre desarrollo de las capacidades y de las libertades
empresariales del individuo dentro del marco institucional caracterizado por
derechos de propiedad privada fuertes, mercados libres y libertad de comercio.
El papel del Estado es crear y preservar el marco institucional apropiado para el
desarrollo de estas prácticas” (David Harvey, Breve historia del neoliberalismo,
2005, p. 6).

8
 L’acceleració de la globalització a partir de 1989
 Creació el 1995 de l’Organització Mundial del Comerç, amb la finalitat de

reduir i, a la llarga, eliminar les barreres internacionals al comerç.

 Firma d’acords com el Tractat de Lliure Comerç d’Amèrica del Nord

(1994), el Mercosur (1995), o el Tractat de la Unió Europea, signat a

Maastricht el 1992 i que reglamentava la unió econòmica i monetària dels
països de la UE.

9
 L’acceleració de la globalització a partir de 1989

 Una potent desregulació bancària i financera que va liberalitzar la

circulació dels capitals i permetre les pràctiques especulatives d’alt

risc dels bancs (com els “derivats”).

Aquest nou avanç en la baixada de barreres aranzelàries i en la

desregulació del sector financer va impulsar el comerç global fins a
nivells gegantins fins a la crisi del 2008.
10
 Els límits de la globalització

¿Podrem parlar de “globalització” en un món en què, segons una sòlida

bibliografia científica, ja hem arribat al “pic del petroli” (però també d’altres
energies fòssils), és a dir, el moment en què ja hem arribat a la taxa màxima
d’extracció del petroli global després del qual la taxa de producció entra en
declivi? ¿I quan encara no tenim, ni de lluny, la tecnologia per suplir aquest
declivi amb energies renovables?

11
 La globalització i els seus crítics
El llibre de Stiglitz de 2001 ja resumia
moltes de les crítiques contra la
globalització en voga: que l’obertura
dràstica dels mercats penalitzava els
països en via de desenvolupament;
que el poder de les multinacionals i
els grans bancs era ja superior al dels
governs democràticament elegits; que
ens com l’FMI actuaven segons una
lògica depredadora i pensada per a la
12 privatització dels béns públics, etc.
 El “trilema de l’economia mundial” de Rodrik

2011

13 Dani Rodrik, professor de la Universitat de Harvard

 Els tres factors (i opcions) del trilema
Rodrik, que igual que Stiglitz és crític amb la globalització neoliberal actual,
creu que avui una societat ha d’escollir dos dels tres conceptes que conformen
la situació política actual, a saber: 1) la democràcia política; 2) la
globalització econòmica (o “hiperglobalització”) i 3) la sobirania
nacional. Només dos, perquè els tres conceptes s’han demostrat impossibles
d’harmonitzar i combinar. Les societats, doncs, han d’escollir una de les tres
combinacions següents, totes possibles:
14
 La primera opció del trilema de Rodrik

1) Donar prioritat a la hiperglobalització i la sobirania nacional. En

aquest cas, es tracta d’integrar-se en la dinàmica de la globalització econòmica i
alhora mantenir una estructura d’Estat-nació amb un alt grau de control polític
intern. Però això afebliria la democràcia, ja que un Estat d’aquest tipus
dependria massa de les exigències internacionals i, per tal de complir les
exigències dels mercats, es veuria obligat a desatendre les demandes

15
ciutadanes.
 La segona opció del trilema de Rodrik

2) Donar prioritat a la democràcia i la sobirania nacional. L’autor

proposa un replantejament dels acords comercials i una regulació més rigorosa
dels moviments de capital per permetre l’expansió de l’espai democràtic a
nivell nacional, que prioritzi els objectius socials i econòmics nacionals per
damunt dels de les empreses i grans bancs transnacionals (com en els anys
1945-1980).

16
 La tercera opció del trilema de Rodrik

3) Donar prioritat a la democràcia i la hiperglobalització.

És a dir, sacrificar les estructures de l’Estat-nació per avançar cap a
models polítics supranacionals d’integració que permetin combinar
una democràcia efectiva amb la integració en l’economia global.

17
 El trilema de Rodrik en una imatge

18
 La “globalització intel·ligent” segons Rodrik

L’opció que Rodrik considera més viable i millor és la de prioritzar

la democràcia i la sobirania nacional. És, doncs, partidari del
dret dels Estats (i nacions) a defensar els seus sistemes socials i
autogovernar-se econòmicament com millor ho considerin, tal com
es va fer durant els anys 1945-1980. I encara que això suposi fer
retrocedir la hiperglobalització a través de restriccions a la circulació
de béns i capitals. Això, paradoxalment, mantindria un comerç
mundial robust però més ordenat i estable que l’actual.
19