Filosofia i Ciutadania B1H 21/22

Política - Equilibri de poders

Àdam Benito
Roger Gómez-Olivé
Àitor Jorge
Óscar María
Claudia Paradela
Ainara Reverter
FILOSOFIA
1r BH
 3.1 DEFINICIÓ: Equilibri de poders

D’una banda, la tendència cap a la descentralització cedeixen poder a les

Administracions autonòmiques i locals de l’altra banda, la tendència a la creació
d’unions interestatals. A més a més, els Estats nacionals han de competir i
col·laborar amb altres actors polítics internacionals que, sovint, envaeixen
competències que fins ara s’havien considerat exclusives dels Estats. Entre aquests
actors internacionals podem esmentar: Les organitzacions de caràcter mundial i tots
els organismes dependents. Les grans empreses multinacionals, el potencial
econòmic de les quals permet tractar d’igual a igual els Estats en la gestió de les
comunicacions, de l’energia, de les finances… Les organitzacions no
governamentals de caràcter transnacional. Les xarxes internacionals que barregen
negocis i delictes en l’àmbit internacional.

L'equilibri de poder es refereix a les polítiques o accions Estats que tracten

d'impedir la preponderància d'un país en particular i de mantenir un equilibri
aproximat de poder entre els països dominants. Aquest sistema en diversos
escenaris ha regit el concert internacional des de la Pau de Westfàlia. A principis del
segle XVIII comença a manifestar-se a Europa el descrèdit del despotisme. La
tendència general, pel que fa a organització política de les societats, apunta a les
monarquies d'autoritat limitada o a la república llisa i planera. Montesquieu no és
absolutament original pel que fa a l'exposició d'aquesta doctrina, ja que recull
opinions anteriors, d'Aristòtil i Locke entre d'altres, però els dona forma definitiva.
Per a ell, el despotisme és comparable «al silenci d'una població que acaba de ser
ocupada per l'enemic». Ordre, sí. Però també als cementiris regna un ordre estricte.
Davant la dictadura: l'agitació política, la divisió de la societat en partits, intensa vida
pública. Davant l' hegemonia d' un òrgan de govern sobre els altres, la prepotència i
els desbordaments de poder: un sistema constituït per diversos centres, a càrrec d'
agents diferents i amb esferes pròpies d' acció, que possibilitin independència en les
decisions.

El Poder Executiu, el Poder Legislatiu i el Poder Judicial, assegurant garanties de

llibertat per a cada ciutadà. Després de tot, l'assoliment més gran d'un govern és fer
que cap ciutadà tingui por d'un altre. A principis del segle XVIII comença a
manifestar-se a Europa el descrèdit del despotisme. La tendència general, pel que
fa a organització política de les societats, apunta a les monarquies d'autoritat
limitada o a la república llisa i planera. Montesquieu no és absolutament original pel
que fa a l'exposició d'aquesta doctrina, ja que recull opinions anteriors, d'Aristòtil i
Locke entre d'altres, però els dona forma definitiva. Per a ell, el despotisme és
comparable «al silenci d'una població que acaba de ser ocupada per l'enemic».
Ordre, sí. Però també als cementiris regna un ordre estricte. Davant la dictadura:
l'agitació política, la divisió de la societat en partits, intensa vida pública. Davant l'
hegemonia d' un òrgan de govern sobre els altres, la prepotència i els
desbordaments de poder: un sistema constituït per diversos centres, a càrrec d'
agents diferents i amb esferes pròpies d' acció, que possibilitin independència en les
decisions.

Si l'Executiu, el Legislatiu i el Judicial es mantinguessin dins de l'estructura de l'Estat

com tres potències independents, aïllades i sense relacions recíproques, se
suprimiria el contrapès de prerrogatives i les mútues limitacions i, a la llarga, un. el
més fort, s'imposaria als altres. Per evitar-ho, són necessàries les ingerències
parcials d' un poder en un altre, i la coordinació de les influències dels diferents
centres de poder. Aquesta mesura és el que preservarà l'equilibri. És cert, aquesta
constant recerca d'equitat, complica l'engranatge de l'Estat. Els governs més
simples són els despòtics, on una sola mà fa i desfà, signa i executa, castiga i
acaricia. Però també és cert que la primera obligació d'un poble lliure és conservar
la llibertat.
 3.2 REFLEXIÓ: La superació de l’Estat
Diverses formes d’organització política com a substitutives de l’organització estatal:
1. La creació d’un “Estat mundial” - Un estat que funcional com un tot, units
2. La creació d’un “Estat xarxa” - Països separats però units per una sola xarxa,
per un sol motius, xarxa i sistema

Objectius que s’haurien de marcar a un Estat mundial i a través de quins se’n podria
justificar l’existència:
- L’activitat d’un Estat mundial hauria d’estar al servei del desenvolupament de
tot el planeta i hauria de tractar de superar les diferències econòmiques
actuals entre el nord i el sud.
- També hauria d’estar al servei de la democratització de totes les societats.
- Hauria d’estar al servei de la pau mundial , evitar polítiques imperialistes i
avançar en polítiques d’interdependència, equitat i solidaritat mútua.
- No hi pot haver una autoritat mundial que no respecti les diferències culturals
dels pobles.
AMNISTIA INTERNACIONAL - Com respon al repte?

Què és?
Amnistia Internacional és un moviment global de més de 10 milions de persones que
es prenen la injustícia com quelcom personal. Treballen per un món en què totes les
persones puguin gaudir dels seus drets humans. Són independents de tota ideologia
política, interès econòmic i religió. No hi ha govern lliure d'escrutini, no hi ha situació
sense esperança. Amnistia diu que quan van començar, pocs haurien anticipat que
els torturadors acabarien convertits en delinqüents internacionals, que la majoria
dels països aboliria la pena de mort i que dictadors que semblaven intocables es
veurien obligats a respondre pels seus crims.

ÉS MILLOR ENCENDRE UNA

VELA QUE MALDIR LA
FOSCOR.

Què fa?
Cada vegada que es comet un abús en algun lloc del món, Amnistia investiga els
fets i arrossega llum sobre ells. També captem suports entre els governs i entre
altres focus d'influència, com les empreses, i ens assegurem que compleixen les
seves promeses i respecten el dret internacional. En donar a conèixer els
impactants testimonis de les persones amb les quals treballen, mobilitzen a milers
de simpatitzants a tot el món. Junts fan campanya en favor del canvi i prenen
posició en defensa dels i les activistes que actuen en primera línia. Amnistia ajuda
les persones a reivindicar els seus drets a través de l'educació i la formació. Amb la
seva minuciosa investigació i el seu decidit treball de campanya, ajuden a combatre
els abusos contra els drets humans a tot el món, porten, com hem esmentat
anteriorment, a torturadors davant la justícia, canvien lleis opressives I alliberen
persones empresonades únicament per expressar la seva opinió.
Com ho fa?
1r pas: Investigació
El canvi en drets humans comença amb les dades. Els seus experts fan una
investigació rigorosa i contrastada sobre violacions de drets humans comeses per
governs i altres actors arreu del món.

2n pas: Defensa, promoció i captació de suports

La seva anàlisi els permet influir en governs, empreses i responsables de prendre
decisions i pressionar-los perquè compleixin amb el seu deure.

3r pas: Campanyes i acció

Amb les nostres peticions, cartes i protestes, activistes de tot el món pressionen
perquè actuïn les persones i institucions que poden fer que es produeixi el canvi.

Com respon Amnistia Internacional al repte polític?

Amnistia Internacional, respon a tot el desequilibri de poders que hi ha arreu del
món a través de l’activisme, que es podria definir com l’activitat protagonitzada, que
té la voluntat de promoure, impedir o dirigir el canvi social, polític, econòmic o
ambiental, en aquest cas el canvi polític. Ja que segons ells l’activisme és una
barrera humana contra els abusos que es produeixen arreu del món.

Que fa dins de l’àmbit polític?

Amnistia Internacional, com ja hem comentat són independents de qualsevol
ideologia política, i, per tant, ells lluiten perquè es faci justícia a l’àmbit polític, i per
fer això investiguen els possibles casos de corrupció que pugui haver-hi en aquest
àmbit, també capten els suports que pot haver-hi entre els governs i altres focus
d'influència, com podrien ser les empreses, i s’asseguren que compleixin les seves
promeses i respectin el dret internacional. I per últim ajuden a totes aquestes
persones que lluiten per fer justícia a l’àmbit polític.

Com soluciona el repte polític?

Per poder afrontar aquesta situació de desequilibri de poders, AI va crear un Pla de
treball l’any 2007, que encara segueix funcionant, en el que destaca l'equilibri entre
les prioritats treball en defensa dels drets humans tant en l'àmbit internacional com a
Espanya, la seva intenció és poder créixer en grups universitaris i activistes joves,
per així poder ampliar una base social que aporti més pressió i forçar a les
demandes de l'organització.
TERESA FORCADES
- Va néixer a Barcelona l’any 1966, a Vila Gràcia de Barcelona al si d'una família
amb arrels a Tarragona i Solsona.
- És una metgessa, teòloga i monja benedictina catalana de l’ Ordre de Sant Benet,
al Monestir de Sant Benet de Montserrat.
- Ha destacat per ser crítica en el camp de la tecnologia feminista i de la salut
pública davant de la indústria farmacèutica.
- El 1992 es va traslladar als Estats Units on va completar la residència en medicina
als hospitals de la Universitat de Nova York, va aconseguir el títol d'especialista en
Medicina interna.
- A Cambridge, es va graduar com a Màster Divinitat amb una tesi sobre les
implicacions filosòfiques i els reptes del diàleg multicultural, en relació amb les
teories de C. Taylor i H.G. Gadamer.
- Va ser durament criticada pel seu suport a la MMS (una substància no provada
clínicament).
- És una de les fundadores del Procés Constituent a Catalunya on hi participa amb
uns principis explícitament independentistes i anticapitalistes.
- L'any 2005 també va obtenir la llicenciatura especialitzada en teologia fonamental,
amb una tesi sobre la Trinitat i la noció de llibertat personal a G.
- Com feminista, està a favor de l'avortament amb el següent raonament que va dir:
L'avortament no és un crim com ho és assassinar a una altra persona, perquè el
fetus no és una altra vida sinó que forma part de la mare. Fins i tot arriba a dir que
ha estat Déu qui ha posat aquest fetus a la mare i , per tant, és la mare la que ha de
decidir.
- Teresa Forcades és vicepresidenta de l'European Society of Women in Theological
Research (ESWTR).
- OBRES:

- 2003 - Valors femenins emergents, Barcelona.

- 2005- La Trinitat, avui, Abadia de Montserrat.

- 2006- Los Crímenes de las grandes Compañías farmacéuticas, Cristianismo y

. Justicia.

- 2007 La teologia feminista en la història

 - 2011- Ser persona, avui: Estudi del concepte de "persona" en la teologia trinitària
clàssica i de la seva relació amb la noció moderna de llibertat, Publicacions de
l'Abadia de Montserrat.

- A part de les obres i llibre de l'autora que va treure, el 2003 va treure un article
sobre la mateixa autora, i després es creen 5 articles sobre Teresa Forcades.

ARCADI OLIVERES
Arcadi Oliveres i Boadella (Barcelona, ​1945 - Sant Cugat del Vallès, 6 d'abril del
2021) va ser un economista espanyol, president de l'Associació Justícia i Pau de
Barcelona, ​una organització que lluita per la promoció i defensa dels drets humans a
tot el món. Estudia als Escolapis del carrer Diputació, on té com a professors Lluís
Maria Xirinacs i Francesc Botey, entre d'altres.

PROPOSTA D’ACCIÓ DEMOCRÀCIA:

Protesta, desobeeix i perd la por
Ell creu que no hem de deixar de lluitar per la democràcia, i ens parla sobre el filòsof
anglès E.P. Thompson, que va escriure un llibre titulat “Protesta i sobreviu”, el qual
comenta, ja que ell creu que una de les accions que hem de fer és protestar i
desobeir, perquè, segons explica, amb la desobediència s’aconsegueixen victòries.
“Cal fer desaparèixer la judicialització de la vida democràtica”,
Perquè hi ha col·lectius de persones, de les quals no és complicat veure a quina
ideologia pertanyen, que a través del dret es dediquen a burlar-se de la democràcia.
Una altra cosa és que el govern treballi de manera més descentralitzada per tal que
les decisions quedin més repartides, perquè ens declara que en estructures més
petites tot es pot fer millor i que tot i que òbviament les estructures grans han
d’existir, com és el cas del govern, haurien d’aprendre a treballar d’una altra forma.
També creu que caldrien lleis legítimes, perquè tenim un poder judicial poc
democràtic, i tal com diu, legitimitat i legalitat a vegades no tenen res a veure.
PROPOSTA D’ACCIÓ MONARQUIA:
“N’hi ha monarquies de tots colors”
El mateix Arcadi ens confirma que la monarquia en general per ell només representa
2 coses, la primera és que la veu com una institució ancorada encara en el passat i
que sempre viola els drets humans. Malgrat que també n’hi hagin monarquies que
semblin més arreglades o més modernes, fins i tot totes violen els drets humans i
això es fa des del moment en què una família es col·loca per amunt de les altres
famílies d’un país.
“Una poma podrida que hauria de caure aviat”
Arcadi diu que la monarquia ho empesca tot en qualsevol moment i també segons
ell per salvaguardar la monarquia i evitar que les notícies sobre la seva fortuna de
l’estranger danyin les institucions. També ens afirma que la monarquia és “agarrarse
a un clavo ardriendo”, ja que ell afirma que Espanya hauria de deixar d’un costat la
monarquia i centrar-se més en una República, pel fet que ell esmenta que amb la
República tothom seran iguals i , per tant, no tindran a una família més sent els
típics afavorits i en conseqüència no es podran aprofitar de les famílies espanyoles
ni del govern espanyol. Ell en general veu la monarquia com un desequilibri de
poders per a la societat humana d’avui en dia per la injustícia que suposa.