Filosofia i Ciutadania B1H 21/22

Paraules d’Arcadi

Àdam Benito Plà

Roger Gómez-Olivé Cases
1er de Batxillerat Social - Humanístic
Filosofia i Ciutadania
Docent: Antoni M. Serra Canturri
Data de lliurament: 04/05/22
Índex

Anàlisi (pàg 2)
1. Feu un breu resum de cada capítol (pàg 2-9)
2. Escolliu un fragment i treballeu-lo (pàg 9-10 )
3. Analitzeu el capítol més significatiu per a tu. Rutina de pensament:
Penso, Sento i Faig (pàg 11-12)
4. Busqueu quatre propostes d’acció que estiguin en la línia d’algun dels
pensaments exposats: breu exposició del seu actuar (pàg 12-13)
5. Exercici creatiu (poema, pintura...), un dels dos (pàg 13-14)

Síntesi (pàg )
6. Feu un breu comentari al resum de cada capítol. (pàg 15-21)
7. Llegiu el fragment amb el teu company/a i parleu del tema. (pàg 21-22)
8. Reflexioneu sobre el capítol més significatiu. Estructura de pensament:
Introducció, Nus i Desenllaç. (pàg 22-23)
9. Dialogueu amb les quatre propostes d’acció: punts d’acord, punts de
desacord. (pàg 23-24)
10. Exercici creatiu (poema, pintura..), l’altre. (pàg 25 )

1
Anàlisi

1. Feu un breu resum de cada capítol

La globalització i les seves coordenades:

Una tarda de conversa amb els nets, per Mar Valldeoriola:

En aquest capítol s’explica una conversa que té l’Arcadi amb els seus nets, en la
qual parlen de diferents temes, com el capitalisme, les guerres, les vendes d’arma…
I s’exposa una mica l’opinió que té l’Arcadi d’aquests temes, més endavant se'ns
presenta qui era l’Arcadi Olivera, ens parla de la seva labor, els seus seguidors, i jo
diria que és com una introducció al llibre.

Democràcia:
Qui pren veritablement les decisions?

En aquest capítol s’explica la democràcia, i ell opina que és molt fràgil, i que per això
cal anar enfortin-la. També parla del sindicat SEDUB, i d’algunes de les influències
que ell havia anat tenint. A part creu que la Segona Guerra Mundial va suposar un
increment de democràcia, i ens incita a protestar a favor de la democràcia, com per
exemple ell feia no pagant els impostos que van a parar als pressupostos de
defensa. A part també ens parla de les grans empreses i critica a la monarquia, i diu
que l’Estat espanyol està en un estat de mala salut democràtica, posant com un dels
exemples tot el que va passar l’octubre del 2017 a Catalunya.

Capitalisme:
Un sistema injust i assassí que hem d’erradicar

En aquest capítol ell explica que s’ha d’abolir el capitalisme, que el que fa es
generar beneficis cada vegada més grans per a uns pocs i misèria més accentuada
per a tots els altres, i parla del Fòrum Social Mundial i de les seves queixes cap a
aquest sistema. Ens convida a no participar en el sistema capitalista, ja que
s’afeblirà si no hi formem part. A part també ens parla dels tres mites del
capitalisme: que el mercat és lliure, que la borsa és el reflex de la situació

2
econòmica i que el creixement és il·limitat, que són idees falses, i de la seva
experiència quan va heretar l'empresa del seu pare.

Diners:
Sobre capital, frau fiscal i l’especulació desmesurada

En aquest capítol ell comenta que no està en contra dels diners, sinó que està en
contra del tipus d'interès que s’amaga darrere de l'especulació, i que segons ell,
especular amb els diners, és un delicte. També parla dels bancs i dels paradisos
fiscals, i hi fa una gran crítica.

Llibertat:
Quan el control, el poder i la por no ens deixen respirar

En aquest capítol ell diu que la llibertat cal tractar-la amb responsabilitat, ja que no
ha de fer mal als altres, i ha d’afavorir el bé comú. Però ell creu que per tenir
llibertat, cal tenir uns requisits previs. S’han de tenir unes capacitats de subsistència
de la persona, i també depèn de l’entorn. A part ens parla de les seves experiències
personals, i de les restriccions que té la llibertat, com la llibertat d'expressió, la de
circulació, la de manifestació… I de tot el control al qual estem sotmesos.

Refugiats:
On queda la dignitat humana i què ha passat amb el dret d’asil?

Aquest capítol comença explicant les diferències que hi ha entre un refugiat, i un

immigrant, i també exposa la seva opinió de qui té realment la culpa sobre que hi
hagi tants refugiats, són persones com l’Amancio Ortega, que tenen els diners
suficients per radicar la fam al món, però no fan res per ajudar a tota aquesta gent.
A part d’això també parla del sistema pervers de relacions internacionals, i posa
l’exemple del cas que va haver-hi al Congo, on quan es va intentar fer un canvi, van
matar al líder, que es deia Lumumba. Ell també diu que hi ha quatre elements que
desmunten el discurs contra la immigració, que són: la història, la demografia, les
falses informacions sobre els costos econòmics de la immigració i per últim la
cultura.

3
Canvi climàtic:
Del creixement il·limitat a un planeta esgotat

Aquest capítol critica la manera que tenim els països del 1r món, de maltractar als
països inferiors econòmicament, en primer lloc, si tothom visqués com ho fem els
que vivim al 1r món, necessitaríem 3 planetes, en segon lloc, es produeix el menjar
necessari per a tothom, però com són els països del 1r món, els que en produïm
tant, desaprofitem molt menjar, que s’acaba tirant, mentre hi ha gent morint-se de
gana. També ens parla del protocol Kyoto, una reunió on 188 països es
comprometen a disminuir les emissions de gasos d’efecte hivernacle des del 2008,
però alguns dels països més grans no hi participen, i altres, com l'estat Espanyol,
compraven drets d'emissió a països africans que no eren tan contaminants.

Pacifisme:
No podem dir “no a la guerra” i obrir un pla de pensions

En aquest capítol ell diu, que ell és pacifista, no només perquè creu que les guerres
no arreglen res, sinó perquè creu que l'existència d'exèrcits és una despesa inútil, ja
que l'exèrcit espanyol gasta 56 milions d’euros diaris. També comenta algunes
campanyes i organismes que aspiren a una societat pacífica, com per exemple Pax
Christi i de les coses que ha anat fent amb cadascuna d’elles.

Guerra:
La immortalitat de gastar 56 milions d’euros diaris en despesa militar

Aquest capítol comença parlant sobre les barbaritats de despeses militars que hi ha,
i sobre el que es podria fer si invertíssim aquests diners en altres coses més
necessàries, com radicar la fam al món. Després comenta que l'exèrcit espanyol
s’ha gastat 20.000 milions d’euros i que en la majoria dels casos, les guerres es
provoquen per tenir un control dels territoris estratègics i de matèries primeres. Més
endavant explica les absurdes raons per la despesa militar, que són algunes com
que els països preparen el seu pressupost no en funció a les amenaces, sinó en
funció al pressupost de l'any anterior, també l’obsessió dels governs i exèrcits per la
modernització, i per últim que cadascuna de les persones que aproven el pressupost
militar, havien estat vinculats amb alguna empresa de caràcter militar. I per acabar

4
ens presenta algunes opcions per practicar la desobediència militar, com per
exemple fer objecció fiscal, intentar fer reconversions industrials, etc. Tot amb
l’objectiu de continuar el camí de la no-violència, però sense defallir.

Objecció fiscal:
Desobeir per canviar les normes del joc:

Aquest capítol argumenta la necessitat de l'objecció fiscal i els seus afectes; també,
les seves aplicacions negatives para la gent però lògica per a la guerra. Defineix en
part, el significat del concepte d'objecció fiscal. En el cas de la guerra, l'objecció
fiscal rebutja una actuació i les nostres accions o fets com posar el nostre cos físic
en maniobres militars etc, és l'objector. Parla sobre els impostos i la utilitat que se'ls
dona en l'àmbit militar relacionat al Ministeri de Defensa Espanyol. Qüestiona el
sistema d'organització monetari d'impostos de l'estat i en fa una visió
Pressupost/Despesa, que l'estat amb els impostos té un pressupost, però mai
l'acaba gastant; d'aquesta manera, es publica el pressupost inicial però no el
posterior. L'estat paga els deutes amb el "deute públic" no obstant això, el deute
públic paga uns interessos. Per eliminar el deute, pagues a terminis però no només
això, sinó que a més, has de pagar uns interessos. Això en Defensa no es calcula.
Cert que d'aquest deute el govern en paga uns interessos, però a posterior aquests
interessos haurien d'afegir-se a la despesa i poc s'ha vist que passi això en l'àmbit
militar.

Política i polítics:
Quan “estar fora” ens recorda que no tot passa per la institució

Aquest capítol ens esmenta que existeixen dos tipus de política; la institucional i
l’altra política. Diu que allò personal és sempre polític. Les accions porten sempre
ideologies i intencions. Es qüestiona la possibilitat d’imposar una llei per abaixar o
calcular l’import armamentístic del govern de cada país, l’exportació d’armament i
altres qüestions. Es posa molt en dubte l'eficàcia de certs organismes institucionals.
En parla de les reunions del tercer món i també es qüestiona que els polítics no es
creuen la representativitat. Profunditza en el descrèdit total i explica anècdotes pel
que arriba a la conclusió que no cal ser d’esquerres o dretes per fer bones accions.
Es pregunta quina capacitat tenen els polítics de transformar i quina capacitat la

5
societat per obeir. Centrant-se en la fiscalitat, la voluntat i la democràcia. Arcadi diu
“La idea del Procés Constituent, crec jo, va ser més una il·lusió que una realitat. Fa
una bona reflexió pel fet que diu “Una persona d’esquerres no ha de pertànyer a un
partit d’esquerres i esmenta la doble política. Diu però, una frase que m’ha quedat
clavada, que diu: Des de fora es pot construir, no tot ha de passar per la institució.

Populismes:
Quan la reflexió i el pensament crític es converteixen en espectacle. De Trump a…

En aquest capítol es parla de la política que Arcadi considera menyspreable,

aquesta que només es basa en discutir i reflexionar; el populisme. Considera que és
una forma de fer política però sense una base reflexiva. Es parla de l’auge dels
populismes, el populisme en general i també la repressió. Sumergeix al lector en
una constant lecció de populisme i dels seus perills, fet però que desencadena en
una classe magistral, però profunda sobre el que és, significa i fa la reflexió política.
Posteriorment esmenta e intenta explicar i busscar possibles solucions als principals
problemes existencials i mortals del planeta. Vol posar èmfasi en la figura de Donald
Trump, un exemple pur del populisme. Finalment descriu, explica, analitza y
desglosa temes com la reflexió, l'educació i el pensament crític; responsabilitat,
sobretot política, influències i la comunicació i els seus mitjans.

Moviments socials:
Del no a l’OTAN, al 0,7% o al 15-M… i de totes les voluntats (i lluites) de canvi

En aquest nou capítol, Arcadi treu els secrets dels moviments socials, parla del
15-M (Moviment dels Indignats), dels moviments envers els temes dimmigració i la
formació de certs col·lectius i la rotunda negació d’Arcadi a la campanya perquè
Espanya formés part de la OTAN. En parla també dels moviments socials autònoms,
de les Marxes de la Llibertat, la llibertat, amnistia i l’estatut d’autonomia. Finalment
tracta la campanya del 0,7% una bona explicació de coordinació entre moviments
socials i del qual Arcadi pensa que totes les lluites i reivindicacions tenen el seu
sentit i deixen el seu propòsit. El paper de les ONG, la OCDE (Organització per la
Cooperació i el Desenvolupament Econòmic) i l’ONU dins aquest 0,7% del PIB.

Monarquia:

6
Una poma podrida que mai no hauria d’haver existit

En aquest capítol s’expressa la opinió del que representa la monarquia, segons ell,
és una institució ancorada en el passar i que sempre viola els drets humans. Arrel
d’aquestes declaracions, explica el com i el per què del que pensa i segueix amb les
constants crítiques envers la institució fent un recorregut des dels orígens i el passat
fins a l’actualitat destacant els efectes, fets, events i conseqüències més
representatives. Finalment, deixa clar la seva postura amb la frase “Una poma
podrida que hauria de caure aviat” desmuntant la monarquia de cap a peus amb les
seves explícites crítiques, coneixements i opinions.

Presos polítics:
De la repressió d’un Estat antidemocràtic a la construcció d’una república social

En aquest capítol, principalment es mostra la decepció d’Arcadi d’haver de parlar de

presos polítics en ple segle XXI. Com en capítols anteriors, esmenta i explica la
seva opinió i se’n presenta un recorregut pel tema i els fets determinants. Diu:
Institucions judicials repressives que són rèmores del passat, per específicar de
manera més clara i concisa el tema i la seva importància i en tracta la desobediència
cap a una estratègia més afinada davant les possibles accions proposades i alguns
actes amb origen des del fet esmentat com l’1 d’octubre. Finalment proposa una
possible solució com el fet de construir una República social, amb això, exposa els
seus pensaments i les seves ideologies i torna a parlar del referèndum i els CDR.
Per concluir el capítol diu que una cosa es el poder i l’altra el poder popular, donant
més exemples i explicant fets de personatges importants en aquesta temàtica com
en Jordi Cuixart amb qui ha pogut parlar.

Europa i crisi:
El somni de veure una Europa més solidària i menys financera

En aquest capítol, com bé es diu en el títol, es parla d’Europa i de la seva economia

i el desig de que aquesta sigui algún día més solidària i menys financera, que no
haguem de ser tan egoistes i tenir doncs, també, més igualtat econòmica. Compara
l’economia amb la Unió Soviètica, la COMECON i també els EUA. Es qüestiona el
poder social i econòmic del nostre continent i la data de eminentment d’interessos

7
econòmics i financers i poc social involucrant en el tema a la CIE (Centre
d’Internament Estranger). Explica la situació econòmica global i actual i la seva
opinió. En crítica de nou la solidaritat posant més exemples i dades algunes de les
quals molt interessants i altres si més no, sorprenents. Analitza l’esperança respecte
el Consell d’Europa, la UE i la declaració de DDHH (Drets Humans). En resum se
centra més concretament en la macroeconomia Europea, la seva evolució, fets i
conseqüències.

Pandèmia (i coronavirus):
De l’advertència als aprenentatges per construir una vida més digna

En aquest capítol, se'ns mostra el canvi global i en tots els sentits possibles que la
pandèmia a generat en la societat. Dona un cop d’ull a fets sanitaris irreversibles ja
ocorreguts en el passat i els seus danys, causes i conseqüències. També ho fa en
l’àmbit ambiental i ecològic com el cas de les conferències i esdeveniments com el
cas de la convenció de Kyoto i també n’explica la recent COVID-19. Arcadi, avisa
així, de que tots aquests fets sanitaris, ambientals, ecològics, irreversibles; són un
advertiment per canviar el nostre model de relacions econòmiques, que no ens
podem quedar enrere com a societat i que es necessiten canvis. Molt interessant la
presència interna del patiment i saturació del sistema pel qual cita organitzacions i
iniciatives com la “Cooperació Catalana” i la “Fira d’Economia Social i Solidària a
Catalunya (FESC) i explica els seus papers i accions contragudes. Explica de
manera molt clara les diverses maneres de conciliar la vida i de fer-nos adonar de la
importància d’aquesta i de viure més cada moment. Vol fer-nos un relat sobre la por
en aquests moments de pandèmia, l’obediència i el control social, els seus
aprenentatges com i llegat com si d’una persona es tractés i finalment la seva opinió
cap al futur d'aquesta nova vida i la crisi que esdevé.

Educació:
La palanca i el pilar que pot permetre accionar el canvi

En aquest últim capítol Arcadi ens mostra l’arma secreta per abolir-ho tot i per
promoure la pau, l’educació. Ens la defineix des de la part més simple i general fins
a les visions més complexes i concorregudes. Ens descriu l’educació, com és i com
fer-la servir usant el guanyar-guanyar, en mostra els valors d’aquesta per promoure

8
la pau, la sostenibilitat i la solidaritat, sempre veien el costat bo de les coses, ajudant
a qui ho necessita i de la millor manera possible; finalment indicant les fonts que
alimenten la nostra educació i que ens empoderen i ens aporten coneixements
necessaris per evolucionar, canviar i crear. En fa una immersió a la sociologia i l'eina
de transformació social i la importància de l’educació bàsica com a eina per a una
transformació global. Per acabar, ens presenta una nova oportunitat de canvi, la
seva opinió i possibilitats amb més esperança que mai per a una evolució favorable.
El coneixement humà, ens diu Arcadi, ens permet tenir prou capacitat tècnica,
humana i estadística per assolir les condicions que ens imposa l’ONU per a un futur
millor però només si es dona el cas de la voluntat de cada ciutadà i polítics, voluntat
política, generalitzada i individual. Si una gota pel mar és poc , però el mateix mar és
menys si li falta una gota, les decisions i canvis globals, socials i polítics són més
fàcils gràcies a petits canvis i grans decisions; tot per combatre l’egoisme i caminar
cap a una dignitat global.

2. Escolliu un fragment i treballeu-lo:

Un sistema pervers de relacions internacionals (Capítol Refugiats)

Hem escollit aquest fragment perquè em sembla que moltes vegades, nosaltres fem
coses en les quals participem amb tot aquest sistema i no en som conscients. Jo
crec que tots o gairebé tots, hem comprat alguna sabata de marca Nike, i sense ser
conscients, com posa al llibre, hem sigut còmplices de l’explotació de persones de
països com el Pakistan. I amb aquesta compra estàvem enfortint tot aquest sistema
pervers.

L’Arcadi ens comenta un cas que va succeir al Congo. Aquest país era una colònia
belga, i Bèlgica va concedir-li la independència, el líder de tot aquest procés es deia
Lumumba. I quan ell va proclamar-se president va fer discursos assegurant que la
riquesa seria per als congolesos. Doncs només uns mesos després va ser
assassinat, i a sobre es va descobrir que l’assassinat va ser del govern de Bèlgica. I
justament, quan el delegat de l'ONU havia d’establir sancions, aquest mateix delegat
(Dag Hammarskjöld), va tenir un misteriós accident d’avió mentre sobrevolava un

9
país africà. Dos o tres anys més tard, va accedir al govern Mobutu, que va governar
durant 30 anys.

Fa uns anys, l’ONU va informe sobre aquest senyor, un cop estava mort. I en aquest
informe es va veure que ell havia fet un pacte amb una vintena de grans
companyies transnacionals per explotar els recursos del Congo i a canvi dipositessin
una quantitat a les seves arques personals a Brussel·les per cada tona de matèria
primera que s’emportessin. I a més es poden veure quines eren les empreses
involucrades, que , en primer lloc, estava Bayer, i en segon Samsung. I el que és
realment fort, i el que opinem nosaltres, és que totes aquestes empreses que fan
aquests pactes, puguin seguir existint, i no tinguin una sanció com la que haurien de
tenir.

I a part de tot això hi ha un altre element, el deute extern. Hi ha països endeutats per
culpa de dirigents corruptes, i aquests països, van estar demanant ajuts, però els
crèdits que els van concedir, tenien interessos, que s’han anat acumulant, i , per
tant, estan condemnats a la pobresa absoluta. I a més si s'eliminés tot aquest deute
extern, no suposaria un problema molt greu per als països del 1r món, per exemple
a Espanya, només suposaria l’1% del frau fiscal a Espanya.

També hi ha molta gent que es desplaça a causa de les guerres, i el que és

realment fort és que els països que participen no produeixen les armes, sinó que
són altres països, com per exemple els EUA, França i com no, en el 6è lloc,
Espanya, on la monarquia absoluta participa molt activament en la venda d’armes.

En conclusió, nosaltres creiem que com a societat, hauríem de reflexionar més

sobre les nostres accions, ja que accions que poden semblar insignificants, com
comprar unes vambes a una marca com Nike, poden suposar el sofriment de moltes
persones, i és per això que s’haurien de visualitzar molt més, totes les campanyes
que hi ha en contra d’aquests sistemes que tracten els éssers humans com eines
per guanyar diners, sense tenir en compte el que aquestes accions que fan sense
cap mena de moralitat poden afectar a milions de persones, com per exemple tots
els congolesos.

10
 3. Analitzeu el capítol més significatiu per a tu. Rutina de pensament:
Penso, Sento i Faig.

Educació:
La palanca i el pilar que pot permetre accionar el canvi

Penso: Penso que davant nostra se'ns presenta l’arma secreta per canviar el món;
l’educació. Penso que el coneixement humà, ens permet tenir prou capacitat
tècnica, humana i estadística per assolir les condicions que ens imposa l’ONU per a
un futur millor però només si es dona el cas de la voluntat de cada ciutadà i polítics,
voluntat política, generalitzada i individual. Si una gota pel mar és poc però el propi
mar és menys si li falta una gota, les decisions i canvis globals, socials i polítics són
més fàcils gràcies a petits canvis i grans decisions; tot per combatre l’egoisme i
caminar cap a una dignitat global. L'home no arriba a ser home més que per
l'educació. No és més que el que l'educació fa d'ell. És important subratllar que
l'home sempre és educat per altres homes i per altres homes que també van ser
educats. El tema de l'educació és un tema complex. En alguns països del món s'han
fet grans avenços. La conseqüència d'això és que l'estat ha de fer seva l'obligació
d'oferir un servei públic i gratuït perquè tots els ciutadans, sense excepció, hi puguin
accedir. Els països del món no es diferencien per la quantitat d'habitants que tenen
sinó pel que s'ha donat a anomenar el seu capital humà. El que no podem evitar és
que cada època tingui uns valors predominants i que aquests siguin transmesos als
que seran els ciutadans de demà. En darrer terme és la raó qui ens pot deslliurar de
la tirania i , per tant, la que ens pot fer aconseguir la llibertat. Les elits intel·lectuals
han anat marcant els canvis històrics que, mal que bé i a poc a poc, ens han anat
conduint a un món, no sé si millor però almenys amb més oportunitats d'estendre la
justícia. Durant la major part de la història les elits es formaven, no pels més dotats
intel·lectualment, els més preparats o els més esforçats sinó per aquells que ja
havien nascut dins.

Sento: Sento que l'extensió de l'educació és l'únic mitjà no d'entrar sinó d'aconseguir
que aquests clubs desapareguin. Les elits, en qualsevol camp, sempre existiran. La
dignitat humana s'assoleix gràcies a la raó. La llibertat i la igualtat no haurien de

11
suposar cap esforç per a ningú. L'educació, l'accés a la cultura, el desenvolupament
de la raó, però, requereixen esforç. Emmotllem gràcies a ella el món al nostre nas.
Les elits que sorgeixen naturalment són inevitables encara que no siguin allò
desitjable, les elits aconseguides a ferro i foc i mantingudes amb l'engany són el
més evident símptoma que el món està malalt. Ningú rebutja per a si mateix menjar,
roba i refugi, pocs s'oposen a la llibertat i a la igualtat però molts no arriben a
comprendre l'abast de l'educació. Sento alleugeriment al saber que existeix
l’educació, aquesta tant potent arma per canviar però inseguretat i desconcert pel fet
de com s’utilitza.

Faig: Els fins i criteris de l'educació es poden dur a terme a través de plans d'acció
orientats a millorar el model curricular perquè inclou tots els infants i joves del país.
Les accions per complir els criteris i fins de l'educació són adaptar el model
curricular a les noves exigències que imposa el desenvolupament del país, afavorir
la inclusió social, en atenció als infants i joves que presenten condicions especials.
Sensibilitzar els alumnes pel que fa a la importància de preservar el medi ambient.
Facilitar l'educació per a aquells estudiants que viuen en zones rurals o procedeixen
de famílies amb dificultats econòmiques. Jo concretament educo gràcies als grups
crec, inculco valors als infants per a formar-los i ajudar-los gràcies als meus
coneixements; a mi m’eduquen els meus familiars i professors entre altres i jo utilitzo
aquests coneixements per inculcar-ne d’altres i seguir la cadena de l’educació a
nivell personal.

4. Busqueu quatre propostes d’acció que estiguin en línia d’algun dels

pensaments exposats: breu exposició del seu actuar.

Protesta, desobeeix i perd la por (Capítol Democràcia)

L’Arcadi ens diu que no hem de deixar de lluitar per la democràcia, ens proposa
evidenciar el que passa, protestar i sobretot desobeir. I ens diu que per desobeir
hem de perdre la por. Ens posa l’exemple de que ell fa objecció fiscal, ja que no
paga els impostos que van destinats als pressupostos de Defensa.

Les accions del nostre consum poden canviar el món (Capítol Capitalisme)

12
L’Arcadi ens suggereix que tinguem un consum responsable, o sigui, un consum
conscient, que no afavoreixi empreses criminals, perquè així podrem anar afeblint el
sistema depredador. Per tant, hem d’anar generant vies alternatives, intentant
desvincular-nos d’allò que no ens fa bé.

Conscienciació, acció i valentia (Capítol Guerra)

En aquest fragment l’Arcadi ens recomana practicar la desobediència militar, i ens

diu que ho podem fer de moltes maneres, com fer objecció fiscal, impulsar accions
que facin caure de vergonya a grans accionistes de bancs amb campanyes com la
“Banca Armada”, intentar fer reconversions industrials, etc.

Altres formes d’objecció (Capítol Objecció Fiscal)

En aquest fragment l’Arcadi ens parla de les diferents formes d’objecció que hi ha.
Diu que després de l’objecció al servei militar, la fiscal és de les més conegudes,
però també hi ha d’altres, com per exemple que ell l’any 2001 va anar a una trobada
de professors d’universitats i van decidir que no volien que res de la seva recerca
s’apliqués a objectius militars, i , per tant, es van declarar objectors científics a la
despesa militar. També posa un exemple d’un bomber que es va declarar objector
quan es va adonar que la majoria de carregaments que arribaven eren armes que
anaven a l’Aràbia Saudita i d’allà a la guerra del Iemen. I l’últim tipus d’objecció que
explica és l’objecció bancaria.

5. Exercici creatiu (poema, pintura…), un dels dos.

Sistema injust

Aquest llibre m’ha fet reflexionar

Sobre el que és realment important
Aquest llibre m’ha fet pensar
Sobre com els diners estem malgastant

Mentre hi ha gent que s’està morint

13
 Sent explotades per multinacionals
Nosaltres els seus productes seguim consumint
Deixant-se enfonsar els comerços locals

I això em fa pensar en quines accions

Podem portar a terme per així intentar
Canviar aquest sistema dominant per lleons
Que maten gaseles que no es poden defensar

Jo crec que podem intentar donar llum

A les injustícies que hi ha arreu del mon
Ja que ara per sort de maneres hi ha un munt
I així intentar adormir aquests lleons

14
Síntesis

6. Feu un breu comentari al resum de cada capítol.

La globalització i les seves coordenades:

Una tarda de conversa amb els nets, per Mar Valldeoriola:

En relació a aquest capítol i fent referència a la conversa de l’Arcadi amb els nets,
penso que més sovint s’haurien de tenir més en compte aquestes conversacions, el
fet que l’avi ens expliqui el capitalisme, les guerres, la història, com funciona la
societat i la seva opinió personalment crec que ens transfereix un coneixement únic i
necessari per al futur i per afrontar els possibles problemes que ens pot donar la
vida així com reforçar la relació intergeneracional que tenim amb aquest.

Democràcia:
Qui pren veritablement les decisions?

Estic d’acord amb l’Arcadi, penso que la democràcia és molt fràgil i cal enfortir-la a
la vegada que és poderosa, eficaç i justa. El sindicat SEDUB és clau al parlar de la
democràcia i al parlar de les influències que han intervingut en la seva vida. La
opinió envers la democràcia i la guerra que esmenta és potencialment racional i
lògica i dono suport a aquests fets. De la mateixa banda, també critico la monarquia
pel fet de ser injusta amb la societat, desigual i reservada amb molts filtres i traps
bruta enmig, crec també, que l’estat està en un estat de punt mort o fins i tot dolent
pel que fa a la democràcia i sobretot es veu reflectit en la vivència de l’octubre del
2017 a Catalunya que vaig presenciar en primera persona.

Capitalisme:
Un sistema injust i assassí que hem d’erradicar

Sincerament, penso que el sistema capitalista espanyol és una estafa, és massa

injust pel que fa a generar beneficis molt grans per a uns i generar tant poc per tan
pocs; tindria sentit si això tingués una lògica o una estructura racionalitzada , però
de moment no li trobo el sentit i no defenso de cap manera aquest sistema i li dono
suport total com també Arcadi al Fòrum Social Mundial. Si per mi fos i es tingués el

15
dret a decidir, no participaria en aquest sistema capitalista i faria el màxim possible
per abolir-lo. Sincerament, no cal saber massa coneixements sobre economia per
saber que el mercat no és lliure i que la borsa no és un reflex de la situació
econòmica i que tampoc hi ha un creixement il·limitat sinó que aquest és limitat.

Diners:
Sobre capital, frau fiscal i l’especulació desmesurada

Pel que fa als diners, sabem que Arcadi no hi estava en contra sinó que rebutjava el
tipus d'interès que s’amagava rere l’especulació i segons ell i buscant també
informació per internet, donen resposta a què sí que és considerat delicte. I també
estic en contra dels bancs que aporten capital per a constituir un paradís fiscal, ja
que en gran part, internament aquests diners no són del tot legal, no és útil per a
l’economia, augmenta la desigualtat i la corrupció, els països pobres són els que
més perden, distorsionen el funcionament de l'economia global, posen en perill
l'estat de dret, vital per a l'èxit econòmic i és necessària la transparència dels
governs entre altres coses.

Llibertat:
Quan el control, el poder i la por no ens deixen respirar

Cert és que és necessari tractar la llibertat amb responsabilitat per no fer mal a
altres i per afavorir un bé comú, un guanyar-guanyar com a hàbit principal. Però
perquè això sigui possible s’han de mantenir unes capacitats de subsistència que
depèn de l’entorn. La llibertat arriba a un punt que ni la pròpia paraula “Llibertat” ens
permet ser lliures, que la pròpia llibertat ens priva més que l’esclavitud i ens
tanquem en un cercle constant de descontrol, inseguretat i un nul estat vital i llibertat
humana global.

Refugiats:
On queda la dignitat humana i què ha passat amb el dret d’asil?

La dignitat humana no hauria de ser un dret, hauria de ser un fet, no s'hauria

d’aplicar, s'hauria de fer, s’hauria d’actuar. No hi ha diferències entre un immigrant i
un refugiat, des del meu punt de vista tots som igual, humans, som persones,

16
respirem, naixem, ens reproduïm i morim igual que el cicle de la vida, no obstant, no
és com el cicle de l’aigua que és un circuit regular però un fet irregular del qual tot i
canviar no mor i amb els humans això és un fet especialment diferent. Com a ésser i
persona amb vida, penso que la gent que té diners per radicar la fam hauria de patir
sancions o ajudar de la millor manera ràpida i eficaç en l’àmbit per no deixar morir
per la mateixa causa a gent innocent. No nego que la història, la demografia, la
cultura i les falses informacions sobre els costos econòmics de la immigració siguin
falses, el contra; però sí que penso que si els recursos mundials es destinessin al
que realment es necessita i tots visquéssim en un mateix món siguem més
homogènics en tots els sentits, en totes les polítiques i ideologies, de lliure
pensament i de lliure llibertat, aquestes bases ja no serien necessàries per explicar
una cosa que no esdevé creada sinó que en fem de nosaltres la causa.

Canvi climàtic:
Del creixement il·limitat a un planeta esgotat

Estic totalment en contra del maltractament dels països inferiors econòmicament, en

primer lloc, si tothom visqués com ho fem els que vivim al 1r món, necessitaríem
molts planetes i a part, es produiria una sobreproducció innecessària de menjar inútil
i desaprofitada mentrestant que hi ha gent que es mor per causa de no tenir-ne.
També en relació amb el Protocol de Kyoto, per a disminuir les emissions de gasos
d’efecte hivernacle però un fet molt irregular i inservible si ens fixem que alguns dels
països més grans no hi participen com l'estat Espanyol, compraven drets d'emissió
a països africans que no eren tan contaminants. Atès també que a causa d’aquest
últim fet tot i ser ciutadà espanyol, personalment ho considero corrupció, delicte i
malversació de recursos, de drets i de dignitat.

Pacifisme:
No podem dir “no a la guerra” i obrir un pla de pensions

Estic totalment d’acord amb l’Arcadi, penso que no podem negar la guerra i obrir
una de nova de tipus diferent, en aquest cas el pla de pensions, no perquè sigui o
no eficaç en el govern i la societat sinó perquè es contradiu amb els estàndards de
les manifestacions ciutadanes, no podem dir que no volem la guerra i després que
ens robin els diners de la cartera per a altres fins no adients per a la majoria de la

17
població o almenys per a certa part; es podria recolzar si es modifiquen les formes i
l’economia espanyola generalitzada i es centrés l’economia per al bé comú i no per
a l’estat. Jo soc pacifista, no crec que les guerres solucionin res, ni els crits, ni la
violència ni res , crec com també l’Arcadi que l'existència d'exèrcits és una despesa
inútil, sobretot per l’animalada de milions d’euros diaris en aquesta despesa. Però és
cert que hi ha moltes amenaces i perquè aquesta amenaça desapereixi i la despesa
militar sigui inútil cal la desmilitarització i la violència 0 del món, cosa impossible.

Guerra:
La immortalitat de gastar 56 milions d’euros diaris en despesa militar

Estic d’acord amb el fet que s’esmenta que si no invertim en despesa militar diària i
d’aquesta manera; es poden solucionar problemes mundials al món com la fam,
investigacions o altres problemes extern a la violència. No li trobo sentit a lluitar per
un territori per aconseguir recursos, is la terra és de tots, el territori i les matèries
també. No entenc l’obsessió dels governs per la modernització, més en àmbits de
guerra; si no estiguessin enfocats en la violència i les guerres i si ho estiguessin per
la modernització, bé que es poden destinar tots aquests diners a construir sistemes
contra la fam o a millores tecnològiques i mèdiques en una carrera per aconseguir
més sanitat i pau al món que sincerament crec que és el que tothom vol
independentment de la seva ideologia. Estic a favor de l'objecció fiscal, les
reconversions industrials, etc. Per revertir aquest afecte , però cal també que més
gent els recolzi per ser efectius, si no crec que es queda en un intent de fer res.

Objecció fiscal:
Desobeir per canviar les normes del joc:.

L’objecció fiscal crec que si té una lògica, com per exemple amb l’àmbit militar
relacionat al Ministeri de Defensa Espanyol, crec que està bé, perquè crec que els
ciutadans hem de tenir el dret a escollir en el que ens gastem els nostres diners. Ja
que crec que si ets una persona pacifista, i estàs en contra de l’exèrcit, ja sigui
perquè no creus que siguin útils, perquè creus que s’inverteixen massa diners en
aquest sentit, o el que sigui, tens dret a no pagar un impost relacionat en l’àmbit
militar.

18
Política i polítics:
Quan “estar fora” ens recorda que no tot passa per la institució

En aquest capítol estic d’acord amb l’Arcadi quan diu que allò personal és sempre
polític. Ja que és cert que les accions que fem en el nostre dia a dia, sigui
inconscientment o voluntàriament, porten sempre ideologies i intencions. També
estic a favor de posar una llei per abaixar o calcular l’import armamentística del
govern de cada país, l’exportació d’armament i altres qüestions. I per últim crec que
els polítics tenen la capacitat de transformar la societat per obeir, però que només la
tenen certs polítics, no tots.

Populismes:
Quan la reflexió i el pensament crític es converteixen en espectacle. De Trump a…

En aquest capítol es parla del populisme, i jo estic d’acord amb l’autor, quan diu una
forma de fer política però sense una base reflexiva. Ja que com ell diu, hi ha polítics
com Donald Trump, que el seu discurs es basa en el populisme, i crec que moltes
vegades, al expresident dels EUA, li falta tenir una base reflexiva, perquè potser així
pensaria millor el que diu i no diria alguna de les barbaritats que diu.

Moviments socials:
Del no a l’OTAN, al 0,7% o al 15-M… i de totes les voluntats (i lluites) de canvi

En aquest capítol, jo crec que l’Arcadi explica molt bé la seva idea sobre aquest
tema, i entenc la seva postura de negació a l'OTAN. M’agraden molt tots els
moviments socials autònoms, de les Marxes de la Llibertat, la llibertat, amnistia i
l’estatut d’autonomia, ja que em semblen molt interessants. I opino que fa una gran
explicació sobre la campanya del 0,7%, i estic a favor d’ella.

Monarquia:
Una poma podrida que mai no hauria d’haver existit

En aquest capítol l’Arcadi deixa molt clara la seva postura sobre la monarquia, i jo
abans de llegir aquest llibre tenia l’opinió de que la monarquia ni ajudava ni

19
molestava, però després de llegir el capítol, i tenint més informació, crec que no
hauria d’existir.

Presos polítics:
De la repressió d’un Estat antidemocràtic a la construcció d’una república social

Jo, com l’Arcadi, estic en contra de que es posi a gent a la presó, a causa de la seva
idiologia política, i crec que actes com els que van succeir l’1 d’octubre, són
denigrants i no haurien de passar mai. Sobre la proposta de construir una República
social, em sembla que s’hauria d’analitzar bé, però no em sembla una mala solució.

Europa i crisi:
El somni de veure una Europa més solidària i menys financera

Comparteixo la meva opinió amb l’Arcadi quan diu que l’economia d’Europa hauria
de ser més solidària i menys financera. Ja que crec que hi hauria d’haver, una certa
igualtat econòmica, no al 100%, ja que crec que és inviable, però sí que hauria
d’estar molt més igualada.

Pandèmia (i coronavirus):
De l’advertència als aprenentatges per construir una vida més digna

Comparteixo la meva opinió quan l’Arcadi diu que tots aquests fets sanitaris,
ambientals, ecològics, irreversibles; són un advertiment per canviar el nostre model
de relacions econòmiques, que no ens podem quedar enrere com a societat i que es
necessiten canvis. Ja que crec que tots aquests fets són un avis dels nostres
problemes d’organització econòmica, i que tot això ens pot ajudar a millorar en
aquest aspecte.

Educació:
La palanca i el pilar que pot permetre accionar el canvi

Estic d’acord amb l’educació és l’arma secreta per abolir-ho tot i promoure la pau.
Crec que si és utilitzada d’una manera correcta, ens pot ajudar a tenir els
coneixements necessaris per a poder evolucionar, canviar i crear. També estic
d’acord amb que el coneixement humà, ens pot arribar a permetre tenir prou

20
capacitat tècnica, humana i estadística per assolir les condicions que ens imposa
l’ONU per a un futur millor, això si, com diu l’Arcadi, només si es dona el cas de la
voluntat de cada ciutadà i polítics, voluntat política, generalitzada i individual.

7. Llegiu el fragment amb el teu company/a i parleu del tema.

Un sistema pervers de relacions internacionals (Capítol Refugiats)

Com bé diu el meu company, crec també que sovint fem actes, sense ser conscient
en el meu cas, en el qual participem en aquest sistema. Gairebé tots comprem roba
de marca i segurament en som conscients de la història d'esclavitud, corrupció o
mala vida de la gent que produeix; tot i això, crec que aquesta gent, al no haver de
passar per aquest progrés, no haver de patir i només gaudir del producte, amb poca
empatia que tenen no valoren el que tenen entre mans i segueixen feliços amb el
seu nou producte sense importar quin sistema o mecanismes s’han hagut d’utilitzar
per a la seva creació tot i que això ocasioni dolor, patiment, tristesa, pobresa entre
altres.

Derivat d’aquest fet, la gent es desplaça dels seus països d’origen a causa de
guerres, i és que els països que participen no produeixen les armes, sinó que són
altres externs al conflicte, com pels EUA, França i destacar el cas d’Espanya, en 6è
lloc , on la monarquia absoluta participa molt activament en la venda d’armes. Però
després sincerament no seriem capaços de si esdevingui el cas, guanyar una guerra
contra cap altre país, primerament pel fet que no estarem prou desenvolupats o no
hauríem destinat prous recursos a l'àrea armamentística pròpia venent béns
anteriorment a països amb conflictes previs.

Crec que hem de prendre més consciència dels nostres actes, no com a persones
que sí, però seguidament com a societat. Com la famosa frase diu, no hauríem de
deixar que els facin als altres el que no ens agradaria que ens fessin a nosaltres.
Més clar impossible, no hauria d’afegir gaire més. Tal com diu el meu company,
estaria a favor que es visualitzi les campanyes que hi ha en contra ‘aquests
sistemes que tracten els humans com a mobles, eines per a producció pròpia, sense
sentiments…

21
 8. Reflexioneu sobre el capítol més significatiu. Estructura de pensament:
Introducció, Nus i Desenllaç.

Llibertat:
Quan el control, el poder i la por no ens deixen respirar

Introducció:
Com es diu en el llibre, la llibertat és un concepte ètic, moral i filosòfic una mica
complex. Crec que la llibertat és per a cadascú diferent, és un concepte que varia
segons la persona, i és per això que crec que la llibertat ha de ser responsable, i per
tal cal tenir uns criteris per poder exercir la llibertat.

Nus:
Al llibre s’explica que per adquirir diferents graus de llibertat, primer depèn de les
capacitats de subsistència i de l’entorn de cada persona. I jo estic d’acord, ja que
crec que varia molt la certa llibertat que pot tenir una persona que està visquent a un
país en guerra, que la que viu amb un entorn favorable, amb bones capacitats
econòmiques… I és per això que crec que la llibertat moltes vegades és injusta, ja
que hi ha gent que no disposa de llibertat, pel fet de néixer en un país pobre, per
tenir una orientació sexual diferent, o molts altres motius.

A part d’això en aquest capítol es tracten les restriccions que té la llibertat, que són
per exemple la llibertat d'expressió, on jo crec que moltes vegades no som lliures
d’expressar el que sentim, ja sigui per tenir una por interna, o sigui, pensar en el que
diran, que pensaran… O una externa, per exemple, en molts països en els que si
dius la teva opinió sobre un tema et posen a la presó. Una altre restricció és la de
circulació, ja que avui en dia no som lliures de moure'ns per on vulguem, perquè hi
ha propietats privades, zones inaccessibles, etc. La restricció de llibertat de
manifestació, ja que hi ha països, en els que si protestes perquè creus que hi ha
mesures injustes, et posen a la presó, o fins i tot et torturen i et maten. O moltes
altres restriccions de llibertat que hi ha arreu del món, algunes positives i
necessàries, i altres completament negatives.

Desenllaç:

22
En conclusió jo crec que la llibertat és un concepte molt subjectiu, que varia segons
la persona involucrada, però aquesta llibertat té uns punts en comú. Un que ha de
ser responsable i ha de tenir uns certs criteris i l’altre és que la llibertat té unes
restriccions, que ens poden agradar més o menys però els té. Algunes restriccions
positives, i d’altres de negatives, que hauríem de lluitar perquè desapareguin.

9. Dialogueu amb les quatre propostes d’acció: punts d’acord, punts de

desacord.

Protesta, desobeeix i perd la por (Capítol Democràcia)

Lluitar per la democràcia

- D’acord: Hem de seguir lluitant sempre per la democràcia amb constància i

amb un fi en ment, hem de protestar i desobeir; al fer-ho és possible que
guanyem alguna cosa o com a mínim progressem en l’objectiu. Hi ha
esperances de canviar tot i que mínimes.

- Desacord: Al desobeir i protestar, estarem sotmesos a la llei i ens poden

encarcelar o anar a comissaria i tot possiblement sense cap resultat i potser
amb una possible multa. S’ha d’arriscar per guanyar però també per intentar,
per lluitar.

Les accions del nostre consum poden canviar el món (Capítol Capitalisme)

- D’acord: Hem de ser responsables del nostre consum per canviar el món.

- Desacord: No podem controlar si consumint estem ajudant a empreses

corruptes o no, hauríem de buscar alternatives 100% segures i comprovar tot
i que és complex i bastant complicat.

Conscienciació, acció i valentia (Capítol Guerra)

Com en la primera proposta d’acció trobaríem:

23
 - D’acord: Seguir lluitant sempre amb constància i amb un fi en ment, hem de
protestar i desobeir; al fer és possible que guanyem alguna cosa o com a
mínim progressem en l’objectiu. Hi ha esperances de canviar tot i que
mínimes. És una proposta molt bona pel que fa a l'empoderament, però no és
gens eficaç si no es compta amb un mínim de persones que doni suport a la
iniciativa i tingui la suficient força per provocar un canvi.

- Desacord: No estem d’acord amb el fet que la nostra economia vagi part al
ministeri de defensa i el sector armamentístic per a armes i guerres , però al
desobeir i protestar, de la mateixa manera que anteriorment, estarem
sotmesos a la llei i ens poden encarcelar o anar a comissaria i tot
possiblement sense cap resultat i potser amb una possible multa. S’ha
d’arriscar per guanyar però també per intentar, per lluitar.

Altres formes d’objecció (Capítol Objecció Fiscal)

- D’acord: A favor de l’objecció militar i objecció fiscal. Som objectors i en

trobem de tot tipus, últimament també la bancaria. Estem d’acord amb
aquesta pràctica pel fet de sobrepassar els límits de la llei per aconseguir un
objectiu o fer veure a l’estat que es necessita un canvi.

- Desacord: La utilització de les seves recerca a favor del ministeri de defensa i

o servei militar. Et poden empresonar i multar igualment pel fet que
sobrepassa la llei una altra vegada. No estem d’acord amb el fet que els
impostos serveixin per financiar armes ni cap mena de pràctica militar entre
altres.

10. Exercici creatiu (poema, pintura…), l’altre.

La ideologia d’Arcadi

És veritable la democràcia
és verídica dins els límits de la corrupció

24
 aquest llibre em fa pensar
sobre les accions que porto a avançar

Defensa no m’agrades
defensa no em caus bé
diners jo no et dono per coets tancs i injustícia

Aquest llibre m’ha fet pensar

Sobre com els diners malgastem
com la llibertat, lliure no és
i els refugiats com esclaus i mobles no ser

canvi climàtic, canvi racional

canvi racional, global i mundial
no a la guerra sí a les pensions
immoralitat racional, vida irracional

objecció fiscal, bona vida bona estafa

política des de fora millor que des de dins
populista ets de sang, populista ets per sempre
moviments socials revolució a l'abisme

poma podrida, existència inexistent

repressió política, antidemocracia d’estat
Europa solidària, un somni menyspreable
pandèmia mundial, coneixença i advertència

25